Butlletí de reflexió i diàleg. Núm. 54

1. Abril 2007 - Any XII - Número 54
La festa de L’Agulla
És senzillament encoratjador. El passat 4 de març ens vàrem trobar per
celebrar els deu anys d’aquesta revista que teniu a les mans. Una publicació
modesta, casolana i, com hem pogut comprovar pels vostres comentaris, molt
propera.
Va ser una sensació molt agradable compartir aquesta estona amb
vosaltres. Sentir que formem part plegats d’un grup d’opinió que té el seu espai
en una societat en canvi que cerca els seus models.
Vàrem ser una cinquantena de persones, és curiós, tants com números
que s’han publicat de la revista: alguns coneguts, altres nous, més grans, més
joves, però tots amb ganes de compartir una estona de reflexió i de festa. Des
del primer moment es palpava la bona sintonia. El concert de música de La
Bicicleta va obrir la celebració (som així de trencadors), la xerrada del Quim
Cervera que a dins trobareu resumida ens va oferir una visió en perspectiva
dels models i els poders que han influït i que marquen una societat com la
nostra. Però per sobre de tot, i potser el més important per nosaltres, és que
ens vàrem regalar un espai presencial on posar rostre a les persones que fem
i que llegim aquesta revista. És un regal mutu, que fa lligam i que anima a tirar
endavant. I és per això que us volem donar les gràcies per la vostra fidelitat.
Entre tots hem aconseguit posar fil a l’Agulla, vetllar per a que, número
darrere número, continuï tenint punxa i així assegurar-nos que estem ben
desperts a la realitat que ens envolta.

2. Sumari
Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari Sumari sumari
L’AguLLA
ButLLetí de refLexió i diàLeg
Veure, mirar
Any XII. Número 54
03 Josep Maria Huertas Claveria. J. Pascual
abril 2007
04 Expectatives davant d’un canvi global: les veritats incòmodes (I).
Periodicitat:
S. Clarós
cinc números l’any.
05 Paritat ara mateix. C. Torelló
Subscripció anual:
10 €
La palmera i la font
Grup promotor:
06 Els mitjans de comunicació en l’actual situació social i política: de la
Jaume Botey
Cope a L’Agulla. J.M. Cervera
Joaquim M. Cervera
Salva Clarós
08 Viva el Beato Ceferino, “El Pelé”. I. Marqués
Kitty Guirao
09 Vent de Déu, Foc de Déu, Llengua de Déu.
Maria J. Hernàndez
Tere Jorge
amb entitat (i experiència)
Josep Lligadas
Josep Pascual
10 La Vinya. M.C. de la Fuente
Mercè Solé
Coordinació: Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
Josep Lligadas
11 Salmó primavera. T. Jorge
Compaginació:
11 Fer cua. S.Clarós
Mercè Solé
Avui parlem amb...
Dibuixos:
1 Josep Maria Romaguera, amb la JOC d’arreu del món. J. Lligadas
Montserrat Cabo
Capçalera:
15 Puntades
Mercè Gallifa
Imprimeix:
Multitext, S.L. 16 PER AIREJAR EL CERVELL
D.L.: B - 41803 - 97
Adreça:
Gran Via de les Corts
Catalanes, 942, 5-1
08018 Barcelona
C/e: soletey@terra.es
Telèfon:
93.308.37.37
(Josep Pascual)
Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no
voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la.
Butlleta de subscripció
Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________
Us faig saber que desitjo fer
NIF: ____________________________________________________
el pagament de la subscripció
anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________
compte que us indico.
Població: ______________________________________ CP: _____
Atentament,
Firma
Telèfon: _________________________________________________
Correu electrònic: __________________________________________
- - -
Entitat Oficina Control Compte o llibreta

3. Veure, mirar...
Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar...
.
Josep MAriA HuertAs CLAveriA
Josep Pascual
Segur que els lectors de L’Agulla heu llegit un ment personal, han comptat amb ell fins al darrer
article o altre dels molts que s’han publicat aquests moment. Aquest servei l’havia portat a acceptar de
dies a la premsa (general, comarcal, de barri...) formar part de comissions i consells assessors (del
amb motiu de la mort inesperada del Josep M. bisbat, també) sense fer escarafalls. Ara, com hem
Huertas Claveria. dit abans, anava a l’essencial: si veia que no hi ser-
via o que allò no servia, plegava amb la mateixa
La valoració d’ell com a periodista ja ha es-
naturalitat, sense fer escarafalls, tampoc. Diria que
tat feta pels que hi entenen, i se n’ha parlat prou.
va poder experimentar que si t’acostes sincera-
Des de la nostra petita revista, que volem que ajudi
ment amb esperit de servei als senzills, els poders
a la reflexió des d’una opció cristiana i d’esquerra
et mantenen a una certa distància.
(sense cap pretensió de tenir cap exclusiva cristia-
na ni d’esquerra), voldria destacar alguns trets del Estar despert, obert a la vida, a la realitat,
Josep Maria vist per un company seu del grup de al món, més enllà del que superficialment et deixen
3
l’ACO. L’ordre amb què els presento no indiquen veure. O per veure què hi ha sota dels vels, del que
cap gradació (tot i que s’entrellacen), els exposo et tapen o t’amaguen. Obres seves sobre barris,
com m’han sortit pensant-hi. sobre la classe obrera o persones del moviment
obrer, ho acrediten. També el seu afany lector i la
Anar a l’essencial. El Josep Maria no di-
seva afició i estimació pel bon cinema trasllueixen
vagava, més aviat simplificava, per fer propostes
aquesta obertura al món.
operatives, pràctiques, directes, per no deixar-te in-
actiu o desarmat davant la realitat, que sabem prou Capacitat de reacció, d’indignació, de no
com n’és de complexa. Si et fixes en l’essencial, conformisme. Quan les situacions d’injustícia, d’es-
malgrat tots els “malgrats”, hi ha alguna cosa a fer. I peculació, de desigualtat, de manca de llibertat es
en les situacions complexes valorava les persones, feien manifestes, aquesta indignació no era de crit
eren l’essencial, i més si eren anònimes, amb tot el impotent davant la magnitud d’aquestes situacions,
que comporta. També en la fe tenia uns referents sinó motora d’actuació malgrat les complexitats,
essencials, em fa la impressió (i perdoneu que em com dèiem a l’inici.
posi en un fet tan íntim): el Jesús de les benau-
Tots aquests trets i altres que em deixo
rances, el de la paràbola del judici final, el que cri-
(com la fidelitat en l’amistat) els va viure plenament
da els cansats i afeixugats, aquesta humanitat de
immers en els àmbits en què es movia i per això el
Jesús radicalment divina.
Josep Maria “era” de molta gent, com s’ha posat de
Estar a disposició. Entitats, moviments, as- manifest arran de la seva mort.
sociacions, persones... defensors de causes justes,
de pensar en benefici del col·lectiu i no de l’enriqui-
Josep Pascual és militant d’ACO

4. expeCtAtives dAvAnt d’un CAnvi gLoBAL:
Les veritAts inCòModes (i)
Salva Clarós
tenim completa evidencia no no-
Si des d’un cim dels alts
més de canvis visibles en el pai-
Pirineus contemplem al voltant
satge, sinó d’altres impactes que
veurem un paisatge que, format
es manifesten amb altres signes
en el decurs de milions d’anys,
vitals com per exemple el clima.
roman bàsicament estable grà-
Les advertències de la doctora
cies a complexos equilibris entre
Meadows, sobre les dures con-
les forces i els processos natu-
seqüències del soprepassament
rals que interactuen. Reconei-
de certs límits, posen novament
xerem amb assossec que som
de manifest una veritat incòmo-
a casa, al planeta Terra. Si pu-
da (“An Inconvenient Truth” Para-
gem al cim del Tibidabo veurem
mount Home Entertainment, 21
la ciutat extensa que es perd
de novembre de 2006 EEUU, A.
fins allà on abasta la mirada: és
Gore): l’escalfament global, que
Barcelona, obra del homes. Hem
es deu fonamentalment a l’emis-
Universe Books, 1972) alertava
transformat el territori per fer-lo
sió cap a l’atmosfera de CO2 pro-
a la humanitat del perill que su-
més habitable i adequat a les
cedent de la combustió del car-
posa la dinàmica del creixement
nostres necessitats i a les nos-
bó, el petroli i la biomassa. L’in-
en un món finit amb recursos fi-
tres fragilitats. Fa cent-cinquanta
forme d’un equip de científics fet
nits. Els creixements exponenci-
anys, el pla de Barcelona mos-
públic a començament del 2007
als que experimenten la població
trava un aspecte completament
confirma definitivament la relació
mundial i la producció industrial
diferent. En un curt i recent pe-
entre l’economia del carboni i el
són una força que desborda els
ríode de temps, aquesta zona
canvi climàtic, una realitat a la
límits del planeta i que condueix
del planeta ha experimentat un
qual el món havia tancant els ulls
al col·lapse. Com a conseqüèn-
canvi espectacular i inesperat
malgrat les resolucions pactades
cia hi ha exhauriments també a
perquè els homes som capaços
a la ciutat japonesa de Kyoto
ritme exponencial: la davallada
de transformar enormement l’en-
l’any 1997 en el marc del conve-
del nivell dels aqüífers en tot el
torn. La raó fonamental és que
4 ni internacional auspiciat per les
planeta; la disminució de les cap-
ara som molts més individus:
Nacions Unides per la prevenció
tures a les principals pesqueries
uns 7.500 milions sobre la Terra,
del canvi climàtic.
oceàniques; la disminució de la
el doble que fa cinquanta anys, i
capa vegetal... Aquella veritat in-
4,3 vegades més que a mitjans El canvi climàtic és una de
còmoda va ser motiu de polèmi-
del segle XIX, quan Barcelona les manifestacions de la crisi
ca. Uns van intentar desacreditar
encara no havia sortit de les se- mediambiental desencadenada
l’estudi davant de l’opinió pública
ves muralles. I continuem crei- per un sistema econòmic basat
qualificant-lo d’apocalíptic, però
xent de forma exponencial. Un en el creixement i l’acumulació
el pitjor és que els polítics i els
creixement demogràfic que com- del capital. Els seus efectes es
agents econòmics el van sim-
porta altres creixements: el de la deixen sentir sobre enormes ca-
plement ignorar. Vint anys més
producció industrial i l’augment pes de població que veuen dis-
tard, el 1991, el Club de Roma
d’emissions de diòxid de carboni minuir els recursos hídrics i que
va publicar una revisió d’aquell
(CO2), la producció de cereals, i veuen disminuir dràsticament les
estudi que no només confirmava
també la colonització i la urbanit- produccions agrícoles en llargs
les tesis inicials sinó que adver-
zació del territori, per exemple. períodes de sequera. I que co-
tia seriosament que el món havia
mencen a patir les conseqüèn-
A començament dels anys
sobrepassat els límits del crei-
cies d’inundacions i de noves
70 del segle passat un estudi
xement sostenible, i que calia
plagues degudes a la desestabi-
realitzat per científics del Mas-
actuar sense demora per evitar
lització dels ecosistemes. Indica
sachusets Institute of Tecnology
el pitjor.
que el benestar que gaudim no-
MIT (“Los límites del crecimiento”
saltres està generant una hipote-
Una dècada i mitja més tard,
Donella H. Meadows. Nova York;

5. pAritAt per ArA MAteix
Carme Torelló
A les properes eleccions munici- mentar la baixa per maternitat; cobrar el
pals del dia 27 de maig les llistes que mateix sou per la mateixa feina; elimi-
presentin els partits hauran de complir nar els continguts discriminatoris de la
la llei d’igualtat aprovada el passat 15 publicitat i dels llibres de text, utilitzar un
de març al Congrés, la qual obliga les llenguatge no sexista, etc.
formacions a confeccionar llistes parità-
En definitiva hi ha un desequilibri
ries, en les quals la proporció des can-
entre les exigències i les demandes so-
didats del mateix sexe no pot superar el
cials que reben les dones i els recursos
60%.
de què disposen i aquesta dinàmica
Per ara, la norma només afecta- condiciona la seva salut i la seva qua-
rà els 197 municipis de més des 5000 litat de vida.
habitants. Els partits reconeixen que
També hauríem de parlar de crea-
hauran de fer un esforç per aplicar-la,
ció com ara: la literatura, les arts plàs-
sobretot perquè la situació de partida,
tiques o la presència de les dones als
amb les dades del 2003 a la mà, està
mitjans des comunicació.
lluny de la desitjada paritat.
Per desgràcia també hi ha temes, que són
Però tot i que aquesta només és una qüestió
els que surten més, com les dones en situació de
de la llei de paritat volem dir que a cops de decret
violència i a la vegada sabem que hi ha entitats
no es sensibilitza la gent, i que si bé és cert que
que es dediquen a treballar sobre aquests aspec-
convé tenir un marc legal de referència també ho
tes, com per exemple, l’Institut Català de les Dones
és que altres lleis, com la d’ incorporar a l’empresa
que disposa d’un Centre de Documentació que ens
privada d’un determinat nombre de treballadors,
permet tenir al nostre abast tota la informació so-
persones amb algun tipus de discapacitat, i això
bre nosaltres, les dones, ens dóna la perspectiva
fa anys i panys que ningú ho controla i la majoria
de saber d’on venim, qui som, què representem,
de la gent no ho té en compte.
on anem i què volem ser i representar dins de la
Per tant, i tornant a l’aplicació immediata societat.
d’aquesta llei diria que és una manera de forçar la
El Centre de Documentació té com a objectiu
implicació de la dona en política, però que les llis-
recollir, tractar tècnicament i difondre informació i
5
tes electorals s’han de fer tenint en compte les và-
documentació sobre la igualtat d’oportunitats, la
lues de tots.(Anna Pagans, alcaldessa de Girona)
promoció de les dones i la seva participació als
A la vegada hi ha moltes altres coses a fer: àmbits social, polític, cultural i econòmic.
treballar per aconseguir la conciliació dels horaris
Per cert, ho desconec però crec que no hi ha
familiars i la vida laboral; treballar en equip a la fa-
cap Institut Català dels Homes, oi?
mília perquè encara hi ha moltíssimes feines que
recauen sobre la dona; dotar el país de places a Reflexionem-hi tots, perquè ens queda molta
les llars d’infants suficients per a tots i a uns preus feina per fer i moltes coses per dir.
assequibles mentre no s’arriba a la gratuïtat; incre- Carme Torelló és mestra
ca als nostres fills que potser no gaire a substituir l’economia per posa doncs una nova disciplina
podran pagar. l’ecologia. Si bé el mercat ha de- enfocada al redreçament i a l’es-
mostrat ser un mecanisme efici- tabilització del clima i a l’estabilit-
Avui els governs dirigeixen
ent per equilibrar el proveïment zació de la població. Dos reptes
la nau de l’Estat a través dels
amb la demanda, ha demostrat indispensables per a la supervi-
seus ministres d’economia, ges-
però el seu fracàs i la seva inca- vència.
tionant la renda nacional, les
pacitat per respectar els llindars
inversions i l’assignació de re-
de la producció sostenible. S’im-
cursos, etc. però no es pot trigar Salva Clarós és sindicalista

6. La palmera i la font
La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font
eLs MitJAns de CoMuniCACió
en L’ACtuAL situACió soCiAL i poLítiCA:
de LA Cope A L’AguLLA
Quim Cervera
Aquesta és la síntesi de la xerrada que va tenir lloc el passat 4 de març, a la parròquia de Sant Josep
Oriol de Barcelona, amb motiu dels 50 números de L’Agulla
La transició econòmica, políti- també creen i tutelen en molta tota religió té: “relliguen” (cohe-
ca, cultural, religiosa part, avui, les formes de sentir, sionen i socialitzen, segons la
de pensar i d´actuar de la pobla- cultura de l´època) i “rellegeixen”
La transició econòmica, po-
ció, i competeixen amb la famí- la realitat (la filtren, seleccionen,
lítica, cultural, religiosa l’experi-
lia, l´escola i les esglésies en el dogmatitzen, ordenen, simplifi-
mentem tots i totes, personalment
seva tasca socialitzadora i edu- quen, amaguen, falsifiquen, se-
i col·lectivament.
cadora. gresten) i ho fan al servei dels in-
Cada persona i grup soci-
teressos de la mateixa institució
L´Església tenia la funció
al transita amb els seus ritmes
i del sistema establert. Utilitzen
social de mitjà de comunicació i
i posicions d´una situació a una
normalment la part irracional,
per tant d´empresa de publicitat
altra, d´una cultura dominant
més sentimental i visceral de les
de productes ideològics, simbò-
de cristiandat a una cultura do-
persones.
lics, religiosos, ètics, de compor-
minant liberal i moderna, d´uns
taments, de normes, de valors, i
valors forts a uns altres, d´un
de creences (justificacions, i legi-
monopoli del camp religiós per
timacions) i a vegades també de
part de l´Església catòlica a un
productes polítics i econòmics,
pluralisme religiós i cultural.
materials...
6 Les institucions eix en les cul-
Els mitjans de comunicació
tures dominants
o empreses de publicitat avui,
Quin és l’edifici que arriba sobretot en les masses, tenen
més amunt, a Barcelona? La ba- un funció quasi-religiosa, i es
sílica del Sagrat Cor del Tibida- comporten com una església (de
bo o la torre de comunicacions fet han substituït a l´església)
de Collserola? És la torre de que justifica i legitima una soci- Cal distingir entre Església
Collserola, i això és un magnífic etat global de consum, una soci- alta (Conferències Episcopals,
signe de la situació actual. etat del tecnoconeixement i de la Cúries, la “COPE” i altres...) i
informació (?), que reprodueix la
L´Església com a institució Església baixa (les persones,
desigualtat i la depredació de la
ha estat l´eix en la cultura domi- grups, comunitats i moviments
natura; que consola, ajuda a fan-
nant de Cristiandat, ha estat la que es poden sentir reflectits en
tasiar, a desitjar millors “vides”,
que ha creat, i tutelat les nor- L´Agulla i altres...) com cal dis-
i està repleta de credulitats (el
mes, els valors, les creences, tingir els grans mitjans de comu-
que és “televisible” és més fort,
l’ètica, el pensament, les formes nicació (potències econòmiques,
segur, acceptable, veritable que
de viure, de sentir i d´actuar. com la COPE i altres...) dels petits
el que és “invisible” i que el que mitjans locals, familiars, de barri,
Els mitjans de comunicació és purament “visible”). de moviments, associacions, de
són les institucions-eix en la cul-
grups (com els que s´expressen
Totes dues són institucions
tura dominant liberal-moderna i
en L´Agulla)... L´Església baixa i
amb funcions integradores com

7. els mitjans petits, tot i que tam- arraconada estratègicament, o bé de produir programes per
bé poden legitimar, i justificar el cerca de mil maneres retrobar el vendre´ls a les empreses de la
sistema, estan més ben situats poder social perdut a través de comunicació, o influir directa-
per la seva relació amb les capes temàtiques en les quals pot re- ment dins dels mitjans, i això de-
socials baixes, per deslegitimar, i cuperar poblacions que encara mana molts diners i a la vegada
estimular la crítica, el canvi, i les que no siguin plenament catòli- assumir les “regles de joc” que
alternatives a favor d´elles. ques, puguin estar d´acord amb són majoritàriament poc o gens
els seus plantejaments (avorta- evangèliques (l´afany de lucre
Les arrels dels conflictes en-
ment, terrorisme, nacionalisme capitalista, la potenciació de la
tre l´Església i els mitjans de
perifèric, matrimonis homosexu- irracionalitat).
comunicació
als, classes de religió, concor-
Els mitjans de comunicació
Els conflictes no vénen tant dats, presència pública en ma-
no dubtaran en destacar aquells
dels continguts diferents que una nifestacions conservadores...).
fets d´Església que reforcen
i altres manifesten, sinó sobre
aquesta imatge retrògrada, o
tot per “l´enveja” que l´Església
com a complement exòtic algu-
té, ja que els mitjans l´han subs-
nes manifestacions eclesials més
tituïda, i l´han desplaçada a ser
obertes, però sense anar a fons,
una institució no eix, en procés
convertint-ho tot en mercadeig i
de marginació social, cultural, i
teatre del dolent. El conflicte està
religiosa, i per tant també políti-
cantat (són com dos nens que es
ca i ètica.
barallen).
L´Església, un cop la socie-
La baixa Església s´ha
tat laica, democràtica, pluralista
adequat més a la societat mo-
s´ha emancipat quasi totalment
derna tot i que en molts aspec-
de la seva tutela, ja no sols no
tes n´és crítica i participa en la
és la creadora de cultura, sinó
construcció de la cultura de la
que ni tan sols pot intervenir i
solidaritat, de la pau, de la vida
influir en el terreny públic. Així
i en això també té els seus mit-
l´Església és vista i tractada pels
jans de comunicació petits (com
mitjans (aquí es nota perfecta-
L´Agulla), amb el preu de ser mi-
ment el conflicte, el desplaça-
noritaris, però amb l´avantatge
Normalment són temàtiques de
ment i l´estratègia de retirar-la)
que en ells es diu lliurement el
caire sexual, moralista, i de polí-
d´antiquada i que manifesta posi-
que es pensa, i s’és més evan-
tica pre-democràtica.
cions morals i de coneixement no
gèlic i més a favor de les capes
atractives. Si a més l´Església a L´Església té el dilema de
més necessitades de la societat
vegades ho posa “en bandeja” la continuar influint socialment, o
(l´Eglésia dels pobres demana
cosa es fa més fàcil. bé de crear els seus propis mit-
mitjans pobres).
jans de comunicació (COPE, di-
L´Església (l´alta Església),
Quim Cervera és capellà i sociòleg
aris, ràdios, televisions pròpies),

8. vivA eL BeAto Ceferino, “eL peLé”
Ignasi Marqués
Intuí que tales reacciones escon-
dían algo relacionado con el sexo.
Con disimulo pregunté a Franticek
mientras me señalaba el bajo vien-
tre “¿Pelé?”. Él, con ojos brillantes y
mondándose de risa afirmaba repe-
tidamente con la cabeza. Sobraban
las palabras.
Posteriormente tuve ocasión
de explicar mi descubrimiento a
un grupo de obispos españoles
allí presentes: Yanes de Zaragoza,
Sánchez de Guadalajara, Carrera
de Barcelona etc. “Ah, ¿es eso?”
me contestaron sorprendidos. Se-
Hace diez años, era 1997, mi obispo me en- guro que el papa, políglota como
vió a estudiar un mes de reciclaje en el Colegio era, conocía tal significado y no obstante pronun-
Español de Roma. Antes del domingo 4 de mayo ció ‘El Pelé’ varias veces en su homilía.
pidieron sacerdotes voluntarios para distribuir la
Un año después mi obispo me confió la anima-
comunión durante la misa que el papa iba a ce-
ción de la pastoral con el pueblo gitano de mi dióce-
lebrar en la plaza de San Pedro con motivo de la
sis de Barcelona. ¡Cuántas veces he recordado la
beatificación del primer gitano elevado a los alta-
escena, al hablarles del testimonio de su paisano,
res, Ceferino Jiménez Malla, “El Pelé”. Poco sabía
gitano de ley, hombre de gran tesón, consecuente
entonces yo de los gitanos. Nada de Ceferino. Ni
hasta el final, cosa que lo movió a no desprender-
idea sobre el significado de su mote “El Pelé”.
se de su rosario en la misma prisión de Barbastro
Me ofrecí para ese servicio. Me cedieron so- aún sabiendo que esa decisión en aquellas circuns-
tana y roquete para ejercerlo. La celebración fue tancias le valía la vida! Y ¡cuántas veces han reac-
solemnísima. Desde mi colocación privilegiada la cionado con total espontaneidad, afirmando “¡Los
8 seguí muy bien. No lejos tenía un grupo de gitanos tenía bien puestos!”, quizás sin saber que ese pre-
que la enriquecía con sus instrumentos y cantos. cisamente es el significado del mote “El Pelé”!
Distribuida la comunión el monseñor que nos diri-
Ya que ahora muy pocos gitanos españoles
gía a los 300 ministros dio unas palmadas y dijo
hablan o entienden el romanó, su lengua interna-
“Vuélvanse a la sacristía”. Yo no me resigné a re-
cional, imagino que de vivir hoy Ceferino tendría
tirarme antes del final que preveía solemne. Me
por sobrenombre “El tío Pelotas”.
coloqué prudentemente junto al grupo musical de
En Barbastro, frente al paredón del cemente-
gitanos. Eran de Eslovaquia. Chapurreando el in-
rio donde el Beato Ceferino fue fusilado, he reen-
glés me lo comunicó Franticek Hannobick, un es-
contrado a Franticek que aún recuerda la embara-
pabilado adolescente violinista.
zosa anécdota. Quizás lo vuelva a ver a finales de
Cuando el papa Juan Pablo II se retiraba ha-
abril, con ocasión de la peregrinación internacional
cia la sacristía, y acabada la música de mis veci-
que allí organizamos para conmemorar el décimo
nos gitanos, todos gritaban “¡Viva el papa!”. Yo, lle-
aniversario de la beatificación de Ceferino.
vado de aquel entusiasmo colectivo, añadía “¡Viva
El Beato, que algo influiría para que me fuera
‘El Pelé’!”. Unas religiosas eslovacas, al oírme en-
confiado el acompañamiento de los suyos en Bar-
rojecieron de repente y me decían en mal italiano
celona, desde el cielo debe de sonreírse cuando
“Padre, diga sólo Ceferino”. Pero yo añadía “Cefe-
escribo esto.
rino, sí, pero ‘El Pelé’”. Noté que los adolescentes
reían, disimulándolo cada vez peor, mientras las Ignasi Marqués és director del Secretariat de Pastoral Gitana de
mejillas de las monjas se ponían como tomates. la diòcesi de Barcelona

9. vent de déu, foC de déu,
LLenguA de déu
Pregària dita al final de les Vespres d’un diumenge a la catedral anglicana de
Rochester.
Traducció de Jordi Guàrdia
Déu de gràcia,
us preguem per la pau, la justícia i la reconciliació arreu del món;
us preguem perquè siguin honorats els drets humans i siguin alliberats els
oprimits;
us donem gràcies per tot el que hi ha de gràcia en les vides dels homes, do-
nes i infants;
camineu avui junt amb:
– els que surten de llargs tractaments psiquiàtrics i assegureu-los el lloc i la
benvinguda en les comunitats on vulguin viure;
– els que surten de la presó després de llargues condemnes, i assegureu-los
la seva capacitat per trencar amb les anteriors conductes i associacions;
– els que surten de la foscor després d’anys d’angoixes, marginació i hostilitat
oberta i que aprenen a no avergonyir-se de ser gais o lesbianes;
– els que passen per la duresa d’abandonar la droga o l’alcohol, i assegureu-
los la seva capacitat d’afrontar la vida sense aquests suports;
– els que surten de les aigües del dol i la pèrdua, i assegureu-los la seva ca-
pacitat de viure sols;
camineu amb els que han estat captius en el seu camí cap a la llibertat; di-
gueu-los com ens dieu a nosaltres: “Jo seré el vostre Déu i vosaltres sereu el
meu poble”.
Amén.
Vent de Déu, seguiu bufant,
– trenqueu les barreres que construïm per a separar-nos els uns dels altres;
– recolliu les vostres llavors de llibertat i veritat allí on floreixin;
9
– porteu-les enllà les fronteres perquè arrelin en altres terres;
– perquè duguin un creixement fresc i noves formes;
– amb el vostre buf desfeu el vel que manté els nostres ulls fits només en el
passat, repetint la seva violència, aprofundint les seves divisions, afegint-hi
desesperació;
– reveleu el nou futur que teniu pensat per a nosaltres.
Foc de Déu, seguiu cremant,
– enceneu el cor de la gent allí on l’opressió els manté encadenats, on l’atur i
la pobresa devaluen la seva humanitat, i on la fam afebleix l’esperit;
– cremeu en ells, com la bardissa de Moisès, i no permeteu que siguin destruïts.
Llengua de Déu, seguiu parlant,
– perquè els pobles del món parlin el vostre llenguatge entre ells i tots puguin
sentir-vos per ells sols;
– parleu de pau on les nacions s’enfronten, de justícia on les idees es bara-
llen, de misericòrdia on el poder regna, de guariment on les ments i els cossos
pateixen, i d’amor allí on les esglésies cerquen la vostra unitat.
Amén.
Que Déu, el nostre Redemptor, ens mostri compassió i amor. Amén.
Beneïm el Senyor. Donem gràcies a Déu.

10. AMB ENTITAT (I EXPERIÈNCIA)
AMB ENTITAT (i experiència) AMB ENTITAT (i experiència)
LA vinyA
Mari Carmen de la Fuente
La Vinya és una associació que va néixer a en accions formatives on adquirir coneixements
iniciativa de les comunitats parroquials de Santa útils que facilitin la seva integració social i laboral.
Maria del Gornal, Mare de Déu de Bellvitge i Sant Actualment es realitzen tallers d’informàtica, ca-
Joan Evangelista. Tres comunitats que compar- talà, pintura, alfabetitizació en llengua castellana,
tien iniciatives i projectes d’acció social adreçats geriatria i cuina.
a la població amb més necessitats dels barris de
Gent gran: les persones més grans dels bar-
Bellvitge i Gornal de L’Hospitalet de Llobregat i que
ris de Bellvitge i Gornal poden gaudir d’uns espais
van decidir sumar esforços per aconseguir un ma-
setmanals en els quals es realtizen activitats ma-
jor impacte social i més recolzament.
nuals, físiques i de formació dirigides a millorar la
Des dels seus inicis La Vinya ha treballat en seva qualitat de vida. A més d’aquestes activitats
l’àmbit de la solidaritat, donant suport a projectes setmanals es realitzen tres accions puntuals: una
que ja funcionaven i promovent-ne altres per donar trobada mensual, deu dies de colònies al mes de
resposta a les necessitats actuals de la societat. juliol i un dinar de Nadal.
Tota l’acció de La Vinya s’adreça a l’atenció de Assessoria jurídica: Servei adreçat a per-
persones que no disposen dels mitjans necessaris sones i famílies que tenen algun problema de
per a un desenvolupament tipus jurídic i no disposen dels recursos ni de
digne i complert. Tenint les eines per afrontar-los.
com a punt de referència
Atenció psicològica: Servei que ofereix
aquesta finalitat, els seus
atenció psicològica tant a nivell individual, de
objectius fonamentals són:
parella com familiar, a persones que ens con-
treballar per la solidaritat
sulten per problemes o malestars de caire psi-
i el desenvolupament de
cològic donant assessorament o psicoteràpia.
projectes que promoguin
la integració de col·lectius Ajuda fraterna: Servei d’acollida de
en situació de marginació persones i famílies amb necessitats econò-
o risc d’exclusió social; do- miques greus. Aquest servei consisteix en el
10 nar resposta a situacions lliurament d’aliments, però preten també crear
d’injustícia social; i sensibilitzar als veïns i veïnes un espai de trobada i comunicacíon entre els usu-
dels nostres barris, Bellvitge i Gornal. aris i els voluntaris.
A l’actualitat, La Vinya està portant a terme Tots aquests projectes es realitzen amb el suport
projectes en els següents àmbits: de més de 200 voluntaris i amb la col·laboració
econòmica dels socis i institucions que
Infància i adolescència: amb diversos pro-
comparteixen els nostres objectius i donen suport
jectes educatius i de lleure adreçats a infants i ado-
a les activitats. Gràcies a aquestes persones,
lescents en risc de marginació social i qualsevol
La Vinya pot realitzar els seus objectius i de
tipus de carència: econòmica, desestructuració fa-
forma continuada revisar, millorar i ampliar els
miliar, problemes derivats de la immigració, etc.
seus projectes envers la població amb més
Persones recluses – Portes Obertes: un
dificultats.
projecte adreçat als veïns privats de llibertat que
consta de dues activitats diferenciades, les visites
ASSOCIACIÓ PER L’ACCIÓ SOCIAL
periòdiques a persones recluses als centres peni-
BELLVITGE GORNAL
tenciaris i la realizació d’un taller setmanal de cerà-
LA VINYA
mica al centre penitenciari de joves de la Trinitat.
Avda. Europa, 30
Immigració: activitats dirigides a persones 08907 L’Hospitalet de Llobregat
Tel. 933359999
nouvingudes que tenen per objectiu oferir recursos
C/e: alavinya@gmail.com
que permetin la trobada, el diàleg i la participació

11. Receptes ràpides, bones i piadoses (o no)
fer CuA
sALMó priMAverA
Salva Clarós
Tere Jorge
Aquests dies passejant pels carrers dels bar- Em pensava que les cues eren pròpies de
ris, ja es comença a intuir en els aparadors de societats del benestar febles. Que eren una con-
les botigues de roba quina és la moda que ens seqüència de l’escassesa, del racionament, de les
amenaça per aquesta primavera: molts colors cri- carreteres massa estretes, d’una despesa insufi-
daners, combinacions inversemblants, grans es- cient en serveis socials, i també d’un funcionariat
tampats que recorden el paper pintat dels anys 60, inepte. Que fer cua era un càstig, una manera més
uns dissenys tipus Karina i el baúl de los recuer- de perdre la dignitat. Una forma de pidolar, aban-
dos. Ja que una servidora no s’atrevirà a lluir-los, donat a la sort dels pobres. Però no! Es veu que
he pensat una recepta que complirà perfectament l’augment de la riquesa per càpita no evita les cues.
amb els cànons de la moda primavera i que segur Al contrari: la gent fem cua per anar a un concert
que sí que us atrevireu tots a tastar. de Lluís Llach o per anar a veure una pel·lícula al
cine. Fem cua als aeroports independentment de
Ingredients per a 4 persones: 500 gr. de
si som executius que anem a treballar o som turis-
salmó fresc; 1 ceba petita dolça; 1 pebrot vermell;
tes. Fem cua per pagar a la sortida del supermer-
1 pebrot verd; 4 o 5 tomàquets petits; 1 llauna
cat. Fem cua a les andanes esperant un tren que
d’anxoves; 1 llauna petita de tonyina; 2 ous durs.
s’ha avariat, com de costum, però fem cua també
Preparació: Hem de bullir el salmó i deixar-ho a la ronda de dalt o als peatges de les autopistes
refredar. Per fer una cocció correcta, hem de posar al tornar de la segona residencia. També fem cua a
al foc aigua amb sal i quan arrenqui el bull afegir- peu de telèfon, quan demanem un servei o una in-
hi el salmó i deixar coure’l uns 10 minuts (per a formació esperant, sovint amb desesperació, que
cada 500 gr. de peix). Un cop està fred el netegem, finalment ens atengui un contestador o una opera-
tenint molta cura d’enretirar totes les espines. dora. Fem cua per una intervenció quirúrgica o una
simple visita mèdica en el sistema sanitari públic,
En un bol piquem molt petits la resta
i també per entrar a les rebaixes, per comprar la
d’ingredients crus: la ceba, els pebrots, els tomà-
playstation 3, que és molt cara, i també per com-
quets. Hi afegim la llauna de tonyina, les anxoves
prar una barra de pa un diumenge al migdia, que
i els ous (tot tallat a trossets petits). Hi afegim el
11
està a l’abast de tothom. Bé, no de tothom. Només
salmó tallat a daus i ho barregem amb un bon oli
dels que tinguin la paciència necessària.
d’oliva. Si voleu hi podeu afegir, molt picat, algun
tipus de condiment com ara julivert, cibulet o anet Les cues ens recorden que les coses no valen
(“eneldo”). només el que s’estigui disposat a pagar per elles
sinó també el temps que s’estigui disposat a inver-
Nota: el fumet que resulta de bullir el salmó
tir per aconseguir-les. No són signe de decadència
és molt suau i el podeu aprofitar perfectament per
sinó d’opulència. El mercat ha trobat un indicador
altres plats de peix o fideuà.
que s’estira i s’arronsa, per a desesperació del cli-
ent, que permet mesurar el punt òptim entre l’ofer-
ta i la demanda. No es tracta doncs de preu sinó
de temps i de paciència. Com que el temps és un
recurs cada vegada més escàs la longitud de la
cua esdevindrà un paràmetre definitiu per inclinar
les preferències dels soferts consumidors.
Les ofertes tendeixen a diferenciar-se poc i el
preu deixa de ser l’únic factor d’equilibri. Hi ha al-
tres valors que influeixen en la demanda que són
de tipus ètic, mediambiental, ideològics... i també
el temps. Està a les mans dels ciutadans la capaci-
tat de modificar el comportament del mercat.

12. Avui parlem amb...
Avui parlem amb... Avui parlem amb... Avui parlem amb...Avui parlem amb...
Josep MAriA roMAguerA,
AMB LA JoC d’Arreu deL Món
Josep Lligadas
acompanyat el Camilo en visites
- El setembre te’n vas cap a
Josep Maria Romaguera i
a diversos països d’Amèrica Lla-
Roma. Quina serà la teva feina?
Bach va néixer a Capellades
tina, i el Jean Philippe a la troba-
el 6 de novembre de 1957, - Acompanyar la tasca del secre-
da que tingué lloc al Camerun de
tariat internacional de la CIJOC.
o sigui que és a punt de responsables i consiliaris nacio-
Fer camí junts amb aquells que
fer 50 anys. Va entrar al nals de sis països. En aquestes
són els responsables del movi-
seminari el 1980, i va ser visites i trobades, a part de ser-hi
ment que són els joves. Acom-
i dir-hi la meva, se’m demanaven
ordenat capellà el 1987. I panyar com
Un repte és que realment la tasca
des de llavors ha estat vicari a adult, com
a Sant Andreu de la Barca, a capellà, en
del consiliari sigui acompanyar i
on va iniciar el contacte amb nom de l’Es-
no suplantar els responsables, cosa
glésia. Una
el moviment de la JOBAC
que en segons quins països, és
cosa bàsica
que després es va fusionar
és tenir en
realment difícil, per raons culturals,
amb la JOC (Joventut Obrera
compte que
Catòlica), després vicari
o per clericalisme.
els altres són
a Santa Engràcia, a Nou joves, i són
també feines específiques: con-
Barris de Barcelona, després els responsables reals del mo-
vocar els consiliaris per parlar de
rector al Bon Pastor també viment, com és propi de la JOC
la nostra tasca, dirigir algun taller
des dels seus orígens, i com és
de Barcelona, i després
de formació tant per a consiliaris
propi també en tot moviment dels
s’ha dedicat de ple a la
com també per a responsables,
anomenats d’Acció Catòlica.
JOC, primer com a consiliari etc.
- Però en concret, què faràs?
nacional, de 2001 a 2005,
1 De fet, en aquests últims anys,
després com a consiliari - No ho sé gaire. Sé el que he un repte que tenim és que real-
internacional adjunt de vist que el meu antecessor fa. A ment la tasca del consiliari sigui
Roma, per una banda, ser a to-
la CIJOC (que és el nom acompanyar i no suplantar els
tes les reunions del secretariat, i
que rep la Coordinació responsables, cosa que en se-
després tenir relacions amb els
Internacional de la JOC), gons quins països és realment
bisbes de diversos llocs del món difícil, per raons culturals, o per
i ara, a partir del proper que arriben a la ciutat, per sa- clericalisme. A Catalunya, en
setembre, com a consiliari ber les seves opinions sobre la canvi, aquesta és una cosa que
internacional pròpiament, situació de la JOC en els seus tenim més treballada, però el
amb residència a Roma. bisbats, per interessar-los per risc és passar-se per l’altra ban-
la JOC, etc. I també fer de pont
Josep Maria Romaguera da: com que els capellans som
amb determinats organismes ro-
és, també, membre de pocs i tothom té molta feina, i a
mans.
l’Associació de Preveres del més tenim molt clar que els res-
ponsables són els joves, la cosa
I, fora de Roma, acompanyar en
Pradó, una entitat fundada
pot acabar que no ens vegin el
el que calgui els membres del
a França al segle XIX per un
pèl…
secretariat que coordinen un de-
capellà, Antoni Chevrier,
terminat continent, o que tenen - En el moment actual, quina és
preocupat per la poca
una missió determinada. Això és la feina de la JOC?
atenció que els capellans una cosa que ja he anat practi-
- És complex… Per exemple,
dedicaven als pobres. cant com a consiliari adjunt. He

13. Equador. Allà la JOC vol deixar visitant grups o fent reunions, la la vida de cadascú tal com és,
clar que entre les diverses opci- pregunta sortia immediata: “I els els fets que passen, les relaci-
ons pastorals cal que n’hi hagi viatges, qui els paga?”. Jo això ons amb el seu entorn… És aju-
dar-se a mirar aquesta vida amb
A molts llocs els capellans diocesans són ulls nous, diferents, per desco-
brir el valor que cadascú té, el
pobres, i per viure depenen del que cobren valor que tenen els altres, des-
dels sagraments, i per tant hi dediquen molt cobrir com Déu hi és present. I,
a partir d’aquesta mirada, veure
de temps, que no poden dedicar a altres com hi ha coses que cal que si-
coses. guin transformades, i descobrir
el que cadascú pot fer per can-
viar allò que ha de ser canviat
una que tingui com a objectiu no m’ho havia plantejat mai, per-
de la pròpia vida personal, o de
arribar als joves treballadors i què mai no he necessitat que
les condicions de la feina, o de
als joves d’ambients populars. I ningú em pagués la gasolina
les dinàmiques que es donen
per poder-ho fer, han canviat la dels viatges. Però allà sí.
al barri, o a la família, o on si-
“O” d’obrer per la “T” de treballa-
En canvi, les congregacions reli-
gui. La revisió de vida porta a la
dor, perquè per la llei del pèndol
gioses, sobretot femenines, s’hi
transformació de la realitat des
respecte a èpoques passades,
poden dedicar més, perquè te-
del realisme, des de la mateixa
la paraula obrer provoca distan-
nen cobertura comunitària a ni-
ciament… Ara es diuen JTCE,
La revisió de vida porta a la transformació de
Joves Treballadors Catòlics
d’Equador.
la realitat des del realisme, des de la mateixa
El punt de partida del treball és
realitat que s’ha vist. I des de la perspectiva
creure que els joves poden ser
del projecte de Déu que hem vist en aquesta
protagonistes de la seva vida, i
que poden ser evangelitzats en
realitat.
els seus ambients. I que per tant
es poden organitzar per dur a
vell mundial. Europa ho paga. I realitat que s’ha vist. I des de la
terme aquesta missió. El repte
això no vol dir que siguin riques: perspectiva del projecte de Déu
és que hi hagi algun capellà que
simplement, que tenen mitjans que hem vist en aquesta reali-
s’ho cregui i ho pugui acompa-
per viure. tat.
nyar, i que hi hagi laics i religi-
- Estàvem amb els joves de
l’Equador.
- Recordo que em va cridar
13
l’atenció un grup que tenien com
a lloc de reunió el propi lloc de
treball. Tots eren d’una coopera-
tiva de missatgeria, i la relació
amb els companys de treball era
La JOC només pot
oses que acompanyin el dia a - Un grup de la JOC, a l’Equa-
dia. Hi ha pocs capellans, i es- dor, què fa?
ajudar perquè els
tan agafats per altres tasques. I
- Bàsicament, revisió de vida.
joves actuïn. No és
a més, el problema és que, més
Que vol dir revisar la vida que
un lloc de solucionar-
enllà de mentalitats i opcions,
tenim al costat dels altres joves,
els capellans diocesans són
los els problemes.
cosa que ens porta a veure quin
pobres, i per viure depenen del
tipus d’acció podem fer amb
que cobren dels sagraments,
ells.
i per tant hi dediquen molt de un tema molt central de les se-
- Pots explicar-ho més, què és la
temps, que no poden dedicar a ves reunions. Aquí seria impen-
revisió de vida?
altres coses. Costa d’entendre sable fer una activitat diguem-ne
des d’aquí, però és la realitat. I confessional en el lloc de treball,
- És ajudar-se, en grup, a fer
jo, quan els explicava la meva però allà això, almenys de mo-
una mirada sobre el que els
experiència d’anar amunt i avall ment, no és problema.
membres del grup viuen, mirant

14. A Quito hi ha també grups de d’Aturats, per ajudar els joves evangelitzar (no només del ca-
la JOC que estan en un Centre a organitzar-se i buscar feina. pellà, però del capellà molt cla-
Juvenil, i la seva preocupació es Aquí el problema va ser que hi rament), és a dir, anunciar la
treballar amb el que s’anome- anaven molts joves pensant que persona de Jesucrist. Presen-
nen “pandillas”, i intentar ofe- allà els donarien feina, i quan tar-lo. I presentar Jesucrist no es
rir alternatives d’oci, ja que les veien que no, que era per orga- pot fer fent anuncis publicitaris ni
“pandillas” poden acabar en de- nitzar-se i buscar-ne, marxaven. escrivint llibres, tot i que hi ha lli-
linqüència. I busquen locals per Però és que la JOC el que pot bres que ajuden molt. Presentar
desenvolupar activitats, etc. oferir és ajudar perquè els joves Jesucrist només es pot fer de tu
actuïn. No és un lloc de solucio- a tu. Com deia Joseph Cardijn,
Una altra cosa que fan és oferir
nar-los els problemes. el fundador de la JOC, una fe
la possibilitat de formar grups
encén una altra fe com una es-
a joves treballadors de centres I una altra cosa era un projecte
pelma n’encén una altra quan
de formació professional. No d’educació sexual, per fer front
es toquen.
esperen que els joves els vin- al problema de la sida. El tema
guin, sinó que van a buscar-los de la sida és molt dur, i allà hi A la JOC hi trobo la possibilitat
i a proposar-los ser de la JOC. ha moltes campanyes de sensi- d’anar compartint els uns amb
Per exemple, hi ha un centre de bilització amb cartells, missat- els altres aquesta fe, viscuda en
joves amb risc, que porta una ges de televisió, i missatges als la vida. És la possibilitat real que
congregació religiosa. Aquest vestits (allà, els vestits són un Jesucrist no sigui un concepte,
centre té com a objectiu formar magnífic lloc per incloure mis- ni un personatge mític (interes-
esportistes d’elit, però hi passa satges: recordo el dia de la dona sant, però mític), ni la icona d’un
molta gent, a la qual es dóna treballadora, que moltes noies i sistema doctrinal, sinó una per-
dones duien vestits amb missat- sona, el vivent, el que dóna una
El punt de partida del ges sobre el tema). Doncs bé, novetat de vida. I això, si no es
aquestes campanyes tenen un descobreix personalment, no es
treball és creure que resultat molt limitat, perquè els descobreix.
els joves poden ser joves tendeixen a tenir relacions
La JOC és un mitjà que serveix
sexuals de qualsevol manera,
protagonistes de la per a uns joves determinats, per
molt primàriament, i les campa-
a uns ambients concrets. I això,
seva vida. nyes poc influeixen. I per tant, la
per a mi, com a capellà, és molt
gent de la JOC va proposar-se
important, perquè el mitjà mateix
iniciar un programa educatiu re-
formació de tot tipus. Alguns ar- permet un contacte regular amb
unint un grup de quatre o cinc
riben a ser esportistes, però els els joves en equip, i un contacte
joves, conscienciar-los bé, i que
altres com a mínim es formen. I també més personal, i sobretot
cada un d’ells reunís grupets
entre classe i classe i entre taller perquè quan hi ets, quedes im-
semblants i anar ampliant el pro-
i taller, els de la JOC ofereixen la plicat i qüestionat i exigit. A mi
14
cés de conscienciació.
possibilitat de formar grups. se’m demana comptes de la
- I tu, per què estàs ficat en tot meva fe, de la meva experiència
- I a l’Àfrica?
de fe. No se’m demana només
- A l’Àfrica hi he estat poc. Vaig
No se’m demana que expliqui coses i ajudi a en-
ser als locals de la JOC de Ya- tendre l’evangeli, que també,
només que expliqui
oundé, al Camerun, i allà la JOC sinó que expliqui què visc i com
coses i ajudi a
ofereix un espai als que s’ano- ho visc. Els joves volen veure
menen “handicapés”, que són que el Jesucrist que anuncies
entendre l’evangeli,
joves mutilats per les guerres. és algú que et marca i que està
sinó que expliqui què
Una secció específica de la JOC al centre de la teva vida.
els ofereix de reunir-se, sentir-se
visc i com ho visc. No considero que la JOC sigui
protagonistes de la seva vida,
“el” mitjà, l’únic o el millor, sinó
elaborar projectes de futur. Des
això? que jo a la JOC hi trobo el mitjà
de la nostra perspectiva potser
que em permet veure i viure el
diríem que aquests joves s’hau- - M’hi he trobat abocat, en això
meu ministeri de capellà com un
rien d’integrar amb els altres, en de la JOC, i com més va més ho
servei evangelitzador, que es re-
activitats normals. Però la seva visc com un regal que se m’ha
alitza per a uns joves concrets.
situació és tan dura, que un pro- fet. És un mitjà realment evan-
blema com aquest necessita un gelitzador, i per tant com a cape-
tractament específic. llà m’hi trobo com peix a l’aigua,
perquè la missió del capellà és
Després hi ha també el Comitè

15. Puntades
Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades
bisbes tiren pedres a Jon Sobrino, a San Carlos
Borromeo i a tots els que no pensen com ells. Pot-
D
ser no recorden que Jesús va dir: “Qui estigui lliure
de culpa, que tiri la primera pedra”. Mentrestant,
E JON SOBRINO A SAN CARLOS
un dels capellans de San Carlos Borromeo, Pepe
BORROMEO. El Vaticà marca les di-
Díaz, ha dit: “Esperem que algun dia l’Església Ofi-
rectrius. Déu sabrà el per què, podent
cial es converteixi a l’Evangeli”.
sembrar més esperit d’acolliment i
entesa, opten per sembrar amones- Us recomano que visiteu la web: www.sancar-
tacions i incomprensió. I aquesta bel·ligerància, losborromeo.org. Aquesta comunitat tem que els
que podria ser només verbal però que refermen tancaran l’església quan baixi l’atenció de la prem-
passant a l’acció, es manifesta contra la Teologia sa (és una estratègia habitual de qualsevol poder,
de l’Alliberament i contra l’església dels pobres i no només l’eclesial). No ho hem de permetre. Des
del poble; i de forma concreta, contra Jon Sobrino de la base hem de fer pinya, no callar i sumar-nos
a El Salvador i contra la comunitat de San Car- a les iniciatives de suport que es puguin anar con-
los Borromeo, a Vallecas. Aquests dos casos ple- firmant. Maria-Josep Hernàndez
nament actuals estan estretament lligats. Mentre
distreuen les masses amb la beatificació del papa
Joan Pau II (intentant ofegar, de passada, el record
de Joan XXIII i el Concili Vaticà II) realimenten la
N
desqualificació de la Teologia de l’Alliberament.
EGOCI I EDUCACIÓ. Una editori-
La segona setmana de març es va fer pública
al especialitzada en llibre educa-
la notificació a Jon Sobrino des de la Congregació
tiu i en literatura infantil i juvenil,
per a la Doctrina de la Fe; la sanció, que l’impedirà
que premia bones novel·les pels
ensenyar en institucions catòliques, es basa en
seus valors literaris i humans per
que Sobrino defensa, segons han dit, la naturalesa
publicar a les seves col·leccions estrella, resulta
humana de Jesús, però no tant la consciència de
que per animar la venda d’aquests llibres et con-
la seva divinitat. Jo ho interpreto d’una altra forma:
vida a participar en un sorteig tantes vegades com
han mirat amb lupa tot el que ha escrit, i de cente-
llibres compres. I quins són els premis? Ni més
nars de pàgines i textos han extret algunes frases
ni menys que quads (motocicletes tot terreny de
per poder arribar a la conclusió que no s’adiu amb
quatre rodes amb tracció total)! Una bona manera
la “doctrina de l’Església” i així poder desqualificar-
d’anar introduint la canalla en l’adoració del sacro-
lo. Això, pel Vaticà, ha passat per damunt de tota
sant ídol del cotxe (acte criminal: pregunteu-ho, si
la lluita pacífica, evangèlica i també profètica de
15
no, a l’Associació de Víctimes del Trànsit), i una
Jon Sobrino al costat del poble de El Salvador i
bona manera d’ajudar-los a estimar la contamina-
no dels poderosos, com també va fer monsenyor
ció acústica i atmosfèrica i a gaudir carregant-se la
Romero, assassinat a mans dels militars, i que, per
pau del camp. És ben bé un fruit del nostre siste-
cert, no ha estat beatificat.
ma! Josep Pascual
I a Madrid, seguint l’exemple Vaticà, Rouco ha
ordenat tancar l’església de San Carlos Borromeo
perquè considera que ni la litúrgia ni la cateque-
V
si s’ajusten a les directrius eclesials. Fer la missa
amb roba de carrer, beneir pa de pagès, la celebra-
ENTDELPLÀ. I, com Ventdelplà, El
ció del perdó... es veu que tot això justifica tancar
cor de la ciutat, i Mar de fons… Té
una església, ferir una comunitat. L’estricta doctri-
raó Duran Lleida quan en el seu re-
na ha passat també pel damunt de la tasca més
cent llibre Entre una Espanya i l’altra
evangèlica: ajudar els pobres, viure amb ells i per
es queixa que cap sèrie televisiva di-
ells, i fer costat als marginats. Però a l’arquebisbe li
fongui els valors d’una família estructurada. Ja sé
importen més les sotanes, els confessionaris i la
que les sèries s’alimenten de situacions conflicti-
litúrgia estricta... sobretot si aspira a arribar al Vati-
ves i inestables. Però realment, si les sèries de TV3
cà. (Aquesta pot ser la clau que ho expliqui tot. Ja
són un símptoma del país, anem malament. No sé
deu estar repassant el seu llatí...)
si queda carca dir això, però jo crec que la nostra
Disculpeu-me la ironia, però amb dolor, com televisió pública, en aquest camp, està fent un mal
molts creients de base, veig com el Vaticà i els servei. Josep Lligadas