SlideShare a Scribd company logo
Aplicacions LiDAR a la gestió forestal
Ramon Riera i Tatché
OTPMIF – Diputació de Barcelona
ÍNDEX
1. Aplicacions puntuals
i A b d di ii. Arbres de grans dimensions
ii. Estat del regenerat
2. Aplicacions en curs
i. Delimitació d’Unitats d’Actuació
ii. Determinació de l’alçada dominant
3. Aplicacions futures
i. Modelització dels combustibles
ii. Densitat de l’arbrat
iii. Estat de la vegetació eng
urbanitzacions
1. Arbres de grans dimensions
 Gestió forestal
– Potenciar espècies secundàries per a fusta de qualitat (cirerer)
– Boscos de perxada de castanyer amb arbres dominants de roure i cirerer
1. Arbres de grans dimensions
 Metodologia
– Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA)
Criteri Informació
Zona d’estudi Montnegre - Corredor
Data de vol 16/02/2007
Sensor Optech ALTM 3025Sensor Optech ALTM 3025
Petjada (footprint) 30 – 40 cm
Densitat mitjana 0,7 punts/m2
Font de dades LIDARCAT (ICC)
1. Arbres de grans dimensions
 Metodologia
– Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA)
– Estudi hidrogràfic MCA
Inversió cotes:
MCA * (-1)
Càlcul embornals
Direcció de fluxe (Flow
direction)
Càlcul conques
hidrogràfiques
(Sink)
d og à ques
(Watershed)
1. Arbres de grans dimensions
 Metodologia
– Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA)
– Estudi hidrogràfic MCA
– Classificació dels arbres
– Posició
Àrea capçada
• Creuament sink + watershed + MCA + MCSC>>
– Àrea capçada
– Alçada
– Tipus de coberta
1. Estat del regenerat
 Gestió forestal
– Incendi forestal de St. Llorenç del Munt (2003) >> 4.402 ha cremades
Pi blanc
Alzina
Romaní
Estepes
Incendi
5Roure Regenerat5 anys
1. Estat del regenerat
 Gestió forestal
– Classificació de l’estat del regenerat en funció del tractament silvícola
Classe Descripció Tractament silvícola Nº parcel·les
1 h amb Σ ρ N/ha < 500 Repoblació 401 h amb Σ ρ N/ha < 500 Repoblació 40
2 h amb 500 < ρ N/ha < 1500 Sense actuació 35
3 h amb Σ ρ N/ha > 1500 Sense actuació 43 h amb Σ ρ N/ha > 1500 Sense actuació 4
4 h > 1.5 m amb Σ ρ N/ha >
1500
Selecció de tanys/ aclarida de
plançoneda
4
5 Arbres Sense actuació 5
1. Estat del regenerat
 Metodologia
– Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA)
– Height Bins 0 – 3 metres
Criteri Informació
Zona d’estudi Sant Llorenç del Munt
Data de vol 04/05/2008
Sensor ALS50 – II
P tj d (f t i t) 0 54 ( )Petjada (footprint) 0,54 cm (aprox.)
Densitat mitjana 0,7 punts/m2
Font de dades LIDARCAT (ICC)( )
1. Estat del regenerat
 Dades LiDAR utilitzades
Caixa (bin) 5x5 m
– Height bin
0 – 3,0 m
0 – 2,0 m
0 – 2,5 m
punts LiDAR 3D
0 – 0,5 m
0 – 1,0 m
0 – 1,5 m
1. Estat del regenerat
 Dades LiDAR utilitzades
MCA BIN 0 0 5 BIN 0 1 0MCA BIN 0 – 0,5 BIN 0 – 1,0
BIN 0 – 1,5 BIN 0 – 2,0 BIN 0 – 2,5 BIN 0 – 3,0
1. Estat del regenerat
OrtofotoMCABIN 0 – 0,5BIN 0 – 1,0BIN 0 – 1,5BIN 0 – 2,0BIN 0 – 2,5BIN 0 – 3,0
1. Estat del regenerat
 Xarxes neuronals artificials
– Mètode estadístic per a relacionar dades de camp ◄► dades LiDAR
– Xarxes de predicció: N peus, h regenerat & % recobriment
– Xarxes de classificació: 5 classes de regenerat  MCAg
Dades camp Dades LiDAR
 BIN 0 – 0,5
 BIN 0 – 1,0
 BIN 0 – 1,5
 BIN 0 – 2,0
BIN 0 2 5
 Classe 1
 Classe 2
 Classe 3
+
(88 plots)
 BIN 0 – 2,5
 BIN 0 – 3,0
 Classe 4
 Classe 5
Training (70 % plots) Test (30% plots)
Ajust dels paràmetres del model Mesura la “qualitat” de la interpolació
Validació
(88 plots) 84 % d’encert
1. Estat del regenerat
1. Estat del regenerat
1. Estat del regenerat
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
 Gestió forestal
– Definir unitats homogènies de vegetació en les que es planifica un tipus
de tractament silvícola d’acord amb les característiques dasomètriques i
els models de gestió per a cada espècie
P l d fi i ió i à t l’ è i (MCSC)– Per a la seva definició se seguiran paràmetres com l’espècie (MCSC),
tipus de vegetació, densitats i recobriment
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
 Límits MCSC
 Camins
 Rius
MCSC (CREAF)
SFI
divisió UA
 Línies de ruptura
(mapa d’orientacions)
SFI
suport visual
 MCA (LIDAR) ► alçades i recobriment
 Ortofoto infraroig (CIR) 1:5000 ► composició espècies
 Ortofoto color (RGB) 1:5000 ► perfeccionament delimitació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Delimitació d’Unitats d’Actuació
2. Determinació de l’alçada dominant
 Gestió forestal
– Models silvícoles
 Espècie
 Alçada dominant
 Espècie
 Alçada dominant Alçada dominant
 Densitat
 Qualitat estació
 Alçada dominant
 Densitat
 Qualitat estacióQualitat estacióQualitat estació
2. Determinació de l’alçada dominant
 Gestió forestal
– Alçada dominant — Ho: altura mitjana dels 100 arbres més alts en una
hectàrea de bosc. A la pràctica a l'IEFC es dóna com a altura dominant el
valor de la mitjana dels tres arbres més alts de cada estació (CREAF)
Al d d i t E t d fi i l itj d l’ l d d l t– Alçada dominant – Es pot definir com la mitjana de l’alçada dels cent peus
més gruixuts per hectàrea i que es considera un índex força representatiu de
la qualitat de l’estació i de la seva capacitat productiva (CPF)
2. Determinació de l’alçada dominant
 Mètode d’Assman
– Mesura de l’alçada (H) dels 100 arbres amb major DBH per hectàrea
– Càlcul del Dg d’aquests 100 arbres
– Estimació de l’Ho en funció de la localització del valor de Dg dels 100g
arbres de major DBH en la corba alçades – diàmetres
H (m)
Ho
DBHDg
2. Determinació de l’alçada dominant
 Mètode de Hamilton
– Divisió de la Unitat en parcel·les de 100 m2
– Mesura de l’alçada (H) de l’arbre de major DBH dins la parcel·la de 100 m2
– Estimació de l’Ho calculant la mitja de l’H de x parcel·les 100 m2 on x:j p
 nS
m
X
/
)( 

18 4 ha18,4 ha
2. Determinació de l’alçada dominant
 Mètode utilitzat
– Adaptació del mètode de Hamilton: es mesura l’alçada màxima de totes les
petites agrupacions d’arbres (objectes en eCognition) dins una mateixa Unitat
d’Actuació (UA), i es calcula la mitja de les alçades màximes per sobre del
percentil 90 i per sota dels valors desfasats del MCA (30)percentil 90 i per sota dels valors desfasats del MCA (30).
– Agrupacions d’arbres d’uns 250 m2 aprox. (Naesset)► segmentació
del ràster MCA
S’exclouen valors > 30 m– S exclouen valors > 30 m
– Mitja Hmax PTH90
2. Determinació de l’alçada dominant
 Mètode utilitzat
– Agrupacions d’arbres d’uns 250 m2 aprox. (Naesset)► segmentació del ràster
MCA
2. Determinació de l’alçada dominant
 Mètode utilitzat
Zona d’estudi Moianès
– Mitja Hmax PTH90
pth 90% Ho = mitja
– N = 1.139 peus/ha
– Sup mitja UA = 9,88 ha
Sup agrup = 250 m2– Sup. agrup = 250 m2
– N mig agrup x UA = 395
1 139 peus/ha >>>> 100 arbres ↑DBH1.139 peus/ha >>>> 100 arbres ↑DBH
395 agrup. >>>>> 35 agrup. ↑ H
35 ≈ pth9035 ≈ pth90
2. Determinació de l’alçada dominant
 Càlcul
– Mitjançant SQL Server
SE [LIDAR]
GO
/****** Object: UserDefinedFunction [RAMON].[Calcular_Alcada_Dominant] Script Date: 01/22/2013 15:51:26 ******/
SET ANSI_NULLS ON
GOGO
SET QUOTED_IDENTIFIER ON
GO
-- =============================================
-- Author: <Grauet & Riera>
-- Create date: <23/01/12>
-- Description: <Calcula l'alçada dominant (Ho) de les Unitats d’Actuació (polígons),calculantDescription: Calcula l alçada dominant (Ho) de les Unitats d Actuació (polígons),calculant
-- la mitja dels valors màxims entre el percentil x (paràmetre a definir) i el valor màxim desfasat (valors LiDAR desfasats) >
-- =============================================
ALTER FUNCTION [RAMON].[Calcular_Alcada_Dominant](@percentile float, @valor_desfasat int)
RETURNS @t
TABLE
(
OBJECTID int,
PTH float ,
Ho float
) AS
BEGIN
DECLARE @tbl_percentile TABLE
((
OBJECTID int,
PTH float
);
......
2. Determinació de l’alçada dominant
 Resultat
3. Aplicacions futures
 Modelització dels combustibles
 Densitat de l’arbrat
 Estat de la vegetació en urbanitzacions
Moltes mercès
Ramon Riera i Tatché
rieratr@diba.cat
diba.cat/incendis

More Related Content

More from Institut Cartogràfic de Catalunya

Pioneros en la preservación de datos geográficos
Pioneros en la preservación de datos geográficosPioneros en la preservación de datos geográficos
Pioneros en la preservación de datos geográficos
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitalsL'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturalsExemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàriesExemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Model de la Base topogràfica 1:25.000
Model de la Base topogràfica 1:25.000Model de la Base topogràfica 1:25.000
Model de la Base topogràfica 1:25.000
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivatsModel de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Model de la Base topogràfica 1:5.000
Model de la Base topogràfica 1:5.000Model de la Base topogràfica 1:5.000
Model de la Base topogràfica 1:5.000
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Distribució de productes ICC en ETRS89
Distribució de productes ICC en ETRS89Distribució de productes ICC en ETRS89
Distribució de productes ICC en ETRS89
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Introducció al canvi a ETRS89
Introducció al canvi a ETRS89Introducció al canvi a ETRS89
Introducció al canvi a ETRS89
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Presentació de la jornada ETRS89
Presentació de la jornada ETRS89Presentació de la jornada ETRS89
Presentació de la jornada ETRS89
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitatClima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Projecte LIFE Delta de l'Ebre
Projecte LIFE Delta de l'EbreProjecte LIFE Delta de l'Ebre
Projecte LIFE Delta de l'Ebre
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióImpactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regionalL'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesEl canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Modern cartography
Modern cartographyModern cartography
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònicaModels 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
Institut Cartogràfic de Catalunya
 
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutatsDades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
Institut Cartogràfic de Catalunya
 

More from Institut Cartogràfic de Catalunya (20)

Pioneros en la preservación de datos geográficos
Pioneros en la preservación de datos geográficosPioneros en la preservación de datos geográficos
Pioneros en la preservación de datos geográficos
 
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitalsL'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
L'experiència de l'ICC en la preservació de dades digitals
 
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturalsExemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en espais naturals
 
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàriesExemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
Exemples d'utilització de les bases topogràfiques en infraestructures viàries
 
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
L'ús de les bases topogràfiques en els projectes i actuacions del Departament...
 
Model de la Base topogràfica 1:25.000
Model de la Base topogràfica 1:25.000Model de la Base topogràfica 1:25.000
Model de la Base topogràfica 1:25.000
 
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivatsModel de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
Model de la Base topogràfica 1:5.000. Productes derivats
 
Model de la Base topogràfica 1:5.000
Model de la Base topogràfica 1:5.000Model de la Base topogràfica 1:5.000
Model de la Base topogràfica 1:5.000
 
Distribució de productes ICC en ETRS89
Distribució de productes ICC en ETRS89Distribució de productes ICC en ETRS89
Distribució de productes ICC en ETRS89
 
Introducció al canvi a ETRS89
Introducció al canvi a ETRS89Introducció al canvi a ETRS89
Introducció al canvi a ETRS89
 
Presentació de la jornada ETRS89
Presentació de la jornada ETRS89Presentació de la jornada ETRS89
Presentació de la jornada ETRS89
 
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitatClima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
Clima urbà, agricultura vertical i sostenibilitat
 
Projecte LIFE Delta de l'Ebre
Projecte LIFE Delta de l'EbreProjecte LIFE Delta de l'Ebre
Projecte LIFE Delta de l'Ebre
 
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptacióImpactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
Impactes del canvi climàtic al delta de l'Ebre i mesures d'adaptació
 
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regionalL'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
L'ús de dades de satèl·lits en el seguiment del clima a escala global i regional
 
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptesEl canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
El canvi climàtic i l'observació de la Terra, antecedents i reptes
 
Modern cartography
Modern cartographyModern cartography
Modern cartography
 
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
Ús de models 3D de ciutats per al càlcul i aprofitament del potencial solar e...
 
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònicaModels 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
Models 3D de ciutats des d'una perspectiva arquitectònica
 
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutatsDades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
Dades de l'ICC per a la generació de models 3D de ciutats
 

Aplicacions de gestió forestal

  • 1. Aplicacions LiDAR a la gestió forestal Ramon Riera i Tatché OTPMIF – Diputació de Barcelona
  • 2. ÍNDEX 1. Aplicacions puntuals i A b d di ii. Arbres de grans dimensions ii. Estat del regenerat 2. Aplicacions en curs i. Delimitació d’Unitats d’Actuació ii. Determinació de l’alçada dominant 3. Aplicacions futures i. Modelització dels combustibles ii. Densitat de l’arbrat iii. Estat de la vegetació eng urbanitzacions
  • 3. 1. Arbres de grans dimensions  Gestió forestal – Potenciar espècies secundàries per a fusta de qualitat (cirerer) – Boscos de perxada de castanyer amb arbres dominants de roure i cirerer
  • 4. 1. Arbres de grans dimensions  Metodologia – Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA) Criteri Informació Zona d’estudi Montnegre - Corredor Data de vol 16/02/2007 Sensor Optech ALTM 3025Sensor Optech ALTM 3025 Petjada (footprint) 30 – 40 cm Densitat mitjana 0,7 punts/m2 Font de dades LIDARCAT (ICC)
  • 5. 1. Arbres de grans dimensions  Metodologia – Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA) – Estudi hidrogràfic MCA Inversió cotes: MCA * (-1) Càlcul embornals Direcció de fluxe (Flow direction) Càlcul conques hidrogràfiques (Sink) d og à ques (Watershed)
  • 6. 1. Arbres de grans dimensions  Metodologia – Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA) – Estudi hidrogràfic MCA – Classificació dels arbres – Posició Àrea capçada • Creuament sink + watershed + MCA + MCSC>> – Àrea capçada – Alçada – Tipus de coberta
  • 7. 1. Estat del regenerat  Gestió forestal – Incendi forestal de St. Llorenç del Munt (2003) >> 4.402 ha cremades Pi blanc Alzina Romaní Estepes Incendi 5Roure Regenerat5 anys
  • 8. 1. Estat del regenerat  Gestió forestal – Classificació de l’estat del regenerat en funció del tractament silvícola Classe Descripció Tractament silvícola Nº parcel·les 1 h amb Σ ρ N/ha < 500 Repoblació 401 h amb Σ ρ N/ha < 500 Repoblació 40 2 h amb 500 < ρ N/ha < 1500 Sense actuació 35 3 h amb Σ ρ N/ha > 1500 Sense actuació 43 h amb Σ ρ N/ha > 1500 Sense actuació 4 4 h > 1.5 m amb Σ ρ N/ha > 1500 Selecció de tanys/ aclarida de plançoneda 4 5 Arbres Sense actuació 5
  • 9. 1. Estat del regenerat  Metodologia – Generació MDS - MDT >> Model de Capçades dels Arbres (MCA) – Height Bins 0 – 3 metres Criteri Informació Zona d’estudi Sant Llorenç del Munt Data de vol 04/05/2008 Sensor ALS50 – II P tj d (f t i t) 0 54 ( )Petjada (footprint) 0,54 cm (aprox.) Densitat mitjana 0,7 punts/m2 Font de dades LIDARCAT (ICC)( )
  • 10. 1. Estat del regenerat  Dades LiDAR utilitzades Caixa (bin) 5x5 m – Height bin 0 – 3,0 m 0 – 2,0 m 0 – 2,5 m punts LiDAR 3D 0 – 0,5 m 0 – 1,0 m 0 – 1,5 m
  • 11. 1. Estat del regenerat  Dades LiDAR utilitzades MCA BIN 0 0 5 BIN 0 1 0MCA BIN 0 – 0,5 BIN 0 – 1,0 BIN 0 – 1,5 BIN 0 – 2,0 BIN 0 – 2,5 BIN 0 – 3,0
  • 12. 1. Estat del regenerat OrtofotoMCABIN 0 – 0,5BIN 0 – 1,0BIN 0 – 1,5BIN 0 – 2,0BIN 0 – 2,5BIN 0 – 3,0
  • 13. 1. Estat del regenerat  Xarxes neuronals artificials – Mètode estadístic per a relacionar dades de camp ◄► dades LiDAR – Xarxes de predicció: N peus, h regenerat & % recobriment – Xarxes de classificació: 5 classes de regenerat  MCAg Dades camp Dades LiDAR  BIN 0 – 0,5  BIN 0 – 1,0  BIN 0 – 1,5  BIN 0 – 2,0 BIN 0 2 5  Classe 1  Classe 2  Classe 3 + (88 plots)  BIN 0 – 2,5  BIN 0 – 3,0  Classe 4  Classe 5 Training (70 % plots) Test (30% plots) Ajust dels paràmetres del model Mesura la “qualitat” de la interpolació Validació (88 plots) 84 % d’encert
  • 14. 1. Estat del regenerat
  • 15. 1. Estat del regenerat
  • 16. 1. Estat del regenerat
  • 17. 2. Delimitació d’Unitats d’Actuació  Gestió forestal – Definir unitats homogènies de vegetació en les que es planifica un tipus de tractament silvícola d’acord amb les característiques dasomètriques i els models de gestió per a cada espècie P l d fi i ió i à t l’ è i (MCSC)– Per a la seva definició se seguiran paràmetres com l’espècie (MCSC), tipus de vegetació, densitats i recobriment
  • 18. 2. Delimitació d’Unitats d’Actuació  Límits MCSC  Camins  Rius MCSC (CREAF) SFI divisió UA  Línies de ruptura (mapa d’orientacions) SFI suport visual  MCA (LIDAR) ► alçades i recobriment  Ortofoto infraroig (CIR) 1:5000 ► composició espècies  Ortofoto color (RGB) 1:5000 ► perfeccionament delimitació
  • 28. 2. Determinació de l’alçada dominant  Gestió forestal – Models silvícoles  Espècie  Alçada dominant  Espècie  Alçada dominant Alçada dominant  Densitat  Qualitat estació  Alçada dominant  Densitat  Qualitat estacióQualitat estacióQualitat estació
  • 29. 2. Determinació de l’alçada dominant  Gestió forestal – Alçada dominant — Ho: altura mitjana dels 100 arbres més alts en una hectàrea de bosc. A la pràctica a l'IEFC es dóna com a altura dominant el valor de la mitjana dels tres arbres més alts de cada estació (CREAF) Al d d i t E t d fi i l itj d l’ l d d l t– Alçada dominant – Es pot definir com la mitjana de l’alçada dels cent peus més gruixuts per hectàrea i que es considera un índex força representatiu de la qualitat de l’estació i de la seva capacitat productiva (CPF)
  • 30. 2. Determinació de l’alçada dominant  Mètode d’Assman – Mesura de l’alçada (H) dels 100 arbres amb major DBH per hectàrea – Càlcul del Dg d’aquests 100 arbres – Estimació de l’Ho en funció de la localització del valor de Dg dels 100g arbres de major DBH en la corba alçades – diàmetres H (m) Ho DBHDg
  • 31. 2. Determinació de l’alçada dominant  Mètode de Hamilton – Divisió de la Unitat en parcel·les de 100 m2 – Mesura de l’alçada (H) de l’arbre de major DBH dins la parcel·la de 100 m2 – Estimació de l’Ho calculant la mitja de l’H de x parcel·les 100 m2 on x:j p  nS m X / )(   18 4 ha18,4 ha
  • 32. 2. Determinació de l’alçada dominant  Mètode utilitzat – Adaptació del mètode de Hamilton: es mesura l’alçada màxima de totes les petites agrupacions d’arbres (objectes en eCognition) dins una mateixa Unitat d’Actuació (UA), i es calcula la mitja de les alçades màximes per sobre del percentil 90 i per sota dels valors desfasats del MCA (30)percentil 90 i per sota dels valors desfasats del MCA (30). – Agrupacions d’arbres d’uns 250 m2 aprox. (Naesset)► segmentació del ràster MCA S’exclouen valors > 30 m– S exclouen valors > 30 m – Mitja Hmax PTH90
  • 33. 2. Determinació de l’alçada dominant  Mètode utilitzat – Agrupacions d’arbres d’uns 250 m2 aprox. (Naesset)► segmentació del ràster MCA
  • 34. 2. Determinació de l’alçada dominant  Mètode utilitzat Zona d’estudi Moianès – Mitja Hmax PTH90 pth 90% Ho = mitja – N = 1.139 peus/ha – Sup mitja UA = 9,88 ha Sup agrup = 250 m2– Sup. agrup = 250 m2 – N mig agrup x UA = 395 1 139 peus/ha >>>> 100 arbres ↑DBH1.139 peus/ha >>>> 100 arbres ↑DBH 395 agrup. >>>>> 35 agrup. ↑ H 35 ≈ pth9035 ≈ pth90
  • 35. 2. Determinació de l’alçada dominant  Càlcul – Mitjançant SQL Server SE [LIDAR] GO /****** Object: UserDefinedFunction [RAMON].[Calcular_Alcada_Dominant] Script Date: 01/22/2013 15:51:26 ******/ SET ANSI_NULLS ON GOGO SET QUOTED_IDENTIFIER ON GO -- ============================================= -- Author: <Grauet & Riera> -- Create date: <23/01/12> -- Description: <Calcula l'alçada dominant (Ho) de les Unitats d’Actuació (polígons),calculantDescription: Calcula l alçada dominant (Ho) de les Unitats d Actuació (polígons),calculant -- la mitja dels valors màxims entre el percentil x (paràmetre a definir) i el valor màxim desfasat (valors LiDAR desfasats) > -- ============================================= ALTER FUNCTION [RAMON].[Calcular_Alcada_Dominant](@percentile float, @valor_desfasat int) RETURNS @t TABLE ( OBJECTID int, PTH float , Ho float ) AS BEGIN DECLARE @tbl_percentile TABLE (( OBJECTID int, PTH float ); ......
  • 36. 2. Determinació de l’alçada dominant  Resultat
  • 37. 3. Aplicacions futures  Modelització dels combustibles  Densitat de l’arbrat  Estat de la vegetació en urbanitzacions
  • 38. Moltes mercès Ramon Riera i Tatché rieratr@diba.cat diba.cat/incendis