Este documento presenta información sobre el concepto de decrecimiento, incluyendo sus orígenes, principios, autores e ideas clave. Menciona que el decrecimiento propone limitar el crecimiento económico y el consumo de recursos para alcanzar un estado estable y sostenible, así como promover estilos de vida más sencillos y comunidades locales autosuficientes. El documento también resalta la necesidad de cambiar los valores de producción y consumo actuales, así como adoptar enfoques educativos alternativos basados en principios como la cooperación y
¿Otro mundo es posible? Algunas respuestas para Mafaldaislarosa68
El documento presenta varias alternativas económicas al capitalismo como la economía alternativa, la banca ética, la teoría del decrecimiento económico, la eco-democracia cooperativa y Slow Food. Explica brevemente en qué consisten cada una de estas alternativas, destacando que buscan nuevas formas de relaciones económicas más justas y sostenibles con el medio ambiente.
La gestió de les ciutats i el territori ha anat tenint en compte progressivament els factors de sostenibilitat com un element important en les polítiques públiques. A poc a poc, la gestió del territori ja no s'entén com un conjunt de funcionalitats separades sinó com un tot que vol ser més que la suma de les parts. Aquest article pretén posar en context el concepte d'economia circular i com aquest pot influir en les polítiques públiques del nostre territori, reflexionant sobre el paper de les administracions locals. L'economia circular preveu l'eficiència màxima dels recursos, la retroalimentació dels sistemes de producció i comercialització i el final positiu del cercle de vida dels productes. Per assolir aquest sistema cal un canvi de paradigma en la manera com es produeix i consumeix. Més enllà del compromís radical per salvar el planeta, les possibilitats de desenvolupament econòmic associades a l'economia circular poden ser molt importants.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...malvarez27
Presentació sobre el concepte de sostenibilitat. Medi ambient. "El
desenvolupament que assegura les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les futures
generacions per enfrontar se a les seves pròpies
necessitats"
Este documento presenta información sobre el concepto de decrecimiento, incluyendo sus orígenes, principios, autores e ideas clave. Menciona que el decrecimiento propone limitar el crecimiento económico y el consumo de recursos para alcanzar un estado estable y sostenible, así como promover estilos de vida más sencillos y comunidades locales autosuficientes. El documento también resalta la necesidad de cambiar los valores de producción y consumo actuales, así como adoptar enfoques educativos alternativos basados en principios como la cooperación y
¿Otro mundo es posible? Algunas respuestas para Mafaldaislarosa68
El documento presenta varias alternativas económicas al capitalismo como la economía alternativa, la banca ética, la teoría del decrecimiento económico, la eco-democracia cooperativa y Slow Food. Explica brevemente en qué consisten cada una de estas alternativas, destacando que buscan nuevas formas de relaciones económicas más justas y sostenibles con el medio ambiente.
La gestió de les ciutats i el territori ha anat tenint en compte progressivament els factors de sostenibilitat com un element important en les polítiques públiques. A poc a poc, la gestió del territori ja no s'entén com un conjunt de funcionalitats separades sinó com un tot que vol ser més que la suma de les parts. Aquest article pretén posar en context el concepte d'economia circular i com aquest pot influir en les polítiques públiques del nostre territori, reflexionant sobre el paper de les administracions locals. L'economia circular preveu l'eficiència màxima dels recursos, la retroalimentació dels sistemes de producció i comercialització i el final positiu del cercle de vida dels productes. Per assolir aquest sistema cal un canvi de paradigma en la manera com es produeix i consumeix. Més enllà del compromís radical per salvar el planeta, les possibilitats de desenvolupament econòmic associades a l'economia circular poden ser molt importants.
1er cicle d'energia a la indústria.
4rta Jornada: Gestió, reutilització i revalorització de residus. Introducció a la simbiosi industrial.
Can Muntanyola
Concepte de sostenibilitat. "El desenvolupament que assegura les necessitats ...malvarez27
Presentació sobre el concepte de sostenibilitat. Medi ambient. "El
desenvolupament que assegura les necessitats del
present sense comprometre la capacitat de les futures
generacions per enfrontar se a les seves pròpies
necessitats"
L'objectiu de l'Estratègia d’impuls del Consum Responsable 2016-2019 impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, és afavorir una nova manera d’entendre l’acció de consumir, que té en compte les repercussions col•lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum.
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021Ajuntament de Barcelona
El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Andreu iincloiu 42 mesures destinades a generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori.
Es dirigeix i vol implicar a: comerços i serveis de proximitat, veïns i veïnes dels barris que es troben en situació d’atur, persones que treballen en condicions precàries, iniciatives comunitàries, entitats existents d’Economia Social i Solidària, així com a persones que volen desenvolupar iniciatives emprenedores d’economia convencional i d’altres economies.
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
El document que teniu a les mans és l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a la ciutat de Barcelona, que té com a objectiu impulsar una política alimentària adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agro-ecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agro-ecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es garanteix la seguretat alimentària i es lluita contra el malbaratament d’aliments
MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
L'objectiu de l'Estratègia d’impuls del Consum Responsable 2016-2019 impulsada per l'Ajuntament de Barcelona, és afavorir una nova manera d’entendre l’acció de consumir, que té en compte les repercussions col•lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum.
Presentació de Mireia Cañellas en el marc de la jornada "Estratègies Empresarials de Compres Responsables i Economia Circular" organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i el Club de Excelencia en Sostenibilidad, el 29 de juny de 2016 a Barcelona
Presentació de les polítiques del Govern de Catalunya en matèria d'economia verda i circular en la cloenda de la Green Week, projecte d’impuls a l’economia verda i l’economia circular en l’àmbit del Leader aplicat a les empreses del territori de la Catalunya Central.
Pla de desenvolupament econòmic del districte de Sant Andreu 2017-2021Ajuntament de Barcelona
El Pla de Desenvolupament Econòmic de Sant Andreu iincloiu 42 mesures destinades a generar activitat econòmica equilibrada, sostenible i arrelada al territori.
Es dirigeix i vol implicar a: comerços i serveis de proximitat, veïns i veïnes dels barris que es troben en situació d’atur, persones que treballen en condicions precàries, iniciatives comunitàries, entitats existents d’Economia Social i Solidària, així com a persones que volen desenvolupar iniciatives emprenedores d’economia convencional i d’altres economies.
La prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, un element clau de l’alimentació sostenible.
Jornada: Reptes de la sostenibilitat alimentària per a la salut pública
Raquel Díaz Ruiz – Fundació Espigoladors
El document que teniu a les mans és l’Estratègia d’Impuls de la Política Alimentària a la ciutat de Barcelona, que té com a objectiu impulsar una política alimentària adreçada cap a la sobirania alimentària, el consum responsable, la producció agro-ecològica, els circuits curts de comercialització i la presència del producte agro-ecològic i de proximitat als mercats municipals, al mateix temps que es garanteix la seguretat alimentària i es lluita contra el malbaratament d’aliments
MIREIA CAÑELLAS (Dept. TERRITORI I SOSTENIBILITAT, GENERALITAT DE CATALUNYA) - Jornada "Estalvi de costos ambientals a la indústria". Programa Regió Verda - Consell Comarcal del Bages.
22/05/2012 · Cambra de Comerç de Manresa.
2. És el PIB un bon indicador?
● Només mesura producció econòmica, però no com es distribueixen els beneficis
d'aquesta producció
● No te en compte aspectes importants de l'activitat econòmica, com les feines
domèstiques o familiars, els mercats de segona ma, voluntariat, intercanvis ni
l'economia submergida
● No suma les millores en la qualitat de vida, ni resta els empitjoraments
● No considera els efectes del creixement econòmic sobre el Medi Ambient, i a
més comptabilitza en el càlcul les activitats realitzades per revertir aquests
danys. Per ex. Un vessament massiu de petroli no es compte, però si l'activitat
generada per netejar-lo.
3. INDICADORS ALTERNATIUS AL PIB
● Índex de Desenvolupament Humà (IDH): esperança de vida + taxa d'alfabetització +
nivell de vida digne + desigualtat de gènere + pobresa multidimensonal (que
identifica múltiples privacions individuals en matèria d'educació, salut i nivell de
vida)
● Felicitat Interior Bruta (FIB), que recull aspectes com l'accés a l'assistència sanitària,
el temps disponible per a la família i els amics, la conservació dels recursos naturals
i el medi ambient, o el gaudi de l'art.
● Estalvi Net Ajustat. mesura la veritable taxa d'estalvi en una economia després de
prendre en compte les inversions en capital humà, l'esgotament dels recursos
naturals i els danys causats per la contaminació. Es calcula en base a
l'Estalvi Net Nacional (%del PIB)
● Índex del Planeta Feliç, que es pondera per donar puntuacions cada vegada més
elevades a les nacions amb petjades ecològiques més baixes.
4. INDICADORS ALTERNATIUS AL PIB
Posició IDH 2014 IPF 2012 PIB 2013 (UN)
1 Noruega
(0,944)
Costa Rica
(64)
USA
(16,768,100)
2 Austràlia
(0,933)
Vietnam
(60,4)
Xina
(9,181,204)
3 Suissa
(0,917)
Colòmbia
(59,8)
Japó
(4,898,532)
Espanya 27
(0,869)
62
(44,1)
13
(1,358,263)
A l'IPF, si ordenem per emprenta ecològica, Espanya ocupa el
lloc 121 amb 4,7 (el primer és Afganistan amb 0,5)
5. DECREIXEMENT
DEFINICIÓ
corrent de pensament polític, econòmic i social favorable a la
disminució regular controlada de la producció econòmica amb
l'objectiu d'establir una nova relació d'equilibri entre l'ésser
humà i la natura, però també entre els mateixos éssers
humans.
ja no és viable un creixement econòmic sostenible. El
decreixement parteix del principi que el creixement econòmic
infinit en un món finit no és possible.
6. DECREIXEMENT
DEFINICIÓ
proposa una disminució del consum i la producció controlada
i racional, permetent respectar el clima, els ecosistemes i els
propis éssers humans. Aquesta transició es realitzaria
mitjançant l'aplicació de principis més adequats a una situació
de recursos limitats: escala reduïda, relocalització, eficiència,
cooperació, autoproducció (i intercanvi), durabilitat i sobrietat
7. DECREIXEMENT
ALGUNES PROPOSTES
• reducció de la jornada laboral, redistribució del treball
• establiment d'una renda bàsica ciutadana i d'una renda
màxima que podria finançar la primera.
• canvi de model energètic: model descentralitzat que permeti
una sobirania energètica a través del control sobre les
infraestructures que generen energia.
• promoció de l'agricultura ecològica: producció i consum
local
• reforma fiscal, basant-la en l'us d'energia i recursos
8. DECREIXEMENT
ALGUNES PROPOSTES A NIVELL MUNICIPAL
• adequar la ciutat a la seva biocapacitat
• aturar l'expansió de les ciutats i la construcció
d'infraestructures que comportin ús intensiu de combustibles
fòssils
• re-localitzar les activitats, de forma que es produeix
localment el que es consumeix
• afavorir la mobilitat sostenible
• democratitzar la ciutat: pressupostos participatius,
assemblees de barri amb els representants ...
• fomentar l'economia col·laborativa
• rehabilitació d'edificis enlloc de nova construcció
9. DECREIXEMENT
ELS PILARS DEL DECREIXEMENT
• Reavaluar: Es tracta de substituir els valors globals,
individualistes i consumistes per valors locals, de
cooperació i humanistes.
• Reconceptualitzar: Encaminat sobretot a la nova visió que
es proposa de l'estil de vida, qualitat de vida, suficiència i
simplicitat voluntària ja esmentades.
• Reestructurar: Adaptar l'aparell de producció i les relacions
socials en funció de la nova escala de valors, com per
exemple, combinar ecoeficiència i simplicitat voluntària.
10. DECREIXEMENT
ELS PILARS DEL DECREIXEMENT
● Relocalitzar: És una crida a l'autosuficiència local amb la
finalitat de satisfer les necessitats prioritàries disminuint el
consum en transport.
● Redistribuir: Pel que fa al repartiment de la riquesa,
sobretot en les relacions entre el nord i el sud.
● Reduir: Pel que fa al canvi de l'estil de vida consumista a
l'estil de vida senzill i totes les implicacions que això
comporta.
● Reutilitzar i Reciclar: Es tracta d'allargar el temps de vida
dels productes per evitar el consum i el malbaratament.
11. DECREIXEMENT
ELS PILARS DEL DECREIXEMENT
● Reciclar i gestionar els residus
● Rendes mínimes i màximes: amb l'establiment d'un sòl i
d'un sostre de les rendes per combatre les desigualtats
12. POST-CREIXEMENT
El Post-creixement es pot distingir de moviments similars com el
decreixement en que reconeix que el creixement econòmic pot generar
efectes beneficiosos fins a un punt, però més enllà d'aquest punt (
establert en 25.000 $ PIB / càpita), cal cercar altres indicadors i tècniques
per augmentar el benestar.
Tracta de construir sobre els aspectes actuals del nostre món que siguin
sostenibles amb la finalitat de crear futurs resilients. Això inclou
l'enfortiment de pràctiques sostenibles ecològica i socialment , alhora que
reconeix els límits físics de la Terra.
Una economia de post-creixement posa la vida i tot el necessari per
mantenir-la en el centre de l'activitat econòmica i social en oposició a
l'acumulació inacabable de diners, i la recerca del creixement de tota mena
sense tenir en compte les seves conseqüències .