2. (Budapest, 1903 - Washington, 1957) Matemàtic hongarès, nacionalitzat nord-americà.
Nascut en el si d'una família de banquers jueus, va donar mostres des de nen
d'unes extraordinàries dots per a les matemàtiques.
Ja de jove va mostrar geni i bona memòria, realitzant complicades operacions
matemàtiques o podent inclús memoritzar pàgines completes de la guia telefònica. Sense
anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a la Universitat de
Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, es va graduar en
Enginyeria química a Zurich. Es doctorà en Matemàtiques als vint-i-tres anys i amb vint-i-cinc
ja era considerat un geni per la comunitat de matemàtics. El 1933 junt amb
Alexander, Veblen, Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers
professors de matemàtiques de l'institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va
estar per a la resta de la seva vida.
Fou un dels iniciadors de les ciències de la computació, i precursor del primer ordinador,
per als que va definir el bit com a unitat de memòria. Durant la Segona Guerra Mundial fou
conseller de les Forces Armades dels Estats Units, va formar part del Projecte Manhattan i
va contribuir a la fabricació de la bomba d'hidrogen.
2-Bomba atòmica
Va participar, juntament amb Einstein, en el
desenvolupament de la bomba atòmica (Projecte
Manhattan) al laboratori de Los Alamos a Nou Mèxic. El
disseny d'implosió de les bombes nuclears es deu a Von
Newmann.
Ell i Einstein, en adonar-se de la possibilitat de destrucció
que tenia l'arma en la qual treballaven, es van negar a
continuar amb el projecte i van aconseguir aturar-lo. Així i
tot, ell va ser qui va defensar i va participar en la construcció de la bomba d'hidrogen, i qui
va proposar la construcció de míssils intercontinentals.
3. 3-Aportacions informàtica
Va realitzar un disseny bàsic anomenat la màquina de Von Newmann. El programa
es va implantar a l'ordinador de EDVAC. S'estructura en 5 parts bàsiques:
• MEMÒRIA : Expressada en bits, constava de 4096 paraules cadascuna de 40 bits.
Cada paraula contenia fins a 2 instruccions de 20 bits cadascuna o un número
enter de 39 bits i el seu signe.
• UNITAT ARITMÈTICA LÒGICA (ALU) : Supervisa la transferència d'informació i la
indicació a la unitat aritmètica lògica l'operació que ha d'executar.
• UNITAT DE CONTROL DEL PROGRAMA : S'encarrega de realitzar les operacions
aritmètiques i lògiques necessàries per a l'execució d'una instrucció.
• EQUIPS D'ENTRADA I SORTIDA : L'entrada o input és qualsevol dispositiu a través
del qual s'introdueix informació a l'ordinador. La sortida o output és qualsevol
dispositiu que rep informació de la màquina per poder ser utilitzada per usuaris.
4-Arquitectura Von Neumann
A causa de la importància de la von Neumann en el desenvolupament de les
computadores, cal destacar per sobre del que és aquest tipus de màquina.
És una família d'arquitectures de computadores que utilitzen el mateix dispositiu
d'emmagatzematge tant per les instruccions com per les dades.
La majoria de les computadores d'avui dia es basen en aquest tipus d'arquitectura, encara
que poden incloure altres dispositius addicionals.
Va sorgir com a conseqüència de la col · laboració de Newmann en el projecte ENIAC.
Newmann, conscient de la poca traça de l'aritmètica decimal utilitzada en els ordinadors
d'aquest projecte podria reemplaçar.
