1. Finca pública de Son Massip i Sa casa de neu d’en Galileu GRUP JUVENIL DEL GOB 13/03/2011
2. Puig d’en Galileu des de Son Massip El puig d’en Galileu està situat al municipi d’Escorca i té una alçada de 1182 m. És un immillorable mirador del nord-oest de la Serra de Tramuntana amb un valor estètic inqüestionable; també té un dels racons més encantadors de tota la serra: la casa de neu d’en Galileu.
3. Itinerari L’itinerari comença en la Urbanització de Son Massip, començaren pujant per un fort pendent de ciment i poc desprès travessarem un portell. Caminarem per un alzinar on el camí presenta diverses bifurcacions que hem de prendre: dreta, esquerra, dreta i esquerra, sempre en sentit ascendent.
4. Itinerari Així arribarem a un lloc on el camí es torna més estret, en aquest punt i només caminant un parell de metres a la dreta trobarem la casa de neu de Son Massip. Aquí és on comença l’antic camí dels nevaters, recentment restaurat, que rep el nom de ses Voltetes d’en Galileu
5. Itinerari Pujarem per ses Voltetes d’en Galileu, tram molt empinat però amb unes vistes excel·lents de la serra. Quan termina la pendent ens trobarem amb la casa de neu d’en Galileu des d’on pujarem al puig d’en Galileu.
6. Què es una casa de neu? La casa de neu era una cavitat excavada a terra que, amb freqüència, aprofitava un avenc o un forat natural. Aquest gran pou es tapava amb una coberta d'obra, d'un o dos aiguavessos i disposava d'unes quantes obertures: una porta per la qual els nevaters entraven per treballar-hi i unes finestres, les bombarderes, per on es trabucava la neu. Aquesta es conservava el màxim temps possible fins que arriba l’època de consum.
8. Components de les cases de neu: Restes de casa de neu a Monnàber Les instal·lacions per emmagatzemar la neu, a més a més del dipòsit pròpiament dit, també comptaven amb altres elements per facilitar les tasques dels treballadors i traginers; aquests altres elements eren: el porxo, el camí, els marges, les parets i les fonts .
9. Les cases de neu d’en Galileu Es construí a partir de l’any 1692. La casa de neu es degué aixecar ràpidament, ja que l’any següent ja estava en funcionament. Fou abandonada definitivament l’any 1908. Casa de neu d’en Galileu abans de la restauració
10. Aquesta casa de neu és una de les més emblemàtiques en conjunt; el camí, el porxo, les parets i els marges constitueixen un magnífic exemple d’instal·lació de nevatejar. Casa de neu d’en Galileu just acabada de restaurar pel Conse ll
11. Casa de neu d’en Galileu just acabada de restaurar pel Conse ll
12.
13. Com es transportava i a on? Les cases de neu estan situades a llocs de difícil accés, per la qual cosa hagueren de construir camins de ferradura per arribar als dipòsits més llunyans. Un cop tallats i trets els pans de neu (blocs més o manco compactes) i embolicats dins càrritx, la neu era baixada de nit des de les cases amb muls o ases amb unes beaces especials dites portadores fins als pobles. Des d’allà, ja mitjançant carros, era duta als pobles o als dipòsits de ciutat.
14. Per a què es feia servir? La neu es dedicava a usos preferentment terapèutics, però també era aplicada a la gastronomia. En medicina tenia usos molt diversos: baixar la febre, per combatre les malalties relacionades amb espasmes nerviosos, per fer abaixar les inflamacions en cops, bonys i hematomes i per alleujar les ferides de cremades. En gastronomia, la neu era utilitzada per fer gelats i begudes fredes i refrescants.
15. El gelat a domicili o a altres interessats es transportava dins uns recipients dits bombes de refredar. Per a la presentació dels gelats se solia emprar un motlle, anomenat esterquino , que s’obria en dues parts i que tenia forma de pinya,d’aucell, de peix, etc. Esterquinos Bomba de refredar. Per a què es feia servir?
16. Reforestació finca pública Son Massip Amb l’objectiu de recuperar espècies relictes, de crear un paisatge bell i d’evitar l’erosió per despreniments. La reforestació s’ha fet per zones. Teix Rotaboc (acer) Alzinar
