• Like
  • Save
Agulla 72
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Agulla 72

on

  • 750 views

Butlletí de reflexió i diàleg

Butlletí de reflexió i diàleg

Statistics

Views

Total Views
750
Views on SlideShare
749
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Agulla 72 Agulla 72 Document Transcript

    • L’ A G U L L A Desembre 2010 - Any XV - Número 72 Que hi hagi pau dintre teu!El diumenge 28 de novembre, a més de ser el dia de les eleccions, va ser tambéel dia de l’inici de l’Advent. Aquell dia, a la primera lectura de la missa, vamsentir un dels anuncis més estimulants dels profetes: “Ell posarà pau entreles nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases ifalçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra,ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”. És, segurament, una de les millorsexpressions dels desigs d’una vida valuosa per a tothom, trencant el maleficiiniciat, en la nit dels temps, per Caín quan va decidir que els seus interessos desupremacia sobre el seu germà Abel l’autoritzaven a matar-lo.Després d’aquesta lectura, proclamàvem el salm 121, el càntic dels pelegrinsquan arribaven a les envistes de Jerusalem. I aquell càntic esdevenia moltconcret, adreçat a la tràgica Jerusalem actual, i molt universal, adreçat a laJerusalem que és el món sencer: “Augureu la pau a Jerusalem! Que visquinsegurs els qui t’estimen, que sigui inviolable la pau dels teus murs!”. I mésencara: “Per amor dels meus germans i amics, deixeu-me dir: Que hi hagi paudintre teu! Per la casa del Senyor, el nostre Déu, et desitjo la felicitat”.Això és el que hem proclamat en començar la preparació cristiana del Nadal.Llenguatge poètic, utòpic, certament, però alhora llenguatge ple de potència,com una invitació a creure de veritat que això és el que volem i això és el queestem disposats a construir. Una voluntat que compartim amb molts homes imoltes dones de prop i de lluny, i una voluntat que els creients veiem reflectidaen el rostre d’aquell infant que celebrarem el proper 25 de desembre.No, no estem en un moment històric en què aquestes utopies semblin gairecreïbles ni realitzables. Però Nadal és això, i no podem deixar de dir-les. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@gmail.com Bloc: http://punxo.blogspot.com
    • L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 Les eleccions: Entre el pessimisme i l’esperança. A. Masllorens Any XV. Número 72 desembre 2010 04 Les eleccions: Conclusions i reptes. Q. Cervera Periodicitat: 05 Immigració i eleccions. E. Palau cinc números l’any. 06 Sindicalisme avui. M. Solé Subscripció anual: 10 € LA PALMERA I LA FONT Grup promotor: 07 Sant Pau i les dones. J. Lligadas Jaume Botey Joaquim M. Cervera 08 La meva experiència a la Sagrada Família. M.L. López-Cobo Salva Clarós 09 Visita papal: breus apunts de reflexió. M.J. Hernàndez Kitty Guirao 10 No portava tiara. B. Thave Maria-Josep Hernàndez Tere Jorge 11 ¿Cisma callado en la Iglesia? J. Martín Velasco Josep Lligadas 12 La meva forma d’apropar-me a Déu. C. Rovira Josep Pascual Mercè Solé amb entitat (i experiència) Coordinació: Josep Lligadas 12 AFMA, una Fundació per a la inserció laboral. J. Lanao Compaginació: RECEPTES PER ANAR CANVIANT Mercè Solé Dibuixos: 13 Medallons de porc amb allioli de sobrassada. T. Jorge Montserrat Cabo 13 Promeses electorals. S. Clarós Capçalera: Mercè Gallifa 15 Puntades Imprimeix: Multitext, S.L. 16 Per airejar el cervell D.L.: B - 41803 - 97 Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Bon Nadal! Correu electrònic: agulla.revista@gmail.com Una escena del pessebre del 2009 Telèfon: 93.308.37.37 del Centre d’Estudis PastoralS, on (Josep Pascual) segons anuncien s’ha suprimit el Bloc: bou (per allò dels “toros”) i s’ha http://punxo.blogspot.com substituït pel ruc català. Com són! Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrò- nic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
    • Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Les eleccions: Entre el pessimisme i l’esperança Àlex Masllorens de deixar anar tothom qui ho vulgui despullat pel carrer a perseguir els qui duen el tors descobert... i a la que hi ha una crisi econòmica votem opcions que pretenen castigar o fins i tot perseguir i expulsar els immigrants (els quals, naturalment, són els culpables de la crisi i de l’atur). 4. El franquisme sociològic i, en alguns punts, també ideològic, persisteix. La ciutadania del nostre país no ha paït bé que, durant dues legislatures, no hagi governat el líder que va obtenir més diputats, ni que els dos darrers governs hagin estat de coalició. Més enllà de lesHan passat les eleccions i l’electorat ha parlat clar: desavinences i d’una mala relació real entre elsCatalunya vol un govern fort, de centre dreta i no tres socis de govern, crec que hi havia algunsindependentista. Per a mi, aquest és el missatge condicionants mentals previs que ja feien queprincipal. la coalició estigués mal vista i mal digerida,Evidentment, n’hi ha d’altres secundaris i s’admeten per principi, per l’electorat. O sigui, Catalunyatotes les interpretacions i tots els matisos. Però, desitja un règim presidencialista.d’entrada, aquesta primera lectura d’urgència em Podríem arribar a altres conclusions, ja moltsembla que respon a algunes constatacions: analitzades, com per exemple que el sector més1. Continuem essent un país de mentalitat de ultraliberal i neocon del sistema ha provocat la crisi botiguers, representants de comerç, petits econòmica i financera i al final aconseguirà imposar industrials... en definitiva, uns petitburgesos els seus principis ideològics i les seves condicions que valoren la família, la feina, la missa de polítiques i econòmiques. Dit d’una altra manera: dotze (o els succedanis actuals) i el tortell de l’extrema dreta provoca una crisi (ideològica, de diumenge. Tranquil·litat i bons aliments. valors, econòmica...), que s’ha gestat i preparat2. Entre el seny i la rauxa, fa segles que s’imposa durant dècades i els grans perjudicats en són les el seny (tret d’alguns moments de trist record). idees i els valors progressistes, que persegueixen la Aquest seny fa que el nostre antimadridisme llibertat, la igualtat i la solidaritat. La guerra actual (més que no pas antiespanyolisme) es manifesti és sobretot contra Europa, perquè és aquí on hi ha en forma d’“independentisme rampellut”, o de hagut des del 1945 el millor “laboratori d’estat de cap de setmana; una mena de coitus interruptus benestar” del planeta. Si Europa s’ensorra i deixa de entre la passió i la raó. Al final, la sang no ser un dels actors clau en el món, la derivada és que arriba mai al riu i la majoria opta per un terme el model europeu de convivència i de redistribució confús i equívoc (el sobiranisme) o es deixa de la riquesa no era viable. I la conclusió implícita impressionar per una opció inviable (el concert serà que els nous models a seguir siguin la Xina, econòmic). Fum, fum, fum. I qui dia passa, any Rússia, Brasil... empeny. Catalunya és, en aquest nou escenari, un dels petits3. El nostre cosmopolitisme és més de paraula camps de batalla d’una guerra molt més gran. que de fets. Ens impressiona que es parli de Només un i força perifèric. Però també aquí el Barcelona i de Catalunya arreu del món, però que reinventi, defensi i sigui capaç de fer i d’oferir l’esquerra pot acabar tenint molta més rellevància 3 ens costa acceptar la diversitat ètnica i religiosa, ens molesta que hi hagi massa turistes, passem del que a vegades pensem. Àlex Masllorens és periodista
    • Les eleccions: Conclusions i reptes Quim Cervera Del resultat de les eleccions, Com atendrà la demanda creixent podríem extreure’n les següents d´independència? Com resoldrà conclusions: l’avinentesa d´una radicalitzaciò 1. Els tres partits del govern són de l’independentisme i un refús els que han perdut diputats. Hi al mateix per reacció dura? Com ha una voluntat de l’electorat de afrontarà les relacions amb el canviar de govern i de “castigar” govern espanyol? Cap a quin camí el tripartit. Els tres partits hauran es llançarà? Cal el federalisme, de reflexionar. Pot ser molt bo confederalisme, estat propi català, que els socialistes, per aquests davant d´un autonomisme que resultats, es replantegin tant la sembla que ha tocat sostre? CiU 5. Fa respecte l’aparició de seva política sobre l’encaix de farà un govern o una aliança més percentatges significatius de Catalunya amb Espanya, com la o menys estable amb ERC (podria Plataforma per Catalunya, seva política social, perquè sigui tenir un govern molt estable de clarament xenòfoba, que si veritablement d’esquerres. 72 diputats) per avançar en el s’apliqués la llei de partits hauria sobiranisme? 2. Hi ha una decantació vers la d’estar prohibida. Cal tenir dreta: si sumem els diputats del present que aquest sector existeix 3er: La desafecció política centre dreta de CiU i els del PP i en el nostre teixit ciutadà. (per la corrupció, dificultats de Ciutadans, en resulta 83 diputats finançament, liderats mediocres, Al nou govern li pertoca afrontar, (en l’anterior Parlament eren 65). poc pensament polític de fons, i amb moltes dificultats aquests Caldrà estar atents sobre si el superficialitat, mirades a curt tres problemes polítics ben govern d’Artur Mas tira endarrere termini, dèficits en la utopia i en importants: les bones pràctiques socials del les estratègies a llarg termini...). 1er: La crisi econòmica, Correm el perill de degradar la govern Montilla i quines propostes produïda per una crisi financera democràcia i poden aparèixer fins socials fa. L’oposició d’esquerra i especulativa, que pel que anem i tot discursos antidemocràtics. no resta gaire forta per defensar observant no la fan pagar a la Com regenerarà la política i la tot allò que afavoreixi les capes banca, sinó que la pagarem de nou democràcia aquest nou govern? socials més baixes. Caldrà apel·lar el poble. Darrere aquesta crisi hi Tenint en compte el dèficit a la sensibilitat social inclosa en ha la crisi alimentària, ecològica, impressionant de la Generalitat, alguns sectors de CiU? energètica. Es veu difícil que un es trobarà amb moltes dificultats 3. Els resultats es decanten vers el govern de centre-dreta pugui en aquest sentit. sobiranisme: CiU, ERC i SI sumen gestionar-les tenint en compte 76 diputats (més de la meitat) als Les tres qüestions tenen relació, els més desfavorits. Tampoc no quals hi podem sumar els d’ICV i seria una gran aportació de es veu que hi hagi una esquerra (10 més) i alguns del PSC. Caldrà l’esquerra no solament tenir real, que plantegi alternatives veure com el nou govern gestiona alternatives per als tres problemes possibles a favor d’una alternativa aquesta voluntat popular que ja es sinó fer veure la imbricació dels global al capitalisme explotador, va manifestar el 10 de juliol passat tres, en referència al conflicte de “gran manaire” del món. L’estat al carrer. classes, implicat amb el conflicte del benestar fa temps que està d’estat entre Catalunya i Espanya 4. L’independentisme s’ha en crisi i sovint els governs (tant (competitivitat entre les classes dispersat entre ERC, SI i els de dretes com dels anomenats dirigents dels diferents territoris, i “perduts” vots de Reagrupament. d’esquerres) retallen les mesures la relació econòmica amb Europa De fet, possiblement molts vots més socials. No està gens clar que i el món globalitzat). Un tret de d’ERC han anat vers aquestes el nou govern prengui resolucions les esquerres és escoltar la veu candidatures i altres a CiU. ERC en favor del benestar general. Per del poble i fer pedagogia entre caldrà que reflexioni sobre el seu on retallarà? els grups, els moviments socials, nou liderat, l’haver deixat més o 2on: L’encaix entre Catalunya i els partits per anar madurant menys “marginat” Carod Rovira, Espanya. Com gestionarà el nou una alternativa i un “gruix” de i replantejar-se la seva proposta govern el carreró sense sortida persones a favor de la mateixa.4 sobiranista, les aliances amb altres nous partits emergents, etc. política ni jurídica en què ens ha posat el Tribunal Constitucional? Quim Cervera és sociòleg i capellà
    • Immigració i eleccions Eva PalauEl passat 21 d’octubre la Plataforma d’EntitatsCristianes amb la Immigració va organitzar unataula rodona al Centre d’Estudis Pastorals deBarcelona, amb representants dels diversos partitspolítics. Tres qüestions que havia plantejat laplataforma centraren les intervencions: les prioritatspolítiques que cal desenvolupar a Catalunya enrelació a la immigració en un context de crisi iamb les noves competències de la Generalitat; elposicionament davant la nova Llei d’Acollida(pendent també de possibles impugnacions davantdel Constitucional), i l’ús de la immigració com aargument electoral i en relació a la cohesió social. Els partits tenen el deure de parlar de solucionsHi assistiren Consol Prados del PSC, Oriol Amorós estables i no de canviar el discurs segons l’entornd’ERC, Rafael López del PP i Dolors Camats d’ICV. i el moment. Cal tenir present que amb la crisiA tall de resum, destaquem algunes de les qüestions arriben menys immigrants i que a Catalunyaque es plantejaren. s’ha passat d’un 33 % d’irregulars al 7 % actual.El PSC va insistir que cal treballar per a una única - El PP és partidari d’admetre només la migraciósocietat i posar els mitjans perquè les persones legal que pot absorbir la nostra societat. Esnouvingudes puguin trobar-se en igualtat proposa, doncs, controlar-ne el flux i lluitard’oportunitats. En aquest sentit la Llei d’Acollida, contra la immigració irregular. Pensa que elsel Pacte Nacional per la Immigració (signat per tots immigrants han d’aprendre les llengües del paísels partits llevat del PP i de Ciutadans), la Llei de on viuen –sense que ningú li digui quina– i esLlengua i els programes de formació ocupacional queixa que no hi ha fons per a l’ensenyament delsón instruments per a fer-ho realitat. Un altre eix castellà. El PP és contrari als ghettos i als pisosfonamental és consolidar l’Estat del Benestar per pastera. Creuen que és molt important respectarevitar la percepció de pèrdua entre els veïns. La Llei les normes de convivència.de Barris, les aules d’acollida, els plans d’entorn, i ICV va posar l’accent en la crisi i va insistir que calla priorització de la integració de les dones van per atendre les persones més vulnerables, prescindintaquest camí. del seu origen. Valora la necessitat de canviar elÉs important mantenir l’empadronament com a model de l’economia especulativa,d’incrementarinstrument administratiu que serveix per comptar les mesures fiscals i de controlar el frau fiscal iels recursos que necessita la població. Si es deixa la irregularitat laboral. El Pacte Nacional perde banda, creixerà la marginalitat i serà difícil la Immigració i la Llei d’Acollida són el marcque l’accés a la salut i a l’educació mantingui la idoni perquè els ajuntaments treballin l’acollidaqualitat. i surtin al pas de problemes de convivència.Un ús electoral de la immigració pot atemptar Les mediacions són un bon instrument. Opinencontra la convivència i incrementar els conflictes. que tota persona ha d’estar empadronada i téCal evitar que els immigrants es converteixin en el drets i deures. Invisibilitzar les persones éscap de turc. condemnar-les a la vulnerabilitat. Pensen que el millor instrument d’integració és l’escolaERC assenyalava la diversitat del perfil de la població pública i qüestionen els espais de benvinguda.immigrada i la necessitat de fomentar les iniciatives En qualsevol cas, l’esforç per a la integració haemprenedores dels propis immigrants i promoure de ser per part dels immigrants i per part delsla formació, tant laboral com el coneixement de la autòctons. Cal evitar de totes totes els discursosllengua, combatre l’analfabetisme i potenciar una racistes. I per això ICV opta per denunciar-los,societat d’acollida amb drets i deures. La promoció en el criteri que Catalunya és un sol poble.del voluntariat lingüístic, la distribució equitativadels alumnes immigrats a les escoles s’encaminen Després d’aquestes intervencions s’obrí un tornen aquesta direcció. El padró ha de reflectir en obert de paraules entre els assistents.nombre i característiques la població real d’unindret. Eva Palau és secretària de la Delegació Diocesana de Pastoral Social de Barcelona 5
    • Sindicalisme avui Mercè Solé Recentment han mort dues per- Avui, en aquest aiguabarreig sones molt valuoses per al sindi- d’individualisme ferotge i de ni- calisme d’aquest país: Marcelino hilisme ideològic (de fet potser Camacho i Simón Rosado. Tots caldria parlar més d’emmascara- dos de CCOO. El primer, un di- ment de les causes i conseqüèn- rigent històric que va ser capaç cies que comporten el consum d’encapçalar la lluita obrera ne- fora de mida, l’ambició desmesu- cessària per dignificar les con- rada i l’especulació), sembla que dicions laborals de tanta gent i, hàgim oblidat que la realitat es sobretot, per encabir la llibertat transforma en positiu només si aparells electrònics… Ningú sindical dins el nostre context de- nosaltres estem disposats a llui- no es pregunta pel cost social i mocràtic. I Simón Rosado, Secre- tar amb generositat perquè això ambiental de l’invent. tari d’Acció Sindical de CCOO sigui així. I que la causa dels més e) La llibertat individual és de Catalunya, persona estimada vulnerables és un bé col·lectiu valuosa: no pas per decidir i valorada per la seva impecable que no podem perdre de vista. quines condicions ètiques han trajectòria sindical en el ram del de marcar la meva vida sinó pel metall de Catalunya. Però el que ens ven la nostra dret a triar la velocitat que a mi actual cultura és que: em fa sentir bé quan condueixo He estat fullejant de nou el lli- bre de les memòries de Marceli- a) El nostre benestar només pot o si vull o no beure vi abans no Camacho, publicat el 19901 i venir d’un creixement econòmic d’agafar el cotxe. m’ha agradat retrobar-me amb sense límit i amb un desequilibri f) Les institucions polítiques i les arrels i amb l’autenticitat cada cop més gran a la terra. La sindicals són corruptes –totes– i d’un moviment obrer capaç de nostra situació és “la natural”, no serveixen per a res. I per tant posar les bases de l’actual (i en- i la misèria que viuen els altres el millor és desentendre’s-en. cara incomplet) Estat de Benes- també ho és. En tot cas, nosaltres som mereixedors del millor. Però Amb aquest “xup-xup” ambien- tar, i de donar protagonisme en no ens preguntem si els altres tal, i enmig d’una forta crisi, no és la construcció de la democràcia són mereixedors de la misèria en estrany que es tendeixi a buscar als homes i dones treballadors. què viuen. caps de turc (els immigrants, Moltes coses han canviat en els gitanos…), que es permeti aquests anys, que ens han descol- b) El mercat marca unes lleis una fragmentació social que locat o que ens han fet perdre que no són qüestionables i que pot portar greus conseqüències identitat com a treballadors. I determinen el nostre benestar. entre els treballadors amb dret a no totes negatives, com el major Si en aquesta torna ens va bé, treballar i els qui no en tenen, o protagonisme de les dones treba- fantàstic. I si no, ens hi hem que s’accepti mandrosament que lladores. És cert que calia un nou de resignar perquè no hi ha el decalatge entre la incorporació llenguatge i que la realitat es mou alternativa possible. dels joves al món del treball i la amb gran rapidesa i sovint ens c) Si alguna cosa no ens va bé en seva necessitat d’autonomia es agafa amb el pas canviat. Però les les nostres relacions laborals, cal vagi fent més gran. circumstàncies d’avui em fan pen- buscar la manera de conviure- Fer sindicalisme potser és anar sar que faríem bé de recuperar al- hi o de buscar una solució contracorrent. I segurament els gunes intuïcions de fons que han individual. Només cal llegir sindicats haurien de canviar unes quedat arraconades gens desinte- les receptes habituals contra el quantes coses, però Marcelino ressadament, per la fragmentació mobbing: busca’t un psicòleg Camacho –i Simón Rosado– de les condicions de treball, per o protegeix-te individualment, ens va demostrar a tots que en les deslocalitzacions, per les con- però ningú no parla dels recursos condicions molt més adverses seqüències de la globalització, per sindicals i col·lectius per fer front políticament que les d’avui era l’increment del sector serveis en el als abusos. possible transformar les coses conjunt productiu… d) El consum no solament és bo, i millorar les condicions de sinó que és imprescindible per treball i la participació real dels6 1 Marcelino Camacho: Confieso que he luchado. Memorias. Ediciones Temas de Hoy, Madrid, 1990 a sortir de l’atzucac econòmic. Més cotxes, més mòbils, més treballadors en l’economia. Mercè Solé treballa en una editorial
    • La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font Sant Pau i les dones Josep LligadasQuan es pensa en l’apòstol Paui les dones, sempre ve al cap elfamós “Dones, sotmeteu-vosals marits…”, que surt a lescartes als Colossencs (3,18) ials Efesis (5,22-24). Però el quepassa és que, segons tots elsindicis, aquestes cartes no sónde Pau, sinó d’alguns deixeblesde la segona generació que,empesos per les ganes de donarestabilitat al cristianisme quecada cop arribava a més gent,per una banda volen mantenir femení dins la comunitat. Un text sobre qui hales intuïcions bàsiques, però alhora volen evitar d’anar amb el cap cobert i qui descobert, ens dónauna excessiva ruptura amb els costums socials de una notícia que va més a fons que la indumentàrial’època. i ens fa veure que les dones, a les comunitatsPerquè, si anem més enrere, les cartes que tenim fundades per Pau, tenien papers rellevants comcom a segures de Pau (1 Tessalonicencs, 1 i 2 els dels homes: “Quan un home prega o profetitzaCorintis, Gàlates, Filipencs, Filèmon, Romans), què amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan unadiuen? Pau és, sens dubte, un home del seu temps, dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir,i per tant té coses que a ell li semblen òbvies i a deshonora el seu cap” (1 Corintis 11,4). [A lanosaltres no. Per exemple, que “l’home és cap de la mateixa carta, tanmateix, hi ha un text contradictoridona” (1 Corintis 11,3). Però alhora, té afirmacions amb això, a 1 Corintis 14,34-35: hi ha qui diu que esdecididament igualitàries: “Que el marit compleixi tracta d’un afegit posterior, importat de 1 Timoteuel seu deure matrimonial envers la muller, i que 2,11-12, i qui diu que és una concessió per quan hila muller faci el mateix envers el marit: No és la havia els marits davant, ja que no es veia gens bémuller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com que les dones tinguessin aleshores protagonisme].tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó El lideratge femení es veu també en el fet quela muller” (1 Corintis 7,3-4). També contempla la coneixem tot de dones amb papers dirigents i quepossibilitat que l’home o la dona puguin separar- trobem citades sobretot a Romans 16,1-16, comse, sempre que no es tornin a casar; la separació ara Febe, anomenada “diaconessa de l’església decomportava, aleshores, que la dona pogués tornar Cèncrees”, o Júnia, que és anomenada “apòstol”.a actuar amb independència, sense dependre d’unhome (1 Corintis 7,10-11). Als que defensen que I bé. Arribem a la segona generació, a la quall’home és superior a la dona perquè la dona va corresponen les cartes als Colossencs i als Efesis. Iser treta d’una costella de l’home, els diu: “Per al ens trobem dos textos bàsics: Colossencs, de 3,18 aSenyor no hi ha dona sense home ni home sense 4,1, i Efesis, de 5,21 a 6,9. Aquí es defensa l’ordre,dona; perquè, si bé la dona va ser treta de l’home, enfront de les excessives llibertats que es prenientambé és cert que l’home neix de la dona, i tot ve les dones, els esclaus, i els fills. Cal dir que l’ordrefinalment de Déu” (1 Corintis 11,11-12). I, com un que es defensa es presenta amb un gran intent debon resum, té una afirmació clarament rupturista compensar-lo, perquè a l’època aquella ningú noamb el seu ambient, i que més d’un problema devia deia que els marits han d’estimar les mullers, quecomportar a les dones (i als esclaus) que volien els pares no han d’exasperar els fills, i que els amostraduir-la a la pràctica: “Ja no hi ha jueu ni grec, no han de maltractar els esclaus, i aquestes cartesesclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en ho diuen. Però ja no hi ha el to de llibertat que esJesucrist” (Gàlates 3,28). respirava en els textos de Pau. Ja no es diu, perTot això comportava, també, papers de lideratge exemple, que el cos de l’home és de la dona i el cos de la dona és de l’home. Ara, l’afirmació és aquesta, 7
    • sense reciprocitat: “El marit ha d’estimar la muller ho espatlla definitivament: “Tanmateix, la dona se com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota a si mateix”. I, certament, cap insinuació que les discreció la fe, la santedat i l’amor”. dones puguin prescindir d’estar amb un home: Sens dubte que les dones, en les comunitats de no hi trobem cap lloança del celibat, com Pau fa Pau, a partir del que deduïen de la seva fe, eren més d’un cop, ni menys encara cap possibilitat de més lliures i més protagonistes del que era habitual separar-se. en aquelles societats. I això va crear conflictes, i a I arribem a la tercera generació, la de la primera mesura que va anar avançant el temps, els desigs institucionalització cristiana, representada per o les necessitats institucionalitzadores van anar les cartes a Timoteu i Titus. Aquí (1 Timoteu 2,9- rebaixant els plantejaments. Jo crec que el fet que 14) l’autor ja defensa directament el paper de la tinguem al Nou Testament escrits que ens van dona sotmesa a l’home, sense compensar-ho amb mostrant el procés que va seguir la comunitat exhortacions a l’home, i deixant clar que no hi ha cristiana dels inicis no és cap nosa, sinó al contrari: lloc per a cap lideratge femení. I argumenta, contra adonar-se que els criteris d’actuació es mouen i el que deia Pau: “Perquè primer va ser format canvien, ajuda molt a relativitzar… Però, això sí, Adam i després Eva. I no fou enganyat Adam, estaria bé que aquestes coses s’expliquessin més a sinó que va ser la dona la qui va ser enganyada la gent. i va cometre el pecat”. I després, per arreglar-ho, Josep Lligadas és escriptor La meva experiència a la Sagrada Família Maria-Lourdes López-Cobo Per a mi la Sagrada Família forma Haver estat testimoni de primera part del paisatge urbà de la mà d’aquesta festa ha constituït un infantesa. Des de casa l’avi, un sisè honor per a tota la família. A casa pis al carrer de Nàpols al barri de ens vam mudar de diumenge. En la Sagrada Família hi havia una veritat que vam ser privilegiats vista espectacular de les torres de enfront de l’altra gent que feia la façana de la Passió. hores que s’esperaven al carrer o Formo part de l’Església des que bé hi havien fet nit. em van batejar. A casa hem estat Les mesures de control d’accessos educats en la fe catòlica, en els al temple van ser molt estrictes. ritus, en el seguiment del calendari Nosaltres, per exemple, ja teníem litúrgic... A partir del sagrament quatre entrades nominatives on de la Confirmació considero que hi constaven els nostres números vaig optar per Jesús. Ens vam de DNI i els seients assignats. Per casar a la parròquia del barri, a accedir al recinte calia passar per Sant Martí del Clot, i allí també quatre controls, l’últim d’ells el han estat batejades les meves filles. de l’arcada dels metalls. Fins i tot ja asseguts a lloc Sóc cristiana, per tradició i per opció. En els la seguretat també era màxima. Hi havia els Reis moments difícils de la meva vida, l’única fita que d’Espanya i també el Sant Pare. Tant els voluntaris, em manté amb esperança és Jesús de Natzaret, el que eren moltíssims, com el personal de seguretat seu missatge i la bona nova de la construcció del van ser en tot moment agradables i considerats. Regne de Déu. La tercera part de l’aforament del temple estava Quan des de la Comunitat de Sant Pere Claver se’ns reservada als parroquians de Barcelona. I aquí va donar l’oportunitat d’obtenir entrades per a la cal agrair als organitzadors el detall d’oferir la cerimònia a la gent del país, preveres, monges i8 cerimònia de consagració del Temple de la Sagrada Família, vam demanar-ne per a nosaltres quatre. feligresos de tota condició social.
    • El temple de Gaudí és una obra meravellosa i en propera que no pas la majestuosa cerimònia de laaquest àmbit la cerimònia va ser espectacular. La Sagrada Família.megafonia va fallar, cosa que va ser una llàstima Crec en una Església dels pobres, sense vinclesperquè, si no fos pel missal que ens van repartir no de poder. Malauradament l’Església institucionalhauríem pogut seguir la cerimònia. L’homilia del es troba més a la taula dels rics i dels poderososSant Pare la vam llegir a casa, gràcies a la pàgina d’aquest món. No obstant això, en el si de l’Esglésiaweb http://papabarcelona2010.cat. Dins el temple hi ha molta gent de bona voluntat que fan una granhi havia moltes pantalles de televisió on podíem tasca social. Voldria que l’Església catòlica adoptésseguir la retransmissió de TV3. un to més humil, no des de la veritat absoluta, sinóA mi m’agradaria que el Sant Pare pogués conèixer des de la recerca de l’entesa, de la veritat, des de lala realitat del món, dels homes i de les dones, dels voluntat de construir cada dia el Regne de Déu ajoves, dels avis, de les famílies, de les parròquies... la terra.De ben segur que la trobada amb els nens de Maria-Lourdes López-Cobo és tècnica del Departament del’Hospital del Nen Déu va ser més entranyable i Cultura de la Generalitat Visita papal: breus apunts de reflexió Maria-Josep HernàndezE SPANYA. Molt interès a venir a l’Estat i a repetir. I tornarà.El Vaticà veu el territori espanyol C ATALÀ. Res no és casual: la sensibilitat de Martínez Sistach pel país i la llengua escom a terra de “reconquesta”? reflecteix en l’ús que en fa elVam tenir resposta? Papa. Ben lluny del que va fer a València: una frase en valencià.A VIÓ. Els periodistes de l’avió són escollits. Les preguntes Tot és context.s’han de dirigir al portaveu, quetria les que es faran i les que no(Cuní explica el sistema l’endemà M ISSATGES. Els previsibles i comprensibles, res de nou. Contundència exigint una moralal diari). El Papa dóna algunesrespostes, i mai improvisades. E NTUSIASME. Meu no, però moltes persones van viure la visita de Benet XVI amb concreta parlant de la família. La mateixa contundència queParla de “laïcisme agressiu” i el molts trobem a faltar per altrescompara a l’època de pre-guerra entusiasme i devoció. El meu condemnes que mai no arriben, icivil. Ens va fer pensar a molts en profund respecte cap a elles. Tant que tant s’han reclamat des de lala “santa” solució tan beneïda: el de bo sigui un respecte recíproc Teologia de l’Alliberament.franquisme. perquè tots hi capiguem enM ILITARITZACIÓ. banda militar rep Benet Una aquesta Església tan centrífuga amb els que ens fem preguntes. D ONA. Se n’ha parlat molt i ho celebro: una imatge val més que mil paraules iXVI a Santiago. I a Barcelona, apeu d’avió, entre les autoritats T EMPLE. Sóc fan Modernisme, del concepte de del l’artista global d’aquest corrent... i mil lamentacions. Gràfic i explícit el paper de les monges,que el reben sobresurt un tricorni com el paper de la dona adel comandament de la Guàrdia fan de Gaudí. La utopia i el somni l’Església. He sentit aclariments,Civil. Imatges eloqüents. Algú fets realitat. La sensibilitat i la justificacions... però m’haguéss’imagina Pere Casaldàliga rebut tendresa materialitzats en pedra. agradat sentir: “Potser sí que ens Una meravella universal. Faran 9així? Algú em respondrà que no vam equivocar en el guió, potserés cap d’estat. Tot dit. comunió, l’esperit evangèlic i la ho haguessin pogut fer dues grandesa del temple?
    • monges i dos seminaristes, potser...”. Mai no m’he implicat en feminisme a l’Església perquè crec en una renovació més global i evangèlica, no en un pedaç. Però davant l’escena, vaig fer un bot del sofà de casa i em vaig sentir insubmisa, emprenyada... i tristament avergonyida. Pensava interiorment que sempre em defineixo com a dona, lliure i creient, i en el company que em diu que les tres coses alhora, a la No portava tiara Jerarquia, els deu sonar a “bruixa”. No portava tiara i anava descalç. O PINIÓ. Dos articles interessants, i publicats a El Periódico. Dissabte 6, la del mestre Francesc Escribano, “Catalunya, Els seus peus escombraven la pols dels camins quan venia a portar als homes germans seus terra de missió” i diumenge 7, la de Juan José un missatge de pau, d’amor, de justícia. Tamayo, ‘El viatge, un acte de papolatria’ . No portava pas tiara i anava descalç. Els sacerdots i els escribes s’escapolien d’ell P ORTADA. Els mitjans (diaris, ràdios i fins i tot TV3, televisió oficial de l’esdeveniment) han estat prou valents quan allargava la mà a una dona adúltera i en un desgraciat hi veia un germà. com per parlar també d’una alta visió No portava tiara, anava descalç. de l’Església enmig de l’eufòria eclesial Als infants i als humils, els deixava acostar-se, i mediàtica de la visita de Benet XVI. I Església Plural va ser capaç d’aglutinar 28 sense guàrdia, sense palau, sense luxe, entitats en un acte alternatiu, de reflexió sense esplendors. i pregària, com a resposta constructiva. No tenia pas cavalls, cavalcava un ase. I aquest cop no ha quedat silenciada pels No tenia tiara, anava descalç. mitjans. La Carta als Cristians i Cristianes de Catalunya d’Església Plural reflecteix Feia nosa als poderosos i a tots els correctes, el pensament i sentiment de molts. Va ser que l’hi van agrair amb un travesser de la creu, llegida a la trobada de reflexió i pregària on va dessagnar-se per tal de rescatar-los. del 5 de novembre a l’Església del Pi. En el nostre pobre món les ferides continuen sagnant M ITJANS D’ESGLÉSIA. Mitjans quan els homes pateixen del fred i els infants tenen fam, catalans de temàtica d’Església, quan l’emigrant fa por i és perseguit, en paper i a internet (i no parlo dels que quan afartat d’injustícia el vedell d’or s’engreixa. depenen directament dels bisbats) han estat molt servilistes i poc plurals en la No portava tiara. I es deia Jesús. informació de la visita del Papa, eludint Béatrix Thave altres punts de vista i opinions. S’obliden que els subscriptors i lectors, la majoria són (traducció de Joan Ramon i Cinca) gent de la base. Crec que no és temps d’elits a l’Església dels laics. M ASSES. Tot era a punt per a un bany de masses. Però al final, no hi havia tantes “masses” als carrers de Barcelona. El papamóbil de tornada de la Sagrada Família va anar de pressa: les imatges per la televisió, amb alguns carrers buits, no eren les que volien. I amb això acabo els apunts: imatge o evangeli? Vaticà II o Trento? I a quina velocitat cap el final d’un camí o cap a un de nou?10 Maria-Josep Hernàndez és periodista
    • ¿Cisma callado en la Iglesia? Juan Martín VelascoEl catolicismo de nuestros días ha generado unas conferenciaspresenta profundas divisiones episcopales uniformes, queinternas que permiten hablar de extienden esa uniformidadla presencia en su interior de un a sus órganos asesores, lascisma latente. publicaciones y los medios deNi la diversidad de formas comunicación que dependen deni los conflictos constituyen ella, los centros de enseñanzaun fenómeno nuevo en la bajo su autoridad, y a susIglesia. Han acompañado toda directrices en todos los órdenessu historia. Lo que llama la de la vida de la Iglesia. Así, éstaatención en el catolicismo de presenta una imagen monolítica,nuestros días es la incapacidad uniforme, que ignora o excluyede la jerarquía para “gestionar” a todos los que muestran lael hecho. Porque una de las más mínima desviación de lasfunciones más importantes consignas oficiales. Pocas vecesde ésta es el ministerio de ha estado la Iglesia más lejos dela unidad. Pero la jerarquía la necesaria participación de losactual -en su conjunto y salvo raras excepciones- fieles en la vida del Pueblo de Dios. ¿Quién recuerdaparece entender esa unidad como resultado del ya la “consulta de los laicos en cuestiones doctrinales”sometimiento incondicional de los fieles a sus que preconizaba el cardenal Newmann?criterios, su forma de pensar y su autoridad, Un hecho reciente muestra el avance de esta ola deejercida de la forma más absoluta, y entiende la autoritarismo en la vida de la Iglesia. Los estatutoscomunión eclesial como la sumisión del conjunto de la Universidad del Episcopado Español quede los fieles a sus dictámenes. preveían la participación del Claustro UniversitarioDesde una comprensión preconciliar de su papel en en la elección del rector han sido modificados parael seno del Pueblo de Dios, la jerarquía entiende su eliminar esa participación e imponer un sistema ennaturaleza y su función como si ella monopolizase el que el obispo gran canciller elige el candidato sinla asistencia del Espíritu, e ignora sistemáticamente participación alguna de sus órganos de gobierno.a los grupos de católicos que disienten en aspectos No pedimos una democratización de la Iglesia,perfectamente discutibles, y excluye a los que sino que sea fiel en su organización a la condiciónse atreven a defender posturas diferentes en un de fraternidad que ha de regirla.ejercicio de su libertad que merecería ser escuchado Probablemente, a esta deriva autoritaria de lay agradecido. Iglesia, entre otras razones, se deba su crecienteEl sistema de nombramiento de obispos y los cri- distanciamiento de la sociedad y el escaso aprecioterios que se siguen en la elección de los candidatos que los ciudadanos muestran hacia ella. Juan Martín Velasco és capellà de Madrid Posem el bloC de l’Agulla al portal de Catalunya Religió.cat A partir d’aquest mes de desembre podreu llegir L’Agulla al portal de Catalunya Religió.cat (www.catalunyareligio. cat), de què us parlàvem en el número passat. Serà sens dubte una bona oportunitat per donar a conèixer L’Agulla a un públic més ampli i divers. Ocasionalment també hi publicarem articles que no ens han cabut en la nostra revista o que per la seva actualitat convé publicar i estan en la mateixa línia de L’Agulla. Recordeu també que si voleu rebre gratuïtament el butlletí de Catalunya Religió, podeu subscriure-us-s’hi gratuïtament des de la seva web. El bloc antic de L’Agulla (http://punxo.blogspot.com) quedarà com a recull històric dels articles publicats fins a aquest número. Per cert, també hem canviat la nostra adreça de correu electrònic, que passarà a ser: agulla.revista@gmail.com 11
    • La meva forma d´apropar-me a Déu Concepció Rovira El divendres 26 de novembre Déu, és viure amb plenitud i vàrem celebrar l´aniversari del total llibertat cada segon de Quim Cervera. Vàrem ser molts vida. els convocats. El seu poder de Per altra banda has obert el convocatòria resta intacte, i amb teu cor i la frase que va rebre els anys el nombre de persones Moisès “Jo sóc en tu”, la fas augmenta com l’estimació que teva. Tens confiança perquè tots li tenim. saps que formes part de la Tornant a casa vaig començar totalitat divina que està arreu. a pensar en la trobada i una Aquestes dues constatacions conversa que vaig tenir allí, però són la meva vivència actual i sobretot la lectura del llibre del és així com visc la meva fe . Quim m´ha ajudat a concretar El Quim parla de refundar molt més la meva reflexió i crec l’Església. El segle XXI s´inciat amb unes dificultats oportú donar-la a conèixer per si pot ser útil en enormes a tots els àmbits, no sols eclesials, també aquesta reflexió-refundació que proposa el Quim en econòmics i socials. Però aquesta refundació passarà el seu llibre “Església, mare i creu”. pels petits gestos de pregària, aquella consciència He format part del nucli inicial de persones que vàrem plena de la presència de Déu, un retorn al diàleg, crear la JOBAC. He viscut la meva fe durant molts a la trobada humana... sense preguntes ni grans anys arrelada en el moviment, el mètode de la revisió cerimònies, sols acollint amb el gest, amb una de vida m´ha format no sols com a persona sinó que mirada. m´ha ajudat a créixer en la fe, tot materialitzant el En aquesta recerca he trobat persones que m´han meu compromís en els fets que visc. ajudat a trobar espurnes d´aquesta nova Església. No renuncio a aquest eix vertebrador de la meva Penso en homes de Déu i el seu treballar silenciós persona. És part de meva història i de molts altres. per trobar un nou llenguatge espiritual arrelat Els anys m´han portat més rostres i moltes més a la contemplació de la natura. Espais de diàleg descobertes i vivències. La fe va trontollat seriosament interreligiós. Parelles que donen part del seu temps en una ocasió i l´allunyament és va materialitzar per fer dansa contemplativa a joves i no tan joves. restant apartada del grup i del moviment de l’ACO. Religiosos que cerquen una comunió en formes de El qüestionament de l’Església gran, com diu el Quim pregària contemplativa no cristiana. El rector del meu en el seu llibre, va fer forat en mi. poble que està obrint la parròquia a formes populars A poc a poc, d´una forma gairebé inapreciable, s´ha de pregària de nouvinguts... anat reformulant la forma d´apropar-me a Déu. La La nostra generació va somniar una Església que ja meva inquietud es va anar interiotitzant i la meva no existeix, entre tots i també per culpa nostra l´hem recerca ja no eren formes litúrgiques, ni grans foragitada, i em dol escriure això però no crec que discussions en el grup. Buscava un contacte senzill, passi per les parròquies, ni per cap de les formes proper, m’atreviria a dir directe. actuals... No sé com serà, ara sols estem travessant He anat deixant que Déu es manifestés arreu: a la l´inici del desert i aquest pot ser molt més llarg que la natura, en un rostre, una conversa... he trobat en fugida d’Egipte, però si que sé que serà arrelada a la la contemplació una forma de pregària intensa i pregària i a formes molt mes espirituals, sols cal que totalment alliberadora que m´apropa a una comunió ens orientem envers Déu i de ben segur que Ell ens amb Jesús com mai abans he tingut. anirà portant les respostes a les nostres inquietuds. Francesc d’Assís ho expressa molt millor que jo en Mentrestant, anirem celebrant els aniversaris del Quim la seva oració “Senyor, fes de mi un instrument de com ho vàrem fer aquell divendres, amb molt de amor la teva pau!”. Deixar que Déu actuï a través nostre. i esperança per aquesta Esglesia que tots fem.12 Descobrir que cap planificació és valida, que la ment Concepció Rovira és infermera és pot silenciar i així sols restar oberta al desig de concepcio.rovira@gmail.com
    • Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) AFMA, una Fundació per a la inserció laboral Jesús LanaoL’any 1996, el Els criteris de funcionament d’AFMA sónCIRE (Centre empresarials, en el sentit més positiu d’aquestd’Iniciatives per terme. Això significa:a la Reinserció), • Preparació (si cal) de les persones, per aempresa pública treballar amb qualitat (ser competitius).del Departamentde Justícia, vol • Condicions laborals: les més avantatjosespotenciar el treball possibles. AFMA contracta els treballadors,de les persones segons conveni propi, igual o superior al delinternes als centres sector (com és el cas dels treballs forestals,penitenciaris, que és el que ocupa el nombre més gran debuscant feina persones).en empreses i • Vetllar molt específicament per les mesures deinstitucions, a la seguretat (atès el risc de la feina forestal).qual puguin accedir les que estiguin en “tercergrau” (que han complert una part de la condemna • Exigència de compliment de normes laborals.i el jutge els doni permís per sortir a treballar fora AFMA viu del seu treball (les subvencions són eldels centres). Atès que la pròpia administració 2% del pressupost) i no pot ser deficitària.no podia fer aquests contractes laborals ni tenia Explicar als treballadors la naturalesa d’AFMAmitjans tècnics per a realitzar-ho demana a AFMA i la necessitat que altres companys puguin serque ho faci. contractats temporalment.Poc abans havia nascut l’Associació per el Foment Pensem que AFMA ha de ser un trampolí per a lade les Mesures Alternatives (AFMA), amb l’objectiu gent, de manera que no s’hi quedin permanentment.de la inserció laboral d’aquests col·lectius. Es Vet ací el sentit del darrer punt.tractava de enllaçar necessitats, amb recursosi possibilitats, ja existents en la pròpia societat En l’actualitat s’està gestant un projecte per ajudar(el que avui en diem sinergies). El cas concret: la formació de microempreses de les persones queboscos públics que calia netejar, subvencions del deixin AFMA, atès que hi ha un mercat de feinaDepartament de Treball per plans d’ocupació, que el podrien cobrir aquests treballadors.interns que volien treballar. Lligant els tres vèrtexs Com a element terapèutic important està el treballhom aconseguí el que es pretenia: la normalització fet a l’aire lliure. Tot i la seva duresa la gent holaboral de les persones amb risc d’exclusió, en agraeix perquè viuen el seu gran desig: la llibertat!concret dels centres penitenciaris. Per acabar, com a limitacions de la nostra entitatDesprés de gairebé 15 anys i constituïda com a assenyalaríem:Fundació sense ànim de lucre, podem dir que la • Que no serveix per a persones amb mésfórmula ha funcionat, amb moltes varietats i, val dificultats (de salut, conducta, etc.), atès l’esforça dir, amb molt d’entusiasme i d’hores de treball físic i el treball reglat.de les persones que creien en el projecte. Amb unamitjana 65 treballadors (i un total de 210 contractes • Que solament pot atendre a una petita partl’any 2009) s’han realitzat 137 obres i serveis: neteges dels 10.000 interns que tenim a Catalunya.forestals, petites obres d’arranjament, pintura,trasllats i altres serveis per tot Catalunya –en la Adreça: Gran de Gràcia 167, pral 2ª . BARCELONAmajor part encàrrecs de la pròpia administració Telèfon: 932177154 13(Ajuntaments, Generalitat, Consells Comarcals, afma@afmainsercio.orgUniversitats). www.afmainsercio.org
    • RECEPTES per anar canviant Receptes per amar canviant Receptes per anar canviant Medallons de porc Promeses electorals amb allioli de Salva Clarós sobrassada Enmig de el Partit Popular de Catalunya tant CiU com la passada campanya electoral, van advertir que en cas de governar eliminarien la Tere Jorge prohibició de circular a més de 80 km/h a les car- Quan arriben aquestes dates, en algun moment o altre, ens reteres de l’àrea metropolitana de Barcelona. La plantegem quin sentit té el Nadal avui, en el nostre temps, en prohibició, molt impopular, va ser imposada pel aquesta societat cada cop més secularitzada, i que en canvi té govern del Tripartit junt a un paquet de mesures perfectament integrada aquesta celebració. Per a uns no serà amb la finalitat d’intentar millorar la qualitat de més que una convenció social, altres veuran la vessant pura- l’aire per complir amb la legislació comunitària. ment consumista, hi haurà qui en aquestes dates traurà la seva El cas és que tot i així la Comissió Europea ha cara més solidària, qui ho viurà simplement com uns dies de acabat denunciant Espanya davant del Tribunal vacances, qui trobarà el sentit espiritual més profund d’espe- de Justícia de Luxemburg per superar de for- rança... i al final potser és una mica de tot això el que ens fa ma continuada, malgrat els advertiments i les seure al voltant de la taula. Persones de diferents generacions, pròrrogues, el límit autoritzat per la legislació amb les nostres vivències i idees, per compartir un àpat amb comunitària de contaminació per partícules en una llarguíssima sobretaula i brindar desitjant que el proper suspensió i òxids de nitrogen en determinades any tot millori, que falta ens fa! Aquí teniu una proposta, reco- regions, una d’elles l’àrea metropolitana de Bar- nec que una mica agosarada, per a un d’aquests àpats. celona. Ingredients: rellomillo de porc tallat en medallons d’un El que s’ha demostrat amb la impopular mesura parell de cm. (calcular-ne 2 o 3 per persona); talls fins és que limitar la velocitat ha servit per rebaixar de bacon (tants com medallons); sal i pebre; llavors de la contaminació, àdhuc els accidents i la conges- sèsam. Per preparar l’allioli de sobrassada: un rovell d’ou, tió, però poc. La mesura s’ha quedat curta. Ha un all, sal, oli d’oliva suau, 50 gr. de sobrassada, dues estat insuficient. La pregunta doncs és com s’ho cullerades grans de mel. farà ara CiU, si ha de complir amb la seva pro- mesa electoral, per eliminar el límit de velocitat Preparació: Emboliquem cada medalló de porc amb sense agreujar encara més la situació i fent front una llesca de bacon i el punxem amb un escuradents a les multes que caiguin del tribunal europeu. per tal de tancar-lo. En una paella posem una mica d’oli i fem a la planxa els medallons de porc sense passar-los Que els ciutadans desconeguin la legislació eu- massa (que quedin al punt). Salpebrem un cop fora de ropea en matèria de qualitat de l’aire, o ignorin la paella i els reservem en una plata que pugui anar al que a l’àrea metropolitana es registren anual- forn. ment 30.000 morts relacionades amb la pol·lució atmosfèrica no sembla sorprendre ningú. És més Preparar l’allioli: Posar a la batedora el rovell d’ou, l’all, fàcil que un jove conegui l’alineació de tots els una mica de sal i l’oli. Triturar bé i quan agafi consis- equips de futbol de primera divisió que no pas tència hi afegim la mel i la sobrassada. Seguim batent que conegui informacions que ajuden a enten- durant uns segons fins que quedi ben barrejat. Cobrim dre els perquès de les coses que passen al seu els medallons de porc amb l’allioli de sobrassada i hi voltant. Els primers responsables d’aquestes lla- posem les llavors de sèsam per sobre. cunes de coneixement són el mateixos polítics. Pel que fa a la guarnició, podeu acompanyar-lo de pa- Uns perquè en lloc d’explicar les coses als ciuta- tates tallades a daus o be un saltejat de bolets o de ver- dans prefereixen, en campanya electoral, carre- dures tallades en juliana o fins i tot amb unes gambes gar contra l’adversari, a vegades fins a extrems saltejades (mar i muntanya). insultants. I altres perquè es permeten la frivo- litat de prometre allò que saben que no compli- Gratinem al forn durant uns minuts fins que agafin un ran. No es tracta doncs d’aixecar límits sinó de color daurat. posar-ne a la irresponsabilitat. Nota: si no voleu (o no se us dóna bé) preparar l’alli- oli, podeu comprar-lo fet i barrejar-lo amb la mel i la14 sobrassada amb una forquilla (un cop gratinat queda perfecte).
    • Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades PuntadesJ ESÚS I LA FAMÍLIA. Amb aquest títol, en tots les sofisticades proves que caldria fer- apareix a la revista “El Pregó”, en el seu li, el metge titular senzillament li va preguntar número 400, de 15 de novembre, un article si havia netejat recentment els vidres de casa molt interessant de Valentí Fàbregas. Molt seva. La resposta fou afirmativa. I el delicatinteressant no perquè faci cap nova descoberta sobre estat de salut de les cervicals de la dona, benel tema (jo mateix, i permeteu-me la referència, diagnosticat. Jo hi afegiria que, sens dubte,deia una cosa semblant al llibre La política dels aquest metge, a més, sabia com es netegen elscristians), sinó, simplement, pel fet de parlar-ne. La vidres. Mercè Solétesi és molt clara: a Jesús, això de la família, no li Cinteressava gaire. I a sobre, quan en parla, ho veu AMPANYA I IMMIGRACIÓ. Lamés com un obstacle per al seu Evangeli que com campanya electoral ens ha deixat algunsun ajut. Sembla dur, però és així. records audiovisuals lamentables, comEn els evangelis, les úniques referències positives ara el videojoc del PP, amb “l’heroïnaa la família es troben en els relats entorn del nai- Alícia” disparant (“idees” –idees, tenia la barraxement de Jesús, i tenen una voluntat simbòlica i de dir–) contra immigrants il·legals i símbolsexemplificadora del que és l’amor i la salvació de independentistes. Molt heroica, disparant contraDéu. I també és positiva l’escena del peu de la creu, els més febles! I molt aclaridor, disparar contra lesen l’evangeli de Joan, per motius també simbòlics. aspiracions que un poble podria tenir de formaPerò en el que és pròpiament la vida de Jesús, les democràtica, a través del dret a l’autodeterminació,referències a la família són sempre per dir que el si no fos que va ser ocupat i s’ha mantingut aixíseu Regne és més important. I quan surten la seva des del 1714: per la força. Ho tenien ben calculat:mare i els seus germans, Jesús sempre hi marca el videojoc va ser difós en el moment just de ladistàncies. Després de la mort i la resurrecció de campanya en què més els convenia, i la temàticaJesús, en canvi, la família de Jesús sí que va agafar els podia ser rendible en vots. I ho ha estat. Deun notable protagonisme dins la comunitat. fet, històricament s’ha pogut comprovar a Europa que, en temps de crisi, la violència i la xenofòbiaTot això no vol dir que, per al cristià, la família no funcionen molt bé de cara a aconseguir vots. Elhagi de ser important. La família és una realitat més preocupant, però, és l’increment de vots dehumana valuosa i potent, i pot ser un bon ajut per Plataforma x Catalunya. Caldrà que el conjunt deal creixement cristià. Però no es pot glorificar com la societat ens posem les piles urgentment. Quisi fos el centre essencial i fonamental de la vida tanqui els ulls a això és que no li cal tancar-loscristiana. Les dades evangèliques, com diu Valen- perquè està cec. Maria-Josep Hernàndezti Fàbregas, “són molt poc adequades com a based’untuoses exhortacions edificants entorn de la fa- Cmília o de formulacions dogmàtiques frenètiques i AMPANYA I SEXE. Les joventutscontundents”. Josep Lligadas socialistes i Montserrat Nebrera van aconseguir tenir el seu moment estrellaT a la campanya de forma ben patètica. En EMPS, SALIVA I PACIèNCIA. Així publicitat, diuen que el sexe sempre és efectiu i per definia les millores que introduiria en el això el fan servir fins per vendre iogurts o xampú. seu ambulatori una metgessa de capçalera, En propaganda electoral caldrà que afinin una mica que es queixava que l’elevat nombre de més. Amb l’eslògan “votar és un plaer”, el vídeopersones rebudes al cap del dia fos considerat un de la noia socialista tenint un orgasme mentrebon indicador de qualitat de servei. Escoltar el votava era tan penós que semblava convidar a totpacient, tenir en compte el seu entorn quotidià, el contrari: “Votar és una tonteria de friquis: dedicadeixar-li espai perquè pugui expressar com viu el diumenge 28N a fer l’amor de veritat, que aixòla malaltia, disposar de temps per explicar-se bé, sí que val la pena”. I Montserrat Nebrera va optarsens dubte estalviaria moltes proves innecessàries: per fer un striptease, que li va comportar aconseguirmenys cost per a la sanitat pública i menys gestions més visites a la web, encara que era vox populiper part dels seus usuaris. I m’explicava una que la senyora acabava en tovallola. Tot plegat, noanècdota: A la consulta d’un metge de capçalera, els va servir de gaire. Els caldrà ser una mica mésque aquell dia tenia un metge resident amb ell, imaginatius... per les campanyes, em refereixo,va anar-hi una dona que es queixava de mareigs.Mentre el metge resident ja pensava mentalment perquè la creativitat mal emprada sempre pot fer vorejar l’estupidesa. Maria-Josep Hernàndez 15
    • Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell Per airejar el cervell semblen pures foteses, però de la hipocresia del règim de que per a ells devien ser molt Stalin en relació als jueus. En importants. I entremig, petites fi, també molt recomanable, perles que denoten el nervi alli- tant si heu llegit la novel·la com berador que hi ha a l’arrel de la si senzillament us interessa la història d’Israel: per exemple, a història. Avís: la història de 19,9-10; 19,13-14; 19,33-34. Per la Shoah fa mal, però s’ha de cert, que d’enmig d’aquest ai- conèixer Mercè Solé guabarreig Jesús va treure un Recorreguts per la Bíblia més dels seus principis estrella: “Es- curiosa: 4. Unes quantes lleis tima els altres com a tu mateix” del llibre del Levític (19,18). Josep Lligadas La quarta proposta que oferei- xo de recorreguts per la Bíblia més curiosa consisteix a llegir- se tres capítols de lleis del llibre del Levític. Concretament, els capítols 18, 19 i 20. El llibre del Levític és el ter- Jonàs, vés a Nínive! D’Ignasi cer dels llibres de la Bíblia, i es Flores. Publicat pel CPl en col- presenta com un recull de nor- laboració amb la Societat Bíbli- matives majoritàriament de ti- ca de Catalunya. pus ritual, però també moral i La Vida y el Destino de Vasili penal, que Déu hauria donat a Grossman. John y Carol Garrard. Una història bíblica en còmic, Moisès per regir la vida del po- Ediciones Encuentro, S.A. amb dibuixos d’Ignasi Flores, ble. De fet, és un complet codi Madrid 2010. en els quals alguns de la JOC hi que recull normes de tot tipus, podran reconèixer la figura de Fa un parell de números us aplegades al llarg dels segles, i Jonàs en un cert consiliari... parlava d’una novel·la que que deixen veure com es vivia, i m’havia impressionat, que Els dibuixos de l’Ignasi Flores com es pensava, en les èpoques descrivia la crua realitat de es fan mirar. No són gens car- més antigues d’Israel. l’estalinisme i de la lluita contra rinclons i tenen la gràcia de fer Aquests tres capítols que pro- els nazis. Es deia Vida y Destino i pensar, amb un llenguatge vi- poso són una barreja curiosís- era d’un autor rus d’origen jueu sual molt atractiu, en una his- sima on hi ha una mica de tot. que es diu Vasili Grossman. tòria que a mi em sembla ben Un hi troba normes de compor- actual i que potser alguns sec- A la biblioteca vaig trobar tament sexual d’allò mes variat, tors de l’Església no s’han llegit l’altre dia aquesta biografia que, entre altres coses, donen gaire acuradament. Un Jonàs de Grossman, certament per suposada la poligàmia com disposat a fer, sobre el paper, molt interessant, que permet la cosa més habitual; hi troba tot allò que Déu li demana... entendre fins a quin punt també lleis penals d’una dure- llevat de mantenir la confiança, molts elements de la novel·la sa brutal, almenys vistes amb l’esperança i la misericòrdia. Un són autobiogràfics. Els autors els nostres ulls; hi troba també llibre per a totes les edats. Mercè fan també un retrat amarg normes que regulen temes que Solé Alça’t, que jo no sóc més que un home, igual que tu.El retall (L’apòstol Pere al centurió Corneli: Fets dels Apòstols 10,26)