1. Abans s’enviaven postals quan es marxava de viatge i fins i tot és posaven
segells. Què fem ara? Enviem missatges per WhatsApp (segur que cap de
vosaltres no ha enviat potser una postal a la seva vida). Què fèiem? Buscar
cabines i locutors per trucar a casa. Ara truquem gratis per Skype.
Abans llegíem llibres en una sala d’espera, als aeroports. Ara ens passem
les hores compulsivament prement el botó per actualitzar el Facebook o el
WhatsApp per veure si tenim un nou missatge. Abans disparàvem les fotos
a compta gotes, perquè els carrets eren caríssims; valia sis euros cada carret
i uns altres sis rebel·lar-los. Ara tirem totes les que vulguem perquè són
gratis i no hi ha cap problema, després ja les esborrarem (la veritat és que
després mai les esborrem i tenim l’ordinador ple de brossa digital).
No us ho creureu, però abans es torturava a les amistats amb carrets de
diapositives que els teus amics se t’adormien, ja temien anar a casa teva.
Bé, ara les compartim al moment, amb Flickr, Twitter, Pinterest,
Facebook... mil coses. Abans els bitllets d’avió eren així: un bitllet físic
amb un munt de fullets – un per cada vol- que si el perdies, quin embolic
tenies! Si se’t perdia un en un viatge per Àfrica, no hi havia manera, era
casi impossible que te’n donessin un altre. Ara la targeta d’embarcament la
portem al mòbil. Què fèiem abans també? Reservar avions o hotels en una
agència de viatges i trigaves tres o quatre dies per que et donessin la
confirmació.
Ara ho comprem al moment, amb el nostre smartphone a qualsevol lloc, i a
més, volem que ens el donin al moment i ens el confirmin. Abans
preguntàvem amb un senyor amb boina a la font del poble com s’anava a
un lloc. Jo sempre tenia mala sort perquè em trobava amb el burro del
poble, no sé com m’ho feia. Bé, ara què fem servir? Doncs Google Maps o
mil aplicacions més amb les que no necessitem preguntar a ningú.
Compràvem guies i mapes de viatges. Ara tenim mil aplicacions en el
nostre smartphone amb guies, amb pàgines web de tot tipus. Teníem les
fotos de record en un àlbum; nostàlgic. Ara les portem a un iPhone. Que,
per cert, és horrorós. És a dir, si es diu la paraula Vietnam, segur que algú
surt dient: Alça! Tinc aquí les fotos de l’últim viatge a Vietnam! Dius
Benidorm: Apa! Tinc aquí les fotos de l’últim viatge a Benidorm.
Que li donem la vara a la gent perquè portem tot el nostre arxiu gràfic en
un telèfon, que és tremend. Abans, per trobar un bon restaurant,
preguntaves al primer que creuava pel carrer: Escolti, on hi ha un bon
restaurant? I te’n refiaves, tot i que no tingués mil likes i cinc-cents
comentaris positius. Ara ho mirem a TripAdvisor. I abans gaudíem d’una
posta de sol en silenci i ara gairebé no el veiem perquè estem twitejant-lo.