SlideShare a Scribd company logo
REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACIÓ
REFLEXIONS TÈCNIQUES A. Sedeño / Enginyer Industrial (Plan 64) Pàg. 1 de 2
Autor:
Antonio Sedeño Barea
Barcelona.
Data: 26/05/2016 Rev.3
Mòbil: 680 814 765. Email: asedenob@yahoo.com
Com ja sabem, el món de les comunicacions i de la informació – basat, fonamentalment, en el
progressiu avanç de les tecnologies digitals- ha revolucionat, al menys, la nostre manera de viure en
societat. Conseqüentment ha influït, també, en la política, en l’economia, i òbviament en
“l’ensenyament”; i encara la cosa no ha acabat, evidentment, ja que està en procés d’evolució.
De tot això, en poden plantejar quantitat d’anàlisis i extreure moltes conclusions i fets rellevants.
Potser, que hi hagi un fet o fenomen molt peculiar, entre tot ells, i es el de Wikipedia. Dic això
perquè el seu fundador principal, Jimmy Wales, per un costat , hi ha més que evidències de que és
“altruista”, però per l’altre és un convençut “objetiviste” – filosofia creada per Ayn Rand-, i a més a
més un “liberal” – molt influït per les idees de Friedrich Hayek-.
Potser que "La ideologia californiana" doni resposta -en aquest híbrid-, d'alguna manera, a aquesta
mena de paradoxa o trencaclosques.
Diuen que el patrimoni del Sr. Wales no és superior a 1 M $, en canvi si hagués estat –sigut-
"objetivista", seria, almenys, de 2000 M $; personalment, tinc els meus propis arguments d'aquesta
possible realitat, però no els revelaré ara. En qualsevol cas, és un tema d'ordre intel·lectual i moral, i
fins i tot estratègic; segueixo pensant que els seus referents, més significatius, són Ayn Rand "La
rebel·lió d'Atlas" i Von Hayek.
Però el que és més rellevant, per la seva transcendència, és el fet que el Sr. Wales afirma en el relat
–article acadèmic- següent:
Wales, cita l'assaig "L'ús del coneixement en la societat", escrit per l'economista de l'escola
Austríaca1
–Escola de Viena- Friedrich Hayek, que va llegir quan era estudiant, com tema
«central» per al seu pensament sobre «com gestionar el projecte Wikipedia>>.
Aclaració 1.- Al parlar de l’Escola Austríaca es refereix a un compendio científic d’“economia-
política i filosòfica, i també de ciències socials”. Doncs, ja sabem, que a més a més que Àustria ha
aportat molt actius en altres disciplines com són “la música clàssica”, “Neurogia-psiquiatria”,
entre altres.
Possiblement, les obres més destacades de Hayek podrien ser: “Camí de servitud, 1944” i “Els
fonaments de la llibertat, 1960”.
Hi ha conceptes com poden ser el del “Ordre espontani” o el “Principi de no agressió”, que son
fonamentals -dins d'una societat de lliure i equitativa- i tan siquiera es parla d’ells; i per tant, en
general, no se sap el seu significat, i por suposat, el seu abast.
També, és convenient discernir entre “normatives –regles del joc-“ i “regulació”; aquesta només
hauria de tenir lloc en el cas de monopolis naturals – o similars-.
S’haurien de evitar les arbitrarietats –dels poders públics- y el mercantilisme –ingerència política-.
Actualment, en molt de països – inclòs occidentals- , tenen el seus plantejaments a la inversa dels de
Hayek; per tant, existeixen molt desorbitats endeutaments – inclòs, superant les tesis del economista
socialista, Keynes; a més a més, s'apliquen mercantilisme, servilisme i arbitrarietats –i de vegades
hi ha corrupció-. També es donen molts casos de iniquitat i de no respectar la propietat privada ni
els drets inalienables dels individus.
REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACIÓ
REFLEXIONS TÈCNIQUES A. Sedeño / Enginyer Industrial (Plan 64) Pàg. 2 de 2
L’administració pública la tenen inflada i la política ho abasta gairebé tot; en canvi, no compleixen
amb els seus deures fonamentals -atribucions pròpies- com són: l’aplicació de la justícia –
independent -, l'ordre públic, la defensa del territori, que es compleixin les regles del jocs –només
les necessàries i fonamentals-. En definitiva, queden trastocats els principis bàsics de
l’administració pública: “transparència”, “objectivitat”, “eficàcia” i “participació ciutadana” –dintre
del Estat del Dret i d’Imperi de la Llei-.
Veure més, si us plau, sobre Hayek en el enllaç següent:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_August_von_Hayek
Estaria bé, viure en un món liberal –de economies obertes- on les persones poden ser útils a la
societat i rebre, a canvi, la seva recompensa – equitativa-. Una societat participativa i oberta, i
atenent el “principi de no agressió” és necessària, també, per poder viure lliures i en pau. En certa
mesura, així, ho va entendre el Sr. Wales quan va apostar pel seu projecte de Wikipedia – en un
món canviant, almenys, dins de les comunicacions i la informació-.
Aquest espècie d'article l’acabaré de completar, però no sense fer alguna menció a “L’Escola de
Salamanca" -en especial a Luis de Molina-, i també a Ortega y Gasset, entre altres.
Gràcies per l’atenció.
Salutacions cordials,
A. Sedeño
Barcelona, 25 d’abril de 2016

More Related Content

Similar to Reflections on the world of communications and information

Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
Miqui Mel
 
SOCIOLOGIA
SOCIOLOGIASOCIOLOGIA
SOCIOLOGIA
sociologia2015
 
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación IsmaVidal
 
Delictes contra l´honor en xarxes socials
Delictes contra l´honor en xarxes socialsDelictes contra l´honor en xarxes socials
Delictes contra l´honor en xarxes socials
capsacapsa
 
Definitiu pac4
Definitiu pac4Definitiu pac4
Definitiu pac4
capsacapsa
 
Definitiu pac4
Definitiu pac4Definitiu pac4
Definitiu pac4
capsacapsa
 
Construint Drets i Deures Digitals
Construint Drets i Deures DigitalsConstruint Drets i Deures Digitals
Construint Drets i Deures Digitals
Artur Serra
 
Recerca en comunicació
Recerca en comunicacióRecerca en comunicació
Recerca en comunicació
Raimus Intente
 
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
Fundació Solidaritat Universitat de Barcelona
 
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
Raquel Herrera Ferrer
 
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓAngels032
 
La nova història política
La nova història políticaLa nova història política
La nova història política
Sergi Davila
 
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de ServeisArguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
Intersindical Csc
 
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez NovellAcp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novellguest97fdae45
 
Sociologia: Interacció social i vida cotidiana
Sociologia: Interacció social i vida cotidianaSociologia: Interacció social i vida cotidiana
Sociologia: Interacció social i vida cotidiana
sociologia2015
 
"Antic" i "Nou" Regionalisme
"Antic" i "Nou" Regionalisme"Antic" i "Nou" Regionalisme
"Antic" i "Nou" Regionalismetomeusom
 
T6 l'època de l'imperialisme
T6   l'època de l'imperialismeT6   l'època de l'imperialisme
T6 l'època de l'imperialisme
xabiapi
 

Similar to Reflections on the world of communications and information (20)

Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
Anuari Mediacat: Els Silencis Mediatics de 2010
 
SOCIOLOGIA
SOCIOLOGIASOCIOLOGIA
SOCIOLOGIA
 
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
Sociedad de la Información, Tecnologías digitales y Educación
 
Delictes contra l´honor en xarxes socials
Delictes contra l´honor en xarxes socialsDelictes contra l´honor en xarxes socials
Delictes contra l´honor en xarxes socials
 
Definitiu pac4
Definitiu pac4Definitiu pac4
Definitiu pac4
 
Definitiu pac4
Definitiu pac4Definitiu pac4
Definitiu pac4
 
Construint Drets i Deures Digitals
Construint Drets i Deures DigitalsConstruint Drets i Deures Digitals
Construint Drets i Deures Digitals
 
La síndrome de sherwood
La síndrome de sherwoodLa síndrome de sherwood
La síndrome de sherwood
 
Recerca en comunicació
Recerca en comunicacióRecerca en comunicació
Recerca en comunicació
 
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
Curs Drets Humans: avenç o retrocés?
 
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
El mirall de dues cares: reptes de la intersecció entre cultura i mitjans de ...
 
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓSOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ
 
La nova història política
La nova història políticaLa nova història política
La nova història política
 
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de ServeisArguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
Arguments num 1 - Publicació d'opinió de la Federació de Serveis
 
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez NovellAcp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell
Acp Cglobal Local Conferencia Albert Pérez Novell
 
ppt 22 set
ppt 22 setppt 22 set
ppt 22 set
 
Sociologia: Interacció social i vida cotidiana
Sociologia: Interacció social i vida cotidianaSociologia: Interacció social i vida cotidiana
Sociologia: Interacció social i vida cotidiana
 
"Antic" i "Nou" Regionalisme
"Antic" i "Nou" Regionalisme"Antic" i "Nou" Regionalisme
"Antic" i "Nou" Regionalisme
 
Sociologia Dual
Sociologia DualSociologia Dual
Sociologia Dual
 
T6 l'època de l'imperialisme
T6   l'època de l'imperialismeT6   l'època de l'imperialisme
T6 l'època de l'imperialisme
 

Reflections on the world of communications and information

  • 1. REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACIÓ REFLEXIONS TÈCNIQUES A. Sedeño / Enginyer Industrial (Plan 64) Pàg. 1 de 2 Autor: Antonio Sedeño Barea Barcelona. Data: 26/05/2016 Rev.3 Mòbil: 680 814 765. Email: asedenob@yahoo.com Com ja sabem, el món de les comunicacions i de la informació – basat, fonamentalment, en el progressiu avanç de les tecnologies digitals- ha revolucionat, al menys, la nostre manera de viure en societat. Conseqüentment ha influït, també, en la política, en l’economia, i òbviament en “l’ensenyament”; i encara la cosa no ha acabat, evidentment, ja que està en procés d’evolució. De tot això, en poden plantejar quantitat d’anàlisis i extreure moltes conclusions i fets rellevants. Potser, que hi hagi un fet o fenomen molt peculiar, entre tot ells, i es el de Wikipedia. Dic això perquè el seu fundador principal, Jimmy Wales, per un costat , hi ha més que evidències de que és “altruista”, però per l’altre és un convençut “objetiviste” – filosofia creada per Ayn Rand-, i a més a més un “liberal” – molt influït per les idees de Friedrich Hayek-. Potser que "La ideologia californiana" doni resposta -en aquest híbrid-, d'alguna manera, a aquesta mena de paradoxa o trencaclosques. Diuen que el patrimoni del Sr. Wales no és superior a 1 M $, en canvi si hagués estat –sigut- "objetivista", seria, almenys, de 2000 M $; personalment, tinc els meus propis arguments d'aquesta possible realitat, però no els revelaré ara. En qualsevol cas, és un tema d'ordre intel·lectual i moral, i fins i tot estratègic; segueixo pensant que els seus referents, més significatius, són Ayn Rand "La rebel·lió d'Atlas" i Von Hayek. Però el que és més rellevant, per la seva transcendència, és el fet que el Sr. Wales afirma en el relat –article acadèmic- següent: Wales, cita l'assaig "L'ús del coneixement en la societat", escrit per l'economista de l'escola Austríaca1 –Escola de Viena- Friedrich Hayek, que va llegir quan era estudiant, com tema «central» per al seu pensament sobre «com gestionar el projecte Wikipedia>>. Aclaració 1.- Al parlar de l’Escola Austríaca es refereix a un compendio científic d’“economia- política i filosòfica, i també de ciències socials”. Doncs, ja sabem, que a més a més que Àustria ha aportat molt actius en altres disciplines com són “la música clàssica”, “Neurogia-psiquiatria”, entre altres. Possiblement, les obres més destacades de Hayek podrien ser: “Camí de servitud, 1944” i “Els fonaments de la llibertat, 1960”. Hi ha conceptes com poden ser el del “Ordre espontani” o el “Principi de no agressió”, que son fonamentals -dins d'una societat de lliure i equitativa- i tan siquiera es parla d’ells; i per tant, en general, no se sap el seu significat, i por suposat, el seu abast. També, és convenient discernir entre “normatives –regles del joc-“ i “regulació”; aquesta només hauria de tenir lloc en el cas de monopolis naturals – o similars-. S’haurien de evitar les arbitrarietats –dels poders públics- y el mercantilisme –ingerència política-. Actualment, en molt de països – inclòs occidentals- , tenen el seus plantejaments a la inversa dels de Hayek; per tant, existeixen molt desorbitats endeutaments – inclòs, superant les tesis del economista socialista, Keynes; a més a més, s'apliquen mercantilisme, servilisme i arbitrarietats –i de vegades hi ha corrupció-. També es donen molts casos de iniquitat i de no respectar la propietat privada ni els drets inalienables dels individus.
  • 2. REFLEXIONS SOBRE EL MÓN DE LES COMUNICACIONS I DE LA INFORMACIÓ REFLEXIONS TÈCNIQUES A. Sedeño / Enginyer Industrial (Plan 64) Pàg. 2 de 2 L’administració pública la tenen inflada i la política ho abasta gairebé tot; en canvi, no compleixen amb els seus deures fonamentals -atribucions pròpies- com són: l’aplicació de la justícia – independent -, l'ordre públic, la defensa del territori, que es compleixin les regles del jocs –només les necessàries i fonamentals-. En definitiva, queden trastocats els principis bàsics de l’administració pública: “transparència”, “objectivitat”, “eficàcia” i “participació ciutadana” –dintre del Estat del Dret i d’Imperi de la Llei-. Veure més, si us plau, sobre Hayek en el enllaç següent: https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_August_von_Hayek Estaria bé, viure en un món liberal –de economies obertes- on les persones poden ser útils a la societat i rebre, a canvi, la seva recompensa – equitativa-. Una societat participativa i oberta, i atenent el “principi de no agressió” és necessària, també, per poder viure lliures i en pau. En certa mesura, així, ho va entendre el Sr. Wales quan va apostar pel seu projecte de Wikipedia – en un món canviant, almenys, dins de les comunicacions i la informació-. Aquest espècie d'article l’acabaré de completar, però no sense fer alguna menció a “L’Escola de Salamanca" -en especial a Luis de Molina-, i també a Ortega y Gasset, entre altres. Gràcies per l’atenció. Salutacions cordials, A. Sedeño Barcelona, 25 d’abril de 2016