• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO
 

ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO

on

  • 656 views

 

Statistics

Views

Total Views
656
Views on SlideShare
656
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
4
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO Presentation Transcript

    • DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell
      Abril de 2006
    • En finalitzar l’etapa de PRIMÀRIA, l’alumne/a :
      Ha d’haverassolit:
      • la competèncialèxica imprescindible (enriquiment del cabal lèxic, precisiósemàntica) que lipermetràdesenvoluparamb rigor les seveshabilitatslingüístiquescom a parlant en qualsevolsituació comunicativa (comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita).
      Ha d’haveradquiritl’hàbit de:
      - lectura i de comprensióbàsica del text.
      - escripturabàsicad’untext
      • produirmissatgesoralsadequats a cada situació comunicativa (elementscomunicatius i expressius del llenguatge i elsseus registres)
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • En finalitzar l’etapa de SECUNDÀRIA, l’alumne/a :
      Ha de ser capaç d’utilitzar la metodologia basada en el treball del text per assolir el coneixement dels elements lingüístics i supralingüístics i el domini de la seva producció escrita.
      En finalitzar l’etapa de BATXILLERAT, l’alumne/a :
      Ha d’haver assolit amb escreix tots els conceptes de l’assignatura (llengua, gramàtica i literatura)que li hauran facilitat l’aprenentatge d’unes habilitats i competències lingüístiques bàsiques per a un bon domini de l’expressió oral i escrita de la llengua catalana, però alhora, i com a fet més important, li hauran permès d’assimilar uns coneixements de l’acte comunicatiu; és a dir: comprendre; expressar-se; llegir; escriure; analitzar i usar, tant per escrit com per oral, en un sentit crític i rigorós, qualsevol discurs.
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • PROPOSTA CURRICULAR
      EXPRESSIÓ ESCRITA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • PROPOSTA CURRICULAR
      GRAMÀTICA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • PROPOSTA CURRICULAR
      LÈXIC I EXPRESSIÓ ESCRITA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • PROPOSTA CURRICULAR
      ORTOGRAFIA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • METODOLOGIA
      PRIMER CICLE
      DE SECUNDÀRIA
      SEGON CICLE
      DE SECUNDÀRIA
      O B J E C T I U S
      Adquirir a partir del text l’hàbit del treball de la competència lingüística curricular.
      Utilitzar aquesta metodologia textual (o del treball a partir del text) per assolir tots i cadascun dels aprenentatges curriculars.
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
      METODOLOGIA
      PRIMER CICLE
      Llegir de manera atenta i reflexiva el text per a una primera fase de comprensió.
      O B J E C T I U S
      Distingir l’estructura del text.
      Identificar el tema de cadascuna de les parts en què s’estructura el text.
      Resumir el text en ¼ de la seva extensió.
      PRIMER CICLE  Treball progressiu i aprofundit d’interiorització del text
    • 1r ESO TEMPORITZACIÓ
      1r trimestre
      Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i introduir setmanalment el treball bàsic d’un text (llegir, distingir, identificar i resumir).
      Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i continuar setmanalment el treball bàsic del text i ensenyar-los a distingir les diferents tipologiesi adequacions de registres assignades a 1r ESO.
      2n trimestre
      3r trimestre
      Treballar ortografia i gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies i treballar el lèxic del 3r trim amb els textos.
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • 2n ESO TEMPORITZACIÓ
      Treballar ortografia i gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies (de 1r i 2n ESO) i treballar el lèxic amb els textos.
      1r trimestre
      2n trimestre
      Treballar gramàtica i continuar setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de tipologies ( de 2 ESO), treballar el lèxic i l’ortografia amb els textos.
      3r trimestre
      Incorporar la gramàtica en el treball bàsic del text (on ja hem incorporat la distinció de tipologies, el lèxic i l’ortografia).
      D’aquesta manera els alumnes arriben a segon cicle havent interioritzat el treball global de llengua a partir del text.
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • PRIMER EXEMPLE: Text descriptiu
      El meu violoncel
      El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent.
      És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic.
      Quan sóc a Puerto Rico endreço el meu “cello” a l’única habitació amb aire condicionat que hi ha a la casa. A mi no em preocupa si hi ha aire condicionat o no n’hi ha, però per a l’instrument és necessari, ja que l’atmosfera és molt humida a l’illa. Fins i tot així el so es veu afectat. No em sona tan purament aquí com a Europa. Els violins també es veuen afectats aquí, però no tant, perquè són més petits. Com més usada és una corda, més bé sona; i sona encara més bé quan està a punt de trencar-se; quan li arriba el “cant del cigne”. Naturalment, una corda molt utilitzada representa un problema per a un concert; però és cert que aquest és un dels riscos que s’han d’afrontar.
      Pau Casals, «Mi violoncelo»,
      dins F. Delclaux, El silencio creador. Rialp, Madrid, 1978
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • EXEMPLE DE TREBALL DE LA MORFOSINTAXI
      El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent.
      És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic [...]
      2n ESO
      4t ESO
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • EXEMPLE DE TREBALL DEL LÈXIC
      El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És lleugerament més petit que el violoncel corrent.
      És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic [...]
      2n ESO
      4t ESO
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • SEGON EXEMPLE: Text explicatiu / expositiu
      BARCELONA L'INCIVISME AL CARRER
      La factura dels grafits costa 2 milions d'euros a Barcelona
      Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades
      Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els esprais.
      L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quart part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros.
      Els regidors de l'oposició, CiU i PP, fa temps que clamen que la culpa que les parets de la ciutat estiguin tan brutes és de l'Ajuntament, que ha impulsat no només la realització de murals -els últims i més espectaculars durant el Fòrum-, sinó també la formació de futurs artistes a través de tallers que s'han impartit en els centres cívics.
      Capital dels grafiters
      De fet, Barcelona s'ha convertit en una de les fites del món grafiter. Tant els tècnics de CLD com els d'IPL -l'empresa que neteja les pintades del metro- asseguren que hi ha turistes grafiters que només vénen a la ciutat perquè aquí tenen parets però, sobretot, permissivitat. El fenomen ha provocat també molta literatura, sobretot perquè hi una part de misteri en aquest món. La majoria dels autors dels murals tenen la voluntat de continuar sent anònims, potser per por de les represàlies. Abans de l'estiu es va publicar Barcelona 1.000 grafits, que és l'antologia de les millors parets pintades de la ciutat. I de forma simultània es va fer una exposició itinerant que va anar a diferents poblacions titulada Graffitis, grafits... 6.000 anys de llenguatge marginal.
      Els organitzadors de la mostra expliquen que l'objectiu era contribuir a la reflexió activa "sobre una manifestació artística que ha anat produint arreu del món milions d'imatges, fruit de l'imaginari individual i col·lectiu". I diuen que, a banda de la qualitat artística de molts dels treballs, "cal entendre aquesta pràctica com un crit espontani i lliure que en totes les èpoques ha prosperat al marge de les estructures socials". Cal dir que els bons grafiters, a Barcelona i arreu, busquen per plasmar les seves obres parets on no molestin, per exemple, edificis per enderrocar o zones industrials. Però aquest és el grup selecte i més minoritari. La gran majoria embruta pel simple gust de fer-ho.
      Maria Favà
      Avui, 24 d’octubre de 2005
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • EXEMPLE DE TREBALL DE L’ORTOGRAFIA
      Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades
      Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els esprais.
      L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quarta part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros.
      2n ESO
      4t ESO
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • EXEMPLE DE TREBALL DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA
      EL TEXT EXPLICATIU
      CARACTERÍSTIQUES : TREBALL D’IDENTIFICACIÓ
      - Morfologia i sintaxi: Oracions que expressen causa, conseqüència, finalitat / Tipus de connectors.
      • Aspectes textuals: Estructura. Organització lògica i ordenada de les idees. Exposició analítica i sintètica.
      • On solem trobar aquesta tipologia textual: articles de premsa, conferència, llibres de text, tractats, etc.
      2n ESO
      4t ESO
      • IDENTIFICACIÓ DEL TIPUS DE TEXT (a partir de l’anàlisi de les seves característiques).
      • Exercici d’expressió «Després de la lectura d’aquest text explicatiu, redacta un text argumentatiu a partir del tema: “Grafits: art o brutícia”».
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell. 2006
    • DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA
      Ànnia Bosch i ElisendaTorrell
      Abril de 2006