1. AMPOLLES DE
PLÀSTIC
ALBERT BUCH
LIDIA CREGO
ISAAC NOFUENTES
CRISTIAN TUCU

2. ORIGEN DEL PLÀSTIC
Els plàstics són materials
orgànics polimèrics d'alta massa
molecular. Són molècules
gegants formades per àtoms de
carboni juntament amb altres
d'hidrogen, oxigen, i en menor
mesura, clor, fluor, nitrogen o
silici.
El primer plàstic artificial va ser la
parkesina, un invent d'Alexander
Parkes del 1862. Al llarg del segle
XX l'ús del plàstic es va fer
extremadament popular i va
arribar a substituir altres
materials.

3. EL PROCES DEL PLÀSTIC
El primer pas en la fabricació d'un plàstic és
la polimerització. Els dos mètodes bàsics de
polimerització són les reaccions de
condensació i les d'addició. A la
polimerització en massa es polimeritza
només el monòmer, en general en una
fase gasosa o líquida, si bé es realitzen
també algunes polimeritzacions en estat
sòlid. Molts plàstics es fabriquen en forma
de material compost, el que implica
l'addició d'algun material de
reforç, normalment fibres de vidre o de
carboni, a la matriu de la resina plàstica.

4. Additius químics
Sovint s'utilitzen additius químics per
aconseguir una propietat
determinada. Els més utilitzats són:
• Antioxidants
• Estabilitzants UV
• Estabilitzants a el calor
• Plastificants
• Lubricants
• Càrregues reforçants
• Colorants i pigments
• Ignifugants
• Agents antiestàtics
• Agents escumants
• Agents antimicrobian

5. Tipus de plàstic
• Plàstics naturals (es
troben en la
naturalesa, com el
cautxú o l'ambre)
• Plàstics artificials
(s'obtenen a partir de
productes vegetals o
animals, com el cotó o la
llet)
• Plàstics sintètics (deriven
de productes d'origen
mineral, com el carbó o
el petroli).
• Plàstics biodegradables
(són els plàstics més
ecològics, que s’utilitzen
per fabricar bosses de
escombraries).

6. Reciclar
El plàstic és un dels materials
que es pot reciclar. Molts països
tenen contenidors de
reciclatge de plàstics. És fàcil
percebre com les deixalles
plàstics, per exemple d'envasos
Símbol del reciclatge internacional de líquids com l'oli de cuina, no
són susceptibles de ser
assimilats un altre cop per la
natura, perquè el seu material
triga aproximadament uns
cinc-cents anys a degradar-se.

7. Procés del reciclatge
Davant aquesta realitat, s'ha
establert el reciclatge d'aquests
productes de plàstic, que ha
consistit bàsicament en recollir-
los, netejar-los, seleccionar-os per
tipus de material i fosos un alrte
cop per a ser utilitzats com a
matèria
orgànica, addicional, alternativa o
substituta per al modelat d'altres
productes.
D'aquesta forma la humanitat ha
trobat una forma adequada per
evitar la contaminació de
productes que per la seva
composició, materials o
components, no són fàcils de
rebutjar de forma convencional.

8. Procés del reciclatge (2na part)
El polímer es degrada en
compostos químics bàsics i
combustible. Es diferencia dels
anteriors en que a més d'un
canvi físic hi ha un canvi químic.
Els mètodes més usats són piròlisi
i gasificació. En el primer es
recuperen les matèries primeres
dels plàstics, de manera que es
poden refer polímers purs amb
altres propietats i menys Es crema el plàstic per utilitzar
contaminació i, en el segon l'energia tèrmica alliberada d'aquest
procés en altres processos, és a dir,
s'obté gas que pot ser usat per a
s'usa com a combustible per obtenir
produir electricitat, metanol o energia. El principal problema
amoníac. d'aquest mètode és la generació de
contaminants gasós i de cendres
altament contaminants.

9. Altres envasos més ecològics
Els envasos de cartró i paper
van tenir una gran
acceptació, ja que mantenien
les quantitats preposades de
cafè , cereals , sal i altres
articles bàsics. Aquests eren
fàcils d'emmagatzemar, apilar i
etiquetar . Mantenien els
aliments allunyats dels insectes
i la pols , principals problemes
que s'enfrontaven amb els
aliments.