Número 6-7 del butlletí del PCT de Turisme i Oci 'Tendències', analitzant el turisme nàutic, el turisme creatiu, la destinació competidora: Croàcia, comparativa Monitur 2009 versus Monitur 2010, la gestió dels aeroports, les jornades gastronòmiques a la Costa Daurada, la dinamització de l'interior de les Terres de l'Ebre.

1. PROGRAMA THINK TANK
TERCER I QUART TRIMESTRE 2011
Nº 6/7
2
íNDEX Rànquing dels principals
4
El Turisme Nàutic
països emissors, segons l’OMT
La publicació, per part de l’Organització Mundial del Turisme (OMT) del rànquing
6
dels cinquanta mercats emissors del 2010, segons la despesa generada en
El Turisme Creatiu
turisme internacional, permet constatar una vegada més que els mercats BRIC
(Brasil, Rússia, Índia i Xina) estan adquirint una major rellevància. Xina va
assolir el passat 2010 la tercera posició, desbancant al Regne Unit, mentre que
la resta (Brasil, Rússia, Índia) se situen entre els 25 primers llocs de la taula.
Brasil, tot i ocupar el 18è lloc és el país que ha experimentat el creixement
8
interanual més fort (un 50,7% entre 2009 i 2010). Altres països, principalment
La gestió dels asiàtics, també han seguit aquesta tendència creixent: Filipines (38,7%),
aeroports: una qüestió Indonèsia (20,9%) i Corea del Sud (17,5%). Per contra, els tradicionals països
estratègica emissors, tot i que continuen al capdamunt de la taula, han tingut creixements
molt baixos. Una anàlisi dels darrers 5 anys (2005-2010) mostra com dels 10
països amb major creixement en despesa en turisme internacional, 7 són
10
asiàtics i 3 pertanyen als països BRIC. En el costat oposat trobem els principals
Competidor: Croàcia països europeus emissors, com el Regne Unit, l’únic que ha perdut força
emissora, Alemanya, Espanya, Itàlia i França.
A Costa Daurada i Terres de l’Ebre el pes dels xinesos, brasilers i indis és
insignificant. No podem afirmar el mateix del turisme rus. Una mostra de la
Comparativa Monitur importància que està adquirint és l’assistència i entrega del Premi Costa
2009 VS Monitur 2010 Daurada a l’ambaixador rus de l’Estat espanyol durant la Nit del Turisme
organitzada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.
EL MÉS DESTACAT
Quin és el perfil de la demanda de Els recursos turístics amb segell de
turisme nàutic? (pàg. 2) Patrimoni de la Humanitat: un valor
afegit de Croàcia (pàg. 8)
La necessitat de viure noves
experiències obliga a les destinacions a Canvis en les primeres posicions en el
innovar (pàg. 4) rànquing de competitivitat turística de
Monitur (pàg.10)
La funció estratègica amagada darrera
de les infraestructures aeroportuàries L’adaptació al sector, un dels eixos de la
(pàg. 6) carrera cap a la innovació (pàg. 11)

2. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 2
MERCATS
El Turisme Nàutic
El perfil dels turistes potencials, el coneixement de les
destinacions competidores o l’opinió dels tour operadors
TAULA 1: Ports esportius i amarratges especialitzats serviran al sector per prendre mesures i adaptar-se
per CC.AA. respecte el total de l’Estat a les noves tendències d’aquesta modalitat turística
espanyol (en %). Any 2011.
% Ports % És una modalitat turística amb concentrades principalment a les
CC.AA.
esportius amarratges potencial de creixement. En el cas costes mediterrània i canària. Atenent
2011 2011
Catalunya 13,9 23,3
espanyol, mentre el nombre de als beneficis econòmics i socials que
Balears 15,3 16,9 matriculacions d’embarcacions ha genera la infraestructura hi ha regions
Comunitat
11,4 15,0 anat decreixent des del 2007, les d’interior que s’han interessat per
Valenciana
Andalusia 14,2 14,9
matriculacions d’embarcacions de impulsar estacions nàutiques
Galícia 14,4 9,2 lloguer s’han incrementat un 29,6% d’interior aprofitant els llacs i
Canàries 11,9 6,2 entre 2010 i 20111. Les províncies embassaments. Segons l’Associació
sumatori 6
81,1 85,5 d’Alacant, Balears i Barcelona Espanyola d’Estacions Nàutiques
CC.AA.
concentren el 55,0% de les matricula- (AEEN) el model a seguir és el francès
Font: Elaboració Think Tank, a partir de El sector
náutico en España: la Náutica Deportiva y de Recreo cions de 2011, destacant un elevat on ja existeixen dues estacions
20111. creixement interanual, que en el cas d’interior (Llac Leman i Llac Bourget). I
balear arriba al 177,8%1. La és que França és una destinació de
infraestructura bàsica correspon als referència amb 35 estacions, sumant
ports esportius i al nombre les situades a la costa, així com les
d’amarraments. Així, Catalunya, d’interior i les existents a Martinica i
Balears, la Comunitat Valenciana i Guadalupe3. La iniciativa espanyola i
TAULA 2: Nombre de practicants
d’activitats nàutiques, per nacionalitats. Andalusia concentren el 54,8% dels francesa de crear la Federació
ports esportius de l’Estat espanyol Europea d’Associacions Nacionals
Regne Unit entre 5,2 i 7,7 milions
(TAULA 1). Les Estacions Nàutiques d’Estacions Nàutiques, mostra el grau
França entre 3 i 4 milions s’han originat com a entitats gestores de desenvolupament d’aquests dos
Alemanya entre 6,9 i18 milions
d’aquest sector, amb una funció països, tot i que la finalitat recau en
similar a les estacions d’esquí, oferint què esdevingui una associació
Bèlgica 500.000
una oferta organitzada i variada a europea integradora de les diferents
Països Baixos 155.000
l’entorn de les activitats nàutiques associacions estatals.
Països
escandinaus
450.000 (allotjament, restauració, oferta
Espanya 120.000 comercial i activitats d’oci comple- Radiografia del turista
mentàries com la hípica o el
Font: Elaboració Think Tank, a partir de fonts
diverses1 i 4 . senderisme). Aquesta modalitat és un El mercat actual és l’europeu, sent la
element de singularització de la demanda interna pràcticament
destinació, generant un cert impacte inexistent (TAULA 2). Així, el Regne
en la desestacionalització, alhora que Unit, Alemanya i França són els
ajuda a mantenir la infraestructura principals països emissors. Altres com
turística. Es calcula que el turisme l’holandès, el belga i l’escandinau
nàutic ha generat a l’Estat espanyol tenen també la seva rellevància, tot i
“Es calcula que el uns 2.000 milions d’euros anuals, amb que mouen volums inferiors. Cal
una tendència creixent (entre 2010 i apuntar que les dades fan referència
turisme nàutic ha 2011 s’ha incrementat en un 8,4%)2. al nombre d’aficionats federats en
generat a l’Estat cada país, no quedant comptabilitzats
espanyol uns 2.000 El cas espanyol i francès els turistes que realitzen alguna
activitat nàutica de forma esporàdica
milions d’euros L’Estat espanyol té 28 destinacions pel que el volum de demanda que pot
anuals” amb estacions nàutiques, mobilitzar és encara més elevat. Els
trets4 més significatius del turista
nàutic a l’Estat espanyol són:
Fonts consultades:
1
Fira de Barcelona i Asociación Nacional de Empresas Náuticas (ANEN) (2011). El Sector Náutico en España. La Náutica Deportiva y de
Recreo 2011. Barcelona
2
Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques (AEEN)
3
France Station Nautique (associació francesa d’estacions nàutiques)
4
Turespaña (2006). Estudios de Productos Turísticos. Turismo Náutico. Madrid. / Innova Management i Secretaría General de Turismo
(2010). Observatorio de la Red Española de Estaciones Náuticas

3. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 3
MERCATS
 Entre 35 i 45 anys. Tanmateix realitzat productes específics (La
destaca l’elevat pes de jubilats Setmana Blava, pels estudiants, o el
britànics que realitzen activitats programa d’incentius i empreses).
TAULA 3: Comunitats autònomes amb el seu propi vaixell.
preferides per a la pràctica del turisme  L’establiment escollit són hotels Opinió dels
nàutic, per nacionalitats. de tres i quatre estrelles (29,7%).
mercats
britànic alemany francès Altres tipologies són el lloguer de comercialitzadors
d'origen
cases (19,1%) i l’estada en
Balears Balears Catalunya Tot i la tasca impulsora de l’Asociació
residències de familiars i amics
Espanyola d’Estacions Nàutiques6 i el
CC.AA. Andalusia Canàries Andalusia (18,0%). La propietat de segones
reconeixement de l’existència de
Canàries Catalunya Balears residències, sobretot en el cas
factors positius que faciliten el seu
britànic i alemany, ha condicionat
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de desenvolupament (clima, proximitat
Estudios de Productos Turísticos: Turismo Náutico, la descoberta de la destinació.
als mercats d’origen, existència
elaborat per Turespaña (2006).  Estada mitjana d’11,5 dies en el
d’infraestructures) les agències de
cas estranger i de 7,5 dies pel
viatges i els tour operadors
turisme domèstic. Per
especialitzats, constaten que l’Estat
nacionalitats, l’alemany és el que
espanyol encara no està posicionat en
realitza una estada més llarga
aquest producte, existint encara una
(14,2 dies en temporada estival).
imatge de destinació vinculada a
 La família (37,1%) i la parella
preus reduïts. Pel que fa a les
(28,0%) són la companyia més
instal·lacions, els tour operadors
habitual en el cas de practicants
especialitzats opinen que tot i que són
esporàdics.
correctes són insuficients. El mateix
 Dos de cada tres turistes
passa amb el tracte personal, el qual
espanyols mostren una intenció
es considera no adaptat a les
prèvia per a la pràctica d’activitats
necessitats del client, sovint d’elevat
nàutiques en origen, mentre que
poder adquisitiu. Per últim també es
l’estranger ho decideix a la
destaca la sobreregulació
destinació.
administrativa del sistema que fa
 La reserva de l’activitat es realitza
alentir i dificultar el creixement del
TAULA 4: Dades quantitatives. directament, en el cas espanyol
sector.
per via telefònica, i l’estranger a
Estat espanyol: 28 estacions través de l’hotel.
nàutiques i 3 previstes És un producte que diversifica l’oferta
 Grau de satisfacció elevat (8,3 i està vinculat a una demanda d’elevat
7 estacions a Catalunya. 2 a sobre 10).
Costa Daurada i Terres de l’Ebre poder adquisitiu. Tot i així, la
 Elevat índex de repetició per part presència de competidors pròxims
Estació Nàutica Costa Daurada: dels francesos i els alemanys.
Salou, Cambrils, Mont-
com la possible instal·lació d’una
 Les Balears, les Canàries, estació d’interior al pantà de Rial, o a
roig/Miami Platja i Catalunya i Andalusia són les
Vandellòs/l’Hospitalet de l’Infant Còrdova, entre d’altres, o la potencia-
comunitats més usuals. Els litat de la costa cantàbrica i atlàntica
Estació Nàutica de Sant Carles francesos, per proximitat,
de la Ràpita-Delta de l’Ebre (TAULA 1), sumat a les destinacions
prioritzen Catalunya (TAULA 3). del Magreb o del Mediterrani oriental,
 Els països competidors són obliga a les destinacions madures de
Font: Asociació Espanyola d’Estacions Nàutiques
(AEEN). França, Itàlia i Grècia, per aquest sol i platja a adaptar la seva infraes-
ordre. Destacar el pes que estan tructura a les noves tendències.
adquirint destinacions emergents L’existència d’embarcacions amb
com Egipte i Tunísia, sobretot pel mecanismes d’estalvi energètic i
mercat francès. reductors de gasos contaminants o el
coneixement de quines són les
A part dels mercats geogràfics, el
activitats de moda, com el kitesurf o el
sector5 planteja altres segments de
Paddle Surf, són alguns exemples del
demanda estratègics pels qui s’han
que espera trobar la demanda.
Fonts consultades:
5
Asociación Española de Estaciones Náuticas (2008). Manual de Gestión
6
L’Associació Espanyola d’Estacions Nàutiques certifica que els seus associats han superat les auditories realitzades, pel que
cumpleixen amb els requisits de qualitat i garantia preestablerts.

4. 4
4
TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES
INNOVACIÓ
MERCATS
El Turisme Creatiu
L’elevat grau de competència i una demanda cada vegada més
exigent porten al sector a dissenyar productes turístics cada
vegada més innovadors
GRÀFIC 1: Esquema del turisme
creatiu.
L’any 2000, els investigadors Greg propis habitants els veritables
Richards i Crispin Raymond van crear i protagonistes del producte. Aquesta
Turisme
Cultural
definir el concepte de Turisme nova modalitat se suma a la llarga
Creatiu, com el turisme que ofereix als llista de productes turístics que
viatgers la possibilitat de engloben el que els experts anomenen
Turisme Turisme Turisme
desenvolupar el seu potencial creatiu el Long Tail, una gran varietat de
Experiencial Creatiu Sostenible participant activament en cursos o productes amb poc volum de vendes
experiències característiques de la que sumats concentren un volum
destinació. Quatre anys més tard la significatiu.
Turisme
Responsable
UNESCO va crear la Xarxa de Ciutats
Creatives, amb l’objectiu de fomentar El perfil del turista
la diversitat cultural. Així, aquesta
entitat està integrada per ciutats Per sobre de tot té una motivació
Font: Consultur. especialitzades en diferents àmbits vinculada a l’art, en tots els seus
de la cultura (literatura, música, enfocaments, alhora que respon a un
gastronomia o cinema). Sevilla, com a poder adquisitiu mig-alt. Tot i que
ciutat de la música, és l’únic referent aquesta modalitat turística podria
espanyol. Al 2006 la UNESCO va encabir exemples molt diversos,
establir la seva pròpia definició de Creative Tourism Network concreta
turisme creatiu, en la que es destaca alguns casos reals: orquestres
el fet que els turistes se senten en les universitàries que realitzen concerts
destinacions creatives com un ciutadà per tot el món, aficionats al ball que
més. recorren diferents països per
Tot i estructurar aquest concepte a participar en cursos, artistes que
l’inici del segle XXI es considera que realitzen cursos de pintura en una
aquesta modalitat ja existia al segle determinada destinació o estades que
TAULA 1: Trets diferencials del
XVII en l’època del Gran Tour, quan els serveixen com a fonts d’inspiració són
turisme creatiu. alguns exemples. En aquest producte,
fills de les famílies nobles britàniques
viatjaven per conèixer noves cultures la creativitat té un significat global,
Relació directa amb els
desconegudes fins al moment. abarcant les arts plàstiques,
residents.
musicals, així com d’altres activitats
Turista pro actiu.
El fet de tenir cert component vinculades a la cultura local, com
Recerca d’experiències cursos de cuina, cupatges de vins o
d’ambigüitat1 fa difícil ubicar-lo dintre
autèntiques. l’aprenentage del món casteller. El
una modalitat concreta. Sovint2 se
Poder adquisitiu mig, mig-alt. turista creatiu vol aprendre, crear o
situa a cavall entre el turisme
Marcades motivacions sostenible, el responsable, el cultural mostrar el seu coneixement, pel que
culturals. i l’experiencial (GRÀFIC 1), vinculat a una ciutat, per a ser creativa ha de
Modalitat sostenible en la necessitat de viure noves disposar d’entitats que fomentin la
referència als criteris experiències reals relacionades amb seva identitat a la vegada que cerquin
econòmics, socials i la cultura local de la mà dels seus relacions amb moviments creatius
ambientals. propis habitants, adquirint els externs. Barcelona o Sitges, com a
Modalitat heterogènia, en quan turistes una actitud pro activa en el destinacions locals i Nova Zelanda,
a gestió i serveis seu procés d’aprenentatge. El turisme Àustria o Nou Mèxic, en l’àmbit
creatiu va més enllà del turisme internacional compten amb entitats
Font: Elaboració Think Tank.
experiencial, sent la cultura local i els que fomenten aquesta dinamització
cultural.
Fonts consultades:
1
http://clan-destinos.org/tag/blog/
2
Consultur. Consultora de turisme

5. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 5
INNOVACIÓ
Els beneficis per a la destinació Osservatorio de Roma, el Creative
Tourism Network, una xarxa
Aquesta tipologia turística respecta internacional que pretén promocionar
les lleis de la sostenibilitat, en cada el turisme creatiu entre aquests
una de les seves vessants: territoris. Hito Turismo Creativo en los
sostenibilitat social, econòmica i Pirineos és una altra entitat
ambiental (materialitzada en els supraestatal que vol donar a conèixer
“Els turistes se recursos culturals). Així, la població la cultura transfronterera entre
local veu incrementada la seva Espanya i França, a través de la
senten en les autoestima quan comprova que la creació de residències artístiques a
destinacions seva identitat constitueix el motiu de banda i banda dels Pirineus. Com a
la visita turística. D’altra banda, el agents de la iniciativa destaca la
creatives com un caràcter desestacional de l’activitat col·laboració conjunta entre les
ciutadà més” evita la seva massificació, pel que entitats públiques dels dos països i
impedeix que sorgeixi un sentiment de els propis artistes locals.
rebuig cap a aquesta activitat.
L’heterogeneïtat dels projectes es
Pel que fa als beneficis econòmics no correspon també amb una diversitat
és necessària una inversió prèvia, ja en quan a la forma de gestionar
que el producte turístic és el resultat aquestes iniciatives. I és que, segons
de les tendències culturals de la Creative Tourism Network no existeix
destinació. No obstant, és possible un model únic de gestió, sent la
incentivar aquest corrent cultural per fórmula adequada aquella que
aconseguir que la destinació s’adapti a la realitat de cada
s’especialitzi en aquesta modalitat. destinació. Aquesta diversitat també
Sigui com sigui, el turisme creatiu pot es dóna en les iniciatives empresarials
arribar a generar notables beneficis: que estan apareixent. La residència
diversificació econòmica, artística de l’illa de Paros (Grècia), el
maximització de l’ús dels projecte l’Altra Creta, on el turista pot
equipaments culturals, revalorització compartir activitats creatives amb els
del patrimoni material i immaterial, seus residents o el projecte Setba,
generació d’ingressos (gràcies a una Zona d’Art a Barcelona, un centre
demanda amb notable capacitat cultural on es realitzen tallers
adquisitiva), posicionament de la creatius, són alguns exemples.
ciutat a través d’una oferta singular,
són alguns dels resultats possibles. A Costa Daurada i Terres de l’Ebre,
l’agroturisme, on el turista participa
Models d’èxit activament en les activitats del món
Més informació: rural acompanyat del propietari de
Darrerament han sorgit diverses l’establiment, la visita i el tast de vins
Tourism Creative Network iniciatives públiques. Barcelona als cellers de la província,
Conclusions International
Turisme Creatiu, Qualia Sitges, Santa l’experiència turística del producte El
Conference on Creative Tourism Fe Creative Tourism (EUA), Creative Paisatge dels Genis4, o l’elaboració de
(celebrada al desembre 2010) Tourism Austria o New Zeland plats tradicionals de la mà d’una
Barcelona Turisme Creatiu
Creative Tourism són algunes entitats emprendedora local constitueixen ja
que estan impulsant aquest tipus de una possible oferta de turisme
Turisme Creatiu de Nova Zelanda
turisme cultural en els seus àmbits creatiu. Tot i aquestes opcions, la
Turisme Creatiu de Canterbury d’actuació. En l’àmbit supranacional, motivació cultural vinculada a la
l’entitat catalana Fundació Societat i descoberta de noves cultures,
Cultura (FUSIC) ha creat, juntament constitueix a dia d’avui un motiu
amb l’ADC,EP3 de París i el encara incipient per als turistes que
Fonts consultades: arriben a les nostres comarques.
3
Association pour le Développement de la Création, Études et Projets
4
Projecte desenvolupat per l’Oficina Tècnica El Paisatge dels Genis, gestionada pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del
Turisme i l’Oci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix 1

6. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 6
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
La gestió dels aeroports:
una qüestió estratègica
La privatització en la gestió aeroportuària, la tendència cap a la
descentralització dels aeroports i el reequilibri territorial són alguns
dels temes a tractar
ATS Són nombrosos els elements a tenir francés. Hi ha dues modalitats de
TAULA 1: Dades bàsiques. en consideració a l’hora d’entendre el privatització: la realitzada per un grup
funcionament i les estratègies que empresarial gran que té la propietat i
Aeroports a l’Estat espanyol: 49 justifiquen l’existència d’un aeroport gestió de diferents aeroports, i alhora
Aeroports gestionats per AENA: 47 en un territori determinat. Sovint hi ha porta la gestió d’altres com en el cas
Aeroport de Ciudad Real: únic múltiples interessos econòmics, de British Airport Authority. L’altra
aeroport de gestió privada polítics i socials, sent una opció és aquella en la que els
Aeroport de Lleida-Alguaire: únic infraestructura que requereix d’una aeroports són gestionats de manera
aeroport gestionat per un òrgan forta inversió, i d’una correcta gestió estrictament individual, i el sector
autonòmic perquè es generin els beneficis privat és l’accionista majoritari o
esperats. De fet, un aeroport està únic1. En funció de l’entitat gestora,
Fonts oficials.
considerat una eina de desenvolupa- els objectius i la filosofia de
ment econòmic, similar a l’efecte que funcionament serà diferent. En el cas
va tenir el ferrocarril ja al segle XIX. de gestió pública sovint es
Fins i tot hi ha autors que el prioritzaran els beneficis socials i
qualifiquen com a eina geopolítica, fet l’equilibri territorial. Un exemple el
que evidencia el seu poder trobem en el preu subvencionat dels
d’incidència en el territori. bitllets dels vols per als habitants de
Balears i Canàries o l’argument que
Tipologia d’ens gestors justifica l’aeroport d’Osca-Pirineus o
el de Còrdova, amb xifres d’usuaris
La gestió aeroportuària es pot
que no arriben als 8.000 passatgers
realitzar des de l’administració
anuals2. En el cas de l’empresa
pública, a diferents escales (central,
privada, es prioritzaran els resultats
regional, provincial o departamental),
econòmics.
des del sector privat (empreses,
cambres de comerç) o a partir d’una Model centralitzat/descentralitzat
modalitat mixta, formada en diferents
proporcions per representants públics Una tendència a l’alça és la
i privats. Com a exemples de gestió descentralització o individualització
pública, trobem AENA, entitat pública en l’organització de la xarxa
“Un aeroport està adscrita al Ministeri de Foment, que d’aeroports d’un país, el que es
considerat una eina de realitza una gestió unitària de tots els tradueix en què cada aeroport es
aeroports espanyols. Pel que fa a gestioni prioritzant els seus interes-
desenvolupament gestions privades, Austràlia, Malta o sos. Nombrosos estudis1 i 5 relacionen
Canadà disposen d’empreses que les característiques del país amb
econòmic...una eina gestionen els seus aeroports, tot i que l’organització de la xarxa d’aeroports,
geopolítica” el més comú és la gestió mixta. Els havent-se establert una relació entre
principals països europeus (Regne l’extensió i el volum de població del
Unit, França, Itàlia, Alemanya) són un país i el tipus d’organització. Així, els
exemple on diferents entitats països de grans dimensions i amb un
administratives participen en la elevat volum de població segueixen un
gestió, a la vegada que s’està model descentralitzat. Això es
incrementant la presència del sector compleix en els principals països
privat, en forma d’empreses o europeus (Regne Unit, Alemanya,
cambres de comerç, com és el cas França, Itàlia), que a la vegada
realitzen una gestió mixta.
Fonts consultades:
1
BEL, G.i FAGEDA, X. Implicacions de la gestió centralitzada dels aeroports a Espanya. Universitat de Barcelona i ppre-IREA)
2
AENA, arribades de passatgers, any 2010

7. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 7
POLÍTICA I
GOVERNANÇA
En canvi països més petits o amb directa o indirectament en la gestió de
volums de poblacions inferiors, 27 aeroports de tot el món, a través de
responen a una organització la seva filial Aena Desarrollo
centralista, on un aeroport principal Internacional. Mèxic, Cuba, Regne
concentra els vols internacionals, a Unit, Suècia o els EUA són alguns
partir del qual s’articula una xarxa exemples3.
d’aeroports secundaris. Els països
nòrdics en són un exemple. L’Estat Beneficis i inconvenients
“Madrid agrupa el espanyol, tot i que compleix els
Una instal·lació aeroportuària és molt
requisits d’una estructura
més que un aeroport, ja que porta
25,9% del total de individualitzada, té una gestió
associada un conjunt de serveis i
unitària. Altres països similars en
passatgers dels quan extensió, també amb gestions
equipaments, donant lloc al que els
nord-americans ja van qualificar als
aeroports espanyols, centralitzades, com Portugal, Polònia
o Romania s’estan plantejant la seva anys setanta com a una ciutat
aeroportuària, similar a l’efecte de les
segons dades reconversió cap al model
ciutats portuàries o universitàries o a
descentralitzat1. Pel que fa a
oficials” l’estructuració aeroportuària
la dinamització que genera un centre
espanyola, Barajas esdevé el centre. de negocis. L’impacte és tal que
existeixen teories sobre el creixement
Això es demostra en la distribució de
territorial associat a la implantació
les inversions i el volum de
d’un aeroport5. Els beneficis que
passatgers. Així, Madrid agrupa el
25,9% del total de passatgers dels genera aquesta instal·lació són
múltiples: beneficis econòmics
aeroports espanyols3. L’activitat es
directes (llocs de treball, ingressos
concentra en sis aeroports, situats en
procedents del cobrament de taxes),
regions tradicionalment turístiques;
els aeroports de Madrid, Barcelona, indirectes i induïts; i els beneficis
socials, derivats de millores en la
Palma de Mallorca, Màlaga, Gran
mobilitat entre regions són els
Canàries i Alacant, per aquest ordre,
principals. Als EUA, Canadà o
sumen el 68,0% dels passatgers
Austràlia és el sistema de transport
totals3.
òptim, atesa l’extensió del país i la
La privatització dispersió dels assentaments urbans.
Els inconvenients estan vinculats al
Ja es pronosticava que en un futur els medi ambient: la saturació del propi
“Una instal·lació aeroports es dirigirien cap a una major aeroport, la congestió de l’espai aeri i
presència de l’empresa privada en els la contaminació ambiental són els
aeroportuària és molt seus òrgans de gestió4, seguint el que principals efectes. Un element
més que un ha passat en d’altres sectors. El competidor és el Tren d’Alta Velocitat,
procés de privatització de Barajas i i com aquest resulta més òptim per a
aeroport… donant del Prat en són dos exemples. De viatges inferiors als 600km. Aquest
forma complementària s’està debat el trobem a casa nostra en la
lloc al que els nord- produint un procés de dualitat Pont Aeri/AVE.
americans van multinacionalització dels gestors dels
aeroports, en el qual, mitjançant Així doncs, els beneficis i
qualificar com a una concursos, s’opta a la concessió inconvenients dependran del tipus de
temporal de la gestió d’altres gestió que es faci de l’aeroport, que
ciutat aeroportuària” aeroports, en especial d’Amèrica haurà de tenir present la realitat
Llatina. AENA, a part de gestionar 47 social i econòmica territorial, atès l’alt
dels 49 aeroports del país participa grau d’influència i la repercussió que
te en el territori.
Fonts consultades:
3
AENA, Memoria 2010
4
BLASCO, A. (2001). Turismo y transporte (pg. 203). Madrid: Síntesis
5
GÁMIR, A. i RAMOS, D.(2002). Transporte aéreo y territorio (pg. 223). Barcelona: Ariel

8. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6 /7 TENDÈNCIES 8
COMPETIDORS
Croàcia
El nombre de places turístiques i de volum de turistes que va tenir
en el passat, junt amb la diversitat i qualitat dels seus recursos
MAPA 1: Croquis de Croàcia. naturals i culturals demostren la potencialitat d’aquesta
destinació competidora de la Costa Daurada
Croàcia és una destinació la Costa Dàlmata, constatant la
mediterrània basada principalment en rellevància del model de sol i platja.
el model de sol i platja, tot i la seva De les 21 regions croates, Primorje-
variada oferta natural i cultural. És Gorski Kotar, Split-Dalmacia, Istria,
dues vegades més gran que Catalunya Dubrovnik-Neretva, regions totes elles
i disposa del doble de kilòmetres de litorals, monopolitzen la gran part de
litoral, tot i que només té uns 4,3 les places d’allotjament, juntament
milions d’habitants. amb la regió de Zagreb, per la seva
capitalitat.
Fa relativament poc temps que té la
Font: Elaboració Think Tank. consideració de competidora, tot i que El país disposa d’altres recursos
en èpoques passades la Costa turístics com vuit parcs nacionals,
Dàlmata s’havia caracteritzat per una onze parcs naturals o les ciutats de
oferta turística important i un volum Split, Dubrovnik o Trojir declarades
de demanda significatiu. La Guerra Patrimoni de la Humanitat per la
dels Balcans, però, va fer reduir d’una UNESCO, així com el patrimoni
forma dràstica l’arribada de turistes al cultural de Sibenik, el que permet
GRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes país, passant dels 10,5 milions l’any oferir altres modalitats
estrangers 1980-2010 (en milers).
1987, el seu màxim històric, als 2,1 complementàries al turisme litoral,
12.000 milions l’any 1991. El seu volum de com el turisme de natura, el turisme
10.000 places també es va veure afectat. termal o el turisme urbà.
8.000
6.000 Actualment el país ha recuperat les
4.000 xifres de turistes i de places El comportament del turista nacional i
2.000
d’allotjament anteriors al conflicte internacional és lleugeramnet
0
bèl·lic, tot i que la crisi econòmica diferent. Tot i que el sol i platja
1980
1983
1986
1989
1992
1995
1998
2001
2004
2007
2010
mundial ha provocat una nova esdevé el producte estrella, el turisme
reducció de l’arribada de turistes domèstic reparteix d’una forma més
Font: Elaboració Think Tank, a partir de les dades de
(GRÀFIC 1). homogènia les seves visites a
l’Oficina d’Estadística de Croàcia.
enclavaments culturals (10,8%) i
Model i infraestructura turística termals (5,7%), mentre que en el cas
estranger, el 88,5% de les arribades
El país compta amb 910.000 places es concentren en resorts de platja,
d’allotjament. Els allotjaments havent-hi una presència mínima en
GRÀFIC 2: Distribució de les catergories
privats, entre els que trobem el lloguer zones urbanes (4,9%), naturals (2,6%)
hoteleres, en funció del nombre de places d’habitacions, els pisos i les cases i termals (0,2%)1, segons dades
(2010). d’estiueig, concentren el 48,3% del d’arribades del 2010.
5 1
total. La segona tipologia en volum de
estrelles estrella
2 places correspon als càmpings Principals mercats
7,6% 0,0%
estrelles
14,4% (24,1%), sent la majoria d’ells de 3a
4 categoria. Pel que fa als hotels, El passat 2010 el país va rebre 10,6
estrelles
32,2% aquests representen el 13,3%, sent la milions de turistes1. El 85,98% foren
3
estrelles major part de tres estrelles. Destaca estrangers, generant uns 51 milions
45,8%
el poc pes dels hotels de cinc de pernoctacions. Aquests provenien,
estrelles, mostra del dèficit en la meitat dels casos, de cinc països
d’infraestructura per a un determinat europeus propers: Alemanya, Itàlia,
segment de mercat (GRÀFIC 2). Eslovènia, Àustria i la República
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de
l’Oficina d’Estadística de Croàcia. L’oferta es concentra a les regions de Txeca. Des de 2006 aquests països
s’han mantingut com els
Fonts consultades:
¹ Oficina d’Estadística de Croàcia (2010). Statistical Reports

9. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 9
COMPETIDORS
INNOVACIÓ
principals mercats tot i que a partir que la creació de noves places s’ha
TAULA 1: Comparativa del 2009 han experimentat un mantingut constant al llarg del temps
Costa Daurada/Split-Dalmacia. decreixement, sobretot en el cas (exceptuant el 2008, com a
Costa Split- italià, amb una disminució del 15,2% conseqüència a la crisi global).
Dades bàsiques
Daurada Dalmacia entre 2009 i 2010. En canvi, altres (GRÀFIC 3).
població 2010 616.852 482.501
nombre de llits
països emissors han experimentat
2010
113.524 151.784
creixements exponencials durant el El Turisme de Creuers
nombre de
turistes 1.652.000 1.637.656 període 2009-2010, tot i que encara
estrangers 2010 no són significatius pel volum de Lligat amb l’estratègia de
Índex Global de
Presència en
Tarragona: Split: 12a
demanda que generen. Es tracta diversificació, les característiques
Mercats
6a posició
sobre 24
posició
sobre 24 d’increments en països pròxims com geogràfiques i històriques de la
(IGPREM)*
Turquia (81,0%) o Grècia (73,7%) o en destinació (tradició comercial
Font: Elaboració Think Tank, amb dades de l’Oficina
d’Estadística de Croàcia, de l’Observatroi de Turisme mercats potencials com Corea del Sur portuària, localització al bell mig del
de Catalunya i fonts pròpies del programa Think Tank.
*Nota: IGPREM fa referència a les destinacions o la Xina. Mediterrani, amb més de 60 illes i 650
urbanes. illots) aporten els elements bàsics per
La política turística desenvolupar el turisme de creuers,
així com altres modalitats associades,
El govern ha definit els eixos com el turisme nàutic. Des de 2005, el
GRÀFIC 3: Comparativa evolució entre la
d’actuació per impulsar l’activitat nombre de passatgers de creuers al
inversió estrangera en turisme i el turística del país, i fer incrementar el país s’ha incrementat un 113,9%
nombre de places d’allotjament (1990- seu pes en el PIB (segons les últimes segons dades oficials1 en detriment
2010). dades disponibles corresponents al del nombre de creuers, responent a la
2007 el sector turístic representava el tendència del sector d’utilitzar
3,6% del PIB2, xifra inferior al pes del creuers de major capacitat. Les
sector agrícola). L’estratègia turística últimes dades oficials xifren en 1,1
es basa en la privatització, la milions els turistes procedents dels
modernització i requalificació dels creuers l’any 2010, situant-se en una
199319951997199920012003200520072009 hotels existents (recordar el poc pes posició capdavantera pel que fa als
inversió estrangera (en milions d'euros) dels hotels de 5 estrelles), el ports mediterranis, amb valors
nº places allotjament (en milers)
desenvolupament d’infraestructura similars a Palma de Mallorca o
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de litoral, d’oci i esport, així com treballar Nàpols, segons l’estudi de la
l’Oficina d’Estadística de Croàcia.
per un posicionament turístic vinculat European Cruise Council3.
amb la natura com mostra l’eslògan
Un petit país verd2. Aquestes dues L’activitat turística vinculada als
darreres estratègies demostren creuers es manté molt activa des del
l’interès del govern per dirigir el mes de maig a octubre, concentrant
GRÀFIC 4: Punts forts i febles del
sistema turístic croat respecte desenvolupament turístic cap a la aquests sis mesos el 87,0% de les
la Costa Daurada. diversificació del sector. arribades totals del 2010, allargant la
temporada turística de la destinació i
falta de plans de diversitat de Pel que fa a la millora de l’oferta és trencant la seva estacionalitat, un
desenvolupament recursos turístics
significativa l’entrada de capital dels punts febles de Croàcia (GRÀFIC
estranger en el sector de l’hoteleria i 4).
escàs control
mediambiental
parcs nacionals la restauració. Així, durant el període
major pes 1993-2010 s’han invertit 573 milions Croàcia és una destinació que tot i que
1.800 km de
inversions
estrangeres
litoral d’euros1 en aquest àmbit, sent l’onzè té en el sol i platja el producte estrella
poca qualitat destinació sector econòmic amb major entrada està treballant per posicionar-se en
infraesrtructures emergent
de capital estranger. Aquesta injecció d’altres segments, com el turisme
estacionalitat
Patrimoni de la
Humanitat de diners ha estat irregular i fluctuant nàutic, el cultural, l’actiu o el
al llarg dels anys, tot i que no ha gastronòmic, incrementant així el seu
significat un contratemps en la grau de competitivitat a la regió
construcció de nous establiments, ja mediterrània.
Font: Elaboració Think Tank. Fonts consultades:
2
Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Zagreb (juliol de 2011). Informe Económico y Comercial
3
European Cruise Council (2010). The Cruise Industry

10. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 10
ESTADÍSTIQUES
Comparativa Monitur 2009
versus Monitur 2010
L’increment competitiu de la Comunitat de Madrid, el creixement d’Astúries i la pèrdua del primer lloc
del País Basc són alguns dels resultats analitzats en detall en aquest apartat
Un any després de l’estudi Monitur 2009, aquest juliol 2010, pot ser una de les causes d’aquesta saturació2. En
s’ha presentat la segona edició de l’informe1 canvi, la comunitat ha millorat en aspectes com la
corresponent a l’anualitat 2010, elaborat per Deloitte implicació política en el sector turístic (en concret en
amb el suport d’Exceltur. L’estudi pretén quantificar la l’adequació de la normativa), en la millora del producte
competitivitat turística de les 17 comunitats espanyo- de turisme de reunions i en l’accessibilitat de la
les, a través de l’anàlisi de 30 àmbits transversals destinació, gràcies a l’increment del nombre de vols.
referents a l’activitat turística mitjançant l’aplicació de Entre 2009 i 2010 ha crescut el nombre de passatgers
79 indicadors. Entre 2009 i 2010 s’han produït canvis que han arribat a dos dels tres aeroports de la
significatius en les primeres posicions del rànquing. Així, comunitat, segons dades d’AENA.
la Comunitat de Madrid ha substituït al País Basc en la
primera posició, quedant-se aquest en el segon lloc. CATALUNYA
Catalunya s’ha mantingut en tercera posició. Resulta És una de les 9 comunitats que no han variat el grau de
lògica la relació entre el grau de competitivitat de la competitivitat respecte l’informe del 2009, mantenint-
comunitat i la seva rellevància turística. Així, les se en una tercera posició. Cal destacar, tanmateix, la
principals CC.AA. amb major nombre de turistes ocupen pèrdua de competitivitat en l’àmbit de la formació i
les primeres posicions a la taula. Destaca, com a l’eficiència dels recursos humans. Així, s’ha produït una
excepció, el País Basc qui tot i gaudir d’un alt grau reducció de la productivitat en els treballadors del
competitiu això no es tradueix en resultats econòmics. sector turístic i s’ha incrementat la inestabilitat laboral.
El PIB turístic basc és d’un 5,5%2 . De fet, segons dades oficials3 la taxa d’ocupació ha
passat del 52,5% l’any 2009 al 51,7% al 2010.
COMUNITAT DE MADRID
La millora en el rànquing procedeix de tres àmbits ASTÚRIES
específics: del màrqueting on line, dels resultats És la comunitat que ha experimentat un major
econòmics i socials i de les millores d’alguns productes creixement competitiu, passant del 16è al 13è lloc. El
turístics. Pel que fa al màrqueting s’ha incrementat el seu àmbit estratègic recau en la prioritat política que
pes comercial del portal turístic institucional de la s’atorga al sector fins al punt de ser la tercera
destinació, així com el seu posicionament en buscadors. comunitat, per darrere de la Rioja i Galícia amb un major
Respecte els resultats socio-econòmics3 entre 2009 i grau de competitivitat en aquest àmbit. La
2010 es va incrementar el nombre d’afiliats a la sostenibilitat, la desestacionalitat i la necessitat de
Seguretat Social pertanyent al sector turístic. Pel que fa retenir els talents són alguns dels eixos de la seva
als productes turístics, el gastronòmic s’ha posicionat política turística.
com un segment estratègic clau. Prova d’això són les
En l’àmbit general, destacar que dels set pilars
diverses propostes que ofereix el web turístic oficial (el
analitzats, l’únic que ha experimentat creixement entre
restaurant de la setmana, els Gastrobares, el producte
2009 i 2010 en les tres comunitats que ocupen els
Desayuna con Madrid, etc.). El producte cultural i termal
primers llocs del rànquing és el referent als resultats
ha incrementat també la seva competitivitat.
econòmics i socials de l’activitat turística (TAULA 1).
PAÍS BASC
TAULA1: Valors del índex 7, corresponent a Monitur 2010.
La pèrdua de la primera posició entre 2009 i 2010 s’ha
produït principalment per les reduccions en els
CC.AA. Àmbit 7: resultats econòmics i socials
indicadors referents a la saturació d’espais turístics i
Variació
per la pèrdua de posicionament a la xarxa. L’increment Puntuació sobre 100
interanual
d’un 12,4% del nombre de pernoctacions entre 2009 i Comunitat de Madrid 127,3 +4,3
País Basc 100,7 +2,2
Catalunya 114,0 +0,6
Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de l’informe Monitur.
Fonts consultades:
1
Exceltur i Deloitte (2011). MONITUR 2010. Monitor de competitividad turística relativa a las comunidades autónomas españolas
2
Instituto Vasco de Estadística (EUSTAT) (2010)
3
Instituto Nacional de Estadística (INE). Encuesta de Población Activa

11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES
TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 11
9
NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ
PUBLICACIONS PARLANT?
Darrerament el món universitari i institucional ha
Canvis en el comportament dels turistes de
organitzat diferents conferències sobre l’àmbit turístic.
negocis Una de les més interessants fou la promoguda pel
Gebta, empresa que agrupa a les agències de viatges Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona i la
espanyoles especialitzades en viatges corporatius, i Unitat de Formació del Servei d’Assistència Municipal
Vueling, han publicat un informe sobre quina és (SAM) de la mateixa entitat, que va comptar amb la
l’evolució del perfil del turista de negocis, entre 2009 i participació de representants de centres de recerca,
2010, així com quines són les estratègies que estan com Turistec, Invattur o el propi Parc Científic de
adquirint les empreses en els seus viatges corporatius. Turisme i Oci, així com d’empreses privades (Microsoft i
l’Instituto Tecnológico Hotelero) i membres del sector
Més detalls de l’informe a: Perfil turista de negocis públic (Patronat de Turisme de Formentera i Segittur,
com a empresa pública). Les conclusions resultants de
l’acte foren:
El perfil del turista alemany  La informació és la clau per a prendre decisions. En
El Real Automòbil Club Alemany (ADAC) acaba de el sector turístic, però, hi ha buits d’informació.
presentar un estudi sobre l’evolució de determinades  Els agents innovadors són els propis centres de
variables del turista alemany, com les destinacions recerca qui es troben en una fase inicial, els
preferides, el temps de decisió de les vacances o la proveïdors dels sector turístic i els empresaris
rellevància del paquet turístic, entre 1995 i 2010. Per individuals els quals de forma intuïtiva i sense una
conèixer com ha canviat el comportament d’aquest planificació prèvia troben solucions innovadores als
turista en els darrers 15 anys, problemes del dia a dia.
 La importància de la innovació recau en la difusió
consultar l’estudi a: ADAC 1995-2010 que se’n faci, ja que aquesta ha d’arribar a tots els
agents implicats per a què sigui d’utilitat.
 La innovació no s’ha de centrar específicament en el
món tecnològic. Cal innovar també en noves formes
de comunicació, en màrqueting, en productes i en
processos.
 Les idees innovadores han de tenir una aplicació
Sinergies entre modalitats turístiques clara i específica cap a les empreses.
oposades  A la Costa Daurada i a les TTEE la innovació en
Hibridatur és un informe extens que planteja nous turisme està promoguda des de la base, a partir
productes turístics innovadors a partir de l’enfronta- d’una triple hèlix, integrada per l’administració, les
ment de modalitats turístiques oposades. El turisme empreses i la universitat.
familiar versus el turisme free child (sense nens), o el  Alguns dels projectes comentats durant la sessió
producte Travacances (un mix entre les vacances i el foren el Travel Open Apps, una aplicació que actuarà
treball), són alguns exemples. Aquest estudi, elaborat com a central de reserves de tota l’oferta turística de
per l’ Instituto Andaluz de la Tecnología, amb el suport la Comunitat Valenciana, l’aplicació HotelMapSpain,
utilitzada per la Comunitat de Madrid que permet fer
de la Junta de Andalusia es pot consultar a: Hibridatur una cerca innovadora dels hotels de la ciutat, les
eines 2.0 del web turístic de Formentera, així com el
projecte ThinkTur o les eines de treball de Segittur.

12. TERCER I QUART TRIMESTRE 2011-Nº6/7 TENDÈNCIES 12
COSTA
Repensar els Esdeveniments desestacionalitzador esperat, la
DAURADA Gastronòmics necessitat d’involucrar a tots els
agents en el seu finançament, la
Són múltiples les jornades i fires importància de donar valor a l’acte a
gastronòmiques que organitza cada partir de la fixació d’un preu o la
municipi, amb l’objectiu de potenciar i necessitat d’avaluar els resultats de la
donar a conèixer l’oferta gastronòmica jornada de forma global anant més
local a turistes, visitants i als propis enllà del nombre de racions servides o
habitants. del volum de visitants.
Atesa la conjuntura econòmica, s’ha La primera edició del Tarragona
replantejat el benefici que s’extreu Restaurant Wine, iniciativa de la
d’aquests actes. La recerca del Cambra de Comerç de Tarragona, ha
finançament, la multiplicitat d’actes obtingut molt bones crítiques tant del
similars pròxims o la singularitat dels propi sector, qui ha vist incrementar
productes són alguns temes a de forma notable l’ocupació el mes de
debatre. Tant és així que l’Associació novembre, així com dels usuaris,
d’Empresaris d’Hostaleria de la ciutadans del Camp de Tarragona que
província de Tarragona va organitzar han demanat allargar la durada de la
al novembre una Jornada Tècnica a promoció. Altres exemples significa-
l’Escola Universitària de Turisme i Oci tius són el Ganxet Pintxo, organitzat
de la URV titulada Una reflexió sobre per la Cambra de Comerç de Reus, o
l’eficiència de les promocions les Tapes de Gaudí, iniciativa de
gastronòmiques, mostra de la l’associació de bars i restaurants de
preocupació del sector sobre la Riudoms, amb el suport de l’Ajunta-
rendibilitat real d’aquest tipus ment. D’altra banda, el Tarragona
d’actes. Així, es varen tractar temes dTapes ha rebut el Diploma de
clau com el calendari de l’acte, amb Turisme de Catalunya d’enguany, com
l’objectiu d’assolir l’efecte a resposta a l’èxit de les tres edicions
realitzades fins al moment.
Dinamització Turística de Més accessible
zones d’interior
TERRES La sostenibilitat és un dels valors
diferencials de les Terres de l’Ebre,
DE L’EBRE La cultura i el món del vi són dos
recursos amb un fort potencial de entesa sota els tres criteris: natural,
creixement al territori que estan sent econòmic i social. En referència a
potenciats a través dels agents de la aquest darrer criteri, la destinació
destinació. Així, El Paisatge dels Genis està treballant per ser accessible per
es planteja com una ruta cultural que a qualsevol persona amb problemes
integra Horta de Sant Joan amb tres de mobilitat. Així ho ha reconegut
municipis més de la Costa Daurada, l’Agència Catalana de Turisme, qui ha
amb l’objectiu d’oferir experiències atorgat el premi d’innovació al Consell
turístiques a través de les Comarcal de la Terra Alta pel seu
experiències viscudes per quatre projecte de millora d’accessibilitat en
genis universals: Picasso, Gaudí, Miró un dels trams de la Via Verda,
i Casals. Els centres d’interpretació concretament entre l’estació de Bot i
dels quatre genis van ser els Prat del Compte. També s’han equipat
impulsors d’aquest projecte on les empreses de lloguer de bicicletes
actualment estan col·laborant els de la comarca amb bicicletes
ajuntaments d’Horta de St. Joan, adaptades per cadires de rodes. Un
Reus, Mont-roig del Camp, el Vendrell, dels recursos estrella, el PN del Delta
el Patronat de Turisme de la Diputació de l’Ebre, també està adaptant
de Tarragona i la URV. En referència a mesures més accessibles. La
projectes enoturístics, el territori farmacèutica Bayer, seguint amb la
també està involucrat en el projecte seva filosofia de Responsabilitat
CENOTUR, del PCT de Turisme i Oci. Social Corporativa, finançarà la
Darrerament s’han celebrat jornades construcció d’una rampa en el mirador
de treball a Gandesa, Valls i Falset on de la Casa de Fusta, per a què els
van participar membres del sector. visitants amb problemes de mobilitat
puguin accedir al primer pis.
Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat