1. EVOLUCIÓ I COMPARACIÓ
Mónica Arrontes
Neus Brinquis

2. 1. EL MAPA
2. PRESENTACIÓ
2.1. Identificació
2.2. Tema que tracta
2.3. Cronologia
2.4. Espai geogràfic
2.5. Variables representades
2.6. Unitats emprades
2.7. Font
3. ANÀLISI
3.1. DESCRIPCIÓ
3.1.1. Dades
3.1.2. Tendència general
3.1.3. Com és
l’evolució
3.1.4. Parts
3.1.5. Comparació
3.2. ANÀLISI
3.2.1. Explicació del
fenomen
3.2.2. Causes de l’evolució
del gràfic
3.2.3. Context històric i
geogràfic
3.2.4. Conseqüències
3.2.5. Comparació
4. INTERPRETACIÓ I CONCLUSIONS
4.1. Importància del fenomen
4.2. Conclusions
4.3. Valoració
4.4. Perspectives de futur

4.  El document que tractarem continuació és un
gràfic relacionat amb els dominis climàtics
d’Espanya treballats anteriorment.
 TIPUS DE GRÀFIC: CLIMOGRAMA
2.1. IDENTIFICACIÓ

5. QUÈ ÉS UN CLIMOGRAMA?
És un tipus de gràfic que ens vol representar
simultàniament els valors de:
- TEMPERATURA MEDIA MENSUAL (línea)
- PRECIPITACIONS MENSUALS MITJES (barres)
→ Reflecteixen visualment el CLIMA del lloc on el
realitzem.

6. COM ÉS UN CLIMOGRAMA?
• BARRESFORMA
• COMPOSTNOMBRE
• VERTICALDISPOSICIÓ
CONTINGUT • EVOLUTIU I COMPARATIU

7.  Tracta les temperatures i precipitacions a
diferents altituds de diverses localitats: València
Sant Sebastià, Valladolid i Las Palmas
2.2. TEMA QUE TRACTA

8.  No sabem l’any en que es va fer aquest estudi
però disposem d’una dada que ens dona el
gràfic.
 El gràfic es va desenvolupar durant el llarg d’un
any ja que es veuen observats els fenòmens en
cada és, des de gener fins a l Desembre.
2.3. CRONOLOGIA

9.  L’Espai geogràfic és on han estat observades
aquestes dades:
 València: Altitud 24 m
 Valladolid: Altitud 715m
 Sant Sebastià: Altitud 258 m
 Las Palmas: Altitud 6 m
2.4. ESPAI GEOGRÀFIC

10.  Trobem representades:
 A la part dreta del gràfic:
 Temperatures: 0-125
 A la part esquerra del gràfic:
 Precipitacions: 0-250
 A baix del gràfic:
 12 mesos de l’any: Gener- Desembre
2.5. VARIABLES REPRESENTADES

11.  Podem observar que tots els números segueixen
una sèrie:
 Les precipitacions van de 10 en 10, des del número 0
fins el 250.
 Les temperatures van de 5 en 5 des del número 0 fins
el 125.
 També podem que els mesos de l’any van
cronològicament.
2.6. UNITATS EMPRADES

12.  BARCANOVA
2.7. FONT

13.  VALÈNCIA
 Precipitacions:
 Mínimes: 5 mm aprox.
 Màximes: 98 mm aprox.
 Temperatures:
 Màximes: 24 ºC aprox.
 Mínimes: 10 ºC aprox.
 SANT SEBASTIÀ
 Precipitacions:
 Mínimes: 82 mm aprox.
 Màximes: 169 mm
aprox.
 Temperatures:
 Màximes: 16 ºC aprox.
 Mínimes: 8 ºC aprox.
3. 1. DESCRIPCIÓ
3.2.1. Dades

14. DADES
 VALLADOLID:
 Precipitacions:
 Mínimes: 9mm aprox.
 Màximes: 44 mm aprox.
 Temperatures:
 Màximes: 19 ºC aprox.
 Mínimes: 1 ºC aprox.
 LAS PALMAS
 Precipitacions:
 Mínimes: 0 mm aprox.
 Màximes: 35 mm aprox.
 Temperatures:
 Màximes: 22 ºC aprox.
 Mínimes: 16 ºC aprox.

15.  VALÈNCIA:
 Precipitacions: manté – baixa – puja – baixa.
 Temperatures: puja - manté – baixa.
 SANT SEBASTIÀ:
 Precipitacions: altes – baixa –puja – baixa – puja.
 Temperatures: irregulars, però es mantenen.
 VALLADOLID:
 Precipitacions: alts i baixos – baixa – puja – baixa.
 Temperatures: puja - baixa.
 LAS PALMAS:
 Precipitacions: baixa – puja – baixa – puja – baixa.
 Temperatures: manté – puja – baixa.
3.2.2. Tendència general

16.  VALENCIA
 Es manté, baixa de
cop i torna a pujar de
nou amb una
davallada al final.
 Puja i baixa.
 SANT SEBASTIÀ
 Amb alts i baixos.
 Irregular.
 VALLADOLID
 Es manté, cau i torna
de nou
 Puja i baixa.
 LAS PALMAS
 Molts baixes, baixa i
puja.
 Es manté.
3.2.3. Com és l’evolució

17.  Podem Observar al gràfic que:
 Precipitacions: Representades amb
 Temperatures: Representades amb
3.2.4. Parts

18.  Podem observar que hi ha localitats on les
precipitacions són molts altes i en canvi en
altres molts baixes (com és el cas de València i
Las Palmas)
 Podem observar que les temperatures, gairebé
totes pugen i baixen en el mateix tram, a l’estiu.
Tot i això a Sant Sebastià ho fa més
irregularment.
3.2.6. Comparació

19.  El climograma que tenim davant pretén
relacionar cadascun dels climogrames amb un
domini climàtic.
 En tenim quatre representats:
- Mediterrani costaner
- Mediterrani amb hiverns freds de tendència
continental
- Atlàntic costaner
- Subtropical costaner càlid
3. 2. ANÀLISI
3.2.1. El Fenomen

20. VALÈNCIA – Mediterrani Costaner
 Zona de la costa, com
València
 Altes precipitacions a
la tardor
 Baixes precipitacions a
l’estiu
 Temperatures més alta
a l’estiu i moderades la
resta de l’any

21.  Part central de la
península
 Precipitacions bastant
igualades al llarg de
l’any
 Precipitacions baixes als
mesos d’estiu: Juliol i
Agost
 Temperatura molt freda
als mesos de hivern i
molt alta a l‘estiu
VALLADOLID – Mediterrani amb
hiverns freds de tendència continental

22.  Zona de la costa
tocant amb l’Atlàntic
 Pluges molt abundants
al llarg de tot
l’any, sobretot als
mesos de l’ hivern i
una mica més baixes
als mesos d’estiu
 Temperatura força
regular al llarg de
l’any, més aviat baixa
SANT SEBASTIÀ – Atlàntic Costaner

23.  Zona de les illes
Canàries
 Pluges escasses i
gairebé inexistents als
mesos d’estiu sobretot
 Temperatura molt alta
al llarg de l’any i força
regular
LAS PALMAS – Subtropical Costaner
Càlid

24. RESUM
 Trobem diverses diferències entre els
climogrames analitzats.
 Cada climograma està condicionat pel domini
climàtic on aquesta ciutat estigui localitzada
 Cal determinar les causes d’aquestes diversitat
de resultats

25. • Localització de les diferents ciutats analitzades pels
climogrames
• Diferents estacions marquen el règim pluvial i les
temperatures en funció del domini climàtic
• Les precipitacions poden canviar d’un any cap un
altre, com també les temperatures a causa del
canvi climàtic
3.2.2. Causes de l’evolució del gràfic

26.  Com hem insistit anteriorment, els climogrames
estan relacionats amb les zones que analitzen.
 Cadascuna d’aquestes zones té les seves
característiques meteorològiques
determinades, i no són pas les mateixes.
3.2.3. Context històric i geogràfic

27.  Les altes o baixes precipitacions determinen en
gran part l’adquisició d’una població a l’aigua.
 Si les pluges arriben a ser molt violentes, poden
fins i tot causar aiguats. Com per exemple a
Sant Sebastià.
 La temperatura també afecta a les persones i
poden ajudar o perjudicar a les precipitacions
que s’hi produeixen.
3.2.4. Conseqüències

28.  Nosaltres observant els diferents
climogrames, hem escollit aquest climograma
per comparar-lo amb els altres
3.2.5. Comparació

29. PER QUÈ PUIGCERDÀ?
 Dintre dels quatre climogrames estan quasi bé
representats tots els dominis climàtics, excepte
el CLIMA DE MUNTANYA
 Puigcerdà és un poble tocant als Pirineus que
pertany en al seva totalitat al clima de
muntanya i representa prou bé el seu clima

30. CLIMA DE PUIGCERDÀ
 Pluges molt altes als
mesos de primavera i
estiu
 Temperatures
irregulars: estius molt
càlids i hiverns
extremadament freds
 Absència de
precipitacions als
mesos d’hivern = neu

31.  És molt rellevant tenir un mínim control de les
precipitacions al llarg de l’any d’una zona
determinada per saber quan podem patir una
època de sèquia o bé enfrontar-nos a grans
aiguats
4. 1. IMPORTÀNCIA DEL FENOMEN

32.  Depenent de la regió on ens trobem la
temperatura i les precipitacions actuaran d’una
manera o d’un altre a causa del clima.
 Si aquests climes canviessin, encara que fos un
mínim detall, aquests elements patirien també
les conseqüències i això podria alterar el clima
de la regió.
4. 2. CONCLUSIONS
4. 3. VALORACIÓ

33.  Hem de tenir cura del embassaments d’aigua i
del control de les temperatures.
 Si el canvi climàtic continua les temperatures
típiques de cada zona canviaren i aleshores
també ho farà tot el seu entorn.
4. 4. PERSPECTIVES DE FUTUR