1. La Xina i el Japó.
Trets principals. Realitat i tendències.
EL JAPO
-Històricament caracteritzat per una preferència
multilateral en termes d’integració i seguir els
alineaments de l’OMC i l’ONU.
-Va presentar una posició reactiva respecte el
regionalisme fins que la crisi de 1997 va afectar a l’Àsia.
2. -La crisi de 1997 va demostrar la interdependència de la
regió i va qüestionar la percepció del Japó de si mateix
així com les relacions amb els seus veïns.
-Contrastava aquesta política més passiva quant al
regionalisme amb la posició més pro-activa de la Xina
caracteritzada per dur a terme polítiques favorables al
regionalisme (Hwee, 2006).
-A conseqüència de la crisi financera del 97, com també
vaig comentar en relació a Corea del Sud, el Japó va
comprendre la necessitat de crear llaços estables amb els
seus veïns en la regió i amb altres països del món.
3. -Al mateix temps el Japó va enfortir i potenciar les seves
relacions amb l’ASEAN i l’APEC.
-La inserció i promoció de l’APEC així com de l’ASEAN
+ 3 demostren la intenció del Japó d’un apropament amb
els països de l’Àsia Pacífic en el marc d’una negociació
informal. S’ha de remarcar que el Japó amb la promoció
de l’APEC cerca un cert equilibri de poder amb la Xina.
-S’han de destacar les diferències existents entre el Japó i
la Xina i la influència dels EUA en el Japó. Polítics com
Shinzo Abe segueixen la política de “EUA primer, Àsia
segon”, emperò amb matisacions.
-Les noves idees sobre el regionalisme al Japó tenen per
focus mantenir als EUA dintre el Nord-est asiàtic emperò
alhora, en un difícil equilibri, treballar amb la Xina per
estabilitzar la regió i integrar-la.
4. -Els darrers anys el Japó es caracteritza per incentivar i
promulgar la institucionalització dels mecanismes
d’integració de la regió. Com l’ASEAN + 3. El Japó
defensa la conformació d’un sistema basat en regles. El
Japó és així uns dels principals defensors de la
institucionalització de l’ASEAN +3.
-Destacar també que el Japó promou la inclusió de més
països com la Índia, Austràlia i Nova Zelanda (ASEAN +
6), probablement per intentar contrarestar l’emergència
xinesa. Emperò tant la Xina com Corea del Sud tenen una
tendència clara a prioritzar la institucionalització de
l’ASEAN + 3.
- En síntesi hem de concloure que el Japó incentiva els
processos d’integració en la regió, cercant això si un
equilibri amb la Xina recolzant-se en els EUA.
5. -La Xina es va convertir en un actor actiu en la regió de
l’Àsia pacífic a partir de principi dels 90.
-La Xina es va convertir també en un promotor de la
cooperació regional. Al cim de l’ASEAN de 1997 va
proposar la creació de l’ASEAN + 3 per intensificar la
cooperació entre aquesta regió i l’Àsia oriental.
-L’ASEAN + 3 fou el primer intent de la Xina d’establir
vincles institucionals amb Corea del Sud i el Japó.
-El 1998 la Xina va proposar incrementar la cooperació
entre els bancs centrals de la regió per superar la crisi
asiàtica.
La Xina
6. -L’ASEAN cal recordar que va néixer a principi dels 70
per a contenir l’expansió comunista en el sud-est asiàtic.
L’ASEAN recelava de l’ascens econòmic xinès.
-L’ASEAN + 3 sembla un model reeixit per a incorporar
els diferents interessos nacionals dels països membres.
-L’anunci per part de la Xina l’estiu 2010 en el sentit de
declarar el Mar de la Xina Meridional dintre els seus
interessos prioritaris és una clara mostra que la
cooperació regional a la zona té encara que intensificar-
se.
-En síntesi, tot i els importants reptes comentats podríem
dir que la Xina està impulsant decididament el
desenvolupament econòmic en la regió.
7. -La Xina s’ha convertir en un centre neuràlgic en la nova
onada de regionalisme.
-Seguint l’entrevista a Xulio Ríos podríem concloure que la
política internacional xinesa es troba en un punt d’inflexió.
-Ríos destaca la importància de l'evolució en la relació entre
la Xina i els EUA, veurem si es segueix una orientació de
confrontació o de col·laboració. Ríos parla dels conflictes
actuals en el Mar de la Xina com un element cabdal que
determinarà les futures relacions entre la Xina-EUA.
-Ríos parla de projectes d'integració contradictoris, projectes
on no hi ha la Xina, altres projectes on no hi ha els EUA.
-Ens trobam en un moment cabdal. La diplomàcia xinesa hi té
molt a dir. L'orientació de la política internacional xinesa,
confrontació o col·laboració, marcarà de forma important
l'estabilitat i creixement econòmic de la regió i del món.
