3. La química en el nostre entorn
• La medicina
• L’alimentació
• La llar
• Cultura i oci
• Informàtica i comunicacions
• Transports
• Construcció
4. Efectes sobre el mediambient
• La pluja àcida
• L’efecte hivernacle
• La destrucció de la capa d’ozó
• La contaminació d’aigües i terres
• Les emissions radioactives
7. Metalls i metal·lúrgia
• Els metalls es troben presents en diferents
minerals, formats per diversos compostos
químics com òxids, hidròxids, sufurs,
carbonats…
• Aliatges:
Els acers (ferro, carboni i altres metalls), els bronzes (coure i
estany), els llautons (coure i zinc), el duralumini (alumini, coure,
magnesi i manganès), l’alpaca (coure, níquel, zinc i estany)…
8. Productes siderúrgics
• El ferro dolç. El seu percentatge de
carboni és inferior al 0,1%. S’empra en
operacions de forja.
• Els acers. El percentatge de carboni
oscil·la entre 0,1% i l’1,76%. Tenen
múltiples aplicacions.
• Les foses. El percentatge de carboni
oscil·la entre l’1,76% i el 6,67%. S’utilitzen
per a fabricar peces modelables.
9. Materials de construcció
• El ciment és una mescla d’argila i calcària, d’aspecte
pulverulent que, enbarrejar-se amb aigua, forma una
massa plàstica capaç d’endurir-se i adquirir una
resistència similar a la de la pedra.
10. Àcid sulfúric
• L’àcid sulfúric, H2SO4, es
un líquid incolor, viscós i
més dens que l’aigua. Es
coneix des de fa uns
quants segles.
• L’àcid sufúric s’empra en
grans quantitats en
nombrosos sectors
industrials: refinament del
petroli, fabricació
d’acumuladors elèctrics,
metal·lúrgia, producció de
fertilitzants, explosius,
colorants, fibres tèxtils,
detergents…
11. El carboni i els seus derivats
• Combinat
A l’atmosfera es troba diòxid de carboni, CO2.
A les roques de l’escorça terrestre hi ha carbonats com la calcària, CaCO3.
A l’interior de l’escorça terrestre hi ha petroli, el carbó i el gas natural.
En la matèria viva hi ha glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.
• Lliure
El carbonipresenta dues formes cristal·lines: el diamant i el grafit.
12. El petroli
• El petroli és un oli mineral compost bàsicamen per
hidrocarburs, que té el seu origen en la descomposició
anaeròbica de les restes orgàniques fa milions d’anys.
Productes
Temperatura de
condensació (ºc)
Nombre d’àtoms de
carboni
Aplicacions
Gasos (hidrogen, metà,
propà i butà)
No s’arriben a condensa. 0-4 Combustibles domèstics.
Èter de petroli 30-70 5-7 Dissolven.
Gasolines 70-160 6-10
Combustibles de motors
d’explosió.
Querosè 280 10-16
Combustible de motors
d’aviació.
Gasoil 250-350 15-18
Combustible de motors
dièsel. Calefacció.
Olis pesants (fueloil,
parafines, vaselines…)
360 18-40
Combustible.
Lubrificants.productes
aromàtics.espelmes.
Residu sòlid (asfalts,
betums, ceres…)
No s’arriben a liqua.
Construció de carreteres.
Recobriments.
13. Els plàstics
• Els plàstics són compostos procedents de substàncies
naturals o de compostos orgànics que han sofert una
gran transformació química.
Plàstics temoplàstic Plàstics termoestatics
Es caracteritzen perquè es reblaneixen quan s’escalfen i
tornen a endurir-se quan es refreden.Aquest próces es
pot repetir de forma indefinida.
Els més coneguts són:
PVC: Clorur de polivinil. S’utilitzen en envasos,
canonades, impermeables…
Polietilè: pot ser de baixa o de alta densitat. S’utilitza
com a aïllant elèctrc i per a fabricar diversos objectes.
Poliestirè: S’utilitza per a fabricar estris de dibuix,
regletes de conexió, etc. El poliestiré expandit o porexpan
es coneix com a suro blanc.
Metacrilat: Per la seva transparència, es fa servir com a
substitutiu del vidre.
Poliamides: Les més conegudes són el niló i el perló.
S’utilitzen com a fibres tèxtils.
Tefló: S’utilitza per a fabricar juntes i com a revestiment
de les paelles.
Es caracteritzen perquè, un cop endurits no s’estoven per
escalfament ni poden ser ja modificats. Si s’intenta, es
degraden i es destrueixen.
Els més coneguts són:
Baquelita: S’utilitza per a fabricar casquets d’interuptors
o mànecs d’estris de cuina.
Melamina: en forma de làmines, s’usa per a revestir
mobles cuina.
Polièster: s’utilitza en la fabricació de cobertes, dipòsits i
bucs d’embarcacions. En forma de fibra, s’utilitza per a
l’obtenció de teixits sintètics.
Poliuretà: pot ser d’alta o baixa densitat. El de baixa
densitat, conegut coma goma espuma, es fa servir per a
farbricar esponges i matalassos.
Resines epoxi: s’utilitzen en la fabricació de gomes
d’enganxar, vernissos i esmalts.
14. Les fibres
• Les fibres naturals: la llana, la seda, el
cotó, el lli, el cànem, l’espart, la pita i
l’amiant.
• Les fibres artificials: el raió.
• Les fibres sintètiques: el niló, el dacró i les
fibres acríliques.
15. Materials ceràmics
• Maons i teules.
• Porcellana i pisa.
• Rajoles i paviments
ceràmics.
• Materials refractaris.
16. Medicaments
• Els medicaments són substancies químiques que es poden
modificar els processos bioquímics que es produeixen en
l’organisme humà i en els d’altres éssers vius.
Aigua
oxigenada
H2O2, és un
poderós
agent
desinfectant
L’hidròxid
d’alumini
Al(OH)3, és
l’encarregat de
protegir la
mucosa gàstrica
El nitrat
d’argent
AgNO3, s’utilitza
per a cremar i
desfer les
berrugues.
El clorat de
potassi KClO3, per
renegar la mucosa
bucal,en cas que
s’hi produeixin
llagues.
L’àcid acetilsalicílic, més conegut pel seu nom
comercial d’aspirina