Agulla 67
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Agulla 67

on

  • 1,130 views

Butlletí de reflexió i diàleg

Butlletí de reflexió i diàleg

Statistics

Views

Total Views
1,130
Views on SlideShare
1,130
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Agulla 67 Agulla 67 Document Transcript

  • L’ A G U L L A Desembre 2009 - Any XIV - Número 67 Malgrat tot, la política L’individualisme és un dels valors que gaudeix de millor salut en la nostra societat occidental. Potser el nom com a tal té una certa mala premsa, però el cert és que arreu es propugna l’interès individual com a màxima expressió de la llibertat personal, com a dret inalienable. Tot plegat afavorit, no pas desinteressadament, per un capitalisme que troba en l’individualisme un bon incentiu per al consum fora de mida. Ja fa temps que això s’expressa en un afebliment de la participació activa en organitzacions, associacions i partits que estiguin en relació, no pas amb els propis interessos immediats, sinó amb allò que anomenem bé comú. I especialment el bé dels més febles del nostre món. En aquest context poc entusiasta hem rebut darrerament unes quantes bufetades: la corrupció a la societat civil i política, la marrada estatutària que en el moment d’escriure aquestes ratlles encara no sabem com acabarà i, en general, la crispació i l’interès partidista per damunt dels objectius socials més clars. Sensació d’atzucac, de desgavell, de malbaratament, d’haver-nos encallat en un carreró sense sortida. La temptació de refugiar-nos en àmbits d’actuació més fàcilment governables, més clars, més nets, amb millor imatge, hi és. I en aquest sentit ens sentim cridats a la solidaritat i potser ens estimem més canalitzar-la a través d’ONG que segur que responen millor a les nostres expectatives. Però ens farem un flac favor si oblidem la dimensió social i política que ha d’acompanyar tota acció solidària: la millora de les condicions de treball, l’eradicació dels accidents laborals, l’accés a l’habitatge, una xarxa de transport públic que mereixi aquest nom, les mesures contra l’exclusió social, l’atenció a la gent gran, la igualtat de gèneres, la inclusió de les persones amb discapacitats, una salut i una educació de qualitat, una llei d’estrangeria que no sigui marginadora... Tot això depèn de mesures polítiques i fiscals. Una deserció massiva només pot afavorir l’afebliment encara més gran de la democràcia i de l’estat del benestar, un afebliment que beneficia clarament els més poderosos, els quals no semblen pas desencisats ni disposats a tirar la tovallola. Avui més que mai fa falta una millitància política forta, desinteressada, transparent, generosa, dialogant, disposada a perdre protagonisme en benefici del bé comú. Defensar la democràcia és arremangar-se a les verdes i a les madures. Butlletí de reflexió i diàleg. C/e: agulla.revista@telefonica.net. Bloc: http://punxo.blogspot.com
  • L’Agulla Sumari Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari - Sumari Butlletí de reflexió i diàleg Veure, mirar 03 Nadal, un temps per regalar... S. Clarós i T. jorge Any XIV. Número 67 Desembre 2009 04 Poders. M. Solé Periodicitat: 05 Educar els nostres fills en el consum. X. Bonet i G. Colom cinc números l’any. 06 Xostakóvitx, la crisi i el tercer home. A. Dresaire Subscripció anual: 10 € 07 Entorn dels casos Palau, Pretòria... J. Pascual Grup promotor: 08 Salvem-nos amb el planeta.. M.J. Hernández Jaume Botey Joaquim M. Cervera LA PALMERA I LA FONT Salva Clarós 09 L’Església “semper reformanda” A. Calvo Kitty Guirao Maria-Josep Hernàndez 10 La gestió de la diversitat de creences. R. González Tere Jorge 11 Per favor, d’aquesta manera no... R. Masachs Josep Lligadas Josep Pascual Mercè Solé amb entitat (i experiència) Coordinació: 12 Sostre Cívic. R. Robert Josep Lligadas RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Compaginació: Mercè Solé 13 Faisà al foie de pebre. T. Jorge Dibuixos: 13 Desafecció. S. Clarós Montserrat Cabo Capçalera: 14 Puntades Mercè Gallifa Imprimeix: La FE DE CADA DIA Multitext, S.L. D.L.: B - 41803 - 97 16 D’on ve la nostra idea de Déu (2). J. Lligadas Adreça: Gran Via de les Corts Catalanes, 942, 5-1 08018 Barcelona Correu electrònic: agulla.revista@telefonica.net Telèfon: 93.308.37.37 (Josep Pascual) Bon Nadal! Bloc: http://punxo.blogspot.com Per subscriure’s a l’Agulla. Es tracta, simplement, d’omplir la butlleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També podeu enviar les dades per correu electrònic. Butlleta de subscripció Amics, Nom i cognoms: ____________________________________________ Us faig saber que desitjo fer NIF: ____________________________________________________ el pagament de la subscripció anual de l’AGULLA a través del Adreça: _________________________________________________ compte que us indico. Població: ______________________________________ CP: _____ Atentament, Telèfon: _________________________________________________ Firma Correu electrònic: __________________________________________ 2 Entitat - Oficina - Control - Compte o llibreta
  • Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Veure, mirar... Nadal, un temps per regalar... tinc alternativa? què cal regalar? Salva Clarós i Tere Jorge Entre el valor de l’objecte i el de l’acció de donar hi ha una confusió pròpia d’aquesta civilització materialista que té com a conseqüència, d’una banda, la limitació que suposa el preu, i d’una altra la limitació que suposa sempre la traducció material d’un desig, d’una voluntat. Regalar s’acaba convertint en una compra. Ara que s’acosta el Nadal i ja que no podem fugir de la tradició de fer-nos regals, sí que des d’aquesta publicació volíem fer algunes reflexions i suggeriments per tal de controlar la compra compulsiva i fomentar el consum responsable i el més sostenible possible en aquests dies. Pel que fa a les joguines, cal tenir en compte l’edat i Com a consell general cal que planifiquem les la maduresa dels infants. Heu de pensar que han de despeses. És recomanable fer una llista de les compres servir per divertir els més petits, no per respondre més necessàries (aliments, regals...). Amb l’ajut de la als desigs o fascinació dels pares. llista i evitant les compres a última hora, podrem comparar els preus i la qualitat dels productes i dels Per una altra banda, cal valorar els continguts dels serveis i així minimitzar les compres per impuls. jocs i els aspectes educatius. Llegir les etiquetes, les Cal tenir en compte que el preu d’alguns productes regles i les instruccions del joc i evitar la distinció s’incrementa pels volts de Nadal. sexista i la incitació a la violència. A l’hora d’escollir els aliments que posarem a taula, Recordeu que les joguines fetes amb materials caldria escollir els de producció local, és a dir, optar renovables (fusta, cartró...) tenen, usualment, per un consum de proximitat, consumir productes i un impacte ambiental més baix en el procés de serveis fets en el nostre entorn territorial més proper, fabricació que les que es fan mitjançant processos ja que d’aquesta manera reforcem l’economia local industrials (materials sintètics, plàstics...). i reduïm la despesa energètica que produeix el Després d’aquestes reflexions més generals volíem transport de productes des de llocs més llunyans. oferir-vos un llistat de suggeriments de regals Una altra opció és comprar productes de comerç “alternatius”, i que potser ens obrirà els ulls per just que basa la seva producció i comercialització trobar un tipus de regal útil, gratificant i diferent. en criteris ètics, socials i mediambientals (pagar un Només pretenem obrir aquesta porta alternativa, preu just i un salari digne als productors, protegir segur que vosaltres tindreu un munt d’idees per els drets humans i laborals, rebutjar l’explotació completar i personalitzar aquesta mini-llista. infantil, no discriminar la dona, respectar el • Subscripció a revistes o publicacions medi ambient i invertir els beneficis socials en el d’interès. Podeu consultar, per exemple, la desenvolupament de la comunitat productora) web www.conmishijos.com on podeu trobar que contribueixen al desenvolupament sostenible subscripcions a publicacions molt interessants de les economies més desafavorides i empobrides per a totes les edats. dels països del sud del planeta. Evidentment també podeu regalar una Podeu trobar productes de comerç just, alimentaris, subscripció a l’Agulla. Preu anual: 10 €. Es tèxtils i molts d’altres, a les botigues solidàries pot sol·licitar enviant la butlleta que hi ha a la especialitzades en productes procedents de comerç pàgina 2 de la publicació, o enviant les dades a just, a les botigues d’Internet de comerç just i l’adreça: agulla.revista@telefonica.net també en alguns establiments comercials i grans superfícies. • Tallers i cursos de Creixement Personal: 3
  • risoterapia, massatges, gestió de l’estrès, utilitzar per als teus trajectes per la ciutat. Preu: intel·ligència emocional, etc... per ajudar-nos 30 € (abonament anual). www.bicing.com. En a eliminar bloqueigs emocionals i físics. Hi ha altres localitats també s’està implantant amb una oferta molt variada i a preus molt diversos. altres noms. • Si us agrada la música podeu gaudir dels • El Teatre Nacional de Catalunya proposa Concerts en família a l’Auditori Nacional. el Tiquet Regal individual, amb el qual es Aquests concerts ofereixen als pares no poden adquirir entrades per a qualsevol dels habituats a anar a concerts, l’oportunitat espectacles de la temporada, com un regal a la d’acompanyar i compartir l’educació musical carta per sorprendre familiars i amics. Podeu dels seus fills i de descobrir conjuntament els consultar abonaments, condicions i preus a valors de la música en directe. Podeu consultar www.tnc.cat. programes i preus a www.auditori.com. • Segur que en els vostres pobles o barris hi ha • Carnet del bicing (a partir dels 16 anys). El entitats culturals que poden ser del vostre bicing és una proposta de transport públic interès i de les quals podeu fer o fer-vos socis dins la ciutat de Barcelona amb bicicleta. Un com a regal i també és una forma de participar nou servei senzill, pràctic i sostenible que pots de la vida associativa de proximitat. Salva Clarós i Tere Jorge són militants d’ACO feblesa democràtica que jo crec que és al darrere de moltes de les corrupteles amb què ens trobem: Poders per part d’uns, el partit, una Mercè Solé necessitat compulsiva de control de tot el que es mou; per part fet dins la legalitat, però com dels altres, una dependència no a mínim creen la sensació que només econòmica, sinó gairebé només es pot confiar en la gent sectària. del partit i sovint donen peu a Un bon dia, tot fent una proposta De fet, hi ha gent afiliada a partits la constatació que entre tants a la presidenta de la Federació –als partits amb possibilitats amics i familiars, n’hi ha de d’Associacions de Veïns de la de poder– que va a la recerca competents i n’hi ha que són ciutat on visc, em vaig trobar i captura de favors, feines, insignes membres de l’ONG amb una curiosa i desinhibida beneficis… Gosaria dir malgrat “Fantasmes sense fronteres”, resposta: “En parlarem a la tot que no és el majoritari. Molts perquè no estan preparats per reunió del partit i et diré alguna militants de partit ho són perquè fer la feina que en teoria han de cosa”. No podia dir més clar una la política, i la municipal en fer. Alguns governs municipals cosa que ja sospitàvem: el partit particular, els interessa, cosa veig que opten per una curiosa és qui pren les decisions d’allò que fa que estiguin a moltes estructura: regidors amb poder que ha de fer o deixar de fer associacions i que provoca una real (un grup molt reduït) i l’esmentada Federació. Tenint certa “endogàmia ciutadana”. regidors “florero”, clarament en compte que, a més, el partit Trobo natural que potser, en les amb una funció ornamental. té majoria absoluta al govern grans qüestions, hi hagi consultes Lluitar contra això, que a municipal, no pots deixar de o intercanvis de parer, però més té moltes implicacions preguntar-te què fan exactament francament això no hauria de econòmiques i relacionades aquesta mena d’associacions de significar la pèrdua absoluta de amb el finançament del partit és veïns. De fet, val a dir que a part criteri, i la submissió a l’aparell més aviat difícil. Però fins que de mantenir el seu concorregut del partit. no s’acabi amb aquestes males bar, la veritat és que fan coses És el mateix que l’altra pràctiques no es recuperarà valuoses. El problema és que endogàmia, la de debò. És a dir la aquest sentit positiu de la vida no són gens crítiques amb de les famílies (parelles, cunyats, política la pèrdua del qual és l’Ajuntament i que de vegades fills, nebots…) que ocupen motiu d’innombrables –i sovint es converteixen en una mena regidories, càrrecs de confiança, hipòcrites– gemecs dels partits de “braç secular” del poder empreses subsidiàries… davant l’abstenció generalitzada. 4 municipal, per entendre’ns. Tot plegat és exponent d’una Segurament en molts casos s’ha Mercè Solé és treballadora social
  • Educar els nostres fills en el consum, una oportunitat de tranformació Xavier Bonet i Glòria Colom En el dia a dia amb els nostres nens de 2, 6 i 11 anys intentem, per exemple: • Alimentació. Consumim variat, de prop, de temporada, amb mínim embolcall i si és possible producte ecològic i/o de comerç just (som d’una cooperativa de consum ecològic del nostre municipi). A casa no es cuina res especial per als nens: de ben petits els hem acostumat a menjar de tot com els adults. Normalment, per esmorzar i berenar els fem entrepans i/o fruita, i gairebé mai no els comprem pastisseria industrial. Intentem que no mengin res entre La nostra societat està en gran mesura articulada àpats. entorn de l’acte de consumir. És el motor que mou la nostra economia. En conseqüència, els hàbits • Roba i joguines. Tenim una àmplia xarxa de consum esdevenen el gran timó de la nostra d’intercanvi de roba i joguines entre familiars estructura econòmica i social. Sense que en siguem i amics. Si cal comprar quelcom nou (poca conscients, només saltar del llit i fins que ens hi cosa), intentem no fer apologia de la marca. tornem a capbussar al vespre, estem exposats Pels aniversaris parlem amb els familiars per a multitud de missatges que intenten influir acordar els regals que s’ajustin a necessitats en els nostres hàbits de consum: etiquetes dels pràctiques i reals. Per Reis intentem posar productes, anuncis televisius, tanques publicitàries, un cert fre a l’excés de regals fent un “amic comentaris d’altres persones... En gran mesura invisible” encobert entre tots els familiars. aquests missatges estan dissenyats i dirigits des de • Consum d’audiovisuals. No hi ha teles ni les grans corporacions multinacionals per afavorir ordinadors a les habitacions dels nens; només el seu creixement constant o la màxima rendibilitat hi ha una tele al menjador, que durant els àpats borsària... Uf! està apagada (és el moment de compartir les Però precisament per aquest motiu, l’acte de experiències del dia i xerrar entre tots), i un consumir esdevé també una gran oportunitat. ordinador a l’estudi. Acordem quins programes Si tots els xinesos del món saltessin alhora no i a quines hores admetem que els nens en facin aconseguirien moure l’òrbita de la Terra (en contra ús. del popular mite urbà!), però què passaria si tots • Transport. Usem molt les bicis i el transport els nord-americans deixessin de consumir Coca- públic en els nostres desplaçaments amb els Cola durant una setmana? nens. El cotxe el vam comprar de segona mà. Consumir sota uns determinats valors i criteris, • Vacances. Sovint, orientem les vacances a estar en lloc de permetre que la publicitat decideixi per en contacte amb la natura, ja sigui a peu o nosaltres, és una bona manera de moure el timó de en bicis (ajuda els nens a entendre quines la nostra societat vers uns valors més sostenibles i són les nostres necessitats reals i quines les solidaris... i també de sentir-nos més lliures. supèrflues). Anem molt de càmping amb una Dins de l’objectiu d’“actuar localment i pensar rulot que compartim amb uns familiars. Això globalment” hi ha l’educació dels nostres fills en els ens permet que cada estiu els nens coneguin petits temes del dia a dia. Conscienciar-los sobre les llocs i cultures diferents a un cost raonable i desigualtats del món, sobre les conseqüències del sense afavorir determinats models turístics. nostre consum, donar-los autoestima i ensenyar- Intentar aplicar i ser constant amb aquests criteris, los a admirar la bellesa sense necessitat de posseir- la, són fonaments sòlids en aquesta tasca. suposa un gran sobreesforç i un desgast important, ja que implica dir molts NO (i no només als nens!)... 5
  • De totes maneres també fem excepcions, per no per ensenyar criteris de consum sostenible als nens provocar massa desig als nens i evitar també que tot passant-ho bé; cal enregistrar-se). es sentin excessivament “bitxos rars” respecte dels http://www.historyofstuff.com (vídeo senzill altres. i didàctic sobre el consum i el cicle vital dels Us recomanem: objectes) http://www.consumopolis.es (joc en xarxa interactiu Xavier Bonet i Glòria Colom són enginyers agrònoms Xostakóvitx, la crisi i el tercer home Albert Dresaire La pel·lícula El tercer home va ens relaxem, ens acomodem. Em ser dirigida per Carol Reed temo que, en una bona mesura, l’any 1949 amb guió de Graham la crisi que estem vivint reflecteix Greene. Una de les seves escenes això: perquè ara és quan ens més famoses és la que s’esdevé adonem que, durant els anys de a la nòria de Viena. Al final bonança econòmica, més que d’aquesta escena, Harry Lime (el generar coses excel·lents i idees personatge interpretat per Orson noves, la nostra societat s’ha Welles) li diu al protagonista una destacat per generar i aplaudir cosa així com ara: corruptes i especuladors... o sia, la pel·lícula. Si Xostakóvitx – Pensa en Itàlia. 30 anys aquells que no tenen res de nou, no hagués viscut la segona de dominació dels Borgia: ni de bo, per aportar a la pròpia guerra mundial i hagués patit assassinats, guerres, traïcions... societat. la dictadura de Stalin, hauria Resultat? Leonardo Da Vinci, compost igualment les simfonies Potser és un consol ben ximple, Miquel Àngel, el Renaixement... 7a i 8a? La seva 10a simfonia però la crisi (la crisi en general o A Suïssa, 500 anys d’amor, seria tan genial si no hagués els moments de crisi que moltes democràcia i pau. Resultat? El hagut de ser un “homenatge” al persones pateixen o han patit) rellotge de cu-cut! dictador? La seva música hauria podria tenir la seva part bona si Aquesta frase m’ha vingut al estat plena de segones lectures servís per promoure allò de bo cap tot llegint el llibre de Bernd si no hagués temut, i amb raó, que té la societat, per fer sortir el Feuchtner Shostakóvich. El arte per la seva vida? No ho podem millor de cadascú. amordazado por la autoridad saber, i m’incomoda pensar que Però com que jo no tinc una (Madrid, 2004). El compositor si Xostakóvitx hagués viscut resposta per tot plegat, de rus Dimitri Xostakóvitx (1906- amb tot a favor (en una societat moment em conformo amb gaudir 1975) va viure pràcticament democràtica i en pau) potser mai de la música de Xostakóvitx. El tota la seva vida sota el règim no hauria arribat a crear alguna proper mes de març, i dins de soviètic. Ell mateix mai no va de les seves obres mestres i la temporada de l’OBC, podrem deixar de creure en la bondat de potser s’hagués limitat a fer escoltar la 10a. simfonia d’aquest la revolució, si bé els anys el van música divertida i “lleugera”. compositor rus. Al meu modest anar desenganyant que aquesta I això que dic de Xostakóvitx entendre, una de les catedrals arribés mai a terme, segrestada també es podria aplicar a tants musicals del segle XX. És una per dictadors i per la burocràcia i tants artistes, entre ells molts de les seves millors obres i la del partit. La seva vida i la seva compositors, que van haver de seva audició en directe és una obra van estar molt marcades fugir de l’Alemanya nazi. O de experiència molt emocionant; i pels esdeveniments històrics molts artistes (sobretot escriptors) més si l’escolteu pensant que el que va viure (tal com va passar que Stalin va “depurar”. seu autor, Xostakóvitx, va ser a tants artistes del segle XX, ben Potser és que les persones donem una víctima més (privilegiada, mirat!). el millor de nosaltres mateixos dintre del que cap, però víctima) I aquí és on me’n recordo quan patim dificultats. Potser dels totalitarismes del segle XX. de la frase de Harry Lime a és que quan “totes ens ponen” Us ho recomano! 6 Albert Dresaire Gaudí és militant d’ACO
  • Entorn dels casos Palau, Pretòria... Josep Pascual La corrupció és un fenomen humà. Fa poc s’ha publicat en català una història de la corrupció. Conèixer el fenomen a fons és el primer pas per vèncer-la, o com a mínim per mantenir-la sota control. Si no es controla seriosament i permanentment, no hi ha oasi, no hi pot haver bassa d’oli. Hi havia hagut avisos i senyals d’alarma en instàncies en què són presents els nostres representants (govern i oposició). Què passa? Què ha passat? Hem demanat explicacions als qui creiem que ens representen més? Les dades de les alarmes i els avisos haurien d’estar també a l’abast de qualsevol observador (ciutadà, entitat, moviment...), s’haurien de fer públiques, i més tractant-se de diners públics. Control vol dir transparència i participació. Participació vol dir no desentendre’s del bé públic. La nostra democràcia és limitada; d’una banda, està condicionada pels grans interessos econòmics, controladors de les grans agències d’informació i dels estats d’opinió, que fan veure la realitat des dels seus interessos; de l’altra, descansa excessivament en la delegació de la responsabilitat. Collim el que s’ha sembrat. El valor suprem que es predica més o menys obertament des de molts mitjans (i els que prediquen altres valors sovint no els hi contraposen, ni els hi confronten) no és el benestar col·lectiu, sinó “arreplega tot el que puguis per obtenir el teu benestar”. A la premsa més “popular” i a la més “seriosa”, La propietat privada ha de tenir uns límits, el sòl l’ostentació, la potència, el luxe, la riquesa, les ha de ser de propietat pública... Els militants de finances ocupen molt d’espai (publicitat inclosa). moviments i de partits hereus de l’anarquisme, del La senzillesa, l’austeritat, el treball per la justícia socialisme, del comunisme, del cristianisme... (no és i la igualtat no és el que es destaca més. Exigeixen una llista tancada), hauríem de debatre-ho i buscar el màxim a l’administració, però t’ofereixen amb un consens sobre els límits de la propietat del sòl i orgull i obertament tots els camins per contribuir de la propietat privada. Hauríem de predicar-ho i menys a les finances públiques. practicar-ho. La magnitud del frau fiscal a l’Estat espanyol Del finançament dels partits i de l’origen dels (obra de moltíssims ciutadans) que puja a gairebé recursos per al bon funcionament dels ajuntaments el doble del pressupost de la Generalitat per a ja se n’ha parlat molt, i no en parlarem més, però l’any vinent, els sous desorbitats, la desviació de no hem de perdre de vista que són aspectes clau diner públic... són fets que remouen les entranyes que d’estar mal plantejats tenen molt a veure amb davant la precarietat de moltes accions, projectes i la corrupció. entitats que lluiten per la dignificació de persones i col·lectius desatesos o mal atesos. Josep Pascual és militant d’ACO 7
  • Salvem-nos amb el planeta Maria-Josep Hernàndez La reflexió i el compromís per avançar cap a un altre món possible ens ha d’acompanyar sempre. Amb aquesta filosofia i de la mà de Pere Casaldàliga, bisbe dels pobres, dels humils i dels senzills de cor, ens arriba una nova edició de l’Agenda Llatinoamericana Mundial, una agenda solidària, aconfessional i pedagògica, molt escampada i amb molta difusió a les comarques gironines i al Maresme, però que també és coneguda, cada cop més, a l’entorn de Barcelona. Es tracta d’una agenda on trobarem els espais convencionals per escriure els nostres compromisos diaris, però amb uns articles que, mes a mes, ens ajudaran a ser conscients i a prendre part en el camí necessari cap a un món amb més justícia, igualtat i esperança. Aquesta és sempre la filosofia de l’Agenda Llatinoamericana, que aquest any té per lema un eloqüent “Salvem-nos amb el Planeta”, perquè el Planeta demana a crits un canvi de rumb. L’Agenda Llatinoamericana 2010 ens porta un missatge que es pot resumir així: si no canviem profundament els nostres estils de vida, ens històricament, puc compartir “que el millor que té encaminem cap a un desastre ecològic que posa la terra és la humanitat”, però no gosaré rebatre en perill la supervivència la humanitat. Hem a qui veig com un veritable profeta contemporani. d’apostar per la implicació de tots, a nivell local i Per tant, m’apunto a aquesta crida a l’acció i a global, perquè el planeta és la nostra casa comuna. l’esperança que ens fa l’Agenda Llatinoamericana. Farem tot el possible per salvar-nos amb el planeta? En ella hi trobarem articles d’autors ben diversos O deixarem que el planeta un dia existeixi... però i repartits en tres blocs temàtics: Veure, Jutjar i sense l’ésser humà? Actuar, els processos que l’Agenda ens proposa de seguir per fer front a un canvi climàtic que ja En la presentació de l’Agenda, Pere Casaldàliga fa ha començat, per prendre el nostre compromís cap un toc d’alerta: a una actitud ecològica profunda i per pensar en “Davant les despeses astronòmiques en els espais el Planeta com el gran criteri ètic comú que ha de siderals, davant l’assassí negoci de l’armamentisme, tenir la humanitat. davant el consumisme i luxe d’una privilegiada En totes les seves edicions d’arreu del món i parcel·la de la Humanitat, ara anem sabent que el editada en diversos idiomes (castellà, català, repte és tenir cura d’aquest Planeta. La darrera gran anglès, francès, italià, portuguès...) no oblidem crisi, filla del capitalisme neoliberal, embrutit en la tampoc que l’Agenda Llatinoamericana se’ns usura i el balafiament, que ha ignorat cínicament presenta també com a una eina macroecumènica, tant el patiment dels pobres com les limitacions és a dir, “s’emmarca en aquest món de referències, reals de la Terra, ens està ajudant a obrir els ulls i creences, valors i utopies comú als Pobles i homes esperem que també el cor.” i dones de bona voluntat”. Apostem per aquesta L’escrit de Pere Casaldàliga a l’Agenda mereix ser recerca fraterna i de futur, compartim i difonguem llegit lentament i pensat frase a frase. Diu també: l’Agenda. “El millor que té la Terra és la Humanitat, malgrat Trobareu més informació de l’Agenda i de les totes les bogeries que hem comès i seguim presentacions al web: www.llatinoamericana.org. cometent, veritables genocidis i veritables suïcidis També la trobareu a les principals llibreries i a 8 col·lectius.” Barcelona es troba sempre a la Llibreria Claret. No sé si, veient tal com va el món i tal com ha anat Maria-Josep Hernàndez és periodista
  • La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font La palmera i la font L’Església “semper reformanda” Aureli Calvo Hi va haver diferents o desconeguts, sinó que comunitats, grups i esdevindrà universal i personatges cristians, passarà a moure la història al llarg del temps, als moderna. quals la lectura i estudi Per al poble, aquesta rebel·lió dels llibres de la Bíblia i vers les autoritats religioses una apreciació del que instituïdes, va comportar sincerament consideraven també l’ocasió de qüestionar inspiració de l’Esperit Sant, el concepte medieval els portà a viure la seva fe de fidelitat als senyors d’una manera diferent a feudals. Amb l’esclat de la la imposada per l’Església Reforma, esclatà també el institucional. Exercien el vot de pobresa, descontentament dels camperols i predicaven el Nou Testament Uns d’aquests foren els valdesos, del poble explotats. en la llengua del poble i vivien seguidors de Pere Valdo, un ric en comunitat. Van ser durament A partir d’aquests fets trobem comerciant, terratinent i membre perseguits per la Inquisició que el desig d’un canvi polític i de la burgesia de la ciutat de Lió. finalment va aconseguir la seva social on el poble i els camperols La seva aparició es data entre els desaparició cap a finals del segle recerquen una major llibertat i anys 1170-1180. Busquen les fonts XIV. justícia social. històriques del missatge de Jesús, reparteixen tots els seus béns Aquests grups han estat coneguts, L’església de la Reforma és entre els pobres, i tradueixen al però es té coneixença de molts l’Església semper reformanda: provençal els evangelis i altres d’altres amb les seves respectives sempre reformant-se. Aquesta no llibres de la Bíblia, així com referències històriques que és sinó el camí de tornada als extractes dels escrits d’alguns han estat oblidats en la nit dels orígens del missatge d’amor de pares de l’Església perquè els temps. Jesús i el seu anunci que, amb ell, seus conciutadans poguessin el Regne havia arribat al món. A Alemanya, durant el segle XVI entendre les seves prèdiques. Déu mou als creients a expandir neix el moviment de la Reforma Feien professió de pobresa total aquest Regne a tota la Terra i crec condicionada per factors polítics, i vivien de l’almoina dels qui els que aquesta aspiració és la que econòmics, socials i intel·lectuals. escoltaven pels carrers i places de caracteritza la vida d’homes com Sorgeix un despertar de tota Lió. També se’ls coneixia com “els Martí Luter, Dietrich Bonhoeffer, una renovació cristiana a la pobres de Lió”. Són perseguits Luther King, Monsenyor intranquil·la Europa plena i acaben als Alps vivint en Romero, Ignacio Ellacuria, Pere d’Estats nacionals que posaven comunitats i practicant la seva fe. Casaldàliga o tants altres homes i en entredit l’ordre antic i les Després, amb la Reforma, entren dones desconeguts que senten la diferents prerrogatives papals. a formar part d’ella. seva fe com una fe alliberadora En aquest context històric, el 31 que els porta al compromís Dels Càtars o Albigesos a d’octubre de 1517, el monjo i amb el pròxim, moltes vegades França, i Bogomils a Bulgària, teòleg Martí Luter va clavar les havent de conviure amb formes són conegudes les seves idees 95 tesis a la porta de l’església del poderoses i desencertades des del segle tercer, però agafen castell de Wittenberg. Amb aquet d’entendre l’Evangeli. Malgrat el força sobre l’any 1017 a Orleans fet es posà en marxa la Reforma poder d’aquestes formes, aquests i abans a Bulgària, però es Protestant. Aquesta revolta que homes i dones, van acostant el desconeix la data exacta. A va encapçalar Luter ja no serà triomf del Regne de Déu a la Catalunya van arribar fugint de en una regió, o acabarà en una Terra, amb el seu ajut. les persecucions i aquí van ser coneguts com “els bons homes”. vall remota, com havia succeït amb altres intents, coneguts Aureli Calvo és membre de l’Església Baptista “El Redemptor” de Sabadell 9
  • La gestió de la diversitat de creences en l’espai públic com a contribució a la cohesió social i la convivència Rafa González L’espiritualitat és una dimensió present en totes les cultures que enriqueix la condició humana. Les recomanacions adoptades per les Nacions Unides i la UNESCO destaquen la importància de donar a conèixer la riquesa i la contribució de totes les religions, creences i conviccions, així com les possibilitats de cooperació multireligiosa. El Centre UNESCO de Catalunya és una institució laica, però respecta i estima el fet religiós, defensa el dret a la llibertat religiosa i promou el diàleg interreligiós. Vol sensibilitzar la societat sobre la importància de la diversitat religiosa, el coneixement mutu, el respecte i el diàleg entre religions com a cultures de la UNESCO així a totes les entitats religioses i mecanisme per contribuir a la com en diferents organitzacions persones individuals. cohesió social i la pau. de diàleg interreligiós, com ara Una altra iniciativa del Centre Les religions i els corrents la Iniciativa de les Religions UNESCO de Catalunya va humanístics, patrimoni comú Unides, la Conferència Mundial ser l’impulsar la creació de de tota la ciutadania, disposen de Religions per la Pau i el l’Associació UNESCO per al d’uns recursos comunitaris i Consell per al Parlament de les Diàleg Interreligiós (AUDIR) a espirituals que, degudament Religions del Món. la qual ofereix suport logístic i gestionats, poden contribuir Per donar una resposta més serveis tècnics. molt positivament a l’assoliment ajustada a les realitats dels En totes aquestes actuacions el d’una cultura de la pau i d’una municipis, l’àrea desenvolupa Centre UNESCO de Catalunya societat més justa. plans d’acció adaptats a les s’inspira, es fonamenta i es Per això l’Àrea de Diàleg necessitats i a les demandes dels desenvolupa a través de la Interreligiós del Centre UNESCO ajuntament que ho sol·liciten. cultura de la pau, la defensa i la de Catalunya assessora les Actualment, té signats convenis promoció del dret a la llibertat administracions i entitats sobre de col·laboració amb els de pensament, consciència i la gestió de la diversitat cultural ajuntaments de Badalona, religió, el reconeixement de la i religiosa en l’espai públic, Barcelona, Blanes, Lleida, Rubí, diversitat religiosa, la promoció ofereix un servei de mediació Sabadell, Salt, Sant Adrià de de la tolerància i del diàleg i prevenció de conflictes Besòs i Vilafranca del Penedès. interreligiós. religiosos, organitza congressos També el Centre UNESCO de (Per a més informació podeu i reunions d’experts, elabora Catalunya gestiona, des de l’any consultar www.unescocat.org; materials i cursos de formació 2005, l’Oficina d’Afers Religiosos www.audir.org) sobre diàleg interreligiós, i de Barcelona (OAR), un servei de 10 participa en les iniciatives Rafa González és membre de l’Àrea de la Regidoria de Drets Civils de internacionals de diàleg entre Diàleg Interreligiós del Centre Unesco de l’Ajuntament de Barcelona obert Catalunya
  • “Per favor, d’aquesta manera no...” Ramon Masachs “Per favor, d’aquesta de la condemna dels bisbes a través de Martínez manera no...”, no són Camino amenaçant amb l’excomunió, els diputats maneres aquestes dels de Madrid que votessin a favor de la llei de bisbes de condemnar, l’avortament. d ’e x c o m u n i c a r , No és l’única persona que m’ha fet uns comentaris d’excloure de la com aquests. Unes quantes n’hi ha hagut. Hi ha comunió... “per favor, gent molt enfadada. d’aquesta manera no...”. Que deixin en Recordo Joan Pau II condemnant la guerra d’Irak pau als no creients, i –que encara continua– i el recordo callant a Madrid als que som creients davant el president del govern d’aleshores, no dient que ens deixin pensar, ni “mu” davant un govern que ens havia ficat a la que ens deixin la nostra guerra. Suposo que aquell dia el cap del govern llibertat... la missió de deuria anar a combregar... i aquí no hi va haver cap l’Església és perdonar. condemna, cap excomunió, cap negació a donar la comunió... “Per favor, d’aquesta manera no...”, que Aquesta defensa de la vida que fan contra no estem en temps l’avortament –quan avui dia encara hi ha diversitat de la Inquisició per d’opinions científiques i no es posen d’acord, sobre condemnar tothom. El que fan és avorrir, apartar a partir de quin moment hi ha vida humana– no és molta gent de l’Església... i que mai més no es la mateixa que fan en altres camps: fam, injustícies, podran recuperar. Fan molt de mal. dictadures, repressions, esclavituds, sous indignes (dels qui cobren sous de misèria i els qui el seu “Per favor, d’aquesta manera no...”, el que haurien sou és escandalós), sobre les guerres i tantes morts de fer els bisbes és donar esperança, donar bons d’innocents... a mi em sorprèn aquesta doble consells, animar els creients... que les esglésies es mesura que tenim. buiden però és per culpa de totes aquestes actituds. No han de condemnar, han de perdonar, i deixar Una cosa els posa els pèls de punta: el sexe i les que la gent decideixin per ells mateixos, que ja dones. Per què? No ho sé. M’ho imagino, però no tenen prou seny. ho sé. No, amics, això no ho dic jo. M’ho deia en Fermín la Com ens deia l’evangeli els últims diumenges de setmana passada, un avi d’una residència a qui vaig l‘any litúrgic: estem al final d’una època... i n’hem a veure de tant en tant. No poso ni trec res més del de començar una altra. Amb altres personatges, que deia. El que no puc expressar prou fidelment, amb altres horitzons, i Jesús al centre i al davant, i em sap greu, és tota la força de la lamentació que ningú més. tenia en Fermín. Ja ho heu endevinat: es lamentava Ramon Masachs és rector de la parròquia de Poblenou de Pineda de Mar Mira com vinc per la nit Al pessebre també hi ha lloc per qui fa el carrer... Figureta de les del meu poble, del món, sense cants ni ja somnis, ben buides les mans: et porto sols el meu gran crit. Carmelites de Mataró Infant que dorms, no l’has sentit? Desperta amb mi, guia’m la por de caminant, aquest dolor d’uns ulls de cec dintre la nit. Salvador Espriu 11
  • Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Amb entitat (i experiència) Sostre Cívic Cooperatives d’habitatge i usuaris sense ànim de lucre en Models de Cessió d’Ús (MCU) Raül Robert bé d’ús i en una propietat col·lectiva de l’habitatge i on els usuaris i usuàries en tenen un dret d’ús indefinit en el temps però no la propietat individual; aconseguint per la societat que l’habitatge sigui assequible en el temps i que es creï un estoc d’habitatge assequible i no especulatiu. El problema de l’habitatge és complex, tant en el sentit que hi intervenen molts actors amb diferents El model Andel-SostreCívic es basa en cooperatives capacitats d’influència i execució, diferents d’habitatges i usuaris de cessió d’ús sense ànim escenaris i realitats socioeconòmiques; com en la de lucre indefinides en el temps, és a dir, no és transversalitat que té o hauria de tenir l’habitatge un model de cooperativa de construcció sinó de en relació amb el model de ciutat o poble concret gestió. On és possible desenvolupar un model en què s’ubica. cooperatiu profund no especulatiu i continu en el temps; promoure la intercooperació entres La tònica dominant actual en la nostra societat cooperatives i entre els propis usuaris i usuàries catalana ha estat un habitatge de propietat realitzat dels habitatges; realitzar habitatge de qualitat i per un promotor (en molts casos especulador) assequible; i desenvolupar si es vol potencials com amb ànim de lucre, entès com un bé bàsicament espais comuns; cicles circulars d’energia, aigua i econòmic, amb poca o gens participació de l’usuari materials, banca ètica, espais oberts al barri, etc. És o usuària de l’habitatge, una qualitat baixa o justa, una forma més d’accedir a l’habitatge que s’ofereix i sense tenir cura del potencial i influència de a la societat, però no només habitatge, sinó valors i l’habitatge en relació el barri, poble o ciutat on se sentit de cooperació a través de l’habitatge. situa. Així com comencem a pensar que la nostra forma El model cooperatiu català i espanyol, per diversos d’actuar amb la natura té una repercussió en motius, ha seguit el mateix model anteriorment com la deixarem pels nostres fills i filles, aquí ho descrit, si bé reduint marges en benefici dels anomenem sostenibilitat, també hem de pensar cooperativistes i deixant-los participar en algunes que la nostra forma d’accedir, construir i gestionar fases, però bàsicament sent una cooperativa de els habitatges també afecta la natura i la societat construcció que un cop acabada la promoció es desfà futura: només cal veure com el model d’accés en una divisió horitzontal i reparteix els habitatges a l’habitatge que hem seguit ens ha deixat un en règim de propietat a cada ex-cooperativista; paisatge ple d’edificis buits i no assequibles. perdent el sentit i valors dels cooperativisme del projecte i introduint l’habitatge dins del mercat Actualment SostreCívic està treballant amb el especulatiu. Departament de Medi Ambient i Habitatge, administracions locals i grups de persones per Si pensem en un grup de gent que crea una adaptar-lo a la nostra realitat cultural i legislativa, cooperativa de treball o serveis i que un cop creada i portar-ho a la pràctica. Així doncs, animem a la desfan, que pensaríem?, un contrasentit, es administracions locals i persones a cooperar per quedarien sense feina i si han creat una cooperativa i fer d’aquest model una realitat reaplicable en el no una SL és perquè creuen els valors d’aquestes? territori. En altres societats existeixen altres models que funcionen fa més de 90 anys i amb presència important en les seves societats, Andel (Dinamarca), Per a més informació: 12 Bonhprojeckt (Alemanya), FUCVAM (Uruguai), etc. que es basen en entendre l’habitatge com un www.sostrecivic.org - info@sostrecivic.org
  • RECEPTES RÀPIDES, BONES I PIADOSES (O NO) Receptes Receptes Faisà al foie Desafecció de pebre Salvador Clarós Parlen pel micròfon i des de l’empostissat perquè Tere Jorge els vegi i els senti tothom. Porten refinats vestits i arriben amb luxosos cotxes oficials per sentir-se Per Nadal arriben als nostres mercats tota una varietat més importants. I es fan acompanyar per xofers, d’aviram, que desterren per uns dies el quotidià i escortes i secretaris per mostrar el seu poder. Fan “socorrido” pollastre “vulgaris”, i ens permeten gaudir discursos que la gent educada aplaudeix, més per d’altres textures de carn. Avui us ofereixo una recepta convenció que altra cosa. Somriuen, donen la mà que té com a protagonista el faisà, una au polígama (per i marxen. No tenen temps per res més si volen si no ho sabeu els mascles poden tenir autèntics harems complir amb una atapeïda agenda de treball. de nombroses femelles). Amb tant d’estrès i exercici no és Es queixen d’un desafecte creixent cap a ells. estrany que la seva carn estigui molt treballada i calgui Efectivament parlo dels polítics. estovar-la per tal que no sigui massa eixuta. Amb la caricatura no voldria caure en la simplificació del tan sentit “són tots iguals”, ni tampoc fer abús d’un retrat incomplet amb ganes de manipular. Només em proposo fer notar quin és el sentiment que tenen els ciutadans quan aquells que se suposa que estan al seu servei, es presenten com si fossin els seus amos. L’exercici de la política Ingredients (per a 4 persones): 1 faisà; ¼ de kg. de és cada cop més vist com un estatus i un privilegi, llard de porc; 2 fetges d’ànec i/o pollastre; 1 llauna quan la legitimitat del que representa el govern i o tarrina de paté de pebre; 1 ampolla de vi de porto l’administració pública no respon en democràcia a o vi de xerès; una barreja de bolets (els que més us cap mèrit personal sinó a una delegació per part agradin o els que trobeu) dels electors, és a dir, de la ciutadania. Preparació Quan els representants institucionals adopten els Quan comprem la peça que hem triat hem de procediments i les mateixes formes d’exercici del demanar que la buidin de dins; un cop a casa la poder que els amos i directors d’empresa, que els rentem bé i acabem de polir-la. jerarques, que els monarques o els dictadors, en definitiva imiten a tots aquells que no es deuen a Sofregim els fetges amb una mica de llard de porc ningú més que al poder que els ha col·locat, ja sigui i quan estiguem a punt de retirar-los del foc, hi econòmic, eclesiàstic, militar... la democràcia no afegim el paté de pebre i un raig de vi de porto o trontolla pel que s’ha vist però creix la desafecció xerès. Un cop fet ho passem pel xino o la batedora ciutadana. I en el fons sí que trontolla perquè i reservem la pasta resultant. es torna cada cop menys democràtica, menys Per una altra banda, posem una mica de vi de representativa. porto o xerès al foc molt suau per coure els bolets. Cal revaloritzar la política. No fer marxa enrere sinó Quan ja estiguin cuits afegim la pasta que teníem al contrari. Això sí, cal plantar-se i no anar a votar a reservada i farcim l’interior del faisà, el cosim i ningú que no coneguem. Així evitarem que els que lliguem les ales als pits de l’au perquè no s’obrin ens representen adoptin actituds com les descrites, durant la cocció. La salpebrem i la posem en adob i potser també ens estalviarem l’ensurt de veure a la nevera durant 24 hores amb el vi de porto o que aquells que fins fa quatre dies eren tinguts per xeres per tal que s’estovi i agafi perfum. honorables han delinquit a l’empara del poder, i Fregim la peça amb la resta de llard de porc donant- tenen ara causes judicials obertes o amb condemnes li voltes perquè quedi ben daurada per tot arreu. fermes, o estan simplement sota sospita d’haver-se Afegim els sucs de l’adob i deixem coure a foc lent enriquit o d’haver permès que altres ho fessin. I fer per reduir el vi i que la carn quedi ben cuita. Podem del polític algú pròxim i accessible vol dir canviar acompanyar aquest plat amb verdures al vapor o a la brasa i també amb patates al caliu. la llei electoral. 13
  • Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades Puntades A PRENENT (DES dogmàtica, lligada al poder i als envoltada de quietud i sentint DEL DESÀNIM). interessos, i amb una mirada d’alguna forma l’energia que hi Sovint em sento permanentment altiva i plena han deixat els que han passat “aprenent” de del convenciment de tenir la aquests dies per la parròquia. creient, perquè mai no he sabut veritat absoluta en tot. Ja em fan Sento les rialles dels nens de la creure en tot el que se suposaria por aquelles persones que estan catequesi, sento la força de la que hem de creure, i alhora, absolutament convençudes de gent de Càritas fent funcionar el perquè mai no m’he sentit qualsevol cosa i no deixen lloc menjador social, sento també les prou a l’alçada de compromís a cap “potser”... doncs tota una solituds i esperances dels usuaris absolut que demana Jesús si institució fa esgarrifança. del menjador, sento el dolor volem dir-nos seguidors seus. I I bé, què faig aquí? Jo sóc del tràgic comiat a una mare quan reconec les contradiccions Església? No, aquesta no. Però jove que ha mort, les pregàries internes i busco punts de és el que hi ha, són els que són, i compartides en veu alta, les guiatge, veig enfora tantes o més surten per TV i transmeten que pregàries interiors de cadascú, contradiccions. Miro cap a Jesús, això que diuen ells és la fe. Això? els cants, els silencis... Sento que abraça, comprèn i acull, que Avui sento una solitud immensa, alguna cosa, no sé ben bé què ens ensenya un camí transparent un garbuix de sentiments que no és, que em fa continuar sentint i humà a seguir, malgrat les sé expressar. Aquesta reflexió allò que en diuen fe, implicada nostres limitacions. Però miro la faig enmig del silenci de la i compromesa, i aprenent dels cap a la Església-institució i pregària, asseguda en un racó que són humils, que són els me n’avergonyeixo en veure- al terra de l’església a una hora savis veritables. No, no estic la tan rígida, condemnatòria, que sé que no hi haurà ningú, sola. Maria-Josep Hernàndez M L AR DE FONS. Arran dels segrests ES CONSuLTES SOBIRA- de pesquers, o d’amenaces de NISTES. Les consultes sobre la segrest, és molt oportú ampliar la independència de Catalunya que es van perspectiva per observar aquest estenent arreu del país fan pensar en fenomen i aprofitar per conèixer més la realitat les dimensions internes de la política. Aquestes que hi ha al darrere. Per fer això destaco dos consultes en un temps de crisi econòmica i documents, un segurament de més conegut, d´incertesa en l´encaix entre Catalunya, Espanya «Los verdaderos piratas», del professor de la i Europa ens transporten de nou al que en UB, Joaquim Sempere, perquè és un article podríem dir les dimensions “P” de la Política, aparegut al diari Público del 25 d’octubre passat, tan necessàries i potser darrerament més que la gent després ha fet circular per Internet: oblidades. La Política, a més de les dimensions http://blogs.publico.es/dominiopublico/ “G” (Gasiveria, Gestió, Girs tàctics, Govern ...) és category/joaquim-sempere/ també Passió, Pedagogia, Participació, Proposta L ’altre és un document que, tot i Positiva, Programa... presentar-se en roda de premsa Potser la Població fa temps que s´està atipant de fa un parell de mesos, ha passat les lluites internes, dels individualismes, dels desapercebut; es tracta de Interessos afanys de domini, de la crítica obsessiva als altres econòmics espanyols en les negociacions partits, sense proposar el propi programa, de les comercials Europa-Àfrica: La pesca al Senegal corrupcions, de la manca de llistes obertes, de com a exemple, que és el resum d’una les lentituds en les lleis electoral, territorial, de investigació exhaustiva que ha editat les incapacitats de gestió davant la crisi, etc. Les SETEM en un quadernet i que podeu consultes instal·len de nou la utopia en la política i van donant la veu al Poble, obren esquerdes en descarregar-vos d’Internet i fer-ne difusió el sistema massa rígid, posen qüestió estructures si ho creieu oportú (també l’hi trobareu en poc democràtiques. Tant de bo sorgissin altres castellà i en francès): http://www.setem.cat/ iniciatives que apliquessin les dimensions “P” pdf/informe_eu-africa_pesca_cat.pdf Josep 14 en les qüestions econòmiques, socials i culturals. Pascual Quim Cervera
  • S R ALVADOR ESPRIu. A finals de novembre ELIGIOSES. Per raons de feina vaig anar –no m’ho podia pas perdre!–, a he visitat algunes comunitats de veure l’esplèndid espectacle de Salvador religioses que viuen en barris. Espriu que feien al Teatre Nacional. L’Espriu, M’he anat trobant amb dones, de fet, és el meu poeta fonamental, el que més porto a dins. algunes ja jubiladíssimes, que continuen I per això, en sortir, vaig pensar que, a aquestes altures, lluitant amb energia i senzillesa als barris estaria bé de completar la meva biblioteca espriuana, on viuen. Dones que tenen cura de fer sobretot en el camp de la poesia. Vaig pensar, ingenu del seu entorn un lloc de pau, que estan de mi, que el millor que podia fer era comprar la seva disponibles les 24 hores, que acompanyen obra poètica completa, que es va publicar fa temps en persones sense llar, amb VIH, disminuïts, dos volums. No se’m va ocórrer que una cosa així pogués malalts mentals... O que són presents a les no estar al mercat. I no, no hi està. La poesia completa de organitzacions socials, veïnals, feministes l’Espriu està descatalogada i, tal com em va explicar una i polítiques, amb un sentit crític i una llibretera, com que Planeta ha comprat Edicions 62, que capacitat militant no gens comuna.Viuen és qui tenia els drets, és difícil que es torni a publicar, molt austerament, comparteixen el que perquè Planeta tendeix a dir, quan se li demanen coses tenen, se les veu contentes, tenen la casa d’aquestes, que “no és comercial”. Desolat, vaig intentar oberta i estan obertes elles mateixes a comprar alguns dels llibres solts que no tinc, i no en les novetats, tenen criteri social, eclesial vaig trobar tampoc cap que estigués a la venda. L’únic i polític. Jo hi veig un sagrament de la que hi ha, publicat aquest juny per Edicions 62, és el presència de Déu entre nosaltres. I penso recull Cicle líric. Més val això que res, és clar. O sigui que té molt de sentit. Són invisibles perquè que vaig comprar-me’l. I jo em pregunto que què està són febles i probablement tenen poc passant. A les èpoques de la dictadura, aquestes coses es glamour als ulls d’una societat que valora publicaven, i bé es devien vendre. En canvi ara, amb tota l’aparença, la joventut el diner i sobretot la maquinària de la Generalitat funcionant i omplint el el conformisme. Però precisament per la país de campanyes i de subvencions, els poetes catalans seva aparent feblesa i per la gratuïtat del bàsics no existeixen. I per cert, algú ha vist mai a TV3 seu gest, són signe per a tots nosaltres, algun interès per aquests temes? “He mirat aquesta perquè Déu no es manifesta en allò gran i terra...”. Josep Lligadas poderós, sinó en els més petits. Mercè Solé R ECEPTA DE LA CORRuPCIÓ. Davant partits que han de cercar en transaccions, dels casos de corrupció confessada de si no fraudulentes, sovint rocambolesques i Fèlix Millet, i de suposada corrupció delicades, els “dinerons” per pagar, a vegades, de l´alcalde de Santa Coloma i altres unes campanyes exageradament cares. membres del consistori, de Macià Alavedra, • La manca d´horitzó col·lectiu polític de Lluis Prenafeta i altres, he pensat els ingredients Catalunya. Penso que és un ingredient del plat “sucós” i corrupte que són: fonamental, ja que no es veuen les possibilitats • Una passió humana sempiterna en la nostra ni d´un futur federal (els federals espanyols condició: l´afany egoista de lucrar-se. Ningú es deuen haver amagat), ni d´un futur n´està exempt. Ja l´evangeli ens recorda sovint independentista (es necessita una majoria que el bon Déu té gelos dels diners. sensible a favor) en relació amb Espanya i amb • Un marc en el qual tots hi som i ningú no Europa. en troba la gestió adequada i fa patir, com Ho barreges tot plegat i ben amanit i sempre sempre, els més pobres: la crisi econòmica. “A trobaràs algú que davant de tantes incerteses, río revuelto, ganancia de pescadores”. Sempre cuini i es mengi el plat en favor propi i ni permeti hi ha qui s´aprofita de la política en benefici compartir-lo sinó amb els seus més afins. Tot propi o pensant que es fa un servei a l´entitat, serà que aquest plat no ens l´hagin preparat per al partit, al municipi o al país. seguir demostrant que Catalunya va malament • Les dificultats dels ajuntaments per obtenir i per desprestigiar la política i la democràcia i fons, sobretot després d´estar malacostumats si no és així també hi ha els “cuiners” mediàtics pels diners que venien legalment o il·legalment que el seguiran servint. de la construcció. Per tant, refusem el plat, perquè hi som al·lèrgics, i reforcem Catalunya i la democràcia des de la • La deficitària resolució del finançament dels participació i la fidelitat honrada. Quim Cervera 15
  • La fe de cada dia La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia - La fe de cada dia D’on ve la nostra idea de Déu (2) Josep Lligadas La religió, dèiem en el número passat de L’Agu- seguint el guiatge del propi cor. Un camí que, lla, neix del desig i la necessitat de trobar expli- en molts casos, esdevé clarament alienador i cació als múltiples interrogants que plantejava justificador d’opressions de tota mena. Però la realitat que aquells primers éssers que podem que, alhora, per a molta i molta gent, esdevé anomenar humans es trobaven al davant, i tam- l’únic suport i l’únic alleujament en una vida bé del desig i la necessitat de fer front i protegir- massa dura i que d’altra manera esdevindria se davant les múltiples incerteses i pors en què insuportable. vivien. D’aquí sorgeix la intuïció d’alguna reali- Aquest caràcter tan ambigu de la religió farà tat que anava més enllà del que es podia veure i que, almenys en llocs de pes cultural com serien tocar. Una realitat, unes realitats, amb les quals Grècia i Roma, en determinats ambients més intenten entrar en contacte de diverses maneres, il·lustrats es comenci a mirar la religió amb un per influir-hi i tenir-les a favor. cert distanciament: la religió és vista com una I a partir d’aquí, al llarg dels segles, anirem tro- construcció que no ajuda gaire a fer que la gent bant desenvolupaments de tota mena d’aquesta actuï d’acord amb uns ideals humanistes, i a intuïció bàsica. Desenvolupaments que, en ge- més presenta uns déus amb uns instints i uns neral, consisteixen a imaginar, no un únic ésser comportaments tan poc exemplars que acaba no que està a l’origen de la realitat i que d’alguna semblant una cosa gaire seriosa. Cada cop més, manera o altra la guia, sinó com un conjunt de la religió, en el món occidental, va esdevenint, forces, o d’essers diferenciats, que estan més en- per una banda, un refugi més o menys supers- llà del món visible i d’alguna manera o altra hi ticiós davant les penalitats de la vida, però actuen. Uns éssers que poden estar jerarquitzats, sense gaires elements humanitzadors i que facin o que poden anar cadascun d’ells per lliure; uns créixer i avançar; i per l’altra, un mitjà de refer- éssers que creen proximitat i confiança, o que, al mament de l’estructura social i política existent, contrari, funcionen per capritxs i amb un cert me- una barrera contra qualsevol intent de trencar nyspreu envers els humans; uns éssers que estan l’estratificació social i, en darrera instància, a lligats a un poble determinat i l’ajuden enfront mesura que el temps avança, una assegurança dels altres pobles, o que actuen a tot arreu “espe- del poder omnímode de l’emperador. I una cosa cialitzant-se” en un àmbit concret de la vida; uns semblant podem dir dels pobles anomenats bàr- éssers que exigeixen dels éssers humans actua- bars, i també dels pobles d’Amèrica. (No entrem cions difícils i fins i tot cruels a canvi de ser-los en les religions orientals, que mereixerien una favorables, o que al contrari són bondadosos i reflexió específica). acompanyen amb goig la vida; uns éssers que es- En resum. La creença en una realitat que està timulen actuacions de domini i d’egoisme o que més enllà de les coses visibles, i que té influència estimulen actuacions de bondat i generositat; uns en la vida dels éssers humans és, diríem, una éssers que serveixen per consolidar i refermar els bona manera d’entendre el món i la vida hu- poders constituïts, siguin estrictament religiosos mana. Però a mesura que es va anar concretant o siguin polítics, o que en canvi poden ser vistos històricament, va anar-se fent, diríem també, –però poques vegades!– com a possibles impul- més irracional i insostenible. I aquí és on hi en- sors d’anhels de llibertat i justícia. tra l’aportació decisiva del judaisme, de la qual És un camí difícil, el camí de la recerca de la di- parlarem en el número vinent. vinitat. Un camí que es camina a les palpentes, El señor don Juan de Robres / con caridad sin igual, El retall hizo este santo hospital, / pero antes hizo a los pobres. Epigrama escrit, o recollit, per Juan de Iriarte (segle XVIII)