Butlletí Obert 16

398 views

Published on

[CAT] Butlletí Obert núm. 16 de la Fundació Joan Salvador Gavina
[ESP] Butlletí Obert núm. 16 de la Fundación Joan Salvador Gavina

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
398
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Butlletí Obert 16

  1. 1. Butlletí Obert 16 núm. Març 2012Sumari Bombolles i Jazz 3 L’art, precursor de la utopia Olga Cubides 4 L’entrevista a .... Sera Sánchez, educador social a Alaska 9
  2. 2. Julia Abalde Aquest barri tant intercultural com és el nostre i queVoluntària de suport alMenjador marca el principi d’aquesta editorial, és l’obra que la nostra voluntària Julia Abalde va dissenyar i confeccionar com a obsequi per als col·laboradors de la festa solidària del 14 de març (d’aquest event al Club Astoria, us n’hem escrit quatre línies a l’article que enceta aquest butlletí). Al llarg de la nostra modesta publicació, us trobareu amb altres obres totes elles d’artistes que, compromeses amb la societat i amb l’art, són voluntàries a la nostra Fundació. Sobre elles, sobre art i sobre solidaritat us presentem un article molt interessant que recull què les Editorial mou a expressar-se plàsticament i a ser voluntàries en algun dels nostres projectes. Per acabar, hem entrevistat en Sera Sànchez, educador social de professió i dramaturg a hores.
  3. 3. El nostreespai Bombolles i Jazz d’aquestes característiques, va superar amb escreix haver somiat sovint per una festa així i no atrevir-se a posar fil a l’agulla (potser per inexperiència, potser per què el dia a dia ens aclapara,...) El dia va arribar, els dubtes i les pors de si tot el que haviem fet era suficient o era el que tocava fer seguien allà presents, però tal com cantava Freddi Mercury en el seu darrer disc “L’espectacle ha de continuar”. La nit del 14 de març va encetar-se amb les paraules d’en Xavier Graset i un conte metafòric sobre l’ajuda que sovint tenim a l’abast però no sabem veure. Les bombolles d’en Pep Bou, van ser un clar exemple de la fragilitat d’aquesta societat a la vegada que van ser, sense paraules, una mostra de l’art efímer però impactant de la seva disciplina. Cap al final de l’actuació d’en Pep Bou, es van incorporar a l’escenari el quartet de jazz format per en Joan Chamorro, l’Andrea Motis, en Josep Traver i la Carla Motis. Un moment de sinergia entre les bombolles i els ritmes suas delF a més d’un any, en una conversa informal amb un col·laborador molt contrabaix, les guitarres i la veu prodigiosa proxim a la Fundació, va sembrar- i brillant d’una emergent estrella delsse la llavor del que després s’ha convertit escenaris musicals.en la festa solidaria de la nostra Fundació, Durant una hora de música, amics i“Viu i reviu amb els infants i famílies del col·laboradors de la nostra Fundació vanRaval la nostra festa solidària”. poder ballar mentre podien degustarAquest col·laborador és en Xavier una copa de cava Gramona que, el nostreGramona. Ell, mogut per la feina que aquí patrocinador (seria exagerat dir, méses fa amb els infants i joves del Raval i les entusiasmet i entregat?) va voler regalarseves famílies, no ha volgut que la difícil als assitents a la festa. El final de la nitsituació de la nostra societat sigui el motiu s’acostava. Creixia entre la gent de laperquè deixem de fer el que millor sabem, Fundació la sensació que, per a la properatreballar des de l’educació la prevenció de festa que fem, comptarem, segur, amb totessituacions de risc social. les persones que amb la calidesa i la seva solidaritat fan cada dia més gran aquestaEn aquell moment la il·lusió, la novetat entitat, la nostra i sempre oberta Fundacióel poder preparar un esdeveniment Joan Salvador Gavina. Fundació Joan Salvador Gavina 3
  4. 4. Això és voluntari, eh! L’art, precursor de la utopiaQuina relació té l’art amb aquella actitud tan típicament humana,la solidaritat, que és aquellsentiment que impulsa a l’acció, per tal d’ajudar o alleugerir el sofriment de l’altre? A primera vistano sembla fàcil trobar la relació entre art i solidaritat. Aquest és l’objectiu que ens hem proposatde la mà dels nostres artistes-voluntaris, que, amb les seves paraules, plenes de sensibilitat ide sentit, ens han ajudat a veure que art i solidaritat tenen molt en comú. Julia Abalde, KarinEspinogosa, Danielle Létard i Tesa Medina són quatre dones artistes i voluntàries que ens donenun cop de la mà a la Fundació Joan Salvador Gavina.Artistes solidàries de causes nobles. Ha esdevingut una eina al servei de la persona, de la societat i deEn essència, establir una relació entre la construcció del valor universal de lasolidaritat i art ens porta a relacionar ètica solidaritat. De fet, ha estat un mirall de lesi estètica. L’ètica que posa els fonaments de tristeses humanes, del sofriment, i tambéla igualtat d’oportunitats i la justícia social, de l’alegria i de l’esperança.i l’estètica, en la seva funció social, com aexpressió de la bellesa i de la sensibilitat Julia Abalde, voluntària de suport alhumana. Com diu, Tesa Medina, voluntària menjador, afirma que “com en qualsevolde menjador, parafrasejant a Nietzsche: “la branca del saber i del fer humà, és el propivida sense art seria una errada”. artista qui decideix la finalitat última de la seva activitat. És a les seves mans triarGairebé sempre, l’art, com a generador bé treballar amb l’elit, o bé treballar pel béd’emocions i sentiments, s’ha posat a favor comú. Per tant, la relació de l’art amb la solidaritat pot ser intrínseca per a alguns, i irrellevant per a uns altres”. L’art, a més, ha estat un reflex de la societat i de la història, i, conseqüentment, en moltes ocasions, ha esdevingut un mitjà de denúncia davant les injustícies. “L’art pot contribuir molt activament a la construcció d’una societat més justa. Des d’esdevenir una veu de protesta que subratlla i posa de relleu els aspectes més sòrdids de la nostra realitat social; o donar veu i espai a aquell a qui la societat no li ho concedeix; o, fins i tot, d’una manera més literal, intervenir espais per tal de transformar la psicologia i la funcionalitat d’un entorn”, explica Julia Abalde. En alguns moments de la història, l’art ha estat un motor de canvi social i un removedor de consciencies. Ha intentat Tesa treure a l’ésser humà de la seva apatia i Voluntària de suport al Menjador del seu desencís: “L’artista fa avançar el 4 Butlletí 16
  5. 5. món, obre nous camins i amb la seva obra pintar o esculpir cap obra pensant en sereleva l’esperit humà”, diu Danielle Létard, remunerada. La solidaritat té aquest mateixvoluntària d’arts plàstiques. ingredient de gratuïtat”, assegura Karin.Altruisme egoista Per què aquestes artistes van esdevenirArt i solidaritat també comparteixen voluntàries a Gavina?sentiments. Tant al practicar la solidaritat Tesa Medina assegura que “vaig créixercom al plasmar una obra d’art, hi ha un sense amor. Però la curiositat, el meu afanysentiment de complaença i de benestar d’aprendre, els llibres –molts llibres–, iinterior. “Desenvolupar la creativitat algunes persones clau, que es van creuaraporta una gran satisfacció. Gaudeixo en el meu camí, em van ensenyar quemolt el procés de creació, perquè t’has de començar amb mal peu durant la tevamantenir alerta i flexible per incorporar o infantesa, no et condemna a ser infeliçrefusar idees. Aquest procés creatiu s’aplica la resta dels teus dies... Ara que tinc mésa totes les facetes de la vida, i una d’elles és temps i les necessitats bàsiques cobertes,la solidaritat”, diu Karin Espinagosa, qui vaig sentir l’impuls de donar un pas més.afegeix que “allò que es pot aprendre de Buscava un voluntariat amb nens, perquèl’art és ‘l’altruisme egoista’. Adonar-te que sé, per experiència, que allò que penetrafas les coses perquè et fan sentir bé”. al cor d’un infant, resta per sempre...I Tesa Medina afegeix, “l’art ens fa més També sé que els nens, sigui quina siguiemocionals, ens ensenya a fixar-nos en els la seva situació, volen tots els mateix:detalls, a valorar els petits plaers, a gaudirsense que sempre hi hagi una recompensaeconòmica... Educar i entrenar la creativitatens fa més receptius a les emocions, ampliala nostra manera de veure la realitat ambtots els seus matisos i diferències, ens dónaeines per a superar-nos, desperta la nostracuriositat i ens fa sortir del nostre petitmón. Ens fa somiar i tenir esperances”. Iquè si no, busca també el fet de ser solidarisamb altres?“L’art –diu Danielle Létard– té la capacitatd’harmonitzar i de fer-nos conscients dela bellesa”. La justícia –que és una de lesfites de la solidaritat– també és harmoniai bellesa, en la mida que busca l’equilibrisocial.L’un i l’altre, art i solidaritat, es fan des dela gratuïtat. És part de la seva essència: Danielle Létard“no vaig estudiar Belles Arts ni vaig Voluntària d’arts plàstiques Fundació Joan Salvador Gavina 5
  6. 6. amor, atenció, dedicació, ser escoltats i quevulguis jugar amb ells. I a mi se’m dóna bécomplaure’ls”.Per la seva banda, Julia Abalde diu que“portava temps volent fer algun tipus devoluntariat. Em fa mal veure com el teuorigen o la teva condició pot limitar lesteves opcions a la vida, més encara enuna societat on la diferència és exclosa, i,moltes vegades, a qui surt de la norma, li esmancada la representació i la protecció. Johe pogut escollir com dirigir la meva vida,sense tenir por ni desemparament, i crecque és el meu deure col·laborar, en la midadel possible, per a que tots puguem fer elmateix”.L’art pot ser precursor de la utopia.Utopia d’una societat més justa i ambmés oportunitats. Un art que, per la sevaessència humana, ha de continuar essent Karin Espinagosareflex de la realitat que l’envolta i ha de Voluntària de suport educatiuposar-se al servei de causes solidàries id’idees “revolucionàries”: aquelles que als que inunden els mitjans de comunicaciótransformen el món i el fan millor per a massiva, o senzillament proporcionartots. altres realitats amb les què poder somiar,“El futur dependrà de la capacitat imaginar i alimentar desitjos de justícia icreadora dels que s’estan formant ara. progrés social”, conclou Julia Abalde.Perquè quelcom sigui realitat, ha d’haver L’art i la sensibilitat, com s’ha vist, tenenalgú que abans l’hagi imaginat”, conclou molt en comú: l’un i l’altre requereixenTesa Medina. I Karin Espinagosa afegeix, dosis importants de sensibilitat humana,“potser justament la dedicació que precisa obren noves perspectives i fan allò quel’art es pot ensenyar a traslladar a l’actitud va somiar i fer realitat en Joan Salvadorde la gent davant els problemes socials, i Gavina: trobar la força per no aturar-se,així poder trobar una manera harmoniosa per a volar més alt i amb més velocitat,de resoldre els conflictes”. aconseguir descobrir-se com una criatura“L’art de forma indirecta pot funcionar de perfecció, d’intel·ligència i d’habilitat.com un gran motor de germinació de Aquest és també el somni que compartimnous plantejaments, fins i tot d’utopies tots a la Fundació: obrir als nens i nenes elsque poden obrir o potenciar noves nous horitzons que els estan esperant.direccions de pensament. A nivell visual Olga Cubidespot proposar estètiques i valors alternatius Periodista 6 Butlletí 16
  7. 7. L’entrevistaa... Sera Sánchez, educador social a AlaskaEn Sera Sánchez escriu un bloc (El educadorsocial en Alaska) a la xarxa de xarxes. Éseducador social, mediador familiar i des defa uns anys, tal com ell diu, “dramaturg perhores”. Té molts interessos, però per sobre detot, diu que té “gana de saber.”Actualment, quins projectesguien la teva vida?Projectes professionals uns quants.Teatrals: anar pensant en la trilogia del’Alaska (sí, hi haurà tercera i última part,com “El Padrino”), en una obra per a tresactrius que estic muntant i en un muntatgede teatre social a Salt. Em té molt ocupattambé un taller sobre les TIC i les xarxessocials al servei del ciutadà que faré alCongrés d’Educació Social de València.Després hi ha els projectes més personals,privats... que me’ls guardo per a mi. Han canviat gaire les coses des de llavors?Què és el que més et recompensade la teva feina? El pas del temps ho canvia tot, les coses, les persones. Els educadors socials encaraEl que més, la relació amb les persones. no ens dèiem així, la nostra formacióÉs alguna cosa que també m’ocorre a la quasi ni era universitària. Crec que s’hameva vida diària: conèixer persones, i el notat la professionalització, la rigorositatconeixement o l’art que algunes persones a l’hora de treballar. Els problemes socialsprodueixen està entre els meus esports eren uns altres (ara, davant del tema de lafavorits. També el que sigui un treball que crisi, qualsevol problema sembla menor).m’obliga a pensar. Tot i així, els adolescents d’ara i d’abansI el que menys? s’assemblen bastant. CientíficamentLa gestió d’ajudes econòmiques. Ja sé que parlant, el cervell d’aquells adolescents eraés un tòpic, però és així. molt semblant al d’ara. Però no hi havia smartphones, ni la web 2.0. Crec que aquestHavies treballat en un Centre és el gran canvi respecte als noranta.Obert, quan de temps fa d’això? Què és el que més recordesAra hauria de dir allò de: “Quin bon equip de la teva feina allà?d’investigació teniu. Com ho sabeu?”Doncs sí, vaig treballar al Centre Obert Uf!. Els records. S’ha demostrat queL’antic Escorxador de Barberà del Vallés, amb el pas dels anys tendim a recordarpels volts del 92 (Déu meu!). solament els bons records. Fem una lectura complaent del passat. És una qüestió Fundació Joan Salvador Gavina 7
  8. 8. anaven els joves amb problemes. En aquell moment molts centres oberts, o de tipus similar, no tenien del tot resolt el problema de l’estigma. Creus que caldria fer més pública la feina que es fa des de l’educació social? Els educadors ja estem arribant a més gent gràcies al web2.0 (bloc, twitter, facebook). Respecte als altres mitjans de comunicació més tradicionals (que no ens oblidem que segueixen sent els que arriben a més gent i creen més estats d’opinió) la cosa està mésevolutiva. Tenint en compte això, va ser difícil. Desenganyem-nos d’una vegada,una experiència gratificant treballar amb els diaris no són oenegés i els importa “unjoves amb problemes socioeducatius en pebrot”, que la nostra professió es visualitziun entorn diguem que lúdic, de temps més o menys. L’única cosa que se m’ocorrelliure. També treballar amb Jordi i Elena, és que els interessarem com a notícia en elque ara són bons amics meus. El pitjor que moment en què tinguem coses interessantsrecordo de llavors era la falta d’un projecte que explicar. Se m’acuden un parell: una,educatiu, la falta de saber perquè fèiem el la narració de la situació de crisi tan bèstiaque fèiem. Eren moments en què el rol de que estem vivint. Perquè són Càritas ol’educador era bastant confús, supeditat altres organitzacions i no nosaltres elsal de la treballadora social. En certa narradors d’aquest moment històric, de lesmanera hi havia certa infantilització dels situacions de pobresa, de la vergonya queprofessionals, cert peterpanisme. En aquest està passant amb la RMI, etc. I dos: quanaspecte hem millorat bastant. busquem i trobem aliats en la cultura, lesAmb quines dificultats us trobàveu? arts o la comunicació 2.0, per fer projectes interessants. En aquell moment, tambéParadoxalment, era un moment en què els sortirem en els diaris i en un altre lloc queajuntaments tenien diners per fer activitats. no sigui les pàgines de successos.En el nostre centre obert contractàvemtalleristes i es podien fer activitats que ara Li falta donar més veu al col·lectiu?serien molt complicades de fer (escalada, La resposta és sí. Però no busquem elmuntar a cavall, esquiar, etc.). Aquest era problema fora. Perquè el col·lectiu tinguil’aspecte bo, oferir experiències a aquests més veu primer cal tenir alguna cosa a dir,joves que d’una altra manera no haguessin i després dir-ho. Diem poc. Jo no sé el quepogut viure. El problema, insisteixo, estava pensen molts educadors sobre la situaciómés en nosaltres, en la falta d’un projecte de precarietat econòmica que estemi unes directrius educatives clares. I també vivint, sobre el PIRMI, sobre la pressióera un problema l’estigmatització que perquè controlem als nostres usuaris,suposava per als joves, era el centre on sobre el paper de gestors d’ajudes que 8 Butlletí 16
  9. 9. estem assumint, etc. On i quan exercim el companyia de teatre, ja havia escrit unpaper de denunciants de situacions socials parell d’obres (El hombre que intentó cruzarinjustes que se’ns suposa? Per dir-ho clar: el Titicaca i El Candidato), fins que vamno ens sento. veure que les històries que explicava enMolts educadors, inclosos els de el blog podien ser matèria per a la nostracasa nostra, llegeixen el teu blog, tercera obra. Tampoc era tan estrany, al cap i a la fi jo explicava històries humanesquè et va empènyer a escriure’l? i hi havia conflicte, la base del teatre. AmbHo comento últimament amb amics de la Alaska 2099 hem anat més enllà perquèprofessió, senyal inequívoc que em vaig hem introduït molta més ficció.fent gran: hi ha un moment de la vida Per acabar, una mica de publicitat dei de la professió en què un es nodreix, la Factoría los Sanchez, quan tornareucalla i escolta als que saben. Aquestmoment, el d’aprendre, mai acaba. Alguns, a Barcelona amb “Alaska 2099”?desgraciadament per a ells i per a les Hem estat de gira per Galicia i València.persones a les quals hagin d’atendre, se Tornem a Barcelona el divendres 13 d’abril,salten aquest moment. a les 21h, a la sala Almazen del Raval. La nostra sala fetitxe. Us esperem!Hi ha un segon moment en què un, a mésde nodrir-se i aprendre, sent que té alguna I nosaltres hi serem. Gràcies Sera!cosa que dir. A mi fa anys que em passaaixò, que crec que tinc coses que aportar.Suma a això el meu interès per l’escripturai tens un blog.Per què el nom d’Alaska?Fa uns anys, a Reus, en un bolo del’Educador social en Alaska, un educadorem va preguntar si allò d’Alaska era perquèes tractava d’un lloc inhòspit, fred, la qualcosa podia ser una metàfora del lloc del’educador. Malauradament, la realitat ésmés prosaica: em vaig copiar del títol de lasèrie Doctor en Alaska, que a més m’anavabé perquè ningú em reconegués. Amb eltemps, el suggeriment d’aquell educadorgairebé m’agrada més com a resposta.Quan l’Educador Social esconverteix en dramaturg?Això d’escriure ve de lluny, d’abans de sereducador. Escrivia contes i havia guanyatalgun premi. Després, amb la nostra Fundació Joan Salvador Gavina 9
  10. 10. Una micad’agenda XIV Trobada de Centres Oberts. “L’educació emocional als Centres Oberts” “Viu i Reviu el Raval” Festa Sant Jordi al Raval Solidaria al Club Astoria Març Març 2012 Abril 2012 l 201 012Dilluns Dimarts Dimarts ima ts mar ma m D Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge Dilluns Dilluns u Dimarts Dimar mar arts Dimecres Dijous Dijous Divendres Div vendre es Dissabte Diumenge 1 2 3 4 1 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8 12 13 14 4 15 16 17 18 9 10 1 11 12 1 13 13 14 15 19 20 21 22 23 24 25 6 16 1 17 18 1 19 2 20 21 22 26 27 28 29 30 31 3 23 24 25 2 26 27 28 29 30 Fira de Sant Ponç al Final de la “Lliga Carrer Hospital. Valors” al Raval. Maig 2012 2 Juny 2012Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Dis bte Di Dissabte i te e Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres en Dissabte Diumenge 1 2 3 4 5 6 1 2 3 7 8 9 10 11 1 12 13 4 5 6 7 8 9 10 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 2 22 23 24 28 29 30 31 25 26 27 28 29 9 30 Torneig “dues horetes Festa del Voluntari. Comiat Inici de les de futbol” al Raval de curs activitats d’estiu 2012!Amb el suport de:

×