Festa de Tots Sants i Castanyada

1. TOTS SANTS
La
castanyada
6è de primària
CEIP FOLCH I TORRES- Esplugues de Llobregat
https://www.youtube.com/watch?v=VdB6Ar1_SeY

2. L'origen de la diada de Tots Sants
La nit s'allarga, el fred s'apodera de les llars, els pagesos
acaben les collites... la tardor ens aixafa una mica la disbauxa
estival. És com si tot tornés a començar: l'escola, la feina, les
relacions amb els amics... Tot just entrat el novembre
dediquem un dia a rememorar les persones que ja no es
troben entre nosaltres. Però no només ho fem aquí, sinó que
milions de persones arreu del món tenen una tradició
semblant a Tots Sants per aquestes dates. I és que la tardor
sempre s'ha considerat un canvi de cicle vital, i per això cal
recordar els qui ja no hi són. Dia dels Morts, Tots Sants
o Halloween, tot té el mateix origen: un acte de constricció
abans de començar un nou any.

3. Els orígens de la festivitat de Tots Sants
Sembla que la tardor és l'època escollida per moltes cultures per recordar els morts. I
és així des de fa mil·lenis. El cicle natural de la vida fa que quan arriba el fred la natura
mori, els homes ja no es podien alimentar dels fruits de la terra i tampoc podien fer
festes degut al mal temps. Així, la tardor es considerava l'inici d'un nou cicle, on els
homes i les dones vivien més tancats preparant-se per l’hivern.
Hi han exemples de festivitats en aquesta època a tot el món i en totes les cultures.
A Europa la cultura celta celebrava l'any nou en aquestes dates, i es dedicaven a
recordar els esperits de les persones mortes , es deia el Dia dels Esperits. Durant
aquesta jornada els esperits dels difunts tenien permís per abandonar el seu món i
entrar en el nostre, i ho aprofitaven per reunir-se amb els familiars vius.
Els celtes, que dominaven gran part d'Europa, usaven aquesta festivitat per recordar
els éssers estimats desapareguts, i els feien menjar i també decoraven les cases per
espantar els mals esperits.
D'aquí es creu que sorgeixen les dues variants : Tots Sants i Halloween.

4. La reconversió al cristianisme
El cristianisme va adoptar símbols i tradicions d'altres cultures.
El papa Gregori IV, al segle IX va fixar l'1 de novembre com a dia de Tots Sants.
Les tradicions de venerar els morts i recordar els difunts d'una manera cristiana
consistia en anar a missa i beneir els cementiris.

5. La castanyada catalana
A casa nostra tenim el costum la vigília de Tots Sants de
menjar castanyes cuites, panellets dolços, fruita
confitada i moniatos, i tot ben regat amb moscatell o
mistela.
Aquesta tradició es deu a què en aquesta vigília les
campanes tocaven a morts durant tota la nit, i tothom
del poble havia de participar en el repic de les
campanes, i per això menjaven aquests aliments, que
són altament energètics.
La veritat és que la ingesta de castanyes a la tardor té
un origen prehistòric, ja que aquests aliments eren
bàsics per als homes primitius en aquesta època de
l'any, juntament amb els glans. Així, cada tardor, quan
les castanyes cauen de l'arbre, hi havia moltes
celebracions per collir-les i es feien rituals. De fet, a
Espanya hi ha moltes festes de la castanyada amb
tradicions diferents i un mateix objectiu: menjar
castanyes. (Per exemple, hi ha el magosto a Galícia, el
gaztainerre a Euskadi o el calbote a Castella).

6. JACK-O-LANTERN PUMPKINS: LA CALABAZA DE HALLOWEEN
Hace muchos, muchos años, un tacaño y pendenciero irlandés, llamado Jack, tuvo la
mala fortuna de encontrarse con el diablo en una taberna, en la Noche de Brujas. Jack,
conocido borracho, había bebido mucho pero pudo engañar al diablo ofreciéndole su
alma a cambio de un último trago. El diablo se transformó en una moneda para
pagarle al camarero, pero Jack rápidamente lo tomó y lo puso en su monedero. Como
Jack tenía una cruz en su monedero, el diablo no pudo volver a su forma original. Jack
no dejaría ir al diablo hasta que le prometiera no pedirle su alma en 10 años. El diablo
no tuvo más remedio que concederle a Jack su reclamación.
Diez años más tarde, Jack se reunió con el diablo en el campo. El diablo iba preparado
para llevarse el alma de Jack, pero Jack pensó muy rápido y dijo: "Iré de buena gana,
pero antes de hacerlo, ¿me traerías la manzana que está en ese árbol por favor?". El
diablo pensó que no tenía nada qué perder, y de un salto llegó a la copa del árbol, pero
antes que el diablo se diese cuenta, Jack ya había tallado rápidamente una cruz en el
tronco del árbol. Entonces el diablo no pudo bajar. Jack le obligó al diablo a prometer
que jamás le pediría su alma nuevamente. Al diablo no le quedó más remedio que
aceptar.

7. Jack murió unos años más tarde, pero no pudo entrar al cielo, pues durante su vida había
sido un golfo, borracho y un estafador. Pero cuando intentó entrar, por lo menos, en el
espantoso infierno, el diablo tuvo que enviarlo de vuelta, pues no podía tomar su alma
(lo había prometido). "¿Adónde iré ahora?", preguntó Jack, y el diablo le contestó:
"Vuelve por donde viniste". El camino de regreso era oscuro y el terrible viento no le
dejaba ver nada.. El diablo le lanzó a Jack un carbón encendido directamente del infierno,
para que se guiara en la oscuridad, y Jack lo puso en un nabo que iba comiendo, para que
no se apagara con el viento.
Jack estaba condenado a vagar en las tinieblas eternamente.....
Como veis esta inquietante leyenda habla de un nabo en cuyo interior Jack depositó la
brasa de carbón a modo de farol. No dice nada de calabazas (pumpkins). Tiene su
explicación. ¿Qué simboliza la calabaza en Halloween?. Los pueblos de origen céltico,
como mandaba la tradición ahuecaban nabos y ponían carbón en ellos para iluminar el
camino de regreso al mundo de los vivos a sus difuntos más queridos y así les daban la
bienvenida, a la vez se protegían de los malos espíritus. Pero cuando los irlandeses
llegaron a América, conocieron las calabazas y se dieron cuenta de que estas eran
mucho más grandes y fáciles de ahuecar que los nabos, desde ese tiempo que ninguna
persona ha crecido sin conocer un Jack-o-lantern, el tenebroso candil de Jack