Exposició a l'aula d'un invent a la classe de CM de primària.

1. AITANA FONT ROMAN
3r PRIMÀRIA
ESCOLA TERRA NOSTRA
OLOST
27-02-2012

2. • Hola, em dic Aitana Font i el tema que he
escollit és el sanitari sec o de compostatge.

3. • He triat aquest tema perquè aquest sanitari és
molt interessant, és ecològic i permet estalviar
H O.
2

4. • LA HISTÒRIA
• El tractament que la nostra societat destina als excrements humans és, en
general, lluny de qualsevol racionalitat: la utilització de l’aigua per
impulsar-los a través de canonades fins a una planta depuradora que els
tractarà abans d’abocar el líquid resultant al riu o al mar. El cost del
tractament i l’ús d’un bé tan preuat com és l’aigua posen en entredit un
sistema que està instal·lat tant a pisos com a cases. Existeix la possibilitat
d’un maneig alternatiu sense aigua i sense electricitat, ideal per a
habitatges, ja siguin aïllats o dins de nuclis de població.

5. • El malbaratament del munt de litres d’aigua que s’escapen per la canonada dels waters té una
possible solució amb les latrines de compostatge o els sanitaris secs. No es tracta d’una
latrina connectada a una fossa sèptica que ha de ser buidada periòdicament per camions
bomba que s’emportaran el material extret a compostar en un altre indret. Els sanitaris a què
fem referència ja tracten el residu de tal manera que la seva degradació és controlada i
permetrà obtenir un compost de qualitat per incorporar al camp o al jardí. D’aquesta manera
es pot estalviar aigua, evitar contaminacions i aconseguir adob per retornar a la terra.
• És en definitiva, el tancament del nostre cicle biològic, tot i que xoca frontalment amb la idea
cultural de considerar les femtes com a rebutjables completament, enlloc de prendre-les com
un recurs potencial. El procés ben fet, també permet controlar els paràsits que poden
sobreviure en les femtes humanes fora del cos i que, amb una mala gestió, poden produir
malalties.
• Al segle XVIII es va evidenciar la relació entre determinades infeccions i els excrements
humans, i al segle XIX algunes opinions no mancades de raó culpaven el model de Water
closet- que barreja els excrements amb aigua, tal com fem ara- de propiciar les epidèmies, en
una època en què el sistema de clavegueram no estava estès com ara. Va ser aleshores quan
un anglès , en Henry Moulet, va proposar l’earth clost, que barreja els excrements amb terra i
serradures. Tot i que se’n van arribar a instal·lar, és evident que la seva proposta no va
quallar.

6. EXPLICACIÓ DE LA MAQUETA MAQUETA:
En el model a escala 1:4 (això
CONTENIDOR
vol dir que el model és 4 PER A SÒLIDS
CONTENIDOR
vegades més petit que un de PER A LÍQUIDS
real), podeu veure com queda E
N
el sanitari sec o de T
compostatge amb separador R
d’orina; dintre el local; i les A
D
seves parts. A
A
I
R
E

7. MAQUETA: EXPLICACIÓ DE LA MAQUETA
XEMENEIA • Té una xemeneia per on
surten els gasos cap amunt
perquè marxin les males
olors, i uns contenidors pels
sòlids i el líquid, una
entrada d’aire pel
compostatge, un seient i
una tapa.
Contenidors pels sòlids

8. XEMENEIA SEIENT TAPA
SERRADURES
ENTRADA
D’AIRE
CONTENIDORS PER A SÒLIDS CONTENIDOR PER A LÍQUIDS

9. UTILITZACIÓ MAQUETA
• Abans de començar a fer –lo servir
cal posar una mica de terra amb
cucs al fons del contenidor, per
iniciar el procés de compostatge.
• El procés de compostatge
converteix les restes en adob pel
jardí.
• Cada vegada que el fem servir cal
tirar una mica de serradures a
sobre de les restes.
• El contenidor de compost cal
buidar-lo cada 6 mesos o un any,
depenent de l’ús.
• Els orins es podran utilitzar, diluïts,
per fertilitzar.

10. PROCÉS DE DESHIDRATACIÓ BONA GESTIÓ
• La part sòlida seguirà un • Una bona gestió el sanitari,
procés de deshidratació.
Sempre, tant si hi ha separació utilitzant els additius
d’orins com no, és necessari convenients, ha de
instal·lar un sistema de permetre gaudir del servei
ventilació que aporti oxigen sense patir males olors. Tot i
suficient per a la transformació
de la matèria. És ideal pintar el així, podem trobar-nos amb
tub de color fosc i situar-lo on mosquetes que podem
el sol el pugui esclafar i intentar atrapar col·locant
permetre així un moviment de una ampolla a les parets de
convecció que faci circular
l’aire. la cambra.

12. • Abans de començar a utilitzar una latrina, o cada
vegada que buidem el dipòsit, haurem de deixar
el que se’n diu una terra d’arrencada, que en cas
de dipòsits grans pot ser de set a vint centímetres
de gruix. Aquest material pot ser terra d’un sòl sa,
restes vegetals del bosc, compost orgànic o part
del mateix adob madur del sanitari si ja l’estem
buidant. A partir d’aquí, cada vegada que
l’acabem de fer servir, hi tirarem una part de
l’additiu que haguem escollit. Normalment a
parts iguals en volum a les femtes.

13. • Un cop compostats els nostres excrements,
podem barrejar-los amb altres residus
vegetals o amb altres composts, com per
exemple els de restes de cuina i de l’hort.
D’aquesta manera, ens incloem nosaltres
mateixos dins el tan proclamat cicle biològic
complert, fet que ens aportarà satisfacció i
ens permetrà estalviar un bé tan preuat com
l’aigua.