1. Juny 2007 - Any XII - Número 55
Necessitat de canvi
La societat globalitzada mostra amb signes diversos que hi ha un exhauriment
de model econòmic, tecnològic, laboral i productiu, religiós, i de molts diversos ordres.
En dóna mostres amb un escalfament global que portarà conseqüències; l’aparició
de nous i la cronificació dels vells conflictes interculturals; malalties psíquiques que
expressen una manca de satisfacció o de sentit; aparició de grans fluxos migratoris
ara a escala global que desestabilitzen els mercats i posen en crisi la convivència;
tecnologia enfocada a la individualitat, que contamina o que exhaureix els recursos,
etc. Podríem dir que ara més que mai l’empremta humana és profunda, perillosa i
insostenible en un futur immediat.
Tot apunta doncs a que ens trobem davant la necessitat imperiosa de canvi.
Tanmateix els signes que rebem al voltant nostre no són de canvi. La política
institucionalitzada amb prou feines diagnostica la crisi actual i acaba perdent-se en
parlamentarisme de confrontació estèril per als interessos dels ciutadans. Hi ha un
muntatge mediàtic que realimenta i converteix la política en espectacle permanent.
Han baixat alarmantment els nivells de crítica intel·lectual i sembla imperar un
cofoisme benestant. Sembla que els ciutadans van perdent l’interès pel que és públic,
si analitzem els resultats de les passades eleccions municipals a casa nostra.
Un canvi s’acosta però no el sabem veure. Probablement perquè no mirem en la
direcció adequada. Avui encara arrosseguem el complex de somiatruites per aquell
que instal·la unes plaques solars a casa seva, canvia els seus hàbits de transport, es
planteja si ha d’anar o no a votar o si ha de votar en blanc, disminueix la seva jornada
laboral, consagra la seva vida a l’ajut humanitari o decideix viure en comunitat...
El que abans era qualificat d’utopia ara es reconeix com una opció de futur. I cada
vegada són més els que amb convicció ho converteixen en opció de present. És per
aquí per on està entrant el canvi?
2. Sumari
Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari sumari
L’AguLLA
ButLLetí de refLexió i diàLeg
Veure, mirar
Any XII. Número 55
03 Eleccions municipals. A. Masllorens
juny 2007
04 Ens preparem per anar al Perú. J. Bou i G. de Pieri
Periodicitat:
05
cinc números l’any. Depressió: Hi ha sortida. Najejda
06 L’ídol del poder polític. J. Lligadas
Subscripció anual:
10 € 08 Expectatives davant d’un canvi global: les decisions incòmodes. S.
Clarós
Grup promotor:
la palmera i la font
Jaume Botey
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós
09 L’Evangeli segons Àkan. M. Josep Hernández
Kitty Guirao
Maria J. Hernàndez
amb entitat (i experiència)
Tere Jorge
10 L’associació de veïns i veïnes del Poblenou. M. Andreu
Josep Lligadas
Josep Pascual
Mercè Solé
Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Coordinació:
11 Gaspatxo d’alvocats. T. Jorge
Josep Lligadas
11 Abstenció. S.Clarós
Compaginació:
Avui parlem amb...
Mercè Solé
1 Manolo González, lluitador incombustible. J. Lligadas
Dibuixos:
Montserrat Cabo
16 Puntades
Capçalera:
Mercè Gallifa
http://punxo.blogspot.com: EL BLOC DE L’AGULLA
Imprimeix:
Multitext, S.L.
No tenim web, però tenim bloc. De fet, a la redacció de l’AGULLA això de les
D.L.: B - 41803 - 97
noves tecnologies sempre ens ha costat una mica. Ja fa molt de temps, un dels
Adreça:
nostres subscriptors, en Sergi, va fer-nos una web... que nosaltres no hem ali-
Gran Via de les Corts
mentat degudament. La nostra deixadesa, no pas la seva, l’ha deixat obsoleta.
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona Més endavant, en Marc -un altre subscriptor i un dels fundadors del nostre
C/e: soletey@terra.es invent- ens va intentar animar, sense èxit, a obrir un bloc. I ben bé amb un pa-
Telèfon:
rell d’anys de retard, li hem fet cas. Tenim un bloc -modestet, però que anirem
93.308.37.37
“farcint”- a l’adreça http://punxo.blogspot.com. Ens estrenem amb això, con-
(Josep Pascual)
fiant que el bloc ens ajudarà a donar a conèixer l’Agulla a d’altres persones i
que permetrà un altre tipus d’obertura a la participació de la gent. Ja ens direu
que us sembla!
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
- - -
Entitat Oficina Control Compte o llibreta
3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
.
eLeccions municipALs: ¿noves idees?
Àlex Masllorens
Noves eleccions, nous re- ra o la presència d’una minoria
tots coneixem persones que les
sultats (més o menys continu- que ens fa nosa. I davant la man-
passen ben magres, que viuen
ïstes), noves abstencions, nous ca de projectes col.lectius, arri-
amb massa pocs recursos, que
vots en blanc, nous alcaldes i al- ba l’oferta casa per casa, família
treballen molt i no ténen unes
caldesses (poques), noves pro- per família. Aquesta ha estat la
condicions de vida prou dignes.
testes, noves reaccions, noves campanya de les promeses “a
Però, d’aquí a dir que tant és el
interpretacions... ¿noves idees? la carta”, del prêt a porter. I això
que fem i que no podem canviar
sí que ens porta al descrèdit de
res...!
Com sempre, abans, durant
la política. Perquè aquest tipus
i després hem sentit els experts
de promeses vanes, que el vent
i els profans fent lectures de tota
s’endú aquella mateixa vespra-
mena sobre els perquès de tot
da, no les creu ni qui les fa ni qui
plegat. Quasi tothom ho sap tot.
les escolta.
Però, ¿de debò es pot interpre-
tar la psicologia col.lectiva d’un Si volem ser i semblar serio-
poble amb arguments senzills? sos, com a polítics, com a partits
A mi, francament, em sembla i com a ciutadania madura i res-
que no. ponsable, hem de fugir d’aquesta
manera de fer. Menys promeses
Diuen els més pessimistes
banals i més balanç de legisla-
que els polítics ho fan gairebé tot
tura. Un bon dirigent polític, al
malament, que s’han instal.lat en
meu entendre, ha de començar
la comoditat del poder, que s’han
pel balanç del que s’ha fet (ell o
allunyat de “la gent”, que no en-
el seu grup) i, sobretot, del que-
tenen els problemes “reals” de la ¿De debò hi pot haver algú
no s’ha pogut realitzar. I explicar
població, que no tenen progra- que pensi, seriosament, que tant
per què no ha estat possible dur-
ma... Però, anem a pams. ¿Algú hi fa votar el PP, ERC, Ciutadans
ho a terme. I exposar també els
ha anat a les seus dels partits a o la Plataforma per Catalunya?
3
nous projectes i les noves idees,
demanar els programes, que hi Em sembla que ens hem tornat
convencent l’elector que amb els
són, per llegir-los abans d’anar massa reduccionistes i que bus-
diners que hi haurà disponibles
a votar? ¿Algú pensa realment quem excuses de mal pagador
només serà possible fer una part
que a aquestes alçades de la per quedar-nos a casa. I no sola-
del que caldria.
pel.lícula el vot depén més del ment quan arriben les eleccions.
programa que de l’experiència Aquest és el problema: també ho I, per acabar, potser el més
que ja tenim acumulada i l’opinió fem davant de tantes altres injus- important: els polítics hauran de
formada sobre els candidats i els tícies. En bona part, allò que ha fer un exercici sincer d’humilitat.
seus grups? ¿No hem vist mil desaparegut és la lluita col.lecti- Han de confessar que la política
cops els alcaldes i regidors pas- va per millorar les condicions de arriba fins on arriba, i no més
sejant pel carrer, parlant amb la vida de la comunitat. enllà. Han de dir alt i clar que
gent i reunint-se amb entitats? el poder econòmic de les grans
És cert. Hi ha plataformes
corporacions i els poders fàctics
Els més optimistes afir- arreu del territori. I no totes
(que són més reals que el poder
men que els nostres municipis són iguals, algunes conserven
real), que la força del “totxo”, que
han millorat tant en els darrers aquest esperit de combat. Però
les baixes passions de tots ple-
anys que molta gent es queda m’atreveixo a dir que són mino-
gats... fan molt difícil governar
a casa a l’hora de votar perquè ria. La major part de les platafor-
com cal, en benefici de tota la
saben que res no canviarà i ja mes arreu del territori són contra
comunitat i donant prioritat als
els està bé. Potser tampoc no algún projecte, ja sigui un equi-
més febles i desvalguts.
n’hi ha per tant. Sobretot perquè pament social, una infraestructu-
4. És per aquest motiu, justa- en una major proximitat i transpa- blanc) als seus representants a
ment, que advoco, més que mai, rència. Els responsables polítics les institucions, per enfortir el po-
per la complicitat real i autèntica han de veure els ciutadans com der democràtic. El poder hi serà
entre la ciutadania i la política. alguna cosa més que votants in- sempre i l’important és qui l’ocu-
Sí, és cert, per aconseguir-la és fantiloides. I la ciutadania ha de pa i amb quina legitimitat.
necessari crear nous vincles que creure que la política és servei i Àlex Masllorens és periodista
es basin en la confiança mútua i ha de donar suport (no xecs en
ens prepArem per AnAr AL perú...
Josep Bou i Grazia De Pieri
formatives. Amb el treball s’inicia un camí per des-
En diferents ocasions de la nostra vida ens
cobrir i adquirir uns valors fonamentals per la vida:
hem deixat guiar per una intuïció... Volem dedicar
l’esforç, el donar gratuïtament, la coherència entre
les nostres vacances a aprendre convivint amb al-
les paraules i la vida, l’esperit de grup, el respecte
tres realitats. Tenir experiències de treball i de ser-
i la col·laboració, la sensibilitat i l’atenció als pro-
vei ens pot enfortir personal i familiarment.
blemes dels pobres, l’esforç d’aprendre a estimar
Som un matrimoni que tots dos treballem de
les persones. Actualment l’estructura
mestres. Tenim dos fills adolescents de 15 anys i
del moviment s’articula al voltant
una filla de 9. Els fills es fan grans i
de dos pols: a Itàlia i a Amèrica
pot ser una bona ocasió
Llatina. A Itàlia hi ha nombro-
per enfortir els vincles i
sos grups de joves (uns 1.500
lligams entre nosaltres.
joves i famílies) que es troben
Tenim els pares respec-
a treballar per recollir els fons
tius prou estables com
necessaris per al finançament
per poder marxar una
de les activitats de les missi-
temporada.
ons. Tots els voluntaris ofe-
reixen el seu treball i la seva
A la tardor del 2005,
disponibilitat gratuïtament. I
ens vam començar a moure
a Amèrica Llatina on hi ha
en diferents sentits per a co-
80 expedicions en zones
nèixer grups i persones que
particularment deprimides
ens ajudessin a concretar
del Brasil, Bolívia, Perú i Equador.
aquesta intuïció.
4 Uns 300 voluntaris treballen per uns períodes més
En un primer moment ens
o menys llargs. Les activitats que es desenvolupen
vam adreçar al Setem. Abans de tenir els fills ja
són variades, des de la construcció d’aqüeductes
hi havíem tingut contactes i ens semblava que po-
i promoció higiènica fins a escoles de fusteria i es-
dia ser un camí a fer. Ens van parlar de les rutes
cultura sobre fusta o pedra o escoles de guies d’al-
solidàries ja que els camps de treball estan desti-
ta muntanya o instituts de formació per mestres i
nats als joves. Es tracta d’una proposta de turisme
professors.
compromès, atent a la realitat social i respectuós
Vam pensar que sent tots dos mestres al-
amb el medi ambient. No contempla la possibilitat
guna cosa podríem fer en el camp educatiu. Els
d’anar-hi com a família i ho vam deixar córrer.
primers contactes directes els vam fer durant les
També vam xerrar amb l’Alberto, capellà de
vacances de Nadal del 2005 amb la Nadia de Aczo
Mallorca que està al Perú. Però tampoc no hi havia
que estava treballant en un projecte de pràctiques
la possibilitat de fer una experiència a nivell fami-
d’un grup de mestres que acabaven els seu cicle
liar.
d’estudis. Ella ens va animar, i al mateix temps ens
Llavors vam manifestar la nostra disponibilitat va parlar de la cruesa de la realitat. Al febrer del
als amics de l’OMG (Operazione Mato Grosso) una 2006 vam enviar una carta al Padre Giorgio, res-
ONG d’Itàlia amb la qual hem treballat i col·laborat ponsable d’aquella zona, per presentar la nostra
diverses vegades anteriorment. L’OMG és un mo- família i manifestar la nostra disponibilitat i al final
viment que mitjançant el treball gratuït pels pobres de la primavera vam rebre la resposta. El Padre
ofereix als joves la possibilitat de fer experiències Giorgio ens convidava a anar amb tota la família
5. aquell mateix estiu. Com a família ne-
cessitàvem més temps de preparació
depressió:
perquè no es tractava de preparar un
viatge turístic sinó d’un procés perso-
Hi HA sortidA
nal i familiar i vam postposar el viatge
per l’estiu següent.
Durant aquest any també hem
Najejda
volgut anar fent xarxa, per deixar-nos
ajudar per altres persones que conei-
xen el Perú i per rebre ajudes. Hem
recollit i enviat al Perú més de 300
kg. de material escolar: llibres en cas-
tellà, enciclopèdies, jocs i llibretes,
que hem anat recollint durant aquest
temps.
A l’octubre la Rosanna de Llame-
llín ens va enviar uns materials didàc-
tics per revisar i ja ens va començar
a parlar dels cursets de formació de
mestres. Els contactes van seguir i
van culminar aquest Nadal 2006 amb
la trobada a Itàlia amb el Padre Gi-
orgio. Ens va confirmar que podíem
Després de tres o quatre mesos de tractament, un dia els
anar a la regió d’Ancash, a Aczo, un
nusos es comencen a desfer. Nusos: aquesta és la sensació
poble de la Cordillera Central aquest
que tens al cap quan pateixes una depressió. Un seguit de
estiu. Estarem a casa de l’Angelo i la
nusos al pensament t’immobilitzen l’ànim, t’ensorren... i ni tu
Patrizia i els seus quatre fills.
ni els altres no ho poden entendre. El primer pas per intentar
Aquest relat, més aviat resumit,
desfer els nusos és reconèixer que estàs malalt, perquè pen-
vol ser representatiu del camí que
ses: “A mi no em pot passar, sóc intel.ligent, sé el valor de la
hem anat fent. L’idea inicial d’anar a
vida i del que tinc, això no em pot passar”.
fer un servei s’ha anat transformant,
El metge detecta el que et passa i tu no t’ho acabes de
certament serem nosaltres els aju-
creure... o ja ho saps però t’ho negues. Fins i tot, et sents
dats... a despullar les nostres vides i
culpable: la sensació és estranya perquè no controles el cap,
a descobrir l’essencial, a viure la cru-
els pensaments negatius... però alhora ets conscient que tot
esa i la injustícia per poder ser a la
plegat és una bestiesa. El metge et diu: Oi que si t’haguéssim
tornada llavor d’esperança.
5
trobat un càncer no et sentiries culpable? Oi que no te n’aver-
És un mica difícil concretar el que
gonyiries? Doncs amb la depressió passa el mateix. És una
farem. Pensem que el millor serà estar
malaltia, no en tens la culpa, no te n’has d’avergonyir. Si el
disponibles. Ens han demanat de pre-
fetge se’ns posa malalt, el cap també ho pot fer. Simplement
parar amb ells un curset de formació
és això: estàs malalt i hem de començar un tractament. Has
de mestres i de col·laborar en l’ela-
d’acceptar que t’has de medicar. La depressió no és estar
boració de material didàctic i els fills
trist, o ser negatiu davant la vida. Passa a persones alegres i
podran participar en els tallers i en les
vitals, de vegades la causa la pots veure clarament, i de vega-
activitats dels joves de la parròquia.
des no la sabràs del cert”.
Volem dedicar un estiu a apren-
Certament, la medicació, el seguiment mèdic, ajuden a
dre d’altres cultures i a sentir-nos una
començar a desfer els nusos. Però triguen a fer efecte. Els
mica pobres entre els pobres. La vida
pensaments negatius t’assalten, t’assalten les ganes de plo-
ens ha fet experimentar que en les
rar... de vegades plores desconsoladament, o sents ràbia
situacions de servei o de treball pels
d’estar així i et dones cops de cap contra una paret. Hi ha
altres ens hem sentit més persona.
qui, per caràcter, ho exterioritza, però en el meu cas els es-
Segurament no és tant un servei als
forços són per intentar amagar-ho. El sentiment de vergonya
altres el que quedarà de la nostra ex-
és immens. Em pregunto: ¿Com puc estar així, sent conscient
periència sinó, més aviat, un creixe-
dels grans problemes del món, de tants infants que pateixen,
ment personal i familiar.
de tants innocents que hi ha plorant perquè els han esclafat
Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres l’esperança?
6. En un d’aquells dies més sentit. Em diu: fes-lo eina per t’immunitza. Posa’t en tracta-
foscos penso seriosament en ajudar. I amb aquest escrit ho ment i pensa que t’hi va la vida
morir. Per més amics que tinc, estic intentant fer, tant de bo a i, en certa forma, també li va la
per més persones que estimo i algú de vosaltres li pugui ser útil. vida a totes aquelles persones
m’estimen, la buidor que sento Per això, crec que haig de donar que t’envolten.
és aclaparadora i m’ofego pen- dos missatges importants:
2) Si creus que algú que
sant que la vida té poc sentit. Els
1) Si creus que estàs patint tens a prop pot patir depressió,
qui em coneixen, mai no s’ho
una depressió, anima’l a anar al met-
creurien. Us asseguro que sóc
no esperis que ge. Respecta la seva
d’aquelles persones que donen
s’agreugi. Vés intimitat si no vol par-
esperança als altres, capaç de
al metge i parla- lar de com se sent,
fer somriure a qui està trist, de
hi. No et sentis però alhora intenta que
contagiar alegria.. hi ha qui diu
avergonyit, en- s’adoni que no t’obli-
que en això tinc un do. Però sin-
cara que tinguis des d’ell. Truca’l sovint
cerament, amb mi, quan més em
vergonya d’estar perquè la sensació de
cal, no el sé tenir, no em sé aju-
així. No et sentis soledat que pateix és
dar.
culpable, perquè immensa, estigui o no
Però sí hi ha qui m’ajuda. no ho ets. És una justificada aquesta sen-
De fet, dues coses m’ajuden. malaltia i es pot sació. Queda amb ell
La primera és tenir una criatura tractar. Cap medicament soluci- amb qualsevol excusa. Segons
que m’arrela a la vida, és el meu onarà els problemes que puguis el caràcter, igual ho expressa o
compromís irrenunciable, va per tenir, ni les teves angoixes vitals igual ho amaga. Si creus que ho
davant meu des del dia que vaig o existencials, cap medecina vol amagar, però un dia l’has vist
saber que existia. I la segona és et transforma el caràcter, però plorant sense motiu aparent, no
la fe. Jesús és l’amic que m’esti- el teu cap necessita els meca- tinguis por de preguntar-li “què
ra de les orelles i alhora em dona nismes per funcionar bé, i si no et passa?” perquè li obriràs una
la mà. Només m’haig de parar a s’obstrueix, per tu mateix podràs porta a exterioritzar-ho; en canvi,
escoltar-lo i així ho faig. Prego solucionar allò que afrontis a la si tens por de dir-li res, la teva
sense demanar res, només es- vida, això sí, trobant-te bé. Dei- por li pot fer mal. I com a perso-
pero, ja el sentiré. I el que em xa’t ajudar, però per un metge, na propera, sobretot tampoc no
diu és clar: has de tirar enda- perquè ningú més no ho enten- et sentis culpable! Ningú no té
vant perquè espero de tu alguna drà. Els que t’envolten difícilment la culpa d’una malaltia! Si ets el
cosa, tot el que has rebut ho has t’entendran, però et serà fàcil seu amic, la seva parella o algú
de fer útil i de servei als altres, i perdonar-los si t’adones que ni molt proper, no podràs curar-lo
trobaràs el teu camí. Jesús sap tu mateix t’entens. El cap no el (ha d’anar al metge) però sí que
que no l’enganyo, que estic pa- podràs controlar per més intel. podràs acompanyar-lo en aquest
6
tint de debò, justament jo, que ligent que et creguis. Si has tret mal moment i donar-li un motiu
presumia de no ofegar-me mai excel.lents a la Universitat, o si prou important per seguir vivint:
en un got d’aigua. I fins i tot, al penses que hi ha mals molt pit- recordar-li el sentit de l’amistat i
meu patiment d’avui li dóna un jors del que tu tens... això no l’amor.
L’ídoL deL poder poLític
Josep Lligadas
com que ell té molta informació o té molta expe-
El poder polític és molt llaminer. I un pot que-
riència no necessita escoltar ningú, o que la gent
dar-hi totalment enganxat. Un, quan té poder polític
que veu les coses diferent no saben el que es di-
en el nivell que sigui, i tant si es tracta d’un càrrec
uen o simplement tenen ganes d’incordiar. També
electe o de confiança com si es tracta d’un càrrec
pot acabar pensant que ell té més drets que els
intern de partit, pot acabar considerant que el po-
altres.
der polític és el lloc que li correspon a la vida: que
és el seu lloc natural i propi. I pot acabar pensant, Igualment, com que el poder polític és llami-
fins i tot sense ser conscient que ho pensa, que ner, i ofereix un cert nivell de preponderància so-
7. munerada, sinó perquè tenen
bre l’altra gent, i potser també un bon
ganes de dur una vida activa
sou, esdevé un focus d’atracció de tot
en alguna cosa que valgui la
de gent que busca això: preponderàn-
pena, i veuen que la política
cia sobre els altres i també, si pot ser,
és un bon mitjà per contribuir
un mitjà de vida ben assegurat.
a fer que la vida de tots pugui
La qual cosa no vol dir que tant els
ser millor. Cosa que no treu
que ja hi són i s’hi enganxen, com els
que, tant els que ja hi porten
que aspiren a ser-hi, no siguin capaços
temps com els qui s’hi incor-
de fer una bona feina, útil per a la col.
poren, se sentin gratificats
lectivitat. Sí que ho són, i sovint la fan.
amb el protagonisme i la sen-
Però la seva manera d’actuar crea dis-
sació de fer coses eficaces i
tància i desconfiança, no té la qualitat
reconegudes que la política
humana necessària per fer que la gent
dóna. De fet, si no fos per una
pugui sentir-se estimulada a cooperar-
certa ambició i una recerca
hi i a ajudar a empènyer les coses. I la
de gratificació, ningú no faria
política es converteix en una cosa que
res; el que cal és que l’objectiu
fan uns quants, un grup tancat de gent
d’aquesta ambició i aquesta
que s’han apropiat de la gestió d’allò
gratificació sigui alguna cosa
que és de tots.
útil que serveixi als altres i
De fet, en aquest sentit, s’han pro- compti amb els altres, i no el
posat i posat en pràctica normatives de simple interès o satisfacció
funcionament com ara la limitació de mandats, o la personal.
rotació de càrrecs, o el control assembleari de les
Davant tot això, cal una reflexió seriosa a l’in-
decisions polítiques. Però aquestes normatives te-
terior dels partits polítics, i en concret a l’interior
nen també els seus inconvenients i les seves per-
d’aquells partits que volen buscar sincerament l’in-
versions, i no són tampoc cap panacea; a vegades,
terès col.lectiu, sobre l’ús que es fa del poder. Cal un
fins i tot, espatllen més que el que volen arreglar.
codi ètic de comportaments tant per als que porten
En qualsevol cas, la viabilitat i utilitat d’una o altra
molt temps en l’acció política com de cara als qui
normativa sempre serà discutible.
s’hi inicien. Un codi ètic que inclogui els mecanis-
Però el que no és discutible és l’existència del mes per frenar si cal l’accés dels que s’acosten als
problema, i la necessitat de promoure, més enllà partits per interès personal, i que vetlli perquè els
d’aquestes possibles normatives, uns criteris d’ac- que exerceixen responsabilitats del tipus que sigui
tuació en l’ús del poder que realment en faci un ho facin amb esperit realment democràtic. No és
servei i no una prerrogativa. Perquè, per sort, hi ha fàcil, vetllar pel compliment d’un codi ètic d’aquest
gent, homes i dones dedicats a la política, que són estil, i més quan sovint també hi juguen proximitats
conscients que la seva tasca només té sentit si no personals i favors mutus acumulats. Però cal po-
se senten amb dret a tenir privilegis, ni es creuen sar-s’hi, i prendre-s’ho seriosament com una pri-
que no val la pena escoltar la gent, ni es pensen oritat, i no limitar-se a buscar l’eficàcia immediata
que ells són els únics que saben què s’ha de fer, sense mirar ni més enllà ni més a fons. Perquè el
i que són capaços de ser dialogants, de deixar-se fet és que si no s’emprenen iniciatives d’aquest ti-
tocar per les opinions i les crítiques que reben, de pus, com més temps portem de vida democràtica
potenciar de veritat un esperit participatiu que faci més fàcil serà que s’enquistin maneres de fer que
que la gent se senti implicada en l’acció política i desacrediten la tasca dels partits com a servei a la
no simple espectadora. I que no aspiren a eternit- col.lectivitat. I això és un mal per a tots.
zar-se en el treball polític, sinó que quan cal són Josep Lligadas és escriptor
capaços de deixar pas a altra gent, perquè l’eter-
nitzar-se, per molt que un en sàpiga o es pensi que
Ja has vist el
en sap, si no va acompanyat d’uns contrapesos de
renovació molt clars i potents, acostuma a signifi-
BLOC DE L’AGULLA?
car anquilosament i instauració de maneres de fer
capritxoses i poc democràtiques.
Som a:
I també, per sort, hi ha gent que s’incorpora
al treball polític no per ganes de figurar i sentir-se
http//punxo.blocspot.com
important, o per ganes de trobar una feina ben re-
8. expectAtives dAvAnt d’un cAnvi gLoBAL:
Les decisions incòmodes (ii)
Salva Clarós
Al Gore, que és ara un dels La política energètica i de
més enèrgics divulgadors del creixement de les economies
canvi climàtic, diu que és la pri- desenvolupades és la respon-
mera vegada que una generació sable principal del canvi climàtic.
pot constatar per si mateixa els Només una rectificació ràpida
dramàtics canvis d’escala global. i decidida cap a formes d’ener-
I té raó. L’agost de 1973, quan jo gia alternatives i desaccelerant
només tenia 13 anys, en una ex- el creixement es pot pensar en
cursió al Mont Perdut vaig poder capgirar la situació. Però això
contemplar per primera vegada implicaria un canvi global en les
la impressionant gelera de la economies, amb conseqüències
seva cara nord al massís de Mar- evidents per a l’estil de vida i de
boré, en els Pirineus centrals. consum al qual es resisteixen
Dotze anys més tard, l’agost de avui les societats. Es tracta de
1985, vaig trepitjar la gelera del prendre unes decisions que re-
Kilimanjaro, a Tanzània, a Àfrica sulten summament incòmodes
equatorial, entre 5.500 i 6.000 m als governants. Els EUA, que no
econòmica generada en l’era
d’altitud. Avui ja no existeixen ni es van comprometre amb el trac-
industrial ha comportat la des-
l’una ni l’altra. El retrocés de les tat de Kyoto per a la reducció de
forestació de l’escorça terrestre
geleres d’alta muntanya, igual les emissions de gasos d’efecte
fins el punt de desestabilitzar les
que el desglaç a l’Àrtic i al con- hivernacle, han anunciat ara que
dinàmiques naturals d’intercanvi
tinent Antàrtic estan sorprenent emprendran una enèrgica lluita
entre el carboni atmosfèric i els
per la seva velocitat, i proven contra l’escalfament global. Però
estocs que romanen fixats en
que el planeta sofreix un canvi estarà disposada la societat
l’estructura vegetal dels boscos.
global. Això no havia passat mai americana a emprendre políti-
La conseqüència ha estat un in-
abans. ques de decreixement? Hi serem
crement de la concentració de a temps d’aturar el que amena-
8
El canvi climàtic que ara diòxid de carboni a l’atmosfera. ça de convertir-se en la principal
constatem té els seus orígens Aquest gas reté la radiació so- arma de destrucció massiva de
en la revolució del neolític, quan lar en l’atmosfera i està afavorint la humanitat?
les poblacions humanes van ini- l’escalfament global del planeta.
ciar la tala de boscos per culti- La Xina i l’Índia, que tots dos
El canvi es produí lentament
var la terra i començaren a cre- països junts sumen el 40% de
al principi, però s’ha fet més i
mar la llenya i la biomassa per la població mundial, estan a les
més enèrgic perquè succeeix de
escalfar-se. L’impacte d’aquella portes de convertir-se en dues
forma exponencial. La riquesa
política d’economia agrària no potencies econòmiques. Per fer-
creada per la societat industrial,
es va notar fins que va arribar nos-en una idea: el 2005 només
l’explosió demogràfica, el desen-
la revolució industrial amb unes la Xina va consumir un 26% de la
volupament cientificotècnic i el
altres necessitats energètiques matèria primera d’acer, un 32%
creixement del PIB han disparat
satisfetes amb la combustió de de l’arròs, un 37% del cotó i un
també un altre creixement: el del
les reserves de carboni fòssil 47% del ciment mundials (“L’Es-
capital industrial que es repro-
del subsòl: el carbó mineral, el tat del món 2006”. Informe del
dueix i fa augmentar també de
petroli i el gas natural. Dos-cents Worldwatch Institute. Cristopher
manera exponencial la demanda
anys d’industrialització han es- Flavin i Gary Gardner. Edit.
de recursos de tota mena, tam-
tat suficients per alliberar a l’at- Unescocat). Tots dos països,
bé els energètics, i les emissions
mosfera enormes quantitats de que tot just comencen a incorpo-
de contaminants que produeixen
carboni dipositades en el subsòl rar-se al sistema econòmic que
l’escalfament global.
fa milions d’anys. I l’expansió amenaça la supervivència de
9. tots, són grans potencies també En aquest moment coinci- es generades pel sistema econò-
decisives a l’hora de configurar deix que hi ha una gran cons- mic i pel benestar avancen tam-
la biosfera del planeta. Si mirem ciència, mai no n’hi havia hagut bé com un incendi sense control.
més a prop nostre veurem com tanta, de que cal canviar el mo- Mai com ara hi ha hagut uns rep-
lluny de reduir dràsticament el del de desenvolupament i el mo- tes tan clars i evidents als quals
consum d’energia d’origen fòs- del energètic. Tanmateix és tam- fer front de manera global, i tam-
sil, Barcelona per exemple, està bé ara el moment en què l’home bé uns mitjans i alternatives, per
ampliant el seu aeroport en pre- ha sobrepassat la capacitat de bé que incòmodes, per introduir.
visió d’un gran augment del seu càrrega dels sistemes biològics És doncs ara el moment de les
trànsit aeri, que és un dels mit- i aquests comencen a mostrar decisions, per incòmodes que
jans de transport que afavoreix signes d’esgotament i de canvi aquestes puguin ser.
més l’escalfament global. Cap a global. I estem també immersos Salva Clarós és sindicalista
on anem? en un moment en què les inèrci-
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
L’evAngeLi segons àkAn
Maria-Josep Hernàndez
mateixos expliquen: “És una mostra diminuta que
Va travessar l’Àfrica a peu: el desert, els ca-
en aquest món es pot viure diferent: sense anar en
mins inhòspits i també les zones de guerra amb
contra, sense enfrontar-se bèl·licament, o pugnar
morts abandonats a cada pas. Va veure i va viu-
durament amb la paraula i el gest”.
re l’horror. Ell, com molts altres, menjava plantes,
insectes i altres animals crus per sobreviure i va
A Dar-Àkan no es tracta d’ajudar puntualment,
haver de beure els propis orins per no deshidratar-
sinó de compartir el dolor i l’esperança dels immi-
se. Després de la travessa de més de dos anys va
grants, amb implicació plena. Santi Thió, amb una
ser el moment de la pastera, la travessa pel mar,
tessitura de veu greu i dolça alhora, veu de germà
la por... i va arribar a Espanya. Portava un llibre
sota el braç com a única pertinença. Aquell llibre
era la Bíblia i Àkan, el nom de la llengua en què
9
estava escrita, la llengua més parlada a Ghana,
entre d’altres 23 llengües d’aquest país africà. No
és cap llegenda, és la història real d’una persona
que van acollir i que va donar nom a l’Associació
de Suport i Acollida d’Immigrants Àkan, de Girona.
Aquest nom, Àkan, va esdevenir així un símbol de
l’esperança, de la fe, de la profunda creença que
un altre món és possible.
Àkan és una associació d’inspiració cristiana
que té per objectiu ajudar, acompanyar i compartir
la vida dels immigrants que arriben; és un projec-
te de família humana on les diferències de races,
procedències i religions són les eines que sumen
en positiu per construir una nova realitat. En els gran de tots, m’explica la importància d’aquesta
ulls i l’energia de dos dels seus impulsors, la Lluïsa convivència, de veure dins de cada immigrant una
Geronès i el capellà Santi Thió -capellà del Fòrum persona que espera, que somnia, que creu en Déu,
Joan Alsina-, hi brilla la fe i l’entusiasme. Amb que comparteix il.lusió.
aquesta energia han fet realitat una utopia: la casa
A la casa es treballa, es fan tallers, s’ense-
de Dar-Àkan, on acullen persones sense papers i
nya i s’aprèn, s’acompanya l’immigrant perquè es
sense feina, les ajuden i conviuen amb elles. Ells
pugui desenvolupar humanament. I també es pre-
10. ga. La Lluïsa, amb l’entusiasme dels que
de debò poden canviar el món, em parla
Les entrevistes de L’Agulla,
de les pregàries: “Les víctimes han de te-
nir algú que les tingui en compte, que les
en un llibre
reconegui, que pregui per elles”. I cada
diumenge a la tarda preguen junts. Siguin
cristians, musulmans, ortodoxos, protes-
tants... s’adrecen plegats a Déu, amb els
seus diferents noms, perquè ens infongui
Cristians de cada dia. Vint entrevistes. Per Josep
coratge per seguir lluitant per un món més
Lligadas. Col.lecció Emaús, 76. Centre de Pastoral
just. En Santi parla de l’oració com l’eina
Litúrgica. Barcelona 2007
que ha soldat les seves vides i les dels im-
migrants: “Quan preguen o canten al seu
Déu al nostre costat fem comunitat i neix
“És diumenge de Pentecosta i
un lligam molt profund”.
a la meva senzilla parròquia parlem
Encara no fa un any que van inaugurar de la presència de l’Esperit. Cadas-
la casa de Dar-Àkan, tot i que la trajectòria cú de nosaltres el sent, el viu i l’in-
d’aquesta associació és anterior. Van co- tueix de forma diferent i pròxima
mençar fent classes de català i castellà per alhora. Recordant que hem parlat
a immigrants i la implicació va anar crei- de pau, d’esperança i d’alegria,
xent. Van passar a buscar pisos de lloguer acabo de llegir la darrera entre-
i ara tenen una casa per viure i conviure. vista que recopila el llibre “Cris-
A Dar-Àkan es preparen ara per fer una tians de cada dia”, un llibre que
setmana de camp de treball, obert a qual- precisament reflecteix, crec,
sevol persona que hi estigui interessada, aquesta presència de l’Espe-
per conviure a la casa amb els immigrants rit en les persones, transcendint al
que hi ha acollits: compartir treballs, aju- nostre entorn de forma diversa i enriquido-
dar, aprendre, cantar, pregar... Serà la pri- ra, a través de cristians i cristianes que volen un món
mera setmana de juliol. També han estre- més just i una Església més atenta a la realitat de les
nat un taller específic per a dones, perquè persones. Els entrevistats són cristians que, encara
elles pateixen la doble discriminació de ser que mai s’ho deixarien dir, poden ser referents per als
immigrants i ser dones. Algunes han patit creients pel seu compromís silenciós i efectiu alhora,
maltractaments, matrimonis forçats, expe- i que deixen petjada en el camí de portar l’Evangeli
riències duríssimes, dolors inesborrables, avui i ara.
malalties... i són especialment vulnerables.
Vint realitats de vint cristians de cada dia, com la
Al taller treballen i es donen força les unes
nostra fe de cada dia que s’alimenta d’aquests refe-
10
a les altres. I l’Associació ven tot el que
rents, d’aquesta presència de l’Esperit que es veu en
surt del taller: collarets, caixes, costures,
els ulls transparents i l’acció quotidiana dels cristians
espelmes per confirmacions, records per
que no es fan veure, però que hi són, fent possible
celebracions (Penseu-hi a les vostres par-
un món més digne, més humà i amb més esperan-
ròquies o amb els vostres amics i comuni-
ça. Vint entrevistes aparegudes a L’Agulla en aquests
tats si els podeu ajudar comprant aquest
deu anys, de la mà de Josep Lligadas, que ha sabut
material. Fareu molt de bé, perquè per tirar
posar-nos a l’abast totes aquestes vivències de forma
endavant les utopies calen diners, la casa
molt propera per ajudar-nos en el nostre camí en la
té un cost de milers d’euros...).
fe, de vegades tan ple de revolts i de vegades tan clar
Pregària i treball, fe i entusiasme. i planer”.
L’Evangeli segons Àkan és la Bona Notícia
Així comentava una subscriptora el llibre que re-
en estat pur: convivència, esperança, jus-
cull vint de les entrevistes que al llarg d’aquests anys
tícia, lluita i dedicació incondicional al més
hem anat publicant en aquesta revista. No cal afegir-hi
necessitat. L’Evangeli segons Àkan s’està
res més. Només convidar-vos, si voleu, a llegir aquest
escrivint avui mateix i cada dia al carrer
llibre per anar assaborint tantes històries humanes
Vista Alegre de Girona.
i cristianes que, des de la normalitat i la senzillesa,
Maria-Josep Hernàndez és periodista poden ser un estímul i una alenada d’aire fresc per a
tots. També està publicat en castellà.
Per consultes i encàrrecs: Tel. 650.109.133
- www. akan.puntdesuport.net
11. AMB ENTITAT (I EXPERIÈNCIA)
AMB ENTITAT (i experiència) AMB ENTITAT (i experiència)
L’AssociAció de veïns ï veïnes deL poBLenou
Manel Andreu
construeixin en el 22@, tots ells en règim protegit,
L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
una tercera part siguin per als veïns i veïnes del
(AVPN), va néixer l’any 1972, en plena lluita anti-
barri. La denúncia que fem en aquests moments
franquista. En aquell temps hi havia una Comissió
és la lentitud en la seva execució així com també
de Barri, integrada per militants obrers d’esquer-
dels equipaments pendents. Una altra lluita que
ra i també cristians compromesos amb el seu en-
encara no ha acabat és la defensa de Can Ricart
torn. Aquesta Comissió de Barri va ser l’embrió de
com a valor emblemàtic del patrimoni industrial del
l’AVPN aprofitant les poques escletxes que donava
barri. De pràcticament anar tota la fàbrica a terra,
la legalitat vigent. Poblenou, un barri eminentment
actualment es preserva el 70%, però sense
obrer, tenia mancances de tota mena, com molts
garantir el seu ús públic. Esperem
barris de Barcelona, Les dones i homes que forma-
aconseguir més del que
ven l’AVPN van canalitzar la seva lluita per acon-
hi ha en el procés que
seguir cobrir aquests dèficits, i aquest tarannà s’ha
la Generalitat ha obert
mantingut fins els nostres dies. Com a part vincu-
per declarar Can
lant del moviment veïnal de Barcelona, l’AVPN ha
Ricart Bé Cultural
estat subjecte als diferents moments que s’han vis-
d’Interès Nacional.
cut, però sense afectar-li especialment la crisi ge-
Pel que fa al tema
neralitzada que van viure moltes associacions de
de la convivèn- cia,
veïns en la dècada dels vuitanta. Crec que es pot
Poblenou te un índex del
afirmar que ara el moviment veïnal ocupa el seu lloc
15% de nouvinguts. Això fa que
i desenvolupa la seva funció, com el poden desen-
no sigui un barri excessivament con- flictiu,
volupar els sindicats i els partits polítics. Malgrat
però hi ha alguns punts preocupants. El barri té
tenir un repte de renovació generacional, que mol-
unes 150 famílies d’ètnia gitana en diferents as-
tes associacions de veïns no hem resolt del tot. El
sentaments i aquest fet genera tensió entre el veï-
nostre funcionament intern intenta ser democràtic
nat. I també la desigual distribució del percentatge
i participatiu. L’any 2005 ens vàrem adherir al Codi
de l’alumnat immigrant en les escoles públiques.
Ètic del Consell d’Associacions de Barcelona, que
11
Per evitar que aquestes situacions vagin a més,
entre altres coses estableix que els càrrecs s’han
l’AVPN formem part de la xarxa. “Apropem-nos” on
de renovar periòdicament –vuit anys com a màxim
mitjançant un Pla de Desenvolupament Comunitari
en els nostres estatuts–, cap responsable de la
establim unes accions perquè el fenomen de la im-
junta pot ser remunerat i si hi ha alguna persona
migració sigui una oportunitat a compartir i no un
treballant ha d’estar contractada legalment, com
problema. El punt d’acollida, els grups d’opinió, els
també és el nostre cas. El Codi Ètic estableix tam-
intercanvis gastronòmics, xerrades interculturals,
bé que s’ha de fomentar la bona convivència i per
són eines que ajuden a fer aquest treball. Per aca-
tant és descarten actituds xenòfobes i insolidàries.
bar crec que som una entitat amb molta història al
Actualment passem dels 500 associats i la junta
darrere i animats per afrontar els nous reptes.
està formada per 15 persones. Com que Poblenou
està en plena transformació vol dir que hi ha pro-
blemes i tensions. Bàsicament les nostres preo-
cupacions estan centrades en temes d’habitatge, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
equipaments, patrimoni i convivència. Procurem Centre Cívic Can Felipa
treballar en xarxa juntament amb altres entitats i Carrer Pallars, 277
associacions de veïns. El Poblenou, un cop desen- Barcelona 08005
volupats els diferents plans urbanístics, 22@ i al- Tel. 932664441
tres, doblarà la seva població, i això està generant www.elpoblenou.cat
desequilibris respecte a habitatge i equipaments.
S’ha aconseguit que els 4.000 habitatges que es
12. Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
gAspAtxo d’ALvocAts ABstenció
Tere Jorge Salva Clarós
L’alvocat és una fruita que sempre m’ha re- Sempre he sentit dir que davant el dubte és mi-
sultat molt curiosa. Des de sempre cada vegada llor abstenir-se. Potser com una mesura de cautela
que la veig no puc deixar de pensar que sembla i per evitar mals majors. Haig de dir que mai no he
una oliva gegant, un d’aquells fenòmens estranys acabat d’estar completament d’acord amb aquest
de la naturalesa. El seu pinyol és com una pilota principi, però l’entenc des d’una actitud conserva-
de ping-pong, perfectament rodó i consistent. No dora i poc procliu al canvi. He estat educat en una
obstant per nosaltres és una fruita exòtica que cultura que ha promogut l’abstinència com un valor
associem a climes càlids, platges paradisíaques, d’austeritat i d’autenticitat. Tampoc no hi he sabut
broncejats i pareos (es nota que arriba l’estiu). El estar completament d’acord, tot i reconèixer la vir-
que és cert és que ens resulta un aliment bastant tut que comporta abstenir-se en ocasions en què
insípid i normalment l’utilitzem acompanyat d’altres la passió empeny cap a accions poc enraonades.
aliments que li donen més “vidilla” o bé com a etern Estic perplex en veure com els que abans lloaven
“segundón” (per donar color a les amanides). Avui l’abstenció ara prodiguen en contra. S’ha arribat a
us ofereixo un plat refrescant amb l’alvocat com a dir –ho ha dit algun polític- que “cal combatre l’abs-
protagonista destacat, destronant al mateix tomà- tenció” com si no anar a votar fos una malaltia soci-
quet, rei indiscutible, fins avui, dels gaspatxos. al. Més ben dit, una epidèmia, darrerament; “S’han
d’encarregar estudis acadèmics per determinar-ne
Us hi atreviu?
les causes”. Aquesta és la desconcertada resposta
Ingredients per a 4 persones: 4 alvocats; 2 de tants i tants que es pensen que la democràcia
grans d’all; 3 llimones; 2 gots d’oli d’oliva; 10 o 12 queda afeblida en la mesura que es reforça la lli-
ametlles; 2 litres d’aigua; sal i pebre negre; 1 llauna bertat personal de no anar a votar. Quina contra-
d’anxoves; 2 ous durs; uns daus de pa torrat. dicció!
Preparació: Pelem els alvocats. Espremem Tinc la impressió que els que pensen que cal
les llimones i pelem els alls. A continuació tritu- combatre l’abstenció creuen que la democràcia
rem els alvocats amb el suc de llimona, els alls, està més de la banda dels representants i de les
les ametlles i la sal. Sense deixar de batre, afegim institucions que no pas de la dels ciutadans. Si no,
l’oli molt a poc a poc i seguidament l’aigua freda. El com s’explica que no admetin l’abstenció com a
1 tastem i rectifiquem de sal, si cal, i hi afegim pebre legítima i enraonada resposta electoral? Com és
al nostre gust. El posem a la nevera fins al moment possible que només busquin les causes en el cantó
de servir. dels electors i com a màxim admetin de la seva part
un ambigu “no hem sabut connectar amb l’electo-
Es recomana servir aquest gaspatxo molt
rat”, com si es tractés d’un desencontre i no d’una
fred, acompanyat de daus de pa, anxoves tallades
profunda discrepància o d’una gran indiferència o
a trossets i ou dur picat.
vés a saber què? Vet aquí doncs les primeres res-
Si us agrada més espès, podeu posar-hi pa postes al desinterès, al desànim, a la rebel·lia, al
remullat tal i com feu en el gaspatxo tradicional. càstig, o a qualsevol de les circumstàncies i raons
que fan que els ciutadans no vagin a votar.
La implicació dels ciutadans en l’elecció dels
seus representants està començant a ser directa-
ment proporcional al minso paper que s’atorga a la
ciutadania durant el període legislatiu. Si se’ls re-
tira la paraula, l’opinió informada i se’ls desvincula
de les decisions polítiques del dia a dia dels quatre
anys de legislatura, per què haurien de recuperar-
la per un dia a glòria dels seus representants? Pot-
ser no és per casualitat.
13. Avui parlem amb...
Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb...Avui parlem amb...
mAnoLo gonzáLez,
LLuitAdor incomBustiBLe
Josep Lligadas
- Tu has treballat en moltes fei- que jo era un individu perillós.
nes i a molts llocs… Però el 1970 vaig aconseguir fei-
na a Laforsa de Cornellà, i vaig
- Vaig començar als 10 anys tre-
ser-hi fins que la fàbrica va parar,
ballant al camp, a Azuaga. Des-
el 1981. Llavors els treballadors
prés, als 14, vaig començar a la
vam formar una Societat Anò-
mina, fent feines a l’exterior, que
nima Laboral, i vam aconseguir
n’hi ha moltes, fins als 19. Lla-
tot el patrimoni, terrenys inclo-
vors me’n vaig anar a Astúries, a
sos. Vam anar allargant la feina
Manuel González Avilés, a treballar a Ensidesa, on
perquè els companys
Fernández té 75 anys, que esperaven jubilar-
però a les campanyes se ho poguessin fer
electorals continua en les millors condici-
ons. I quan vam creure
enfilant-se com si res a
que ja n’hi havia prou,
penjar pancartes. Seria vam vendre el terreny
incapaç de viure d’una i ens vam repartir els
altra manera. Va néixer l’1 guanys. Llavors jo ja
era regidor a l’ajunta-
de febrer de 1932 a Minas
ment de Viladecans, i
de Ríotinto, província de em dedicava molt a fer
Huelva, i quan va arribar de regidor, sense tre-
vaig ser-hi uns sis mesos. Des-
la guerra i Franco va entrar ballar, o sigui sense cotitzar a la
prés, acabat el servei militar, el Seguretat Social. Fins que a l’ar-
al poble, el seu pare va
1955, vaig treballar a Madrid, a
13
ribar als 59 anys vaig començar
fugir de nit cap a Azuaga, la construcció. Allà em vaig ca- a cotitzar una altra vegada com
província de Badajoz, i sar, i vaig estar-hi fins al 1960 en a alliberat del partit, el PCC, fins
què vaig venir a Gavà, també a
cap allà va anar la família. a l’edat de la jubilació. I ara conti-
la construcció, fins que el 1962 nuo col.laborant políticament en
Allà van aconseguir passar
vaig entrar a la Roca. El 1964 tot el que puc.
desapercebuts, amb vaig venir a viure a Viladecans,
- Com et vas introduir en la po-
el pare treballant a les i vaig continuar a la Roca, fins el
lítica?
mines fins que va morir 1969, que em van fer fora. Vaig
tornar a la construc-
de silicosi als 50 anys.
Jo no era militant de l’HOAC,
ció, perquè estava
I ell va continuar el seu
però els estic molt agraït
a les llistes negres i
periple, fins a establir-se no em volien en cap
perquè vaig rebre molts punts
a Viladecans el 1964. Està fàbrica. Vaig aconse-
de vista que no tenia.
guir, però, entrar a la
casat amb Ana Sánchez,
fàbrica dels Hules,
té sis fills i onze néts, però només vaig du-
pertany a Esquerra Unida - Em vaig criar en una mina, i els
rar-hi un mes, perquè un dia em
miners es reunien a la cantina
i Alternativa, i continua va cridar l’encarregat i em va dir
que el meu pare portava, i jo es-
que me n’havia d’anar, perquè
denunciant, incansable, els coltava el que deien, i això em
havia arribat un informe dient
desastres del capìtalisme. va donar una consciència obrera
14. per veure el que està bé i el que catòlica ja seria diferent… ginyers, perquè els companys
està malament. Allò era una es- veiessin que eren persones com
Bé, doncs els de l’HOAC no for-
cola, perquè allà hi havia gent a nosaltres.
çaven el tema religiós, i estava
qui els havin afusellat els pares,
molt bé. També el García Nieto Recordo un cas que val la
i això marca molt. Allà no ho de-
ens va donar un curset de mar- pena explicar. Llavors trebal-
ien, que els havien afusellat els
xisme. I també recordo un cur- làvem amb espardenyes o amb
pares, però es notava.
el calçat que cadascú tenia, per-
Quan vaig tenir problemes a la Roca, el què les botes eren cares i a més
es trencaven fàcilment. I trebal-
rector de la parròquia va venir a declarar làvem sobre la terra mullada, el
a favor meu, i fins i tot em va dir que si em sílice, perquè havia d’estar mul-
lada per poder-la moldejar. I un
treien i calia, la meva família i jo podíem ficar- dia que feia molt de fred jo li vaig
nos a l’església. dir a l’encarregat que passava
per allà: “Miri, senyor Tal, vostè
que és tan cristià demostri’ns el
- I la militància política concre- set d’economia en un d’aquells seu cristianisme traient-se les
ta? grans convents de Sarrià, amb sabates i venint aquí amb nosal-
reixes i un gran jardí. tres sobre la terra mullada”. Les
- Jo vaig començar amb la mili-
botes i la roba adequada eren
tància sindical, l’any 1964, quan Amb el PSUC també hi col.labo-
aleshores reivindicacions bàsi-
es va començar a organitzar rava, com amb l’HOAC. I el 1971
ques per a nosaltres. I ho vam
Comissions Obreres a la comar- vaig ingressar al partit.
aconseguir.
ca, encara que de manera molt
- Parlem de la Roca.
precària i deficient. Jo m’ajunta- - Per què et van despatxar?
- En aquella època els mèto-
va amb els companys que teni-
- De fet, la gent de Comissions
des de seguretat i higiene eren
en inquietuds. I el 1966 em vaig
vam aconseguir que vinguessin
desconeguts, eren unes feines
presentar a les eleccions sindi-
inspectors de seguretat i higi-
brutals. Fer banyeres, lavabos,
cals i vaig sortir elegit.
ene, i també ens dedicàvem a
vàters, eren feines de molt d’es-
A Gavà i a Viladecans vaig co- conscienciar a la gent. I l’em-
forç. Tot era manual. Érem uns
nèixer gent que era del PSUC, presa va anar despatxant, amb
4.500 treballadors, molts portats
com l’Antonio Plata, i anava diversos motius, tota la gent de
per la mateixa empresa des d’al-
amb ells. A mi em feia cosa fi- Comissions. A mi va ser per una
tres llocs d’Espanya. Anaven per
car-me al partit, entre altres mo- aturada parcial que precisament
Andalusia a buscar treballadors
tius perquè jo a la mina havia jo no havia convocat. I en treu-
amb autocars i els portaven cap
sentit parlar de la Unió Sovièti- re’m, van voler treure’m també
aquí. I molts, en veure la feina
ca com del paradís, i al partit hi del pis on vivíem, que era del
14
que era, se n’anaven i es busca-
havia gent que criticava la Unió
Soviètica. Però ells confiaven en
La vaga de Laforsa va ser un revulsiu per a
mi i jo en ells. I també per aque-
tot el Baix Llobregat. Des de Montserrat a
lla època van començar a venir
Castelldefels va parar tota la comarca. Fins
per aquí companys de l’HOAC,
el Paco Arias, un tal Balduino,
que nosaltres mateixos vam creure que
un tal Domènech, de Cervelló,
allò s’havia d’acabar. I vam aconseguir que
i venien a captar gent del movi-
ment obrer, i vaig anar a moltes
l’empresa cedís no despatxant ningú.
reunions, i fins i tot vaig fer cur-
sets, i em van donar formació
ven altres feines, perquè llavors Poblat Roca, propietat de l’em-
en molts aspectes. Va durar fins
aquí trobar feina no era proble- presa. Jo vaig dir que no me
a l’any 70, més o menys. Jo no
ma. n’anava, i vam anar a diversos
era militant de l’HOAC, però els
judicis a Magistratura, i recordo
estic molt agraït perquè vaig re- Es deia que l’enemic més dolent
molt que el rector de la parrò-
bre molts punts de vista que no que teníem els treballadors era
quia, Celestino Bravo, va venir a
tenia. Jo, certament, la qüestió la por, la por al patró. I nosaltres,
declarar a favor meu, i fins i tot
religiosa no la visc: no sóc ateu la gent de Comissions que ales-
em va dir que si em treien i calia,
ni no ateu, ni ho discuteixo ni no hores naixia, parlàvem a la gent
la meva família i jo podíem ficar-
ho discuteixo. Tot i que si entrés- davant dels encarregats i els en-
nos a l’església. De fet, aquells
sim en el terreny de l’Església
15. anys va ser molt important, el tercer dia van començar a coac- me de la guàrdia urbana. Fixa’t,
paper de la parròquia. Recordo cionar gent, agafant-los d’un en jo tant córrer davant de la policia,
també que el padre Celestino un. Jo era l’únic delegat del torn i ara portant la guàrdia urbana…
havia muntat amb altres com- de nit, i van venir a forçar-me El primer dia que vaig entrar al
panys del barri una cosa que en perquè fes tornar la gent a la fei- ple, em va caure el món a sobre.
deien Fraterna Ajuda Cristiana na, perquè sabien que si un grup Jo estava acostumat a una altra
mena de cosa, a les assemblees
El primer dia que vaig entrar al ple municipal, de fàbrica… i em trobava amb
allò tan ordenat, tan legal… Però
em va caure e món a sobre. Jo estava vaja, ho vaig superar. Vaig ser
acostumat a una altra mena de cosa, a les regidor a la primera legislatura
amb el PSUC i, després de la
assemblees de fàbrica... i em trobava amb allò ruptura del partit, dues legisla-
tan ordenat, tan legal... tures més amb el PCC. Allò va
valer la pena. A l’ajuntament no
hi havia ni un duro, però tot i així
que consistia que la gent pagava tornava tots tornarien. I com que
vam fer moltes coses, vam posar
cinc pessetes setmanals i si algú no ho van aconseguir, van co-
les bases de moltes coses. Es va
queia malalt, com que la Segu- mençar a despatxar gent.
començar a planificar el poble, i
retat Social pagava molt poc, li
Allò va ser un revulsiu per a tot es van fer col.legis, la piscina…
donaven una quantitat per poder
el Baix Llobregat. Va ser una El més important, però, era que
anar fent. Amb això del pis, al
vaga no només de reivindicació la gent estava per la democràcia,
final vaig poder col.locar-me en
laboral sinó clarament política. participava de les coses…
un altre pis de les “Vivendes del
Nosaltres demanàvem un sin-
- I ara?
Congrés” que es van fer aquí a
dicat lliure. Des de Montserrat
Viladecans.
- Ara hi ha una despolitització
a Castelldefels, va parar tota la
cada cop més gran, sobretot
- Després de la Roca, Laforsa. comarca. Fins que nosaltres ma-
dels treballadors, de la classe
teixos vam creure que allò s’ha-
- Allà hi vaig entrar quan li vaig
obrera, i aquesta despolitització
via d’acabar, i vam aconseguir
dir al cap de personal que tenia
està deixant el camp lliure a la
que l’empresa cedís no despat-
cinc fills (llavors encara no havia
dreta. A la pitjor dreta, no a la de
xant ningú, però a canvi d’unes
nascut el sisè), i em va dir que
CiU i el PNB, que
li agradava la gent com jo, amb
Jo crec que el capitalisme és tolerant, sinó
família i fills. I des del principi em
a la dreta del PP,
acabarà fracassant. I sortirà
vaig dedicar a organitzar Comis-
que fa coses que
sions. Al cap d’un any, el 90 per
alguna cosa nova que faci el posen els pèls de
cent dels treballadors estaven
món més solidari i més humà. punta, perquè fan
a Comissions i trenta eren mili-
15
servir la mateixa
tants del PSUC. Realment, es-
dialèctica que feia
tàvem molt organitzats. Érem un sancions de tres i sis mesos per servir la CEDA abans de la guer-
bon equip. a alguna gent, que tot i així no ra, a base de la mentida i l’insult
vam perdre diners, perquè com
I jugàvem a dues bandes, la legal i el desprestigi dels altres. I per
a enllaços sindicals teníem dret
i la il.legal. Vam apretar molt amb frenar això és fonamental l’hon-
a continuar cobrant el sou base, i
els temes de seguretat i higiene, radesa dels partits d’esquerres,
la resta ens ho cobria la caixa de
i també amb el tema dels salaris. que els polítics d’esquerres més
solidaritat, que era molt potent.
I van decidir posar una nova di- que pensar en les seves ambi-
recció, que endurís la cosa, per cions polítiques, siguin capaços
- I va arribar la democràcia.
aconseguir doblegar-nos. I com de fer coses pels ciutadans. Que
- Nosaltres volíem la ruptura de-
que no ho van aconseguir, van no tinguin com a objectiu mante-
mocràtica, però després va venir
despatxar un treballador amb un nir-se per mantenir-se, sinó que
el que va venir, i per disciplina ho
pretext de que feia malament la donin exemple d’honradesa, de
vam acceptar. El 1979 hi va haver
feina. I hi va haver una solida- servei a la gent.
les primeres eleccions munici-
ritat enorme amb aquell com-
Jo crec que el capitalisme
pals, i jo anava el 10 a la llista del
pany. Ha estat una de les vagues
acabarà fracassant, i sortirà al-
PSUC, i en vam treure 9 i vam te-
més solidàries que hi ha hagut
guna cosa nova que faci el món
nir l’alcaldia. I al cap d’un any un
a Catalunya. Va començar l’11
més solidari i més humà.
company ho va deixar, i vaig en-
de novembre de 1975, deu dies
trar jo. I em va tocar encarregar-
abans de la mort de Franco. Al