Ecotaxa

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú Regulació de l’activitat turística... Ecotaxa? José Antonio Donaire. [email_address] Escola Universitària de Turisme. UdG Consorci Turístic del Garraf

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú Consorci Turístic del Garraf En aquest món, no hi ha res més cert que la mort... i els impostos Benjamin Franklin

Impostos turístics. Breu catàleg
Alguns models impositors. De la taxa de séjour a l’Impost Turístic de Zimbazwe
L’ecotaxa balear. Ombres i llums
Pros i contres de l’impost turístic
Una lectura econòmica
Una lectura territorial
Una lectura des de la “governance”
Bibliografia
Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú

1. IMPOSTOS TURÍSTICS BREU CATÀLEG Consorci Turístic del Garraf

Què és una ecotaxa (“ecotax”) ?
Impost sobre el consum per a compensar els efectes sobre el medi ambient (“Qui contamina paga”).
Llei d’ecotaxa de Castella – La Manxa
Impost per a desincentivar el consum de béns que tenen un fort impacte ambiental.
Impostos progressius sobre consums ( www.ecotax.info )

Impostos turístics
Impostos genèrics. L’IVA
Impostos genèrics adaptats.
Un IVA específic (més alt o més baix)
Impostos turístics singulars

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú IVA sobre hotels Font. Jensen i Wanhill (2002)

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú IVA sobre activitats turístiques Font. Jensen i Wanhill (2002)

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú Tipus d’impostos turístics

Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú Impostos Font. OMT 1998

2. DE LA TAXA DE SEJOUR A L’IMPOST TURÍSTIC Consorci Turístic del Garraf

La taxa de séjour es va crear amb la Llei de 1910 i es va instaurar el 1921.
Pensat inicialment per estacions classificades, s’hi afegiren més endavant les comunes de muntanya, les comunes turístiques, les comunes naturals, les agrupacions de comunes.
El 1999 era aplicat per 1.921 comunes.
Els ingressos han de ser destinats íntegrament a l’oficina de turisme.
El període (anual, estacional) és fixat per la comuna
La quantitat oscil·la entre 1 i 7 FF
S’hi pot establir una taxa de séjour “per mòduls”

Pot existir una taxa departamental.
Els responsables dels allotjaments són els recaptadors, que han d’ingressar la taxa 20 dies després de la seva percepció.
París va ingressar 143 milions de FF (21,3 milions €) per una mitjana de 3 FF (0,46 €).

L’Impost Turístic de Zimbazwe és regulat per la Llei del Turisme de 1995
Representa un 2% de la xifra de negocis abans d’impostos de les empreses turístiques, independentment de si han servit turistes o residents.
La recaptació és gestionada per la Zimbazwe Tourism Found.
Representa el 100% dels ingressos de la ZTA (Zimbazwe Tourist Authority).
La ZTA ha multiplicat per 10 el pressupost . És l’Agència Turística més activa de l’Àfrica Negra

3. L’ECOTAXA BALEAR Consorci Turístic del Garraf

“ Impost sobre estades turístiques en empreses d’allotjament”
L’impost té com a objecte l’estada en empreses d’allotjament de persones físiques (de 12 a 12 h. o fracció), independentment del seu lloc de residència
Afecta totes les modalitats d’allotjament turístic
Els ingressos es destinen al Fons de Rehabilitació d’Espais Turístics (Llei 12/1999).
Les quantitats oscil·len entre 0,25 € i 2 € per persona i dia.
Estan exempts els menors de 12 anys.
Entra en vigor el 2001. S’anul·la el 16 de setembre de 2003

Hotels de cinc estrelles i apartaments de quatre claus 2 €
Hotels de quatre i tres estrelles 1 €
Apartaments de dos i tres claus 1 €
Habitatges turístics, hotels rural i d’interior 1 €
Hotels d’una o dues estrelles 0,5 €
Apartaments d’una clau 0,5 €
Càmpings 0,75 €
Agroturisme 0,25 €

Es preveu una recaptació de 60 milions € anuals destinats a:
Remodelació i rehabilitació de zones turístiques
Recuperació de recursos i espais naturals i culturals
Posta en valor de recursos patrimonials de rellevància social, cultural i turística

4. PROS I CONTRES DE L’”ECOTAXA” Consorci Turístic del Garraf

La perspectiva econòmica
Factor de compensació de les externalitats negatives
Intenta mitigar el diferencial entre preus reals i preus hedònics
Actua com a element de competitivitat
En termes d’imatge
En termes de “producte”

Principis bàsics
EFECTIU. Fàcil d’administrar
EQUITATIU. Aplicat a tots els subjectes possibles
EFICIENT. Minimitza els impactes negatius

Efectiu?
Les empreses recaptadores són els hotels. Tendència a la repercussió interna (“ecorefresc”).
Tendència al frau sobre el número de pernoctacions.
El sistema modular anul·la l’efecte de pagament dels turistes.
L’alternativa: Taxes d’entrada i/o sortida. No permeten els factors de correcció per dies o per qualitat

Equitatiu?
Les empreses turístiques “invisibles” (200.000 places d’apartaments turístics). El ran argument
Han de pagar els residents?
Han de pagar els residents allotjats en empreses turístiques?

Eficient?
En un hotel de quatre estrelles, implica un % sobre el preu de 0,9%.
Té una incidència puntual en hotels de nivell baix i en temporada baixa; s’estimen increments del 8%.
L’impacte psicològic pot ser positiu o negatiu:
Implica una preocupació ambiental
Representa un “càstig”

La perspectiva territorial
Els turistes són consumidors de “llocs”. Qui gestiona (i amb quins fons) l’ordenació i millora dels “llocs” ?
La competència en preu o la competència en producte
Incorporar valor afegit al producte balear, amb:
Recuperació d’espais degradats
Inversió en natura i cultura, adaptats per al consum turístic

La “governance”
Jornades de turisme 18 i 25 de novembre i 2 de desembre de 2003 Vilanova i la Geltrú Administració Residents Turistes Empreses “ Irritació” turística Beneficis sense cost Turisme = 80 % PIB Visió de càstig Indiferència Recolzament inicial Debat pro - turístic Sistema de recaptació Nou govern Control del Fons

BIBLIOGRAFIA Consorci Turístic del Garraf

Aberatne, R. (1993); “Air transportation tax and its consequences”, Annals of Tourism Research , 20(2), 450-460
Aflalo, D. (2000); “Fiscalité de l’activité touristique. Panorama général”, Cahiers Espaces , 68, 29-36
Consell Empresarial de l’OMT (1998); La fiscalidad del turismo. Hacia un equilibrio justo , Madrid, OMT
Forsyth, P. i Dwyer, L. (2002); “Market power and the taxation of domestic and international tourism”, Tourism Economics , 8 (4), 377 – 399.
Jensen, T.C. I Wanhill, S. (2002); “Tourism’s taxing times: value added tax in Europe and Denmark”, Tourism Management , 23 (1), 67-79
Moureau, P. (2000); “La taxe de séjour, una ressource locale mal perçue”, Cahiers Espaces , 68, 69-77
OMT (1997); Seminario sobre fiscalidad del turismo (Madrid, 27-28 gener 1997), Madrid, OMT
OMT (1998); Pan Asia Pacific Techical Seminar on Tourism Taxation in Asia (Kachi, Kerala – Índia, 23-25 abril 1998), Madrid, OMT
Tassin, J.-F. (1999); Le financement du tourisme et de l’hôtellerie en période de mutation , París, Conseil National du Tourisme.

http://don-aire.blogspot.com	75
http://don-aire.blogspot.com.es	5
http://www.don-aire.blogspot.com	2

Ecotaxa

by José Donaire on Nov 07, 2008

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 82

Statistics

Ecotaxa — Presentation Transcript