Aquest és el conte que vaig fer amb Power Point.

1. La història va passar en un formiguermoltbenamagat, replet de
finestretes, on es veuen entrar
ieixirpermanentmentalsmovedissoshabitantsduranttot el dia.
Un estiu, Margarita va veure una formiga que s'esforçavad'una manera
original, i li va cridar l'atenció. Era la formiga Selena, germana major de
una nombrosa familia de catorzefills.
Elsseuspapàscomptavenamb ella perquèdesprés del col·legi o
de jugar, elsajudara a ajuntar palets, llavorsifulls que servienper a
alimentar-se durantl'hivern.

2. Ese verano en particular, Selena haviatreballatmolt, perquè la
seuamamà se n'haviaanat de viatgeunsdies a visitar a Penina, una tia
anciana que vivia en un formiguerllunyà.
Margarita ens va comptar que era en l'altra punta del terreny. Selena
desitjava que, al tornar, la seuamamàpoguera descansar icomptar-li
totes les coses que haviavist en el camí.

3. Per això, va treballarquasisense descansar ajuntantfulls, durant el
temps que el seu mami no va estar. Així, el depòsit de la casa
haviaquedatreplet de paletsifulls!

4. El dia de la tornada haviaarribati Selena es va aplicar encara més: va
preparar una bella taula per a prendre el te, con tarta de fruitetes, la seua
preferida, iquan va acabar va dir: ’Vaig a descansar en la butaca fins que
mamàòbriga la porta'.
Però, tan, tan cansada estava que es va quedar dormida iquan va
arribar Enriqueta (així es cridava la seuamamà) no la va poder
despertar! Va dormir quasi un diasencer. És que Selena
s'haviaesforçat al punt de quedar exhausta i no va poder disfrutar del
que mésdesitjava...

5. Al despertar, Enriqueta o Quetacom li deientots, estava al
seucostatacariciant-la imurmurant-li: - La meua laboriosa
formigueta, gràciespertot el que et vas aplicar, però no era
necessari que hoferes tu sola, estavenelsteus germans perajudar-
te.

6. Al fi, van poder conversar, Queta li va comptar el paisatgeflorit
que haviavist en el camí, i li va portar de regal unes riquesfulls de
nabiu de la casa de Penina.

7. Selena havia aprés una gran lliçó: no oblidar-se de descansar i de
disfrutar, a pesar del que es proposara fer. Per això, va dir:
Després de tot, el
primordial és compartir
ambels que
estimeelmillor de mi. I
si noméspense a
treballaremperdl'import
ant.
És que havia aprés que portar la càrrega té sentit, si ens
queda alegriaitempsper a amar.