El documento describe el sistema de posicionamiento global (GPS), incluyendo sus tres sectores principales: el sector espacial compuesto por una constelación de satélites, el sector de control terrestre, y el sector de usuarios. Explica conceptos como el sistema de referencia WGS84, los parámetros de transformación entre sistemas de coordenadas, y las aplicaciones topográficas del GPS como el apoyo fotogramétrico y el levantamiento topográfico en tiempo real.
Sig p01-georeferenciacion cartas topograficas y digitalizacionGabriel Parodi
Este documento describe los conceptos fundamentales de la georreferenciación y digitalización de mapas topográficos, incluyendo los sistemas de coordenadas, elipsoides, proyecciones de mapas y los modelos matemáticos utilizados para georreferenciar imágenes. Explica que ILWIS puede manejar diferentes sistemas de coordenadas y transformar mapas de un sistema a otro, y que la georreferenciación asigna coordenadas a los píxeles de una imagen utilizando un modelo que corrige distorsiones.
La topografía estudia la representación de terrenos mediante planos y mapas a escala. Esto requiere medir ángulos y distancias en el terreno y luego transferir esos puntos a coordenadas en el plano, donde se dibujan curvas de nivel y otras características. Las mediciones directas e indirectas están sujetas a errores sistemáticos y aleatorios.
El documento describe el sistema de posicionamiento global (GPS), incluyendo sus tres sectores principales: el sector espacial compuesto por una constelación de satélites, el sector de control terrestre, y el sector de usuarios. Explica conceptos como el sistema de referencia WGS84, los parámetros de transformación entre sistemas de coordenadas, y las aplicaciones topográficas del GPS como el apoyo fotogramétrico y el levantamiento topográfico en tiempo real.
Sig p01-georeferenciacion cartas topograficas y digitalizacionGabriel Parodi
Este documento describe los conceptos fundamentales de la georreferenciación y digitalización de mapas topográficos, incluyendo los sistemas de coordenadas, elipsoides, proyecciones de mapas y los modelos matemáticos utilizados para georreferenciar imágenes. Explica que ILWIS puede manejar diferentes sistemas de coordenadas y transformar mapas de un sistema a otro, y que la georreferenciación asigna coordenadas a los píxeles de una imagen utilizando un modelo que corrige distorsiones.
La topografía estudia la representación de terrenos mediante planos y mapas a escala. Esto requiere medir ángulos y distancias en el terreno y luego transferir esos puntos a coordenadas en el plano, donde se dibujan curvas de nivel y otras características. Las mediciones directas e indirectas están sujetas a errores sistemáticos y aleatorios.
Presentació realitzada a l'ICC (27/09/2013) en el marc de la conferència magistral, a càrrec del Prof. Georg Gartner, president de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI)
El documento describe el uso de modelos 3D en el análisis y planificación urbana. Se discuten diferentes tipos de modelos 3D como modelos CAD, modelos de puntos, modelos SIG y modelos procedimentales. Estos modelos 3D pueden usarse para medir el crecimiento y transformación urbana, evaluar el potencial de construcción y tomar decisiones de planificación.
Este documento describe el uso del LiDAR terrestre para la caracterización y monitorización de laderas rocosas. Se presentan cuatro zonas de estudio donde se han adquirido datos LiDAR para detectar discontinuidades, caracterizar desprendimientos de rocas y monitorear deformación precursora. El análisis de datos LiDAR permite mejorar la evaluación de susceptibilidad a caídas de rocas y predecir desprendimientos mediante la detección de aceleración del movimiento, lo que podría activar sistemas de alerta temprana.
Este documento resume las principales tecnologías LiDAR utilizadas en la captura de datos aéreos. Explica conceptos como MPiA, escáneres de doble salida y sistemas actuales como Leica, Optech y Riegl. También compara las características clave de estos sistemas como la frecuencia máxima de pulsos, el campo de visión y la precisión estimada de los puntos.
Presentació realitzada a l'ICC (27/09/2013) en el marc de la conferència magistral, a càrrec del Prof. Georg Gartner, president de l'Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI)
El documento describe el uso de modelos 3D en el análisis y planificación urbana. Se discuten diferentes tipos de modelos 3D como modelos CAD, modelos de puntos, modelos SIG y modelos procedimentales. Estos modelos 3D pueden usarse para medir el crecimiento y transformación urbana, evaluar el potencial de construcción y tomar decisiones de planificación.
Este documento describe el uso del LiDAR terrestre para la caracterización y monitorización de laderas rocosas. Se presentan cuatro zonas de estudio donde se han adquirido datos LiDAR para detectar discontinuidades, caracterizar desprendimientos de rocas y monitorear deformación precursora. El análisis de datos LiDAR permite mejorar la evaluación de susceptibilidad a caídas de rocas y predecir desprendimientos mediante la detección de aceleración del movimiento, lo que podría activar sistemas de alerta temprana.
Este documento resume las principales tecnologías LiDAR utilizadas en la captura de datos aéreos. Explica conceptos como MPiA, escáneres de doble salida y sistemas actuales como Leica, Optech y Riegl. También compara las características clave de estos sistemas como la frecuencia máxima de pulsos, el campo de visión y la precisión estimada de los puntos.
Tecnologia i actualització dels sistemes de captura de dades
Toponímia
1. El mapa topogràfic
de Catalunya
1:25 000
Toponímia i
informació
temàtica
Miquel Parella
Responsable de Toponímia
Àrea de Cartografia
2. 2
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
1 Plantejament, concepció i objectius de la toponímia de la sèrie
2 Toponímia i territori
3 Procés de generació de la toponímia del MTC 1:25 000
4 Fonts d’informació
5 Noves perspectives
3. 3
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
1 Plantejament, concepció i objectius de la toponímia
de la sèrie MTC 1:25 000
4. 4
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
1 Plantejament i concepció
j p
La toponímia i la informació temàtica contingudes a la sèrie MTC 1:25 000 havien de respondre a diferents
premisses bàsiques:
a) La toponímia ha de poder ser utilitzada a diferents nivells d’ús i de lectura:
) p p
Àmbit comarcal
Àmbit zonal
Àmbit local
Àmbit local
b) La toponímia ha de ser rica i precisa com correspon a una escala que representa el territori de manera
detallada.
c) La toponímia ha de trobar‐se normalitzada segons el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de
La toponímia ha de trobar se normalitzada segons el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de
Catalunya.
d) Ha de tenir un disseny clar i intel∙ligible, amb un ús restrictiu i ideogràfic de les famílies de fonts
tipogràfiques.
e) No ha d’entorpir la lectura de la resta d’elements que configuren el mapa. La seva situació ha de
permetre identificar l’element designat de manera inequívoca.
5. 5
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
Objectius
La toponímia i la informació temàtica del MTC 1:25 000 el converteixen en una eina de múltiples aplicacions:
Aproxima l’usuari a una realitat immediata gràcies a la presència de microtopònims.
p g p p
Facilita la localització sobre el terreny a diferents nivells.
És una eina normativa. Els noms de lloc s’hi troben transcrits normativament.
P
Potencia el vessant temàtic del sector cartografiat, presentant punts del territori referencials.
i l ài d l fi d l i i f i l
Concepte bàsic: ha de permetre la descoberta de l’entorn. També ha de poder‐se llegir amb perspectiva.
Ha d’oferir no només noms tradicionals del lloc, sinó també noms actuals, referencials:
(ajuntaments, hospitals, centres comercials, empreses, polígons industrials, aeroports, camps de golf, espais protegits...)
6. 6
1 Plantejament i concepció.
Exemples
a) La toponímia ha de poder
ser utilitzada a diferents
nivells d’ús i de lectura:
Àmbit comarcal
Àmbit zonal
Àmbit local
7. 7
1 Plantejament i concepció.
Exemples
a) La toponímia ha de poder
ser utilitzada a diferents
nivells d’ús i de lectura:
Àmbit comarcal
Àmbit zonal
Àmbit local
8. 8
1 Plantejament i concepció.
Exemples
a) La toponímia ha de poder
ser utilitzada a diferents
nivells d’ús i de lectura:
Àmbit comarcal
Àmbit zonal
Àmbit local
9. 9
1 Plantejament i concepció.
Exemples
b) La toponímia ha de ser rica
i precisa com correspon a una
i precisa com correspon a una
escala que representa el
territori de manera detallada.
10. 10
1 Plantejament i concepció.
Nomenclàtor
1:50 000
1 50 000
c) La toponímia ha de trobar‐se
normalitzada segons el
normalitzada segons el
Nomenclàtor Oficial de Toponímia
Major de Catalunya.
1:25 000
11. 11
1 Plantejament i concepció.
Retolació
d) Ha de tenir un disseny clar i intel∙ligible,
amb un ús restrictiu i ideogràfic de les
amb un ús restrictiu i ideogràfic de les
famílies de fonts tipogràfiques.
12. 12
1 Plantejament i concepció.
Retolació
d) Ha de tenir un
disseny clar i
disseny clar i
intel∙ligible, amb
un ús restrictiu i
ideogràfic de les
famílies de fonts
tipogràfiques.
Poblament
13. 13
1 Plantejament i concepció.
Retolació
d) Ha de tenir un disseny
clar i intel ligible, amb un ús
clar i intel∙ligible amb un ús
restrictiu i ideogràfic de les
famílies de fonts
tipogràfiques.
Orònims
14. 14
1 Plantejament i concepció.
Retolació
d) Ha de tenir un
disseny clar i
disseny clar i
intel∙ligible, amb
un ús restrictiu i
ideogràfic de les
famílies de fonts
tipogràfiques.
Orònims
Hidrònims
15. 15
1 Plantejament i concepció.
Retolació
d) Ha de tenir un disseny clar i
intel ligible, amb un ús
intel∙ligible amb un ús
restrictiu i ideogràfic de les
famílies de fonts tipogràfiques.
Instal∙lacions
16. 16
1 Plantejament i concepció.
Identificació nom‐
Identificació nom‐element
e) La toponímia no ha
d entorpir la lectura de la
d’entorpir la lectura de la
resta d’elements que
configuren el mapa.
La seva situació ha de
permetre identificar l element
permetre identificar l’element
designat de manera
inequívoca.
17. 17
1 Plantejament i concepció.
Informació temàtica. Pictogrames
Cada pictograma es troba associat a un topònim
18. 18
1 Plantejament i concepció.
Informació temàtica. Pictogrames
74 pictogrames.
Adequació de la situació de cada símbol per a facilitar la lectura cartogràfica
19. 19
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
2 Toponímia i territori
Toponímia i territori
20. 20
Toponímia i territori (1)
1) Retolació dels l
R l ió d l elements territorials referencials
i i l f i l
2) Detall toponímic del sector cartografiat
3) Informació toponímica adequada al territori
I f ió í i d d l i i
23. 23
Toponímia i territori (4)
6) Densitat de topònims
El tractament de la densitat toponímica del conjunt de la sèrie mostra un territori homogeni
que al mapa presenta una continuïtat visual uniforme.
El territori català és d’una riquesa toponímica extraordinària en qualsevol sector del país.
Tanmateix, el relleu i la instal∙lació humana en condicionen la densitat que, tot i ser
relativament homogènia, presenta alguns contrastos:
Parc Nacional de l’Alt Pirineu NW 2,6 t/km2 1 850 topònims
Flix ‐ Riba‐roja d’Ebre 2,8 t/km2 1 950 topònims
Berga 3,4
3 t/km2 2 400
2 00 topònims
la Seu d’Urgell 3,4 t/km2 2 400 topònims
la Bisbal d’Empordà 4,0 t/km2 2 800 topònims
24. 24
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
3 Procés de generació de la toponímia del MTC 1:25 000
25. 25
Procés de generació de la
toponímia del mapa 1:25 000
Base toponímica 1:50 000
(Filtre selectiu)
Nova base
Base toponímica 1:5 000
(Filtre selectiu)
(Filt l ti )
26. 26
Procés de generació de la
toponímia del mapa 1:25 000
Nova base
Origen 1 000 / O i
Oi 1:5 Origen 1 0 000
1:50
29. 29
Procés (3)
Incorporació d l pictogrames. I
I ió dels i t Incorporació d d d provinents d l C
ió de dades i t dels Consells C
ll Comarcals i d l P
l dels Parcs
41. 41
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
5 Noves perspectives
Noves perspectives
42. 42
Toponímia i informació temàtica
p
del mapa 1:25 000 de l’ICC
Noves perspectives. Futur
La toponímia i la informació temàtica del MTC 1:25 000 es troben en un procés constant d’actualització i millora.
La toponímia de la sèrie es gestiona des d’un arxiu únic amb continuïtat territorial.
La gestió des d’un entorn SIG, permet explotacions on es vinculen les diferents capes d’informació.
L’accés des de visualitzadors digitals (ordinador, GPS, tablet, smartphone...) serà possible des de la web de l’ICC.
Les incorporacions i afegits es troben recollits a la base digital. Encara que el full en paper no contingui aquestes
actualitzacions fins a noves edicions, la versió digital permet la seva visualització de manera més immediata.
Sèrie dinàmica. Actualitzacions i explotacions futures mercès a l’estructura i a la jerarquia de la informació.
A la finalització de la sèrie, el conjunt dels (aproximadament) 120 000 topònims quedaran integrats dins de la
Base toponímica de Catalunya de l’ICC.
p y
43. 43
Institut Cartogràfic
g
de Catalunya
Parc de Montjuïc,
E-08038 Barcelona
41º22’12” N, 2º09’20” E (ETRS89)
Tel. (+34) 93 567 15 00
Fax (+34) 93 567 15 67
www.icc.cat
webmaster@icc.cat
twitter.com/icc_cat
facebook.com/icc.cat