SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012                                                                                          ...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                                ...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                              SE...
4                      SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                       4 MERCATSBONESPRÀC...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                         5BONESPRÀCTIQUES                       ...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                                ...
PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº2 TENDÈNCIES ENOTUR                                                         SEGON I TERCER QUAD...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                                ...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                  9ESTADÍSTIQUES...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                                                ...
SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                                             11ESTADÍSTIQUESPOLÍ...
SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIESSEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR                             ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Tendències Enotur 3-4. Innovació en enoturisme

500 views

Published on

'Tendències Enotur', el butlletí monogràfic sobre enoturisme editat pel Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci des del PCT de Turisme i Oci (Vila-seca).
Si el voleu rebre en el vostre mail o subscriure el vostre mail per rebre'l periòdicament, només ca que feu un correu a info@pct-turisme.cat

Published in: Business
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Tendències Enotur 3-4. Innovació en enoturisme

  1. 1. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 i 4ÍNDEX Un nou model de comunicació en enoturisme2 Destinacions competidores: Cotês du Rhône Segons l’associació mundial Great Wine Capitals, s’ha produït un canvi en el model de comunicació, passant del fins ara monologuisme al diàleg entre agents.4 Aquesta teoria aplicada al sector enoturístic es tradueix de la forma següent. Fins La qualitat en ara el celler es comunicava primer amb els seus distribuïdors, els minoristes, i en enoturisme darrer cas amb el client final, sense que hi hagués un sistema que li permetés conèixer l’opinió del receptor del missatge (el que s’anomena feedback). En canvi, en els darrers anys el celler ha establert un diàleg, una comunicació multidireccio- nal, no només amb el client, sinó també amb la resta d’agents, establint-se una6 xarxa d’informació entre tots ells i facilitant l’obtenció de feedbacks. Les xarxes DO Conca de Barberà socials han facilitat aquesta relació entre agents. Segons Great Wine Capitals, són les destinacions enoturístiques del nou món les que estan aprofitant al màxim aquests sistemes, mentre que les ciutats del vell continent utilitzen canals de comunicació i promoció tradicionals, com són l’assistència a fires, l’edició de fulletons o l’ús de webs 1.0, sistemes que no permeten aquesta interacció entre8 Diferències entre agents. Tot i aquesta tendència general, cada vegada més les destinacions perfils enoturístics, europees estan maximitzant l’ús de les xarxes socials. Per exemple, si comparem per nacionalitats l’activitat a les xarxes socials de diferents cellers del nou i vell món, es pot veure com, cellers de l’Estat espanyol, Itàlia i França obtenen resultats similars als nord-americans i millors que els argentins, segons l’estudi de l’impacte d’Internet en el sector del vi, de Great Wine Capitals.10 Comparativa de la gestió enoturística, En properes edicions tractarem amb més deteniment les diferències en sistemes per països de comunicació entre destinacions del nou i vell món. EL MÉS DESTACAT L’enoturisme a Côtes du Rhône: diversitat Similituds i diferències del perfil de denominacions d’origen distribuïdes en enoturístic a l’Estat espanyol, Itàlia, tres regions (pàg. 2) França, Canadà i Arizona (pàg. 8) Diferents sistemes per mesurar la qualitat Estratègies de planificació i de gestió de l’oferta i el servei enoturístic (pàg. 4) de l’enoturisme, per països (pàg.10) Els trets diferencials de la DO Conca de El Dia Europeu de l’Enoturisme: Barberà: el trepat, les Catedrals del Vi i participants, activitats i àmbit l’oferta complementària (pàg. 6) d’actuació (pàg. 12)
  2. 2. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 2DESTINACIONSCOMPETIDORES Côtes du Rhône Aquesta denominació de vi francesa és una de les 7 que es troben a la Vall del Roine. A continuació es tractaran els elements mésMAPA1: Localització de Côtes du diferencials d’aquesta regió vinícolaRhône. Côtes du Rhône és una Appellation gràcies a un estudi enoturístic2 de la d’Origine Contrôlée francesa (AOC), el regió del Roine-Alps. Així, els 4 que equival a una Denominació departaments concentren 280 cellers d’Origen espanyola. Es troba repartida on es poden realitzar visites. Tot i que a banda i banda del riu Roine, ocupant Roine és el departament amb major unes 60.000 hectàrees1, en 6 nombre de cellers visitables, si es té departaments francesos diferents, en compte el percentatge respecte als entre Vienne i Avinyó (MAPA 1). Aques- cellers oberts al públic, Loira pren ta distribució discontinua de nord a rellevància (TAULA 1). Segons Inter sud, comporta diferències climàtiques Rhône (agrupació de professionals notables, el que dóna lloc a varietats vitivinícoles de 7 AOC de la Vall del de raïm diferents entre la zona nord Roine), per Côtes du Rhône (de Vienne a Valença) i la zona sud (de transcorren 5 rutes enoturístiques on Montelaimar a Avinyó). La regió es troben cellers, allotjaments, res- enoturística presenta una certa taurants i altra oferta d’oci. Una oferta complexitat, pel que fa a la seva destacada és el recent inaugurat Ruta enoturística distribució territorial i al fet de centre d’interpretació dels vins de Extensió Côtes du Rhône compartir territoris de tres regions Côtes du Rhône, Maison des Vins, a diferents, com són el Roine-Alps, el Droma, impulsat per Inter Rhône.Font: Elaboració pròpia. Llenguadoc-Rosselló i la Provença- Alps-Costa Blava. A més s’hauria de Perfil de l’enoturista sumar 4 subdivisions com són:  Côtes du Rhône: és la De l’estudi d’Inter Rhône3, s’han extret denominació genèrica, els trets diferencials de l’enoturista de concentrant la major superfície i la Vall del Roine, on comparteixen ocupant 6 departaments i 171 territori 7 AOC diferents (entre elles comunes (municipis). Côtes du Rhône). El 69,0% dels  Côtes du Rhône Village: es enoturistes de la vall són homes, localitza a 4 departaments i percentatge lleugerament superior a concentra unes 95 la mitjana dels enoturistes a França TAULA 1: Oferta de cellers de 4 denominacions. (60,0%). Pel que fa a l’edat hi ha departaments de Cotês du Rhône.  Côtes du Rhône amb el nom del presència de tots els segments, tot i cellers municipi: agrupa unes 18 que cal destacar el pes del grup major cellers % visitables oberts visitable denominacions. de 55 anys, bastant superior a la públic  Côtes du Rhône Crus: aglutina 15 mitjana francesa (36,6% en aquesta Ardecha 59 131 45,0 denominacions. regió, respecte un 30,4% a França). Droma 73 131 55,7 Tal i com passa en el global del país, Loira 46 69 66,7 Oferta enoturística els enoturistes d’elevada qualificació Roine 102 611 16,7 professional tenen una major 4 280 942 29,7 Resulta complex comptabilitzar el presència, el que comporta un elevat departaments nombre de cellers visitables de l’AOC. poder adquisitiu i una despesaFont: Estudi sobre l’enoturisme a la regió Tot i així, s’han localitzat els cellers superior. Així, la despesa generadaRoine-Alps2. que hi ha en 4 dels 6 departaments de pels enoturistes a la Vall del Roine la regió vinícola, (115€) és superior a la mitjana francesa (104,2 €). Fonts consultades: 1 Inter-Rhône, Vins dAOC Côtes du Rhône et de la Vallée du Rhône. 2 Rhône-Alps Tourisme (2011). Tourisme et Vin. Les clientèles de Rhône-Alpes, Synthèse. 3 Inter-Rhône (2009). Etude des clientèles & Offre Vitivinicole en Vallée du Rhône.
  3. 3. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 3DESTINACIONSCOMPETIDORES Respecte a la procedència, tal i com 65,4%), el departament de Roine, a la marca la tendència general, el turisme zona nord, aglutina el 39,7% de la TAULA 2: Places d’allotjament per domèstic és el més representatiu. En capacitat hotelera (TAULA 2). tipologies i departaments. aquest cas, concentra el 60% dels enoturistes que visiten la destinació. Gestió del producte places places de Aquests procedeixen de zones hoteleres càmping pròximes, com la pròpia regió Roine- A la regió de Roine-Alps, l’enoturisme Ardecha 2.574 21.934 Alps i Llenguadoc-Rosselló, així com es vincula amb el terroir, el vi com a un Droma 4.142 9.429 la regió de París. Pel que fa al 40% producte local, pel que moltes Gard 4.898 19.644 dels estrangers, procedeixen vegades són les entitats vinícoles o les Loira 3.051 2.220 cambres d’agricultura qui prenen el principalment de Bèlgica, Luxemburg, Roine 14.281 2.285 Regne Unit, EUA i Països Baixos. Amb protagonisme en iniciatives Valclusa 7.054 8.048 referència a l’allotjament, l’hotel i la enoturístiques4. Contràriament al que Total AOC residència de familiars i amics són les passa a Aquitània o a Borgonya, on hi Côtes du 36.000 63.560 Rhône dues modalitats més utilitzades. Tot i ha una aposta clara per l’enoturisme,Font: Elaboració pròpia a partir de dades del INSEE així, destaca el pes dels càmpings l’entitat turística de la regió aposta(Institut Nacional de la Statistique et des études per l’aigua com a producte turístic,économiques). com a tercera tipologia, amb unNota: les dades de places hoteleres corresponen al 20,7%, valor elevat respecte al 13,5% vinculant-lo al termalisme i algener de 2012. Les places de càmping corresponena gener de 2011. de la mitjana francesa. Respecte a les benestar4. De fet, observant els webs motivacions, se citen la descoberta de turístics de les entitats vins, la notorietat de la regió, el clima i administratives de la destinació es la gastronomia. Entre les raons conclou que només el departament de principals de la visita destaca molt Valclusa, i més concretament la ciutat per sobre de la mitjana la compra i la d’Avinyó, mostren un enfocament degustació de vins. enoturístic. Aquesta ciutat esTAULA 3: Comparativa del sector promociona com la Capitale des Côtesenoturístic entre AOC Côtes du Rhône iles DO de les comarques de Tarragona. Aquest turista es mou per la de Rhône. A escala estatal, no destinació. Així, el 66% visita entre un obstant, la regió participa en AOC Côtes du Província i tres llocs diferents durant la seva iniciatives enoturístiques impulsades Rhône deTarragona estada, que sol ser de 7 dies (pel 52% per ATOUT France, com són el club de territori 3 regions 6 departaments 8 comarques dels turistes). Amb referència a les producte vitivinícola francès i fonts de coneixement de la destinació, Destination Vignobles. extensió (ha.) 60.000 25.277 el boca a orella i el fet d’haver visitat 2 marques Són, per tant, les entitats vinícoles els 4 marques la destinació en altres ocasions són específiques territorials: agents líders en la gestió i promoció zonificació d’enoturisme: Costa els elements principals. Es constaten turística Daurada i de l’oferta enoturística, a vegades de general, Crûs, Terres de diferències significatives amb el Village, etc… l’Ebre forma unisectorial, com és el cas de global francès, on Internet i la 5 DO informació oferida per les oficines Inter Rhône, i d’altres a través de la més d’un pròpies, part subcategories centenar de de DO col·laboració amb entitats turístiques, denominacions Penedès i DO d’informació esdevenen factors com la comissió d’enoturisme Cava determinants. nombre de 942 296 regional, integrada per 9 sindicats cellers totals cellers vinícoles, Turisme de Roine-Alps i 6 visitables (%) 29,7 28,0 Capacitat d’acollida comitès departamentals de turisme. nombre places hoteleres 36.000 60.250 Ara bé, no s’ha identificat una entitat (2012) Atesa la rellevància del càmping com de gestió enoturística específica *nombre places 63.560 76.533 a tercera modalitat d’allotjament més d’AOC Côtes du Rhône. càmping utilitzada, segons l’informe de Inter- Rhône, s’han comptabilitzat les Una vegada més, es pot afirmar Font: Elaboració pròpia a partir del INSEE, Observatori de Turisme de Catalunya, Inter Rhône, INCAVI. places de les dues tipologies l’existència d’una regió enoturística de *Nota: dades de places de càmping, en el cas francès correspon a 2011 i en el cas català a 2012. d’allotjament en els 6 departaments referència sense una entitat pròpia de de l’AOC. Mentre que l’oferta de gestió i promoció, tal i com ja va càmping es concentra als passar amb la regió italiana del departaments del sud de l’AOC (el Chianti, a l’edició anterior. Fonts consultades: 4 Comité de pilotage vitivinicole Rhône-Alpes (2007). Etat des lieux de l’offre et de la demande oenotouristique en Rhône-Alpes et premières pistes de stratégie de communication suite aux ateliers.
  4. 4. 4 SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 4 MERCATSBONESPRÀCTIQUES La qualitat en enoturisme Cada destinació estableix mecanismes propis per certificar la qualitat del seu servei enoturístic. L’agent impulsor o la finalitat de la marca són alguns dels elements a considerar“Label Vignobles& La qualitat constitueix un dels establert criteris globals. En un segon elements competitius del sistema cas es troben les marques queDécouvertes és turístic. Cada país estableix el seu certifiquen la qualitat de la destinacióuna marca que propi certificat, com és el cas de la Q a enoturística. És el que ha implantat l’Estat espanyol, Qualité Tourisme a l’entitat turística francesa ATOUT, ambcertifica que els França o Qualmark a Nova Zelanda, el suport del Consell Superior del Vi. entre d’altres. Aquests elements Així, Label Vignobles&Découvertes ésagents turístics de tenen una doble funció: des del punt una marca que certifica que els agentsla destinació de vista de l’oferta incrementen la turístics de la destinació aposten seva competitivitat i pel que fa a la decididament per l’enoturisme.aposten demanda, constitueix un element Aquesta marca estableix un reglamentdecididament per diferenciador a l’hora d’escollir un d’ús per a cada component enoturís- servei turístic. tic. Destaca l’àmplia visió d’aquestl’enoturisme” segell de qualitat, que té en compte, a Aprofitant la recent creació d’una Q part de l’oferta enoturística específica per al turisme industrial, on tradicional, la resta d’elements quedaria representat l’element clau complementaris com són els museus, de l’oferta enoturística (els cellers) els centres d’informació turística o les s’ha fet una revisió de quins són els estructures receptives. diferents distintius de qualitat enoturístics d’alguns països competi- Analitzat el sistema de qualitat dors, ja siguin en forma de segells de enoturístic francès s’ha trobat una qualitat, marques específiques o similitud amb el Sistema de Calidad clubs de producte. Així, es constaten Turística en Destino espanyol diferències segons quin sigui l’objecte (SICTED), tot i que en aquest darrer certificat, el grau de concreció dels cas la certificació és general per a una requisits a complir, la seva finalitat o destinació, mentre que el cas francès“Mentre que el l’agent impulsor del certificat. constitueix una mostra d’especialitza- manual argentí ció turística. El grau d’implantació de Pel que fa a l’objecte certificat, aquest la marca francesa és elevada (24 estableix uns pot ser l’element principal del destinacions certificades). producte enoturístic (el celler) o es pot requisits generals concedir a tota la destinació. En el El grau d’exigència i la concreció dels de qualitat, en el primer cas se situarien les bodegues requisits són un altre element a argentines. A través del document destacar: mentre que el manual cas francès ... estratègic Directrices de Gestión argentí estableix uns requisits Turística de Bodegas es determinen generals, en el cas francès, tot i que la aquests estan els requisits que han de complir els marca s’atorga a la destinació, molt més definits cellers amb l’objectiu de desenvolupar aquests estan molt més definits per a un model de gestió integral de cada un dels integrants enoturístics per a cada un dels l’enoturisme. Un altre exemple similar de la destinació. En el cas dels cellers, integrants és l’espanyol, amb una Q específica per exemple, s’estableix l’obligatorie- per al turisme industrial (on quedarien tat d’obrir dissabtes o diumenges, enoturístics de la englobats els cellers), d’implantació oferir un idioma estranger (a part del recent. Caldria veure si s’estableixen francès), realitzar activitats destinació” requisits diferents en funció de la específiques per a famílies i grups i naturalesa de l’empresa que desitja la actuar com a agent informador global certificació o, per contra, s’han de la destinació.
  5. 5. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 5BONESPRÀCTIQUES Si s’analitza la finalitat de la marca, es propi, amb motivacions clarament poden establir dos objectius clars: la dirigides a fomentar la promoció i qualitat com a element competitiu o facilitar la comercialització de l’oferta“Si s’analitza la com a eina promocional. Les marques enoturística italiana. argentina i espanyola tenen una clara finalitat de la voluntat d’incrementar la Aquesta tendència cap a la certifica- competitivitat del sector, tot i que, ció de la qualitat és relativament marca, es poden indirectament no es descarta un nova. Hi ha destinacions enoturísti- establir dos objectiu promocional. Així, es tenen en ques que no disponen de certificats consideració variables més específics, com Xile o Nova Zelanda. objectius clars: la estratègiques relacionades amb la Existeixen però altres mecanismes qualitat com a planificació i la gestió de l’activitat. A avaluadors de la qualitat. És el cas, l’altra banda se situa la iniciativa per exemple, de la marca Rutas del element competitiu italiana, Quality Time, Club Vino de l’Estat espanyol, articulada Excellence, impulsada per per l’associació espanyola de ciuda- o com a eina des del vino ACEVIN. Fins a l’actualitat l’Associazione Nazionale Città del promocional i de Vino, que agrupa l’oferta enoturística compta amb 17 rutes certificades, que es considera que té valors dues d’elles catalanes. Una altra venda” d’excel·lència. Els membres del club fórmula són els clubs de producte. A ofereixen descomptes i promocions França trobem el Club Tourisme als usuaris de la targeta Quality Time. Vitivinicole, mentre que a l’Estat Aquesta iniciativa respon clarament a espanyol hem de baixar a escala una estratègia de màrqueting. Els autonòmica, destacant el Club de criteris utilitzats per formar part del Calidad del Turismo Enológico de club són els establerts per Castella La Manxa i el Club l’Associació Italiana de Someliers Enogastronòmic de l’Agència Catalana Professionals, no havent-se trobat un de Turisme. A escala local destaca el document formal que reculli de forma Club Enoturisme Penedès impulsat objectiva els requisits de cada pel Consorci de Promoció Turística de component segons naturalesa. l’Alt Penedès, englobant l’oferta de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el També s’han trobat diferències Garraf. L’objectiu dels clubs és la significatives segons l’agent impulsor promoció conjunta de l’oferta del certificat. De les iniciatives enoturística a través de viatges de analitzades es desprèn que el més premsa, trobades amb touroperadors comú és que sigui una iniciativa mixta o campanyes de promoció al mercatMés informació: entre l’entitat turística del país i un intern i estranger, entre d’altres. ens enoturístic. Així, en el cas francès Crida l’atenció el cas de Castella La Argentina: Directrices de ATOUT França ha creat la marca Manxa, que ha establert estàndards Gestión Turística de Bodegas seguint la recomanació del Consell de qualitat consensuats entre els França: Label Superior del Vi. En el cas argentí, ha seus membres, realitzant auditories Vignobles&Découvertes estat un projecte conjunt entre el anuals, que mostren un enfocament Itàlia: Quality Time, Club Institut Nacional de Promoció més dirigit al foment de la qualitat que Excellence Turística, el Consell Federal no pas a funcions de màrqueting, d’Inversions i l’associació Bodegas pròpies d’un club de producte. Argentinas. A l’Estat espanyol, tot i que el ICTE ha estat el que ha Així doncs, es constata una diversitat desenvolupat el sistema, ha comptat pel que fa als certificats de qualitat. amb la col·laboració del govern La importància del sistema recau, autonòmic de La Rioja. Una excepció més enllà del propi sistema, en el seu significativa es troba en el cas italià, reconeixement al mercat turístic, de on l’associació enoturística Città del forma que la marca esdevingui un Vino ha desenvolupat un certificat valor afegit per a l’oferta i per al conjunt de la destinació enoturística.
  6. 6. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 6LES NOSTRESDESTINACIONS DO Conca de Barberà Les iniciatives impulsades els darrers anys pels agents enoturístics, així com les singularitats de la comarca afavoreixen el potencial de creixement enoturístic d’aquesta DOMAPA 1: Localització DO Conca de És una de les sis DO de les comarques visita concertada prèviament. LaBarberà. de Tarragona. Ocupa unes 6.000 majoria són cellers familiars de hectàrees de la comarca de la Conca de petites dimensions, alguns d’ells Barberà, agrupant 14 dels 22 municipis especialitzats en producció ecològica, i representant el 81,0% del pes tot i que també hi ha cellers demogràfic (MAPA 1). Aquesta regió cooperatius. De fet, al municipi de enoturística es caracteritza per dos Barberà de la Conca fou on es creà el elements diferencials. Per una banda primer celler cooperatiu de l’Estat trobem la presència de sis Catedrals espanyol. D’altra banda, el territori del Vi1 i, d’altra banda, l’existència també acull cellers de grans marques. d’una varietat de raïm gairebé única de Tot i que l’enoturisme constitueix la zona, el trepat; dos elements que encara una activitat incipient, segonsFont: Elaboració pròpia units a l’oferta de cellers i recursos el Consell Regulador, el 95,5% dels culturals, com la Ruta del Cister, amb cellers ofereixen visites guiades. No la presència del Monestir de Poblet, obstant, es remarca una falta declarat Patrimoni de la Humanitat, d’informació pel que fa a les així com els atractius naturals, característiques del servei de guiatge, esdevenen els elements clau d’aquesta tant al web propi del celler com al web regió. del Consell Regulador, prova de l’incipient desenvolupament del Capacitat d’acollida producte. Tot i que els serveis enoturístics oferts als cellers són La DO concentra 1.386 places convencionals (tast de vins, visita a les d’allotjament, el 52,5% de les places de instal·lacions), ja hi ha presència de GRÀFIC 1: Comparativa de la distribució de places hoteleres per la comarca. Un sol càmping representa paquets que combinen allotjament, categoria, entre la comarca i el territori el 46,1% de l’oferta d’allotjament de la restauració i visita a celler3. D’altra de la DO (any 2012). DO. Pel que fa als hotels, la segona banda, el territori disposa d’una xarxa 55,8 tipologia en volum de places, es de rutes que vinculen els cellers i els concentren en establiments de 2 i 1 principals recursos culturals dels 34,3 33,0 estrelles, sent el global comarcal de municipis. A més de la Ruta dels 21,0 17,3 categoria lleugerament superior (2 i 3 Cellers Modernistes, la DO proposa sis 12,2 10,1 estrelles) (GRÀFIC 1)2. Les cases rurals rutes més entre cellers i municipis, 10,3 5,9 0,0 esdevenen la tercera tipologia en esdevenint una bona alternativa per capacitat d’acollida (el 15,1% de les conèixer el seu territori. % places comarca % places DO hostals i pensions hotel 1* places dels 14 municipis que integren hotel 2* hotel 3* la DO). Oferta complementària hotel 4* Font: Elaboració pròpia a partir dades de l’Observatori de Turisme de Catalunya. Dades Estructura enoturística El producte turístic estrella de la 2012. comarca és la Ruta del Cister, una de Dels 22 cellers inscrits al Consell les propostes de turisme cultural més Regulador, en 20 es poden concertar consolidades de Catalunya. Integra visites, entre els que hi ha tres cellers monestirs cistercencs de les modernistes que han rebut la comarques de la Conca de Barberà qualificació de Catedral del Vi. Pel que (Monestir de Poblet), l’Alt Camp fa al funcionament, la majoria de les (Monestir de Santes Creus) i l’Urgell visites són gratuïtes (16 dels 20) i amb (Monestir de Vallbona de les Monges). Fonts consultades: 1 Les Catedrals del Vi són cellers cooperatius construïts a l’estil modernista, entre 1910 i 1920. 2 Observatori de Turisme de Catalunya. 3 Informació extreta del web del Consell Regulador DO Conca de Barberà.
  7. 7. PRIMER QUADRIMESTRE 2012 Nº2 TENDÈNCIES ENOTUR SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 7 7 LES NOSTRESLES NOSTRESLES NOSTRES DESTINACIONSDESTINACIONSDESTINACIONS Els tres monestirs van rebre l’any Consell Regulador per al seu 2011 unes 195.000 visites4. De fet, el desenvolupament. Així, és rellevant Monestir de Poblet concentra el 50% l’enfocament enoturístic que haTAULA 1: Dades resum de de les visites dels tres centres adoptat el web del Consell Regulador.l’enoturisme de la DO Conca de religiosos, segons dades oficials, amb D’altra banda, al 2008 es va anunciarBarberà. la creació del projecte Paisatges del prop de 98.000 visites, el que constata nombre de municipis 14 el pes turístic de la zona. Vi, dins del marc del programa Leader de cooperació interterritorial, agru- nombre dhabitants (2011) 17.248 D’altra banda, la comarca ofereix pant sota una mateixa proposta les densitat de població 40,3 altres possibilitats enfocades al comarques del Priorat, la Conca de (hab./km²) turisme cultural com és el patrimoni Barberà i la Terra Alta, per fomentar el km² 428,5 medieval de Montblanc o el Centre desenvolupament econòmic a través cellers inscrits Consell Regulador (2012) 22 d’Interpretació de l’Art Rupestre de la de la creació d’una ruta autoguiada, cellers visites guiades (2012) 20 mateixa ciutat així com el Museu de descarregable en MP3 o CD des del nombre de places l’Alabastre de Sarral. L’Espluga de web del projecte. 1.386 dallotjament (2012) Francolí acull el Museu del Vi, el nombre places hoteleres (2012) 506 Museu de la Vida Rural i la Fassina de Al territori s’han impulsat altres nombre de visites a les OIT Balanyà (una destil·leria d’aiguar- iniciatives. Una d’elles és la creació 112.002* (2011) dent). El turisme de natura o actiu d’un viver de celleristes. És un projec- nombre dOIT (2012) 4 també pot ésser un bon component de te innovador que simula un viver d’em-Font: Consell Regulador de la DO Conca de Barberà, l’enoturisme, gràcies a l’existència del preses però en l’àmbit de produccióConsell Comarcal de la Conca de Barberà, Idescat i Paratge Natural d’Interès Nacional de del vi, impulsat per l’Ajuntament deObservatori de Turisme de Catalunya.*Nota: nombre de visites a les OIT de Montblanc, Poblet, les Muntanyes de Prades, la Barberà de la Conca amb lal’Espluga de Francolí i Poblet. Cova Museu de la Font Major a col·laboració del Consorci de Desen- l’Espluga de Francolí o l’extensa xarxa volupament de l’Alt Camp, la Conca de de GR (senders de Gran Recorregut) i Barberà i l’Anoia. Aquest espai posa a PR (Petit Recorregut) que permeten la disposició dels emprenedors la pràctica del senderisme o de la BTT. maquinària necessària per poder produir vi, evitant una forta inversió Planificació i iniciatives per a la posada en funciona-ment d’un enoturístiques celler propi. L’espai acull actualment a cinc empreses. D’altra banda, el El producte enoturístic ha anat passat 2009 el Consell Comarcal i el guanyant protagonisme en la gestió Consell Regulador van signar un turística comarcal. Tot i que a dia conveni per fomentar l’enoturisme, d’avui, al portal turístic comarcal no una mostra més de la creixent pren especial rellevància, la institució col·laboració entre entitats6.TAULA 2: Característiques del turistade la Conca de Barberà (Any 2011). comarcal té la intenció d’impulsar-lo, Destaquen també altres iniciatives tal i com es desprèn del seu pla locals com Conca 5.1, un projecte de Mercat de proximitat: 44,7% d’actuació de 2012. Ja al 2005, en el caràcter privat vinculat al desenvolu- catalans, 29,0% estrangers i marc de la Ruta del Cister, es definia pament econòmic local a través de 22,7% de la resta de l’Estat. l’estratègia per al desenvolupament l’enoturisme. Per últim remarcar l’ús Els catalans procedeixen de l’enoturisme a partir d’un de sistemes de fidelització i de principalment de Barcelona document redactat pel Grup de promoció de l’oferta turística creats ciutat i comarques (65,0%), i un Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis pels ens gestors locals. És el cas del 22,0% de la província de Carnet 6T, vinculat a l’oferta de Turístics (GRATET) de la Universitat Tarragona. turisme actiu de la Ruta del Cister, o la Rovira i Virgili. Al 2007 es va redactarFont: Consell Comarcal de la Conca de Barberà7. un segon document5 on es qualificava Conca Card, una iniciativa de l’ens l’enoturisme com a un turisme Turisme de Conca de Barberà, oferint minoritari a la zona i evidenciava una totes dues targetes descomptes als aposta per part dels cellers i del establiments adherits. Fonts consultades: 4 Notícia web Ruta del Cister, 18 de gener de 2012. 5 CERES, Investigació Sociològica i de mercats (2007). Procés de reflexió i revisió de l’actual pla de foment de dinamització turística de la Conca de Barberà, en el marc de la Ruta del Cister, per part del propi sector turistic. 6 Notícia el Punt Avui, 22 de desembre de 2009. 7 Consell Comarcal de la Conca de Barberà (2011). Informe sobre els visitants de les Oficines de Turisme de la Conca de Barberà.
  8. 8. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 8ESTADÍSTIQUES IMERCATS Diferències entre perfils enoturístics, per nacionalitat Home, de mitjana edat i del mateix país són alguns dels trets característics de l’enoturista, segons els països analitzats Amb l’objectiu d’incrementar el TAULA 1: Rànking de les motivacions dels “Els enoturistes que coneixement sobre el perfil de enoturistes, per països. visiten Itàlia i l’enoturista i descobrir si hi ha ESPANYA ITÀLIA FRANÇA ARIZONA diferències significatives entre països, (EUA) França valoren el s’ha realitzat una comparativa de 1 visita cellers qualitat territori descobrir la regió tastar vins descobriment de la diferents variables en funció dels 2 patrimoni cultura gastronomia i visita passar el estudis existents de l’àmbit espanyol1, qualitat vins restaurants familiars dia fora regió i la qualitat italià2, francès3, canadenc4 i de l’estat 3 gastronomia esdeveniments natura activitats familia i nord-americà d’Arizona5. A amics del territori... en continuació es presenten les variables 4 - vi territori descansar Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2, 3 i 5. canvi en el cas que han pogut ésser comparades: espanyol i nord- Durada de l’estada Motivació americà es La major part dels turistes que viatgen Els enoturistes que visiten Itàlia i amb motivacions enoturístiques són prioritzen els França valoren per damunt de tot el excursionistes (turistes que no descobriment de la regió i la qualitat elements materials del territori, respectivament. Tenen pernocten). La gran rellevància que té el turista de proximitat en aquesta directament doncs una visió sistèmica, on el modalitat explica el gran pes dels paisatge actúa com a unitat englobant excursionistes. El major percentatge vinculats amb la elements com la natura, la cultura o la d’excursionistes es troba a Arizona cultura del vi” gastronomia. Tant és així, que, en el (61,2%), on el 59,1% procedeixen del cas italià, no és fins a la quarta mateix estat, mentre que els valors més posició de la taula quan apareix un baixos es localitzen a l’Estat espanyol element directament relacionat amb (un 33% no pernocta). De fet, l’Estat el món del vi. A França, aquest espanyol concentra el major percentatge sentiment (el que els francesos de turistes amb estades entre 4 i 5 dies anomenen terroir), és encara més (TAULA 2). Si es té en compte la distància significatiu. entre els principals punts emissors En canvi en el cas espanyol i nord- d’enoturistes espanyols (Catalunya i la americà es prioritzen els elements Comunitat Valenciana, 19,4% i Madrid, materials directament vinculats amb 12,2%)1 i la localització de les rutes més la cultura del vi, com és la visita de visitades (Marco de Jerez, a Càdis i “La major part dels cellers, a l’Estat espanyol, o el tast de Penedès, a Barcelona)6 és comprensible turistes que vins, a Arizona. En el cas nord- aquest elevat percentatge corresponent americà és on els valors vinculats amb a estades d’entre 4 i 5 dies, sobretot pels viatgen amb el territori són menys presents. Així, la turistes procedents de la Comunitat possibilitat de poder veure una zona motivacions rural és la cinquena motivació del Valenciana i Madrid. Seguint amb aques- ta distància entre residència del turista i enoturístiques són turista de la zona, sent inexistents localització del recurs enoturístic, és altres motivacions vinculades amb el rellevant també l’elevant percentatge excursionistes que territori (TAULA 1). d’estades superiors a la semana (un no pernocten” 8,0% de l’enoturista espanyol), molt superior al cas italià (1,2%). Fonts consultades: 1 ACEVIN, DINAMIZA ASESORES I CONSULTUR (Primera part 2010). Análisis Demanda Rutas del Vino. Madrid. 2 Città del Vino i Osservatorio sul Turismo del Vino (2011). I Nuovo Dinamismi di un Turismo di Tendenza. IX Rapporto annuale. Roma. 3 Lettre de Vitisphère (2007) L’Oenotourisme: Une Valorisation de Produits et du Patrimoine Vitivinicoles. París. 4 Tourism British Columbia (2009). Wine Tourism Product. Building Tourism with insight. Canadà. 5 Office of Tourism of Arizona (2011). The Arizona Wine Tourism Industry. Arizona. 6 ACEVIN (2011). Informe de visitantes a bodegas asociadas a las Rutas del Vino de España. Madrid.
  9. 9. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 9ESTADÍSTIQUES I INNOVACIÓMERCATS TAULA 2: Durada de l’estada de l’enoturista, per països. Altres variables ESPANYA ITÀLIA ARIZONA El gènere i la procedència de 1 dia (no l’enoturista són dues variables que no 33,0% 56,7% 61,2% “Hi ha una pernocten) presenten diferències significatives, 2 dies 30,0% 26,5% sigui quina sigui la destinació presència 4-5 dies 24,0% 9,6% 38,8% escollida. El pes dels homes és 1 setmana 5,0% 6,0% superior a les dones, amb valors significativa de elevats en el cas italià (un 62,0% són més de 7 dies 8,0% 1,2% jubilats, relacionat Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2 i 5. homes), mentre que hi ha més paritat a l’Estat espanyol (55,0%) i a Canadà amb l’edat Edat (50,3%). avançada dels El segment d’edat entre els 46 i els 60 Un altre element característic de enoturistes” anys és el majoritari entre els amants l’enoturista és la seva procedència, de l’enoturisme, concentrant en el cas majoritàriament del propi país on espanyol i d’Arizona, el 33,0% i el resideix, amb percentatges molt 34,8% respectivament. A Itàlia, també elevats. Així, a les Rutas del Vino, el és el segment majoritari. 80,0% és mercat domèstic, mentre que a l’estat nord-americà d’Arizona D’altra banda, és significatiu el pes és del 98,8% del total. França, no del segment jove (entre 26-35 anys), obstant, trenca aquesta tendència sobretot en el cas dels EUA, generalitzada amb una presència principalment entre els 26 i els 30 rellevant de l’enoturista internacional anys, amb un 13% del total, el (tant sols el 67,0% és francès). percentatge més elevat de tots amb Aquests vénen principalment de GRÀFIC 1: Distribució per segments les dades segregades (GRÀFIC 1). països pròxims com Bèlgica (27,0%), d’edat dels enoturistes d’Arizona. Regne Unit (21,0%) i Alemanya TAULA 3: Distribució de l’edat dels 20 i enoturistes, per intervals majoritaris i països. (15,0%). Els alemanys i els britànics 71 a 75 76 i més 2% inferior són també el primer i el quart mercat 2% 0% 66 a 70 21 a 25 ESPANYA ITÀLIA FRANÇA ARIZONA en volum de visites enoturístiques a 2% 61 a 65 6% l’Estat espanyol, tot i que en aquest 26-35 20,0% 23,0% 56 a 62 10% 26 a 30 país el turista estranger és d’un 13% 12% 36-45 25,0% 19,0% 20,0%, mentre que a França suposa el 31 a 35 10% 46-60 33,0% 67,0% 34,8% 33,0%. majoritari 61-65 10,3% 51 a 55 Conclusions Font: Elaboració pròpia a partir dels informes 1, 2, 3 i 5. 11% 36 a 40 12% 41 a 45 Vinculant el segment d’edat amb el L’enoturista presenta característiques 46 a 50 12% 8% perfil professional, s’ha trobat una similars a tots els països analitzats. correlació. I és que, tot i les És d’edat avançada, procedeix del Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’informe d’Arizona5. diferències metodològiques de cada propi país, el que comporta que el pes estudi, hi ha una presència dels excursionistes sigui elevat, i és significativa de jubilats, relacionat majoritàriament home. On s’han amb l’edat avançada dels enoturistes. identificat majors diferències és en el Així, en el cas italià, el 40,0% són cas de les motivacions o en els valors jubilats. Destaca també el cas inherents a l’enoturisme. Així, en el espanyol, amb un 14,0% del total i a cas italià i francès es percep una visió França amb un 18,0%. de conjunt de l’enoturisme, com a un element més del paisatge, mentre que a l’Estat espanyol i a l’estat nord- americà d’Arizona es relaciona amb elements tangibles i concrets.
  10. 10. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 10POLÍTICA IGOVERNANÇA Comparativa de la gestió enoturística, per països Segons l’anàlisi realitzat no sembla haver-hi una pauta comú pel que fa a la planificació i gestió de l’enoturisme, registrant-se diferències significatives entre països“Austràlia... destaca En aquest apartat s’han volgut Per països comparar la planificació i els agentsper les noves línies enoturístics referents de diferents Austràlia2, com a model en lideratge països a escala mundial. A la primera recreatiu i formatiu, a banda deencaminades cap a part es compara la tipologia mantenir una línia de treball dirigida ala innovació, l’estudi d’actuacions que es proposen a cada la planificació, la formació, la un dels plans estratègics promoció turística i el treball en xarxa,de les noves d’enoturisme consultats i destaca per les noves líniestendències del posteriorment s’analitza quins són encaminades cap a la innovació, els agents impulsors del sector, l’estudi de les noves tendències delmercat, la creació segons quatre països analitzats. Pel mercat, la creació de productes que respecta a l’anàlisi del pla específics i la maximització de lesde productes d’actuacions, s’han escollit tres relacions entre universitat i empresa,específics i la països representants de tres models entre d’altres. enoturístics diferents: França, com amaximització de les model enoturístic patrimonial; Una visió diferent la trobem a Austràlia, com a model líder en l’àm- Argentina3, on la major part de lesrelacions entre bit recreatiu i formatiu; i Argentina, actuacions condueixen cap auniversitat i com a destinació seguidora del l’estructuració del producte model enoturístic desenvolupat pels enoturístic. Es proposa crear unaempresa” líders1. Per fer la comparativa, s’han xarxa de centres d’interpretació del homogeneïtzat les actuacions de turisme del vi, incrementar l’oferta cada estudi i s’han agrupat en dues d’allotjament de qualitat i sumar-hi tipologies diferents, segons si són l’oferta complementària, així com accions d’una fase inicial que millores en l’accessibilitat (pel que fa permeten l’estructuració del a comunicacions aèries i producte o bé si són actuacions que senyalització) i actuacions a l’entorn ajuden a consolidar i millorar el de creació de marca. producte ja creat. En un terme mig es troba França4, on L’objectiu residia en trobar una les actuacions es distribueixen de relació entre la tipologia d’actuacions forma homogènia entre estructuració proposades i el grau de desenvolupa- de producte i consolidació. Entre les ment de la destinació. Com era accions de la primera fase, destaca la Més informació: d’esperar, com major és el grau de proposta de creació del Museu del Vi i desenvolupament de la destinació la Vinya a París, la necessitat de Turisme de terroir: enoturística, major és el nombre treballar en xarxa o la millora de la modalitat turística amb una visió d’actuacions dirigides a la millora del qualitat. Pel que respecta a la segona de conjunt del territori, en el seu producte. En canvi en destinacions fase, es proposa la creació d’un aspecte social, econòmic i on l’enoturisme ha aparegut de esdeveniment anual, la potenciació ambiental, sorgit a Corbières al 4 forma més tardana, hi ha un major del turisme del terroir i temes 1996 pes de propostes encaminades a vinculats amb la investigació turística, l’estructuració del producte. materialitzable en la creació d’un observatori enoturístic. Fonts consultades: 1 SALVAT, Jaume i BLAY, Jordi. (2008-2009). Resum de New trends in wine tourism and territorial development. Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. 2 Winemarkers’ Federation of Australia. Harnessing the tourism potencial of wine and food in Australia, 2020. Austràlia. 3 Consultur i Bodegas de Argentina (BA). Planificación estratégica del turismo del vino en Argentina. Argentina. 4 Grup ACCORD (2007). L’oenotourisme: une valorisation des produits et du patrimoine vitivinicole. París.
  11. 11. SEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 11ESTADÍSTIQUESPOLÍTICA IGOVERNANÇA Agents i mecanismes impulsat pel propi empresariat, articuladors mitjançant Bodegas Argentinas, l’entitat empresarial que agrupa a la Mentre que a les dues destinacions de major part dels cellers del país (uns l’hemisferi sud, Austràlia i Argentina, 240). Tot i que els viticultors s’agrupen és el sector privat i en concret el a la Corporación Vitivinícola Argentina, vinícola l’impulsor de l’enoturisme, en la gestió enoturística és impulsada el cas francès i espanyol, hi ha una per aquesta entitat, qui disposa d’un multiplicitat d’agents. A França, i pla estratègic. segons l’estudi analitzat4, aquesta Pel que fa a Austràlia, són també els pluralitat d’agents dels sectors propis vinicultors els que estimulen econòmic, polític i social, no afavoreix aquesta indústria, a través de la la innovació del producte. Dintre el federació d’enòlegs (Winemarkers’ sector trobem diferents divisions administratives territorials, col·legis Federation of Australia). Novament és el sector privat l’encarregat de“Caminos del Vino professionals, cambres d’agricultura, redactar l’estudi que planifica el comerç i indústria, consells de Argentina, 16 reguladors i el gran conjunt de desenvolupament del producte fins al 2020, amb el suport d’una consultora. camins que l’empresariat. Aquesta gestió òptima de l’enoturisme a escala estatal En l’àmbit espanyol, no existeix fins a transcorren per resulta complexa també per la dia d’avui un pla estratègic sobre dimensió territorial que adquireix vuit províncies l’enoturisme a França. Existeixen fins enoturisme a escala estatal. No obstant, sí que s’ha articulat el diferents, seguint a 473 Appellation d’Origine Contrôlée projecte Rutas del Vino, una iniciativa franceses, (equivalent a una d’ACEVIN que agrupa a una vintena de la filosofia d’un Denominació d’Origen espanyola), rutes, cada una pertanyent a una DO. club de producte, sent una divisió lògica per al sector Un producte similar, tot i que amb una agrícola, però inoperativa per al sector estructuració multisectorial (agències impulsat, comercial i turístic. És per això que es de viatges, institucions educatives i proposa4 la necessitat de trobar un novament, per punt d’equilibri, optant per la operadors, a més de cellers i allotjaments), és el projecte Caminos l’empresariat” classificació de les 17 regions del Vino de Argentina, 16 camins que vinícoles d’ATOUT France5. Aquesta transcorren per vuit províncies diversitat d’institucions sumada a la diferents seguint la filosofia d’un club inexistència d’un gran grup de producte, impulsat, novament, per empresarial enoturístic estatal podria l’empresariat. França, d’altra banda, ser el causant de què el pla estratègic també disposa d’un club, en aquest hagués estat impulsat pel sector cas constituït per dues institucions públic, en concret pel Ministeri de públiques regionals i una d’estatal. En Turisme i el d’Agricultura i Pesca. aquest país, no obstant, no s’ha localitzat una ruta enoturística estatal L’Estat espanyol compta amb ACEVIN, i sí 9 rutes que transcorren per l’Asociación Española de Ciudades del algunes de les 17 regions vinícoles Vino, formada per diputacions, franceses. mancomunitats, ajuntaments i per algunes entitats gestores de rutes Presentats casos diferents, sembla enoturístiques. La recerca de ser que el sector empresarial lidera la col·laboracions entre els membres, gestió de l’enoturisme a les així com la cooperació amb la seva destinacions del nou món, mentre que homòloga europea (RECEVIN), són les institucions públiques són les alguns dels objectius de l’ens. cohesionadores en el continent europeu. A Argentina, l’enoturisme està sent Fonts consultades: 5 ATOUT France és l’agència de desenvolupament turístic del país.
  12. 12. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIESSEGON I TERCER QUADRIMESTRE 2012 Nº3 I 4 TENDÈNCIES ENOTUR 9 12 NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ PUBLICACIONS PARLANT? L’oferta enoturística italiana Darrerament s’ha celebrat la 4ª edició del Dia Europeu de l’Enoturisme, un esdeveniment impulsat per l’associació L’associació italiana Città del vino, a través del europea RECEVIN i portat a la pràctica per tres dels nou Osservatorio sul Turismo del Vino, acaba de publicar un països que integren l’associació (l’Estat espanyol, Itàlia i rànquing de les regions italianes segons la seva oferta Portugal), justament els països que concentren més enogastronòmica. A l’informe es pot consultar una fitxa membres. Les associacions enoturístiques nacionals, per a cada regió, on destaquen la producció vinícola i el ACEVIN, Città del Vino i AMPV, respectivament, han estat les nombre de restaurants de qualitat, a més d’altres propulsores d’aquest acte, tot i que els municipis han variables enoturístiques. Per conèixer més sobre l’estudi, resultat ser els protagonistes claus de la jornada, qui a la consultar: vegada són els socis de RECEVIN. És rellevant la importància que ha adquirit aquest esdeveniment a França, La Nuova Mappa dell’offerta on s’ha desenvolupat una campanya promocional, independent de l’associació europea, a través de l’editor de la revista Comus&Bacchus. L’acte, per altra banda, ha comptat amb el patrocini oficial de la Secretaria d’Estat Rànquing dels hotels enoturístics d’Assumptes Europeus de França i de l’Associació nacional de representants del vi i el raïm (ANEV). El comparador de preu Trivago ha elaborat una classificació sobre els 10 millors hotels enoturístics de Als tres països europeus participants, a part d’activitats l’Estat espanyol, segons les opinions dels usuaris del seu vinculades directament al món del vi (tast de vins, portes web i de la resta de comentaris de la xarxa. El País Basc i obertes a cellers), se n’han realitzat d’altres relacionades La Rioja són les dues comunitats amb més hotels amb la gastronomia, la cultura o l’oci, com concursos de presents al rànquing. Catalunya apareix amb un fotografia, festivals de cinema, concerts o animació al establiment del Baix Penedès (Tarragona). Per conèixer carrer. Entre els objectius de l’esdeveniment destaca per quins són aquests hotels: sobre dels altres fomentar la relació entre territori i vi, aconseguint la cohesió de tots els actors territorials. Tot i Llistat 10 millors hotels enològics, segons Trivago que en l’edició de 2012 s’ha produït un lleu decreixement, des de 2009, any de la primera edició, s’ha incrementat el nombre de socis participants en aquesta diada, passant de Visita de sommeliers de Hong Kong al les 33 ciutats de la primera edició a 60 el passat 2011. Priorat Sembla ser que aquest tipus d’esdeveniment només es realitza al vell continent. Segons l’entitat enoturística El setembre, una quinzena d’experts sommeliers mundial, Great Wine Capitals, no es coneix l’existència de procedents de Hong Kong van visitar la regió vinícola del cap acte similar a escala global, celebrant-se, això sí, altres Priorat, com a part d’un viatge per tot l’Estat espanyol activitats com el Tast Internacional de Vins o els premis organitzat per l’empresa Wine Events. Al Priorat van Internacional Best of Wine Tourism. La distribució poder degustar vins de fins a 30 cellers diferents i geogràfica de les noves destinacions enoturístiques i el conèixer els atractius principals d’aquesta comarca. recent sorgiment de l’enoturisme en aquestes regions podran influir en l’articulació d’una futura diada mundial de Consultar la notícia a VadeVi l’enoturisme. Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat

×