El turisme és clau en l’economia catalana: representa l’11% del PIB i ocupa més de 400 mil persones. Tot i la conjuntura actual, és un sector en creixement, i per aquest motiu els indicadors l’assenyalen com un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país.
El ecosistema de la Innovación en Baleares, IBtalks18 con el Cluster BioIBFundació Bit
Presentado por Pep Luis Pons, Director General de Innovación y Desarrollo, VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'INNOVACIÓ, RECERCA I TURISME, Govern de les Illes Balears.
Presentació utilitzada per a la jornada de presentació de l17 de juny de 2020 pel matí.
La situació desencadenada per la Covid-19 ha transformat totes les dinàmiques a les quals estàvem acostumats. Per aquest motiu, volem analitzar com la pandèmia ha repercutit en el desenvolupament de les obres de construcció.
Ponents:
Maria Villegas, Cap del Departament de Suport Tècnic i Formació de l'ITeC
Miguel Ángel Gonzalo, Director de l'Àrea de Construcció de l'ITeC
Más info:
https://itec.es/programas/tcq
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de BarcelonaBarcelona Activa
Aquest informe presenta l'avaluació de les fites aconseguides al districte de la innovació 22@ Barcelona des del moment de la seva ideació i posada en pràctica fins l'actualitat.
L’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) és una entitat sense ànim de lucre, que té per finalitat promoure el desenvolupament i el reconeixement de la fusta com a material i contribuir a la millora de la competitivitat, foment de la innovació i augment de la productivitat del sector de la fusta de Catalunya. La missió de l’Institut és assistir a les empreses, entitats i institucions del sector per la via de la recerca, la prestació de serveis tecnològics, la transferència de tecnologia i de coneixements i la formació.
Certificació de Personal Investigador (AIDIT)DanielMarco
Presentació sobre la certificació del personal investigador (per a obtindre bonificacions d’un 40% en la quota a la Seguretat Social del personal dedicat a activitats d’R+D+i).
Alrededor de 30 millones de colchones llegan al final de su vida cada año en la Unión Europea y gran parte de ellos acaban en vertedero o son incinerados.
Este tipo de residuo genera problemas muy importantes en vertederos, ya que ocupa un volumen muy elevado, genera inestabilidades en el vaso de vertido y aumenta el riesgo de incendios por recalentamiento del material férrico que contienen o por combustión espontánea de determinados materiales como el látex.
Esto supone un verdadero problema medioambiental y la búsqueda de una solución para el reciclado de estos colchones es clave para poder alcanzar los objetivos de reciclado para 2030.
En respuesta a esta necesidad, nace el proyecto ORACLE, en el que se están desarrollando núcleos de espuma de alto valor añadido a partir de colchones fuera de uso (CFU) para su reutilización en los sectores de la construcción y el descanso.
El uso de núcleos de poliuretano (PUR) reciclado proveniente de colchones representa una gran oportunidad para el impulso de una construcción sostenible, ya que permite mejorar aspectos tan importantes como el aislamiento y el confort acústico o la durabilidad en el reves-timiento de paredes y suelos.
Como resultado del proyecto ORACLE, el material reciclado de colchones se podrá reintroducir en el propio sector del descanso. De este modo, un residuo generado en las ciudades se convierte en materia prima en la edificación de esas mismas ciudades, creando sinergias entre los sectores del descanso y la construcción y promoviendo la economía circular.
Contacto: Arsenio Ramos / Romina del Rey
Entidades: AIMPLAS / Universitat Politècnica de València
Emails de contacto: anavarro@aimplas.es / roderey@fis.upv.es
El turisme és clau en l’economia catalana: representa l’11% del PIB i ocupa més de 400 mil persones. Tot i la conjuntura actual, és un sector en creixement, i per aquest motiu els indicadors l’assenyalen com un dels principals motors per impulsar la recuperació econòmica del país.
El ecosistema de la Innovación en Baleares, IBtalks18 con el Cluster BioIBFundació Bit
Presentado por Pep Luis Pons, Director General de Innovación y Desarrollo, VICEPRESIDÈNCIA I CONSELLERIA D'INNOVACIÓ, RECERCA I TURISME, Govern de les Illes Balears.
Presentació utilitzada per a la jornada de presentació de l17 de juny de 2020 pel matí.
La situació desencadenada per la Covid-19 ha transformat totes les dinàmiques a les quals estàvem acostumats. Per aquest motiu, volem analitzar com la pandèmia ha repercutit en el desenvolupament de les obres de construcció.
Ponents:
Maria Villegas, Cap del Departament de Suport Tècnic i Formació de l'ITeC
Miguel Ángel Gonzalo, Director de l'Àrea de Construcció de l'ITeC
Más info:
https://itec.es/programas/tcq
22@ Barcelona 2000-2015: El districte de la innovació de BarcelonaBarcelona Activa
Aquest informe presenta l'avaluació de les fites aconseguides al districte de la innovació 22@ Barcelona des del moment de la seva ideació i posada en pràctica fins l'actualitat.
L’Institut Català de la Fusta (INCAFUST) és una entitat sense ànim de lucre, que té per finalitat promoure el desenvolupament i el reconeixement de la fusta com a material i contribuir a la millora de la competitivitat, foment de la innovació i augment de la productivitat del sector de la fusta de Catalunya. La missió de l’Institut és assistir a les empreses, entitats i institucions del sector per la via de la recerca, la prestació de serveis tecnològics, la transferència de tecnologia i de coneixements i la formació.
Certificació de Personal Investigador (AIDIT)DanielMarco
Presentació sobre la certificació del personal investigador (per a obtindre bonificacions d’un 40% en la quota a la Seguretat Social del personal dedicat a activitats d’R+D+i).
Alrededor de 30 millones de colchones llegan al final de su vida cada año en la Unión Europea y gran parte de ellos acaban en vertedero o son incinerados.
Este tipo de residuo genera problemas muy importantes en vertederos, ya que ocupa un volumen muy elevado, genera inestabilidades en el vaso de vertido y aumenta el riesgo de incendios por recalentamiento del material férrico que contienen o por combustión espontánea de determinados materiales como el látex.
Esto supone un verdadero problema medioambiental y la búsqueda de una solución para el reciclado de estos colchones es clave para poder alcanzar los objetivos de reciclado para 2030.
En respuesta a esta necesidad, nace el proyecto ORACLE, en el que se están desarrollando núcleos de espuma de alto valor añadido a partir de colchones fuera de uso (CFU) para su reutilización en los sectores de la construcción y el descanso.
El uso de núcleos de poliuretano (PUR) reciclado proveniente de colchones representa una gran oportunidad para el impulso de una construcción sostenible, ya que permite mejorar aspectos tan importantes como el aislamiento y el confort acústico o la durabilidad en el reves-timiento de paredes y suelos.
Como resultado del proyecto ORACLE, el material reciclado de colchones se podrá reintroducir en el propio sector del descanso. De este modo, un residuo generado en las ciudades se convierte en materia prima en la edificación de esas mismas ciudades, creando sinergias entre los sectores del descanso y la construcción y promoviendo la economía circular.
Contacto: Arsenio Ramos / Romina del Rey
Entidades: AIMPLAS / Universitat Politècnica de València
Emails de contacto: anavarro@aimplas.es / roderey@fis.upv.es
Distrito Digital Comunitat Valenciana junto con la UPV Campus de Gandia, el Ajuntament de Gandia, Safor Salut e Innsomnia, han organizado la jornada E-Health Gandia Demo Day que se celebró el jueves 15 de junio a las 10.30h, en el Aula Magna del Campus de Gandia de la UPV.
Durante la jornada se presentaron los resultados de los pilotos llevados a cabo por las empresas del programa de Innovación Abierta eHealth que fueron elegidas para testar sus soluciones en centros de salud públicos así como se compartirán los resultados y la repercusión del programa en su conjunto. Además, se dieron a conocer ejemplos de algunos proyectos de impacto en el sector de salud que se están desarrollando en la universidad y en el ecosistema cercano a través del programa Safor Salut. A continuación, tuvo lugar la presentación de las nuevas empresas que se están adhiriendo al hub de Distrito Digital de Gandia.
Más información: https://saforsalut.es/e-health-gandia-demo-day/
Desde el 12 de junio se abre la fase de presentación de ideas de la II edición del Programa UniSalut, con el objetivo de buscar socios a las posibles ideas.
UniSalut, en una segunda fase, financiará a través de una convocatoria de ayudas Acciones Preparatorias y Proyectos de Innovación, en los que participen de manera conjunta personal de los centros adscritos a la Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana (FISABIO) y personal de la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat Jaime I (UJI) y la Universidad Miguel Hernández (UMH).
Los grupos de I+D+I pueden presentar sus ideas en la plataforma web de UniSalut www.unisalut.es
Jornada formativa
Además, el día 20 de junio a la 13h, tuvo lugar una Jornada Formativa en formato online, para dar a conocer las novedades del programa UniSalut, y algunos instrumentos para financiar la valorización y transferencia de resultados en el ámbito sanitario.
Programa | 20 de junio de 2023
13:00 h. Apertura
13:10 h. Presentación novedades del Programa UniSalut 2023
13:30 h. Compra Pública Innovadora en el ámbito sanitario (Aida López, Directora. Estrategia y Sector Público. Ayming).
14:00 h. Ayudas de la Agencia Valenciana de la Innovación (AVI) para la valorización y transferencia de conocimiento (Eduardo Viana. Cap de Servei de Cooperació entre Agents del SVI, Agència Valenciana de la Innovació)
14:30 h. Cierre
Más información: www.unisalut.es
En el proyecto CaboRorcual se están estudiando diferentes medidas de gestión para la conservación de esta especie (rorcual común), incluyendo posibles medidas para reducir el riesgo de colisión asociado al tráfico marítimo en la zona, riesgo que se concentra principalmente en la zona de entrada al puerto de Dénia.
Más información: https://cienciagandia.webs.upv.es/2021/06/proyecto-cabororcual/
El objetivo del proyecto CaboRorcual, de carácter multidisciplinar y en marcha desde 2021, “es analizar las poblaciones de rorcual común (Balaenoptera physalus) -el segundo animal más grande del planeta después de la ballena azul- que migran por el Cabo de la Nao e identificar hacia dónde se dirigen”, según Eduardo Belda profesor e investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
Por otra parte, además de aportar información sobre los movimientos y las rutas migratorias de estos animales, se evalúan “los posibles riesgos para la conservación de esta especie en la zona debido a la actividad antrópica, en particular, la asociada al tráfico marítimo y al ruido submarino”.
Más información: https://cienciagandia.webs.upv.es/2021/06/proyecto-cabororcual/
Personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) lidera y participa en el proyecto CaboRorcual, con el que se ha estudiado el rorcual común (Balaenoptera physalus), el segundo animal más grande del planeta después de la ballena azul, a su paso por el Cabo de la Nao y el Canal de Ibiza, así como los factores que amenazan sus poblaciones, cuya especie está catalogada como en rango de vulnerable.
El proyecto, bajo la coordinación del investigador y profesor del campus, Eduardo Belda, experto en el marcado y seguimiento de especies marinas, cuenta con la colaboración de la Generalitat Valenciana, los ayuntamientos de Dénia y Xàbia, la Fundación Balearia, la asociación EUCRANTE, el Instituto Español de Oceanografía y la Fundación Oceanogràfic, que participará en algunos de los aspectos más novedosos del trabajo como la toma de muestras biológicas y el marcado satelital de los animales.
El proyecto cuenta con el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Democrático.
Más información: https://cienciagandia.webs.upv.es/2021/06/proyecto-cabororcual/
El programa de cooperación “Safor Salut”, iniciativa conjunta entre el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), FISABIO–Departamento de Salud de Gandia, FISABIO-HACLE La Pedrera, y la Federación de Asociaciones de Empresarios de la Safor (FAES), ha organizado una píldora tecnológica sobre prótesis e implantes a medida el miércoles 29 de marzo de 2023.
Las nuevas tecnologías de fabricación aditiva están suponiendo una verdadera revolución en el sector de las prótesis e implantes, ya que permiten el desarrollo personalizado a pacientes concretos. Esta técnica ya está completamente desarrollada a nivel de protocolos, tecnología y software, y su uso tenderá a generalizarse a corto/medio plazo por los beneficios que la misma presenta, tanto para el propio sistema sanitario, como para pacientes y personal sanitario.
Que la prótesis o implante se adapte a la persona y no la persona a la prótesis, y se pueda hacer un seguimiento personalizado, es una verdadera revolución ya que permite reconstruir perfectamente la biomecánica natural de la zona afectada y además permite enfrentarse a retos en los que hasta ahora no había una solución disponible.
Además, esta técnica permite:
Disponer de un modelo a escala real para programar y ensayar operaciones en casos complejos.
Disponer de guías de corte que permite una ejecución más precisa, no requiriendo de la adaptación de ningún otro parámetro.
No requiere procesados de piezas estándar para adaptarlas.
Reduce sustancialmente los tiempos de operación y de quirófano.
Reduce los tiempos de recuperación y genera menores rechazos.
OBJETIVO
El evento ha tenido por objetivo aportar información que incentive la propuesta de proyectos de investigación e innovación en colaboración por parte del personal investigador, personal sanitario, empresas, institutos tecnológicos, asociaciones de personas y pacientes.
Para ello en la jornada se ha hablado sobre los protocolos a seguir para desarrollar una prótesis o implante a medida, la tecnología disponible de desarrollo y seguimiento, los materiales, los tratamientos a realizar, las certificaciones necesarias, y conocer de primera mano ideas de nuevos proyectos y casos de éxito.
Más información: https://cienciagandia.webs.upv.es/2023/03/pildora-tecnologica-protesis-e-implantes-a-medida/
Inaugurat el curs acadèmic 2022-2023
La conferència inaugural ha sigut a càrrec de la ministra de Ciència i Innovació
El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha celebrat la seua tradicional conferència inaugural. Amb aquest acte, que ha congregat personal i alumnat, autoritats locals, comarcals i provincials, representants d'associacions i empreses, ha sigut inaugurat el curs acadèmic.
L'esdeveniment ha estat presidit pel rector de la UPV, José E. Capilla, qui ha manifestat que “el Campus de Gandia, multidisciplinari i obert, és clau per al desenvolupament social i cultural de la UPV en la seua vertebració, a través del territori valencià”. És “font de talent i innovació, i representa el ferm compromís amb la comunitat universitària, amb Gandia, la Comunitat Valenciana i amb la societat".
El Campus de Gandia, una aposta de futur
Víctor Sánchez, subdirector 1r/Cap d'Estudis i director en funcions de l'Escola Politècnica Superior de Gandia (EPSG), ha ressaltat que aquest “ha sigut un any excepcional en termes de projectes i finançament". "El volum econòmic d’R+D+i es va situar per damunt dels huit milions d'euros, una xifra molt superior a la registrada en 2020”. A més, "l'IGIC ha aconseguit situar-se entre les 25 primeres estructures d'investigació, de les més de 80 presents en la UPV” i “des de la Unitat Mixta d'Investigació en Tecnologia per a Estudis Marins s'està desenvolupant projectes científics de gran entitat”.
Així mateix, ha recalcat l'esforç realitzat “per tal d’augmentar la nostra oferta de títols”. "El Màster Universitari en Professor d'Educació Secundària ha entrat en la fase de disseny del pla d'estudis per a la seua posterior sol·licitud de verificació”. I, en els pròxims dies, “es rebrà la resposta a la sol·licitud de verificació del Màster en Intel·ligència Turística”. “El Campus de Gandia és un campus que mira a la mar com a aposta de futur”, ha afirmat. Per tant, “hem sol·licitat autorització per implantar el Grau en Ciència i Tecnologia del Mar”.
Per a Sánchez, “som una institució educativa i volem formar persones capaces de transformar la societat”. Igualment, ha tingut paraules d'agraïment per a les càtedres i els seus patrons, “vaixell almirall de les nostres relacions amb l'entorn”, per a l'Ajuntament de Gandia i el conjunt empresarial, al qual ha convidat a fi que “aposten pel talent del Campus de Gandia”.
Conferència inaugural a càrrec de Diana Morant
Sota el títol "Ciència i innovació a Espanya: un nou impuls per a la transformació del país", la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha sigut l'encarregada d'impartir la conferència inaugural.
Neonatal nurseries often suffer from excessive noise pollution. Noise pollution encompasses two concepts, noise and vibration. The latter can be transmitted into the incubators of admitted neonates and the main source, although not the only one, is the motor of the incubator equipment itself.
The usual equipment of a room includes alarms, pulse oximeters, infusion pumps, etc., and has not been designed with the environmental comfort of patients in mind, nor has the room environment, such as central air conditioning. The geometrical shape of the incubator closure and the mechanism for attaching this type of alarm to the incubators, as well as the design of the motor and the motor's mounting, can amplify certain frequencies of airborne noise and vibrations.
According to studies carried out in situ, these levels may exceed the levels indicated in the international standard ISO 2631-2: 2003 and the different national regulations in force in each country. In the case of Spain it is the Royal Decree 1367/2007, which establishes the acoustic quality objectives for noise and vibration in the interior space of buildings for housing, residential, hospital, educational or cultural uses.
Research staff from the Universitat Politècnica de València and the Foundation for the Promotion of Health and Biomedical Research of the Valencian Community FISABIO has developed a methodology to measure the vibrations transmitted to newborns inside incubators to propose the most appropriate solutions.
The methodology takes into account the sources of vibration, spatial conditions of the rooms, the complete design of the neonatal incubator, the position of the incubator motor and the position of the neonatal patient during admission.
MARKET APPLICATION SECTORS
Hospitals with neonatal nurseries that want to reduce vibration transmission to patients.
Incubator manufacturers who wish to study the vibration transmission of their equipment and improve it.
More information: https://cienciagandia.webs.upv.es/en/2022/10/new-methodology-measures-vibrations-transmitted-to-newborns-inside-incubators/
El Campus de Gandia de la Universitat Politècnica València (UPV), en el marco de la Semana de la Ciencia 2022, acoge la exposición “Alexander von Humboldt: en la naturaleza todo está conectado”, del 21 de octubre al 11 de noviembre en la Sala de Usos Múltiples. El objetivo es acercar la figura del naturalista alemán a estudiantes, a toda la comunidad universitaria y a la sociedad en general.
Esta muestra fue proyectada por el Museo de Ciencias Naturales del Ayuntamiento de València en el año 2019, para celebrar el 250 aniversario del nacimiento del Humboldt, y cuenta con el apoyo de la Fundación Banco Sabadell, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) y la Delegación del CSIC en la Comunitat Valenciana-Casa de la Ciència, encargada de organizar la itinerancia de la muestra.
Píldora tecnológica sobre aspectos clave para el desarrollo de apps en el sector salud, el jueves 30 de junio, de 13:00 a 14:30 horas, de forma presencial en el edificio de Fomento (Gandia) y emisión on-line por zoom.
En el mercado, hay más de 165.000 aplicaciones relacionadas con la salud, y la cifra va en aumento. Estas herramientas facilitan el control, la comunicación y la información de nuestra salud. La gran mayoría están dedicadas a áreas de bienestar, dieta y ejercicio, y el 22%, aproximadamente, están destinadas a enfermedades, manejo, y control del tratamiento. Con las apps se brinda la oportunidad de identificar posibles problemas de salud, de una forma temprana, hecho que motiva a adoptar una mejor conducta en la salud.
El desarrollo de apps para el sector salud representa una excelente oportunidad de innovar en la mejora de la salud de la población, así como en la reducción de costes y tiempos en la asistencia sanitaria, y de forma particular en los entornos de asociaciones de personas y pacientes.
Durante la píldora abordaremos los conceptos básicos del desarrollo de las aplicaciones en el sector salud, para disponer de información sobre cuando tiene sentido desarrollar las aplicaciones propias, cuándo recurrir a las aplicaciones existentes, qué aspectos deben ser tenidos en cuenta para su éxito, así como principales repositorios.
El objetivo final de esta jornada es aportar información que incentive la propuesta de proyectos de investigación e innovación por parte de personal sanitario, personal investigador universitario, asociaciones de personas y pacientes, ayuntamientos, mancomunidades y empresas.
PROGRAMA
Bienvenida a cargo de Fina López Yuste, Secretaria general de FAES
13.00 h. Safor Salut, objetivos de la pildora y cómo canalizar retos e ideas de posibles proyectos relacionados con el desarrollo de apps en el sector Salud. Ejemplos de retos planteados relacionados con las aplicaciones por asociaciones personas y pacientes de la Safor.
Equipo técnico Safor Salut.
13:10 h. Qué es una app, para qué sirven y aspectos clave de su desarrollo.
Salvador Rodrigo Cunyat, Locatec.
13:20 h. Aplicaciones móviles en el sector salud. Apps como producto sanitario y principales repositorios.
Antonio Martínez Millana. ITACA-SABIEN Tecnologías para la salud y el bienestar. Universitat Politècnica de València.
13:35 h.Mesa redonda: reflexión sobre el papel de las aplicaciones en el ámbito de la salud, su necesidad y su accesibilidad. Principales barreras.
Modera:
Daniel Royo, Servicio de Atención y Comunicación con el Paciente. Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública.
Jesús Tomás , Campus de Gandia (UPV)
Dolores Miñana, Mancomunitat de municipis de la Safor
Alicia Garrote, Terapeuta ocupacional HACLE La Pedrera.
Fundació Espurna
14.00 h. Debate.
14.15 h. Cierre de la jornada.
Rosa Andrés Lozano, gerente del Departamento de Salud de Gandia
Unisalut lanza el programa de ayudas para el sector biosanitario con la colaboración de Fisabio, UPV, UJI y UMH.
La convocatoria dirigida a personal investigador, médico, biomédico, biotecnólogo y emprendedor se presentó el 2 de junio, a más de 100 participantes del sector salud que conocieron de cerca los procedimientos y los plazos de la convocatoria de ayudas.
UniSalut engloba los tres subprogramas bilaterales de ayudas a acciones preparatorias y proyectos de innovación ya existentes entre Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat Jaume I (UJI), Universidad Miguel Hernandez (UMH) y la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (FISABIO), en una única convocatoria. Dicha convocatoria consta de tres subprogramas: UJISABIO, POLISABIO, ILISABIO. Las bases de la convocatoria 2022 cuenta con novedades frente a las anteriores convocatorias. Hasta el 17 de julio los interesados pueden presentar ideas y a partir del 18 de julio solicitar las ayudas a acciones preparatorias y proyectos de innovación.
Se puede conocer más sobre el programa en la web www.unisalut.es
Personal investigador de la Universitat Politècnica de València (Campus de Gandia) y la Fundación para el Fomento de la Investigación Sanitaria y Biomédica de la Comunitat Valenciana FISABIO ha desarrollado una metodología para medir las vibraciones transmitidas a neonatos en el interior de las incubadoras para proponer las soluciones más adecuadas.
Presentació de la investigació sobre els canvis d’usos del sòl i abandonament agrícola a la comarca de la Safor (València), per Virginia Garófano i Rafael Delgado, realitzada el 24 de febrer de 2022 a l´FP la Safor.
Investigació sobre els canvis d’usos del sòl i l’abandonament agrícola a la comarca de la Safor (València), per Virginia Garófano i Rafael Delgado, personal investigador del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV).
Judit Férez Bautista, doctoranda del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV), ha analizado la influencia y efectos de los mensajes neomachistas publicados en Twitter en las jóvenes deportistas, en la jornada de comunicaciones del congreso Comunica2 2021.
Más información: http://cienciagandia.webs.upv.es/2021/02/neomachismo-en-las-redes-sociales/
https://comunica2.webs.upv.es/
El programa de cooperación “Safor Salut”, iniciativa conjunta entre FISABIO–Departamento de Salud de Gandia, FISABIO-HACLE La Pedrera, el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) y la Federación de Asociaciones de Empresarios de la Safor (FAES), ha celebrado una píldora tecnológica sobre tecnologías para la detección precoz de enfermedades y patologías el jueves 28 de octubre, de 13:00 a 14:30 horas, a través de la plataforma online zoom.
La pandemia de la Covid-19 ha puesto de relieve la importancia de contar con un sistema sanitario robusto, dotado de los recursos y medios técnicos necesarios para atender a la ciudadanía. Una crisis sanitaria como la actual agrava los problemas de listas de espera, ralentiza pruebas, la situación de pacientes crónicos y reduce las visitas médicas por dolencias más allá del coronavirus. De ahí la importancia de contar con soluciones tecnológicas que ayuden a la detección precoz de enfermedades y patologías.
En la actualidad existen muchos dispositivos y aplicaciones con este fin, además de la posibilidad de desarrollo de soluciones a medida para cada enfermedad, y que permitirán una mejora de la calidad asistencial y de la gestión hospitalaria. “En estos momentos disponemos de las capacidades científicas y tecnológicas para resolver casi cualquier reto e integrar soluciones disruptivas. Tan solo falta identificar los casos de interés”, han señalado desde el quipo técnico de Safor Salut.
En este contexto, el evento tiene por objetivo aportar información que incentive la creación de nuevos proyectos de investigación e innovación colaborativos basados en esta tecnología por parte del personal investigador del Campus de Gandia (UPV) y del DS Gandia, Hospital de La Pedrera, empresas de la Safor y asociaciones de pacientes.
Más información: http://cienciagandia.webs.upv.es/2021/10/safor-salut-apuesta-por-la-innovacion-en-la-deteccion-precoz-de-enfermedades/
Safor Salut apuesta por la innovación en la detección precoz de enfermedades
El programa de cooperación “Safor Salut”, iniciativa conjunta entre FISABIO–Departamento de Salud de Gandia, FISABIO-HACLE La Pedrera, el Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València (UPV) y la Federación de Asociaciones de Empresarios de la Safor (FAES), celebrará una píldora tecnológica sobre tecnologías para la detección precoz de enfermedades y patologías el jueves 28 de octubre, de 13:00 a 14:30 horas, a través de la plataforma online zoom.
Para asistir a la sesión será imprescindible inscribirse rellenando el formulario de inscripción.
La pandemia de la Covid-19 ha puesto de relieve la importancia de contar con un sistema sanitario robusto, dotado de los recursos y medios técnicos necesarios para atender a la ciudadanía. Una crisis sanitaria como la actual agrava los problemas de listas de espera, ralentiza pruebas, la situación de pacientes crónicos y reduce las visitas médicas por dolencias más allá del coronavirus. De ahí la importancia de contar con soluciones tecnológicas que ayuden a la detección precoz de enfermedades y patologías.
En la actualidad existen muchos dispositivos y aplicaciones con este fin, además de la posibilidad de desarrollo de soluciones a medida para cada enfermedad, y que permitirán una mejora de la calidad asistencial y de la gestión hospitalaria. “En estos momentos disponemos de las capacidades científicas y tecnológicas para resolver casi cualquier reto e integrar soluciones disruptivas. Tan solo falta identificar los casos de interés”, han señalado desde el quipo técnico de Safor Salut.
En este contexto, el evento tiene por objetivo aportar información que incentive la creación de nuevos proyectos de investigación e innovación colaborativos basados en esta tecnología por parte del personal investigador del Campus de Gandia (UPV) y del DS Gandia, Hospital de La Pedrera, empresas de la Safor y asociaciones de pacientes.
Para ello, se abordarán los conceptos básicos de la tecnología existente relacionada con la detección precoz (tecnología fotónica, inteligencia artificial, apps…) aplicados al sector sanitario y se analizarán los desarrollos y los límites tecnológicos existentes a través de ejemplos ya aplicados con éxito.
Proyecto financiado por la Agència Valenciana de la Innovació.
Más información: http://cienciagandia.webs.upv.es/2021/10/safor-salut-apuesta-por-la-innovacion-en-la-deteccion-precoz-de-enfermedades/
More from Campus de Gandia - Universitat Politècnica de València (20)
Programa jornada "Tecnología para la detección precoz de enfermedades". Safor...
Resultats de les activitats R+D+i Campus de Gandia 2013
1. RESULTATS DE LES ACTIVITATS DE RECERCA,
DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I INNOVACIÓ AMB
FINANÇAMENT EXTERN
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA
CAMPUS DE GANDIA
Any 2013
2. 2 de 26
RESULTATS DE LES ACTIVITATS DE RECERCA, DESENVOLUPAMENT
TECNOLÒGIC I INNOVACIÓ AMB FINANÇAMENT EXTERN
1
ÍNDEX:
................................................................................................................................1
RESULTATS DE LES ACTIVITATS DE RECERCA, DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I
INNOVACIÓ AMB FINANÇAMENT EXTERN1.......................................................................2
ACTIVITAT EN RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ.............................................................4
0. Quadre resum de principals indicadors.................................................................................................................4
Quadre 1.......................................................................................................................................4
Figura 1.........................................................................................................................................4
1.‐ Activitat en R+D+i, segons tipus de treball...........................................................................................................5
Quadre 2.......................................................................................................................................5
Figura 2.........................................................................................................................................5
Figura 3.........................................................................................................................................6
Quadre 3.......................................................................................................................................7
Figura 4.........................................................................................................................................7
Figura 5.........................................................................................................................................8
2‐ Activitat de R+D+i en vigor, segons tipus d'activitat. ...........................................................................................9
Quadre 4.......................................................................................................................................9
Figura 6.........................................................................................................................................9
Figura 7.......................................................................................................................................10
Figura 8.......................................................................................................................................10
Figura 9.......................................................................................................................................11
Quadre 5.....................................................................................................................................11
Figura 10.....................................................................................................................................11
Figura 11.....................................................................................................................................12
Figura 12.....................................................................................................................................12
Figura 13.....................................................................................................................................13
3.‐ Activitat de R+D+i Competitiva, segons l'origen dels fons.................................................................................14
Quadre 6.....................................................................................................................................14
Figura 14.....................................................................................................................................14
Figura 15.....................................................................................................................................14
Quadre 7.....................................................................................................................................15
Figura 16.....................................................................................................................................15
Figura 17.....................................................................................................................................15
Figura 18.....................................................................................................................................16
Figura 19.....................................................................................................................................16
Figura 20.....................................................................................................................................17
Figura 21.....................................................................................................................................17
4.‐ Activitat de Contractes i Convenis de R+D, segons el tipus d'entitat. ...............................................................18
Quadre 10...................................................................................................................................18
Figura 22.....................................................................................................................................18
Figura 23.....................................................................................................................................18
Quadre 11...................................................................................................................................19
Figura 24.....................................................................................................................................19
Figura 25.....................................................................................................................................19
Figura 26.....................................................................................................................................20
Figura 27.....................................................................................................................................20
3. 3 de 26
Figura 28.....................................................................................................................................21
Figura 29.....................................................................................................................................21
5.– Activitat de R+D+i procedent d'entitats privades, segons l'origen geogràfic....................................................22
Quadre 14...................................................................................................................................22
Figura 30.....................................................................................................................................22
Figura 31.....................................................................................................................................22
Figura 32.....................................................................................................................................23
Figura 33.....................................................................................................................................23
Figura 34.....................................................................................................................................24
Figura 35.....................................................................................................................................24
Figura 36.....................................................................................................................................25
Figura 37.....................................................................................................................................25
Figura 38.....................................................................................................................................26
Figura 39.....................................................................................................................................26
1
No inclou infraestructura ni programa propi.
4. 4 de 26
ACTIVITAT EN RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ
AMB FINANÇAMENT EXTERN
0. Quadre resum de principals indicadors
Quadre 1
1.‐ Nombre d'accions subscrites/concedides 86 78 70
2.‐ Volum econòmic de R+D+i (Drets
Reconeguts en Milers de Euros)
891 671 1.315
3.‐ Resultats protegits (Sol·licituds de
patents)
NC NC 0
4.‐ Llicències sobre Resultats 1 0 1
5.‐ Ingressos per Llicències
1
(Drets Reconeguts en Milers d’Euros)
2,5 0 0
6.‐ Spin‐*off participades 0 0 0
* Inclou els imports corresponents a cotitulars de les tecnologies NC:
No Calculat
Figura 1
QUADRE RESUM 2011 2012
2013
Evolució del finançament de l'activitat de R+D+i amb fons externs
1.400
1.200
1.000
800
600
400
200
0
Dr
et
s
Re
co
ne
gu
ts
(
mi
ler
s
d’
eu
ro
s)
5. 5 de 26
1.‐ Activitat en R+D+i, segons tipus de treball
Quadre 2
ACCIONS DE R+D+i SUBSCRITES SEGONS TIPUS DE TREBALL
(Nombre d'accions)
2011 2012 2013
R+D+i Competitiva
1
11 3 5
Accions de Relació i Coordinació en R+D 0 0 0
Actuacions per a la difusió i la transferència
de coneixement
0 0 0
Esdeveniments 0 1 1
Finançament Base 0 0 0
Finançament RRHH 3 1 2
Projectes de recerca 7 0 2
Projectes R+D col·laborativa 1 1 0
Contractes i Convenis 75 75 65
Càtedres d'empresa. 0 0 0
Consultoria, estudis tècnics 51 52 51
Contractes R+D Col·laboratius 0 0 0
Contractes i Convenis R+D 4 6 6
Llicències Tecnologia 1 0 1
Uns altres 0 0 0
Serveis i Assajos 19 17 7
Venda de productes Tecnològics 0 0 0
Total 86 78 70
1
Accions concedides per Activitats competitives, subjectes a avaluació i selecció externa.
Figura 2
Evolució de les accions de R+D+i subscrites segons tipus de treball.
2011‐
2013
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2011 2012 2013
R+D+i
Competitiva
Contractes i Convenis
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
6. 6 de 26
Figura 3
Distribució de les accions de R+D+i subscrites segons tipus de treball.
2013
7%
R+D+i
Competitiva
93% Contractes i Convenis
7. 7 de 26
Quadre 3
2011 2012 2013
R+D+i Competitiva
1
502 464 235
Accions de Relació i Coordinació en R+D 0 0 0
Actuacions per a la difusió i la transferència
de coneixement
0 0 0
Esdeveniments 0 6 0
Finançament Base 0 0 0
Finançament RRHH 65 9 33
Projectes de recerca 349 0 202
Projectes R+D col·laborativa 88 449 0
Contractes i Convenis 2
924 992 602
Càtedres d'empresa. 0 0 0
Consultoria, estudis tècnics 275 199 132
Contractes R+D Col·laboratius 0 0 0
Contractes i Convenis R+D 392 754 180
Llicències Tecnologia4
242 0 281
Altres3
0 0 0
Serveis i Assajos 15 39 9
Venda de productes Tecnològics 0 0 0
Total 1.426 1.456 837
1
Subvencions concedides en Activitats competitives, subjectes a avaluació i selecció externa.
2
Import de contractes i convenis subscrits per a Activitats de R+D+i.
3
Altres Activitats, contractades, amb convenis o subvencionades, no incloses en els epígrafs anteriors.
4
Ingressos per l'explotació de patents i programes d'ordinador descomptats els corresponents a cotitulars.
Figura 4
VOLUM ECONÒMIC DE R+D+i SUBSCRITA SEGONS TIPUS DE TREBALL
(milers de Euros)
Evolució del volum econòmic de R+D+i subscrita segons tipus de treball.
2011‐2013
1000
800
600
400
200
0
2011 2012 2013
R+D+i
Competitiva
Contractes i Convenis
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
8. 8 de 26
Figura 5
Distribució del volum econòmic de R+D+i subscrita segons tipus de treball.
2013
72%
R+D+i Competitiva
Contractes i Convenis
28%
9. 9 de 26
2‐ Activitat de R+D+i en vigor, segons tipus d'activitat.
Quadre 4
ACCIONS DE R+D+I EN VIGOR QUE GENEREN DRETS SEGONS TIPUS DE TREBALL
(Nombre d'accions)
2011 2012 2013
R+D+i Competitiva
1
16 9 11
Accions de Relació i Coordinació en R+D 0 0 0
Actuacions per a la difusió i la transferència de 0 0 0
coneixement
Esdeveniments 0 1 1
Finançament Base 0 0 0
Finançament RRHH 3 1 1
Projectes de recerca 10 5 5
Projectes R+D col·laborativa 3 2 4
Contractes i Convenis
2
96 87 77
Càtedres d'empresa 0 0 0
Consultoria, estudis tècnics 66 59 55
Contractes R+D Col·laboratius 0 0 0
Contractes i Convenis R+D 8 8 13
Llicències Tecnologia
4
0 1 1
Altres
3
1 0 1
Serveis i Assajos 20 19 7
Venda de productes Tecnològics 1 0 0
Total 118 103 88
1
Accions concedides en Activitats competitives, subjectes a avaluació i selecció externa.
2
Nombre de contractes i convenis subscrits per a Activitats de R+D+i.
3
Altres Activitats, contractades, amb convenis o subvencionades, no incloses en els epígrafs anteriors.
4
Accions per l'explotació de patents i programes d'ordinador descomptats els corresponents a cotitulars.
Figura 6
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de R+D+i en vigor que generen Drets segons
tipus de treball. 2011‐2013
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2011 2012 2013
R+D+i
Competitiva
Contractes i Convenis
10. 10 de
26
Figura 7
Figura 8
Distribució de les accions de R+D+i en vigor que generen Drets
segons tipus de treball. 2013
88%
R+D+i Competitiva
Contractes i Convenis
12%
Distribució de les accions de R+D Competitiva en vigor que generen
Drets segons el tipus de treball. 2013
9% Esdeve
niment
s9%
36%
Finançament
**RRHH
Projectes de recerca
46%
Projectes R+D
col·laborativa
11. 10 de 26
Figura 9
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen Drets segons el tipus de treball. 2013
1% 1% 9%
Consultoria, estudis
tècnics
Contractes i Convenis R+D
17%
Llicències de
tecnologia
72% Altre
s
Serveis i Assajos
12. 11 de 26
Quadre 5
2011 2012 2013
R+D+i Competitiva
1
380 219 570
Accions de Relació i Coordinació en R+D 0 0 0
Actuacions per a la difusió i la transferència de
coneixement
0 0 0
Esdeveniments 0 6 1
Finançament Base 0 0 0
Finançament RRHH 46 9 9
Projectes de recerca 240 151 233
Projectes R+D col·laborativa 94 53 327
Contractes i Convenis
2
511 452 745
Càtedres d'empresa. 0 0 0
Consultoria, estudis tècnics 265 208 131
Contractes R+D Col·laboratius 0 0 0
Contractes i Convenis R+D 226 205 575
Llicències Tecnologia
4
3 0 0
Altres
3
0 0 31
Serveis i Assajos 15 39 8
Venda de productes Tecnològics 0 0 0
Total 991 671 1.315
1
Subvencions rebudes en Projectes competitius, subjectes a avaluació i selecció externa.
2
Facturació de contractes i convenis subscrits per a Activitats de R+D+i.
3
Altres Activitats, contractades, amb convenis o subvencionades, no incloses en els epígrafs anteriors.
4
Ingressos per l'explotació de patents i programes d'ordinador.
Figura 10
VOLUM ECONÒMIC DE R+D+i EN VIGOR QUE GENERA DRETS SEGONS TIPUS DE TREBALL
(milers de Euros)
Evolució del volum econòmic de R+D+i en vigor que genera drets
segons el tipus de treball. 2011‐2013
800
700
600
500
400
300
200
100
0
2011 2012 2013
R+D+i
Competitiva
Contractes i Convenis
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
13. 12 de 26
Figura 11
Figura 12
Distribució del volum econòmic de R+D+i en vigor que genera drets
segons el tipus de treball. 2013
57%
R+D+i Competitiva
Contractes i Convenis
43%
Distribució del volum econòmic de R+D+i Competitiva en vigor que
genera drets segons el tipus de treball. 2013
0% Esdeve
niment
s
2%
41%
Finançament
**RRHH
57%
Projectes de recerca
Projectes R+D
col·laborativa
14. 13 de 26
Figura 13
Distribució del volum econòmic de Contractes i Convenis en vigor que
generen drets segons el tipus de treball. 2013
Consultoria, estudis tècnics
4% 1%
18%
Contractes i Convenis R+D
Altre
s
Serveis i Assajos
77%
15. 14 de 26
3.‐ Activitat de R+D+i Competitiva, segons l'origen dels fons.
Quadre 6
ACCIONS DE R+D+I COMPETITIVA SUBSCRITES SEGONS L'ORIGEN DELS FONS
1
(Nombre d'accions)
2011 2012 2013
Generalitat Valenciana. 5 1 1
Administració Central 6 1 3
Unió Europea 0 1 0
Altres
2
0 0 1
TOTAL 11 3 5
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
2
Empreses, Universitats, Centres de Recerca i Administració local
Figura 14
Figura 15
Distribució de les accions de R+D Competitiva subscrites segons origen dels.
fons. 2013
20% 20%
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Uns altres
60%
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de R+D+i Competitiva subscrites segons l'origen.
dels fons. 2011‐2013
6
5
4
3
2
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
1
0
2011 2012 2013
16. 15 de 26
Quadre 7
2011 2012 2013
Generalitat Valenciana. 75 9 9
Administració Central 426 6 225
Unió Europea 0 449 0
Altres
1
0 0 1
TOTAL 502 464 235
1
Empreses, Universitats, Centres de Recerca i Administració local
Figura 16
Figura 17
Distribució del volum econòmic R+D Competitiva subscrita segons l'origen.
dels fons. 2013
0%0% 4%
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
96%
mi
ler
s
de
eu
ro
s
VOLUM ECONÒMIC DE R+D+i COMPETITIVA SUBSCRITA
SEGONS L'ORIGEN DELS FONS
(Milers de Euros)
Evolució del volum econòmic de R+D+i Competitiva subscrita segons el
origen dels fons. 2011‐2013
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
2011 2012 2013
17. Quadre
8
ACCIONS DE R+D+I COMPETITIVA EN VIGOR QUE GENEREN DRETS SEGONS L'ORIGEN DE
ELS FONS
1
(Nombre d'accions)
16 de 26
2011 2012 2013
Generalitat Valenciana. 5 2 1
Administració Central 10 7 8
Unió Europea 1 0 1
Altres
2
0 0 1
TOTAL 16 9 11
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
2
Empreses, Universitats, Centres de Recerca i Administració local
Figura 18
Figura 19
Distribució del nombre d'accions de R+D Competitiva en vigor que generen
drets segons l'origen dels fons. 2013
10% 0% 10%
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
80%
Distribució del nombre d'accions de R+D Competitiva en vigor que generen
drets segons l'origen dels fons. 2011‐2013
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
0
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
2011 2012 2013
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
18. Quadre
9
VOLUM ECONÒMIC DE R+D+i COMPETITIVA EN VIGOR QUE GENERA DRETS SEGONS EL
ORIGEN DELS FONS (milers de Euros)
17 de 26
2011 2012 2013
Generalitat Valenciana. 44 15 9
Administració Central 335 203 313
Unió Europea 1 0 247
Altres
1
0 0 1
TOTAL 380 218 570
1
Empreses, Universitats, Centres de Recerca i Administració local
Figura 20
Figura 21
Distribució del volum econòmic de R+D Competitiva en vigor que
genera drets segons origen dels fons. 2013
0%
2%
43%
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
55%
Unió Europea
Uns altres
Evolució del volum econòmic de R+D Competitiva en vigor que genera
drets segons origen dels fons. 2011‐2013
350
300
250
200
150
100
Generalitat
Valenciana.
Administració Central
Unió Europea
Uns altres
50
0
2011 2012 2013
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
19. 18 de 26
4.‐ Activitat de Contractes i Convenis de R+D, segons el tipus d'entitat.
Quadre
10
ACCIONS DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D SUBSCRITES SEGONS EL TIPUS D'ENTITAT
1
(nombre d'accions)
2011 2012 2013
Administració 11 3 4
Empreses 52 65 51
Altres
2
14 8 11
TOTAL 77 76 66
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
2
Universitats, Centres de Recerca i Associacions Empresarials i Instituts
Figura 22
Figura 23
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D subscrites segons
el tipus d'entitat. 2013
17%
6%
Administració
Empreses
Altres
77%
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de Contractes i Convenis de R+D subscrites segons
el tipus d'entitat. 2011‐2013
70
60
50
40
30
Administració
Empreses
Altres
20
10
0
2011 2012 2013
20. 19 de 26
Quadre 11
2011 2012 2013
Administració 259 24 22
Empreses 605 1154 526
Altres
1
60 74 54
TOTAL 924 1252 602
1
Universitats, Centres de Recerca i Associacions Empresarials i Instituts
Figura 24
Figura 25
Distribució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D
subscrits segons origen dels fons. 2013
9% 4%
Administració
Empreses
Altres
87%
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
VOLUM ECONÒMIC DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D
SUBSCRITS SEGONS EL TIPUS DE
ENTITAT (milers de Euros)
Evolució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D
subscrits segons el tipus d'entitat. 2011‐2013
1200
1000
800
600
Administració
Empreses
Altres
400
200
0
2011 2012 2013
21. Quadre
12
ACCIONS DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D EN VIGOR QUE GENEREN DRETS SEGONS EL
TIPUS D'ENTITAT
1
(nombre d'accions)
20 de 26
2011 2012 2013
Administració 14 7 8
Empreses 61 65 58
Altres
2
12 9 10
TOTAL 87 81 76
Incloses les Prestacions de Servei per import inferior a 12.000 Euros (IVA inclòs).
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
2
Universitats, Centres de Recerca i Associacions Empresarials i Instituts
Figura 26
Figura 27
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets segons tipus d'entitat. 2013
13% 11%
Administració
Empreses
Altres
76%
N
o
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets segons tipus d'entitat. 2011‐2013
70
60
50
40
30
Administració
Empreses
Altres
20
10
0
2011 2012 2013
22. Quadre
13
VOLUM ECONÒMIC DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D EN VIGOR QUE GENEREN
DRETS SEGONS EL TIPUS D'ENTITAT (milers de Euros)
21 de 26
2011 2012 2013
Administració 169 67 66
Empreses 285 321 640
Altres
1
56 65 39
TOTAL 510 453 745
1
Universitats, Centres de Recerca i Associacions Empresarials i Instituts
Figura 28
Figura 29
Distribució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D en
vigor que generen drets segons el tipus d'Entitat. 2013
5% 9%
Administració
Empreses
Altres
86%
Dr
et
s
Re
co
ne
gu
ts
en
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
Evolució del volum econòmic de Convenis i Contractes de R+D en vigor
que generen drets segons el tipus d'entitat. 2011‐2013
700
600
500
400
300
Administració
Empreses
Altres
200
100
0
2011 2012 2013
23. 22 de 26
5.– Activitat de R+D+i procedent d'entitats privades, segons l'origen
geogràfic
Quadre 14
ACCIONS DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D SUBSCRITS AMB ENTITATS PRIVADES SEGONS
L'ORIGEN GEOGRÀFIC
1
(Nombre d'accions)
2011 2012 2013
Comunitat Valenciana 42 37 39
Resta d'Espanya. 12 26 8
Resta d'Europa. 0 2 4
Resta del Món 0 0 0
TOTAL 54 65 51
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
Figura 30
Figura 31
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D subscrits amb
entitats privades segons l'origen geogràfic. 2013
8% 0%
16%
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa
Resta del Món
76%
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de Contractes i Convenis de R+D subscrits amb
entitats privades segons l'origen geogràfic. 2011‐2013
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa.
Resta del Món
2011 2012 2013
24. Quadre
15
23 de 26
VOLUM ECONÒMIC DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D SUBSCRITS AMB ENTITATS
PRIVADES SEGONS L'ORIGEN GEOGRÀFIC (milers de Euros)
2011 2012 2013
Comunitat Valenciana 356 843 126
Resta d'Espanya. 10 39 60
Resta d'Europa. 0 13 111
Resta del Món 0 0 0
TOTAL 366 895 297
Figura 32
Figura 33
Distribució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D
subscrits amb entitats privades segons l'origen geogràfic. 2013
0%
37%
43%
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa
Resta del Món
20%
Evolució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D
subscrits amb entitats privades segons l'origen geogràfic. 2011‐2013
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya.
Resta d'Europa
Resta del Món
2011 2012 2013
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
25. Quadre
16
24 de 26
ACCIONS DE CONTRACTES I CONVENIS DE R+D EN VIGOR QUE GENEREN DRETS AMB
ENTITATS PRIVADES SEGONS L'ORIGEN GEOGRÀFIC
1
(nombre d'accions)
2011 2012 2013
Comunitat Valenciana 47 40 49
Resta d'Espanya. 20 26 8
Resta d'Europa. 0 2 4
Resta del Món 1 0 0
TOTAL 67 68 61
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
Figura 34
Figura 35
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets amb entitats privades segons l'origen geogràfic. 2013
7%
0%
13%
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa.
Resta del Món
80%
Evolució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets amb entitats privades segons l'origen geogràfic.
2011‐2013
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya.
Resta d'Europa
Resta del Món
2011 2012 2013
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
26. Quadre
17
25 de 26
EMPRESES PRIVADES DIFERENTS, SEGONS L'ORIGEN GEOGRÀFIC, AMB LES QUALS S'HAN.
GENERAT DRETS (nombre d'entitats)
2011 2012 2013
Comunitat Valenciana 30 25 22
Resta d'Espanya. 8 10 7
Resta d'Europa. 0 2 2
Resta del Món 1 0 0
TOTAL 39 37 31
1
Algunes accions poden ser cofinançades per més d’un finançador
Figura 36
Figura 37
Distribució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets amb entitats privades diferents segons l'origen
geogràfic. 2013
6% 0%
23%
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa.
Resta del Món
71%
no
m
br
e
d'
ac
ci
on
s
Evolució de les accions de Contractes i Convenis de R+D en vigor que
generen drets amb entitats privades diferents segons l'origen
geogràfic. 2011‐2013
30
25
20
15
10
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa
Resta del Món
5
0
2011 2012 2013
27. Quadre
18
26 de 26
VOLUM ECONÒMIC DE CONTRACTES I CONVENIS R+D EN VIGOR QUE GENEREN DRETS
AMB ENTITATS PRIVADES (milers d’Euros)
2011 2012 2013
Comunitat Valenciana 220 266 521
Resta d'Espanya. 59 42 35
Resta d'Europa. 0 13 84
Resta del Món 6 0 0
TOTAL 285 321 640
Figura 38
Figura 39
Distribució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D en
vigor que generen drets amb entitats privades segons origen geogràfic.
2013
13% 0%
6%
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa
Resta del Món
81%
mi
ler
s
de
Eu
ro
s
Evolució del volum econòmic de Contractes i Convenis de R+D en
vigor que generen drets amb entitats privades segons origen
geogràfic. 2011‐2013
600
500
400
300
200
Comunitat Valenciana
Resta d'Espanya
Resta d'Europa.
Resta del Món
100
0
2011 2012 2013