SlideShare a Scribd company logo
1 of 26
Taller sobre centres de comercialització i logística de biomasses
                                         Colldejou, 26 de Setembre de 2012


                        Qualitat en el subministrament de biomassa sòlida
                                        Joan Salvado (jsalvado@irec.cat)
                                Cap Area de Bioenergia i Biocombustibles
Necessitat d’un control de qualitat

El client.
Necessitat de garanties
1.  De subministrament de combustible durant
    un temps que permeti amortitzar la inversió
2.  De qualitat de combustible que permeti un
    manteniment simple de la instal·lació
3.  D’estabilitat en el preu




                                                  2
Necessitat d’un control de qualitat

El Productor
1.  Eina de confiança cap el client

2.  Per a mantenir un mercat estable

3.  Evitar competència deslleial

4.  Per a millorar el propi procés de producció




                                                  3
Necessitat d’un control de qualitat

L’Administració
1.  Control sobre un producte que es posa a
    l’abast dels consumidors.

2.  Eina per a evitar possibles fraus.

3.  Exigència de cara a possibles subvencions.




                                                 4
Necessitat de fer saber que es realitza un
                  control de qualitat


•    Imatge de marca

•    Confiança cap un potencial client

•    Ampliació de mercat




                                                   5
Normativa de referència

UNE-EN 14588:2011
Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions i descripcions.

UNE-EN 14961:2011
Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de combustibles.




                                                                     6
UNE-EN 14961:2011
 Classes de
combustibles




                                   7
UNE-EN 14961:2011
 Classes de
combustibles




                                   8
UNE-EN 14961:2011
Classes de combustibles




                          9
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques
-  Origen i font
-  Formes comercials
-  Dimensions
-  Humitat total
-  Contingut en cendres
-  Poder calorífic net
-  Distribució de grandària de partícula
-  Quantitat de fins
-  Densitat de partícula i aparent
-  Durabilitat mecànica de pelets i briquetes
-  Contingut en C, H i N
-  Contingut en S i Cl
-  Contingut en Cl soluble, Na i K
-  Contingut en elements primaris (Al, Si, K, Na, Ca, Mg, Fe, P and Ti)
-  Contingut en elements secundaris (As, Ba, Be, Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mo, Mn, Ni, Pb,
Se, Te, V and Zn)
-  Comportament de fusió de cendres



                                                                                       10
UNE-EN 14961:2011
Formes comercials de combustibles




                                    11
UNE-EN 14961:2011
Formes comercials de combustibles




                                    12
UNE-EN 14961:2011
                  Especificacions tècniques
-  Dimensions:
      Briquetes




                                              13
UNE-EN 14961:2011
                        Especificacions tècniques
-  Dimensions:
      Pèl·lets




     Estella forestal




                                                    14
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques

-  Humitat total:
UNE-EN 14774-1:2010 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut
d'humitat. Mètode d'assecat en estufa. Part 1: Humitat total. Mètode de referència.
La mostra (300 – 500 g) s'asseca a 105ºC en un forn fins que el seu pes sigui
constant en atmosfera d'aire. La humitat es calcula a partir de la pèrdua de massa de
la mostra i es pot expressar com humitat en base seca (Ud) o en base humida (Mar).
La biomassa és susceptible a agafar humitat de l'ambient. A major humitat és menor
el poder calorífic net, i es pot produir el creixement de fongs




                                                                                        15
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques

-  Contingut en cendres:
UNE-EN 14775:2010 Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del
contingut en cendres.
El contingut en cendres es determina incinerant la mostra a 550ºC en un forn
controlat (temps, temperatura i atmosfera). La relació entre la massa del residu
resultant d'aquesta incineració i la massa inicial de la mostra ens indica el
percentatge de cendres en la mostra, que sol expressar-se com contingut de cendres
en base seca (Ad).
La mostra a incinerar sol ser pre-tractada per a arribar a una grandària nominal de 1
mm o inferior.




                                                                                        16
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques

-  Poder calorífic net :
UNE-EN 14918:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic.
El poder calorífic superior (GCV) ens indica la quantitat d'energia per unitat de massa
del combustible. Es determina mitjançant la combustió de la mostra dintre d'una
bomba calorimètrica pressuritzada amb oxigen i en condicions controlades. El GCV
es calcula utilitzant la mida de temperatura abans, durant i després de la combustió, a
més d'altres paràmetres propis de l'equip.
El poder calorífic net o inferior (NCV) es calcula a partir del GCV considerant la
humitat de la mostra i la seva composició química.
La bomba calorimètrica es calibra amb un patró conegut (usualment àcid benzoic)
El poder calorífic influeix en l'ús i aprofitament del combustible i depèn de la
composició de la biomassa (contingut de C i H i quantitat de cendres)




                                                                                          17
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques
-  Distribució de grandària de partícula i Quantitat de fins
UNE-EN 15149:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de
grandària de partícula.
Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm.
Part 2: Mètode del tamís vibrant amb obertura de malla inferior o igual a 3,15 mm.
Part 3: Mètode del tamís rotatori.

La distribució de grandària de partícules es determina utilitzant tamisos amb diferents
grandàries de passada. Es poden utilitzar tamisos oscil·lants, vibratoris o rotatoris
depenent de la mostra. La mostra queda dividida en fraccions de diferents grandàries,
un per cada tamís utilitzat (per exemple 1mm, 3.15 mm, 16 mm, 45 mm, 63 mm, 100
mm).

La quantitat de fins es determina pesant la quantitat de
partícules de mostra obtingudes en les fraccions més petites
(per exemple, per sota de 1 mm)




                                                                                          18
UNE-EN 14961:2011
                             Especificacions tècniques
-  Densitat de partícula i aparent:
UNE-EN 15150:2012 Biocombustibles sòlids. Determinació
de la densitat de partícules.
Es determina a través de la mesura de la seva massa i
volum. El volum s'amida mitjançant la flotabilitat de les
partícules en un líquid, seguint el principi que la flotabilitat
d'un cos és igual a la massa del volum de líquid desplaçat.




                   UNE-EN 15103:2010 Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat
                   aparent.
                   És la massa per unitat de volum de biomassa. Es determina a partir de la
                   mesura de la massa i volum d'una quantitat de partícules utilitzant un
                   contenidor d'una grandària i forma determinats. A major densitat aparent
                   és major la massa de biomassa que es pot transportar o emmagatzemar
                   en un determinat contenidor, minimitzant costos de transport i
                   emmagatzematge. La densitat aparent depèn de la densitat de les
                   partícules i de la seva mida.



                                                                                      19
UNE-EN 14961:2011
                            Especificacions tècniques

-  Durabilitat mecànica de pelets i briquetes:
UNE-EN 15210:2010 - Biocombustibles sòlids. Determinació de la durabilitat
mecànica de pelets i briquetes.
Part 1: Pelets.                            Part 2: Briquetes.




La mostra se sotmet a cops controlats en l'interior d'una càmera d'assaig rotatòria, on
les partícules xoquen entre si i contra les parets. AL finalitzar s'amida la quantitat de
massa de mostra que queda després de separar les partícules fines (<3.15 mm) i
erosionades.




                                                                                            20
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques
-  Contingut en C, H i N:
UNE-EN 15104:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de
carboni, hidrogen i nitrogen. Mètodes instrumentals.

Es determina mitjançant la combustió de la
mostra en atmosfera d'oxigen, i la seva
conversió en productes de combustió gasosos.
Els gasos alliberats són principalment diòxid
de carboni, vapor d'aigua, nitrogen elemental i
altres compostos, els quals són determinats
mitjançant detectors específics. C, H i O són
els components principals de qualsevol
biomassa. A major contingut en C i H, i menor
contingut en O, és major el poder calorífic de
la biomassa.




                                                                                21
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques
-  Contingut en S i Cl:
UNE-EN 15289:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de
sofre i clor.
Aquests elements es determinen mitjançant la digestió de la biomassa sòlida i la
transferència dels gasos àcids a una solució aquosa per a la seva posterior anàlisi. La
digestió pot realitzar-se en una bomba d'oxigen (com la utilitzada en la determinació
del poder calorífic) o mitjançant la descomposició en got tancat. Els gasos àcids
absorbits en la solució aquosa s'analitzen mitjançant cromatografia iònica o ICP.

Durant la combustió, el clor i el sofre continguts en la
biomassa es converteixen en HCl gasós, òxids de sofre,
Cl2 i sals alcalines. Al refredar-se els gasos condensen
com sals corrosives en les superfícies metàl·liques,
danyant-les.




                                                                                          22
UNE-EN 14961:2011
                           Especificacions tècniques
-  Contingut en Cl soluble, Na i K:
UNE-EN 15105:2011
Biocombustibles sólidos. Métodos de determinación del contenido
soluble en agua de cloruro, sodio y potasio.
The fuel sample is heated with water in a closed container at 120 °C for
1 hour. The concentrations of chloride,
sodium and potassium in the obtained water extract are determined by
one of the following techniques:
⎯ Chloride: Ion-Chromatography (IC) or potentiometric titration with
silver nitrate;
NOTE Be aware that when potentiometric titration with silver nitrate is
used, any contents of water soluble bromide
and iodide will be included in the determination.
⎯ Sodium and potassium: Flame Emission Spectroscopy (FES) or
Flame Atomic Absorption Spectroscopy
(FAAS) or Inductively Coupled Plasma Optical Emissions Spectroscopy
(ICP-OES).




                                                                           23
UNE-EN 14961:2011
                          Especificacions tècniques

-  Contingut en elements primaris
UNE-EN 15290:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació d'elements majoritaris. Al,
Ca, Fe, Mg, P, K, Si, Na y Ti.
-  Contingut en elements secundaris
UNE-EN 15297:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació d’elements minoritaris.
As, Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mn, Mo, Ni, Pb, Sb, V y Zn

La mostra es digereix en un got tancat, amb ajuda d'àcids forts i en condicions de
pressió i temperatura controlades. La digestió pot realitzar-se directament a la
biomassa o a les seves cendres (obtingudes a 5500ºC).
Els àcids utilitzats generalment en la digestió són H2O2 (30 %), HNO3 (65 %), HF (40
%) i H3BO3 (4 %).

La detecció dels elements majoritaris i
minoritaris en la mostra digerida, pot
realitzar-se mitjançant ICP/OES, ICP/MS
o FAAS.




                                                                                       24
UNE-EN 14961:2011
                            Especificacions tècniques

-  Comportament de fusió de cendres:
CEN/TS 15370 (UNE 32109:1995) Biocombustibles sòlids. Determinació de la
fusibilitat de les cendres.
Amb les cendres provinents de la biomassa es modelen cons d'unes dimensions
determinades i s'introdueixen en un forn. S'observen les deformacions del con a
mesura que augmenta la temperatura, registrant els següents punts:
•  Temperatura de deformació (DT): quan apareixen els primers signes d'arrodonit a
causa de la fusió (l'altura del con disminueix al 90%)
•  Temperatura d'esfera (ST): quan l'altura del con és igual a l'ample de la base i la
seva forma és arrodonida
•  Temperatura d'hemisferi (HT): quan l'altura del con és igual a la meitat de l'ample de
la base i la seva forma és aproximadament hemisfèrica
•  Temperatura de flux (FT): quan les cendres flueixen sobre el gresol de suport.
L'altura del con és un terç de l'altura en HT.
Si FT és molt baixa es poden produir obstruccions en
l'entrada d'aire, embrutiment d'equips, corrosió,
formació d'escòria i pèrdua de rendiment




                                                                                            25
Patrons:




Amb el finançament de:

More Related Content

Featured

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by HubspotMarius Sescu
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTExpeed Software
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsPixeldarts
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthThinkNow
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfmarketingartwork
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024Neil Kimberley
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)contently
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024Albert Qian
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsKurio // The Social Media Age(ncy)
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Search Engine Journal
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summarySpeakerHub
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Tessa Mero
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentLily Ray
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best PracticesVit Horky
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementMindGenius
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...RachelPearson36
 

Featured (20)

2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot2024 State of Marketing Report – by Hubspot
2024 State of Marketing Report – by Hubspot
 
Everything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPTEverything You Need To Know About ChatGPT
Everything You Need To Know About ChatGPT
 
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage EngineeringsProduct Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
Product Design Trends in 2024 | Teenage Engineerings
 
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental HealthHow Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
How Race, Age and Gender Shape Attitudes Towards Mental Health
 
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdfAI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
AI Trends in Creative Operations 2024 by Artwork Flow.pdf
 
Skeleton Culture Code
Skeleton Culture CodeSkeleton Culture Code
Skeleton Culture Code
 
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
PEPSICO Presentation to CAGNY Conference Feb 2024
 
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
Content Methodology: A Best Practices Report (Webinar)
 
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
How to Prepare For a Successful Job Search for 2024
 
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie InsightsSocial Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
Social Media Marketing Trends 2024 // The Global Indie Insights
 
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
Trends In Paid Search: Navigating The Digital Landscape In 2024
 
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
5 Public speaking tips from TED - Visualized summary
 
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
ChatGPT and the Future of Work - Clark Boyd
 
Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next Getting into the tech field. what next
Getting into the tech field. what next
 
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search IntentGoogle's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
Google's Just Not That Into You: Understanding Core Updates & Search Intent
 
How to have difficult conversations
How to have difficult conversations How to have difficult conversations
How to have difficult conversations
 
Introduction to Data Science
Introduction to Data ScienceIntroduction to Data Science
Introduction to Data Science
 
Time Management & Productivity - Best Practices
Time Management & Productivity -  Best PracticesTime Management & Productivity -  Best Practices
Time Management & Productivity - Best Practices
 
The six step guide to practical project management
The six step guide to practical project managementThe six step guide to practical project management
The six step guide to practical project management
 
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
Beginners Guide to TikTok for Search - Rachel Pearson - We are Tilt __ Bright...
 

Qualitat biomassa j salvado_irec-2

  • 1. Taller sobre centres de comercialització i logística de biomasses Colldejou, 26 de Setembre de 2012 Qualitat en el subministrament de biomassa sòlida Joan Salvado (jsalvado@irec.cat) Cap Area de Bioenergia i Biocombustibles
  • 2. Necessitat d’un control de qualitat El client. Necessitat de garanties 1.  De subministrament de combustible durant un temps que permeti amortitzar la inversió 2.  De qualitat de combustible que permeti un manteniment simple de la instal·lació 3.  D’estabilitat en el preu 2
  • 3. Necessitat d’un control de qualitat El Productor 1.  Eina de confiança cap el client 2.  Per a mantenir un mercat estable 3.  Evitar competència deslleial 4.  Per a millorar el propi procés de producció 3
  • 4. Necessitat d’un control de qualitat L’Administració 1.  Control sobre un producte que es posa a l’abast dels consumidors. 2.  Eina per a evitar possibles fraus. 3.  Exigència de cara a possibles subvencions. 4
  • 5. Necessitat de fer saber que es realitza un control de qualitat •  Imatge de marca •  Confiança cap un potencial client •  Ampliació de mercat 5
  • 6. Normativa de referència UNE-EN 14588:2011 Biocombustibles sòlids. Terminologia, definicions i descripcions. UNE-EN 14961:2011 Biocombustibles sòlids. Especificacions i classes de combustibles. 6
  • 7. UNE-EN 14961:2011 Classes de combustibles 7
  • 8. UNE-EN 14961:2011 Classes de combustibles 8
  • 10. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Origen i font -  Formes comercials -  Dimensions -  Humitat total -  Contingut en cendres -  Poder calorífic net -  Distribució de grandària de partícula -  Quantitat de fins -  Densitat de partícula i aparent -  Durabilitat mecànica de pelets i briquetes -  Contingut en C, H i N -  Contingut en S i Cl -  Contingut en Cl soluble, Na i K -  Contingut en elements primaris (Al, Si, K, Na, Ca, Mg, Fe, P and Ti) -  Contingut en elements secundaris (As, Ba, Be, Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mo, Mn, Ni, Pb, Se, Te, V and Zn) -  Comportament de fusió de cendres 10
  • 13. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Dimensions: Briquetes 13
  • 14. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Dimensions: Pèl·lets Estella forestal 14
  • 15. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Humitat total: UNE-EN 14774-1:2010 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut d'humitat. Mètode d'assecat en estufa. Part 1: Humitat total. Mètode de referència. La mostra (300 – 500 g) s'asseca a 105ºC en un forn fins que el seu pes sigui constant en atmosfera d'aire. La humitat es calcula a partir de la pèrdua de massa de la mostra i es pot expressar com humitat en base seca (Ud) o en base humida (Mar). La biomassa és susceptible a agafar humitat de l'ambient. A major humitat és menor el poder calorífic net, i es pot produir el creixement de fongs 15
  • 16. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Contingut en cendres: UNE-EN 14775:2010 Biocombustibles sòlids. Mètode per a la determinació del contingut en cendres. El contingut en cendres es determina incinerant la mostra a 550ºC en un forn controlat (temps, temperatura i atmosfera). La relació entre la massa del residu resultant d'aquesta incineració i la massa inicial de la mostra ens indica el percentatge de cendres en la mostra, que sol expressar-se com contingut de cendres en base seca (Ad). La mostra a incinerar sol ser pre-tractada per a arribar a una grandària nominal de 1 mm o inferior. 16
  • 17. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Poder calorífic net : UNE-EN 14918:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del poder calorífic. El poder calorífic superior (GCV) ens indica la quantitat d'energia per unitat de massa del combustible. Es determina mitjançant la combustió de la mostra dintre d'una bomba calorimètrica pressuritzada amb oxigen i en condicions controlades. El GCV es calcula utilitzant la mida de temperatura abans, durant i després de la combustió, a més d'altres paràmetres propis de l'equip. El poder calorífic net o inferior (NCV) es calcula a partir del GCV considerant la humitat de la mostra i la seva composició química. La bomba calorimètrica es calibra amb un patró conegut (usualment àcid benzoic) El poder calorífic influeix en l'ús i aprofitament del combustible i depèn de la composició de la biomassa (contingut de C i H i quantitat de cendres) 17
  • 18. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Distribució de grandària de partícula i Quantitat de fins UNE-EN 15149:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació de la distribució de grandària de partícula. Part 1: Mètode del tamís oscil·lant amb obertura de malla igual o superior a 1 mm. Part 2: Mètode del tamís vibrant amb obertura de malla inferior o igual a 3,15 mm. Part 3: Mètode del tamís rotatori. La distribució de grandària de partícules es determina utilitzant tamisos amb diferents grandàries de passada. Es poden utilitzar tamisos oscil·lants, vibratoris o rotatoris depenent de la mostra. La mostra queda dividida en fraccions de diferents grandàries, un per cada tamís utilitzat (per exemple 1mm, 3.15 mm, 16 mm, 45 mm, 63 mm, 100 mm). La quantitat de fins es determina pesant la quantitat de partícules de mostra obtingudes en les fraccions més petites (per exemple, per sota de 1 mm) 18
  • 19. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Densitat de partícula i aparent: UNE-EN 15150:2012 Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat de partícules. Es determina a través de la mesura de la seva massa i volum. El volum s'amida mitjançant la flotabilitat de les partícules en un líquid, seguint el principi que la flotabilitat d'un cos és igual a la massa del volum de líquid desplaçat. UNE-EN 15103:2010 Biocombustibles sòlids. Determinació de la densitat aparent. És la massa per unitat de volum de biomassa. Es determina a partir de la mesura de la massa i volum d'una quantitat de partícules utilitzant un contenidor d'una grandària i forma determinats. A major densitat aparent és major la massa de biomassa que es pot transportar o emmagatzemar en un determinat contenidor, minimitzant costos de transport i emmagatzematge. La densitat aparent depèn de la densitat de les partícules i de la seva mida. 19
  • 20. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Durabilitat mecànica de pelets i briquetes: UNE-EN 15210:2010 - Biocombustibles sòlids. Determinació de la durabilitat mecànica de pelets i briquetes. Part 1: Pelets. Part 2: Briquetes. La mostra se sotmet a cops controlats en l'interior d'una càmera d'assaig rotatòria, on les partícules xoquen entre si i contra les parets. AL finalitzar s'amida la quantitat de massa de mostra que queda després de separar les partícules fines (<3.15 mm) i erosionades. 20
  • 21. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Contingut en C, H i N: UNE-EN 15104:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de carboni, hidrogen i nitrogen. Mètodes instrumentals. Es determina mitjançant la combustió de la mostra en atmosfera d'oxigen, i la seva conversió en productes de combustió gasosos. Els gasos alliberats són principalment diòxid de carboni, vapor d'aigua, nitrogen elemental i altres compostos, els quals són determinats mitjançant detectors específics. C, H i O són els components principals de qualsevol biomassa. A major contingut en C i H, i menor contingut en O, és major el poder calorífic de la biomassa. 21
  • 22. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Contingut en S i Cl: UNE-EN 15289:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació del contingut total de sofre i clor. Aquests elements es determinen mitjançant la digestió de la biomassa sòlida i la transferència dels gasos àcids a una solució aquosa per a la seva posterior anàlisi. La digestió pot realitzar-se en una bomba d'oxigen (com la utilitzada en la determinació del poder calorífic) o mitjançant la descomposició en got tancat. Els gasos àcids absorbits en la solució aquosa s'analitzen mitjançant cromatografia iònica o ICP. Durant la combustió, el clor i el sofre continguts en la biomassa es converteixen en HCl gasós, òxids de sofre, Cl2 i sals alcalines. Al refredar-se els gasos condensen com sals corrosives en les superfícies metàl·liques, danyant-les. 22
  • 23. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Contingut en Cl soluble, Na i K: UNE-EN 15105:2011 Biocombustibles sólidos. Métodos de determinación del contenido soluble en agua de cloruro, sodio y potasio. The fuel sample is heated with water in a closed container at 120 °C for 1 hour. The concentrations of chloride, sodium and potassium in the obtained water extract are determined by one of the following techniques: ⎯ Chloride: Ion-Chromatography (IC) or potentiometric titration with silver nitrate; NOTE Be aware that when potentiometric titration with silver nitrate is used, any contents of water soluble bromide and iodide will be included in the determination. ⎯ Sodium and potassium: Flame Emission Spectroscopy (FES) or Flame Atomic Absorption Spectroscopy (FAAS) or Inductively Coupled Plasma Optical Emissions Spectroscopy (ICP-OES). 23
  • 24. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Contingut en elements primaris UNE-EN 15290:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació d'elements majoritaris. Al, Ca, Fe, Mg, P, K, Si, Na y Ti. -  Contingut en elements secundaris UNE-EN 15297:2011 Biocombustibles sòlids. Determinació d’elements minoritaris. As, Cd, Co, Cr, Cu, Hg, Mn, Mo, Ni, Pb, Sb, V y Zn La mostra es digereix en un got tancat, amb ajuda d'àcids forts i en condicions de pressió i temperatura controlades. La digestió pot realitzar-se directament a la biomassa o a les seves cendres (obtingudes a 5500ºC). Els àcids utilitzats generalment en la digestió són H2O2 (30 %), HNO3 (65 %), HF (40 %) i H3BO3 (4 %). La detecció dels elements majoritaris i minoritaris en la mostra digerida, pot realitzar-se mitjançant ICP/OES, ICP/MS o FAAS. 24
  • 25. UNE-EN 14961:2011 Especificacions tècniques -  Comportament de fusió de cendres: CEN/TS 15370 (UNE 32109:1995) Biocombustibles sòlids. Determinació de la fusibilitat de les cendres. Amb les cendres provinents de la biomassa es modelen cons d'unes dimensions determinades i s'introdueixen en un forn. S'observen les deformacions del con a mesura que augmenta la temperatura, registrant els següents punts: •  Temperatura de deformació (DT): quan apareixen els primers signes d'arrodonit a causa de la fusió (l'altura del con disminueix al 90%) •  Temperatura d'esfera (ST): quan l'altura del con és igual a l'ample de la base i la seva forma és arrodonida •  Temperatura d'hemisferi (HT): quan l'altura del con és igual a la meitat de l'ample de la base i la seva forma és aproximadament hemisfèrica •  Temperatura de flux (FT): quan les cendres flueixen sobre el gresol de suport. L'altura del con és un terç de l'altura en HT. Si FT és molt baixa es poden produir obstruccions en l'entrada d'aire, embrutiment d'equips, corrosió, formació d'escòria i pèrdua de rendiment 25