Síntesi tècniques d'estudi, mapa conceptual, esquema, resum

2.  El resum consisteix a
expressar les idees principals
de forma breu, clara i
sempre amb les pròpies
paraules, però sense canviar
el sentit original del text.
 Avantatges de fer un resum:
- Desenvolupa la teva
capacitat d’expressió.
- Obliga a realitzar un estudi
actiu.
- Obliga a cercar lògica al
text.

3.  L’esquema és una forma
d’organitzar, de forma
gràfica, tota la informació: és
com un resum però més
esquematitzat, senzill i clar.
 Al esquema queda clar, de
forma visual, quines són les
idees principals i secundàries
així com la relació que
s’estableixen entre elles.
 Haurà de tenir una
presentació clara i neta.
 S’utilitzen signes per a
destacar idees, subratllat,
majúscules i minúscules,
colors,etc
 L’ESQUEMA ENS AJUDA A:
 Sintetitzar la informació.
 Organitzar els conceptes.
 Establir relacions entre els
conceptes.
 A tenir una idea general de
tot el que s’ha d’estudiar.
 Facilita la comprensió del
text.
 Facilita el repàs.
 Facilita el record a través de
la memòria visual.

6.  Utilitza un eix vertical i un
d’horitzontal per comparar
elements que corresponen a
dues variables.
 El quadre sinòptic és una variant
de l’esquema que sobre tot
s’utilitzarà quan existeixin dades
molt concretes com noms, dates,
quantitats i quan un text parli
dels mateixos elements.
 La seva tècnica és igual a la de
l’esquema però per a fer-lo es
confecciona un quadre amb les
entrades que siguin necessàries.

7. El mapa conceptual recull els
principals conceptes utilitzant
com a enllaços paraules clau
col·locades en caselles verticals
segons la jerarquització dels
conceptes.
Pot adoptar moltes formes i serveix
per representar gràficament els
conceptes.

8. Una bona il·luminació a la llar
Una il·luminació correcta és indispensable per aconseguir racons agradablesa l’habitatge. Cada habitació necessita una o diverses
classes de llum,segons la funció que se li atorgui. Hi ha tres classes de llum per alshabitatges: la general, que il·lumina tota
l’habitació; la puntual, que incideix directament sobre una zona, i l’ambiental, matisada amb pantalles, que és la més càlida.
Si es combinen adequadament es poden realçar els detalls bonics o dissimular els defectes.
Hi ha una gran quantitat de models de llum per a la llar, però els que es fan servir més per al sostre són els focus. Segons les seves
característiques, tenen diverses funcions. Normalment s’utilitzen com a llum general als rebedors, passadissos o salons. Els
focus, per la seva neutralitat, queden bé amb qualsevol estil de moble; són fàcils de netejar, i no ocupen espai ni molesten. Els
que tenen el cèrcol daurat van bé per als ambients càlids, mentre que els lacats blancs són més aptes per als moderns.
En una sala menjador, la il·luminació general pot ser de focus. Però resulta molt càlid, agradable i pràctic disposar d’un llum de
sostre que il·lumini la taula. En aquest cas, el llum ha d’estar relacionat amb el mobiliari. No obstant, és preferible posar peces
de línies senzilles, encara que els mobles siguin clàssics, per no recarregar l’ambient. És fonamental que faci llum a la taula, ja
que la il·luminació general està coberta amb el focus. També és convenient que a la sala menjador hi hagi algun llum més
íntim, que es pot aconseguir per un llum protegit per una pantalla damunt una tauleta al costat dels sofàs, per exemple. Els
aplics de paret són adequats per als rebedors i passadissos, però convé que les seves mesures siguin proporcionades en relació
amb l’espai. En un dormitori, a banda de la llum que requereix l’armari si és a l’habitació, la resta de les llums han de ser més
càlides. Sobre les tauletes o com aplics de parets, els llums amb pantalles van molt bé.
A les habitacions per als nens o als estudis és convenient que hi hagi una llum general. La resta pot ser llum matisada per pantalles,
excepte a la taula d’estudi, on és necessari un focus que sigui potent.
 A. Una bona il·luminació és essencial per aconseguir una llar agradable. Hi ha tres menes de llums: la general, que il·lumina
tota l’habitació; la puntual que il·lumina directament una zona, i l’ambiental. Als sostres, en general, s’aconsella posar-hi
focus; als menjadors, focus i alguna altra llum més íntima; als rebedors i passadissos, aplics de paret; en els dormitoris alguna
llum general.
 B. La il·luminació és element clau a l’hora de decorar un habitatge. Cada habitació necessita una o diverses classes de llum:
general, puntual o ambiental. Com a llum general es fan servir molt els focus, ja que tenen un estil neutre, són fàcils de
netejar i no ocupen espai; com a llums puntuals podem destacar els llums de sostre. Les llums ambientals donen calidesa a
l’habitatge; es bo que n’hi hagi a la sala menjador i a les habitacions.
 C. Quan decorem una casa no hem d’oblidar que és indispensable una bona il·luminació. Cada part de la casa necessita un
llum determinat: general, puntual o ambiental. Avui dia els llums que es fan servir més són el focus, lacats blancs o amb
cèrcols daurats, ja que queden bé amb qualsevol estil de moble. A més dels focus,
es poden posar altres llums que donin un toc personal a l’habitatge.

9. 4. La idea global
A continuació tens els resums ja elaborats dels cinc paràgrafs que formen un text, que parla de la història del cartell
publicitari. Has de relacionar el resums amb els paràgrafs, que estan desordenats.
RESUM DELS PARÀGRAFS (en l’ordre en què apareix en el text)
1) Ja fa molts anys que la publicitat es present en la nostra societat.
Resum del paràgraf _____
2) El cartell és un mitjà de comunicació que utilitza la imatge per cridar
l’atenció del públic.
Resum del paràgraf _____
3) El cartell publicitari neix a finals del segle passat.
Resum del paràgraf _____
4) En un principi els creadors de cartells eren pintors famosos.
Resum del paràgraf_____
5) A Barcelona, els primers cartells apareixen l’any 1825, per anunciar
els espectacles del Liceu.
Resum del paràgraf_____
a) Encara que els anuncis públics tenen una llarga història que comença ja en els temps antics, el cartell, tal com el
coneixem nosaltres – tal com l’acabem de definir- va néixer cap a la darreria del segle passat.
b) Cada dia veiem més i més, a tot arreu, que ens anuncien tota mena de coses que ens inciten a adquirir: “Veniu a
comprar…”, “Mengeu allò…”, “Beveu allò…”, “Fumeu…”, “El més bo és…”, i tantes i tantes coses més. Tota aquesta
incitació publicitària, no ha nascut pas de sobte: ja fa una colla d’anys que ens empaita i ens acompanya a tots els
indrets, pobles i ciutats, on anem.
c) Els primers cartells que es van fer a Barcelona van aparèixer per anunciar les representacions teatrals del Liceu cap
a l’any 1825. Des d’aleshores, molts artistes catalans, seguint un corrent mundial, es van anar dedicant a la pràctica
del cartell.
d) El cartell, doncs, és un mitjà de comunicació entre el comerciant i el públic al qual vol comunicar un missatge breu i
concís. Normalment els cartells són de grans dimensions perquè la seva funció és de cridar l’atenció a moltes
persones alhora, que el veuran i llegiran en molt poc temps.
e) En els primers anys de la seva existència els cartells van mantenir una gran relació amb la pintura, i fins i tot s’ha
dit que els cartells eren com una galeria d’art al carrer. Un exemple molt sobresortint d’això que diem el tenim en els
cartells del famós pintor francès Toulouse- Lautrec i d’altres pintors del seu temps, amb què anunciaven els
espectacles que es feien a París, en aquell temps que anomenaven la “belle époque”.

10. Els gegants del mar
 NO TOTES LES BALENES són grosses, però les que ho són, són enormes, tot i que
independentment de la seva mida, totes les balenes tenen algunes característiques en
comú. Els seus cossos són suaus i hidrodinàmics. Tenen una capa de greix que serveix
per emmagatzemar l’energia i la calor. La majoria de balenes tenen una aleta dorsal
sobre el llom que els facilita l’estabilitat a l’aigua, tot i que algunes tenen protuberàncies
o gepes en lloc d’una aleta. Les aletes pectorals (les aletes aplanades a tots dos costats
del cos) serveixen per portar el rumb. Les poderoses aletes caudals sempre es mouen
amunt i avall per propulsar la balena, ja sigui grossa o petita, ràpida o lenta.
 Pel que fa a les balenes gegants, l’única raó per la qual creixen tant és perquè l’aigua els
permet suportar el pes del cos. A terra, on els animals estan envoltats d’aire, el pes
d’aquestes colossals criatures seria excessiu perquè el seu esquelet el suportés. A
l’aigua, en canvi, són gairebé ingràvides. No necessiten ossos grans ni durs, ni un
esquelet complex amb quatre potes i un coll llarg com els mamífers terrestres. En tenen
prou amb un esquelet relativament senzill d’ossos no tan durs i més lleugers. El seu
esquelet conté els mateixos òrgans (menys un apèndix i la vesícula biliar) que el de tots
els mamífers i facilita el moviment d’un cos perfectament dissenyat per a la vida
aquàtica.

11.  El sistema nerviós consta del
sistema nerviós central i el
sistema nerviós perifèric.
 El sistema nerviós central
conté l’encèfal i la medul·la
espinal. Dins l’encèfal trobem
el cervell, el cerebel i el
bulb.
 El sistema nerviós perifèric
es compon del sistema
nerviós vegetatiu i del
sistema nerviós somàtic.
 A la vegada el sistema
nerviós vegetatiu es
subdivideix en sistema
nerviós parasimpàtic.

12.  LOS DESIERTOS
Un desierto es un tipo de paisaje o región que recibe pocas
precipitaciones. También se define desierto como un lugar
despoblado, no habitado por humanos ni apenas por ser vivo alguno.
Según esta definición, también son desiertos otros climas más fríos,
como el ártico, o la tundra. Se cree que hay poca vida en ellos, pero
eso depende de la clase de desierto, en muchos existe vida
abundante. La vegetación resiste adaptada a la poca humedad y la
fauna usualmente escondida durante el día.
 Aproximadamente un tercio de la superficie terrestre es desierto. Los
paisajes desérticos tienen algunas características en común. El suelo
del desierto está compuesto a menudo de arena, y puede haber
dunas. El terreno rocoso es típico, y refleja el bajo grado de desarrollo
del suelo y la escasa vegetación. Los desiertos pueden contener
valiosos depósitos minerales que se formaron por el ambiente árido o
la erosión.
 Gran parte de los desiertos del mundo se ubican en zonas
caracterizadas por las altas presiones constantes, condición que no
favorece a la lluvia. Entre los desiertos de estas zonas están el Sahara
y el Kalahari en África, y los desiertos de Australia. Otro tipo de
desiertos se deben a su continentalidad, es decir, a su distancia del
mar (por ejemplo, el de Gobi, en Asia), pues hasta ellos no llegan los
vientos húmedos que provienen de los océanos. Por último, los
desiertos de las costas occidentales del sur de África (en Namibia) y
de América del Sur (en Atacama) se ven afectados por la presencia de
corrientes oceánicas frías.

13. Explica amb les teves
paraules mitjançant
un text l’esquema
que tens al costat.
___________________
___________________
___________________
___________________
___________________