SlideShare a Scribd company logo
1 of 16
Download to read offline
Juny 2007 - Any XII - Número 55




      Necessitat de canvi
     La societat globalitzada mostra amb signes diversos que hi ha un exhauriment
de model econòmic, tecnològic, laboral i productiu, religiós, i de molts diversos ordres.
En dóna mostres amb un escalfament global que portarà conseqüències; l’aparició
de nous i la cronificació dels vells conflictes interculturals; malalties psíquiques que
expressen una manca de satisfacció o de sentit; aparició de grans fluxos migratoris
ara a escala global que desestabilitzen els mercats i posen en crisi la convivència;
tecnologia enfocada a la individualitat, que contamina o que exhaureix els recursos,
etc. Podríem dir que ara més que mai l’empremta humana és profunda, perillosa i
insostenible en un futur immediat.
      Tot apunta doncs a que ens trobem davant la necessitat imperiosa de canvi.
Tanmateix els signes que rebem al voltant nostre no són de canvi. La política
institucionalitzada amb prou feines diagnostica la crisi actual i acaba perdent-se en
parlamentarisme de confrontació estèril per als interessos dels ciutadans. Hi ha un
muntatge mediàtic que realimenta i converteix la política en espectacle permanent.
Han baixat alarmantment els nivells de crítica intel·lectual i sembla imperar un
cofoisme benestant. Sembla que els ciutadans van perdent l’interès pel que és públic,
si analitzem els resultats de les passades eleccions municipals a casa nostra.
     Un canvi s’acosta però no el sabem veure. Probablement perquè no mirem en la
direcció adequada. Avui encara arrosseguem el complex de somiatruites per aquell
que instal·la unes plaques solars a casa seva, canvia els seus hàbits de transport, es
planteja si ha d’anar o no a votar o si ha de votar en blanc, disminueix la seva jornada
laboral, consagra la seva vida a l’ajut humanitari o decideix viure en comunitat...
El que abans era qualificat d’utopia ara es reconeix com una opció de futur. I cada
vegada són més els que amb convicció ho converteixen en opció de present. És per
aquí per on està entrant el canvi?
Sumari
                                                              Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   Sumari   sumari


     L’AguLLA
    ButLLetí de refLexió i diàLeg
                                                                                                                                       Veure, mirar
       Any XII. Número 55
                                     03    Eleccions municipals. A. Masllorens
                 juny 2007
                                     04    Ens preparem per anar al Perú. J. Bou i G. de Pieri
              Periodicitat:
                                     05
        cinc números l’any.                Depressió: Hi ha sortida. Najejda
                                     06    L’ídol del poder polític. J. Lligadas
     Subscripció anual:
                   10 €              08    Expectatives davant d’un canvi global: les decisions incòmodes. S.
                                           Clarós
          Grup promotor:
                                                                                                                             la palmera i la font
              Jaume Botey
        Joaquim M. Cervera
               Salva Clarós
                                     09 L’Evangeli segons Àkan. M. Josep Hernández
               Kitty Guirao
        Maria J. Hernàndez
                                                                                                               amb entitat (i experiència)
                 Tere Jorge
                                     10 L’associació de veïns i veïnes del Poblenou. M. Andreu
            Josep Lligadas
             Josep Pascual
                 Mercè Solé
                                                                                             Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
               Coordinació:
                                     11 Gaspatxo d’alvocats. T. Jorge
               Josep Lligadas
                                     11 Abstenció. S.Clarós
            Compaginació:
                                                                                             Avui parlem amb...
               Mercè Solé
                                     1 Manolo González, lluitador incombustible. J. Lligadas
                 Dibuixos:
            Montserrat Cabo
                                     16                                                                                                        Puntades
                  Capçalera:
                 Mercè Gallifa

                                          http://punxo.blogspot.com: EL BLOC DE L’AGULLA
               Imprimeix:
             Multitext, S.L.
                                     No tenim web, però tenim bloc. De fet, a la redacció de l’AGULLA això de les
       D.L.: B - 41803 - 97
                                     noves tecnologies sempre ens ha costat una mica. Ja fa molt de temps, un dels
                 Adreça:
                                     nostres subscriptors, en Sergi, va fer-nos una web... que nosaltres no hem ali-
     Gran Via de les Corts
                                     mentat degudament. La nostra deixadesa, no pas la seva, l’ha deixat obsoleta.
      Catalanes, 942, 5-1
         08018 Barcelona             Més endavant, en Marc -un altre subscriptor i un dels fundadors del nostre
    C/e: soletey@terra.es            invent- ens va intentar animar, sense èxit, a obrir un bloc. I ben bé amb un pa-
                Telèfon:
                                     rell d’anys de retard, li hem fet cas. Tenim un bloc -modestet, però que anirem
            93.308.37.37
                                     “farcint”- a l’adreça http://punxo.blogspot.com. Ens estrenem amb això, con-
          (Josep Pascual)
                                    fiant que el bloc ens ajudarà a donar a conèixer l’Agulla a d’altres persones i
                                     que permetrà un altre tipus d’obertura a la participació de la gent. Ja ens direu
                                     que us sembla!



     Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
     voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la.

                                            Butlleta de subscripció
     Amics,                                     Nom i cognoms: ____________________________________________
     Us faig saber que desitjo fer
                                                NIF: ____________________________________________________
     el pagament de la subscripció
     anual de l’AGULLA a través del             Adreça: _________________________________________________
     compte que us indico.
                                                Població: ______________________________________ CP: _____
     Atentament,
                             Firma
                                                Telèfon: _________________________________________________
                                                Correu electrònic: __________________________________________



                                                                -                        -             -
                                                    Entitat              Oficina             Control                    Compte o llibreta
Veure, mirar...
                                      Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
                                      .




        eLeccions municipALs: ¿noves idees?
                                                    Àlex Masllorens


     Noves eleccions, nous re-                                                                                   ra o la presència d’una minoria
                                       tots coneixem persones que les
sultats (més o menys continu-                                                                                    que ens fa nosa. I davant la man-
                                       passen ben magres, que viuen
ïstes), noves abstencions, nous                                                                                  ca de projectes col.lectius, arri-
                                       amb massa pocs recursos, que
vots en blanc, nous alcaldes i al-                                                                               ba l’oferta casa per casa, família
                                       treballen molt i no ténen unes
caldesses (poques), noves pro-                                                                                   per família. Aquesta ha estat la
                                       condicions de vida prou dignes.
testes, noves reaccions, noves                                                                                   campanya de les promeses “a
                                       Però, d’aquí a dir que tant és el
interpretacions... ¿noves idees?                                                                                 la carta”, del prêt a porter. I això
                                       que fem i que no podem canviar
                                                                                                                 sí que ens porta al descrèdit de
                                       res...!
      Com sempre, abans, durant
                                                                                                                 la política. Perquè aquest tipus
i després hem sentit els experts
                                                                                                                 de promeses vanes, que el vent
i els profans fent lectures de tota
                                                                                                                 s’endú aquella mateixa vespra-
mena sobre els perquès de tot
                                                                                                                 da, no les creu ni qui les fa ni qui
plegat. Quasi tothom ho sap tot.
                                                                                                                 les escolta.
Però, ¿de debò es pot interpre-
tar la psicologia col.lectiva d’un                                                                                    Si volem ser i semblar serio-
poble amb arguments senzills?                                                                                    sos, com a polítics, com a partits
A mi, francament, em sembla                                                                                      i com a ciutadania madura i res-
que no.                                                                                                          ponsable, hem de fugir d’aquesta
                                                                                                                 manera de fer. Menys promeses
      Diuen els més pessimistes
                                                                                                                 banals i més balanç de legisla-
que els polítics ho fan gairebé tot
                                                                                                                 tura. Un bon dirigent polític, al
malament, que s’han instal.lat en
                                                                                                                 meu entendre, ha de començar
la comoditat del poder, que s’han
                                                                                                                 pel balanç del que s’ha fet (ell o
allunyat de “la gent”, que no en-
                                                                                                                 el seu grup) i, sobretot, del que-
tenen els problemes “reals” de la            ¿De debò hi pot haver algú
                                                                                                                 no s’ha pogut realitzar. I explicar
població, que no tenen progra-         que pensi, seriosament, que tant
                                                                                                                 per què no ha estat possible dur-
ma... Però, anem a pams. ¿Algú         hi fa votar el PP, ERC, Ciutadans
                                                                                                                 ho a terme. I exposar també els
ha anat a les seus dels partits a      o la Plataforma per Catalunya?
                                                                                                                                                                                        3
                                                                                                                 nous projectes i les noves idees,
demanar els programes, que hi          Em sembla que ens hem tornat
                                                                                                                 convencent l’elector que amb els
són, per llegir-los abans d’anar       massa reduccionistes i que bus-
                                                                                                                 diners que hi haurà disponibles
a votar? ¿Algú pensa realment          quem excuses de mal pagador
                                                                                                                 només serà possible fer una part
que a aquestes alçades de la           per quedar-nos a casa. I no sola-
                                                                                                                 del que caldria.
pel.lícula el vot depén més del        ment quan arriben les eleccions.
programa que de l’experiència          Aquest és el problema: també ho                                                 I, per acabar, potser el més
que ja tenim acumulada i l’opinió      fem davant de tantes altres injus-                                        important: els polítics hauran de
formada sobre els candidats i els      tícies. En bona part, allò que ha                                         fer un exercici sincer d’humilitat.
seus grups? ¿No hem vist mil           desaparegut és la lluita col.lecti-                                       Han de confessar que la política
cops els alcaldes i regidors pas-      va per millorar les condicions de                                         arriba fins on arriba, i no més
sejant pel carrer, parlant amb la      vida de la comunitat.                                                     enllà. Han de dir alt i clar que
gent i reunint-se amb entitats?                                                                                  el poder econòmic de les grans
                                             És cert. Hi ha plataformes
                                                                                                                 corporacions i els poders fàctics
      Els més optimistes afir-         arreu del territori. I no totes
                                                                                                                 (que són més reals que el poder
men que els nostres municipis          són iguals, algunes conserven
                                                                                                                 real), que la força del “totxo”, que
han millorat tant en els darrers       aquest esperit de combat. Però
                                                                                                                 les baixes passions de tots ple-
anys que molta gent es queda           m’atreveixo a dir que són mino-
                                                                                                                 gats... fan molt difícil governar
a casa a l’hora de votar perquè        ria. La major part de les platafor-
                                                                                                                 com cal, en benefici de tota la
saben que res no canviarà i ja         mes arreu del territori són contra
                                                                                                                 comunitat i donant prioritat als
els està bé. Potser tampoc no          algún projecte, ja sigui un equi-
                                                                                                                 més febles i desvalguts.
n’hi ha per tant. Sobretot perquè      pament social, una infraestructu-
És per aquest motiu, justa-      en una major proximitat i transpa-      blanc) als seus representants a
    ment, que advoco, més que mai,        rència. Els responsables polítics       les institucions, per enfortir el po-
    per la complicitat real i autèntica   han de veure els ciutadans com          der democràtic. El poder hi serà
    entre la ciutadania i la política.    alguna cosa més que votants in-         sempre i l’important és qui l’ocu-
    Sí, és cert, per aconseguir-la és     fantiloides. I la ciutadania ha de      pa i amb quina legitimitat.
    necessari crear nous vincles que      creure que la política és servei i                Àlex Masllorens és periodista
    es basin en la confiança mútua i      ha de donar suport (no xecs en




                ens prepArem per AnAr AL perú...
                                          Josep Bou i Grazia De Pieri

                                                              formatives. Amb el treball s’inicia un camí per des-
          En diferents ocasions de la nostra vida ens
                                                              cobrir i adquirir uns valors fonamentals per la vida:
    hem deixat guiar per una intuïció... Volem dedicar
                                                              l’esforç, el donar gratuïtament, la coherència entre
    les nostres vacances a aprendre convivint amb al-
                                                              les paraules i la vida, l’esperit de grup, el respecte
    tres realitats. Tenir experiències de treball i de ser-
                                                              i la col·laboració, la sensibilitat i l’atenció als pro-
    vei ens pot enfortir personal i familiarment.
                                                              blemes dels pobres, l’esforç d’aprendre a estimar
         Som un matrimoni que tots dos treballem de
                                                              les                persones. Actualment l’estructura
    mestres. Tenim dos fills adolescents de 15 anys i
                                                                                 del moviment s’articula al voltant
    una filla de 9. Els fills es fan grans i
                                                                                  de dos pols: a Itàlia i a Amèrica
    pot ser una bona ocasió
                                                                                   Llatina. A Itàlia hi ha nombro-
    per enfortir els vincles i
                                                                                   sos grups de joves (uns 1.500
    lligams entre nosaltres.
                                                                                    joves i famílies) que es troben
    Tenim els pares respec-
                                                                                     a treballar per recollir els fons
    tius prou estables com
                                                                                      necessaris per al finançament
    per poder marxar una
                                                                                      de les activitats de les missi-
    temporada.
                                                                                       ons. Tots els voluntaris ofe-
                                                                                        reixen el seu treball i la seva
         A la tardor del 2005,
                                                                                         disponibilitat gratuïtament. I
    ens vam començar a moure
                                                                                         a Amèrica Llatina on hi ha
    en diferents sentits per a co-
                                                                                          80 expedicions en zones
    nèixer grups i persones que
                                                                                          particularment deprimides
    ens ajudessin a concretar
                                                                                del Brasil, Bolívia, Perú i Equador.
    aquesta intuïció.

4                                                              Uns 300 voluntaris treballen per uns períodes més
         En un primer moment ens
                                                              o menys llargs. Les activitats que es desenvolupen
    vam adreçar al Setem. Abans de tenir els fills ja
                                                              són variades, des de la construcció d’aqüeductes
    hi havíem tingut contactes i ens semblava que po-
                                                              i promoció higiènica fins a escoles de fusteria i es-
    dia ser un camí a fer. Ens van parlar de les rutes
                                                              cultura sobre fusta o pedra o escoles de guies d’al-
    solidàries ja que els camps de treball estan desti-
                                                              ta muntanya o instituts de formació per mestres i
    nats als joves. Es tracta d’una proposta de turisme
                                                              professors.
    compromès, atent a la realitat social i respectuós
                                                                   Vam pensar que sent tots dos mestres al-
    amb el medi ambient. No contempla la possibilitat
                                                              guna cosa podríem fer en el camp educatiu. Els
    d’anar-hi com a família i ho vam deixar córrer.
                                                              primers contactes directes els vam fer durant les
          També vam xerrar amb l’Alberto, capellà de
                                                              vacances de Nadal del 2005 amb la Nadia de Aczo
    Mallorca que està al Perú. Però tampoc no hi havia
                                                              que estava treballant en un projecte de pràctiques
    la possibilitat de fer una experiència a nivell fami-
                                                              d’un grup de mestres que acabaven els seu cicle
    liar.
                                                              d’estudis. Ella ens va animar, i al mateix temps ens
         Llavors vam manifestar la nostra disponibilitat      va parlar de la cruesa de la realitat. Al febrer del
    als amics de l’OMG (Operazione Mato Grosso) una           2006 vam enviar una carta al Padre Giorgio, res-
    ONG d’Itàlia amb la qual hem treballat i col·laborat      ponsable d’aquella zona, per presentar la nostra
    diverses vegades anteriorment. L’OMG és un mo-            família i manifestar la nostra disponibilitat i al final
    viment que mitjançant el treball gratuït pels pobres      de la primavera vam rebre la resposta. El Padre
    ofereix als joves la possibilitat de fer experiències     Giorgio ens convidava a anar amb tota la família
aquell mateix estiu. Com a família ne-
cessitàvem més temps de preparació

                                                              depressió:
perquè no es tractava de preparar un
viatge turístic sinó d’un procés perso-

                                                             Hi HA sortidA
nal i familiar i vam postposar el viatge
per l’estiu següent.
      Durant aquest any també hem
                                                                         Najejda
volgut anar fent xarxa, per deixar-nos
ajudar per altres persones que conei-
xen el Perú i per rebre ajudes. Hem
recollit i enviat al Perú més de 300
kg. de material escolar: llibres en cas-
tellà, enciclopèdies, jocs i llibretes,
que hem anat recollint durant aquest
temps.
      A l’octubre la Rosanna de Llame-
llín ens va enviar uns materials didàc-
tics per revisar i ja ens va començar
a parlar dels cursets de formació de
mestres. Els contactes van seguir i
van culminar aquest Nadal 2006 amb
la trobada a Itàlia amb el Padre Gi-
orgio. Ens va confirmar que podíem
                                                     Després de tres o quatre mesos de tractament, un dia els
anar a la regió d’Ancash, a Aczo, un
                                               nusos es comencen a desfer. Nusos: aquesta és la sensació
poble de la Cordillera Central aquest
                                               que tens al cap quan pateixes una depressió. Un seguit de
estiu. Estarem a casa de l’Angelo i la
                                               nusos al pensament t’immobilitzen l’ànim, t’ensorren... i ni tu
Patrizia i els seus quatre fills.
                                               ni els altres no ho poden entendre. El primer pas per intentar
     Aquest relat, més aviat resumit,
                                               desfer els nusos és reconèixer que estàs malalt, perquè pen-
vol ser representatiu del camí que
                                               ses: “A mi no em pot passar, sóc intel.ligent, sé el valor de la
hem anat fent. L’idea inicial d’anar a
                                               vida i del que tinc, això no em pot passar”.
fer un servei s’ha anat transformant,
                                                      El metge detecta el que et passa i tu no t’ho acabes de
certament serem nosaltres els aju-
                                               creure... o ja ho saps però t’ho negues. Fins i tot, et sents
dats... a despullar les nostres vides i
                                               culpable: la sensació és estranya perquè no controles el cap,
a descobrir l’essencial, a viure la cru-
                                               els pensaments negatius... però alhora ets conscient que tot
esa i la injustícia per poder ser a la
                                               plegat és una bestiesa. El metge et diu: Oi que si t’haguéssim
tornada llavor d’esperança.
                                                                                                                  5
                                               trobat un càncer no et sentiries culpable? Oi que no te n’aver-
      És un mica difícil concretar el que
                                               gonyiries? Doncs amb la depressió passa el mateix. És una
farem. Pensem que el millor serà estar
                                               malaltia, no en tens la culpa, no te n’has d’avergonyir. Si el
disponibles. Ens han demanat de pre-
                                               fetge se’ns posa malalt, el cap també ho pot fer. Simplement
parar amb ells un curset de formació
                                               és això: estàs malalt i hem de començar un tractament. Has
de mestres i de col·laborar en l’ela-
                                               d’acceptar que t’has de medicar. La depressió no és estar
boració de material didàctic i els fills
                                               trist, o ser negatiu davant la vida. Passa a persones alegres i
podran participar en els tallers i en les
                                               vitals, de vegades la causa la pots veure clarament, i de vega-
activitats dels joves de la parròquia.
                                               des no la sabràs del cert”.
     Volem dedicar un estiu a apren-
                                                     Certament, la medicació, el seguiment mèdic, ajuden a
dre d’altres cultures i a sentir-nos una
                                               començar a desfer els nusos. Però triguen a fer efecte. Els
mica pobres entre els pobres. La vida
                                               pensaments negatius t’assalten, t’assalten les ganes de plo-
ens ha fet experimentar que en les
                                               rar... de vegades plores desconsoladament, o sents ràbia
situacions de servei o de treball pels
                                               d’estar així i et dones cops de cap contra una paret. Hi ha
altres ens hem sentit més persona.
                                               qui, per caràcter, ho exterioritza, però en el meu cas els es-
Segurament no és tant un servei als
                                               forços són per intentar amagar-ho. El sentiment de vergonya
altres el que quedarà de la nostra ex-
                                               és immens. Em pregunto: ¿Com puc estar així, sent conscient
periència sinó, més aviat, un creixe-
                                               dels grans problemes del món, de tants infants que pateixen,
ment personal i familiar.
                                               de tants innocents que hi ha plorant perquè els han esclafat
     Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres   l’esperança?
En un d’aquells dies més          sentit. Em diu: fes-lo eina per        t’immunitza. Posa’t en tracta-
    foscos penso seriosament en             ajudar. I amb aquest escrit ho         ment i pensa que t’hi va la vida
    morir. Per més amics que tinc,          estic intentant fer, tant de bo a      i, en certa forma, també li va la
    per més persones que estimo i           algú de vosaltres li pugui ser útil.   vida a totes aquelles persones
    m’estimen, la buidor que sento          Per això, crec que haig de donar       que t’envolten.
    és aclaparadora i m’ofego pen-          dos missatges importants:
                                                                                         2) Si creus que algú que
    sant que la vida té poc sentit. Els
                                                  1) Si creus que estàs patint     tens a prop pot patir depressió,
    qui em coneixen, mai no s’ho
                                            una depressió,                                   anima’l a anar al met-
    creurien. Us asseguro que sóc
                                            no esperis que                                   ge. Respecta la seva
    d’aquelles persones que donen
                                            s’agreugi.      Vés                              intimitat si no vol par-
    esperança als altres, capaç de
                                            al metge i parla-                                lar de com se sent,
    fer somriure a qui està trist, de
                                            hi. No et sentis                                 però alhora intenta que
    contagiar alegria.. hi ha qui diu
                                            avergonyit, en-                                  s’adoni que no t’obli-
    que en això tinc un do. Però sin-
                                            cara que tinguis                                 des d’ell. Truca’l sovint
    cerament, amb mi, quan més em
                                            vergonya d’estar                                 perquè la sensació de
    cal, no el sé tenir, no em sé aju-
                                            així. No et sentis                               soledat que pateix és
    dar.
                                            culpable, perquè                                 immensa, estigui o no
          Però sí hi ha qui m’ajuda.        no ho ets. És una                                justificada aquesta sen-
    De fet, dues coses m’ajuden.            malaltia i es pot                                sació. Queda amb ell
    La primera és tenir una criatura        tractar. Cap medicament soluci-        amb qualsevol excusa. Segons
    que m’arrela a la vida, és el meu       onarà els problemes que puguis         el caràcter, igual ho expressa o
    compromís irrenunciable, va per         tenir, ni les teves angoixes vitals    igual ho amaga. Si creus que ho
    davant meu des del dia que vaig         o existencials, cap medecina           vol amagar, però un dia l’has vist
    saber que existia. I la segona és       et transforma el caràcter, però        plorant sense motiu aparent, no
    la fe. Jesús és l’amic que m’esti-      el teu cap necessita els meca-         tinguis por de preguntar-li “què
    ra de les orelles i alhora em dona      nismes per funcionar bé, i si no       et passa?” perquè li obriràs una
    la mà. Només m’haig de parar a          s’obstrueix, per tu mateix podràs      porta a exterioritzar-ho; en canvi,
    escoltar-lo i així ho faig. Prego       solucionar allò que afrontis a la      si tens por de dir-li res, la teva
    sense demanar res, només es-            vida, això sí, trobant-te bé. Dei-     por li pot fer mal. I com a perso-
    pero, ja el sentiré. I el que em        xa’t ajudar, però per un metge,        na propera, sobretot tampoc no
    diu és clar: has de tirar enda-         perquè ningú més no ho enten-          et sentis culpable! Ningú no té
    vant perquè espero de tu alguna         drà. Els que t’envolten difícilment    la culpa d’una malaltia! Si ets el
    cosa, tot el que has rebut ho has       t’entendran, però et serà fàcil        seu amic, la seva parella o algú
    de fer útil i de servei als altres, i   perdonar-los si t’adones que ni        molt proper, no podràs curar-lo
    trobaràs el teu camí. Jesús sap         tu mateix t’entens. El cap no el       (ha d’anar al metge) però sí que
    que no l’enganyo, que estic pa-         podràs controlar per més intel.        podràs acompanyar-lo en aquest

6
    tint de debò, justament jo, que         ligent que et creguis. Si has tret     mal moment i donar-li un motiu
    presumia de no ofegar-me mai            excel.lents a la Universitat, o si     prou important per seguir vivint:
    en un got d’aigua. I fins i tot, al     penses que hi ha mals molt pit-        recordar-li el sentit de l’amistat i
    meu patiment d’avui li dóna un          jors del que tu tens... això no        l’amor.




                              L’ídoL deL poder poLític
                                                   Josep Lligadas

                                                               com que ell té molta informació o té molta expe-
          El poder polític és molt llaminer. I un pot que-
                                                               riència no necessita escoltar ningú, o que la gent
    dar-hi totalment enganxat. Un, quan té poder polític
                                                               que veu les coses diferent no saben el que es di-
    en el nivell que sigui, i tant si es tracta d’un càrrec
                                                               uen o simplement tenen ganes d’incordiar. També
    electe o de confiança com si es tracta d’un càrrec
                                                               pot acabar pensant que ell té més drets que els
    intern de partit, pot acabar considerant que el po-
                                                               altres.
    der polític és el lloc que li correspon a la vida: que
    és el seu lloc natural i propi. I pot acabar pensant,            Igualment, com que el poder polític és llami-
    fins i tot sense ser conscient que ho pensa, que           ner, i ofereix un cert nivell de preponderància so-
munerada, sinó perquè tenen
bre l’altra gent, i potser també un bon
                                                                                 ganes de dur una vida activa
sou, esdevé un focus d’atracció de tot
                                                                                 en alguna cosa que valgui la
de gent que busca això: preponderàn-
                                                                                 pena, i veuen que la política
cia sobre els altres i també, si pot ser,
                                                                                 és un bon mitjà per contribuir
un mitjà de vida ben assegurat.
                                                                                 a fer que la vida de tots pugui
      La qual cosa no vol dir que tant els
                                                                                 ser millor. Cosa que no treu
que ja hi són i s’hi enganxen, com els
                                                                                 que, tant els que ja hi porten
que aspiren a ser-hi, no siguin capaços
                                                                                 temps com els qui s’hi incor-
de fer una bona feina, útil per a la col.
                                                                                 poren, se sentin gratificats
lectivitat. Sí que ho són, i sovint la fan.
                                                                                 amb el protagonisme i la sen-
Però la seva manera d’actuar crea dis-
                                                                                 sació de fer coses eficaces i
tància i desconfiança, no té la qualitat
                                                                                 reconegudes que la política
humana necessària per fer que la gent
                                                                                 dóna. De fet, si no fos per una
pugui sentir-se estimulada a cooperar-
                                                                                 certa ambició i una recerca
hi i a ajudar a empènyer les coses. I la
                                                                                 de gratificació, ningú no faria
política es converteix en una cosa que
                                                                                 res; el que cal és que l’objectiu
fan uns quants, un grup tancat de gent
                                                                                 d’aquesta ambició i aquesta
que s’han apropiat de la gestió d’allò
                                                                                 gratificació sigui alguna cosa
que és de tots.
                                                                                 útil que serveixi als altres i
      De fet, en aquest sentit, s’han pro-                                       compti amb els altres, i no el
posat i posat en pràctica normatives de                                          simple interès o satisfacció
funcionament com ara la limitació de mandats, o la         personal.
rotació de càrrecs, o el control assembleari de les
                                                                 Davant tot això, cal una reflexió seriosa a l’in-
decisions polítiques. Però aquestes normatives te-
                                                           terior dels partits polítics, i en concret a l’interior
nen també els seus inconvenients i les seves per-
                                                           d’aquells partits que volen buscar sincerament l’in-
versions, i no són tampoc cap panacea; a vegades,
                                                           terès col.lectiu, sobre l’ús que es fa del poder. Cal un
fins i tot, espatllen més que el que volen arreglar.
                                                           codi ètic de comportaments tant per als que porten
En qualsevol cas, la viabilitat i utilitat d’una o altra
                                                           molt temps en l’acció política com de cara als qui
normativa sempre serà discutible.
                                                           s’hi inicien. Un codi ètic que inclogui els mecanis-
     Però el que no és discutible és l’existència del      mes per frenar si cal l’accés dels que s’acosten als
problema, i la necessitat de promoure, més enllà           partits per interès personal, i que vetlli perquè els
d’aquestes possibles normatives, uns criteris d’ac-        que exerceixen responsabilitats del tipus que sigui
tuació en l’ús del poder que realment en faci un           ho facin amb esperit realment democràtic. No és

                                                                                                                        
servei i no una prerrogativa. Perquè, per sort, hi ha      fàcil, vetllar pel compliment d’un codi ètic d’aquest
gent, homes i dones dedicats a la política, que són        estil, i més quan sovint també hi juguen proximitats
conscients que la seva tasca només té sentit si no         personals i favors mutus acumulats. Però cal po-
se senten amb dret a tenir privilegis, ni es creuen        sar-s’hi, i prendre-s’ho seriosament com una pri-
que no val la pena escoltar la gent, ni es pensen          oritat, i no limitar-se a buscar l’eficàcia immediata
que ells són els únics que saben què s’ha de fer,          sense mirar ni més enllà ni més a fons. Perquè el
i que són capaços de ser dialogants, de deixar-se          fet és que si no s’emprenen iniciatives d’aquest ti-
tocar per les opinions i les crítiques que reben, de       pus, com més temps portem de vida democràtica
potenciar de veritat un esperit participatiu que faci      més fàcil serà que s’enquistin maneres de fer que
que la gent se senti implicada en l’acció política i       desacrediten la tasca dels partits com a servei a la
no simple espectadora. I que no aspiren a eternit-         col.lectivitat. I això és un mal per a tots.
zar-se en el treball polític, sinó que quan cal són                                       Josep Lligadas és escriptor
capaços de deixar pas a altra gent, perquè l’eter-
nitzar-se, per molt que un en sàpiga o es pensi que
                                                                            Ja has vist el
en sap, si no va acompanyat d’uns contrapesos de
renovació molt clars i potents, acostuma a signifi-
                                                                    BLOC DE L’AGULLA?
car anquilosament i instauració de maneres de fer
capritxoses i poc democràtiques.
                                                                                 Som a:
      I també, per sort, hi ha gent que s’incorpora
al treball polític no per ganes de figurar i sentir-se
                                                                  http//punxo.blocspot.com
important, o per ganes de trobar una feina ben re-
expectAtives dAvAnt d’un cAnvi gLoBAL:
             Les decisions incòmodes (ii)
                                                   Salva Clarós

          Al Gore, que és ara un dels                                                 La política energètica i de
    més enèrgics divulgadors del                                                 creixement de les economies
    canvi climàtic, diu que és la pri-                                           desenvolupades és la respon-
    mera vegada que una generació                                                sable principal del canvi climàtic.
    pot constatar per si mateixa els                                             Només una rectificació ràpida
    dramàtics canvis d’escala global.                                            i decidida cap a formes d’ener-
    I té raó. L’agost de 1973, quan jo                                           gia alternatives i desaccelerant
    només tenia 13 anys, en una ex-                                              el creixement es pot pensar en
    cursió al Mont Perdut vaig poder                                             capgirar la situació. Però això
    contemplar per primera vegada                                                implicaria un canvi global en les
    la impressionant gelera de la                                                economies, amb conseqüències
    seva cara nord al massís de Mar-                                             evidents per a l’estil de vida i de
    boré, en els Pirineus centrals.                                              consum al qual es resisteixen
    Dotze anys més tard, l’agost de                                              avui les societats. Es tracta de
    1985, vaig trepitjar la gelera del                                           prendre unes decisions que re-
    Kilimanjaro, a Tanzània, a Àfrica                                            sulten summament incòmodes
    equatorial, entre 5.500 i 6.000 m                                            als governants. Els EUA, que no
                                           econòmica generada en l’era
    d’altitud. Avui ja no existeixen ni                                          es van comprometre amb el trac-
                                           industrial ha comportat la des-
    l’una ni l’altra. El retrocés de les                                         tat de Kyoto per a la reducció de
                                           forestació de l’escorça terrestre
    geleres d’alta muntanya, igual                                               les emissions de gasos d’efecte
                                           fins el punt de desestabilitzar les
    que el desglaç a l’Àrtic i al con-                                           hivernacle, han anunciat ara que
                                           dinàmiques naturals d’intercanvi
    tinent Antàrtic estan sorprenent                                             emprendran una enèrgica lluita
                                           entre el carboni atmosfèric i els
    per la seva velocitat, i proven                                              contra l’escalfament global. Però
                                           estocs que romanen fixats en
    que el planeta sofreix un canvi                                              estarà disposada la societat
                                           l’estructura vegetal dels boscos.
    global. Això no havia passat mai                                             americana a emprendre políti-
                                           La conseqüència ha estat un in-
    abans.                                                                       ques de decreixement? Hi serem
                                           crement de la concentració de         a temps d’aturar el que amena-
8
          El canvi climàtic que ara        diòxid de carboni a l’atmosfera.      ça de convertir-se en la principal
    constatem té els seus orígens          Aquest gas reté la radiació so-       arma de destrucció massiva de
    en la revolució del neolític, quan     lar en l’atmosfera i està afavorint   la humanitat?
    les poblacions humanes van ini-        l’escalfament global del planeta.
    ciar la tala de boscos per culti-                                                 La Xina i l’Índia, que tots dos
                                                 El canvi es produí lentament
    var la terra i començaren a cre-                                             països junts sumen el 40% de
                                           al principi, però s’ha fet més i
    mar la llenya i la biomassa per                                              la població mundial, estan a les
                                           més enèrgic perquè succeeix de
    escalfar-se. L’impacte d’aquella                                             portes de convertir-se en dues
                                           forma exponencial. La riquesa
    política d’economia agrària no                                               potencies econòmiques. Per fer-
                                           creada per la societat industrial,
    es va notar fins que va arribar                                              nos-en una idea: el 2005 només
                                           l’explosió demogràfica, el desen-
    la revolució industrial amb unes                                             la Xina va consumir un 26% de la
                                           volupament cientificotècnic i el
    altres necessitats energètiques                                              matèria primera d’acer, un 32%
                                           creixement del PIB han disparat
    satisfetes amb la combustió de                                               de l’arròs, un 37% del cotó i un
                                           també un altre creixement: el del
    les reserves de carboni fòssil                                               47% del ciment mundials (“L’Es-
                                           capital industrial que es repro-
    del subsòl: el carbó mineral, el                                             tat del món 2006”. Informe del
                                           dueix i fa augmentar també de
    petroli i el gas natural. Dos-cents                                          Worldwatch Institute. Cristopher
                                           manera exponencial la demanda
    anys d’industrialització han es-                                             Flavin i Gary Gardner. Edit.
                                           de recursos de tota mena, tam-
    tat suficients per alliberar a l’at-                                         Unescocat). Tots dos països,
                                           bé els energètics, i les emissions
    mosfera enormes quantitats de                                                que tot just comencen a incorpo-
                                           de contaminants que produeixen
    carboni dipositades en el subsòl                                             rar-se al sistema econòmic que
                                           l’escalfament global.
    fa milions d’anys. I l’expansió                                              amenaça la supervivència de
tots, són grans potencies també            En aquest moment coinci-                     es generades pel sistema econò-
decisives a l’hora de configurar      deix que hi ha una gran cons-                     mic i pel benestar avancen tam-
la biosfera del planeta. Si mirem     ciència, mai no n’hi havia hagut                  bé com un incendi sense control.
més a prop nostre veurem com          tanta, de que cal canviar el mo-                  Mai com ara hi ha hagut uns rep-
lluny de reduir dràsticament el       del de desenvolupament i el mo-                   tes tan clars i evidents als quals
consum d’energia d’origen fòs-        del energètic. Tanmateix és tam-                  fer front de manera global, i tam-
sil, Barcelona per exemple, està      bé ara el moment en què l’home                    bé uns mitjans i alternatives, per
ampliant el seu aeroport en pre-      ha sobrepassat la capacitat de                    bé que incòmodes, per introduir.
visió d’un gran augment del seu       càrrega dels sistemes biològics                   És doncs ara el moment de les
trànsit aeri, que és un dels mit-     i aquests comencen a mostrar                      decisions, per incòmodes que
jans de transport que afavoreix       signes d’esgotament i de canvi                    aquestes puguin ser.
més l’escalfament global. Cap a       global. I estem també immersos                                       Salva Clarós és sindicalista
on anem?                              en un moment en què les inèrci-




La palmera i la font                                     La palmera i la font   La palmera i la font   La palmera i la font   La palmera i la font




                       L’evAngeLi segons àkAn
                                       Maria-Josep Hernàndez


                                                         mateixos expliquen: “És una mostra diminuta que
      Va travessar l’Àfrica a peu: el desert, els ca-
                                                         en aquest món es pot viure diferent: sense anar en
mins inhòspits i també les zones de guerra amb
                                                         contra, sense enfrontar-se bèl·licament, o pugnar
morts abandonats a cada pas. Va veure i va viu-
                                                         durament amb la paraula i el gest”.
re l’horror. Ell, com molts altres, menjava plantes,
insectes i altres animals crus per sobreviure i va
                                                              A Dar-Àkan no es tracta d’ajudar puntualment,
haver de beure els propis orins per no deshidratar-
                                                         sinó de compartir el dolor i l’esperança dels immi-
se. Després de la travessa de més de dos anys va
                                                         grants, amb implicació plena. Santi Thió, amb una
ser el moment de la pastera, la travessa pel mar,
                                                         tessitura de veu greu i dolça alhora, veu de germà
la por... i va arribar a Espanya. Portava un llibre
sota el braç com a única pertinença. Aquell llibre
era la Bíblia i Àkan, el nom de la llengua en què

                                                                                                                                                     9
estava escrita, la llengua més parlada a Ghana,
entre d’altres 23 llengües d’aquest país africà. No
és cap llegenda, és la història real d’una persona
que van acollir i que va donar nom a l’Associació
de Suport i Acollida d’Immigrants Àkan, de Girona.
Aquest nom, Àkan, va esdevenir així un símbol de
l’esperança, de la fe, de la profunda creença que
un altre món és possible.
       Àkan és una associació d’inspiració cristiana
que té per objectiu ajudar, acompanyar i compartir
la vida dels immigrants que arriben; és un projec-
te de família humana on les diferències de races,
procedències i religions són les eines que sumen
en positiu per construir una nova realitat. En els       gran de tots, m’explica la importància d’aquesta
ulls i l’energia de dos dels seus impulsors, la Lluïsa   convivència, de veure dins de cada immigrant una
Geronès i el capellà Santi Thió -capellà del Fòrum       persona que espera, que somnia, que creu en Déu,
Joan Alsina-, hi brilla la fe i l’entusiasme. Amb        que comparteix il.lusió.
aquesta energia han fet realitat una utopia: la casa
                                                              A la casa es treballa, es fan tallers, s’ense-
de Dar-Àkan, on acullen persones sense papers i
                                                         nya i s’aprèn, s’acompanya l’immigrant perquè es
sense feina, les ajuden i conviuen amb elles. Ells
                                                         pugui desenvolupar humanament. I també es pre-
ga. La Lluïsa, amb l’entusiasme dels que
     de debò poden canviar el món, em parla
                                                        Les entrevistes de L’Agulla,
     de les pregàries: “Les víctimes han de te-
     nir algú que les tingui en compte, que les
                                                                en un llibre
     reconegui, que pregui per elles”. I cada
     diumenge a la tarda preguen junts. Siguin
     cristians, musulmans, ortodoxos, protes-
     tants... s’adrecen plegats a Déu, amb els
     seus diferents noms, perquè ens infongui
                                                        Cristians de cada dia. Vint entrevistes. Per Josep
     coratge per seguir lluitant per un món més
                                                        Lligadas. Col.lecció Emaús, 76. Centre de Pastoral
     just. En Santi parla de l’oració com l’eina
                                                        Litúrgica. Barcelona 2007
     que ha soldat les seves vides i les dels im-
     migrants: “Quan preguen o canten al seu
     Déu al nostre costat fem comunitat i neix
                                                               “És diumenge de Pentecosta i
     un lligam molt profund”.
                                                        a la meva senzilla parròquia parlem
           Encara no fa un any que van inaugurar        de la presència de l’Esperit. Cadas-
     la casa de Dar-Àkan, tot i que la trajectòria      cú de nosaltres el sent, el viu i l’in-
     d’aquesta associació és anterior. Van co-          tueix de forma diferent i pròxima
     mençar fent classes de català i castellà per       alhora. Recordant que hem parlat
     a immigrants i la implicació va anar crei-         de pau, d’esperança i d’alegria,
     xent. Van passar a buscar pisos de lloguer         acabo de llegir la darrera entre-
     i ara tenen una casa per viure i conviure.         vista que recopila el llibre “Cris-
     A Dar-Àkan es preparen ara per fer una             tians de cada dia”, un llibre que
     setmana de camp de treball, obert a qual-          precisament reflecteix, crec,
     sevol persona que hi estigui interessada,          aquesta presència de l’Espe-
     per conviure a la casa amb els immigrants          rit en les persones, transcendint al
     que hi ha acollits: compartir treballs, aju-       nostre entorn de forma diversa i enriquido-
     dar, aprendre, cantar, pregar... Serà la pri-      ra, a través de cristians i cristianes que volen un món
     mera setmana de juliol. També han estre-           més just i una Església més atenta a la realitat de les
     nat un taller específic per a dones, perquè        persones. Els entrevistats són cristians que, encara
     elles pateixen la doble discriminació de ser       que mai s’ho deixarien dir, poden ser referents per als
     immigrants i ser dones. Algunes han patit          creients pel seu compromís silenciós i efectiu alhora,
     maltractaments, matrimonis forçats, expe-          i que deixen petjada en el camí de portar l’Evangeli
     riències duríssimes, dolors inesborrables,         avui i ara.
     malalties... i són especialment vulnerables.
                                                              Vint realitats de vint cristians de cada dia, com la
     Al taller treballen i es donen força les unes
                                                        nostra fe de cada dia que s’alimenta d’aquests refe-
10
     a les altres. I l’Associació ven tot el que
                                                        rents, d’aquesta presència de l’Esperit que es veu en
     surt del taller: collarets, caixes, costures,
                                                        els ulls transparents i l’acció quotidiana dels cristians
     espelmes per confirmacions, records per
                                                        que no es fan veure, però que hi són, fent possible
     celebracions (Penseu-hi a les vostres par-
                                                        un món més digne, més humà i amb més esperan-
     ròquies o amb els vostres amics i comuni-
                                                        ça. Vint entrevistes aparegudes a L’Agulla en aquests
     tats si els podeu ajudar comprant aquest
                                                        deu anys, de la mà de Josep Lligadas, que ha sabut
     material. Fareu molt de bé, perquè per tirar
                                                        posar-nos a l’abast totes aquestes vivències de forma
     endavant les utopies calen diners, la casa
                                                        molt propera per ajudar-nos en el nostre camí en la
     té un cost de milers d’euros...).
                                                        fe, de vegades tan ple de revolts i de vegades tan clar
           Pregària i treball, fe i entusiasme.         i planer”.
     L’Evangeli segons Àkan és la Bona Notícia
                                                              Així comentava una subscriptora el llibre que re-
     en estat pur: convivència, esperança, jus-
                                                        cull vint de les entrevistes que al llarg d’aquests anys
     tícia, lluita i dedicació incondicional al més
                                                        hem anat publicant en aquesta revista. No cal afegir-hi
     necessitat. L’Evangeli segons Àkan s’està
                                                        res més. Només convidar-vos, si voleu, a llegir aquest
     escrivint avui mateix i cada dia al carrer
                                                        llibre per anar assaborint tantes històries humanes
     Vista Alegre de Girona.
                                                        i cristianes que, des de la normalitat i la senzillesa,
                  Maria-Josep Hernàndez és periodista   poden ser un estímul i una alenada d’aire fresc per a
                                                        tots. També està publicat en castellà.
     Per consultes i encàrrecs: Tel. 650.109.133
     - www. akan.puntdesuport.net
AMB ENTITAT (I EXPERIÈNCIA)
                                                                     AMB   ENTITAT   (i   experiència)   AMB   ENTITAT   (i   experiència)




L’AssociAció de veïns ï veïnes deL poBLenou
                                             Manel Andreu


                                                        construeixin en el 22@, tots ells en règim protegit,
      L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
                                                        una tercera part siguin per als veïns i veïnes del
(AVPN), va néixer l’any 1972, en plena lluita anti-
                                                        barri. La denúncia que fem en aquests moments
franquista. En aquell temps hi havia una Comissió
                                                        és la lentitud en la seva execució així com també
de Barri, integrada per militants obrers d’esquer-
                                                        dels equipaments pendents. Una altra lluita que
ra i també cristians compromesos amb el seu en-
                                                        encara no ha acabat és la defensa de Can Ricart
torn. Aquesta Comissió de Barri va ser l’embrió de
                                                        com a valor emblemàtic del patrimoni industrial del
l’AVPN aprofitant les poques escletxes que donava
                                                        barri. De pràcticament anar tota la fàbrica a terra,
la legalitat vigent. Poblenou, un barri eminentment
                                                        actualment es preserva el          70%, però sense
obrer, tenia mancances de tota mena, com molts
                                                        garantir el seu ús públic.                 Esperem
barris de Barcelona, Les dones i homes que forma-
                                                        aconseguir més del que
ven l’AVPN van canalitzar la seva lluita per acon-
                                                        hi ha en el procés que
seguir cobrir aquests dèficits, i aquest tarannà s’ha
                                                        la Generalitat ha obert
mantingut fins els nostres dies. Com a part vincu-
                                                        per declarar Can
lant del moviment veïnal de Barcelona, l’AVPN ha
                                                        Ricart Bé Cultural
estat subjecte als diferents moments que s’han vis-
                                                        d’Interès Nacional.
cut, però sense afectar-li especialment la crisi ge-
                                                        Pel que fa al tema
neralitzada que van viure moltes associacions de
                                                        de la convivèn-                                   cia,
veïns en la dècada dels vuitanta. Crec que es pot
                                                        Poblenou te un índex                             del
afirmar que ara el moviment veïnal ocupa el seu lloc
                                                        15% de nouvinguts. Això fa                     que
i desenvolupa la seva funció, com el poden desen-
                                                        no sigui un barri excessivament con-          flictiu,
volupar els sindicats i els partits polítics. Malgrat
                                                        però hi ha alguns punts preocupants. El barri té
tenir un repte de renovació generacional, que mol-
                                                        unes 150 famílies d’ètnia gitana en diferents as-
tes associacions de veïns no hem resolt del tot. El
                                                        sentaments i aquest fet genera tensió entre el veï-
nostre funcionament intern intenta ser democràtic
                                                        nat. I també la desigual distribució del percentatge
i participatiu. L’any 2005 ens vàrem adherir al Codi
                                                        de l’alumnat immigrant en les escoles públiques.
Ètic del Consell d’Associacions de Barcelona, que
                                                                                                                                             11
                                                        Per evitar que aquestes situacions vagin a més,
entre altres coses estableix que els càrrecs s’han
                                                        l’AVPN formem part de la xarxa. “Apropem-nos” on
de renovar periòdicament –vuit anys com a màxim
                                                        mitjançant un Pla de Desenvolupament Comunitari
en els nostres estatuts–, cap responsable de la
                                                        establim unes accions perquè el fenomen de la im-
junta pot ser remunerat i si hi ha alguna persona
                                                        migració sigui una oportunitat a compartir i no un
treballant ha d’estar contractada legalment, com
                                                        problema. El punt d’acollida, els grups d’opinió, els
també és el nostre cas. El Codi Ètic estableix tam-
                                                        intercanvis gastronòmics, xerrades interculturals,
bé que s’ha de fomentar la bona convivència i per
                                                        són eines que ajuden a fer aquest treball. Per aca-
tant és descarten actituds xenòfobes i insolidàries.
                                                        bar crec que som una entitat amb molta història al
Actualment passem dels 500 associats i la junta
                                                        darrere i animats per afrontar els nous reptes.
està formada per 15 persones. Com que Poblenou
està en plena transformació vol dir que hi ha pro-
blemes i tensions. Bàsicament les nostres preo-
cupacions estan centrades en temes d’habitatge,              Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou
equipaments, patrimoni i convivència. Procurem                                 Centre Cívic Can Felipa
treballar en xarxa juntament amb altres entitats i                                   Carrer Pallars, 277
associacions de veïns. El Poblenou, un cop desen-                                      Barcelona 08005
volupats els diferents plans urbanístics, 22@ i al-                                     Tel. 932664441
tres, doblarà la seva població, i això està generant                               www.elpoblenou.cat
desequilibris respecte a habitatge i equipaments.
S’ha aconseguit que els 4.000 habitatges que es
Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
     gAspAtxo d’ALvocAts                                                    ABstenció
                         Tere Jorge                                              Salva Clarós

          L’alvocat és una fruita que sempre m’ha re-                Sempre he sentit dir que davant el dubte és mi-
     sultat molt curiosa. Des de sempre cada vegada            llor abstenir-se. Potser com una mesura de cautela
     que la veig no puc deixar de pensar que sembla            i per evitar mals majors. Haig de dir que mai no he
     una oliva gegant, un d’aquells fenòmens estranys          acabat d’estar completament d’acord amb aquest
     de la naturalesa. El seu pinyol és com una pilota         principi, però l’entenc des d’una actitud conserva-
     de ping-pong, perfectament rodó i consistent. No          dora i poc procliu al canvi. He estat educat en una
     obstant per nosaltres és una fruita exòtica que           cultura que ha promogut l’abstinència com un valor
     associem a climes càlids, platges paradisíaques,          d’austeritat i d’autenticitat. Tampoc no hi he sabut
     broncejats i pareos (es nota que arriba l’estiu). El      estar completament d’acord, tot i reconèixer la vir-
     que és cert és que ens resulta un aliment bastant         tut que comporta abstenir-se en ocasions en què
     insípid i normalment l’utilitzem acompanyat d’altres      la passió empeny cap a accions poc enraonades.
     aliments que li donen més “vidilla” o bé com a etern      Estic perplex en veure com els que abans lloaven
     “segundón” (per donar color a les amanides). Avui         l’abstenció ara prodiguen en contra. S’ha arribat a
     us ofereixo un plat refrescant amb l’alvocat com a        dir –ho ha dit algun polític- que “cal combatre l’abs-
     protagonista destacat, destronant al mateix tomà-         tenció” com si no anar a votar fos una malaltia soci-
     quet, rei indiscutible, fins avui, dels gaspatxos.        al. Més ben dit, una epidèmia, darrerament; “S’han
                                                               d’encarregar estudis acadèmics per determinar-ne
          Us hi atreviu?
                                                               les causes”. Aquesta és la desconcertada resposta
          Ingredients per a 4 persones: 4 alvocats; 2          de tants i tants que es pensen que la democràcia
     grans d’all; 3 llimones; 2 gots d’oli d’oliva; 10 o 12    queda afeblida en la mesura que es reforça la lli-
     ametlles; 2 litres d’aigua; sal i pebre negre; 1 llauna   bertat personal de no anar a votar. Quina contra-
     d’anxoves; 2 ous durs; uns daus de pa torrat.             dicció!
            Preparació: Pelem els alvocats. Espremem                 Tinc la impressió que els que pensen que cal
     les llimones i pelem els alls. A continuació tritu-       combatre l’abstenció creuen que la democràcia
     rem els alvocats amb el suc de llimona, els alls,         està més de la banda dels representants i de les
     les ametlles i la sal. Sense deixar de batre, afegim      institucions que no pas de la dels ciutadans. Si no,
     l’oli molt a poc a poc i seguidament l’aigua freda. El    com s’explica que no admetin l’abstenció com a
1   tastem i rectifiquem de sal, si cal, i hi afegim pebre    legítima i enraonada resposta electoral? Com és
     al nostre gust. El posem a la nevera fins al moment       possible que només busquin les causes en el cantó
     de servir.                                                dels electors i com a màxim admetin de la seva part
                                                               un ambigu “no hem sabut connectar amb l’electo-
           Es recomana servir aquest gaspatxo molt
                                                               rat”, com si es tractés d’un desencontre i no d’una
     fred, acompanyat de daus de pa, anxoves tallades
                                                               profunda discrepància o d’una gran indiferència o
     a trossets i ou dur picat.
                                                               vés a saber què? Vet aquí doncs les primeres res-
         Si us agrada més espès, podeu posar-hi pa             postes al desinterès, al desànim, a la rebel·lia, al
     remullat tal i com feu en el gaspatxo tradicional.        càstig, o a qualsevol de les circumstàncies i raons
                                                               que fan que els ciutadans no vagin a votar.
                                                                     La implicació dels ciutadans en l’elecció dels
                                                               seus representants està començant a ser directa-
                                                               ment proporcional al minso paper que s’atorga a la
                                                               ciutadania durant el període legislatiu. Si se’ls re-
                                                               tira la paraula, l’opinió informada i se’ls desvincula
                                                               de les decisions polítiques del dia a dia dels quatre
                                                               anys de legislatura, per què haurien de recuperar-
                                                               la per un dia a glòria dels seus representants? Pot-
                                                               ser no és per casualitat.
Avui parlem amb...
                                                      Avui   parlem   amb...   Avui   parlem   amb...   Avui   parlem   amb...Avui   parlem   amb...




                           mAnoLo gonzáLez,
                      LLuitAdor incomBustiBLe
                                         Josep Lligadas


                                    - Tu has treballat en moltes fei-                   que jo era un individu perillós.
                                    nes i a molts llocs…                                Però el 1970 vaig aconseguir fei-
                                                                                        na a Laforsa de Cornellà, i vaig
                                    - Vaig començar als 10 anys tre-
                                                                                        ser-hi fins que la fàbrica va parar,
                                    ballant al camp, a Azuaga. Des-
                                                                                        el 1981. Llavors els treballadors
                                    prés, als 14, vaig començar a la
                                                                                        vam formar una Societat Anò-
                                    mina, fent feines a l’exterior, que
                                                                                        nima Laboral, i vam aconseguir
                                    n’hi ha moltes, fins als 19. Lla-
                                                                                        tot el patrimoni, terrenys inclo-
                                    vors me’n vaig anar a Astúries, a
                                                                                        sos. Vam anar allargant la feina
             Manuel González        Avilés, a treballar a Ensidesa, on
                                                                                                   perquè els companys
       Fernández té 75 anys,                                                                       que esperaven jubilar-
       però a les campanyes                                                                        se ho poguessin fer
           electorals continua                                                                     en les millors condici-
                                                                                                   ons. I quan vam creure
     enfilant-se com si res a
                                                                                                   que ja n’hi havia prou,
      penjar pancartes. Seria                                                                      vam vendre el terreny
     incapaç de viure d’una                                                                        i ens vam repartir els
 altra manera. Va néixer l’1                                                                       guanys. Llavors jo ja
                                                                                                   era regidor a l’ajunta-
de febrer de 1932 a Minas
                                                                                                   ment de Viladecans, i
  de Ríotinto, província de                                                                        em dedicava molt a fer
   Huelva, i quan va arribar                                                                       de regidor, sense tre-
                                    vaig ser-hi uns sis mesos. Des-
la guerra i Franco va entrar                                                            ballar, o sigui sense cotitzar a la
                                    prés, acabat el servei militar, el                  Seguretat Social. Fins que a l’ar-
    al poble, el seu pare va
                                    1955, vaig treballar a Madrid, a
                                                                                                                                                       13
                                                                                        ribar als 59 anys vaig començar
 fugir de nit cap a Azuaga,         la construcció. Allà em vaig ca-                    a cotitzar una altra vegada com
     província de Badajoz, i        sar, i vaig estar-hi fins al 1960 en                a alliberat del partit, el PCC, fins
                                    què vaig venir a Gavà, també a
 cap allà va anar la família.                                                           a l’edat de la jubilació. I ara conti-
                                    la construcció, fins que el 1962                    nuo col.laborant políticament en
Allà van aconseguir passar
                                    vaig entrar a la Roca. El 1964                      tot el que puc.
         desapercebuts, amb         vaig venir a viure a Viladecans,
                                                                                        - Com et vas introduir en la po-
      el pare treballant a les      i vaig continuar a la Roca, fins el
                                                                                        lítica?
    mines fins que va morir         1969, que em van fer fora. Vaig
                                    tornar a la construc-
      de silicosi als 50 anys.
                                                                Jo no era militant de l’HOAC,
                                    ció, perquè estava
     I ell va continuar el seu
                                                                però els estic molt agraït
                                    a les llistes negres i
   periple, fins a establir-se      no em volien en cap
                                                                perquè vaig rebre molts punts
 a Viladecans el 1964. Està         fàbrica. Vaig aconse-
                                                                de vista que no tenia.
                                    guir, però, entrar a la
   casat amb Ana Sánchez,
                                    fàbrica dels Hules,
        té sis fills i onze néts,   però només vaig du-
  pertany a Esquerra Unida                                                              - Em vaig criar en una mina, i els
                                    rar-hi un mes, perquè un dia em
                                                                                        miners es reunien a la cantina
    i Alternativa, i continua       va cridar l’encarregat i em va dir
                                                                                        que el meu pare portava, i jo es-
                                    que me n’havia d’anar, perquè
denunciant, incansable, els                                                             coltava el que deien, i això em
                                    havia arribat un informe dient
 desastres del capìtalisme.                                                             va donar una consciència obrera
per veure el que està bé i el que      catòlica ja seria diferent…             ginyers, perquè els companys
     està malament. Allò era una es-                                                veiessin que eren persones com
                                            Bé, doncs els de l’HOAC no for-
     cola, perquè allà hi havia gent a                                              nosaltres.
                                            çaven el tema religiós, i estava
     qui els havin afusellat els pares,
                                            molt bé. També el García Nieto                Recordo un cas que val la
     i això marca molt. Allà no ho de-
                                            ens va donar un curset de mar-          pena explicar. Llavors trebal-
     ien, que els havien afusellat els
                                            xisme. I també recordo un cur-          làvem amb espardenyes o amb
     pares, però es notava.
                                                                                    el calçat que cadascú tenia, per-
     Quan vaig tenir problemes a la Roca, el                                        què les botes eren cares i a més
                                                                                    es trencaven fàcilment. I trebal-
     rector de la parròquia va venir a declarar                                     làvem sobre la terra mullada, el
     a favor meu, i fins i tot em va dir que si em                                  sílice, perquè havia d’estar mul-
                                                                                    lada per poder-la moldejar. I un
     treien i calia, la meva família i jo podíem ficar-                             dia que feia molt de fred jo li vaig
     nos a l’església.                                                              dir a l’encarregat que passava
                                                                                    per allà: “Miri, senyor Tal, vostè
                                                                                    que és tan cristià demostri’ns el
     - I la militància política concre-     set d’economia en un d’aquells          seu cristianisme traient-se les
     ta?                                    grans convents de Sarrià, amb           sabates i venint aquí amb nosal-
                                            reixes i un gran jardí.                 tres sobre la terra mullada”. Les
     - Jo vaig començar amb la mili-
                                                                                    botes i la roba adequada eren
     tància sindical, l’any 1964, quan      Amb el PSUC també hi col.labo-
                                                                                    aleshores reivindicacions bàsi-
     es va començar a organitzar            rava, com amb l’HOAC. I el 1971
                                                                                    ques per a nosaltres. I ho vam
     Comissions Obreres a la comar-         vaig ingressar al partit.
                                                                                    aconseguir.
     ca, encara que de manera molt
                                            - Parlem de la Roca.
     precària i deficient. Jo m’ajunta-                                             - Per què et van despatxar?
                                            - En aquella època els mèto-
     va amb els companys que teni-
                                                                                    - De fet, la gent de Comissions
                                            des de seguretat i higiene eren
     en inquietuds. I el 1966 em vaig
                                                                                    vam aconseguir que vinguessin
                                            desconeguts, eren unes feines
     presentar a les eleccions sindi-
                                                                                    inspectors de seguretat i higi-
                                            brutals. Fer banyeres, lavabos,
     cals i vaig sortir elegit.
                                                                                    ene, i també ens dedicàvem a
                                            vàters, eren feines de molt d’es-
     A Gavà i a Viladecans vaig co-                                                 conscienciar a la gent. I l’em-
                                            forç. Tot era manual. Érem uns
     nèixer gent que era del PSUC,                                                  presa va anar despatxant, amb
                                            4.500 treballadors, molts portats
     com l’Antonio Plata, i anava                                                   diversos motius, tota la gent de
                                            per la mateixa empresa des d’al-
     amb ells. A mi em feia cosa fi-                                                Comissions. A mi va ser per una
                                            tres llocs d’Espanya. Anaven per
     car-me al partit, entre altres mo-                                             aturada parcial que precisament
                                            Andalusia a buscar treballadors
     tius perquè jo a la mina havia                                                 jo no havia convocat. I en treu-
                                            amb autocars i els portaven cap
     sentit parlar de la Unió Sovièti-                                              re’m, van voler treure’m també
                                            aquí. I molts, en veure la feina
     ca com del paradís, i al partit hi                                             del pis on vivíem, que era del
14
                                            que era, se n’anaven i es busca-
     havia gent que criticava la Unió
     Soviètica. Però ells confiaven en
                                            La vaga de Laforsa va ser un revulsiu per a
     mi i jo en ells. I també per aque-
                                            tot el Baix Llobregat. Des de Montserrat a
     lla època van començar a venir
                                            Castelldefels va parar tota la comarca. Fins
     per aquí companys de l’HOAC,
     el Paco Arias, un tal Balduino,
                                            que nosaltres mateixos vam creure que
     un tal Domènech, de Cervelló,
                                            allò s’havia d’acabar. I vam aconseguir que
     i venien a captar gent del movi-
     ment obrer, i vaig anar a moltes
                                            l’empresa cedís no despatxant ningú.
     reunions, i fins i tot vaig fer cur-
     sets, i em van donar formació
                                            ven altres feines, perquè llavors       Poblat Roca, propietat de l’em-
     en molts aspectes. Va durar fins
                                            aquí trobar feina no era proble-        presa. Jo vaig dir que no me
     a l’any 70, més o menys. Jo no
                                            ma.                                     n’anava, i vam anar a diversos
     era militant de l’HOAC, però els
                                                                                    judicis a Magistratura, i recordo
     estic molt agraït perquè vaig re-      Es deia que l’enemic més dolent
                                                                                    molt que el rector de la parrò-
     bre molts punts de vista que no        que teníem els treballadors era
                                                                                    quia, Celestino Bravo, va venir a
     tenia. Jo, certament, la qüestió       la por, la por al patró. I nosaltres,
                                                                                    declarar a favor meu, i fins i tot
     religiosa no la visc: no sóc ateu      la gent de Comissions que ales-
                                                                                    em va dir que si em treien i calia,
     ni no ateu, ni ho discuteixo ni no     hores naixia, parlàvem a la gent
                                                                                    la meva família i jo podíem ficar-
     ho discuteixo. Tot i que si entrés-    davant dels encarregats i els en-
                                                                                    nos a l’església. De fet, aquells
     sim en el terreny de l’Església
anys va ser molt important, el           tercer dia van començar a coac-          me de la guàrdia urbana. Fixa’t,
paper de la parròquia. Recordo           cionar gent, agafant-los d’un en         jo tant córrer davant de la policia,
també que el padre Celestino             un. Jo era l’únic delegat del torn       i ara portant la guàrdia urbana…
havia muntat amb altres com-             de nit, i van venir a forçar-me          El primer dia que vaig entrar al
panys del barri una cosa que en          perquè fes tornar la gent a la fei-      ple, em va caure el món a sobre.
deien Fraterna Ajuda Cristiana           na, perquè sabien que si un grup         Jo estava acostumat a una altra
                                                                                  mena de cosa, a les assemblees
El primer dia que vaig entrar al ple municipal,                                   de fàbrica… i em trobava amb
                                                                                  allò tan ordenat, tan legal… Però
em va caure e món a sobre. Jo estava                                              vaja, ho vaig superar. Vaig ser
acostumat a una altra mena de cosa, a les                                         regidor a la primera legislatura
                                                                                  amb el PSUC i, després de la
assemblees de fàbrica... i em trobava amb allò                                    ruptura del partit, dues legisla-
tan ordenat, tan legal...                                                         tures més amb el PCC. Allò va
                                                                                  valer la pena. A l’ajuntament no
                                                                                  hi havia ni un duro, però tot i així
que consistia que la gent pagava         tornava tots tornarien. I com que
                                                                                  vam fer moltes coses, vam posar
cinc pessetes setmanals i si algú        no ho van aconseguir, van co-
                                                                                  les bases de moltes coses. Es va
queia malalt, com que la Segu-           mençar a despatxar gent.
                                                                                  començar a planificar el poble, i
retat Social pagava molt poc, li
                                         Allò va ser un revulsiu per a tot        es van fer col.legis, la piscina…
donaven una quantitat per poder
                                         el Baix Llobregat. Va ser una            El més important, però, era que
anar fent. Amb això del pis, al
                                         vaga no només de reivindicació           la gent estava per la democràcia,
final vaig poder col.locar-me en
                                         laboral sinó clarament política.         participava de les coses…
un altre pis de les “Vivendes del
                                         Nosaltres demanàvem un sin-
                                                                                  - I ara?
Congrés” que es van fer aquí a
                                         dicat lliure. Des de Montserrat
Viladecans.
                                                                                  - Ara hi ha una despolitització
                                         a Castelldefels, va parar tota la
                                                                                  cada cop més gran, sobretot
- Després de la Roca, Laforsa.           comarca. Fins que nosaltres ma-
                                                                                  dels treballadors, de la classe
                                         teixos vam creure que allò s’ha-
- Allà hi vaig entrar quan li vaig
                                                                                  obrera, i aquesta despolitització
                                         via d’acabar, i vam aconseguir
dir al cap de personal que tenia
                                                                                  està deixant el camp lliure a la
                                         que l’empresa cedís no despat-
cinc fills (llavors encara no havia
                                                                                  dreta. A la pitjor dreta, no a la de
                                         xant ningú, però a canvi d’unes
nascut el sisè), i em va dir que
                                                                                                  CiU i el PNB, que
li agradava la gent com jo, amb
                                         Jo crec que el capitalisme                               és tolerant, sinó
família i fills. I des del principi em
                                                                                                  a la dreta del PP,
                                         acabarà fracassant. I sortirà
vaig dedicar a organitzar Comis-
                                                                                                  que fa coses que
sions. Al cap d’un any, el 90 per
                                         alguna cosa nova que faci el                             posen els pèls de
cent dels treballadors estaven
                                         món més solidari i més humà.                             punta, perquè fan
a Comissions i trenta eren mili-
                                                                                                                         15
                                                                                                  servir la mateixa
tants del PSUC. Realment, es-
                                                                                                  dialèctica que feia
tàvem molt organitzats. Érem un          sancions de tres i sis mesos per         servir la CEDA abans de la guer-
bon equip.                               a alguna gent, que tot i així no         ra, a base de la mentida i l’insult
                                         vam perdre diners, perquè com
I jugàvem a dues bandes, la legal                                                 i el desprestigi dels altres. I per
                                         a enllaços sindicals teníem dret
i la il.legal. Vam apretar molt amb                                               frenar això és fonamental l’hon-
                                         a continuar cobrant el sou base, i
els temes de seguretat i higiene,                                                 radesa dels partits d’esquerres,
                                         la resta ens ho cobria la caixa de
i també amb el tema dels salaris.                                                 que els polítics d’esquerres més
                                         solidaritat, que era molt potent.
I van decidir posar una nova di-                                                  que pensar en les seves ambi-
recció, que endurís la cosa, per                                                  cions polítiques, siguin capaços
                                         - I va arribar la democràcia.
aconseguir doblegar-nos. I com                                                    de fer coses pels ciutadans. Que
                                         - Nosaltres volíem la ruptura de-
que no ho van aconseguir, van                                                     no tinguin com a objectiu mante-
                                         mocràtica, però després va venir
despatxar un treballador amb un                                                   nir-se per mantenir-se, sinó que
                                         el que va venir, i per disciplina ho
pretext de que feia malament la                                                   donin exemple d’honradesa, de
                                         vam acceptar. El 1979 hi va haver
feina. I hi va haver una solida-                                                  servei a la gent.
                                         les primeres eleccions munici-
ritat enorme amb aquell com-
                                                                                      Jo crec que el capitalisme
                                         pals, i jo anava el 10 a la llista del
pany. Ha estat una de les vagues
                                                                                  acabarà fracassant, i sortirà al-
                                         PSUC, i en vam treure 9 i vam te-
més solidàries que hi ha hagut
                                                                                  guna cosa nova que faci el món
                                         nir l’alcaldia. I al cap d’un any un
a Catalunya. Va començar l’11
                                                                                  més solidari i més humà.
                                         company ho va deixar, i vaig en-
de novembre de 1975, deu dies
                                         trar jo. I em va tocar encarregar-
abans de la mort de Franco. Al
L Agulla 055

More Related Content

What's hot (17)

Agulla 72
Agulla 72Agulla 72
Agulla 72
 
Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06Punt De Trobada 06
Punt De Trobada 06
 
Punt de Trobada 66
Punt de Trobada 66Punt de Trobada 66
Punt de Trobada 66
 
Pdt 65
Pdt 65Pdt 65
Pdt 65
 
Agulla 75
Agulla 75Agulla 75
Agulla 75
 
NúMero 61
NúMero 61NúMero 61
NúMero 61
 
PdT 56
PdT 56PdT 56
PdT 56
 
Agulla 77
Agulla 77Agulla 77
Agulla 77
 
Agulla 69
Agulla 69Agulla 69
Agulla 69
 
Punt de Trobada 67
Punt de Trobada 67Punt de Trobada 67
Punt de Trobada 67
 
Punt de Trobada 68
Punt de Trobada 68Punt de Trobada 68
Punt de Trobada 68
 
Agulla 68
Agulla 68Agulla 68
Agulla 68
 
Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007Punt De Trobada 02, juliol 2007
Punt De Trobada 02, juliol 2007
 
PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010PdT 37 octubre 2010
PdT 37 octubre 2010
 
Agulla 82
Agulla 82Agulla 82
Agulla 82
 
Pdt 63
Pdt 63Pdt 63
Pdt 63
 
NúMero 60
NúMero 60NúMero 60
NúMero 60
 

Viewers also liked

Gr11 percurso adraga-maçãs
Gr11 percurso adraga-maçãsGr11 percurso adraga-maçãs
Gr11 percurso adraga-maçãssilvartes
 
Programa de qualidade de vida
Programa de qualidade de vidaPrograma de qualidade de vida
Programa de qualidade de vidaLeonardo Galvão
 
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREA
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREAExtendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREA
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREAManuel Caeiro Rodríguez
 
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...Paco López
 
Gallegos Y Americanos
Gallegos Y AmericanosGallegos Y Americanos
Gallegos Y Americanosmalzaga
 
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013Kudos S.A.S
 
Matriz dofa inem Cali
Matriz dofa inem Cali Matriz dofa inem Cali
Matriz dofa inem Cali migueloII
 
Andares múltiplos
Andares múltiplosAndares múltiplos
Andares múltiplosaugustobrant
 
Ca la mare de Terenci Moix
Ca la mare de Terenci MoixCa la mare de Terenci Moix
Ca la mare de Terenci Moixlolabielsa
 
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...Kudos S.A.S
 
Avaliação bimestral 1° bimestre coordenadas
Avaliação bimestral 1° bimestre   coordenadasAvaliação bimestral 1° bimestre   coordenadas
Avaliação bimestral 1° bimestre coordenadasCristhiane Guimarães
 

Viewers also liked (20)

Gr11 percurso adraga-maçãs
Gr11 percurso adraga-maçãsGr11 percurso adraga-maçãs
Gr11 percurso adraga-maçãs
 
Programa de qualidade de vida
Programa de qualidade de vidaPrograma de qualidade de vida
Programa de qualidade de vida
 
Passo a passo dnrc
Passo a passo dnrcPasso a passo dnrc
Passo a passo dnrc
 
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREA
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREAExtendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREA
Extendiendo el concepto de REA para promover la Innovación en Edu-AREA
 
Indicadores ruins no brasil
Indicadores ruins no brasilIndicadores ruins no brasil
Indicadores ruins no brasil
 
tabela de desempenho
tabela de desempenhotabela de desempenho
tabela de desempenho
 
Deus esta no_ar
Deus esta no_arDeus esta no_ar
Deus esta no_ar
 
68 cipm palestra ctecd ceamev
68 cipm palestra ctecd   ceamev68 cipm palestra ctecd   ceamev
68 cipm palestra ctecd ceamev
 
Santissima trindade
Santissima trindadeSantissima trindade
Santissima trindade
 
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...
La presencia de la Biblioteca UC3M en las redes sociales: pasado, presente y ...
 
Gallegos Y Americanos
Gallegos Y AmericanosGallegos Y Americanos
Gallegos Y Americanos
 
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013
Portafolio Empresarial Egresados Universidad Nacional de Colombia 2013
 
Matriz dofa inem Cali
Matriz dofa inem Cali Matriz dofa inem Cali
Matriz dofa inem Cali
 
Andares múltiplos
Andares múltiplosAndares múltiplos
Andares múltiplos
 
Pedal distorcao
Pedal distorcaoPedal distorcao
Pedal distorcao
 
LNCO
LNCOLNCO
LNCO
 
Gsm switch
Gsm switchGsm switch
Gsm switch
 
Ca la mare de Terenci Moix
Ca la mare de Terenci MoixCa la mare de Terenci Moix
Ca la mare de Terenci Moix
 
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...
Modelamiento en Web de Geoinformación de la Amazonía Colombiana con el uso de...
 
Avaliação bimestral 1° bimestre coordenadas
Avaliação bimestral 1° bimestre   coordenadasAvaliação bimestral 1° bimestre   coordenadas
Avaliação bimestral 1° bimestre coordenadas
 

Similar to L Agulla 055

L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054agulla
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67agulla
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57agulla
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81agulla
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76agulla
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73agulla
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58agulla
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79agulla
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66agulla
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78agulla
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008VideoPressMedia
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84agulla
 
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Pepa Muñoz
 
Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011puntviladecans
 
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Pepa Muñoz
 
Butlletí 74 setembre del 2011
Butlletí 74  setembre del 2011Butlletí 74  setembre del 2011
Butlletí 74 setembre del 2011Nou Horitzó
 

Similar to L Agulla 055 (20)

L Agulla 054
L Agulla 054L Agulla 054
L Agulla 054
 
Agulla 67
Agulla 67Agulla 67
Agulla 67
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Número 57
Número 57Número 57
Número 57
 
Agulla 81
Agulla 81Agulla 81
Agulla 81
 
Agulla 76
Agulla 76Agulla 76
Agulla 76
 
Agulla 73
Agulla 73Agulla 73
Agulla 73
 
Agulla 58
Agulla 58Agulla 58
Agulla 58
 
Agulla 79
Agulla 79Agulla 79
Agulla 79
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Agulla 66
Agulla 66Agulla 66
Agulla 66
 
Número 06
Número 06Número 06
Número 06
 
Agulla 78
Agulla 78Agulla 78
Agulla 78
 
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t  Tri 2008
Revista Cubelles Cooperació 3r I 4t Tri 2008
 
Agulla 84
Agulla 84Agulla 84
Agulla 84
 
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
 
Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011Punt de Trobada número 46, juliol 2011
Punt de Trobada número 46, juliol 2011
 
Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14Tebmàtica número 14
Tebmàtica número 14
 
Butlletí 74 setembre del 2011
Butlletí 74  setembre del 2011Butlletí 74  setembre del 2011
Butlletí 74 setembre del 2011
 
Agulla 86
Agulla 86Agulla 86
Agulla 86
 

More from agulla

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87agulla
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberagulla
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83agulla
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10agulla
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomagulla
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80agulla
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9agulla
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesagulla
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7agulla
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsagulla
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6agulla
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71agulla
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haitíagulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4agulla
 

More from agulla (15)

Agulla 87
Agulla 87Agulla 87
Agulla 87
 
Llibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liberLlibre cataleg castella 2013 liber
Llibre cataleg castella 2013 liber
 
Agulla 83
Agulla 83Agulla 83
Agulla 83
 
Crit solidari 10
Crit solidari 10Crit solidari 10
Crit solidari 10
 
Retallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothomRetallable un sostre per a tothom
Retallable un sostre per a tothom
 
Agulla 80
Agulla 80Agulla 80
Agulla 80
 
Crit solidari 9
Crit solidari 9Crit solidari 9
Crit solidari 9
 
Parròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentesParròquies i comunitats socialment atentes
Parròquies i comunitats socialment atentes
 
Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7Crit Solidari número 7
Crit Solidari número 7
 
Contra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensionsContra la retallada de les pensions
Contra la retallada de les pensions
 
Crit solidari 6
Crit solidari 6Crit solidari 6
Crit solidari 6
 
Agulla 71
Agulla 71Agulla 71
Agulla 71
 
Entrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre HaitíEntrevista Sobre Haití
Entrevista Sobre Haití
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 
Crit solidari 4
Crit solidari 4Crit solidari 4
Crit solidari 4
 

L Agulla 055

  • 1. Juny 2007 - Any XII - Número 55 Necessitat de canvi La societat globalitzada mostra amb signes diversos que hi ha un exhauriment de model econòmic, tecnològic, laboral i productiu, religiós, i de molts diversos ordres. En dóna mostres amb un escalfament global que portarà conseqüències; l’aparició de nous i la cronificació dels vells conflictes interculturals; malalties psíquiques que expressen una manca de satisfacció o de sentit; aparició de grans fluxos migratoris ara a escala global que desestabilitzen els mercats i posen en crisi la convivència; tecnologia enfocada a la individualitat, que contamina o que exhaureix els recursos, etc. Podríem dir que ara més que mai l’empremta humana és profunda, perillosa i insostenible en un futur immediat. Tot apunta doncs a que ens trobem davant la necessitat imperiosa de canvi. Tanmateix els signes que rebem al voltant nostre no són de canvi. La política institucionalitzada amb prou feines diagnostica la crisi actual i acaba perdent-se en parlamentarisme de confrontació estèril per als interessos dels ciutadans. Hi ha un muntatge mediàtic que realimenta i converteix la política en espectacle permanent. Han baixat alarmantment els nivells de crítica intel·lectual i sembla imperar un cofoisme benestant. Sembla que els ciutadans van perdent l’interès pel que és públic, si analitzem els resultats de les passades eleccions municipals a casa nostra. Un canvi s’acosta però no el sabem veure. Probablement perquè no mirem en la direcció adequada. Avui encara arrosseguem el complex de somiatruites per aquell que instal·la unes plaques solars a casa seva, canvia els seus hàbits de transport, es planteja si ha d’anar o no a votar o si ha de votar en blanc, disminueix la seva jornada laboral, consagra la seva vida a l’ajut humanitari o decideix viure en comunitat... El que abans era qualificat d’utopia ara es reconeix com una opció de futur. I cada vegada són més els que amb convicció ho converteixen en opció de present. És per aquí per on està entrant el canvi?
  • 2. Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari sumari L’AguLLA ButLLetí de refLexió i diàLeg Veure, mirar Any XII. Número 55 03 Eleccions municipals. A. Masllorens juny 2007 04 Ens preparem per anar al Perú. J. Bou i G. de Pieri Periodicitat: 05 cinc números l’any. Depressió: Hi ha sortida. Najejda 06 L’ídol del poder polític. J. Lligadas Subscripció anual: 10 € 08 Expectatives davant d’un canvi global: les decisions incòmodes. S. Clarós Grup promotor: la palmera i la font Jaume Botey Joaquim M. Cervera Salva Clarós 09 L’Evangeli segons Àkan. M. Josep Hernández Kitty Guirao Maria J. Hernàndez amb entitat (i experiència) Tere Jorge 10 L’associació de veïns i veïnes del Poblenou. M. Andreu Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) Coordinació: 11 Gaspatxo d’alvocats. T. Jorge Josep Lligadas 11 Abstenció. S.Clarós Compaginació: Avui parlem amb... Mercè Solé 1 Manolo González, lluitador incombustible. J. Lligadas Dibuixos: Montserrat Cabo 16 Puntades Capçalera: Mercè Gallifa http://punxo.blogspot.com: EL BLOC DE L’AGULLA Imprimeix: Multitext, S.L. No tenim web, però tenim bloc. De fet, a la redacció de l’AGULLA això de les D.L.: B - 41803 - 97 noves tecnologies sempre ens ha costat una mica. Ja fa molt de temps, un dels Adreça: nostres subscriptors, en Sergi, va fer-nos una web... que nosaltres no hem ali- Gran Via de les Corts mentat degudament. La nostra deixadesa, no pas la seva, l’ha deixat obsoleta. Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Més endavant, en Marc -un altre subscriptor i un dels fundadors del nostre C/e: soletey@terra.es invent- ens va intentar animar, sense èxit, a obrir un bloc. I ben bé amb un pa- Telèfon: rell d’anys de retard, li hem fet cas. Tenim un bloc -modestet, però que anirem 93.308.37.37 “farcint”- a l’adreça http://punxo.blogspot.com. Ens estrenem amb això, con- (Josep Pascual) fiant que el bloc ens ajudarà a donar a conèixer l’Agulla a d’altres persones i que permetrà un altre tipus d’obertura a la participació de la gent. Ja ens direu que us sembla! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Firma Telèfon: _________________________________________________ Correu electrònic: __________________________________________ - - - Entitat Oficina Control Compte o llibreta
  • 3. Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... . eLeccions municipALs: ¿noves idees? Àlex Masllorens Noves eleccions, nous re- ra o la presència d’una minoria tots coneixem persones que les sultats (més o menys continu- que ens fa nosa. I davant la man- passen ben magres, que viuen ïstes), noves abstencions, nous ca de projectes col.lectius, arri- amb massa pocs recursos, que vots en blanc, nous alcaldes i al- ba l’oferta casa per casa, família treballen molt i no ténen unes caldesses (poques), noves pro- per família. Aquesta ha estat la condicions de vida prou dignes. testes, noves reaccions, noves campanya de les promeses “a Però, d’aquí a dir que tant és el interpretacions... ¿noves idees? la carta”, del prêt a porter. I això que fem i que no podem canviar sí que ens porta al descrèdit de res...! Com sempre, abans, durant la política. Perquè aquest tipus i després hem sentit els experts de promeses vanes, que el vent i els profans fent lectures de tota s’endú aquella mateixa vespra- mena sobre els perquès de tot da, no les creu ni qui les fa ni qui plegat. Quasi tothom ho sap tot. les escolta. Però, ¿de debò es pot interpre- tar la psicologia col.lectiva d’un Si volem ser i semblar serio- poble amb arguments senzills? sos, com a polítics, com a partits A mi, francament, em sembla i com a ciutadania madura i res- que no. ponsable, hem de fugir d’aquesta manera de fer. Menys promeses Diuen els més pessimistes banals i més balanç de legisla- que els polítics ho fan gairebé tot tura. Un bon dirigent polític, al malament, que s’han instal.lat en meu entendre, ha de començar la comoditat del poder, que s’han pel balanç del que s’ha fet (ell o allunyat de “la gent”, que no en- el seu grup) i, sobretot, del que- tenen els problemes “reals” de la ¿De debò hi pot haver algú no s’ha pogut realitzar. I explicar població, que no tenen progra- que pensi, seriosament, que tant per què no ha estat possible dur- ma... Però, anem a pams. ¿Algú hi fa votar el PP, ERC, Ciutadans ho a terme. I exposar també els ha anat a les seus dels partits a o la Plataforma per Catalunya? 3 nous projectes i les noves idees, demanar els programes, que hi Em sembla que ens hem tornat convencent l’elector que amb els són, per llegir-los abans d’anar massa reduccionistes i que bus- diners que hi haurà disponibles a votar? ¿Algú pensa realment quem excuses de mal pagador només serà possible fer una part que a aquestes alçades de la per quedar-nos a casa. I no sola- del que caldria. pel.lícula el vot depén més del ment quan arriben les eleccions. programa que de l’experiència Aquest és el problema: també ho I, per acabar, potser el més que ja tenim acumulada i l’opinió fem davant de tantes altres injus- important: els polítics hauran de formada sobre els candidats i els tícies. En bona part, allò que ha fer un exercici sincer d’humilitat. seus grups? ¿No hem vist mil desaparegut és la lluita col.lecti- Han de confessar que la política cops els alcaldes i regidors pas- va per millorar les condicions de arriba fins on arriba, i no més sejant pel carrer, parlant amb la vida de la comunitat. enllà. Han de dir alt i clar que gent i reunint-se amb entitats? el poder econòmic de les grans És cert. Hi ha plataformes corporacions i els poders fàctics Els més optimistes afir- arreu del territori. I no totes (que són més reals que el poder men que els nostres municipis són iguals, algunes conserven real), que la força del “totxo”, que han millorat tant en els darrers aquest esperit de combat. Però les baixes passions de tots ple- anys que molta gent es queda m’atreveixo a dir que són mino- gats... fan molt difícil governar a casa a l’hora de votar perquè ria. La major part de les platafor- com cal, en benefici de tota la saben que res no canviarà i ja mes arreu del territori són contra comunitat i donant prioritat als els està bé. Potser tampoc no algún projecte, ja sigui un equi- més febles i desvalguts. n’hi ha per tant. Sobretot perquè pament social, una infraestructu-
  • 4. És per aquest motiu, justa- en una major proximitat i transpa- blanc) als seus representants a ment, que advoco, més que mai, rència. Els responsables polítics les institucions, per enfortir el po- per la complicitat real i autèntica han de veure els ciutadans com der democràtic. El poder hi serà entre la ciutadania i la política. alguna cosa més que votants in- sempre i l’important és qui l’ocu- Sí, és cert, per aconseguir-la és fantiloides. I la ciutadania ha de pa i amb quina legitimitat. necessari crear nous vincles que creure que la política és servei i Àlex Masllorens és periodista es basin en la confiança mútua i ha de donar suport (no xecs en ens prepArem per AnAr AL perú... Josep Bou i Grazia De Pieri formatives. Amb el treball s’inicia un camí per des- En diferents ocasions de la nostra vida ens cobrir i adquirir uns valors fonamentals per la vida: hem deixat guiar per una intuïció... Volem dedicar l’esforç, el donar gratuïtament, la coherència entre les nostres vacances a aprendre convivint amb al- les paraules i la vida, l’esperit de grup, el respecte tres realitats. Tenir experiències de treball i de ser- i la col·laboració, la sensibilitat i l’atenció als pro- vei ens pot enfortir personal i familiarment. blemes dels pobres, l’esforç d’aprendre a estimar Som un matrimoni que tots dos treballem de les persones. Actualment l’estructura mestres. Tenim dos fills adolescents de 15 anys i del moviment s’articula al voltant una filla de 9. Els fills es fan grans i de dos pols: a Itàlia i a Amèrica pot ser una bona ocasió Llatina. A Itàlia hi ha nombro- per enfortir els vincles i sos grups de joves (uns 1.500 lligams entre nosaltres. joves i famílies) que es troben Tenim els pares respec- a treballar per recollir els fons tius prou estables com necessaris per al finançament per poder marxar una de les activitats de les missi- temporada. ons. Tots els voluntaris ofe- reixen el seu treball i la seva A la tardor del 2005, disponibilitat gratuïtament. I ens vam començar a moure a Amèrica Llatina on hi ha en diferents sentits per a co- 80 expedicions en zones nèixer grups i persones que particularment deprimides ens ajudessin a concretar del Brasil, Bolívia, Perú i Equador. aquesta intuïció. 4 Uns 300 voluntaris treballen per uns períodes més En un primer moment ens o menys llargs. Les activitats que es desenvolupen vam adreçar al Setem. Abans de tenir els fills ja són variades, des de la construcció d’aqüeductes hi havíem tingut contactes i ens semblava que po- i promoció higiènica fins a escoles de fusteria i es- dia ser un camí a fer. Ens van parlar de les rutes cultura sobre fusta o pedra o escoles de guies d’al- solidàries ja que els camps de treball estan desti- ta muntanya o instituts de formació per mestres i nats als joves. Es tracta d’una proposta de turisme professors. compromès, atent a la realitat social i respectuós Vam pensar que sent tots dos mestres al- amb el medi ambient. No contempla la possibilitat guna cosa podríem fer en el camp educatiu. Els d’anar-hi com a família i ho vam deixar córrer. primers contactes directes els vam fer durant les També vam xerrar amb l’Alberto, capellà de vacances de Nadal del 2005 amb la Nadia de Aczo Mallorca que està al Perú. Però tampoc no hi havia que estava treballant en un projecte de pràctiques la possibilitat de fer una experiència a nivell fami- d’un grup de mestres que acabaven els seu cicle liar. d’estudis. Ella ens va animar, i al mateix temps ens Llavors vam manifestar la nostra disponibilitat va parlar de la cruesa de la realitat. Al febrer del als amics de l’OMG (Operazione Mato Grosso) una 2006 vam enviar una carta al Padre Giorgio, res- ONG d’Itàlia amb la qual hem treballat i col·laborat ponsable d’aquella zona, per presentar la nostra diverses vegades anteriorment. L’OMG és un mo- família i manifestar la nostra disponibilitat i al final viment que mitjançant el treball gratuït pels pobres de la primavera vam rebre la resposta. El Padre ofereix als joves la possibilitat de fer experiències Giorgio ens convidava a anar amb tota la família
  • 5. aquell mateix estiu. Com a família ne- cessitàvem més temps de preparació depressió: perquè no es tractava de preparar un viatge turístic sinó d’un procés perso- Hi HA sortidA nal i familiar i vam postposar el viatge per l’estiu següent. Durant aquest any també hem Najejda volgut anar fent xarxa, per deixar-nos ajudar per altres persones que conei- xen el Perú i per rebre ajudes. Hem recollit i enviat al Perú més de 300 kg. de material escolar: llibres en cas- tellà, enciclopèdies, jocs i llibretes, que hem anat recollint durant aquest temps. A l’octubre la Rosanna de Llame- llín ens va enviar uns materials didàc- tics per revisar i ja ens va començar a parlar dels cursets de formació de mestres. Els contactes van seguir i van culminar aquest Nadal 2006 amb la trobada a Itàlia amb el Padre Gi- orgio. Ens va confirmar que podíem Després de tres o quatre mesos de tractament, un dia els anar a la regió d’Ancash, a Aczo, un nusos es comencen a desfer. Nusos: aquesta és la sensació poble de la Cordillera Central aquest que tens al cap quan pateixes una depressió. Un seguit de estiu. Estarem a casa de l’Angelo i la nusos al pensament t’immobilitzen l’ànim, t’ensorren... i ni tu Patrizia i els seus quatre fills. ni els altres no ho poden entendre. El primer pas per intentar Aquest relat, més aviat resumit, desfer els nusos és reconèixer que estàs malalt, perquè pen- vol ser representatiu del camí que ses: “A mi no em pot passar, sóc intel.ligent, sé el valor de la hem anat fent. L’idea inicial d’anar a vida i del que tinc, això no em pot passar”. fer un servei s’ha anat transformant, El metge detecta el que et passa i tu no t’ho acabes de certament serem nosaltres els aju- creure... o ja ho saps però t’ho negues. Fins i tot, et sents dats... a despullar les nostres vides i culpable: la sensació és estranya perquè no controles el cap, a descobrir l’essencial, a viure la cru- els pensaments negatius... però alhora ets conscient que tot esa i la injustícia per poder ser a la plegat és una bestiesa. El metge et diu: Oi que si t’haguéssim tornada llavor d’esperança. 5 trobat un càncer no et sentiries culpable? Oi que no te n’aver- És un mica difícil concretar el que gonyiries? Doncs amb la depressió passa el mateix. És una farem. Pensem que el millor serà estar malaltia, no en tens la culpa, no te n’has d’avergonyir. Si el disponibles. Ens han demanat de pre- fetge se’ns posa malalt, el cap també ho pot fer. Simplement parar amb ells un curset de formació és això: estàs malalt i hem de començar un tractament. Has de mestres i de col·laborar en l’ela- d’acceptar que t’has de medicar. La depressió no és estar boració de material didàctic i els fills trist, o ser negatiu davant la vida. Passa a persones alegres i podran participar en els tallers i en les vitals, de vegades la causa la pots veure clarament, i de vega- activitats dels joves de la parròquia. des no la sabràs del cert”. Volem dedicar un estiu a apren- Certament, la medicació, el seguiment mèdic, ajuden a dre d’altres cultures i a sentir-nos una començar a desfer els nusos. Però triguen a fer efecte. Els mica pobres entre els pobres. La vida pensaments negatius t’assalten, t’assalten les ganes de plo- ens ha fet experimentar que en les rar... de vegades plores desconsoladament, o sents ràbia situacions de servei o de treball pels d’estar així i et dones cops de cap contra una paret. Hi ha altres ens hem sentit més persona. qui, per caràcter, ho exterioritza, però en el meu cas els es- Segurament no és tant un servei als forços són per intentar amagar-ho. El sentiment de vergonya altres el que quedarà de la nostra ex- és immens. Em pregunto: ¿Com puc estar així, sent conscient periència sinó, més aviat, un creixe- dels grans problemes del món, de tants infants que pateixen, ment personal i familiar. de tants innocents que hi ha plorant perquè els han esclafat Josep Bou i Grazia De Pieri són mestres l’esperança?
  • 6. En un d’aquells dies més sentit. Em diu: fes-lo eina per t’immunitza. Posa’t en tracta- foscos penso seriosament en ajudar. I amb aquest escrit ho ment i pensa que t’hi va la vida morir. Per més amics que tinc, estic intentant fer, tant de bo a i, en certa forma, també li va la per més persones que estimo i algú de vosaltres li pugui ser útil. vida a totes aquelles persones m’estimen, la buidor que sento Per això, crec que haig de donar que t’envolten. és aclaparadora i m’ofego pen- dos missatges importants: 2) Si creus que algú que sant que la vida té poc sentit. Els 1) Si creus que estàs patint tens a prop pot patir depressió, qui em coneixen, mai no s’ho una depressió, anima’l a anar al met- creurien. Us asseguro que sóc no esperis que ge. Respecta la seva d’aquelles persones que donen s’agreugi. Vés intimitat si no vol par- esperança als altres, capaç de al metge i parla- lar de com se sent, fer somriure a qui està trist, de hi. No et sentis però alhora intenta que contagiar alegria.. hi ha qui diu avergonyit, en- s’adoni que no t’obli- que en això tinc un do. Però sin- cara que tinguis des d’ell. Truca’l sovint cerament, amb mi, quan més em vergonya d’estar perquè la sensació de cal, no el sé tenir, no em sé aju- així. No et sentis soledat que pateix és dar. culpable, perquè immensa, estigui o no Però sí hi ha qui m’ajuda. no ho ets. És una justificada aquesta sen- De fet, dues coses m’ajuden. malaltia i es pot sació. Queda amb ell La primera és tenir una criatura tractar. Cap medicament soluci- amb qualsevol excusa. Segons que m’arrela a la vida, és el meu onarà els problemes que puguis el caràcter, igual ho expressa o compromís irrenunciable, va per tenir, ni les teves angoixes vitals igual ho amaga. Si creus que ho davant meu des del dia que vaig o existencials, cap medecina vol amagar, però un dia l’has vist saber que existia. I la segona és et transforma el caràcter, però plorant sense motiu aparent, no la fe. Jesús és l’amic que m’esti- el teu cap necessita els meca- tinguis por de preguntar-li “què ra de les orelles i alhora em dona nismes per funcionar bé, i si no et passa?” perquè li obriràs una la mà. Només m’haig de parar a s’obstrueix, per tu mateix podràs porta a exterioritzar-ho; en canvi, escoltar-lo i així ho faig. Prego solucionar allò que afrontis a la si tens por de dir-li res, la teva sense demanar res, només es- vida, això sí, trobant-te bé. Dei- por li pot fer mal. I com a perso- pero, ja el sentiré. I el que em xa’t ajudar, però per un metge, na propera, sobretot tampoc no diu és clar: has de tirar enda- perquè ningú més no ho enten- et sentis culpable! Ningú no té vant perquè espero de tu alguna drà. Els que t’envolten difícilment la culpa d’una malaltia! Si ets el cosa, tot el que has rebut ho has t’entendran, però et serà fàcil seu amic, la seva parella o algú de fer útil i de servei als altres, i perdonar-los si t’adones que ni molt proper, no podràs curar-lo trobaràs el teu camí. Jesús sap tu mateix t’entens. El cap no el (ha d’anar al metge) però sí que que no l’enganyo, que estic pa- podràs controlar per més intel. podràs acompanyar-lo en aquest 6 tint de debò, justament jo, que ligent que et creguis. Si has tret mal moment i donar-li un motiu presumia de no ofegar-me mai excel.lents a la Universitat, o si prou important per seguir vivint: en un got d’aigua. I fins i tot, al penses que hi ha mals molt pit- recordar-li el sentit de l’amistat i meu patiment d’avui li dóna un jors del que tu tens... això no l’amor. L’ídoL deL poder poLític Josep Lligadas com que ell té molta informació o té molta expe- El poder polític és molt llaminer. I un pot que- riència no necessita escoltar ningú, o que la gent dar-hi totalment enganxat. Un, quan té poder polític que veu les coses diferent no saben el que es di- en el nivell que sigui, i tant si es tracta d’un càrrec uen o simplement tenen ganes d’incordiar. També electe o de confiança com si es tracta d’un càrrec pot acabar pensant que ell té més drets que els intern de partit, pot acabar considerant que el po- altres. der polític és el lloc que li correspon a la vida: que és el seu lloc natural i propi. I pot acabar pensant, Igualment, com que el poder polític és llami- fins i tot sense ser conscient que ho pensa, que ner, i ofereix un cert nivell de preponderància so-
  • 7. munerada, sinó perquè tenen bre l’altra gent, i potser també un bon ganes de dur una vida activa sou, esdevé un focus d’atracció de tot en alguna cosa que valgui la de gent que busca això: preponderàn- pena, i veuen que la política cia sobre els altres i també, si pot ser, és un bon mitjà per contribuir un mitjà de vida ben assegurat. a fer que la vida de tots pugui La qual cosa no vol dir que tant els ser millor. Cosa que no treu que ja hi són i s’hi enganxen, com els que, tant els que ja hi porten que aspiren a ser-hi, no siguin capaços temps com els qui s’hi incor- de fer una bona feina, útil per a la col. poren, se sentin gratificats lectivitat. Sí que ho són, i sovint la fan. amb el protagonisme i la sen- Però la seva manera d’actuar crea dis- sació de fer coses eficaces i tància i desconfiança, no té la qualitat reconegudes que la política humana necessària per fer que la gent dóna. De fet, si no fos per una pugui sentir-se estimulada a cooperar- certa ambició i una recerca hi i a ajudar a empènyer les coses. I la de gratificació, ningú no faria política es converteix en una cosa que res; el que cal és que l’objectiu fan uns quants, un grup tancat de gent d’aquesta ambició i aquesta que s’han apropiat de la gestió d’allò gratificació sigui alguna cosa que és de tots. útil que serveixi als altres i De fet, en aquest sentit, s’han pro- compti amb els altres, i no el posat i posat en pràctica normatives de simple interès o satisfacció funcionament com ara la limitació de mandats, o la personal. rotació de càrrecs, o el control assembleari de les Davant tot això, cal una reflexió seriosa a l’in- decisions polítiques. Però aquestes normatives te- terior dels partits polítics, i en concret a l’interior nen també els seus inconvenients i les seves per- d’aquells partits que volen buscar sincerament l’in- versions, i no són tampoc cap panacea; a vegades, terès col.lectiu, sobre l’ús que es fa del poder. Cal un fins i tot, espatllen més que el que volen arreglar. codi ètic de comportaments tant per als que porten En qualsevol cas, la viabilitat i utilitat d’una o altra molt temps en l’acció política com de cara als qui normativa sempre serà discutible. s’hi inicien. Un codi ètic que inclogui els mecanis- Però el que no és discutible és l’existència del mes per frenar si cal l’accés dels que s’acosten als problema, i la necessitat de promoure, més enllà partits per interès personal, i que vetlli perquè els d’aquestes possibles normatives, uns criteris d’ac- que exerceixen responsabilitats del tipus que sigui tuació en l’ús del poder que realment en faci un ho facin amb esperit realment democràtic. No és servei i no una prerrogativa. Perquè, per sort, hi ha fàcil, vetllar pel compliment d’un codi ètic d’aquest gent, homes i dones dedicats a la política, que són estil, i més quan sovint també hi juguen proximitats conscients que la seva tasca només té sentit si no personals i favors mutus acumulats. Però cal po- se senten amb dret a tenir privilegis, ni es creuen sar-s’hi, i prendre-s’ho seriosament com una pri- que no val la pena escoltar la gent, ni es pensen oritat, i no limitar-se a buscar l’eficàcia immediata que ells són els únics que saben què s’ha de fer, sense mirar ni més enllà ni més a fons. Perquè el i que són capaços de ser dialogants, de deixar-se fet és que si no s’emprenen iniciatives d’aquest ti- tocar per les opinions i les crítiques que reben, de pus, com més temps portem de vida democràtica potenciar de veritat un esperit participatiu que faci més fàcil serà que s’enquistin maneres de fer que que la gent se senti implicada en l’acció política i desacrediten la tasca dels partits com a servei a la no simple espectadora. I que no aspiren a eternit- col.lectivitat. I això és un mal per a tots. zar-se en el treball polític, sinó que quan cal són Josep Lligadas és escriptor capaços de deixar pas a altra gent, perquè l’eter- nitzar-se, per molt que un en sàpiga o es pensi que Ja has vist el en sap, si no va acompanyat d’uns contrapesos de renovació molt clars i potents, acostuma a signifi- BLOC DE L’AGULLA? car anquilosament i instauració de maneres de fer capritxoses i poc democràtiques. Som a: I també, per sort, hi ha gent que s’incorpora al treball polític no per ganes de figurar i sentir-se http//punxo.blocspot.com important, o per ganes de trobar una feina ben re-
  • 8. expectAtives dAvAnt d’un cAnvi gLoBAL: Les decisions incòmodes (ii) Salva Clarós Al Gore, que és ara un dels La política energètica i de més enèrgics divulgadors del creixement de les economies canvi climàtic, diu que és la pri- desenvolupades és la respon- mera vegada que una generació sable principal del canvi climàtic. pot constatar per si mateixa els Només una rectificació ràpida dramàtics canvis d’escala global. i decidida cap a formes d’ener- I té raó. L’agost de 1973, quan jo gia alternatives i desaccelerant només tenia 13 anys, en una ex- el creixement es pot pensar en cursió al Mont Perdut vaig poder capgirar la situació. Però això contemplar per primera vegada implicaria un canvi global en les la impressionant gelera de la economies, amb conseqüències seva cara nord al massís de Mar- evidents per a l’estil de vida i de boré, en els Pirineus centrals. consum al qual es resisteixen Dotze anys més tard, l’agost de avui les societats. Es tracta de 1985, vaig trepitjar la gelera del prendre unes decisions que re- Kilimanjaro, a Tanzània, a Àfrica sulten summament incòmodes equatorial, entre 5.500 i 6.000 m als governants. Els EUA, que no econòmica generada en l’era d’altitud. Avui ja no existeixen ni es van comprometre amb el trac- industrial ha comportat la des- l’una ni l’altra. El retrocés de les tat de Kyoto per a la reducció de forestació de l’escorça terrestre geleres d’alta muntanya, igual les emissions de gasos d’efecte fins el punt de desestabilitzar les que el desglaç a l’Àrtic i al con- hivernacle, han anunciat ara que dinàmiques naturals d’intercanvi tinent Antàrtic estan sorprenent emprendran una enèrgica lluita entre el carboni atmosfèric i els per la seva velocitat, i proven contra l’escalfament global. Però estocs que romanen fixats en que el planeta sofreix un canvi estarà disposada la societat l’estructura vegetal dels boscos. global. Això no havia passat mai americana a emprendre políti- La conseqüència ha estat un in- abans. ques de decreixement? Hi serem crement de la concentració de a temps d’aturar el que amena- 8 El canvi climàtic que ara diòxid de carboni a l’atmosfera. ça de convertir-se en la principal constatem té els seus orígens Aquest gas reté la radiació so- arma de destrucció massiva de en la revolució del neolític, quan lar en l’atmosfera i està afavorint la humanitat? les poblacions humanes van ini- l’escalfament global del planeta. ciar la tala de boscos per culti- La Xina i l’Índia, que tots dos El canvi es produí lentament var la terra i començaren a cre- països junts sumen el 40% de al principi, però s’ha fet més i mar la llenya i la biomassa per la població mundial, estan a les més enèrgic perquè succeeix de escalfar-se. L’impacte d’aquella portes de convertir-se en dues forma exponencial. La riquesa política d’economia agrària no potencies econòmiques. Per fer- creada per la societat industrial, es va notar fins que va arribar nos-en una idea: el 2005 només l’explosió demogràfica, el desen- la revolució industrial amb unes la Xina va consumir un 26% de la volupament cientificotècnic i el altres necessitats energètiques matèria primera d’acer, un 32% creixement del PIB han disparat satisfetes amb la combustió de de l’arròs, un 37% del cotó i un també un altre creixement: el del les reserves de carboni fòssil 47% del ciment mundials (“L’Es- capital industrial que es repro- del subsòl: el carbó mineral, el tat del món 2006”. Informe del dueix i fa augmentar també de petroli i el gas natural. Dos-cents Worldwatch Institute. Cristopher manera exponencial la demanda anys d’industrialització han es- Flavin i Gary Gardner. Edit. de recursos de tota mena, tam- tat suficients per alliberar a l’at- Unescocat). Tots dos països, bé els energètics, i les emissions mosfera enormes quantitats de que tot just comencen a incorpo- de contaminants que produeixen carboni dipositades en el subsòl rar-se al sistema econòmic que l’escalfament global. fa milions d’anys. I l’expansió amenaça la supervivència de
  • 9. tots, són grans potencies també En aquest moment coinci- es generades pel sistema econò- decisives a l’hora de configurar deix que hi ha una gran cons- mic i pel benestar avancen tam- la biosfera del planeta. Si mirem ciència, mai no n’hi havia hagut bé com un incendi sense control. més a prop nostre veurem com tanta, de que cal canviar el mo- Mai com ara hi ha hagut uns rep- lluny de reduir dràsticament el del de desenvolupament i el mo- tes tan clars i evidents als quals consum d’energia d’origen fòs- del energètic. Tanmateix és tam- fer front de manera global, i tam- sil, Barcelona per exemple, està bé ara el moment en què l’home bé uns mitjans i alternatives, per ampliant el seu aeroport en pre- ha sobrepassat la capacitat de bé que incòmodes, per introduir. visió d’un gran augment del seu càrrega dels sistemes biològics És doncs ara el moment de les trànsit aeri, que és un dels mit- i aquests comencen a mostrar decisions, per incòmodes que jans de transport que afavoreix signes d’esgotament i de canvi aquestes puguin ser. més l’escalfament global. Cap a global. I estem també immersos Salva Clarós és sindicalista on anem? en un moment en què les inèrci- La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font L’evAngeLi segons àkAn Maria-Josep Hernàndez mateixos expliquen: “És una mostra diminuta que Va travessar l’Àfrica a peu: el desert, els ca- en aquest món es pot viure diferent: sense anar en mins inhòspits i també les zones de guerra amb contra, sense enfrontar-se bèl·licament, o pugnar morts abandonats a cada pas. Va veure i va viu- durament amb la paraula i el gest”. re l’horror. Ell, com molts altres, menjava plantes, insectes i altres animals crus per sobreviure i va A Dar-Àkan no es tracta d’ajudar puntualment, haver de beure els propis orins per no deshidratar- sinó de compartir el dolor i l’esperança dels immi- se. Després de la travessa de més de dos anys va grants, amb implicació plena. Santi Thió, amb una ser el moment de la pastera, la travessa pel mar, tessitura de veu greu i dolça alhora, veu de germà la por... i va arribar a Espanya. Portava un llibre sota el braç com a única pertinença. Aquell llibre era la Bíblia i Àkan, el nom de la llengua en què 9 estava escrita, la llengua més parlada a Ghana, entre d’altres 23 llengües d’aquest país africà. No és cap llegenda, és la història real d’una persona que van acollir i que va donar nom a l’Associació de Suport i Acollida d’Immigrants Àkan, de Girona. Aquest nom, Àkan, va esdevenir així un símbol de l’esperança, de la fe, de la profunda creença que un altre món és possible. Àkan és una associació d’inspiració cristiana que té per objectiu ajudar, acompanyar i compartir la vida dels immigrants que arriben; és un projec- te de família humana on les diferències de races, procedències i religions són les eines que sumen en positiu per construir una nova realitat. En els gran de tots, m’explica la importància d’aquesta ulls i l’energia de dos dels seus impulsors, la Lluïsa convivència, de veure dins de cada immigrant una Geronès i el capellà Santi Thió -capellà del Fòrum persona que espera, que somnia, que creu en Déu, Joan Alsina-, hi brilla la fe i l’entusiasme. Amb que comparteix il.lusió. aquesta energia han fet realitat una utopia: la casa A la casa es treballa, es fan tallers, s’ense- de Dar-Àkan, on acullen persones sense papers i nya i s’aprèn, s’acompanya l’immigrant perquè es sense feina, les ajuden i conviuen amb elles. Ells pugui desenvolupar humanament. I també es pre-
  • 10. ga. La Lluïsa, amb l’entusiasme dels que de debò poden canviar el món, em parla Les entrevistes de L’Agulla, de les pregàries: “Les víctimes han de te- nir algú que les tingui en compte, que les en un llibre reconegui, que pregui per elles”. I cada diumenge a la tarda preguen junts. Siguin cristians, musulmans, ortodoxos, protes- tants... s’adrecen plegats a Déu, amb els seus diferents noms, perquè ens infongui Cristians de cada dia. Vint entrevistes. Per Josep coratge per seguir lluitant per un món més Lligadas. Col.lecció Emaús, 76. Centre de Pastoral just. En Santi parla de l’oració com l’eina Litúrgica. Barcelona 2007 que ha soldat les seves vides i les dels im- migrants: “Quan preguen o canten al seu Déu al nostre costat fem comunitat i neix “És diumenge de Pentecosta i un lligam molt profund”. a la meva senzilla parròquia parlem Encara no fa un any que van inaugurar de la presència de l’Esperit. Cadas- la casa de Dar-Àkan, tot i que la trajectòria cú de nosaltres el sent, el viu i l’in- d’aquesta associació és anterior. Van co- tueix de forma diferent i pròxima mençar fent classes de català i castellà per alhora. Recordant que hem parlat a immigrants i la implicació va anar crei- de pau, d’esperança i d’alegria, xent. Van passar a buscar pisos de lloguer acabo de llegir la darrera entre- i ara tenen una casa per viure i conviure. vista que recopila el llibre “Cris- A Dar-Àkan es preparen ara per fer una tians de cada dia”, un llibre que setmana de camp de treball, obert a qual- precisament reflecteix, crec, sevol persona que hi estigui interessada, aquesta presència de l’Espe- per conviure a la casa amb els immigrants rit en les persones, transcendint al que hi ha acollits: compartir treballs, aju- nostre entorn de forma diversa i enriquido- dar, aprendre, cantar, pregar... Serà la pri- ra, a través de cristians i cristianes que volen un món mera setmana de juliol. També han estre- més just i una Església més atenta a la realitat de les nat un taller específic per a dones, perquè persones. Els entrevistats són cristians que, encara elles pateixen la doble discriminació de ser que mai s’ho deixarien dir, poden ser referents per als immigrants i ser dones. Algunes han patit creients pel seu compromís silenciós i efectiu alhora, maltractaments, matrimonis forçats, expe- i que deixen petjada en el camí de portar l’Evangeli riències duríssimes, dolors inesborrables, avui i ara. malalties... i són especialment vulnerables. Vint realitats de vint cristians de cada dia, com la Al taller treballen i es donen força les unes nostra fe de cada dia que s’alimenta d’aquests refe- 10 a les altres. I l’Associació ven tot el que rents, d’aquesta presència de l’Esperit que es veu en surt del taller: collarets, caixes, costures, els ulls transparents i l’acció quotidiana dels cristians espelmes per confirmacions, records per que no es fan veure, però que hi són, fent possible celebracions (Penseu-hi a les vostres par- un món més digne, més humà i amb més esperan- ròquies o amb els vostres amics i comuni- ça. Vint entrevistes aparegudes a L’Agulla en aquests tats si els podeu ajudar comprant aquest deu anys, de la mà de Josep Lligadas, que ha sabut material. Fareu molt de bé, perquè per tirar posar-nos a l’abast totes aquestes vivències de forma endavant les utopies calen diners, la casa molt propera per ajudar-nos en el nostre camí en la té un cost de milers d’euros...). fe, de vegades tan ple de revolts i de vegades tan clar Pregària i treball, fe i entusiasme. i planer”. L’Evangeli segons Àkan és la Bona Notícia Així comentava una subscriptora el llibre que re- en estat pur: convivència, esperança, jus- cull vint de les entrevistes que al llarg d’aquests anys tícia, lluita i dedicació incondicional al més hem anat publicant en aquesta revista. No cal afegir-hi necessitat. L’Evangeli segons Àkan s’està res més. Només convidar-vos, si voleu, a llegir aquest escrivint avui mateix i cada dia al carrer llibre per anar assaborint tantes històries humanes Vista Alegre de Girona. i cristianes que, des de la normalitat i la senzillesa, Maria-Josep Hernàndez és periodista poden ser un estímul i una alenada d’aire fresc per a tots. També està publicat en castellà. Per consultes i encàrrecs: Tel. 650.109.133 - www. akan.puntdesuport.net
  • 11. AMB ENTITAT (I EXPERIÈNCIA) AMB ENTITAT (i experiència) AMB ENTITAT (i experiència) L’AssociAció de veïns ï veïnes deL poBLenou Manel Andreu construeixin en el 22@, tots ells en règim protegit, L’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou una tercera part siguin per als veïns i veïnes del (AVPN), va néixer l’any 1972, en plena lluita anti- barri. La denúncia que fem en aquests moments franquista. En aquell temps hi havia una Comissió és la lentitud en la seva execució així com també de Barri, integrada per militants obrers d’esquer- dels equipaments pendents. Una altra lluita que ra i també cristians compromesos amb el seu en- encara no ha acabat és la defensa de Can Ricart torn. Aquesta Comissió de Barri va ser l’embrió de com a valor emblemàtic del patrimoni industrial del l’AVPN aprofitant les poques escletxes que donava barri. De pràcticament anar tota la fàbrica a terra, la legalitat vigent. Poblenou, un barri eminentment actualment es preserva el 70%, però sense obrer, tenia mancances de tota mena, com molts garantir el seu ús públic. Esperem barris de Barcelona, Les dones i homes que forma- aconseguir més del que ven l’AVPN van canalitzar la seva lluita per acon- hi ha en el procés que seguir cobrir aquests dèficits, i aquest tarannà s’ha la Generalitat ha obert mantingut fins els nostres dies. Com a part vincu- per declarar Can lant del moviment veïnal de Barcelona, l’AVPN ha Ricart Bé Cultural estat subjecte als diferents moments que s’han vis- d’Interès Nacional. cut, però sense afectar-li especialment la crisi ge- Pel que fa al tema neralitzada que van viure moltes associacions de de la convivèn- cia, veïns en la dècada dels vuitanta. Crec que es pot Poblenou te un índex del afirmar que ara el moviment veïnal ocupa el seu lloc 15% de nouvinguts. Això fa que i desenvolupa la seva funció, com el poden desen- no sigui un barri excessivament con- flictiu, volupar els sindicats i els partits polítics. Malgrat però hi ha alguns punts preocupants. El barri té tenir un repte de renovació generacional, que mol- unes 150 famílies d’ètnia gitana en diferents as- tes associacions de veïns no hem resolt del tot. El sentaments i aquest fet genera tensió entre el veï- nostre funcionament intern intenta ser democràtic nat. I també la desigual distribució del percentatge i participatiu. L’any 2005 ens vàrem adherir al Codi de l’alumnat immigrant en les escoles públiques. Ètic del Consell d’Associacions de Barcelona, que 11 Per evitar que aquestes situacions vagin a més, entre altres coses estableix que els càrrecs s’han l’AVPN formem part de la xarxa. “Apropem-nos” on de renovar periòdicament –vuit anys com a màxim mitjançant un Pla de Desenvolupament Comunitari en els nostres estatuts–, cap responsable de la establim unes accions perquè el fenomen de la im- junta pot ser remunerat i si hi ha alguna persona migració sigui una oportunitat a compartir i no un treballant ha d’estar contractada legalment, com problema. El punt d’acollida, els grups d’opinió, els també és el nostre cas. El Codi Ètic estableix tam- intercanvis gastronòmics, xerrades interculturals, bé que s’ha de fomentar la bona convivència i per són eines que ajuden a fer aquest treball. Per aca- tant és descarten actituds xenòfobes i insolidàries. bar crec que som una entitat amb molta història al Actualment passem dels 500 associats i la junta darrere i animats per afrontar els nous reptes. està formada per 15 persones. Com que Poblenou està en plena transformació vol dir que hi ha pro- blemes i tensions. Bàsicament les nostres preo- cupacions estan centrades en temes d’habitatge, Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou equipaments, patrimoni i convivència. Procurem Centre Cívic Can Felipa treballar en xarxa juntament amb altres entitats i Carrer Pallars, 277 associacions de veïns. El Poblenou, un cop desen- Barcelona 08005 volupats els diferents plans urbanístics, 22@ i al- Tel. 932664441 tres, doblarà la seva població, i això està generant www.elpoblenou.cat desequilibris respecte a habitatge i equipaments. S’ha aconseguit que els 4.000 habitatges que es
  • 12. Receptes ràpides, bones i piadoses (o no) gAspAtxo d’ALvocAts ABstenció Tere Jorge Salva Clarós L’alvocat és una fruita que sempre m’ha re- Sempre he sentit dir que davant el dubte és mi- sultat molt curiosa. Des de sempre cada vegada llor abstenir-se. Potser com una mesura de cautela que la veig no puc deixar de pensar que sembla i per evitar mals majors. Haig de dir que mai no he una oliva gegant, un d’aquells fenòmens estranys acabat d’estar completament d’acord amb aquest de la naturalesa. El seu pinyol és com una pilota principi, però l’entenc des d’una actitud conserva- de ping-pong, perfectament rodó i consistent. No dora i poc procliu al canvi. He estat educat en una obstant per nosaltres és una fruita exòtica que cultura que ha promogut l’abstinència com un valor associem a climes càlids, platges paradisíaques, d’austeritat i d’autenticitat. Tampoc no hi he sabut broncejats i pareos (es nota que arriba l’estiu). El estar completament d’acord, tot i reconèixer la vir- que és cert és que ens resulta un aliment bastant tut que comporta abstenir-se en ocasions en què insípid i normalment l’utilitzem acompanyat d’altres la passió empeny cap a accions poc enraonades. aliments que li donen més “vidilla” o bé com a etern Estic perplex en veure com els que abans lloaven “segundón” (per donar color a les amanides). Avui l’abstenció ara prodiguen en contra. S’ha arribat a us ofereixo un plat refrescant amb l’alvocat com a dir –ho ha dit algun polític- que “cal combatre l’abs- protagonista destacat, destronant al mateix tomà- tenció” com si no anar a votar fos una malaltia soci- quet, rei indiscutible, fins avui, dels gaspatxos. al. Més ben dit, una epidèmia, darrerament; “S’han d’encarregar estudis acadèmics per determinar-ne Us hi atreviu? les causes”. Aquesta és la desconcertada resposta Ingredients per a 4 persones: 4 alvocats; 2 de tants i tants que es pensen que la democràcia grans d’all; 3 llimones; 2 gots d’oli d’oliva; 10 o 12 queda afeblida en la mesura que es reforça la lli- ametlles; 2 litres d’aigua; sal i pebre negre; 1 llauna bertat personal de no anar a votar. Quina contra- d’anxoves; 2 ous durs; uns daus de pa torrat. dicció! Preparació: Pelem els alvocats. Espremem Tinc la impressió que els que pensen que cal les llimones i pelem els alls. A continuació tritu- combatre l’abstenció creuen que la democràcia rem els alvocats amb el suc de llimona, els alls, està més de la banda dels representants i de les les ametlles i la sal. Sense deixar de batre, afegim institucions que no pas de la dels ciutadans. Si no, l’oli molt a poc a poc i seguidament l’aigua freda. El com s’explica que no admetin l’abstenció com a 1 tastem i rectifiquem de sal, si cal, i hi afegim pebre legítima i enraonada resposta electoral? Com és al nostre gust. El posem a la nevera fins al moment possible que només busquin les causes en el cantó de servir. dels electors i com a màxim admetin de la seva part un ambigu “no hem sabut connectar amb l’electo- Es recomana servir aquest gaspatxo molt rat”, com si es tractés d’un desencontre i no d’una fred, acompanyat de daus de pa, anxoves tallades profunda discrepància o d’una gran indiferència o a trossets i ou dur picat. vés a saber què? Vet aquí doncs les primeres res- Si us agrada més espès, podeu posar-hi pa postes al desinterès, al desànim, a la rebel·lia, al remullat tal i com feu en el gaspatxo tradicional. càstig, o a qualsevol de les circumstàncies i raons que fan que els ciutadans no vagin a votar. La implicació dels ciutadans en l’elecció dels seus representants està començant a ser directa- ment proporcional al minso paper que s’atorga a la ciutadania durant el període legislatiu. Si se’ls re- tira la paraula, l’opinió informada i se’ls desvincula de les decisions polítiques del dia a dia dels quatre anys de legislatura, per què haurien de recuperar- la per un dia a glòria dels seus representants? Pot- ser no és per casualitat.
  • 13. Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb...Avui parlem amb... mAnoLo gonzáLez, LLuitAdor incomBustiBLe Josep Lligadas - Tu has treballat en moltes fei- que jo era un individu perillós. nes i a molts llocs… Però el 1970 vaig aconseguir fei- na a Laforsa de Cornellà, i vaig - Vaig començar als 10 anys tre- ser-hi fins que la fàbrica va parar, ballant al camp, a Azuaga. Des- el 1981. Llavors els treballadors prés, als 14, vaig començar a la vam formar una Societat Anò- mina, fent feines a l’exterior, que nima Laboral, i vam aconseguir n’hi ha moltes, fins als 19. Lla- tot el patrimoni, terrenys inclo- vors me’n vaig anar a Astúries, a sos. Vam anar allargant la feina Manuel González Avilés, a treballar a Ensidesa, on perquè els companys Fernández té 75 anys, que esperaven jubilar- però a les campanyes se ho poguessin fer electorals continua en les millors condici- ons. I quan vam creure enfilant-se com si res a que ja n’hi havia prou, penjar pancartes. Seria vam vendre el terreny incapaç de viure d’una i ens vam repartir els altra manera. Va néixer l’1 guanys. Llavors jo ja era regidor a l’ajunta- de febrer de 1932 a Minas ment de Viladecans, i de Ríotinto, província de em dedicava molt a fer Huelva, i quan va arribar de regidor, sense tre- vaig ser-hi uns sis mesos. Des- la guerra i Franco va entrar ballar, o sigui sense cotitzar a la prés, acabat el servei militar, el Seguretat Social. Fins que a l’ar- al poble, el seu pare va 1955, vaig treballar a Madrid, a 13 ribar als 59 anys vaig començar fugir de nit cap a Azuaga, la construcció. Allà em vaig ca- a cotitzar una altra vegada com província de Badajoz, i sar, i vaig estar-hi fins al 1960 en a alliberat del partit, el PCC, fins què vaig venir a Gavà, també a cap allà va anar la família. a l’edat de la jubilació. I ara conti- la construcció, fins que el 1962 nuo col.laborant políticament en Allà van aconseguir passar vaig entrar a la Roca. El 1964 tot el que puc. desapercebuts, amb vaig venir a viure a Viladecans, - Com et vas introduir en la po- el pare treballant a les i vaig continuar a la Roca, fins el lítica? mines fins que va morir 1969, que em van fer fora. Vaig tornar a la construc- de silicosi als 50 anys. Jo no era militant de l’HOAC, ció, perquè estava I ell va continuar el seu però els estic molt agraït a les llistes negres i periple, fins a establir-se no em volien en cap perquè vaig rebre molts punts a Viladecans el 1964. Està fàbrica. Vaig aconse- de vista que no tenia. guir, però, entrar a la casat amb Ana Sánchez, fàbrica dels Hules, té sis fills i onze néts, però només vaig du- pertany a Esquerra Unida - Em vaig criar en una mina, i els rar-hi un mes, perquè un dia em miners es reunien a la cantina i Alternativa, i continua va cridar l’encarregat i em va dir que el meu pare portava, i jo es- que me n’havia d’anar, perquè denunciant, incansable, els coltava el que deien, i això em havia arribat un informe dient desastres del capìtalisme. va donar una consciència obrera
  • 14. per veure el que està bé i el que catòlica ja seria diferent… ginyers, perquè els companys està malament. Allò era una es- veiessin que eren persones com Bé, doncs els de l’HOAC no for- cola, perquè allà hi havia gent a nosaltres. çaven el tema religiós, i estava qui els havin afusellat els pares, molt bé. També el García Nieto Recordo un cas que val la i això marca molt. Allà no ho de- ens va donar un curset de mar- pena explicar. Llavors trebal- ien, que els havien afusellat els xisme. I també recordo un cur- làvem amb espardenyes o amb pares, però es notava. el calçat que cadascú tenia, per- Quan vaig tenir problemes a la Roca, el què les botes eren cares i a més es trencaven fàcilment. I trebal- rector de la parròquia va venir a declarar làvem sobre la terra mullada, el a favor meu, i fins i tot em va dir que si em sílice, perquè havia d’estar mul- lada per poder-la moldejar. I un treien i calia, la meva família i jo podíem ficar- dia que feia molt de fred jo li vaig nos a l’església. dir a l’encarregat que passava per allà: “Miri, senyor Tal, vostè que és tan cristià demostri’ns el - I la militància política concre- set d’economia en un d’aquells seu cristianisme traient-se les ta? grans convents de Sarrià, amb sabates i venint aquí amb nosal- reixes i un gran jardí. tres sobre la terra mullada”. Les - Jo vaig començar amb la mili- botes i la roba adequada eren tància sindical, l’any 1964, quan Amb el PSUC també hi col.labo- aleshores reivindicacions bàsi- es va començar a organitzar rava, com amb l’HOAC. I el 1971 ques per a nosaltres. I ho vam Comissions Obreres a la comar- vaig ingressar al partit. aconseguir. ca, encara que de manera molt - Parlem de la Roca. precària i deficient. Jo m’ajunta- - Per què et van despatxar? - En aquella època els mèto- va amb els companys que teni- - De fet, la gent de Comissions des de seguretat i higiene eren en inquietuds. I el 1966 em vaig vam aconseguir que vinguessin desconeguts, eren unes feines presentar a les eleccions sindi- inspectors de seguretat i higi- brutals. Fer banyeres, lavabos, cals i vaig sortir elegit. ene, i també ens dedicàvem a vàters, eren feines de molt d’es- A Gavà i a Viladecans vaig co- conscienciar a la gent. I l’em- forç. Tot era manual. Érem uns nèixer gent que era del PSUC, presa va anar despatxant, amb 4.500 treballadors, molts portats com l’Antonio Plata, i anava diversos motius, tota la gent de per la mateixa empresa des d’al- amb ells. A mi em feia cosa fi- Comissions. A mi va ser per una tres llocs d’Espanya. Anaven per car-me al partit, entre altres mo- aturada parcial que precisament Andalusia a buscar treballadors tius perquè jo a la mina havia jo no havia convocat. I en treu- amb autocars i els portaven cap sentit parlar de la Unió Sovièti- re’m, van voler treure’m també aquí. I molts, en veure la feina ca com del paradís, i al partit hi del pis on vivíem, que era del 14 que era, se n’anaven i es busca- havia gent que criticava la Unió Soviètica. Però ells confiaven en La vaga de Laforsa va ser un revulsiu per a mi i jo en ells. I també per aque- tot el Baix Llobregat. Des de Montserrat a lla època van començar a venir Castelldefels va parar tota la comarca. Fins per aquí companys de l’HOAC, el Paco Arias, un tal Balduino, que nosaltres mateixos vam creure que un tal Domènech, de Cervelló, allò s’havia d’acabar. I vam aconseguir que i venien a captar gent del movi- ment obrer, i vaig anar a moltes l’empresa cedís no despatxant ningú. reunions, i fins i tot vaig fer cur- sets, i em van donar formació ven altres feines, perquè llavors Poblat Roca, propietat de l’em- en molts aspectes. Va durar fins aquí trobar feina no era proble- presa. Jo vaig dir que no me a l’any 70, més o menys. Jo no ma. n’anava, i vam anar a diversos era militant de l’HOAC, però els judicis a Magistratura, i recordo estic molt agraït perquè vaig re- Es deia que l’enemic més dolent molt que el rector de la parrò- bre molts punts de vista que no que teníem els treballadors era quia, Celestino Bravo, va venir a tenia. Jo, certament, la qüestió la por, la por al patró. I nosaltres, declarar a favor meu, i fins i tot religiosa no la visc: no sóc ateu la gent de Comissions que ales- em va dir que si em treien i calia, ni no ateu, ni ho discuteixo ni no hores naixia, parlàvem a la gent la meva família i jo podíem ficar- ho discuteixo. Tot i que si entrés- davant dels encarregats i els en- nos a l’església. De fet, aquells sim en el terreny de l’Església
  • 15. anys va ser molt important, el tercer dia van començar a coac- me de la guàrdia urbana. Fixa’t, paper de la parròquia. Recordo cionar gent, agafant-los d’un en jo tant córrer davant de la policia, també que el padre Celestino un. Jo era l’únic delegat del torn i ara portant la guàrdia urbana… havia muntat amb altres com- de nit, i van venir a forçar-me El primer dia que vaig entrar al panys del barri una cosa que en perquè fes tornar la gent a la fei- ple, em va caure el món a sobre. deien Fraterna Ajuda Cristiana na, perquè sabien que si un grup Jo estava acostumat a una altra mena de cosa, a les assemblees El primer dia que vaig entrar al ple municipal, de fàbrica… i em trobava amb allò tan ordenat, tan legal… Però em va caure e món a sobre. Jo estava vaja, ho vaig superar. Vaig ser acostumat a una altra mena de cosa, a les regidor a la primera legislatura amb el PSUC i, després de la assemblees de fàbrica... i em trobava amb allò ruptura del partit, dues legisla- tan ordenat, tan legal... tures més amb el PCC. Allò va valer la pena. A l’ajuntament no hi havia ni un duro, però tot i així que consistia que la gent pagava tornava tots tornarien. I com que vam fer moltes coses, vam posar cinc pessetes setmanals i si algú no ho van aconseguir, van co- les bases de moltes coses. Es va queia malalt, com que la Segu- mençar a despatxar gent. començar a planificar el poble, i retat Social pagava molt poc, li Allò va ser un revulsiu per a tot es van fer col.legis, la piscina… donaven una quantitat per poder el Baix Llobregat. Va ser una El més important, però, era que anar fent. Amb això del pis, al vaga no només de reivindicació la gent estava per la democràcia, final vaig poder col.locar-me en laboral sinó clarament política. participava de les coses… un altre pis de les “Vivendes del Nosaltres demanàvem un sin- - I ara? Congrés” que es van fer aquí a dicat lliure. Des de Montserrat Viladecans. - Ara hi ha una despolitització a Castelldefels, va parar tota la cada cop més gran, sobretot - Després de la Roca, Laforsa. comarca. Fins que nosaltres ma- dels treballadors, de la classe teixos vam creure que allò s’ha- - Allà hi vaig entrar quan li vaig obrera, i aquesta despolitització via d’acabar, i vam aconseguir dir al cap de personal que tenia està deixant el camp lliure a la que l’empresa cedís no despat- cinc fills (llavors encara no havia dreta. A la pitjor dreta, no a la de xant ningú, però a canvi d’unes nascut el sisè), i em va dir que CiU i el PNB, que li agradava la gent com jo, amb Jo crec que el capitalisme és tolerant, sinó família i fills. I des del principi em a la dreta del PP, acabarà fracassant. I sortirà vaig dedicar a organitzar Comis- que fa coses que sions. Al cap d’un any, el 90 per alguna cosa nova que faci el posen els pèls de cent dels treballadors estaven món més solidari i més humà. punta, perquè fan a Comissions i trenta eren mili- 15 servir la mateixa tants del PSUC. Realment, es- dialèctica que feia tàvem molt organitzats. Érem un sancions de tres i sis mesos per servir la CEDA abans de la guer- bon equip. a alguna gent, que tot i així no ra, a base de la mentida i l’insult vam perdre diners, perquè com I jugàvem a dues bandes, la legal i el desprestigi dels altres. I per a enllaços sindicals teníem dret i la il.legal. Vam apretar molt amb frenar això és fonamental l’hon- a continuar cobrant el sou base, i els temes de seguretat i higiene, radesa dels partits d’esquerres, la resta ens ho cobria la caixa de i també amb el tema dels salaris. que els polítics d’esquerres més solidaritat, que era molt potent. I van decidir posar una nova di- que pensar en les seves ambi- recció, que endurís la cosa, per cions polítiques, siguin capaços - I va arribar la democràcia. aconseguir doblegar-nos. I com de fer coses pels ciutadans. Que - Nosaltres volíem la ruptura de- que no ho van aconseguir, van no tinguin com a objectiu mante- mocràtica, però després va venir despatxar un treballador amb un nir-se per mantenir-se, sinó que el que va venir, i per disciplina ho pretext de que feia malament la donin exemple d’honradesa, de vam acceptar. El 1979 hi va haver feina. I hi va haver una solida- servei a la gent. les primeres eleccions munici- ritat enorme amb aquell com- Jo crec que el capitalisme pals, i jo anava el 10 a la llista del pany. Ha estat una de les vagues acabarà fracassant, i sortirà al- PSUC, i en vam treure 9 i vam te- més solidàries que hi ha hagut guna cosa nova que faci el món nir l’alcaldia. I al cap d’un any un a Catalunya. Va començar l’11 més solidari i més humà. company ho va deixar, i vaig en- de novembre de 1975, deu dies trar jo. I em va tocar encarregar- abans de la mort de Franco. Al