Apuesta presentació parla d'una sortida que vam fer amb l'escola a aquest museu. Esper-ho que us agradi!!!

1. Sortida Museu Terrassa
Júlia Serret

2. HISTÒRIA/ Creadors:
Antigament era una fàbrica
tèxtil anomenada Aymerich,
Amat i Jover. Eren tres socis,
per això el nom de la fàbrica
té tres cognoms.

3. Com funcionaven les màquines?
Funcionava amb una maquina de vapor que amb unes
fintes feia que totes les altres es movien, és a dir que si
parava de funcionar totes les altres màquines deixaven de
funcionar. Els treballadors la anomenaven la burra.

4. La màquina de vapor
James Wattt, va ser que va
inventar la maquina de
vapor. Consistia amb un pistó
que s'anava movent gràcies a
la força del vapor que la
mateixa màquina creava. Feia
moure una sèrie de molitjes,
que aquestes feien moure
unes altres, és a dir, les que
feien funcionar cada màquina

5. El disseny
L'arquitecte va ser Lluís
Monconill, que era un
alumne de Gaudí. Va
voler simular la natura,
per exemple, el sostre
feia unes ones que
simulaven les del mar.
Tenia un estil
moderniste.

6. Com eren els despatxos?
Els despatxos est en fora de la fàbrica.
Vam tenir la oportunitat de veure el despatx
de un dels socis, ho vam descobrir per tots els
símbols de riquesa que hi contenia: caixa
forta, escupidor, etc...
També vam veure el despatx del secretari o
contable, aquest no era tan luxós.

7. El sou
Cobraven per setmanes, exactament els
dissabtes. Si tu no venies el dissabte no
cobraves, aproximadament cobraven 20
cèntims la setmana, tot i fer 61 hores a la
setmana. Hi traballaven tan homes com
dones i començaven a treballar entre els 7/8
anys.

8. Vestuari
Les dones anaven
amb el cabell
recollit, una camisa
i una faldilla. Hi ha
una fotografia on
surten els
treballadors i es
pot veure com tots
estan amb cares
llargues.

9. COM ES FABRICAVEN ELS
TEIXITS/ 1.Seleció
Anaven seleccionant la llana, ja sigui per el tipus, color, etc...

10. Rentat
Ara havien de rentar la llana amb aigua calenta, però es la
aleshores quedava comprimida.

11. Carda obrirdora
La carda obrirdora el que
feia era obrir la llana (ja que
estava comprimida) i fer-ne
lamines.

12. Carda metxera
S'encarregava de fer metxes
de llana per així després es
pugui fer fil.

13. Gil i pentinadora
Treballaven la llana. La
pentinaven fins quedar com
cabells, però esclar, la llana
encara era molt dèbil i quan
s'estirava es trenquava.

14. Cuintinua de filar
Aquesta màquina el que
feia era enfortir la llana.
Tornava la metxa i
l'estirava, formant fil.

15. Teler de garrot
Aquesta formava els texits.
Per explicar com ho feia
neseciteu saber que és la
trama i el ordit:

16. Trama i ordit
El teixit està format per dues parts, una són
els fils que van verticalment (l'ordit) i l'altre
són els fils que van horitzontalment (la
trama).

17. Teler de garrot
Primer de tot posava tots els
fils en vertical després unes
llença d'obres que anaven
deixant fil eren empaitades
per la maquina de manera
que anava passant
hoitzontalment per sobre i
per sota de l'ordit. Formant
el teixit.

18. Barca de tint
Aquesta màquina el que
feia és tenyir la roba. Hi
havia una mena de picina
amb un líquid el color
desitjat, aleshores posaves
allà el teixit i al cap d'un
temps havia cambiat el
seu color.

19. Centrifugadora
Era una màquina que
secava la roba. Era com una
secadora com les d'ara però
molt més vella.

20. Vetan de Cilindres
Feia que la roba estigues
molt més suau, ja que sinó
picava a la pell de la gent.

21. Taula de repassar
Allà hi habia una rodeta
que feia que tots els teixits
passesin per allà. Aleshores
hi habien unes noies que
miraven si hi habia alguna
imperfeció, repasssaven que
tot estigues correcte.

22. Venta
Finalment el que es feia era
vendre es teixits. Però no
venien sammarretes ni
pantalons, sinó que els hi
venien a altres empreses
perque poguessin fer la
roba, les catifes, etc...

23. APARTAT MATEMÀTIC:
Cripografia
De que tracta?
En aquest apartat es tracte de descobrir un missatge secret. Tens una sopa de lletres i
quatre làmines, les poses a sobre de la sopa de lletres i et queden unes lletres decobertes.
A partir d'aquí el que has de fer descobrir un missatge amb el merode Cèser.
Metode Cèser?
Aquest metode consisteix en substituir les lletres de l'abecedari per unes altres, és a dir
desplacant el seu ordre:
A B C D E F G
D E F G H I J
...

24. Criptografia
Comprobació:
Nosaltres per mala sort no ens en vam ensortir, no vam poder
tenir prou temps com per resoldre-ho.

25. Calculadores
Vam poder contemplar les calculadores de tota l'història.

26. Aquestes son les que he
trobat més interesants.

27. Durant els anya hi han hagut diferents tipus
de calculadores, ja siguin electròniques,
mecàniques, etc...

28. Calculadora tipus Pasaline
La va inventar Balaisa Pascal al 1642

29. Aritometre
Louis Payen el 1888

30. Calculadora mecànica Madas
Inventada per Egli i creada
l'any 1913.

31. Calculadora mecànica Felt and
Tarrant Gompoter model F
Inventada l'any 1914.

32. Calculadora mècanica Odher
model HllS
1956, per Rusia.

33. Calculadora electronica Bell Punch co.,
Ux bridge. Anita c/Vlll -0033 19/A
Inventada el 1961.

34. Màquina per calcular
També vam tenir
l'oportunitat de veure una
màquina per calcuar. Es va
inventar enre el 1935 i el
1945.

35. Això és tot!!!