SlideShare a Scribd company logo
Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s’ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d’estornells
sobre el seu cap.
Remugant es pregunta:
- Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se’l miren:
- Què en treu, el bou, de l’herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
- Joana Raspall -
7. POEMA: DIVERSITAT
En aquest poema que acabeu de llegir, els
estornells i el bou ens demostren, als set darrers
versos, que les coses depenen molt de com i des
d’on un se les mira. Sabries fer uns darrers
versos nous partint de dos animals diferents?
Per exemple, pots pensar en un dofí i un colom,
un cérvol i un pit-roig o é dos animals que triïs tu.
Per fer-los t’anirà bé que els dos animals siguin
de medis diferents de terra, d'aigua o d'aire.
Quan es troben cada tarda
que l’un va i l’altra ve,
tots dos es miren, i sembla
que se’ls eixampli el carrer.
No s’han dit mai cap paraula;
només els ulls han parlat
i els han captivat amb llaços
de fonda curiositat...
«Com es deu dir?» «Qui deu ser?»
«D'on deu venir?» «Cap on va?»
Ah!, si tinguessin un dia
el valor de preguntar!...
«Què puc fer per acostar-m’hi?»,
pensa ell. «Si jo sabés
simular - rumia ella -,
que la cartera em caigués...»
L’atzar, que juga amb desitjos,
la noia fa entrebancar.
Ell sembla que tingui ales!,
corre a donar-li la mà:
- T’has fet mal? - No; poca cosa...
una torçada de peu.
...Ara s’han mirat joiosos,
que ja s’han sentit la veu!
Veig una branca florida
i no sé si és d’ametller;
- diuen els ocells que aquesta
és la que floreix primer.-
Jo només conec els arbres
quan el fruit ha madurat;
els conec per les cireres
o els préssecs que n’he menjat.
- Joana Raspall -
Miro el meu carrer desert.
El sol s’ha emportat la gent,
que la mar, de lluny, la crida.
Desert i tot, quanta vida
al meu balcó, roig i ardent
de clavells que s’hi han obert!
- Joana Raspall -
Voleiaven tres flors d’escardot
cel amunt
com glopades de fum,
molt lleugeres, sedoses,
irisades com la llum del sol
com si fossin cristall…
Ben segur que s’enduien sospirs
d’una dolça enyorança
vers el món on floreixen,
fets silencis,
aquells tendres records
que no s’esborren mai.
Clica sobre la fotografia
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
- Salvador Espriu -
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Setmana de la poesia 2013

More Related Content

Similar to Setmana de la poesia 2013

Recital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana RaspallRecital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana RaspallMariaRF
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.
Neus Cortiella
 
Les Fulles Seques
Les Fulles SequesLes Fulles Seques
Les Fulles Seques
JordiColasXiberta
 
Les Fulles Seques
Les Fulles SequesLes Fulles Seques
Les Fulles Seques
JordiColasXiberta
 
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_pochRecitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
dolors12
 
L'ona i l'ànec
L'ona i l'ànecL'ona i l'ànec
L'ona i l'ànecmmcasals
 
Poemestardor
PoemestardorPoemestardor
Poemestardor
Neus Cortiella
 
Poemes de bolets
Poemes de boletsPoemes de bolets
Poemes de bolets
Salvia
 
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoliDossier poesia 2014 15 joan vinyoli
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli
ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora
 
Què saps tu qui sóc jo (1988)
Què saps tu qui sóc jo (1988)Què saps tu qui sóc jo (1988)
Què saps tu qui sóc jo (1988)
ramon martinez
 
Breu antologia de_josep_palau_i_fabre
Breu antologia de_josep_palau_i_fabreBreu antologia de_josep_palau_i_fabre
Breu antologia de_josep_palau_i_fabre
Rocio Avila
 
Conte joan miró
Conte joan miróConte joan miró
Conte joan miróplametller
 
Conte joan miró
Conte joan miróConte joan miró
Conte joan miróplametller
 
Poesia en viu 4t
Poesia en viu 4tPoesia en viu 4t
Poesia en viu 4t
Nati Domingo
 

Similar to Setmana de la poesia 2013 (20)

Recital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana RaspallRecital poètic Joana Raspall
Recital poètic Joana Raspall
 
Jardí
JardíJardí
Jardí
 
Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.Poemes i cançons de bolets.
Poemes i cançons de bolets.
 
Les Fulles Seques
Les Fulles SequesLes Fulles Seques
Les Fulles Seques
 
Les Fulles Seques
Les Fulles SequesLes Fulles Seques
Les Fulles Seques
 
Brian, Eusebi, Toni
Brian, Eusebi, ToniBrian, Eusebi, Toni
Brian, Eusebi, Toni
 
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_pochRecitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
Recitem poesies_Joana_Raspall_escola_martí_poch
 
L'ona i l'ànec
L'ona i l'ànecL'ona i l'ànec
L'ona i l'ànec
 
Poemestardor
PoemestardorPoemestardor
Poemestardor
 
Poemes de bolets
Poemes de boletsPoemes de bolets
Poemes de bolets
 
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoliDossier poesia 2014 15 joan vinyoli
Dossier poesia 2014 15 joan vinyoli
 
Què saps tu qui sóc jo (1988)
Què saps tu qui sóc jo (1988)Què saps tu qui sóc jo (1988)
Què saps tu qui sóc jo (1988)
 
Poesies tardor
Poesies tardorPoesies tardor
Poesies tardor
 
Poesies tardor
Poesies tardorPoesies tardor
Poesies tardor
 
Poesies tardor
Poesies tardorPoesies tardor
Poesies tardor
 
Breu antologia de_josep_palau_i_fabre
Breu antologia de_josep_palau_i_fabreBreu antologia de_josep_palau_i_fabre
Breu antologia de_josep_palau_i_fabre
 
Conte joan miró
Conte joan miróConte joan miró
Conte joan miró
 
Conte joan miró
Conte joan miróConte joan miró
Conte joan miró
 
100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall100 poemes joana raspall
100 poemes joana raspall
 
Poesia en viu 4t
Poesia en viu 4tPoesia en viu 4t
Poesia en viu 4t
 

More from alfredgarridoribas

Smoke signals
Smoke signalsSmoke signals
Smoke signals
alfredgarridoribas
 
From telegraphs to phones
From telegraphs to phonesFrom telegraphs to phones
From telegraphs to phones
alfredgarridoribas
 
Messengers on horse
Messengers on horseMessengers on horse
Messengers on horse
alfredgarridoribas
 
Assajos flic flac
Assajos flic flacAssajos flic flac
Assajos flic flac
alfredgarridoribas
 

More from alfredgarridoribas (6)

Smoke signals
Smoke signalsSmoke signals
Smoke signals
 
From telegraphs to phones
From telegraphs to phonesFrom telegraphs to phones
From telegraphs to phones
 
Messengers on horse
Messengers on horseMessengers on horse
Messengers on horse
 
Projecte d'anglès (Food)
Projecte d'anglès (Food)Projecte d'anglès (Food)
Projecte d'anglès (Food)
 
Assajos flic flac
Assajos flic flacAssajos flic flac
Assajos flic flac
 
Activitat 7 articles d'opinio
Activitat 7   articles d'opinioActivitat 7   articles d'opinio
Activitat 7 articles d'opinio
 

Setmana de la poesia 2013

  • 1.
  • 2. Un bou de banyes llargues que té la panxa plena de tantes herbes fresques que s’ha menjat, plantat com una estàtua està mirant com passa un núvol d’estornells sobre el seu cap. Remugant es pregunta: - Què en treuen, infeliços, del cel, on no hi ha herba per a menjar? Els estornells se’l miren: - Què en treu, el bou, de l’herba, si amb la panxa tan grossa no pot volar? - Joana Raspall -
  • 3. 7. POEMA: DIVERSITAT En aquest poema que acabeu de llegir, els estornells i el bou ens demostren, als set darrers versos, que les coses depenen molt de com i des d’on un se les mira. Sabries fer uns darrers versos nous partint de dos animals diferents? Per exemple, pots pensar en un dofí i un colom, un cérvol i un pit-roig o é dos animals que triïs tu. Per fer-los t’anirà bé que els dos animals siguin de medis diferents de terra, d'aigua o d'aire.
  • 4. Quan es troben cada tarda que l’un va i l’altra ve, tots dos es miren, i sembla que se’ls eixampli el carrer. No s’han dit mai cap paraula; només els ulls han parlat i els han captivat amb llaços de fonda curiositat... «Com es deu dir?» «Qui deu ser?» «D'on deu venir?» «Cap on va?» Ah!, si tinguessin un dia el valor de preguntar!... «Què puc fer per acostar-m’hi?», pensa ell. «Si jo sabés simular - rumia ella -, que la cartera em caigués...» L’atzar, que juga amb desitjos, la noia fa entrebancar. Ell sembla que tingui ales!, corre a donar-li la mà: - T’has fet mal? - No; poca cosa... una torçada de peu. ...Ara s’han mirat joiosos, que ja s’han sentit la veu!
  • 5. Veig una branca florida i no sé si és d’ametller; - diuen els ocells que aquesta és la que floreix primer.- Jo només conec els arbres quan el fruit ha madurat; els conec per les cireres o els préssecs que n’he menjat. - Joana Raspall - Miro el meu carrer desert. El sol s’ha emportat la gent, que la mar, de lluny, la crida. Desert i tot, quanta vida al meu balcó, roig i ardent de clavells que s’hi han obert! - Joana Raspall -
  • 6.
  • 7. Voleiaven tres flors d’escardot cel amunt com glopades de fum, molt lleugeres, sedoses, irisades com la llum del sol com si fossin cristall… Ben segur que s’enduien sospirs d’una dolça enyorança vers el món on floreixen, fets silencis, aquells tendres records que no s’esborren mai.
  • 8. Clica sobre la fotografia
  • 9.
  • 10. Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. - Salvador Espriu - ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE