Edició del Butlletí Obert de la Fundació centrat en els mitjans del Centre Obert

1. ButlletíObertnúm.
24Octubre 2016

3. 3Fundació Joan Salvador Gavina
La
Fundació
Ra Val la Pena
El barri fotografiat pels seus joves
Durant la celebració del 35è
aniversari de la Fundació es va
gestar un projecte ambiciós entre la
nostra Fundació i la Fundació Foto
Colectania, promoure un taller que
acostés la fotografia als nois i noies
de l’entitat. Amb aquesta idea, va
nèixer el taller de fotografia «El
barri fotografiat pels seus joves».
Amb la guia d'un fotògraf
professional i el projecte
«Fotografia en curs» ideat i
desenvolupat per l'associació A Bao
A Qu, es va posar en marxa aquesta
iniciativa de difusió i pedagogia
sobre la creació fotogràfica. A més
de fer transmissió de la fotografia
com a art, cultura i creació, el taller
ha permès apropar aquest món als
nois i noies del Centre Obert des
d'una vessant molt personal i social.
Després de moltes sessions de
treball, d'un llarg camí (gairebé 5
mesos) de feina conjunta entre els
noies i noies adolescents del Centre
Obert, el fotògraf i els estudiants de
3 escoles de fotografia de
Barcelona, s'ha arribat a la
producció d'una exposició que
porta per títol «Ra Val la Pena. El
barri fotografiat pels seus joves» i
presentada en públic al Centre

4. 4 Butlletí Obert 24
d’Arts Santa Mònica. Durant aquest
temps, hem tingut estones de
diàleg, estones d'aprenentatge,
estones emocionants, estones amb
idees encallades,... però sempre
amb un objectiu: agafar una càmera
i aprendre a mirar.
El taller
El taller comença amb un diàleg, un
diàleg entre el fotògraf i els nois i
noies que faran les fotos. Aquest
gira, sobretot, al voltant del procés
creatiu que hi ha en el fet de
«retratar» el nostre entorn. Amb les
primeres sessions, es familiaritzen
amb les màquines, surten al carrer
a captar llums, espais i les persones
del barri. Algunes sessions són
lliures, altres tenen l'objectiu de
buscar elements, situacions i
persones que despertin un interès.
Darrere de cada imatge hi ha una
explicació i compartir­la és, sens
dubte, un moment que enriqueix i
transforma les pròpies imatges.
Les fotografies de'n Xavier
Miserachs i de la «Barcelona de fa
anys» exposades al MACBA durant
el mes de març passat, han servit
per contextualitzar moltes de les
explicacions més teòriques del
taller. Amb ell han conegut una
altra Barcelona i han mirat amb ulls
de fotògraf què li podia haver calgut
tècnicament a en Miserachas per
prendre aquelles imatges.
Cada sessió del taller es precedeix
d'un repàs del treball previ, parlar
sobre el futur resultat i anar a la
caça de noves imatges. S'han
d'aprofitar els moments de
crepúscle per captar amb noves
llums racons coneguts, buscar
persones del barri amb qui

5. 5Fundació Joan Salvador Gavina
compartir una instantània de la
seva vida, posar­se davant de la
càmera i ser part del contingut i
composició de les fotografies. Una
bona foto pot sortir per accident,
però per a un projecte no podem
comptar només amb la bona sort. A
cada sessió s'han de concentrar en
els detalls i anar a buscar allò que
cerquen.
Els joves que participen del taller
han estat treballant amb en Toni
Amengual, fotògraf i docent, que els
ha acompanyat en un viatge ontotes
dues parts, mestre i alumnes, han
après molt. Ell és el guia que els ha
portat a seleccionar les imatges,
preparara­les, ordenar­les no només
cronològicament, sinó pels colors,
per la seva temàtica, per la seva
tècnica o per allò que els feia sentir.
El resultat
Tot treball creatiu comença amb un
neguit que cal representar. La
fotografia és el mitjà per
representar aquest neguit i una
exposició, amb un fanzine­catàleg
el resultat que podrem mostrar. La
producció dels diferents «safaris»
s'ha ordenat, classificat i editat per
formar un conjunt. Després de tot
el treball, finalment tenim allò que
buscàvem, un retrat de
l'arquitectura i els espais del Raval
fusionat amb la gent que hi viu, que
hi treballa i que hi transita. Tot
plegat, una feina de moltes hores,
però que ha valgut la pena, com el
Raval.

6. 6 Butlletí Obert 24
Les fotografies del taller les han
realitzat Sadia Akter, Dina Belkaid,
Dina Boujedain, Deima Darry,
Carmen Fernández, Liza Islam,
Guita Lal, Iram Massod, Nouhaila
Mnaouer, Milenka Moreno, Noor
Nasser, Nico Mosquera, Walid
Mouden, Sheyla Reyes, Karen Ruíz
i Kiran Shahzadi.
Durant tot el procés els han
acompanyat els seus educadors,
Laia Bellostes i Toni Fernandez, els
estudiants de fotografia, Rubén
Fernandez, Valentina Gonzalez,
Cristian León i Maria Sanz, i el
fotògraf Toni Amengual.
El projecte ha estat produït per la
Fundació Joan Salvador Gavina
i la Fundació Foto Colectania
amb la col·laboració del Centre
d'Arts Santa Mònica i
Transmat Records. El taller ha
estat ideat i desenvolupat per
l'associació A Bao A Qu amb el
suport de Grisart – Escola
Internacional de Fotografia,
l'Institut d'Estudis Fotogràfics
de Catalunya i l'IDEP.
Jordi Solé
Tècnic de comunicació i Serveis Informàtics

7. 7Fundació Joan Salvador Gavina
L'opinió
de...
És una edat en la que se senten grans
però encara necessiten
l’acompanyament. Es van separant
cada vegada més dels pares i
cerquen l’acceptació dels altres
adults, mestres i companys. Passen
a tenir nombroses experiències fora
de l’entorn familiar. Les amistats es
tornen més importants.
És una edat de certa tranquilitat on
s’han superat conflictes existents a
l’etapa preescolar, com les
rebequeries, gelosies o malsons i a
la que encara no s’han iniciat les
alteracions biològiques i
psicològiques de la pubertat. Pels
pares és propicia per treballar sobre
hàbits, destresses i valors per mitjà
dels costums i rutines familiars.
Serà una etapa d’assimilació. Saben
que s’espera més d’ells i que les
exigències dels adults cada vegada
són superiors.
Busquen explicacions lògiques a
l’entorn que els envolta. Han passat
del pensament concret al lògic.
Desenvolupen l’esperit crític. Volen
conèixer el per què de les coses.
L'infant de 8 a 11 anys

8. 8 Butlletí Obert 24
Hauran d’enfrontar­se definitivament
amb la realitat externa i adaptar el
seu comportament a les condicions
que aquest món imposa.
És important l’aprenentatge de
desenvolupar­se en totes les àrees
de la vida, les relacions amb els
amics, el treball escolar i l’esport.
La pressió que els companys de la
mateixa edat exerceixen pot ser
molt forta. Els que estan bé amb
ells mateixos, amb una autoestima
i estabilitat acceptable, podran
afrontar millor les pressions
negatives i prendre millor les
decisions. Saben que la relació és
cosa de dos i poden ser capaços de
posar­se en el lloc de l’altre.
Apareix la figura del “millor amic o
amiga”.
Han d’anar adquirint el sentit de la
responsabilitat, a la vegada que van
desenvolupant la seva
independència. Voldran prendre les
seves pròpies decisions, gaudint de
fer­ho, a la vegada que els farà més
responsables. Construeixen la seva
pròpia escala de valors. Els agrada
sobresortir i es mostren sensibles a
la crítica o la lloança.

9. 9Fundació Joan Salvador Gavina
Les dues activitats fonamentals són el
joc, amb la possibilitat d’ampliar les
seves capacitat físiques, intelectuals,
aprenentatge del funcionament
grupal i l´aprenentatge escolar.
Dediquen gairebé el mateix temps a
parlar que a jugar.
Deixen de ser tant egocèntrics, fet
que pot provocar moments
d’ambivalència comportamental i
l'habilitat emocional. S’obre el món
de les obligacions, que haurà de
respectar i complir, buscant
l’equilibri entre els desitjos i les
prohibicions. Amb l’edat augmenta
el desig d’intimitat.
Tot i que saben verbalitzar el que
senten i volen, amb el temps,
augmentaran el control sobre les
seves emocions i sentiments sense
sentir necessitat d’exterioritzarlos.
Prenen consciència que s’han de
respectar els sentiments dels altres.
El tracte que reben de pares,
germans i adults influirà en la
definició que facin de si mateixos. A
més, creix la curiositat intelectual
pels temes sexuals.
Dr. Antoni Martínez Roig
Pediatre

10. 1 0 Butlletí Obert 24
Això és
educatiu
Quan parles amb les educadores i
els educadors del barri que atenen
la franja d’edat d’entre 8 i 11 anys,
sempre s’arriba a una màxima: és
una edat complexa. Ho és al barri
del Raval per les dificultats i
problemàtiques socials de moltes
de les famílies que hi viuen, però ho
és també per l’etapa i el moment
maduratiu dels nens i nenes.
Al Centre Obert, els infants d’entre
8 i 11 anys estan dividits en dos
grups, Montjuïc i Tibidado. A cada
grup s’hi estan dos cursos i, per
tant, sempre hi ha uns “nouvinguts”
i uns “veterans”. Tot i les moltes
activitats que comparteixen,
sempre hi ha una fractura entre els
que estan més pròxims als petits de
la casa (els infants de 6 i 7 anys) i
els que ho estan més dels
preadolescents (12 i 13 anys). Són
aquestes proximitats polaritzades,
aquest trobar­se entre dues edats
tant radicalment diferents el que,
sovint, genera als educadors
dificultat.
Què volem treballar
Quan al finalitzar un curs els
diferents responsables dels grups
ens reunim per parlar dels nens i
nenes que, per edat, canvien de
grup, sempre ens trobem amb la
mateixa situació: aquesta nena o
aquest nen, seran així quan tornin
Els mitjans del Centre Obert
Joan Salvador Gavina

11. 1 1Fundació Joan Salvador Gavina
passat l’estiu? El canvi de referent,
com els afectarà? En aquell
moment, quan comencem a
escriure les llistes dels infants que
tindrem al nou curs, és quan
revisem els objectius de treball per
veure com casar les
necessitats dels
“nouvinguts” amb les
necessitats dels
“veterans”.
Tot el treball al Centre
Obert, des del més
petit de la casa que té
4 anys fins al més
ganàpia que en té 16, es fa de forma
ascendent. Amb això assegurem una
continuïtat metodològica, de treball
emocional, de treball d’habilitats
socials que fa que el seu pas pel
Gavina sigui coherent i amb un
objectiu final clar.
La ingenuïtat i la insubmissió que
sovint mostren, els fa ser
fantasiosos amb el que volen. Ja no
creuen en la màgia dels contes de
fades, però tampoc tenen les eines
per valorar la realitat amb
objectivitat. Això els fa sovint, no
valorar allò que tenen. Volen deixar
de ser petits, però es moren de
ganes de jugar. Volen assemblar­se
als “guais dels adolescents” però
sovint són difícils d’entendre i per
tant, “ja no molen tant…”. Saben
molt bé què esta bé i què no, però
posen a prova els seus límits i de
retruc els de qui els envolta (i tant
fa que siguin adults
o els propis
companys). Es
mouen sempre
entre dicotomies,
en dues posicions
extremes entre
elles. Comencen a
ser conscients del
món que els envolta, no volen ni la
màgia ni la fantasia, però volen fer
creure que els agraden les coses
crues quan, de fet, estan desitjant
menjar­les ben cuites i amanides.
El treball emocional és un dels pilars
bàsics de l’atenció del grup de
mitjans. Els costa molt posar nom al
seu estat anímic. En molts casos,
suposa un bloqueig per a poder­se
expressar i, fins i tot, per a poder­se
relacionar. Sembla que hi hagi una
norma no escrita en el barri que digui
«Si et fan quelcom que et molesta, no
ho deixis passar, t'hi tornes i et
defenses». Ens trobem amb molts
infants que no accepten les normes.
Amb els mitjans la
polarització dels dos grups
és molt evident, fins i tot
dins un mateix grup d’edat.

12. 1 2 Butlletí Obert 24
Estan molt influenciats per la cultura
del carrer, per allò que veuen en
adolescents i joves del barri que
tenen conductes
disruptives i
peridelincuents. Per a
molts dels nens i nenes
que atenem, aquests
nois i aquestes noies
més grans són el model
on emmirallar­se i
intenten comportar­se igual perquè
«és guai!».
L'aspecte acadèmic és el segon pilar
de la nostra intervenció. De forma
general, tenen un nivell acadèmic
molt baix. Entre els 40 infants al
nivell de mitjans que atenem i dels
que en fem seguiment, 12 tenen
adaptacions curriculars. Dels 28
restants, més de la meitat treballen
matèries en petits grups per
intentar que aprofitin més el temps
d'escolarització. Ja sigui en petits
grups o de forma individual, tots els
infants tenen temps per a fer deures
i/o per treballar matèries de forma
individual. A més, comptem amb el
suport d’un psicopedagog per
atendre els nens i les nenes amb
dificultats d’aprenentatge i de
lectoescriptura..
Tan l'aspecte emocional com
l'acadèmic estan íntimament
relacionat amb les habilitats
familiars. Per a molts pares, l'escola
no té la importància que hauria de
tenir. Per altres, els és
molt difícil ajudar­los
perquè els seu nivell
d'estudis és molt
bàsic, alguns tenen
moltes dificultats per
llegir i escriure.
El treball amb la família
Les habilitats familiars juguen un
paper clau en aquest procés de
prendre consciència de l'entorn i
saber què esta bé i què no. Els
límits que posen les famílies són
molt laxes i massa permissius. A
aquest fet, s'hi afegeix el d'una clara
falta de rutines intrafamiliars.
Massa sovint ens trobem amb nois i
noies que ens diuen que a casa fan
el que volen i quan volen. «Quan
Carreguen una motxilla
massa gran i els passa
factura emocional i
acadèmicament

13. 1 3Fundació Joan Salvador Gavina
arribo a casa després de Gavina
[això és entre 3/4 de vuit i 1/4 de
nou del vespre] m'agafo el sopar
que hagi fet la mare i menjo al sofà
o a la meva habitació». Més enllà de
la perpetuació de rols de genere
clarament no­igualitaris, treball que
cal fer amb tota la família i no
només amb l'infant que ve al Centre
Obert, n’hi ha molts que no sopen
en família, de fet, comparteixen
molt pocs espais familiars.
Tanmateix, el treball amb les
famílies s'ha de fer amb molta
precaució. Si ja és més o menys
difícil crear vincles de confiança i
respecte amb els infants, més ho és
amb les famílies. A moltes mares i
pares els costa validar el paper de
les educadores i educadors.
A nivell de responsabilitats, són les
mares, en primer lloc, les que
cuiden i vetllen que els seus fills
vinguin al centre. Amb tot, és molt
habitual que en algunes famílies es
traslladi una part de la
responsabilitat en germanes més
grans. Quan se'ls pregunta per què
no venen els adults de la família (ja
sigui la mare o el pare) a buscar­los
responen que «els germans són
molt responsables, que s'hi pot
confiar».
La consciència del món que els
envolta
Viure en barris amb
problemàtiques socials derivades
de la probresa no és gens fàcil. Els
nens i nenes que deixen la infantesa
i es troben en aquells anys abans de
l’adolescència, s'empapen del món
que els envolta i ho fan veient
realitats que no haurien de ser
habituals. Viuen experiències que
no els tocaria i aprenen coses que
haurien de descobrir quan el seu
cap i els seu desenvolupament
fossin més madurs. Aquests
mitjans, els mitjans que atenem al
Joan Salvador Gavina veuen, viuen
i aprenen coses d'una realitat,
sovint crua, que diguem, no és
normal. Tanmateix, són les cartes

14. 1 4 Butlletí Obert 24
amb les que juguem i no per això
creem espais que els aïllin de la
realitat. Creem espais on es puguin
relacionar amb igualtat, amb
tranquil·litat i on puguin aprendre a
mirar el que els envolta sense
sentir­se destinats a repetir allò que
hi succeeix.
Diamants per polir
Sorprèn des del primer moment
que, tot i la distància emocional que
sembla que prenguin, per poc que
reben saben agraïr­ho. Potser ho
fan per la seva proximitat amb els
petits o potser pel fet de
reinvindicar la seva posició de
frontisa entre la infantesia i
l'adolescència. Sigui com sigui, si
aconsegueixes establir un vincle
amb ells, aprecien les atencions i els
detalls que en grup o
individualment reben de les
educadores.
És cert que, el fet de poder­se
centrar en una atenció que
diàriament no supera els 10 infants
per grup, facilita poder descobrir
les potencialitats de cadascú i
ajudar­los tant, a la pròpia
descoberta, com al reconeixement
per part de la resta d'iguals. En
molts àmbits etiqueten els nois i
noies, els estigmatitzen amb
adjectius que aquí aconseguim
trencar. És cert que fan coses que
molesten als companys, però han
d'aprendre on trobar els seus límits

15. 1 5Fundació Joan Salvador Gavina
i respectar el dels altres. El seu
posat xulesc i gallet és defensiu, és
per desconeixement. Quan parlem
d'habilitats socials estem parlant
d'elements i criteris que ens permet
relacionar­nos amb les altres
persones des del respecte i la
igualtat. D'aquí es despendrà per si
sol que no cal ser agressiu per
resoldre una diferència, que no cal
cridar per fer­te sentir, que hi ha
moltes opinions i que
amb arguments es pot
dialogar,...
Cada tarda, quan
arriben de l'escola i
se'ls obre l'espai de
joc lliure amb iguals,
de joc creatiu amb
amics i companys,
avancen mitjançant les experiències
compartides cap al descobriment de
les limitacions i les potencialitats,
cap a la comprensió del que agrada
i del que no. De mica en mica,
adquireixen habilitats per
comunicar­se i relacionar­se i
créixer al ritme que marca la
biologia i la maduresa emocional i
no accelerada per un entorn, per a
ells, encara hostil.
Les dificultats de l’equip
Qui realitza una feina que li
apassiona, viu amb gran intensitat
tot el que l’envolta. Les educadores
i els educadors treballem amb
material sensible, infants, però que
porten a la seva esquena una gran
motxilla de problemes i situacions
que els dificulta centrar­se en el que
són: personetes delicades que han
de créixer progressiva i suaument.
El material amb el que treballem
cada dia deixa petjades profundes,
molt diferents de les que deixem a
la vora de la platja i que ens
esborren les onades
amb el seu anar i
venir. És un
aprenentatge continu,
una feina que no
s’acaba i que cal
tornar­hi de nou a
cada setembre. Crear
vincle és un pas
essencial per a poder
fer que l’infant comparteixi la seva
motxilla i aprengui a gestionar­la.
És en aquell moment quan ens hem
d’escolar per l’escletxa de la seva
cuirassa i destriar quin fil resseguir
per generar confiança. Amb aquesta
confiança caldrà treballar i créixer
plegats fins que siguin adolescents.
Calen projectes i espais
on els educadors i les
pròpies famílies puguin
compartir els seus
dubtes i pors
Anna Carrillo i
Arantxa Arizmendi
Educadores del nivell de mitjans del
Centre Obert Joan Salvador Gavina

16. Darrera
hora!
Durant el mes d'octubre hem rebut la
notícia d'haver estat guardonats amb
2 premis: el Premi Francesc Candel i
el Premi Suma de Bòboli.
D'una banda, el passat dimecres 26
d'octubre, al Pati Llimona de
Barcelona, es va fer entrega del XIII
Premis Francesc Candel i un dels
guardonats de l'edició d'enguany ha
estat el nostre projecte de "el Caliu".
Els premis els atorga la Fundació
Carulla, entitat creada l'any 1973 per
promoure la llengua, cultura i valors
que configuresn la societat catalana, i
estan destinats a reconèixer i
difondre les bones pràctiques en
l'àmbit de la integració dels ciutadans
catalans d'origen immigrant. El jurat
ha valorat la originalitat del projecte
que va presentar la Fundació per ser
integral, de suport educatiu i
emocional, i que tant atén infants
com famílies en situació de
vulnerabilitat del multicultural barri
del Raval.
El premi Suma de Boboli, d'altra
banda, ha estat per al projecte de
cobertura de necessitats bàsiques.
Boboli és una marca de roba infantil
que, responent a la seva identitat i
compromis amb la infancia, ha creat
els premis per donar suport a les
entitats que treballen per assegurar la
cobertura de necessitats bàsiques
dels infants i assegurar que es
desenvolupin per ser grans persones.
Podeu col·laborar amb la Fundació fent les vostres
donacions a:
"la Caixa" ES78 - 21 00 - 3063 - 92 - 2200049350
Fundació Joan Salvador Gavina
Nou de la Rambla, 39-41 - 08001 Barcelona
Telf. 93 442 66 83
La Fundació guardonada amb 2 premis
Premi Francesc Candel i el Premi Suma de Bòboli
www.fgavina.org
facebook.com/FundJSGavina
@FundJSGavina
Amb el suport de: