1. La boxa (de l'anglès boxing), també coneguda de vegades com boxa anglesa o
boxa irlandesa, és un esport de contacte en el qual dos combatents lluiten utilitzant
únicament els seus punys recoberts amb guants encoixinats, colpejant el seu adversari
de la cintura cap amunt, dins un quadrilàter o ring especialment dissenyat amb aquest
objectiu, en breus seqüències de lluita anomenades assalts o rounds i d'acord amb un
reglament precís.
D'una forma més general, boxa o pugilat es refereix a un ampli gènere d'esports
de contacte en els quals dos adversaris s'enfronten en lluita utilitzant els punys, de
manera exclusiva o no, diferenciant-se segons les seves regles diferents esports com la
ja esmentada boxa anglesa, la boxa francesa o savate, la boxa xinesa o boxa Shaolín, el
kickboxing o boxa japonesa, el muay thai o boxa tailandesa, els antics pugilats grecs
com el pygmachia i el pancraci, etc.
La primera codificació de les normes que regulen els combats de boxa data de
l'any 1743, mentre que les regles encara vigents van ser establertes el 1889 pel marquès
de Queensberry, qui entre d'altres coses va introduir l'ús dels guants.
Tradicionalment ha estat considerada com a una pràctica esportiva
exclusivament masculina, afectada legal i culturalment per prejudicis de gènere. El
reconeixement dels drets de les dones i els avanços en la lluita contra la discriminació,
han permès que en les darreres dècades es registrés un apogeu de la boxa femenina.
Reglament
Als encontres entre púgils, és ideal que un combat sigui considerat "net", és a dir
que el caràcter atlètic es manté amb la qualitat de competència com cal, que proveeix un
espectacle esportiu practicat mundialment, encara que en molts combats això no sigui
així; de manera que observar el reglament de la boxa és de crucial importància a
l'esport.
El reglament actual (2008) ha d'especificar de manera concisa els punts prohibits
i ha de detallar els escenaris penats en l'esport —ja sigui professional o d'aficionat
(amateur), ja sigui masculí o femení—.
En general es poden llistar algunes de les accions que en un combat de boxa no són
permeses:
• Colpejar el clatell o darrere del cap.
• Donar cops de peu a l'oponent.

2. • Donar-li l'esquena al contrincant.
• Fer entrebancar al rival.
• Colpejar sota el nivell del cinturó.
• Donar cops de cap intencionals.
• Fer ús d'objectes que no siguin els guants reglamentaris.
Assalts
La baralla està dividida en episodis, els quals són anomenats assalts i coneguts
també pel vocable anglès round(s) (pronunciat "raund"). La quantitat d'aquests és
determinada pel tipus d'esdeveniment que sigui. El temps de cadascun d'aquests també
és limitat, a tres minuts cadascun. Els episodis estan separats per un període
d'agrupament d'un minut de durada.
Les trobades de boxa van començar sense limitació d'assalts. Van continuar a 20
assalts i després a 15. Actualment els campionats del món i continentals es realitzen a
12 assalts, els campionats amb títol nacional en joc són a 10 assalts, i els combats sense
títol en joc —o amb algun títol de menor importància— es realitzen a 4, 6, 8 o 10
assalts, segons es pacti.
Quant a la boxa professional, els assalts tenen una durada de 3 minuts. En la boxa
aficionada, fins el 31 de desembre de 2008, els combats es realitzaven a 4 assalts de 2
minuts cadascun. A causa d'una reforma del reglament realitzada el 2008, la quantitat
d'assalts i la durada de cadascun és la següent:
• Homes senior: 3 assalts de 3 minuts cadascun (vigent des de 01/01/2009).
• Dones senior: 4 assalts de 2 minuts cadascun (vigent des de 01/01/2009).
• Homes junior: 4 assalts de 2 minuts cadascun.
• Dones junior: 3 assalts de 2 minuts cadascun.
• Homes cadets: 3 assalts de 2 minuts cadascun.
• Dones cadets: 3 assalts de 1,5 minuts cadascun (vigent des de 01/01/2009).
Victòria per decisió
En alguns espectacles professionals, previ a l'episodi, i durant el període de descans,
el nombre de l'assalt és assenyalat amb un cartell indicant el següent assalt amb un
nombre visible al públic, aquest generalment és portat per una edecan sobre el
quadrilàter recorrent la seva perifèria interior.
Si la baralla compleix el transcurs de tots els assalts acordats i un dels boxejadors no
va ser noquejat fora de la baralla o desqualificat, llavors el combat disputat serà decidit
pel recompte total de punts que cada lluitador va anotar en cada assalt. O sigui que en
cada assalt un boxejador possiblement s'haurà exercit de millor manera que el seu

3. oponent, això significa que els jutges d'arbitratge de l'esdeveniment hauran observat la
qualitat de la baralla de cada púgil i hauran acreditat al púgil amb punts depenent de la
certesa dels seus cops, la quantitat de cops, l'eficiència dels seus cops, el que el
boxejador s'hagi mantingut amb una actitud esportiva i competitiva, etc.
Les anotacions que els jutges hauran fet en les seves targetes els indicarà la
puntuació que han acreditat a cada boxejador i les seves qualificacions seran indicades a
l'àrbitre de l'esdeveniment qui llegirà els resultats per declarar el vencedor. Si són tres
els jutges i cadascun va observar que un boxejador va mantenir una millor baralla, la
decisió es considera unànime.
Knockout
Durant els assalts, sempre que un boxejador rep un cop que el deixa fora de
combat se l'anomena knockout (abreujat K.O.) i queda fora de la baralla. El knockout és
un dels episodis més espectaculars (i polèmics) en un espectacle pugilístic, i és
determinant en el resultat d'una baralla, ja que el boxejador que és noquejat perd el
combat. En breu, la controvèrsia abasta el ser sinònim de perdre la consciència. El
knockout (K.O. de l'anglès knock-out) té lloc quan el recompte de protecció ha assolit el
límit i el boxejador no s'ha recuperat.[26]
També hi ha knockouts tècnics, els quals decideixen qui és el perdedor i qui el
guanyador.