La Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans d’aquesta comunitat un centenar de propostes fruit d’una profunda i acurada reflexió amb els interlocutors socials i econòmics illencs. Podríem dir que és el nostre full de ruta, el camí que des de la Lliga volem seguir en la nostra aposta per garantir el futur de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en un escenari de post crisi que, més prest que tard, s’obrirà per a tots els ciutadans d’aquesta terra.

1. 100 punts
per guanyar el futur
+ 1 compromís
PROGRAMA ELECTORAL 2011

2. Índex Les raons d’un
projecte reformista
Autogovern 5 El proper 1 de març de 2013 es compliran 30 anys de l’aprovació del primer Estatut d’Autonomia de
les Illes Balears, l’instrument normatiu pensat i dissenyat per atorgar als ciutadans de les Illes una ca-
Educació 5
pacitat real en matèria d’autogovern, potenciant al mateix temps la nostra llengua, cultura i identitat
Model audiovisual 7 pròpies. Una fita que en principi havia d’esdevenir històrica, des del moment que havia de canviar de
Sanitat 7 soca-rel el futur d’aquesta comunitat.
Dependència 9
Gairebé tres dècades més tard, s’imposa la realitat: el camí cap a l’autogovern ha quedat estroncat
Immigració 11
per nombrosos obstacles, alguns deguts a la nostres pròpies equivocacions en no saber concentrar les
Turisme 11 energies col·lectives en resoldre els problemes estructurals d’aquesta terra. En lloc d’això, sovint hem
Administració 13 invertit més temps a fomentar debats identitaris estèrils i a generar conflictes inexistents (llengua, edu-
Societat 15 cació, territori..) que en definir què volíem fer i cap a on volíem anar. Per això, hem de reconèixer que
en gran part hem perdut, durant aquestes prop de tres dècades, el temps per les bardisses, deixant de
Treball i empresa 15 costat allò que era més necessari: garantir un futur de benestar i d’esperança per a totes els ciutadans
Comerç i Indústria 17 que viuen i treballen a les Illes Balears.
Agricultura i pesca 17
És, per tant, el moment de rectificar. Hem de començar assumint que no som tan rics com ens pensà-
Medi Ambient 19
vem, que durant massa anys hem viscut per damunt les nostres possibilitats, i que és hora de raciona-
Economia 19 litzar els comptes públics (i privats). D’entrada hem de reconèixer que l’administració autonòmica està
Cultura i Patrimoni 21 sobre dimensionada i que, per tant, l’hem d’aprimar allà on es pugui o directament retallar allà on faci
Ordenació territorial i urbanisme 21 falta. I també que hem d’assumir les competències que interessi tenir sempre que sigui convenient
per als interessos generals de la nostra comunitat, no pel simple fet d’acumular competències com un
Universitat i investigació 23
objectiu en si mateix. L’autogovern és bo únicament si és útil a la societat que el reclama i a la qual
serveix, això ha de quedar molt clar.
Per tant, s’imposa un repensament del que suposa l’autogovern illenc, una mirada sense prejudicis a
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
allò que som i a allò que volem ésser. I aquesta “refundació” del fet autonòmic només es pot plante-
jar a partir de cinc grans conceptes: economia productiva, seguretat jurídica, una educació i sanitat de
JAUME FONT BARCELÓ qualitat, finançament just i una administració eficaç i ajustada a les nostres possibilitats. Sense un gran
Candidat al Consell de Mallorca
consens social i polític al voltant d’aquestes grans qüestions estratègiques, el nostre futur es pot veure
i al Parlament de les Illes Balears
amenaçat i podem perdre -que sap si definitivament- el tren de la història.
Programa Electoral 2011
Per fer front a aquest repte estratègic, la Lliga Regionalista de les Illes Balears proposa als ciutadans
d’aquesta comunitat un centenar de propostes fruit d’una profunda i acurada reflexió amb els interlo-
cutors socials i econòmics illencs. Podríem dir que és el nostre full de ruta, el camí que des de la Lliga
volem seguir en la nostra aposta per garantir el futur de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera en
un escenari de post crisi que, més prest que tard, s’obrirà per a tots els ciutadans d’aquesta terra.
2.
3.

3. Autogovern
1. Garantir als ciutadans de les Illes Balears 3. Proposar la reforma del Senat per tal que
el desenvolupament harmònic de l’au- esdevingui, d’una vegada, la cambra terri-
togovern per tal d’assolir uns nivells de torial que necessita un país plural com és
benestar, progrés, cohesió social i expec- el nostre.
tatives de futur adequats.
4. Reclamar a l’administració central, en
2. Esgotar les vies d’autogovern que permet concret, les competències sobre Costes i
l’Estatut d’Autonomia i cloure, definitiva- sobre l’ús i gestió del Mar Balear.
ment, el mapa autonòmic balear abans
de juny de 2013, tant en la relació amb el
govern central com entre les pròpies Illes i
amb els ajuntaments.
Educació
5. Reorientar l’actual sistema educatiu illenc, pels alumnes pel que fa al coneixement
en el sentit de fomentar simultàniament de les dues llengües cooficials.
coneixements i habilitats, a més de
reforçar la Formació Professional en el 9. Implantar un pla de formació del profes-
marc d’un economia de serveis altament sorat, per tal de garantir el reciclatge dels
diversificada i cada dia més exigent. docents. Instaurar períodes obligatoris de
Elaborar un catàleg de recursos pràctiques dels professionals de l’ense-
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
didàctics on line per a l’ús de 6. Elaborar un catàleg de recursos didàctics nyament de Formació Professional dins
on line per a l’ús de professors i alumnes l’àmbit empresarial.
professors i alumnes en els diferents
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
en els diferents nivells educatius.
nivells educatius. 10. Promoure un pla de lluita contra el fracàs
7. Reduir en un 20% el personal dedicat escolar.
a tasques administratives dins l’àmbit
educatiu i fer el mateix amb el personal 11. Establir fórmules educatives per donar
alliberat per a funcions sindicals. una segona oportunitat acadèmica a les
persones que han abandonat abans d’ho-
8. Mantenir l’actual Decret de Mínims, vin- ra els seus estudis, a fi de reforçar la seva
culat a una avaluació anual, per part de qualificació acadèmica amb vistes a poder
la Conselleria d’Educació, del nivell assolit reincorporar-se al mercat laboral.
4.
5.

4. Model audiovisual
12. Mantenir un únic canal de televisió públi- 13. Convertir l’actual Televisió de Mallorca en
ca autonòmica (IB3), que permeti avançar un segon canal d’IB3 via satèl·lit, que es-
en la cohesió social i en la defensa de devingui una porta oberta al món durant
la nostra identitat i cultura. Defensar tot l’any, per tal de projectar la realitat
l’estabilitat laboral de la seva plantilla de illenca.
treballadors i reduir el nombre dels alts
càrrecs de la televisió pública. 14. Foment de les Illes Balears com a plató
per a produccions cinematogràfiques,
amb el que això suposa d’inversió
econòmica i de promoció turística de la
comunitat. L’administració ha d’ajudar
a les productores que vulguin rodar a la
nostra comunitat.
Sanitat
15. Avançar cap a un escenari d’eficiència 18. Redefinir el model de Sanitat pública
sanitària en tots els àmbits, incloent una illenc, tenint en compte paràmetres
racionalització del costos (centrals de de sostenibilitat econòmica i qualitat
compres) i un control de la despesa sani- assistencial, per tal d’avançar cap a una
tària sense reduir l’eficàcia assistencial. sanitat eficient, efectiva i equitativa.
16. Avançar cap a una llista d’espera zero 19. Revisar l’actual marc legal dels tre-
Avançar cap a una llista d’espera zero en assistència sanitària i en atenció a la balladors sanitaris illencs per fer una
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
en assistència sanitària i en atenció a dependència. Sanitat més dinàmica, sostenible entre
la polítiques d’inversions, les necessitats
la dependència.
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
17. Excloure el debat idiomàtic de l’àmbit dels treballadors i les exigències reals dels
sanitari, garantint una bona praxis assisten- usuaris. Una Sanitat no polititzada, en la
cial mitjançant uns programes idiomàtics qual els professionals treballin a gust.
adients, que permetin, als professionals
sanitaris que venguin de fora, d’entendre, 20. Desenvolupament de nous plans sanitaris
valorar i assumir la nostra realitat cultural sectorials (salut mental, cardiovascular,
i idiomàtica, a partir sempre de criteris de càncer, gerontologia, educació sanitària,
qualitat assistencial com a fita irrenunciable. prevenció de malalties de transmissió
sexual, drogodependències....)
6.
7.

5. 21. Potenciar la figura i el funcionament efi- 23. Reestructuració de les despeses sanitàri-
cient i real dels Comitès d’Ètica Específics es. Estudiar, implementar i desenvolupar
dins el marc assistencial hospitalari. Mar- nous sistemes o fórmules de finançament
car els objectius, composició i funciona- ja existents dins l’àmbit europeu i adap-
ment dels mateixos dins el mapa sanitari tar-les a la realitat balear, per fer possible
illenc. la sostenibilitat del sistema de salut a les
Illes Balears i evitar la seva fallida.
22. Definició i desenvolupament de la carrera
professional. Una carrera professional 24. Redefinició de les polítiques de Gestió
orientada als metges i professionals Farmacèutica.
d’infermeria i inspirada en l’autoformació,
en sintonia amb els objectius de la política 25. Obrir un vertader debat sobre la necessi-
sanitària. tat i viabilitat de la creació d’una futura
Facultat de Medicina a les Illes Balears.
Dependència
26.- Incrementar les places de serveis socials 29.- Reclamar les transferències estatals per
per a les persones amb discapacitat al finançament de l’ocupació i la inserció
(centres de dia, ocupacionals, residencials, laboral de la persona amb discapacitat
habitatges tutelats...). Elaborar un quadre psíquica i/o física.
de situació respecte al concert actual i de
les necessitats reals per tal d’avaluar les 30.- Promoure la contractació de persones o
deficiències i necessitats. serveis de centres especials de feina on la
Reclamar les transferències estatals seva plantilla la conformin, majoritària-
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
per al finançament de l’ocupació i la 27.- Sortir dels darrers llocs del rànquing ment, persones amb discapacitat psíquica
autonòmic de finançament en matèria de i/o física.
inserció laboral de la persona amb
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
Dependència i arribar -com a mínim- a
discapacitat psíquica i/o física. la mitjana estatal d’inversió a l’hora de 31.- Incrementar les infraestructures que
finançar la Llei de Dependència. generin places de serveis socials per a
aquest col·lectiu, a més de crear un pla
28.- Simplificació administrativa, burocràtica i d’inversions per poder ampliar les places
de gestió de competències entre la Con- concertades ja existents.
selleria d’Afers Socials i els Consells de
Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
8.
9.

6. Immigració
32. Redactar una llei autonòmica per a la 33. Crear un consell consultiu de la immigra-
integració social i econòmica de les perso- ció, un ens plural de caràcter insular que
nes immigrants. permeti debatre la realitat del fenomen
migratori a la nostra comunitat des del
punt de vista social, econòmic, cultural,
ètnic, educatiu o religiós.
Turisme
34. Revisar íntegrament el concepte de pro-
moció turística, apostant per campanyes a 37. Mantenir la proposta de reconversió de
termini mitjà, potenciant la marca de cada la Platja de Palma com acció principal del
illa (en lloc de la d’Illes Balears) i amb que ha de ser el futur turístic de les Illes
capacitat per obrir nous mercats. Balears. Apostar pel diàleg i el consens
amb totes les parts a l’hora de donar solu-
35. Crear una xarxa cicloturística en condici- ció a un problema que pot marcar el camí
ons a totes les Illes, per tal d’afavorir la a seguir en altres zones que necessiten
pràctica del ciclisme tant a nivell d’aficio- d’una reconversió a les Illes Balears.
nat com per a albergar estades hivernals
d’equips professionals. 38. Eliminació en deu anys de les milers de
places obsoletes que fan una guerra de
Revisar íntegrament el concepte de 36. preus a la baixa.
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
Apostar per una promoció turística que
promoció turística, apostant per sorgeixi del consens entre l’administració
i els sectors involucrats. Crear uns ens 39. Recolzar l’agroturisme i el turisme rural,
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
campanyes a termini mitjà, potenciant com a fórmules d’activitat turística que
insular que es faci càrrec de la promoció
la marca de cada illa (en lloc de la turística de cada illa amb la presència de permetin la protecció de l’entorn natural.
d’Illes Balears) i amb capacitat per tot el sector turístic i obrint la porta al
capital i a la gestió privats.
obrir nous mercats.
10.
11.

7. Administració
40. Eliminació de totes les duplicitats entre 46. Reforçar la competitivitat de les empre-
el Govern de les Illes Balears i els consells ses de les Illes, potenciant la inversió
insulars, aplicant amb aquesta finalitat en R+D+I i recolzant la creació de nous
l’actual Estatut -amb totes les seves con- productes basats en la preeminència de
seqüències- en un termini màxim de dos les noves tecnologies i amb un alt valor
anys (2011-2013). afegit.
41. Reduir l’actual estructura de l’adminis- 47. Dissenyar un Pla de Finançament Local,
tració autonòmica en una quarta part. per tal de garantir la viabilitat financera
Iniciar un procés de reducció d’empleats dels ajuntaments, vertaders eixos verte-
públics autonòmics mitjançant jubilacions bradors de la cohesió social.
i cobrint només una part de les vacants.
48. Modificar la Llei de Coordinació de les
42. Creació d’un ens que aglutini totes les Policies Locals (Llei 6/005) i el seu Decret
ajudes per a innovació; un ens participat de desenvolupament (67/2007) amb
per professionals del món de la innovació l’objectiu de donar estabilitat a aquest
i la recerca i també per professionals de col·lectiu.
l’administració autonòmica.
49. Pel que fa a la Policia local, apostam per
43. Realitzar auditories de gestió i d’eficiència racionalitzar recursos i personal. També
a tots els departaments del Govern de les es facilitarà de mancomunar els serveis
Reduir l’actual estructura Illes Balears i empreses públiques. de policia per a aquells municipis que no
de l’administració comptin amb recursos suficients.
autonòmica en una quarta 44. Les empreses públiques tindran una fisca-
lització prèvia a la despesa i inversió.
part. Iniciar un procés de
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
reducció d’empleats públics 45. Reduir en una tercera part l’actual
nombre d’alts càrrecs autonòmics i fer un
autonòmics mitjançant
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
catàleg de llocs claus que a partir d’ara
jubilacions i cobrint només hauran de ser ocupats sempre per alts
una part de les vacants. funcionaris, especialment en llocs de feina
de naturalesa jurídica i econòmica.
12.
13.

8. Societat
50. Elaboració d’una llei de protecció integral 52. Promoure la implantació de sistemes
a la família, en tots els seus vessants, informàtics de coordinació entre les dife-
afavorint la conciliació laboral i la igualtat rents policies locals de les Illes i els cossos
plena entre gèneres. de seguretat de l’Estat.
51. Reforçar la tasca dels punts de trobada 53. Impulsar l’ús de les noves tecnologies de
familiars i els centres de mediació social la informació, reforçant el paper de les
per a famílies desestructurades. xarxes socials com a instrument de partici-
pació democràtica.
Treball i empresa
54. Aplicar incentius fiscals per a les empreses 58. Crear la figura de l’agent d’ocupació i
familiars, vertaders eixos del teixit em- desenvolupament local com a dinamit-
presarial illenc. A la vegada, les empreses zador d’un sector o barri i propiciador de
amb domicili fiscal a les Illes Balears sinèrgies en el mercat laboral.
tindran prioritat en l’adjudicació d’obres i
serveis públics. 59. Potenciar les polítiques de foment de
l’ocupació (tallers, corporacions locals i
55. Donar suport a les indústries agroalimen- similars, pràctiques, empreses becades,
Elaborar un pla de suport als
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
tàries illenques, com a eina transversal de etc), especialment aquells programes que
autònoms i als joves emprenedors. promoció de l’activitat agrària. incloguin treball-formació que possibiliti
l’aproximació al mercat real de treball
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
Fomentar l’autoocupació.
56. Elaborar un pla de suport als autònoms i i faciliti la inserció laboral de diferents
als joves emprenedors. Fomentar l’autoo- col·lectius (joves, majors de 45 anys, col-
cupació. lectius vulnerables..).
57. Reduir les gestions burocràtiques, agilitant
els tràmits i els pagaments de les ajudes
o subvencions concedides a totes les em-
preses, persones físiques o associacions.
14.
15.

9. Comerç i indústria
60. Impulsar plans d’acció que ajudin a 61. Promocionar i donar suport a les inicia-
consolidar la xarxa comercial urbana i al tives comercials i industrials innovadores
manteniment del model mediterrani de que mantenen les tradicions i els produc-
ciutat. tes autòctons. Crear consorcis d’exporta-
ció per abaratir costos a empreses que per
si mateixes no tindrien l’oportunitat de
posicionar-se en mercats internacionals.
Agricultura i pesca
62. Potenciar l’activitat agrícola i ramadera 64. Adoptar mesures efectives per tal de libe-
tant a nivell d’infraestructures com en la ralitzar el subministrament de combus-
seva gestió mediambiental. Racionalitzar tible a la flota d’embarcacions de pesca
el sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrí- professionals.
cola i ramader, perquè s’ajusti a la realitat
de l’ús que en fan les explotacions. 65. Garantir la seguretat jurídica de les convo-
catòries de subvencions que es tramiten i
63. Proposar un gran pacte -en el termini s’aproven però que sovint no es paguen
d’un any- per decidir quin serà el compro- per manca de recursos.
mís real de l’administració amb el sector
Potenciar l’activitat agrícola i ramadera
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
pesquer i quines inversions cal fer per
tant a nivell d’infraestructures com en la mantenir l’activitat pesquera en condici-
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
seva gestió mediambiental. Racionalitzar el ons de sostenibilitat.
sistema tarifari elèctric dins l’àmbit agrícola
i ramader, perquè s’ajusti a la realitat de l’ús
que en fan les explotacions.
16.
17.

10. Medi Ambient
66. Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais 69. Obrir un debat real i sense perjudicis
Naturals de Rellevància Ambiental (LECO). sobre les energies renovables. Decidir si
descartam o no l’energia eòlica (parcs eò-
67. Apostar, en el marc de la lluita contra lics a la mar, no a les muntanyes), valorant
el canvi climàtic, per les energies netes. els seus grans beneficis no contaminants
Aplicar polítiques d’estalvi energètic que i reconeixent els seus possibles efectes en
permetin la reducció de costos, l’excessiva temes de biodiversitat.
dependència dels combustibles fòssils
i la reducció de les emissions de gasos 70. Apostar per una política energètica
d’efecte hivernacle. basada en el respecte i millora del medi
ambient, la cura del paisatge i de l’impac-
68. Elaborar un pla director per a cada illa te visual; la seguretat en el subministra-
sobre l’ús i gestió de l’aigua potable i les ment, la diversificació de combustibles i la
aigües per a reg. Unificar el preu de l’ai- consideració de les distintes tecnologies
gua dins l’àmbit de cada una de les Illes. de generació i el cost de cada una d’elles.
Economia
71. Reestructurar el sector públic, incloent la 74. Proposar un gran acord entre formacions
disminució d’estructures administratives i polítiques per avançar cap a un correcte
redimensionament de les plantilles (incor- finançament de la nostra comunitat autò-
porant la mobilitat funcional i geogràfica). noma, incloent el reconeixement, per part
Creació d’un borsí d’empleats públics, per del Govern central, dels dèficits històrics
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
facilitar al màxim l’aprofitament laboral. que arrosegam en aquesta matèria.
72. Complir la legislació vigent (Llei de Moro- 75. Negociar un nou Règim Especial Balear
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
Avançar en l’aplicació de la Llei d’Espais sitat) en matèria de pagaments a tercers que sigui creïble i solidari.
en operacions comercials, assumint que
Naturals de Rellevància Ambiental (LECO).
la morositat de l’Administració és un 76. Potenciar les dotacions de capital físic
dels principals problemes pel nostre teixit (infraestructures), humà (formació) i
empresarial. tecnològic (I+D+I), estimulant l’esperit
emprenedor.
73. Impulsar un compendi de normativa legal
vigent per facilitar una millor comprensió
del ciutadà, afavorint el seu coneixement i
compliment.
18.
19.

11. Cultura i patrimoni
77. Impulsar accions de promoció i difusió de 81. Impulsar l’Escola de Restauració i Conser-
la llengua i cultura de les Illes Balears a vació de Bens d’Interès Culturals.
l’exterior, mitjançant l’Institut Ramon Llull.
82. Vincular les polítiques de BIC’s a la revi-
78. Donar suport als artistes illencs per tal talització, conservació i gestió d’aquests
que puguin desenvolupar i donar a conèi- espais. La declaració de Béns d’Interès
xer la seva activitat artística. Facilitar les Culturals ha de servir per fer reviure uns
condicions i els espais adients per tal de espais i no al contrari.
desenvolupar aquesta activitat.
83. Creació d’un centre de formació de
79. Establir una autèntica i moderna xarxa patrimoni com a laboratori experimental
museística a les Illes amb atractiu turístic d’accions pràctiques.
i també d’interès per als residents de la
comunitat. 84. Elaborar una llei autonòmica sobre
mecenatge i patrocini, per tal de facilitar
80. Suport a la preservació de la cultura i el suport privat a les iniciatives culturals,
festes populars i tradicionals. socials i solidàries.
Elaborar una llei autonòmica sobre Ordenació territorial i urbanisme
mecenatge i patrocini, per tal de
facilitar el suport privat a les iniciatives 85. Dissenyar un pla de desenvolupament 88. Modificar el procediment dels plans
metropolità de Palma, incloent la zona urbanístics de forma integral, ja que els
culturals, socials i solidàries.
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
urbana i periurbana, per tal de fer un ús que tenim ara foren elaborats, en la seva
més racional dels seus serveis municipals majoria, a finals dels anys 50 i per tant
(aigua, transport, urbanisme, residus...) són totalment obsolets.
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
86. Tancar el mapa ferroviari de Mallorca, es- 89. Negociar amb els ajuntaments de les Illes
tablint les prioritats en matèria d’inversió, un termini per adaptar el seu planejament
tant pel que fa a nous trajectes com a la urbanístic al que determinen els respec-
racionalització i millora dels ja existents. tius Plans Territorials Insulars de cada una
de les illes, per tal de garantir l’estabilitat
87. Donar estabilitat als plans territorials normativa i la seguretat jurídica.
per al seu desenvolupament i garantir la
seguretat jurídica als possibles inversors.
20.
21.

12. 90. Aprovar una Llei del Sòl que faci compa- 93. Obrir un debat en el si de la societat
tible la convivència de les persones amb illenca en relació al model de creixement
l’activitat econòmica i que preservi el terri- urbà (intensiu o extensiu) per tal d’op-
tori, tenint en compte les necessites de les timitzar l’ús del sòl i de tots els serveis i
Illes com a destí turístic, el nostre principal infraestructures que envolten els nuclis de
motor econòmic. població.
91. Marcar com a prioritari la redacció dels 94. Fomentar la construcció d’habitatges de
plans de reforma i millora de les zones protecció oficial i incentivar els acords
turístiques, per facilitar les renovacions i amb propietaris privats per tal de facilitar
millores urbanes d’aquestes zones. l’accés social a habitatges desocupats. Pla
de foment del lloguer d’habitatges.
92. Desenvolupar sòls industrials pel sistema
de cooperació, per aconseguir preus que
facin possible el seu desenvolupament i la
implantació de noves indústries.
Universitat i investigació
95. Intensificar la convergència tecnològica 98. Definir l’orientació estratègica de la Uni-
amb els països i regions més desenvolu- versitat de les Illes Balears (UIB). Elaborar
pats del nostre entorn, per tal de facilitar un pla estratègic de la UIB, determinant si
la societat del coneixement en la nostra vol continuar essent una universitat gene-
Fomentar la construcció d’habitatges de
100 punts per guanyar el futur + 1 compromís
comunitat, tant des del punt de vista de ralista o si vol optar per l’especialització.
protecció oficial i incentivar els acords l’administració com del sector econòmic i
99.
Lliga Regionalista de les Illes Balears.
amb propietaris privats per tal de facilitar la societat en general. Donar suport a la UIB per tal que s’integri
en xarxes nacionals i internacionals, a fi
l’accés social a habitatges desocupats. Pla 96. Impulsar l’ús de la factura telemàtica i la de gaudir d’un campus d’excel·lència.
de foment del lloguer d’habitatges. contractació electrònica per oferta públi-
ca. (incloent l’obligació de la facturació 100.Potenciar política de beques per evitar
electrònica en el marc de la contractació discriminacions d’entrada a la Universitat
amb el sector públic). per raons d’origen i donar suport a aquells
estudiants que s’esforcen i intenten supe-
97. Aprofitar la e-administració per a raciona- rar-se. Estimular la corresponsabilitat dels
litzar l’administració amb la simplificació alumnes, a partir del criteri que han d’acabar
de tràmits i facilitació d’accés al ciutadà. els estudis dins el termini establert.
22.
23.