Aquí teniu una petita mostra de les tradicions nadalenques que se celebren a Catalunya. No és un treball molt extens, però sí una petita representació.
El documento presenta una leyenda africana sobre el baobab. Brevemente describe que se trata de una historia tradicional africana ilustrada por alumnos.
2. El Bandolerisme
El bandolerisme és una activitat criminal duta a
tema per bandes armades, comandades per un
capitost o contra propietats. L'actuació de
persones armades al marge de la llei és una
activitat present arreu del món al llarg de tots
els períodes de la història, i sempre és
l'expressió d'una realitat econòmica i social de
misèria que empeny llurs protagonistes, i en la
qual sovint també s'hi barregen qüestions
polítiques, religioses o ètniques. A la vegada,
també evidencia la incapacitat de l'estat per
garantir la seguretat ciutadana.
3. Nyerros i Cadells
L'origen dels bandolers , Nyerro i Cadell, se
situa el segle XIII, arran de les lluites de les
cases dels cadells, senyors d'Arsèguel , i els
Banyuls, senyors de Nyer,a la Cerdanya. A
finals del segle XIII el radi d'acció d'ambdós
bàndols s'estengué fins a la plau de Vic, arran
de les pretensions dels Montcada d'alliberar-se
del vassallatge que desviureu al Bisbe de Vic.
Aquesta tensió desemboca en una guerra en la
que els Nyerros feren costat als Montcada,
essent capitanejats per Gibraltar de Nyer.
4. Serrallonga
. Joan Sala i Ferrer, nasqué l'any 1594 a
Viladrau, Osona. Fill de pagesos
benestants, fou el cinquè de nou
germans, quatre dels quals acabarien
dedicant-se, també al bandolerisme.
Arran d'el seu casament, el 1618, amb
Margarida Tallades, pubilla del Mas
Serrallonga de Querós, de Sant Hilari
Sacalm, la Selva prengué com a
cognom el nom del mas, començar a dir-
se Joan de Serrallonga. No tardà en
aconseguir ser el cap de la banda de
bandolers de la que també formaven
part els seus germans. Alternava
robatoris i segrestos amb llargues
estades al seu mas, el gran
coneixement del terreny el permetia
escapolir-se amb facilitat de les trompes
del lloctinent quan aquest l'assetjaven
5. Perot Rocaguinarda
Perot Rocaguinarda va ser un bandoler Català.
Fou també conegut com a Perot lo Lladre.
Com que no era l'hereu de la família se'n va
anar de casa a cercar fortuna ; per culpa a d'un
malentès es va haver de fer bandoler. Era
nyerro, estava a favor dels senyors de Nyer i
en contra dels Cadells. Des de ben jove es va
veure implicat en lluites entre senyors del
bàndol nyerro. Era un bon estrateg, hàbil,
audaç, tenint pels soldats i per l'autoritat,
estimat pel poble i molt odiat pels seus
nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents
dots de líder i de comandament si no, no
hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme
català durant gairebé deu anys.