Recull amb tots els relats participants a la V Edició del Concurs de Microrelats Marítims

2. 2
Teniu a les mans el recull de tots els relats que han estat
premiats al «V Concurs de Microrelats de tema marítim
del Museu Marítim de Barcelona» en les tres categories
establertes.
Amb aquesta cinquena edició, dedicada al Titanic i la seva tragèdia, conso-
lidem un projecte que varem encetar fa quatre anys amb la primera edició
d’aquest concurs, projecte que té dos objectius principals: obrir una nova
via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del
museu, i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des
de la vessant narrativa.
L’èxit continuat d’aquesta iniciativa, amb 424 microrelats presentats en aquesta ocasió, ens anima a
mantenir el projecte amb futures edicions.
La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat altíssima i, tot i que se n’havien d’es-
collir només nou per repartir els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar
els guanyadors d’aquesta edició.
Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens
han enviat els seus escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs.
Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la imaginació aplicada al
microrelat inspirat en el Titanic i la tragèdia que va patir.
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «V Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu
Marítim de Barcelona».
Tienes en tus manos la recopilación de todos los relatos
que han resultado premiados en el «V Concurso de Mi-
crorelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Bar-
celona» en las tres categorías establecidas.
Con esta quinta edición, dedicada al Titanic y su tragedia, consolidamos un
proyecto que arrancamos hace cuatro años con la primera edición de este
concurso, proyecto que plantea dos objetivos principales: abrir una nueva
vía de diálogo con personas que no habían participado con anterioridad de
los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acerca-
miento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa.
El éxito continuado de esta iniciativa, con 424 microrelatos presentados en esta ocasión, nos anima a
mantener el proyecto en futuras ediciones.
La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido altísima y, aunque solamente
nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran
esfuerzo para escoger a los ganadores de esta edición.
Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las
autoras que nos han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito
del concurso.
Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de la imaginación aplicada al
microrelato inspirado en el Titanic y la tragedia que sufrió.
Gracias a todos los que han hecho posible este «V Concurso de Microrelatos de tema marítimo del
Museu Marítim de Barcelona».

3. 3
CATEGORIA A
(2005-2007)
1. La meva pitjor nit 8
2. La nit mortal 8
3. No penso abandonar el vaixell! 8
4. No hem arribat a veure la matinada 8
5. El gran error 8
6. El primer en saber-ho 8
7. La gran mentida 8
8. Mi historia en el Titanic 8
9. El destino de kate 8
10. L’amor a un vaixell anomenat: Titanic 8
11. La meva polsera blava 9
12. La història de la rose 9
13. El Titanic, microdades 9
14. La butaca que transportava al passat 9
15. Yo, el iceberg (1r premi) 9
16. New York 9
17. Quina mala sort... 9
18. La meva història al Titanic 9
19. I... Passarà? 9
20. Llàgrimes a l’aigua 9
21. La gran tragèdia 9
22. El descobriment del violí històric 10
23. El vaixell Titanic 10
24. Una nit molt perillosa 10
25. L’enfonsament de l’indestructible 10
26. La pitjor experiència 10
27. El Titanic II 10
28. El bucle 10
29. Titanic 10
30. No et fiïs del mar 10
31. Titanic 10
32. La nit 10
33. El vaixell insubmergible (3r premi) 11
34. El mejor Titanic del mundo 11
35. La xemeneia tonta 11
36. La desgràcia de la mare de la clara 11
37. Les memòries del Titanic (2n premi) 11
38. La meva última història 11
39. Els perills de la balena blanca 11
40. Destí somiat, o no? 11
41. Discusiones a bordo 11
CATEGORIA B
(2002-2004)
1. Tragedia pre programada 12
2. El Titanic i els nàufrags del s. XXI
(2n premi) 12
3. El destino de Edgar Hughes 12
4. Nit de malson 12
5. Una amistat eterna 12
6. Sailing dead 12
7. Por 12
8. Doble hundimiento 12
9. El vaixell 12
10. Seixanta-sis anys en blanc 12
11. Un final irremediable 12
12. Ss californian 13
13. Por última vez 13
14. L’estrany nàufrag 13
15. On és el capità? 13
16. La espera 13
17. Rumors que corren dintre al mar
(3r premi) 13
18. La gran catástrofe 13
19. Sobrevivir al Titanic 13
20. Detrás de la imagen (1r premi) 13
21. El dia de la tragèdia 14
22. Sepulcre 14
23. Y la angustia se apoderó de mí 14
24. Engañados 14
25. La cierta historia del Titanic 14
26. El despertar 14
27. Nada ni nadie 14
28. L’últim adéu 14
29. Les noves amistats 14
30. Instruccions 14
31. Iceberg? 14
32. Una carta sin respuesta 15
33. Titanic: el último adiós 15
34. Diario de un pasajero 15
35. Espereu-me 15
36. El boceto 15
37. Caixeta de música 15
38. Todo parece real 15
39. El músico 15
40. El concurso 15
41. Sueño premonitorio 15
42. Juliana stevenson 15
43. Aventura inesperada 16
44. Esmorzar agitat 16
45. El destí ja estava escrit 16
46. Tuve la suerte de poder contarlo... 16
CATEGORIA C
(MAJORS DE 16)
1. El bucle 16
2. Carta de ruptura 16
3. Supervivent? 16
4. Ecos de un desastre 16
5. 41º 46’ n – 50º 14’w 16
6. Orgullo 16
7. Una duda razonable 16
8. Òxid d’oceà 17
9. Mayflower 17
10. Aquella dichosa moqueta 17
11. Cant de muses 17
12. Soroll de ferro 17
13. Desde el otro lado del mundo 17
14. Calma dins el desgavell absolut 17
15. A les cuines 17
16. El Titanic la immensa màquina d’acer 17
17. La mosca 17
18. Les notes d’un trombó 18
19. Desesperació 18
20. El gran dia 18
21. La camarera del Titanic 18
22. El dolent de la pel·lícula 18
23. Com cridar a un sord 18
24. Titanic 18
25. Un mensaje 18
26. Recuerdos a la deriva 18
27. Ètica 19
28. Bots fugissers 19
29. Jacinta 19
30. Pere el mariner 19
31. Gèlides xemeneies 19
32. Ego 19
33. Titanic 2.0 19
34. Un bloc de gel molt perillós 19
35. L’iceberg 19
36. La b. I en j. 19
37. Titánic 20
38. El final de la escapada 20
39. El darrer somni 20
40. Sueños rotos 20
41. Entre tu i jo, l’iceberg 20
42. Un petó sota el mar 20
43. D’espectadora a protagonista 20
44. Titanes de mar 20
45. La invasió 20
46. El meu gran viatge 21
47. La huida 21
48. Arrepentimiento 21
49. Hospitalidad oceánica 21
Índex d’obres

4. 4
50. Bessons 21
51. Retrobament 21
52. La vergonya 21
53. R.M.S. Tiatinc 21
54. Un cop de sort 21
55. Una altra vida 21
56. El vigia 22
57. El gran dia? 22
58. Déus (titans i titànides) 22
59. El capitán del barco 22
60. Tan lejos... 22
61. Tinc te, te tinc 22
62. Titanic 22
63. Estruendo 22
64. Aquella nit 22
65. La noche del 14 de abril 22
66. 2017. Titanic 23
67. Mala sort 23
68. El llarg viatge 23
69. Era una nit plàcida 23
70. Una ombra en el Titanic 23
71. Me llamaba Titanic 23
72. Resiliencia 23
73. Sobrevivent 23
74. Violet carter 23
75. La nena que mai va poder
jugar amb vaixells 23
76. La senyora smith 24
77. Profunditat 24
78. Marca iris 24
79. Aquella nit 24
80. Improvisada cuna 24
82. La sirena daurada 24
83. El desamor 24
84. El retrato de amelia 24
85. Lo conseguí mamá 24
86. Con vida propia 25
87. Arriba y abajo 25
88. Quan la lluna plora gel 25
89. Resignació 25
90. Mal menor 25
91. Somnis engolits 25
92. DX. Larga distancia e incógnita 25
93. Ti-tan ti-tan 25
94. El fosc del mar 25
95. Ànimes bessones 26
96. Teresa 26
97. Desig 26
98. Titanic 26
99. Nascuda al Titanic 26
100. Maldición 26
101. La caracola 26
102. Icebergs al acecho 26
103. Bodes d’or 26
104. Marea de primavera 26
105. L’esquif 27
106. De profundis 27
107. Intrusos 27
108. Titànic 27
109. Evitar la tragedia 27
110. Y lo vio... 27
111. Violet o helen 27
112. Recuerdos 27
113. Con pasos mudos 27
114. Titanic 28
115. Por fin el silencio 28
116. Gaudeix del viatge, amor 28
117. “See you in heaven, miss dawson” 28
118. Anhel 28
119. No jugueu amb el temps 28
120. L’ensarronada del Titanic 28
121. La memòria de la mar 28
122. La mirada tranquil·la 28
123. Mr7 29
124. Fosa en negre 29
125. L’iceberg desaparegut 29
126. Mi secreto inconfesable 29
127. El trampolí 29
128. Titanic 29
129. Carpathia 29
130. Una gran pel·lícula 29
131. Titanyate, color Titanic 29
132. Mentre dormia 30
133. Relato del Titanic visto desde
un salvavidas 30
134. Mayday 30
135. El Titanic el hundimiento del barco
fantasma perdido, las joyas hundidas 30
136. El Titanic 30
137. El mejor padre 30
138. Titanic? 30
139. Apurados 30
140. Un destí amarg 30
141. Tresors amagats 30
142. Un viaje único 31
143. Azufre 31
144. El barco de los sueños 31
145. El petó 31
146. Un instant congelat 31
147. Si hubiese sido un sueño 31
148. Per què 31
149. Qué o quién 31
150. Todo está bien 31
151. Carta al Titanic 32
152. Avui 32
153. El nº 401 32
154. El fantasma 32
155. Joc de miralls 32
156. Inesperado 32
157. Chocolate 32
158. Rumbo a una mejor vida 32
159. Titanic 32
160. Amor bajo el mar 32
161. El Titanic y el mundo 33
162. Los niños del Titanic 33
163. 1912, La desgracia 33
164. Los dos enamorados 33
165. Música 33
166. Miguelito 33
167. Camarera 33
168. Mil quinentos trece 33
169. Por amor a la música 33
170. Somos simples marionetas 33
171. Homenatge 33
172. Repulsa condenada 34
173. La cuchara 34
174. Ay, berg 34
176. Un àngel en el Titanic 34
177. Llàgrimes ofegades 34
178. Promesa rota 34
179. Per mrs. Posthwaite 34
180. A bordo 34
181. Destino 34
182. El destí 34
183. Des del fons 34
184. El cambrer del Titanic 35
185. Veus invisibles 35
186. Els missatgers 35
187. Gansters 35
188. Viatge d’insomni 35
189. Dioses del olimpo 35
190. Orió 35
191. El destino 35
192. Premonición 35
193. Titanic, el mite 35
194. El buque de los sueños 35
195. L’home enginyós versus
l’home cobdiciós 36
196. La madam tenia raó 36
197. Nimba y fabricio 36
198. Dos historias, un final 36
199. Aquiles 36
200. Un cavaller com cal fins al final 36
201. Futur truncat 36
202. Sueño roto 36
203. Acomiadament 36
204. Última vesprada 37
205. Més a prop teu 37
206. Somos el Titanic 37
207. Una historia más del mar 37
208. Nana 37
209. Un mal son 37
210. La decisión 37
211. El meu bressol, l’oceà 37
212. Las ballenas 37
213. El viaje 37
214. Gingivitis aguda 38
215. Titanic 38
216. El violinista 38
217. Ecos 38
218. Ecos ii: reelaboració 38
219. La immensitat del cel 38
220. El buque de los sueños 38
221. Preludi de la tragèdia 38
222. Profecia de gel i foc 38
223. Les gèlides aigües 38
224. Ella 39
225. Polizón 39
226. Flors 39
227. Esperando al carpathia 39

5. 5
228. Hemingway i el Titanic 39
229. Sentit i sensibilitat (1r premi) 39
230. La iaia del Titanic 39
231. La sonata del Titanic 39
232. Els meus germans olympic, brittanic i jo39
233. Titanic ha muerto 40
234. Tres mesos de vida, una hora d’angoixa40
235. La llimonada 40
236. Un mal guió 40
237. La topada 40
238. Navili de l’orc 40
239. La dama negra 40
240. Maleficio 40
241. Nus mariner 40
242. Imagina-te’l 40
243. L’adéu 41
244. Titanes 41
245. Titanic: relat curt 41
246. John Jacob Astor 41
247. Frío amor 41
248. Ajedrez 41
249. Olvidados 41
250. El vals del comiat 41
251. L’últim glop 41
252. Greypearl 42
253. No estaban solos 42
254. El tercer barco 42
255. Rayos y centellas 42
256. Maldición en el Titanic 42
257. Esperanza 42
258. La extravagante pareja 42
259. Él 42
260. Cant de sirena 42
261. Formatge 42
262. Les aigües gèlides 43
263. S.O.S. 43
264. Joc de nens 43
265. Derrota equivocada 43
266. El lluitador 43
267. El talismà brown 43
268. Complint somnis 43
269. El ataúd 43
270. La última bebida 43
271. Inventari 44
272. Tempestat de reaccions acompanyada
de fort vent d’emocions 44
273. La favorita del capità 44
274. Incógnitas bajo el mar 44
275. La última melodía 44
276. Metamorfosi 44
277. Cançó de mort 44
278. Naufragi en família 44
279. Tità 44
280. Música, maestro 44
281. Els altres 45
282. Cor trencat 45
283. Deseos de un pájaro 45
284. 23:40 del 14 d’abril 45
285. Sense escrúpols 45
286. Gel (3r premi) 45
287. El cuento del desmayo 45
288. Diario de la muerte 45
289. Titanic, ¡recuerda pero no te hundas! 45
290. Lujo sin valor 45
291. El buque de los sueños (2n premi) 46
292. Capitán Titanic 46
293. Malaurança 46
294. La pregària 46
295. La mainadera 46
296. Recuerdo negro 46
297. Relat sonor 46
298. L’atzar 46
299. Salvat per la campana 46
300. Naufragi en blanc i negre 47
301. Salvación 47
302. 3 Classe line white starr 47
303. La buena estrella 47
304. Por un inocente 47
305. Sueño de “Titanic” 47
306. Mal geni 47
307. Catàstrofe 47
308. Y solamente tú 47
309. Repòs 48
310. Vacía 48
311. Torno a viure 48
312. La verdadera historia del Titanic 48
313. No tindré sort 48
314. Estela 48
315. Covardia titànica 48
316. El meu Titanic particular 48
317. Titán 48
318. Nova york, nova vida 49
319. Una carta sin respuesta 49
320. Querido e irresistible mar 49
321. Escarcha en mi pelo 49
322. Jakob 49
323. Foscor negre 49
324. La millor nit 49
325. A bordo de la suerte 49
326. Lo vi venir 49
327. Perquè viure sense tu és morir 49
328. La mirada i la bengala 50
329. Un polissó curiós 50
330. El capità i el vell mariner collins 50
331. A reveure 50
332. Sentir 50
333. Traición 50
334. Gegant Titanic 50
335. Señores, fue un placer 50
336. Mañana de celebración
en los astilleros de belfast 50
337. Ninetes de sal 50

6. 6
Índex d’autors
15041912 28, 30
Abaúnza 49
Acuari04 13
Agarrido 10
Aida 40
Airam 8
Airun 13
Aisling 23
Alberto Pagnelli 37
Albertus Elementus 15
Ale 42
Àlex 24
Algú d’aquest món 16
Alromat 44
Amílcar Figueroa 47
Andrew 22
Andrew 33
Ane 20
Ángeles Domingo 8
Anne 15
Anònima 19
Antonia Font 23
Aohnia 9
Apucela 47
Aresta 35
Argonauta 42
Ari 12
Arianna Bishop 50
Arístides Montoya 16, 20
Arnau 35
Arseni Blasco 28
Artiom 11
Arturo 36
As de guia 43
Aseret 34, 35
Atabus 33
Atram 9
Atria 45
Austerlitz 44
AVA 46, 47
Ayn Rand 50
Azuara 23
Babord 39
Bambú 35
BarbaBlanca 36, 37
Baró Vermell 17
BatxuNazax 43
Belfast 32, 50
Bender 28
Bernat Metge 40
Bianca Amor 34
Black Widow 47
Blue Rain 9
BMP 19
Bocaina 32, 33, 34
Boira 19
Bonifacio 14
Buganvilla 30
C3 50
Cacao Soluble 13
Cacatuaflow 30
Calipso 17
Caminant del cel 19, 21, 36, 45
Can Fanga 35
Capità Haddock 21
Capitán Ventura 30
Captain B 26
Carlota Febril 18
Ción 36
Cirera Verda 32
Clara Valero 47
Cliff 13
Colectivo Juan de Madre 27
Coratge 34
Córdoba 30
Costeau 18
cr7 10
Crimdepensa 51
Crio 45
Cristal 48
Croix 34
Charles Joughin 16, 19, 21, 26
Charlie Bravo 22
Charlie SdE 8
Chic Carnival 9
Chispa 42
DalasReview 14
Daniel 26
Dante 32
Darkesse 25
David 30
DavidJosepTous 11
Deóbrigo 41
DER 25
Destroyer 9
Diana 18
Dioni 33
Diselo tt 50
Doctora Amor 24
Dom 44
Dora 26
Dorada 41
Dragon 9
Drassana 45
Dreamer 14
Edgar 29
Eduardo Herrero 12
Edward John 24
Edward John Smith 20
ElAdmi 49
E la nave va 40
El Brujo de la Palabra 27
El Coco 10
Elelum 25, 28
Elena de Àvalor 11
El Gaiter de la Muga 40
El Gran Blau 31
Elmagagon 22
El mariner del Titanic 50
El mejor 10
El ratolí 43
El rey de la gracia 45
Ely Milovat 19
Emmanuel Bearn 41
Encanto 40
Eneri 10
Eslora 1,71 38
Estadella 23
Estel 26
Estquitx 24
Estri Bor 47, 49
Estribord 35
Euripi di Caprapio 29
Fanny 34
Faro 33
f.c.p. 10
Fénix 38
Flor de Ribera 39
Floreal 44
Fradiabolo 27
Franc 43
Francesc 39, 50
Francesco 48
Frankie 24
Fresenius 21
Fry 31
Gabo 11
Garoina 43, 44
Garua 43
George 14
Gina 46
Giraldez 26
Greta Si 34
Groucho 32
Guti 10
Guybrush 22
H2O 39
Haenyeo 36
Hannah 39
Hatsuki 14
Hazard 30
Helada 49
Hielo 48
Hilias 33
Honey 8
Hugo 14
Imagine 13
Ina 27
Ina 35
Infinit 11
Iremar 10
Iscariot 17
Jennifer 37
Jeremy 40
Jessie Votpol 48, 49
jir1993 22
J.K. Smith 44
jng15 10
Joan Petit 17
Joao Costa Da Moura 20, 21
John 22
Jude 23
Kat 46
Katarsis 37
Kate 16
Kennedy 35
Koke 49
Kraken 50
Kristin 26
Labailarinaclandestina 34
La Estrella Fugaz 12
Lagarto 41, 43
La mujer del pueblo 36
Lapislàtzuli 41
L’arbre caigut 47
La reina dels mars 11
Lascufi 10
La vila nova 38
Lavínia Estivill 28
Leinad Tavom 21
Leonarda di Cameron 19
Lescufi 9
Libélula 48, 49
Libertad 42
L’iceberg 36
Limón 15
Literarysuicide 23
Lo Grumet del Sas 40
Lord 15
Los gitanos 11
Luna de Agosto 43
Llum 25

7. 7
Llum 29
Lluna 40
Llunàtica 12
Llunàtica 14
M.A.D. 10
Maderno 25
Mad Hatter 15
Maduixa Blava 29
Maduixa Vermella 29
Maest 17
Mandarina 9, 11
Mànega 40
Mar 19, 43, 45
Marblau 29
Marcela 45
Mareba 23
Maregassa 46
Maresma 47
Maria Amiel 48
Marina 33
Marina Lago 32
Marpez 41
Martin Eden 27
Mary of the sea 23
Mascaró de proa 46
Mascle Alfa 44
Mayday 42
MedioHombre 39
Mei 48
Melon 23, 25
Mercuri 29
Merche Sprginsteen 24, 32
Merlín 20
Meyuzulu 18
M. G. Ubach 48
M’he aquivocat 13
Mijail Petrovich 13
Minnie 16
Mitsubishi 30
MJBIOLOGY 18
mmm26 13
Montag 25, 31
Ms Wazouski 12
M.T.P. 15
Musa 46
Nàiade 22
Nailju 49
Nami 45
Natura 22
Nemo 36
Neru 32
Neula 16
Nexus 4 21
Nexus Lord 10
Nitsuga 14
Noa114 37
No got name 9
NONS 27
Nostalgia 37
Numero2 33, 34
Olda 40
Olgavi 27
Olor de Mar 41
Ona 26
Onomatopeia 46
Ontherocks 35
Op. Continental 37
Oreo 8
O.S.B. 45
Overlord 25
Pandora 26
Panico 38, 39
Pastanaga 12
Patata Senior 8
Pebbles 22
Pejota 17
Pelegllefer 17
Pepo 49
Pero de Pasamonte 18
Petenera 22
PeterRoger 29
Petúnia Blava 44
Piedra 34
Piki 48
Pink Boat 16
Pirena 32
Pirula 31
Pit-roig 17
Pituka 30
Pollopapa 9
Poseidón 20
Primavera 37
Pucela 41
Pytar 35
Queque 19
Rafel d’Abadal 20, 28
Realme 1967 40
RMS 16
Roberto Font 31
Rony 49
Rudra 20
Sabis 21
Sacatapus 24
Salomé 50
Sapristi 47
Sara 26
Senseseu Dònim 38
Sentimiento 45
Serena 21
Sergio Asenjo 42
Skrr 14
Sol 12
Sotavent 43
Sr. Chiste 42
Stardust 42
Startron 12
Surfeando 37
Tamarit 42
Taytacha 31
Temis 36
Tevlac 34
The footballer 8
Tina López 38
Titánico 46
Titan-Maniac 17, 18, 21
Tito Warnier 18
Titta di Girolamo 28
Tòfol_c2 24
Triptolemo 31
Tris 15
Turcura 8
Txisky 35
Tyché 17
Ulises 38
Unaigat 18
Unduli 23
Valent 11
Valentina 39
Veles i vents 29
Vetuaqui 50
Viajero sin miedo 15
Violet 23
Violeta 8
Violet Estrelló 13
Whisky 41
Wiliamson 14, 15
WilL TaiGeR 33
Willyamson 13
XA CDQ 37
Xavi Baragona 18
Xuxi 8
Yazaira 12
Yozo 33

8. 8
CATEGORIA A
(2005-2007)
1. LA MEVA PITJOR NIT
Ja era la tercera nit quan jo estava dormint,
però em va caure un tros de fusta al cap i em
vaig despertar. Vaig pujar a la coberta i vaig
veure que el vaixell s’estava enfonsant perquè
va xocar amb un iceberg, llavors el capità va dir:
- Els nens i les dones primer!
Jo vaig pujar a un bot salvavides i em vaig
salvar, però em vaig deixar al vaixell un collaret
que em va regalar la meva àvia.
Anys més tard, quan jo era gran va donar la
casualitat que vaig ser bussejadora i em va
tocar anar al Titanic. El vaig investigar i vaig
veure una cosa molt lluent. Vaig anar a veure
què era, era una capsa daurada, la vaig obrir
i hi havien moltes joies, les vaig mirar una per
una i...
_Airam
2. LA NIT MORTAL
Era de nit, escoltàvem sorolls al Titanic,
estàvem intentant dormir, fins que va sonar
l’alarma. Ens vam posar molt nerviosos: el
Titanic s’estava enfonsant. Vam pujar cap a
dalt, però van tancar les portes, ja no podíem
fer res... tota la gent cridava, plorava, era el
nostre fi...
Desesperats, vam fer molta força i vam trencar
les portes. Quan vaig sortir no vaig veure els
meus pares ni els meus germans, llavors vaig
intentar sobreviure i vaig veure el meu germà
petit, però estava mort a més d’altra gent.
No sabia què fer, fins que vaig veure un amic,
em va agafar la mà, i em va dir “vine amb mi”.
Vam anar cap a un bot salvavides. En aquell
moment vaig saber que m’havia enamorat d’ell,
però, on era la meva família?
_Turcura
3. NO PENSO ABANDONAR
EL VAIXELL!
Era el dia 14 d’abril de 1912. Jo, Edgar John
Smith vaig anar a veure perquè tothom deia
que ens xocàvem. Però quan vaig tornar era
massa tard. Li vaig preguntar al meu primer
oficial que si havia passat alguna cosa, em va
dir que sí, que havíem xocat amb un iceberg.
Li vaig dir que tanquessin les comportes, “Sí
capità!” em van dir per última vegada.
El vaixell s’inundava, tothom cridava, moltes
persones, moltes persones de tercera classe
estaven tancats darrere de les comportes,
tothom intentava anar als bots salvavides.
Com que tothom estava desesperat per pujar
als bots salvavides, vaig dir: Els petits i les
dones primers!” El vaixell ja estava inclinat, i tot
seguia igual. Una estona més tard vaig prendre
una decisió. Me’n vaig anar a la cabina de
comandament per acabar on tot va començar,
no vaig saber com va acabar el Titanic.
_Patata Senior
4. NO HEM ARRIBAT A VEURE
LA MATINADA
Era de dia, era l’hora de salpar i la noia li
preguntà a la mare:
- Mare, nosaltres quina clase som?
- Som de la primera classe - va respondre la
mare.
Quan entràvem ens van dir que la nostra
cabina era la 203 de primera classe. Era de
nit, la nit del 14 d’abril de 1912. Era l’hora de
sopar, el sopar de la primera classe començava
a les 18:00 de la tarda. Una vegada ja sopades
vam anar a la cabina a canviar-nos i quan
pujàvem a la proa vam veure a la gent corrent i
cridant mentre l’orquestra cada vegada anava
tocant al mateix temps que s’enfonsava el
Titanic. Cada vegada que mirava al mar hi
havia gent morta o ofegada. Què va passar
amb la meva mare i amb mi?
_Violeta
5. EL GRAN ERROR
El 10 d’Abril es compliria el meu somni, que era
anar a Nova York a universitat de Colòmbia,
una de les universitats més prodigioses de
Nova York, i per anar allà vaig cometre un gran
error, pujar al Titanic. Jo era un passatger de
segona classe. Doncs estava jo passejant i
em vaig trobar uns prismàtics, els vaig agafar,
mirar i com que no sabia com s’utilitzaven i jo
pensava que estaven trencats, els vaig llençar
al mar. Una estona després va venir el capità
cridant “I els prismàtics! On són els prismàtics!”
Llavors em vaig adonar que els prismàtics que
havia llençat eren els del capità, i a sobre no
estaven trencats. Es va escoltar un gran soroll
vaig mirar a la proa i ho vaig veure tot.
_Xuxi
6. EL PRIMER EN SABER-HO
10 d’abril de 1912, el Titanic ja havia salpat, jo
treballava a baix, amb la maquinària del vaixell,
perquè no s’aturés. No pagaven massa, però
podia viure bé.
A la nit descansàvem els meus companys de
treball Mike i Henry, i jo. Jo m’aixecava més
aviat per treballar.
La meva esposa i jo li vam pagar el bitllet de
primera classe a la nostra filla. I així sempre
estava amb uns amics nostres.
14 d’abril de 1912, era de nit, a les 22:30h,
estaven de festa al vaixell. Les 22:45, el meu
torn acabava... però de cop el vaixell es va
trontollar, entrava aigua a la meva sala. Vaig ser
el primer en saber-ho: el vaixell s’enfonsava.
Vaig sortir corrent a avisar la meva família, vaig
sobreviure, però la meva família no va tenir
tanta sort.
_Oreo
7. LA GRAN MENTIDA
Al 1962 va morir el meu avi, el qual va deixar-
me en herència la seva casa. Un dia vaig
decidir ordenar la que havia estat la seva
habitació. Quan vaig veure la caixa de fusta
em vaig recordar que de petita sempre tenia la
temptació d’obrir-la. A la fi podia descobrir quin
secret amagava. Vaig trobar el seu diari on deia
que la nit en la que es va enfonsar el Titanic ell
va poder sobreviure gràcies a que es va vestir
amb roba de dona. Ell era una persona molt
elegant amb la pell molt fina, cosa que el va
ajudar a l’engany. Es veu que els crits que es
sentien en el vaixell deien que primer pugessin
els nens i les dones al bot salvavides. Aquesta
és la raó per la qual va fer aquesta gran
mentida de la que no es sentia orgullós.
_Honey
8. MI HISTORIA EN EL TITANIC
Tenía solo 11 años cuando mis padres
decidieron ir a Nueva York. Aunque no éramos
muy ricos, teníamos lo suficiente como para ir
en primera clase del mayor barco del mundo:
el Titanic. Cuando entramos por las puertas
del fantástico buque, teníamos la sensación
de estar en un hotel de primera clase: las
barandillas eran de oro puro, las escaleras
estaban recubiertas de una impresionante
alfombra roja, los ascensores también eran
increíbles... Era un sueño hecho realidad.
Cuando vi nuestro camarote, me quedé con
la boca abierta: era enorme, tenía grandes
armarios, muchísimos espejos... Desde
cubierta, podíamos ver el puerto cada vez
más pequeño a medida que nos alejábamos.
Sentíamos el aire del mar en nuestras caras.
Esos días fui el niño más feliz del mundo. Qué
lejos estaba de imaginar el trágico final que nos
esperaba.
_Charlie SdE
9. EL DESTINO DE KATE
El capitán cogió el megáfono e informó a los
pasajeros de que faltaban unas mil millas para
llegar a Nueva York. Kate por fin podría ver a
su familia. Se puso su vestido más precioso,
porque era el cumpleaños del comandante
Williams. Toda la tripulación se vistió de gala y
se puso por parejas, a ella le tocó con un tal
John Sparks. La gente de primera clase bajaba
por la gran escalinata hasta el salón principal.
Mientras que la música empezaba a sonar, los
camareros repartían, en vez de comida, gorros
y cobras, para bailar charlestón. Era una noche
oscura, no se veía lo que se tenía por delante.
En las bodegas, que estaban por debajo del
nivel del mar, la gente de tercera clase sintió
un golpe brusco. El barco se llenaba de agua.
Y poco a poco, Kate sintió que el Titanic
comenzaría a hundirse en breve.
_Ángeles Domingo
10. L’AMOR A UN VAIXELL
ANOMENAT: TITANIC
10 d’abril de 1912, una bella noia arribà amb
el seu promès al port de Southampton, on es
trobava un vaixell fantàstic. Es deia Titanic.
Aquest mateix dia salpà del port, en direcció a
Nova York. Aquesta noia era de primera classe,
i el noi del que es va enamorar era de tercera
classe, bastant elegant per ella.
14 d’abril de 1912, la tràgica nit del terror, el
capità Edwart John Smith navegava amb calma
per les fredes aigües Atlàntiques, tot estava
molt tranquil, els dos enamorats sopaven junts,
el noi no sabia ben bé el que fer ja que mai
havia menjat com un ric. A les 00:00h el Titanic
va xocar amb un iceberg, que va enfonsar el
vaixell al mar Atlàntic. El noi va sacrificar la seva
vida per salvar la noia. Quan la noia va morir...
No us explicaré el que passa.
_The footballer

9. 9
11. LA MEVA POLSERA BLAVA
Estava feliç, estàvem els tres a un super vaixell,
“TITANIC”. Per celebrar-ho ens vam comprar
unes polseres a joc, els pares i jo. La nit del
catorze d’abril, m’avorria, així que vaig agafar
les polseres i vaig començar a córrer; els pares
van perseguir-me, aleshores, vaig escoltar
un fort soroll, però no vaig parar. A l’arribar a
dalt, vaig sentir com es tancaven les portes,
els vaig mirar, vaig anar cap a ells i els vaig fer
una abraçada als dos, em van dir: “t’estimem,
posa’t segura”. El terra estava mullat d’aigua
salada, però no de mar, sinó de llàgrimes.
Em van agafar, i em van ficar en un bot, vaig
dir: “Us estimo!!” el més fort que vaig poder,
de lluny vaig veure com s’enfonsava, ell i les
nostres llàgrimes. Vaig llençar les polseres,
només dos. I qui sap, potser les tenen i se’n
recorden de mi. Estic trist.
_Pollopapa
12. LA HISTÒRIA DE LA ROSE
Mentre navegava alguna cosa va canviar. Des
de que el meu pare em va fer capità del seu
vaixell tot ho vaig començar a veure de manera
diferent. La Rose era una noia que provenia
d’una bona família, era jove i molt bonica.
Va pujar al meu vaixell per anar de viatge. La
Rose estava casada amb en Call, que tenia
diners, però cada dia que passava en aquest
vaixell la veia més amorosa amb el Jack, un
artista que havia guanyat un bitllet per anar a
Amèrica. Semblaven dos joves que s’enamoren
per primera vegada. Aquell dia el mar estava
una mica mogut, però de sobte un iceberg va
aparèixer davant nostre. Vam xocar contra ell
i el vaixell es va partir en dos, l’aigua entrava
a dins i no sabia qui podria sobreviure. Jo no
volia morir encara, era jove, si algú llegeix això,
que vingui a salvar-me!
_Chic Carnival
13. EL TITANIC, MICRODADES
El RMS (Royal Mail Steamship) Titanic fue un
barco construido entre 1909 y 1912. Zarpó de
Southampton el 10 de abril de 1912. Recaló en
Chenburgo, Francia. A las 11:40 de la noche
del 14 de abril el barco rozó con un iceberg.
El Titanic había recibido advertencias de que
había icebergs. La última fue 20 minutos antes
del choque, pero nunca llegaron al capitán. En
ese momento había 2.207 personas a bordo.
El barco se fue inclinando, llegó a 30º antes de
partirse. Una mitad se hundió sin más, la otra
dio la vuelta antes de hundirse. El naufragio
duró 2 horas y 41 minutos. Murieron 1495
personas y rescataron a 712. El trasatlántico
SS Californian estaba a tan solo 20 Km. del
Titanic, pero no acudió en su ayuda, su capitán
era Stanley Lord.
El RMS Carpathia fue el que rescató a los
supervivientes, tardó 2 horas en llegar.
_Mandarina
14. LA BUTACA QUE
TRANSPORTAVA AL PASSAT
A la biblioteca de Torroella de Montgrí vaig
agafar un llibre, era “Titanic”. El vaixell tenia
molta activitat. En acabar de sopar vaig sentir
un xoc. De sobte vaig sortir de la cabina i
vaig veure un iceberg immensament gran
allà mateix. El Titanic es començava a omplir
d’aigua i s’anava enfonsant poc a poc.
Vaig començar a tenir molta claustrofòbia i
por. Quan em vaig quedar sense aire algú em
va agafar del braç i em vaig despertar. Era la
bibliotecària que em va dir que m’havia quedat
adormit en una de les butaques prop de la
prestatgeria de la secció d’història naval.
_Lescufi
15. YO, EL ICEBERG (1r premi)
Un día como otro... La noche está estrellada
y el paisaje es el de siempre. Estoy aquí,
donde la naturaleza me ha abandonado,
encallado desde hace días y esto comienza a
ser un tanto aburrido. A lo lejos se ve algo de
luz que se aproxima. Algo inmenso. Parece
indestructible. Es agradable ver novedades,
pero creo que se está acercando demasiado.
Veo su silueta, perfectamente definida,
simétrica. No como la mía, esculpida por los
mares polares. Cada vez está más cerca.
Hace unos años, comencé mi aventura,
cuando me desprendí de aquella enorme
pared, recorriendo más de 6.000 kilómetros,
arrastrando mi tonelaje helado por el fondo
marino desde la costa oeste de Groenlandia.
Se acerca. Este prodigio de acero me ha herido
ligeramente.
Vuelvo a estar a la deriva, pero esta vez
acompañado de 1500 almas. Con ellas, sigo
navegando...
_Blue Rain
16. NEW YORK
El dia 14 d’abril el capità Edward John Smith
estava content de que el viatge anés molt
bé. Però l’alegria es va acabar quan va veure
un iceberg i va demanar que li donessin els
prismàtics, però ja era massa tard. Mentre, un
nen estava jugant amb les joguines que li va
regalar el seu pare. La mare no, perquè estava
a New York esperant al seu fill, però mai el va
poder veure perquè hi va haver una desgràcia
molt gran. Van posar els focs artificials blancs i
cap vaixell els va rescatar perquè no tenien els
focs vermells. El pare del nen estava plorant i
el nen va preguntar al pare: “què passa, pare?”
i el pare va dir: “res, tinc alguna cosa a l’ull”. El
vaixell ja va xocar, els músics seguien tocant
perquè els passatgers es tranquiL·litzessin però
no servia de res... I es va enfonsar.
_Dragon
17. QUINA MALA SORT...
El que recordo és que començà a la sala de
màquines. Sonà un pandemoni de sirenes, a
babord començà a enfonsar-se la xapa fins que
esclatà i començà a sortir aigua a pressió.
Començàrem a córrer per les escales, un
company i jo ens vam separar de la resta i vam
tancar la comporta, però l’altra era tancada
des de fora. L’aigua començà a rajar per sota
de les portes de les cabines. Desesperat, vaig
començar a tirar de la comporta mentre jo
flotava. Tot es va tornar fosc. M’estava ofegant.
Vaig despertar tossint aigua a un vaixell
anomenat RMS Carpathia, el meu company
estava estirat al meu costat i respirava
dificultosament. Vaig veure com alçaven una
xarxa plena de cadàvers humans, sobretot de
la tercera classe per la seva vestimenta. Quina
mala sort...
_No got name
18. LA MEVA HISTÒRIA AL
TITANIC
Era el 10 d’abril de 1912, estava davant
d’aquell vaixell tan gran i bonic, però no sabia
el que m’esperava... per cert, em dic Jack.
Quan vaig entrar la meva mare em va dir que
era impressionant i el pare va obrir tant la boca
que semblava que se li hagués de caure el
bigoti. Però el 14 d’abril va sorgir la tragèdia.
Va morir el meu pare, però la mare i jo ens vam
salvar i ara me n’adono que em vaig deixar
la càmera al vaixell!!! I jo que volia recordar al
pare... 70 anys després, uns bussejadors van
trobar la càmera intacta, van agafar-la i la van
portar al museu. Després vaig anar-hi i... i vaig
començar a plorar.
- Què passa senyor? - Em va dir algú.
- Que aquell nen d’allà soc jo, aquesta càmera
era meva - Vaig xiuxiuejar.
I tothom es va quedar bocadabat.
_Destroyer
19. I... PASSARÀ?
Era de nit. Intentava salvar la meva vida i la de
la meva filla. Viatjàvem a Nova York perquè els
meus pares poguessin veure-la per primera
vegada.
Cada vegada el vaixell s’enfonsava més
i nosaltres aguantàvem menys. Intentava
buscar alguna resta del vaixell per posar-nos a
sobre però amb el pes dels dos s’enfonsava.
Finalment vaig veure persones amb bots
salvavides, però ja era massa tard, l’aigua
estava molt freda i no sentia el meu cos, anava
perdent les forces fins que vaig deixar anar la
meva filla i després d’això no vaig recordar res
més perquè no havia passat, tot havia sigut un
somni, no m’imagino com podria ser aquesta
experiència.
Avui és dia 14 d’abril i m’espera un altre dia
inoblidable del meu viatge al Titanic. Els meus
pares podran conèixer a la seva néta...
_Atram
20. LLÀGRIMES A L’AIGUA
Era de nit, tothom agafava el menjar per sopar,
però ja no en volia. Vaig anar cap a la meva
cabina i després d’uns instants, vaig escoltar
com els tripulants del vaixell cridaven. Em vaig
adormir, però al cap de poca estona va sonar
l’alarma i espantada vaig anar a cridar la meva
mare. No la trobava. Havien tingut un problema
al vaixell i com que no hi havien focs artificials
d’ajuda, van agafar els focs artificals blancs que
iL·luminaven el cel negre, mentre l’orquestra
estava tocant. El Titanic s’anava enfonsant
mentre jo plorava i no trobava ningú dels meus.
Llavors per intentar salvar-me em vaig posar
a la proa del vaixell. Ja s’havia enfonsat, em
moria de fred a les aigües fredes de l’Atlàntic,
vaig escoltar gent que cridava: “Hi ha algú viu?”
Vaig trobar un xiulet per demanar ajuda, i em
van escoltar.
_Aohnia
21. LA GRAN TRAGÈDIA
Era la nit del 14 d’abril del 1912 i el Titanic
estava a punt d’arribar al seu destí. El vaixell el
pilotava el capità Edward John Smith, el qual
no s’havia adonat de la tragèdia que donaria
lloc a un fet històric: l’enfonsament del vaixell.
Faltaven 4 hores. El capità no hi veia per culpa
de la boira i li va dir al seu ajudant, Henry Wilde,

10. 10
que si li podia donar els seus prismàtics, però
Henry Wilde va arribar tard i el vaixell ja s’havia
topat amb l’iceberg. Als 5 minuts estaven
tots corrents, tirant-se a l’aigua, suïcidant-
se, amagant-se però no hi havia remei per
sobreviure.
Només van sobreviure 750 persones gràcies
als bots salvavides. Encara corren rumors de
que abans, va topar-se amb altres coses...
_Nexus Lord
22. EL DESCOBRIMENT DEL
VIOLÍ HISTÒRIC
Al 1985 estava de vacances. Per cert, em dic
Jack Will i sóc aficionat als velers. Justament
hi era en un veler, quan vaig veure dos senyors
amb neoprens que es submergien a l’aigua
en busca d’alguna cosa. Quan en van sortir
estaven tan contents que fins i tot se’ls queia
alguna llàgrima d’emoció. Els vaig preguntar
què passava i em van respondre que s’havien
trobat el Titanic. En aquells moments no m’ho
podia creure, però van agafar un objecte,
un violí, i em van dir que era del director de
l’orquestra. Em va sorprendre molt contemplar
aquell violí perquè sabia que s’havia tocat
mentre el Titanic s’enfonsava.
_Lascufi
23. EL VAIXELL TITANIC
Estava amb la meva família dinant al vaixell
TITANIC. Anàvem a New York i era molt
emocionant perquè era el seu viatge inaugural.
Era el 14 d’abril el 1912 i ens quedaven 3 dies
per arribar. Al vaixell érem 2.224 persones en
total. Estava acabant la tarda, com que estava
molt cansada me n’havia anat a dormir. Em
vaig despertar a les 8 de la nit perquè tenia
molta gana. De cop i volta va sonar un soroll
molt fort que va ser que el vaixell va xocar amb
un iceberg. El vaixell es va trencar i la meva
família i jo vam caure a l’aigua. Vam pujar a la
superfície i vam anar nedant fins que ens vam
trobar un vaixell. Em vaig dormir al vaixell. Em
vaig despertar el dia següent i ja era a casa.
Aquell dia em vaig espantar molt.
_Agarrido
24. UNA NIT MOLT PERILLOSA
Quan jo era petita vaig viatjar amb el Titanic. Al
cap de quatre dies, a la nit vaig sortir a veure
el paisatge, vaig sentir un soroll i vaig anar a
avisar a la meva família i vam anar a coberta on
hi havia tota la gent nerviosa. El capità va dir
els nens i les dones primer. Llavors vam pujar
al bot salvavides i vam començar a remar fins
allunyar-nos del Titanic. Tots els que estàvem
al bot vam veure com el vaixell es va partir en
dues parts i s’enfonsava. Va donar la casualitat,
fa uns dies que vaig anar a bussejar al fons del
mar i em vaig trobar una caixa platejada. La
vaig obrir i hi havien moltes joies! Les vaig mirar
una per una i em vaig trobar el meu collaret! Va
ser una experiència inoblidable!
_Iremar
25. L’ENFONSAMENT DE
L’INDESTRUCTIBLE
Eren les 23:10 de la nit, acabàvem de sopar, i
vam pujar a veure les estrelles a coberta.
El cel era negre, molt negre i de sobte vaig
notar un lleu moviment al qual no li vaig donar
importància.
A les 23:40 un suboficial cridava - hem xocat! -
hem xocat!
I allà em vaig adonar que anar a Amèrica en
busca d’una vida millor era com ofegar-te al
mig del mar sense bot salvavides.
Corrien les 23:52, el vaixell gronxava i ja
començava a cruixir molt.
Una hora després el majestuós Titanic s’anava
carregant d’aigua per un costat fins que a les
2:20 de la matinada del 15 d’abril del 1912 es
va partir per la meitat destruint-lo i enfonsant-lo
al mig del mar Atlàntic deixant uns 1515 morts
y 709 supervivents amb una gran història per
explicar.
_Eneri
26. LA PITJOR EXPERIÈNCIA
Estava sol, congelant-me i a la llunyania vaig
veure una família d’ossos polars, els vaig veure
quan sortia el Sol, després de la tràgica nit.
Jo hi era tocant música quan de sobte vaig
veure que l’aigua anava pujant mica en mica,
estava molt nerviós. Volia morir fent el que més
m’agradava però no va ser així, vaig sortir d’allà
tremolant de por, vaig estar nedant 2 hores, per
la qual cosa em vaig quedar esgotat.
Vaig arribar a un iceberg, a la llunyania hi
havia un vaixell i vaig tornar a nedar traient
forces d’on no n’hi havia, m’estava morint
de fred, però havia de fer l’esforç d’arribar,
afortunadament em van veure, van fer mitja
volta, van llençar la corda em van rescatar.
Vaig prendre xocolata calenta i vaig fer un bany
d’aigua calenta que em va deixar nou. Mai més
voldria viure aquella experiència tan terrorífica.
_Guti
27. EL TITANIC II
Un dit típic castellà: Quien no conoce su
historia, está destinado a repetirla.
És a dir, qui no coneix la seva història, està
destinat a repetir-la, i diuen que volen construir
el Titanic II exactament igual al primer, però
amb materials més resistents!
Doncs desitjo que tothom coneixi què li va
passar al Titanic, o jo no pujo. Encara que
també pugi Kate Winslet.
Fi
_M.A.D.
28. EL BUCLE
12 d’abril del 1912:
Estem esperant que salpi el vaixell (Titanic)!
Vinga, és l’hora d’anar a dormir, que a
l’endemà estarem
enmig del mar navegant. El Titanic s’està
enfonsant!!
Auxili!!
9 dies abans de l’enfonsament:
Una família amb 11 membres diuen:
Què bé que ens ho passarem al vaixell més
gran del món!!
Serà el millor viatge del món!!
100 anys després:
El científic Murray estava comprovant les
coordenades d’on
s’havia enfonsat, però no trobaven res. I se
suposa que n’hi havien 15 kg de diamants.
I això és quan et penses que te’n vas a les
millors vacances.
_El mejor
29. TITANIC
Hola sóc un orfe que no tinc res, ni menjar,
tampoc casa on estar calent. Al dia següent un
10 d’abril vaig anar al port a veure els vaixells i
vaig veure un que era gegant, es deia Titanic.
Hi havia molta gent i vaig aprofitar per entrar.
Era tot molt elegant. Mai a la meva vida havia
vist tantes coses tan elegants.
I de cop un guàrdia em va dir que amb qui
havia vingut i jo li vaig dir que am ningú, però
que havia pagat jo. El guàrdia em va deixar una
habitación i em vaig tranquilitzar.
Però jo no sabia que el meu destí estava allà.
_El Coco
30. NO ET FIÏS DEL MAR
Fa molt de temps un vaixell que anava a
salpar i la gent que estava fent les maletes
per anar al vaixell que es deia Titanic, anava
un noi que havia robat molts diners i creia
que es salvaria de ser arrestat però al mateix
vaixell anaven dos policies. Durant el primer
dia va intentar no trobar-se amb els policies,
però els policies sí però no el volien arrestar
per portar-lo a la policia. El tercer dia estaven
buscant el camarot i al quart dia van a trucar-lo
al camarot per arrrestar-lo, però mentrestant
hi anaven a arrestar-lo van veure que el vaixell
estava enfonsant. Mentrestant estaven sortint
del vaixell li van tancar les portes als policies
perquè no tenien molts diners, el lladre com
va robar molts diners i li van deixar pujar al bot
salvavides i els policies es van ofegar i el lladre
es va morir d’hipotèrmia.
_cr7
31. TITANIC
Un dia una senyora que es deia Elisabeth, i que
era molt rica i li va dir a la seva filla: “El Titanic
és un lloc perfecte per guardar les seves joies”.
La filla es va quedar a la mansió amb tots els
majordoms.
La senyora Elisabeth al vaixell se’n reia de tots
els passatgers pobres. Quan va arribar a la
proa on estava el seu camarot. Després d’uns
dies el Titanic es va estrellar amb un iceberg i
avui en dia no saben si va sobreviure o es va
enfonsar.
_f.c.p.
32. LA NIT
El dia següent després de sopar se’n va anar
a dormir a l’habitació 1999. Es va llevar a les
3:30h de la matinada i no es va adormir més i
va anar a donar un passeig pel vaixell.
Va notar les turbulències i va saltar l’alarma
d’emergències i tots els nois i noies que
hi havia es van llevar. El capità va dir que
no passava res perquè tothom estiguessin
tranquils. Després el capità es va adonar que
era veritat que s’estava enfonsant i va voler
llençar les bengales d’emergència. Després va
arribar el borron 1998 que navegava per allà a
prop, però només va salvar les vides a alguns
rics que anaven amb les barquetes salvavides.
Desgraciadament l’altra gent es van enfonsar al
mig de l’oceà.
_jng15

11. 11
33. EL VAIXELL
INSUBMERGIBLE (3r premi)
El vaixell insubmergible, mmm..., o així li
deien. Em dic Mark Smith, jo era el majordom
de Charles Jhonson, un dels coneguts
multimilionaris que morí a l’accident del Titanic.
Avui estic aquí, un mes després del que va
passar, per explicar detalladament la seva mort,
ja que jo vaig poder veure-ho tot.
Quan ens van avisar de l’imminent
enfonsament del vaixell, vam anar corrents
al lloc dels bots salvavides. Estava tot ple de
gent. Com que érem de primera classe ens
van deixar passar al davant. Molta gent es va
queixar, ell em va dir... perdonin, això no ho
hauria de dir, però la veritat és que ell em va
excloure de la seva embarcació i em va deixar
al final de la cua, no es va preocupar ni per mi,
ni pels bebès, ni per ningú. Al final el seu bot va
ser inundat xocant contra un petit iceberg.
_Artiom
34. EL MEJOR TITANIC
DEL MUNDO
Eran 343 amigos que querían irse de fiesta.
Compraron el billete para viajar con el Titanic.
Se hundió. Primero salvaron niños y mujeres.
Los 343 amigos se lanzaron a la vez y se
fueron nadando hasta Mallorca donde hicieron
la fiesta.
_Los gitanos
35. LA XEMENEIA TONTA
Hola, sóc la xemeneia tonta del Titanic, em
diuen així perquè teòricament no serveixo
de res, és a dir, estic de decoració i per l’aire
acondicionat. Des d’aquí, es veu un mar
preciós i a través de l’aigua es veuen els peixos
que neden per dins.
- Ohh! què és això que hi ha allà? és un
iceberg! “he d’avisar al capità però ja és massa
tard per avisar-lo hem xocat amb l’iceberg”.
Les meves companyes, han començat a cridar
i de sobte ja no treien fum ens hem enfonsat
per culpa d’aquell bloc de gel que estava
flotant per l’aigua, si pogués li cantaria els
quaranta i de la por que sentiria es desfaria
sencer.
_La reina dels mars
36. LA DESGRÀCIA DE LA MARE
DE LA CLARA
En el Titanic, un vaixell que tothom deia que
era impossible destruir-lo, hi havia una noia de
1ª classe molt educada, però que en el seu
interior hi havia una Clara divertida, alegre,
etc. Un dia la seva mare es va posar malalta;
quan la Clara es va adonar, va anar corrents
a la seva habitació. En saber que tenia molta
febre va avisar al capità, però ell no podia fer
res, perquè Nova York era massa lluny. La
pobre Clara estava cridant pels passadissos:
«Hi ha un metge per aquí?» Per sort, hi havia
un metge, però quan va arribar a l’habitació, ja
era massa tard. De sobte, va tremolar el vaixell,
però a ella no li importava, seguia estant al
costat de la seva mare.
_DavidJosepTous
37. LES MEMÒRIES DEL
TITANIC (2n premi)
Les memòries del Titanic
són d’allò més colpidor.
El record t’omplen de pànic,
després ve la tristor.
L’alegria de sortida
la iL·lusió per allò que és nou,
me’n vaig a tastar la vida
que només en tinc dinou!
Allà muntaré un negoci,
compraré un sac de llavors,
potser buscaré a un soci
Quina sort si trobo amor!
Cau la nit, música, gresca,
fosca, un cop... s’esquinça el metall
el ritme es trenca
terrabastall.
No pot ser
és impossible!
És el més gran
l’Insubmergible!
Adéu petits i grans
Adéu passat i futur
Adéu vida
Adéu
si au.
_Mandarina
38. LA MEVA ÚLTIMA HISTÒRIA
Aquest 10 d’Abril de 1912 vaig pujar a bord del
RMS Titanic per publicar la meva experiència
a la revista New News. No havia fet mai res
tant important, així que em vaig disposar a
examinar-ho tot. En el primer dia el vaixell
va passar per la costa de França i d’Irlanda
mentre contemplava les quatre xemeneies del
vaixell i els seus distingits passatgers.
Els dos dies següents em van passar volant
en el Cafè Parisien, en la Gran Escala on hi
havia un rellotge gegantí o en la meva habitació
blanquejada apuntant en la meva llibreta fins a
l’últim detall del dia.
El quart dia també ha sigut fantàstic però quan
m’he començat a dormir he sentit un soroll
esgarrifós tota l’habitació ha tremolat, la porta
s’ha quedat encallada, el terra ha començat a
omplir-se d’aigua, i llavors ho he entès tot, i he
escrit la meva última història.
_Valent
39. ELS PERILLS DE LA BALENA
BLANCA
Per fi ha arribat el gran dia. Avui pilotaré el
vaixell més gran i luxós de la història. Abans
d’embarcar un missatger m’ha entregat el
paquet que esperava. Després d’un temps de
navegació, he decidit obrir-lo. El nas se m’ha
omplert d’aquella agradable olor de paper i
tinta. És el llibre de Herman Ville que estava
esperant, no m’he pogut resistir i he començat
a llegir. Aventures, mar, balenes gegants...
no puc parar... de sobte sento un fort cop.
Després d’uns segons de silenci sóc conscient
del pànic de la tripulació. Hem xocat contra un
iceberg i s’ha foradat la quilla. Ara me n’adono
que aquest serà el meu final. Una altra vegada
sol a la meva cabina de comandament, penso
que ha estat culpa meva. Mentre jo viatjava
amb la meva imaginació, el vaixell ha avançat
cap un final inesperat. Només puc acabar
d’una manera. Segueixo llegint.
_Infinit
40. DESTÍ SOMIAT, O NO?
Són les cinc de la matinada, sento crits. Surto
de l’habitació i pujo les escales. Algú m’agafa la
mà, qui és? Li pregunto què passa, però no em
diu res, només crida. No entenc res. Començo
a notar aigua als peus, al cap de no res, l’aigua
ja m’arriba a la cintura. De cop m’adono que
el vaixell s’està enfonsant, i la meva família
és dins, però no s’han despertat: s’estan
enfonsant, i no em deixen tornar enrere. Em
posen dins d’una barca de salvament i em
donen un salvavides. Estic envoltat de gent que
no conec, i no sé on és la meva família. Ens
porten a Nova York.
Quan per fi arribem al destí somiat, només tinc
dubtes: què serà de mi? On és la meva família?
Estic en una ciutat que no conec i l’únic que
vull és tornar a casa.
_Gabo
41. DISCUSIONES A BORDO
- ¡A babor!
- No, no. ¡A estribor!
Esa mañana empezaba con discusiones a
bordo. Estaban todos nerviosos porque, al
día siguiente, justo por la mañana, llegarían a
Nueva York: su destino.
Los tripulantes del barco discutían todos
los minutos del día. Y, como cada vez
faltaba menos por llegar, lo hacían con más
frecuencia. Los motivos eran variados: quién
desembarcaría primero, quién sería nombrado
mejor marinero, quién ganaría más dinero...
Discutían tanto que no se daban cuenta de que
cada vez el sol estaba más alto en el cielo.
Seguían riñendo cuando el sol se empezaba a
esconder por el oeste. Se hizo de noche, tan
de noche que solo se veía la oscuridad.
De repente, uno de los tripulantes dijo:
- Algo se acerca por el...
_Elena de Àvalor

12. 12
CATEGORIA B
(2002-2004)
1. TRAGEDIA PRE
PROGRAMADA
“Alguien entró en el camarote del capitán,
donde guarda los mapas para guiar el
barco”, eso fue lo que me dijo un miembro
de la tripulación que pasó por allí anoche; el
capitán me confirmó que ese no era el buen
mapa. Estaba cada vez más cerca de saber
quién había provocado el cambio de ruta.
Deduje fácilmente que el autor de aquello se
encontraba en el barco, ya que no habíamos
hecho escala desde hacía días y el cambio se
había producido anoche. Ya eran las 21:30 y
no había nadie en la cubierta; todo el mundo
estaba cenando.
Pillamos al criminal intentando echar una
barca salvavidas al agua, pero conseguimos
detenerle antes de que pudiera escapar. Aún
así fue demasiado tarde; el barco chocó contra
el iceberg y empezó a hundirse. Conseguí
salvarme, pero el malhechor murió congelado
en las heladas aguas del océano Atlántico.
Miyixa
2. EL TITANIC I ELS NÀUFRAGS
DEL S. XXI (2n premi)
14 d’abril del 1912: el Titanic, l’indestructible
vaixell dels somnis, navegava per l’Atlàntic
quan va topar amb un iceberg. L’impacte del
majestuós creuer contra la gran muntanya
de gel, va provocar el seu enfonsament i la
mort de més de 1.500 persones, molts eren
immigrants que anaven a la recerca d’una nova
vida al continent americà.
31 de desembre del 2016: més de 5.000
persones van morir com a conseqüència
del naufragi de les barques i pasteres al
Mediterrani. Immigrants que fugien de la
misèria, de la fam, de la guerra, dels absurds
conflictes polítics i de la por i de la incertesa de
no poder viure a la seva terra.
Les víctimes del Titanic van acabar en el fons
de les fredes aigües de l’Oceà Atlàntic i els
nàufrags del segle XXI acaben morts a les
costes dels països mediterranis, retornats per
les ones del Mare Nostrum.
_Startron
3. EL DESTINO DE EDGAR
HUGHES
El 10 de Abril de 1912, Edgar Hughes corría
por las frías y húmedas calles de Southampton
escapando de una muerte segura. Había
cometido dos asesinatos, y si era atrapado, la
justicia no iba a tener piedad con él. Divisó al
final de la calle el puerto, y hacia allí dirigió su
frenética huida. Entonces, vio su salvación en
forma de un gigantesco barco atracado en el
muelle.
Decidió escurrirse por una pequeña escotilla
abierta en la popa del barco que conducía a
las calderas. Agotado, se escondió finalmente
en las bodegas, donde, sintiéndose a salvo,
se durmió exhausto. El ruido de las máquinas
lo despertó. Desorientado, buscó el camino
a cubierta, y al cruzar una puerta vio reflejado
en su cristal el nombre del barco que lo había
acogido: “Titanic”. A veces el destino está
escrito, y no podemos huir de él.
_Eduardo Herrero
4. NIT DE MALSON
Ja era la tercera nit de viatge. Era una nit
fosca i freda, em sentia angoixat i tenia mal
de cap. Quan vaig acabar de sopar vaig anar
directament a la cabina. Vaig tenir un somni
horrible, somiava que un vaixell s’enfonsava,
sentia molts crits de la gent que s’estava
ofegant, hi havia gent nedant per tot arreu.
El somni era insuportable així que vaig voler
despertar-me... no vaig poder...
_Pastanaga
5. UNA AMISTAT ETERNA
En John, des de la coberta de primera classe
del Titanic, es mirava el Harry que estava a la
coberta de tercera.
Tot va començar quan el Harry li va fer uns
senyals al John. Van estar comunicant-se per
signes durant una bona estona fins que es van
trobar a la coberta de segona classe on van
començar a jugar i a formar una nova amistat.
Van jugar a fet i amagar, al pica-paret, a prova
o veritat... Per a ells no hi havia classes socials.
Però hi havia una cosa que no sabien: la seva
amistat seria destrossada per un iceberg, ara,
tot i així seria una amistat per tota la vida.
_Ms Wazouski
6. SAILING DEAD
Mai hauria pensat ser tan feliç, en aquest
moment ho tinc tot. En peus, a la proa del
vaixell més famós i imponent del món. Amb
l’aire fresc que m’acarona, com ho està fent el
meu estimat que m’abraça i junts estenem els
braços per fer saber al món la nostra felicitat
i que res ens pot aturar. La música de ball de
fons acompanya el so del mar al xocar amb
el vaixell. Tot és perfecte. Ben aviat serem en
un nou continent que descobrirem plegats.
Com l’estimo! Com m’estima! Ni el fred que
comença a fer pot evitar que vulgui gaudir més
d’aquest moment. A més, el paisatge millora
per moments, apareixen petits icebergs prop
del vaixell. Quina bellesa!
_Ari
7. POR
Por. És l’única paraula com podria descriure
com em sentia. Quan tothom cridava
terroritzats amb l’esperança de no morir,
jo... vaig quedar-me gelat, no era capaç de
respondre.
Les ones van començar a topar amb el ferro
amb més força, el gel cruixia amb força contra
l’enorme vaixell.
Estava intentant no veure la realitat. Però vaig
tindre que reaccionar...
El sol em va enlluernar. Vaig notar com un ulls
blaus em clavaven la mirada, una nena d’uns 4
anys amb una mirada de terror em va perforar
l’ànima.
Em van ficar en una barca, però les ones i el
mal temps no afavorien gaire l’arribada, l’aigua
gelada començava a cobrir el meu cos.
Em vaig tornar a paralitzar, el meu cor bategava
lentament fent la major força possible, fins el
moment que vaig deixar d’aguantar, no vaig
resistir més i em vaig deixar anar...
_Sol
8. DOBLE HUNDIMIENTO
Al despertar vi una carta que ponía:
“Querida Johanna,
He decidido por mi propio bien no volverte
a ver ya que eres una rosa, preciosa pero
dolorosa. Probablemente cuando estés
leyendo esto, ya no estaré realmente aquí, pero
te abrazaré en todos tus sueños. Has hecho mi
sonrisa, mi mirada y mi corazón más fuertes,
pero ya no pasó. No quiero que te sientas
culpable, lo hago por mi bien.
¡¡TE QUIERO!! No te olvidaré.
Besos, Alex”
Me puse a correr por todo el barco, hasta que
lo encontré subido a la barandilla, le cogí la
mano y le estiré para dentro.
Al fin y al cabo nos moriremos o de amor o
ahogados en el agua, me apretó fuerte la mano
y me dijo:
“El amor es un secreto que los ojos no saben
esconder” y vi como unas lágrimas caían de
sus ojos.
_La Estrella Fugaz
9. EL VAIXELL
El Titanic és el vaixell més gran i de luxe
construït al 1912. Hi viatjaven 2223 persones
d’Anglaterra fins a Nova York. El Titanic va
xocar contra un iceberg la nit del 14 d’abril de
1912. Es va obrir una esquerda al casc del
vaixell, d’estribord. Finalment es va enfonsar i
van morir més de 1514 persones, ja que no hi
havia suficients bots per a tots.
_Yazaira
10. SEIXANTA-SIS ANYS EN
BLANC
20 d’abril del 1912:
Quan vaig embarcar al Titanic tenia només
un motiu per fer-ho. Arribar a Nova York. Més
tard, després de sobreviure a l’enfonsament
vaig saber que en tenia un altre, desconegut en
aquella època en que tenia tan sols setze anys.
15 d’abril del 1978:
Ara ja tinc vuitanta-dos anys. Seixanta-sis dels
quals no he escrit en aquest diari. Als dotze
havia promès escriure tota la meva vida en
aquest quadern, però després de l’horror viscut
al Titanic vaig ser incapaç. Fins ara.
Cinc dies abans d’embarcar al vaixell vaig rebre
una carta que em va inquietar molt:
Anne, no pugis al Titanic, només et portarà
desgràcies.
Poc després vaig poder comprovar com el
misteriós remitent tenia raó. I el veritable motiu
pel que vaig pujar al Titanic? Per posar en
dubte l’afirmaciò de l’anònim. El Titanic era
insubmergible.
_Llunàtica
11. UN FINAL IRREMEDIABLE
Era una tarde desapacible. El mar había
comenzado a embravecerse rápidamente
cuando el horizonte se oscureció con una
tormenta no prevista en el parte meteorológico.
No estaba preocupado. Aquel pesquero había
vencido muchas otras batallas contra las
inclemencias climatológicas. En un instante
nos vimos inmersos en una vorágine de agua,
niebla y relámpagos deslumbrantes. Volvió la

13. 13
calma. Un juego de luces parecido a la aurora
boreal nos rodeó. Habíamos sufrido grandes
desperfectos en el casco. La tormenta eléctrica
fundió todo el equipo excepto aquel viejo
aparato de onda corta.
Lanzamos SOS y al poco recibimos respuesta.
¡Qué afortunados! Un crucero de casco oscuro
con cuatro chimeneas de humo negro nos
rescató. Sabía que existían veleros clásicos que
emulaban tiempos pasados, pero no barcos a
vapor.
Oímos al capitán estas palabras: “Teniente.
Anote en el cuaderno de bitácoras que el
TITANIC rescata a unos pescadores el 14 de
abril de 1912”.
_Imagine
12. SS CALIFORNIAN
Me despierto amarrado en sudor frío. He tenido
una pesadilla; otra vez. Las escenas se repiten
en mi cabeza: el iceberg, la inundación y por
último, los desesperados intentos de socorro
de la tripulación. Yo no quería que murieran.
Años después la gente sigue pensando que
soy un cobarde, que no hice nada, que tuve la
oportunidad de salvarlos y que miré a otro lado.
Pero pocos saben toda la historia, aunque creo
que si la supieran seguirían pensando igual.
Ellos no vivieron las molestas transmisiones
del Titanic, por las cuales desactivé el telégrafo
y además, ¿quién piensa en tal desgracia
cuando divisa esas bengalas en el cielo? Pero
la gente sigue creyendo que yo, el capitán
del SS Californian, soy una persona horrible y
ahora yo también lo creo.
_Airun
13. POR ÚLTIMA VEZ
El ruido me ensordecía, algo había pasado,
el agua empezaba a entrar por todos lados,
yo, empecé a gritar su nombre, mis oídos ni
siquiera podían soportar los sollozos y llantos
de la gente aterrorizada, podía ver el pánico en
sus ojos. Al verla, el corazón me latía cada vez
más fuerte, corrimos el uno al otro mientras
el majestuoso barco se hundía, imparable.
Cuando nuestras manos se juntaron, conseguí
recordar el sueño que había tenido la otra
noche, donde al despertarme, ella a mi lado,
me miraba fijamente, juntos, en una preciosa
casa, pequeña y acogedora, pero en cambio
sabía que esa sería la última vez que sus
manos rozarían las mías. La preciosa canción
de la orquesta sonaba en mis oídos mientras
sus manos sedosas me acariciaban por última
vez y mis ojos se iban cerrando.
_Acuari04
14. L’ESTRANY NÀUFRAG
Ja m’havia passat uns quants dies surant al
mar, havia baixat per la costa fins arribar a
Terranova, les aigües començaven a ser més
càlides, vaig allunyar-me de la costa unes
quantes milles sense poder fer-ne res, de cop
i volta em vaig separar dels meus companys,
vaig seguir baixant sense trobar-me cap vaixell;
uns quants dies després, un petit vaixell em va
passar a uns centenars de metres emetent un
soroll repetitiu semblant a un tac-tac.
Aquella nit vaig veure un gran vaixell negre,
tot iL·luminat, que s’apropava a mi; aquell buc
tenia quatre xemeneies, de les quals, tres treien
fum.
Al poc temps vaig sentir que aquell vaixell em
rascava un costat i em saltaven uns quants
trossos de gel, poc a poc aquell vaixell va
començar a enfonsar-se... vaig allunyar-
me amb el cor glaçat, ja que només soc un
immens tros de gel.
_Willyamson
15. ON ÉS EL CAPITÀ?
Estic passejant per la coberta. Observo les
gavines volant a la vora del gran buc. Veig unes
ombres a la zona de controls, al timó, corro
cap allà i hi entro. És fosc, per què és fosc?,
si és de dia... A la mà hi tinc una llanterna,
l’encenc i aquesta iL·lumina tota la cabina.
Noto una presència, algú està respirant al meu
darrere.
La respiració se li accelera, veig com les
espatlles pugen i baixen més ràpid que fa uns
instants. Merda! Es vol girar.
Caic al terra inconscient. Sóc al gran saló del
Titanic, com hi he arribat? Estic ballant amb
algú, no li distingeixo les faccions, però reconec
els ulls.
Ho sap, sap que he estat jo. Joder, això no és
possible. Com?
És ell, ho sé, ho noto.
De sobte em pregunta “On és el capità?”
_Cliff
16. LA ESPERA
Los únicos colores que ven sus ojos son el
negro de la oscuridad, el gris de las personas
y el blanco del transatlántico. Oye los gritos
de otros mientras el agua helada va subiendo
agonizantemente por su cuerpo. Se siente
inquieto y desconcertado pero sabe que su
madre jamás lo defraudará, y que volverá en
cuanto haya encontrado a su padre. Junto
se irán de este sitio. Se mantiene en perfecto
silencio, incluso cuando el agua le llega al
cuello. Desde dentro de la cabina es testigo
de cómo miles de sueños desaparecen en
un abrir y cerrar de ojos. Recibe su muerte
inocentemente, con los brazos bien abiertos y
sin atisbo de miedo. Puede que hoy, en algún
lugar remoto del océano Atlántico, aún la
espere.
_Violet Estrelló
17. RUMORS QUE CORREN
DINTRE AL MAR (3r premi)
Damunt aquella aigua glaçada estripava les
onades com qui retalla un paper.
Si ho era, un transatlàntic, damunt el mirall
immens de l’oceà, tots els passatgers
s’empenyien per entrar i després s’empenyien
per sortir, però entre caos i catàstrofe hi ha un
temps llarg i tranquil, ple de rumors que volen
com gavines en el port, el vent a frec de la
cara, la dolçor de l’aire fresc que venia des del
més enllà, el so mort dels llocs més remots del
silenci de les ones, la sensació d’atrapar el sol
des d’aquell gegant vaixell, el gust de volar a
frec de l’escuma.
Plaques d’acer componien la quilla i un motor
de carbó i vapor impulsava rumb a l’horitzó.
Ara ja hi sóc present, una ànima més
descansant al fons de l’Atlàntic, després de
cavalcar en aquell tità del mar: Titanic.
_M’he aquivocat
18. LA GRAN CATÁSTROFE
Aquel día, yo estaba allí, intentando sobrevivir
a aquella catástrofe, intentando no morir
ahogada como todos, como mi familia. Ese
día tenía 18 años, iba con mis hermanos Pete
y Anne, yo les intenté ayudar para nada, fui
demasiado tarde, casi todos murieron. Me tuve
que ir de mi ciudad e irme a vivir a otro sitio
para rehacer mi vida. Me acogió un buen señor
en su casa, iba haciéndole las tareas de su
casa para evitar que me echara. Así estuve un
buen tiempo hasta que me harté y busqué un
trabajillo y una pequeña casa. Durante todos
esos años fui intentando olvidar lo sucedido en
ese barco: “El Titanic”, pero no podía. Ahora
tengo 30 años y cada vez se acerca más ese
día, el día en el que todo sucedió, ese día que
lo perdí todo, que perdí mi vida, en el que morí.
_mmm26
19. SOBREVIVIR AL TITANIC
Ya han pasado más de 100 años desde que
pasó la tragedia de Titanic. Sin embargo, la
historia sigue tan viva, porque es imposible no
estremecerse pensando en cómo vivieron el
naufragio estas personas.
Constance era una mujer de unos 25 años, de
160 cm, de tez suave, cabello largo y oscuro,
unos grandes ojos marrones que miraban
desafiantes. Nacida en Irlanda, tuvo que
emigrar a Argentina porque no había suficiente
dinero en su familia. Constance guardó durante
décadas algunos secretos y fantasmas del
Titanic, pormenores de lo que pasó en aquel
barco.
Lo curioso es que esta mujer sobrevivió dos
veces más: primero trabajó en Olimpic que
acabó naufragando, al año siguiente naufragó
Titanic y cuatro años más tarde naufragó el
Britannic...
La historia de Titanic es la historia de las vidas
truncadas y todas las páginas escritas sobre
este barco van a ser pocas para revivirlas.
_Mijail Petrovich
20. DETRÁS DE LA IMAGEN
(1r premi)
Le eché un vistazo a uno de los marcos de
fotos encima de la cómoda. Era una fotografía
de mi difunta abuela. Por alguna razón, saqué
el retrato del marco. Detrás se hallaba escrita
una extensa dedicatoria. Antes de que me
percatase, no podía despegar los ojos de aquel
texto. En él describió lo desgarradora que
fue la pérdida de su hermana quien, con las
falanges congeladas, trató de permanecer a su
lado, desesperada por continuar respirando.
Desgraciadamente, bajo el atestiguar de la
luna, desapareció entre las gélidas aguas del
mar; con una expresión facial que, de tanto
dolor que transmitía, la sintió como una daga
en la columna. Escribió que deseó morir; que
su alma se había hundido junto con la mujer
y el Titanic. Que, con los labios agrietados, le
suplicó, desolada, clemencia a la vida. Mis ojos
se humedecieron. Jamás esperé aquello tras
una mera fotografía.
_Cacao Soluble

14. 14
21. EL DIA DE LA TRAGÈDIA
El dia 10 d’abril de 1912 va sortir del port el
que seria el transatlàntic més gran del Món.
Però jo no sabia que aquell seria el primer i
l’últim viatge que faria aquell immens vaixell.
Jo, al arribar molt contenta, perquè tornava al
meu país, Amèrica, vaig veure un noi preciós va
ser un amor a primera ullada, però aquell amor
que vaig sentir seria un amor platònic ja que
ell era un jove noble i jo era una noia que no
tenia diners. Amb prou feina podia donar-me
el luxe de comprar un tros de pa, quan estava
passejant per la coberta vaig veure el noi que
em vaig enamorar, aquell mateix matí que
estava a punt de caure el mar. Però abans de
que el pogués ajudar el transatlàntic va xocar
amb un iceberg i allò va ser el final de la meva
vida.
_Hatsuki
22. SEPULCRE
Porto quatre dies navegant per l’oceà, amb el
sol enlluernant les meves cobertes.
La mar està tranquiL·la, però pressento que
avui passarà alguna de grossa, no ho sé, tinc
por, i això no m’agrada.
Quin mal! He xocat amb alguna cosa! Espero
que no sigui greu...
Què em passa? Cada vegada noto que em
costa més respirar. M’estic ofegant! L’aigua
s’escola al meu interior, la por sura a l’aire.
Intento resistir el dolor que em provoca la ferida
oberta i la manca d’aire, però de sobte he notat
un dolor atroç al meu abdomen, i ja no em noto
la popa.
Em començo a enfonsar i els passatgers es
llencen a l’aigua desesperats perquè no tinc
suficients bots salvavides.
No aguanto més. M’enfonso turmentat pel
pes de la traïció. El meu cos ara dorm a les
profunditats de l’oceà i el meu llençol cadavèric
ondeja a la superfície.
_Nitsuga
23. Y LA ANGUSTIA SE
APODERÓ DE MÍ
Empecé a correr cuando el pánico se apoderó
de mi cuerpo. Miraba al suelo y veía como el
agua me empezaba a llegar por los tobillos,
por lo que cada vez era más complicado
abrirme paso. De repente alguien me cogió la
mano y empezó a estirar de mí, le seguí sin
saber a dónde me dirigía. Mi cuerpo estaba
paralizado, inmóvil, no oía nada. Lo único que
pude escuchar a la perfección entre los gritos y
lloros de la gente fue la voz de un hombre que
me decía que debía saltar a una barca para
poder escapar. Cuando estuve a punto de dar
el salto, escuché una voz que chilló: ¡Corten!
_Dreamer
24. ENGAÑADOS
Era el día del bautizo del aquel colosal
monstruo lujoso que pronto partiría en su
primer viaje rumbo a Nueva York, según me
habían informado. Encontrándome allí, empezó
la ceremonia.
Salió a dar la charla uno de los trabajadores
que construyó el casco del navío. Nos explicó
el tiempo que duró en finalizarse el proyecto,
presentó a otros de sus compañeros y
por supuesto al diseñador y organizador
de la construcción de la nave, entre otras
muchas cosas. En una de las afirmaciones
del empleado, aseguraba que las planchas
de metal que constituían todo el barco
eran resistentes a cualquier golpe y tipo de
climatología.
Como de costumbre, y siempre que se
bautizaba un barco, se lanzaba una botella
(en este caso de champán) contra uno de
los costados de la embarcación. Lanzaron
el envase, el mismo se rompió y abolló la
superficie metálica...
_Bonifacio
25. LA CIERTA HISTORIA DEL
TITANIC
Había una vez un enorme barco al que le
llamaron Titanic. Titanic, así lo apodaron por su
grandeza y fuerza, como los titanes. El mayor
barco de pasajeros del mundo. Era el viaje
inaugural desde el puerto de Southampton.
Pasaron cosas un tanto extrañas: El capitán
acortó camino por un sitio por el cual se hizo
de noche al pasar el barco, no conseguía ver
nada. De repente del mar emergió un barco el
doble de grande que el Titanic y el capitán lo
único que pudo ver es como el barco consiguió
dañar el Titanic, el cual resistía pero con
todo un lateral destrozado. El barco después
de chocar contra el Titanic desapareció y
se sumergió de repente. Quiso regresar a
Southampton por todos los daños. Intentando
volver apareció otra vez el barco gigante y esta
vez sí consiguió hundirlo.
_Hugo
26. EL DESPERTAR
Abro los ojos. El camarote está lleno de agua.
Me levanto pero me cuesta andar por el
balanceo del barco. Oigo un estruendo muy
fuerte. Estoy en el techo del barco.
Consigo abrir la puerta, gritos de niños que
buscan a sus madres y gente aterrorizada.
El agua me llega al cuello. Busco una salida, no
la encuentro. Noto como mi cuerpo se hunde.
Me voy a rendir.
Abro los ojos. Estoy en el suelo de mi salón,
los créditos de la película Titanic aparecen en
la tele.
_George
27. NADA NI NADIE
Vivo recluso entre cuatro paredes hechas
de barrotes. Solo cuando es hora de pasear
puedo oler el salitre y puedo oír el parloteo de
la gente.
En la monotonía de los días, ocurrió. El Titanic
chocó. La gente gritaba, lloraba. Y yo lo veía
como si no formase parte de ese sufrimiento.
Me mantenía en mi jaula, no por voluntad
propia. Era cerrada. Aunque si hubiese estado
abierta, ¿qué habría cambiado?
Nada. Nada hubiera cambiado. Nadie me
hubiera venido a buscar.
Empezó a entrar agua en la habitación. Los
otros perros ladraban, esperando ver a sus
cuidadores entrar por la puerta. Nada de eso
pasó.
Nada. Nada otra vez.
_Llunàtica
28. L’ÚLTIM ADÉU
Al aixecar-me d’aquell profund somni vaig
veure una carta sobre la meva tauleta de nit,
que deia el següent: “Estimada Rose, ja saps
que el nostre amor és un amor platònic, des
del dia que et vaig veure a la coberta del vaixell
em vaig enamorar. El cabell et brillava sota la
llum de la lluna, els teus ulls marró xocolata,
aquella brisa marina que feia volar el teu
vestit... des del cel només dir-te que t’estimo”.
Vaig agafar la carta i vaig sortir corrents cap al
lloc de l’última vegada que ens vam veure, vaig
mirar al mar i allà estava el teu reflex dient-me
un últim adéu.
_Skrr
29. LES NOVES AMISTATS
Un estiu d’aquells tan calorós que el sol
enlluernava l’immens oceà, vaig decidir pujar
a bord en aquell transatlàntic pensant que
trobaria noves amistats i així va ser.
Portava només dos dies i encara no n’havia
fet. El meu subconscient desesperat i alhora
relaxat pel soroll d’aquell transatlàntic tallant
les onades. De sobte alguna cosa va impedir
a aquell transatlàntic acabar el seu recorregut,
el culpable va ser un iceberg. D’un obrir i
tancar d’ulls el pànic va afectar tota la gent
incloent a mi, nens, nenes, avis, àvies, famílies
nombroses... cauen per la borda i jo també.
Tenia fred, pànic, i desesperat no veia res
només la meva mort però vaig tenir la sort de
sostenir-me d’una resta del vaixell una noia em
va donar la mà. Allà va acabar el meu viatge.
_DalasReview
30. INSTRUCCIONS
En cas de naufragi pregunti al primer mariner
on és la sortida.
PASSATGERS DE PRIMERA I SEGONA:
1. - Si és passatger de primera pugi a la
coberta de bots per les principals escales i
ascensors.
2. - Si és passatger de segona pugi també a la
coberta de bots per les escales secundàries.
PASSATGERS DE TERCERA:
1. - Si és passatger de tercera, pregui a Déu i
mantingui’s a la seva cabina amb tranquiL·litat
fins que un membre de la tripulació el vingui a
recollir.
2. - Si es troba a l’exterior de la seva cabina,
dirigeixi cap a la primera escala que trobi i
comenci a pujar.
_Wiliamson
31. ICEBERG?
Jo, en aquell moment, era capità de submarí
alemany que estava fent unes maniobres per
l’Atlàntic. Vaig seguir un gran vaixell durant
tres o quatre dies, no ho sé massa bé perquè
passava la gran part del temps submergit.
Durant l’última nit d’aquell vaixell vaig decidir-
me per emergir a l’exterior. Després d’una
estona vaig escoltar un soroll que sortia del
vaixell, vaig creure que eren càrregues de
profunditat, en aquell moment, vaig submergir-
me i vaig manar fer carregar un parell de
torpedes. Un minut després, vaig escoltar una
explosió i com grinyolava les seves plaques
metàL·liques. Quan vaig pujar el periscopi
vaig veure quatre enormes xemeneies i com
s’apagaven els llums.
La meva primera víctima hauria d’haver estat

15. 15
l’USS Carpatia.
Sóc l’únic que sap perquè es va enfonsar el
TITANIC.
_Wiliamson
32. UNA CARTA SIN RESPUESTA
Hola mama,
Las cosas en casa no van muy bien y por eso
he decidido irme a comenzar de cero en otro
sitio, y si te preguntas de donde he sacado el
dinero del billete, he estado trabajando.
Cuando el barco zarpó, tú venías corriendo y
gritando “no, no te vayas”.
Una noche, me levanté y fui a la popa y vi un
iceberg gigante y yo comencé a gritar ¡iceberg!
¡Iceberg! Pero nadie me hacía caso y cuando
chocamos contra el iceberg, vi a mucha gente
tirándose desde la barandilla del barco.
Pasaron muchas horas hasta que se comenzó
a hundir, y se ahogaron muchas personas y los
botes salvavidas no estaban llenos del todo, y
vi cómo se alejaba mi esperanza.
Espero que la botella que tiro llegue donde
quería estar yo: En casa.
_M.T.P.
33. TITANIC: EL ÚLTIMO ADIÓS
Por primera vez subimos a un barco yo y mis
padres. A ellos les encantaba viajar. Subimos al
barco, cogí a mi madre de la mano tan fuerte
que me preguntó: ¿Caroline, tienes miedo?
Yo le dije que no, mi madre sintió un escalofrío
por todo el cuerpo, se hizo de noche, me fui a
dormir y mi madre dijo que se iría más tarde.
Me despertó gritando desesperadamente,
cuando salimos al pasillo vimos una oleada de
gente. Pensaba que era una pesadilla eterna
mientras subíamos a la cubierta empecé a
gritar. Había un niño ciego, se guió gracias a
mis gritos, me sentí aliviada al salvar una vida,
mis padres nos llevaron a los dos al bote y,
por desgracia, solo quedaban dos espacios
libres. Mis padres me dijeron que vendrían
detrás, cuando me di cuenta el bote ya estaba
demasiado lejos. No volví a verlos más.
_Viajero sin miedo
34. DIARIO DE UN PASAJERO
18/5/2017:
Hoy he llegado al puerto de Nueva York. ¡Ya
iba siendo hora! El barco ha llegado con un
poco de retraso al puerto. Bueno, en eso que
he bajado por el puente y me he fijado que era
metálico; lo he encontrado extraño porque el
último que vi en Southampton era de madera.
He bajado a tierra y me he dirigido hacia un
hotel de cinco estrellas. He intentado cruzar la
calle pero he encontrado demasiados coches.
Cuando he conseguido cruzar la calle me he
dirigido hacia el hotel. Cuando he llegado a la
calle no lo he encontrado en ninguna parte.
¿Dónde me ha llevado el Titanic?
_Wiliamson
35. ESPEREU-ME
Ja sento aquest ris d’olor impregnant-se en
la meva roba. El vent que ja m’empeny a
aquell vaixell direcció New York, el Titanic.
Matí del 10 d’abril del 1912 i ja sento com les
imperfeccions del mar mouen els meus peus,
ja sento el meu destí a un simple pas. Els meus
ulls perceben com una multitud de colors
corre al meu voltant, una infinitat d’iL·lusions
pujant una a una les escales per assolir
aquesta maquinària, la més segura, a la qual
qualsevol de nosaltres confiaria la vida. Pare,
mare, arribaré i li portaré el meu cor a la meva
estimada, els seus ulls, ulls blaus que recordaré
en la immensitat del cel. Avui ja puc assaborir
l’olor del mar, el meu amfitrió, el que m’acollirà
les pròximes jornades. El mar m’abraça per
emportar-me al seu interior. La felicitat m’ha fet
seva.
Espereu-me.
_Lord
36. EL BOCETO
En 1996, el buscador de tesoros Lovett decide
sumergirse entre los restos del Titanic, para
encontrar una gargantilla, con un valioso
diamante. Piensa que se encuentra en el
camarote de Caledon. En el pecio, logra llegar
a su camarote, descubre una caja fuerte.
Cuando la abre, se da cuenta de que nada
más hay un boceto. En él, se encuentra una
joven desnuda con una gargantilla. La fecha del
boceto era del 14 de abril de 1912, la noche
en la que el Titanic se hundió. Lovett decide
anunciar el hallazgo en la televisión. La joven
del boceto parecía haber muerto, pero al ver
esa imagen en la televisión, se descubrió que
estaba viva.
_Limón
37. CAIXETA DE MÚSICA
Eres un tipus ferm i baixet, t’estimava Oncle.
Em passava els dies escoltant-te davant
l’orquestra del Titanic on tocaves l’acordió.
La nit que el Titanic va començar a enfonsar-se
em vas despertar. Em vas agafar la mà. Oncle,
tenies els ulls plens de llàgrimes però no les vas
deixar escapar. Amb la veu trencada em vas dir
que t’havies de quedar allà però que tenies un
regal per a mi.
Vas treure una caixeta de música, era la cançó
que sempre tocaves, et vaig abraçar i em vas
somriure.
La meva barca atapeïda de gent va allunyar-se.
Vaig sentir com tocaves fins al teu final. Vaig
tocar amb tu fins que ja no et podia sentir.
Les notes de la caixeta encara passen una
darrere l’altre, com el temps i la vida.
_Anne
38. TODO PARECE REAL
Me quieren hacer creer que el indestructible
Titanic se está hundiendo, pero es imposible,
deben de estar jugando conmigo, como hacen
siempre. Aún así parece todo demasiado real:
los gritos de pánico y los llantos desesperados,
la gente corriendo para salvar su vida. No
puede ser todo fruto de mi imaginación.
Dicen que corra, que si no moriré, pero estoy
seguro de que me mienten, solo pretenden
confundirme. Aunque quizás lo que está
sucediendo sea verdad. ¿Cómo saber si estoy
siendo testigo de una horrible catástrofe o tan
solo me lo estoy inventando? Lo más probable
es que sea otra de mis paranoias, hace horas
que no me tomo mis pastillas. No puedo fiarme
de nadie, cualquiera puede ser solo una visión.
Lo único que puedo hacer es esperar, y la
espera va a acabar con la poca cordura que
me queda... y tal vez también con mi vida.
_Mad Hatter
39. EL MÚSICO
Mientras toco, me doy cuenta de que no habrá
un final feliz para mí como el de los cuentos.
Ya no hay esperanzas. Ya no hay nada...
Lo peor de todo es ver la gente atrapada,
el trasatlántico inundándose, las personas
corriendo desesperadamente de un lado a otro
y los botes casi vacíos. Aunque toque para
calmar a la gente, nadie se va a tranquilizar.
Ni siquiera yo. La mayoría sabemos nuestro
final. Al menos, me iré de este mundo tocando
música, mi gran sueño mientras me pregunto
¿Algo puede cambiar todo esto? Y entonces
encuentro la respuesta: ponerle fin a esta
pesadilla y despertar en la realidad. Pero ¿Esto
es un sueño o la vida real?
_Tris
40. EL CONCURSO
Hace varios meses que gané el concurso.
Ahora estoy en el trasatlántico, cenando en
el comedor del barco. Me estremezco nada
más escuchar un estruendo sonido. Todos
nos levantamos asustados y surge el pánico.
Inmediatamente se forma un alboroto de
personas aterrorizadas que corren de un lado
a otro. En pocos minutos, el agua comienza
a recorrer el suelo del barco. Cada vez hay
más y más. Igual que la cantidad de agua
que no deja de aumentar dentro del barco,
la desesperación y el miedo de las personas
crece. Y con pocas esperanzas de seguir
viva, el trasatlántico se parte en dos, y me
quedo agarrada a la barandilla con todas mis
fuerzas. Las pocas esperanzas que tenía se
desvanecen cuando caigo al agua del océano
que está sumamente fría. En esos momentos
sólo puedo pensar en el concurso que gané y
en cómo ha acabado todo.
_Tris
41. SUEÑO PREMONITORIO
Extracto del diario personal del capitán Edward
John Smith:
«Domingo 14 de abril de 1912
El telégrafo Marconi recibió ayer avisos de
bloques de hielo en nuestra ruta, y quizá
sea por eso por lo que esta noche he tenido
ese horripilante sueño, que me asusta por lo
realista que es. Por primera vez en toda mi
carrera siento miedo. Miedo a no acabar este
último viaje. Cada vez que recuerdo esa escena
del sueño, me pregunto cómo afrontaría la
situación, poniendo a todo el mundo a salvo
mientras yo me hundo con los restos del RMS
Titanic en medio del Océano Atlántico Norte.
La debilidad me recorre la espalda en forma de
escalofríos, y por una vez me gustaría haberme
quedado en casa. He dado la orden de virar
hacia el sur y desviar un poco la ruta, ahora
debemos actuar con destreza y esperar que
todo salga bien.»
_Albertus Elementus
42. JULIANA STEVENSON
Juliana, directora del gran museu marítim del
port de Southampton i una gran amant dels
llibres, té l’oportunitat de navegar en el Titanic,
gràcies al seu gran antic treball de recerca.
Una gran oportunitat per a ella, fins que dos
dies abans agafa la grip, una malaltia greu per
l’època. Ella igualment té que prendre una
decisió, anar o no. Però per desgràcia decideix
anar. Aquella malaltia possiblement acabaria

16. 16
curant-se, però ella mai tornaria a sortir d’aquell
vaixell.
Recorda, les petites decisions són grans
decisions en un futur.
_Pink Boat
43. AVENTURA INESPERADA
Hace una década tuve una gran aventura
llamada Titanic. Aquel día estuve de vacaciones
con mi familia, hasta que nos dijeron que
pidiésemos ayuda porque la necesitábamos.
Mi padre llamó a todos los teléfonos posibles.
Mi madre pensando en qué hacer, y mi
hermano y yo también pensando. A mi padre
le dijeron que los botes nos podrían ayudar.
Y yo no lo dudé y me tiré al agua sin ninguna
dificultad. Mi madre vio que la proa no estaba
lo suficiente correcta para aguantar más de lo
que creíamos, así que, mi madre y mi hermano
me acompañaron en el bote. Mi padre también,
pero decía que tendría que ayudar a más
personas como niños. Mi padre ayudó a salvar
a 100 personas aproximadamente. Vino un
helicóptero y nos ayudó.
_Minnie
44. ESMORZAR AGITAT
En aquell precís moment em vaig llevar, eren
les 12 del migdia i tenia un mal de cap immens,
després d’aquella nit de festa. Vaig fer com
aquells últims dies i em dirigí cap al bar a
esmorzar quan, de cop i volta, vaig sentir els
crits de pànic dels altres passatgers. Jo ni
em vaig immutar, pensant que seria alguna
altra influencer de per allà i seguí amb el meu
cafè, però llavors sí, vaig notar un fort impuls
contra el terra, i vaig caure. Després dels petits
instants inconscients, vaig contemplar com
la coberta s’inundà d’aigua i, corrents, vaig
buscar una sortida, però ja era massa tard.
No sabia com sortir, així que ja vaig saber
que tot s’havia acabat. Però, per sort, del no
res, aparegué una donzella que em donà la
mà i, gràcies a ella, em vaig salvar d’aquella
catàstrofe, on quasi tothom morí.
_Algú d’aquest món
45. EL DESTÍ JA ESTAVA ESCRIT
“Avui és el dia”, vaig pensar. Avui era el gran dia
que portava desitjant de feia temps, a les 9:00
del matí pujaria al “TITANIC” per anar a un país
que no havia anat mai: Amèrica.
Vaig ser un dels primers a pujar a un vaixell que
faria història, jo estava al camarot dels pobres i
de moment tot era normal, fins que vaig veure
un preciós i gran cotxe que es parava just al
davant del Titanic. Vaig fixar-me en unes portes
que s’obrien i una bella noia que baixava,
només de veure-la vaig pensar que ella em faria
canviar la vida.
_Kate
46. TUVE LA SUERTE DE PODER
CONTARLO...
- Lo conseguí, he conseguido abrir la puerta,
¡Vamos chicas! Estábamos en primera clase.
Cuando entramos, había de todo menos
tranquilidad. ¿Qué estaba pasando? Me
acerqué a preguntar a un hombre y él me
contestó: “No corráis, ya es demasiado tarde.
Estáis...”
Me desmayé. Cuando desperté, me
encontraba en el hospital. Había tenido suerte,
no como ellas...
_RMS
CATEGORIA C
(MAJORS DE 16)
1. EL BUCLE
23 d’Abril de 1912:
L’equip forense dictamina que el cadàver T056
recuperat del naufragi ha mort d’un tret al cap.
Res estrany, donades les situacions de pànic
que es van viure. Pel que fa al nom gravat a la
polsera metàL·lica, Frederick Murray, tampoc
és del tot inexplicable que no aparegui a la llista
d’embarcament de Southampton, amb tot allò
de la revenda de bitllets. Res a reportar, doncs.
9 dies abans:
L’oficial Murdoch fa dies que té un mal
presagi, i acumula moltes hores de guàrdia a
la cabina de comandament. Quan de sobte
veu aparèixer del no res aquell espectre, treu el
revòlver de forma instintiva.
197 anys després:
El doctor Murray comprova coordenades, data
i hora. Emocionat, pensa que el primer viatge
en el temps servirà per evitar una tragèdia. Poc
imagina que aquell viatge ja l’ha fet milers de
vegades, atrapat en un bucle temporal infinit.
_Charles Joughin
2. CARTA DE RUPTURA
Estimada Uisce:
M’has trencat el cor, literalment. La supèrbia
irlandesa m’ha encegat, com una espessa
boira, i no t’he vist venir. Ho eres tot per mi,
des del dia que vaig néixer i em vas acollir en
els teus braços. La teva carícia líquida era tot
el que necessitava per no enfonsar-me. I ara,
quan a la fi he deixat enrere la virginitat del
port somniant en culminar la nostra primera
relació, em fas saber a puntades de gel que
també serà l’última. Moro esbudellat, mentre
m’omplo de tu. La sal de les llàgrimes dels
petits humans que m’abandonen es dissol amb
la teva. Centenars de llumetes que s’apaguen,
milers de crits que s’ofeguen. Diuen que la
venjança es serveix freda, però jo a tu et desitjo
que t’escalfis i et fonguis en el pitjor dels canvis
climàtics.
Sempre teu, ara sí, HMS TITANIC.
_Charles Joughin
3. SUPERVIVENT?
Només hi ha una cosa més esgarrifosa que
els crits d’horror i és quan aquests es van
convertint en silenci. El silenci el trenca només
suaument un somiqueig. M’irrita i alhora em
provoca enveja aquest somiqueig. Sento
que mai més podré plorar. El pànic i el fred fa
estona que m’han glaçat l’ànima. Algú ha dit
que havíem d’acostar-nos a recollir els menys
afortunats, els nostres companys que estaven
morint de fred a l’aigua. Ho ha dit sense
convenciment, i els altres hem fet com si no ho
sentíssim.
_Neula
4. ECOS DE UN DESASTRE
Todo rompía el silencio que se le suponía a las
entrañas del océano. El submarino era una olla
de grillos.
- «Deep cod» a Sirius. David, vemos la popa.
Vamos a rodearla, pero a primera vista parece
estar hecha polvo.
- Sirius a «Deep cod». Vamos preparando el
nuevo filtro de acústica mientras os ponéis en
posición.
- ¿Quién será ese documentalista que quiere
grabar los sonidos del Titanic?
- Un tarado, seguro.
- Silencio los de abajo, que estamos filtrando
los sonidos... ¿Qué es eso? ... ¿No lo
escucháis?
- No. Aquí no oímos nada, tan solo nos
aburrimos.
- ¡Callad, coño! Y poned el oído. Suena algo
raro.
Todos se concentraron intentando descifrar
aquellos supuestos sonidos.
- Para papa, pa pa pa, pa pa pa. Canturreó el
comandante del Sirius.
- Es un ragtime, gritó el piloto. Una orquesta
tocando un ragtime.
_Arístides Montoya
5. 41º 46’ N – 50º 14’W
Era el único exceso que se permitía, igual que
antes se lo había permitido su madre. Navegar
cada catorce de abril en un yate alquilado
hasta el lugar donde colisionó el Titanic y lanzar
al mar un ramo de gardenias.
Madre fue una de las pocas personas de
tercera clase que se salvó, pero dejó en el
camino a su amante, el que le había prometido
una vida mejor en América.
Con la venta del collar de perlas que le arrancó
del cuello a aquella mujer que quería subir al
bote, madre puso un restaurante que le fue
bien. Ahora ella regentaba treinta locales y salía
en la prensa. Madre nunca se arrepintió y ella
tampoco lo haría. América es dura.
_Arístides Montoya
6. ORGULLO
El tapón de champán rebotó con fuerza en el
techo del puente de mando.
- Este barco es una maravilla. Es insumergible.
- Brindemos por eso.
_Arístides Montoya
7. UNA DUDA RAZONABLE
Como muchos de los presentes, aquel
hombrecillo sin abrigo y con gorra había
acudido a la dársena atraído por la curiosidad
de ver partir el que, según la prensa, era
el mayor y más lujoso barco de pasajeros
construido hasta la fecha.
- ¿Se imagina que naufragara? - le preguntó

17. 17
de improviso al caballero que, pipa en boca,
miraba con atención el desamarre e izado del
ancla.
- ¿El Titanic? ¡Usted no sabe lo que dice! -
exclamó mientras exhalaba una vaharada de
humo ofendido por el comentario que aquel
desgraciado se había atrevido a sugerir -. Ese
barco es indestructible. Se lo digo yo, que he
sido capitán de un buque mercante durante
treinta años.
Luego, sin darle tiempo para la réplica y con
la superioridad que le otorgaba su experiencia
como marinero, murmuró “ignorante”, dio
media vuelta y se alejó de allí, dejando al
hombrecillo enredado en sus reflexiones.
_Pejota
8. ÒXID D’OCEÀ
Viatge a la fosa del silenci oceànic, depressió
i peixos freds, gebrada i amants congelats.
Camí vertical salat d’aiguaneu. Sepeli de peons
i reis d’un transatlàntic literari. Ensopec a l’atzar
contra el paredón suspès. Titànic a quadres
negres i blancs. Tresor oxidat al cingle d’algues,
neu i plàncton. Línies d’aigua que es desborda.
Efemèride luctuosa que viatja sobre les onades.
_Pelegllefer
9. MAYFLOWER
Rob Mayflower s’embarcà en una aventura
d’exili sota un nom inventat perquè a alta mar
les mentides no són cap crim si ningú no les
veu. I com un ratolí de coberta, es dedicà
a ratar el temps con només saber fer els
polissons, però s’equivocà de nom perquè no
s’esperava que un altre naufragi li estrellés el
futur que cosia d’amagat del món. Es tancà
en una bombolla que l’horror d’aquella nit
va deixar buida i es va prometre sobreviure
com una obligació per a algú amb nom de
vaixell enfonsat a bord d’un transatlàntic que
semblava invencible. No sabia com, però la
sort li passà per sobre com una alenada de
vida. I des de llavors, l’únic polissó del “Titanic”
vivia per explicar-ho. Convidat per tots els
naviliers dels mars coneguts, només demanava
una cosa: una cabina sense finestres per no
veure mai més el mar.
_Calipso
10. AQUELLA DICHOSA
MOQUETA
Me asignaron el ala de los camarotes de lujo.
El capataz quería que todo estuviera perfecto:
las lámparas siempre encendidas, los pomos
de las puertas relucientes, los almohadones
mullidos y nuestros zapatos bien lustrados.
Pero mi calvario era aquella dichosa moqueta
del pasillo.
Por más que lo intentaba era imposible dejarla
tirante; cuando no se levantaba por una
esquina, algún viejo ricachón la arrancaba
arrastrando sus burgueses pies. Al capataz
le daba algo cada vez que veía un pliegue y
amenazaba siempre con tirarme por la borda.
La encolaba cada noche durante la cena, pero
por la mañana ya se había vuelto a despegar.
Precisamente esta tarde la había remachado
con clavos de cabeza fina. Es una pena que
con el choque y el jaleo, el Capitán se haya
perdido mi trabajo. Estoy seguro de que aquí,
en las profundidades, debe ser la moqueta
mejor colocada de todo el océano.
_Iscariot
11. CANT DE MUSES
Mentre l’aigua glaçada em pressionava
els pulmons i les entranyes de l’oceà
m’arrossegaven lentament a l’Avern, vaig
escoltar música.
La llum quart creixent de la lluna era tan sols un
miratge més abans de ser engolit per la massa
aquosa. Queia a l’abisme sense poder fer-hi
res; el cos no em responia, i havia perdut la veu
per demanar ajuda. Em moria. Però de nou, la
música: Euterpe i Melpòmeme tocaven només
per mi. Quan vaig obrir els ulls estava arraulit en
un bot, xop, al costat de més persones de les
què cabien en aquell esquif tan petit.
- Guaita! Els músics segueixen amenitzant el
viatge a l’infern!
_Tyché
12. SOROLL DE FERRO
Es deia Keith. Tenia 13 anys, i un munt de
ferides obertes a les mans.
Aquell ferro li havia semblat manejable i dòcil al
principi, quasi amigable. Però amb el pas dels
mesos semblava que la matèria s’enduria. Es
feia més i més pesada, i més hostil.
Les seves mans ja no eren mans de nen, sinó
d’aquell que ha perdut tota esperança en el
futur, però també en el passat. Havia oblidat
d’on venia. Era un Keith desdibuixat d’ell
mateix, entre el soroll de les màquines i la suor
d’aquells homes que esbufegaven.
Es deia Keith. Tenia 13 anys, i treballava a les
drassanes de Belfast, construint un monstre de
ferro forjat i d’acer.
Clong! Clong! Dia i nit. Un soroll dur i profund,
que res podria amortiguar.
Al cap i a la fi, aquell era ferro del Titanic. Dur i
fred com el gel.
_Joan Petit
13. DESDE EL OTRO LADO DEL
MUNDO
Despierta en mitad de la noche y un escalofrío
le recorre el cuerpo.
A su mente acude el recuerdo de la última
conversación familiar.
“Antes de que se hunda ese moderno barco se
derrumbará esta casa”, aseguró.
Acostumbrado a largos viajes transoceánicos
por motivos de trabajo, no tomó en cuenta el
pálpito premonitorio de su Madre, que temía
que algo ocurriera durante aquella travesía.
Sentado en la cama de su lujoso camarote
escucha crujidos, gritos y carreras.
Su mente no lo admite. ¿Un accidente?
Imposible.
Pero movido por un resorte invisible, tal vez
su Madre avisándole desde el otro lado del
Mundo, se viste y coge la maleta.
Sale al pasillo, donde un río de agua helada le
hace ser consciente de lo que realmente está
ocurriendo. Su Madre tenía razón. Se hunden.
Cree escuchar música. Las notas de “Cerca de
Ti, Señor” le hacen sentirse sereno.
_Maest
14. CALMA DINS EL DESGAVELL
ABSOLUT
La lluna plena brillava més que mai aquella nit,
aliena al que estava succeint. Jo l’observava
intentant trobar la calma que des de feia
uns minuts havia abandonat el vaixell al ser
substituïda per un desgavell absolut. Hi havia
gent corrents desordenadament per la coberta
i altra que es barallava per intentar pujar en
el darrer bot salvavides que estava a punt de
partir-se en dos per l’excés de pes. També
hi havia persones que presses pel pànic es
llençaven a l’aigua gèlida sense ser conscients
que allò els portaria inevitablement el final de la
seva existència. Només jo estava tranquiL·la,
observant detingudament les estrelles i
aquella llum blanca i potent que irradiava la
lluna. Per què posar-me nerviosa als meus
80 anys si sabia que no hi havia res a fer?
Definitivament, era millor viure aquells darrers
minuts, recordant infinitat de moments que
completaven tota una vida plena d’amor.
_Pit-roig
15. A LES CUINES
Aquesta minyona no hi havia qui l’aguantés.
Quina noia més poc eixerida.
Era el segon viatge que feia i el mareig li
causava un estat d’inutilitat permanent. Quan
va aconseguir mantenir-se serena, la feina
brillava per manca de pulcritud: tasses brutes,
plats trencats, racons sense escombrar...
Arribant a port ja la posaria en el seu lloc, no
volia veure-la més! Si esperava una carta de
recomanació, ja!!, que s’assegués a esperar-la.
Ella no pensava moure un dit per recomanar-la.
Què s’havia pensat?
Una agricultora amb aspiracions de cuinera en
cap!!!!! Quina bestiesa!!!
On anirem a parar?
El món s’estava tornant boig! La gent no es
conforma amb el que és!
De cop, pel respirador de la cuina del vaixell ja
no va entrar aire; el raig d’aigua va ser potent i
imponent... va anar directe al cap de la dona.
Aquesta encara seguia pensant en la noieta...
_Titan-Maniac
16. EL TITANIC LA IMMENSA
MÀQUINA D’ACER
En el Titanic... aquell buc de gran estatus
i impressionants mides. En la seva última
travessia al fer-li front a un iceberg va enfonsar-
se i amb ell, els somnis, esperances i vides de
les persones que anaven a bord. Però ens va
deixar la història de la lluita entre la imponent
màquina d’acer contra la brutal naturalesa dels
oceans, la que no té rival (ni tan sols aquest
icònic vaixell), encara que va tenir una història
curta durarà i serà recordada fins a la fi dels
temps.
_Baró Vermell
17. LA MOSCA
¡Hay una mosca en la sopa!
¡Hay una maldita mosca en mi maldita sopa!
¿Cómo puede pasar una cosa así en el barco
más caro del mundo?
Eso y mucho más era lo que desde hacía un
buen rato gritaba uno de los comensales del
comedor principal.