Resum del primer capítol del llibre de Lev Manovich "El lenguaje de los nuevos medios de comunicación"

1. Què són els nous mitjans? Síntesis de la introducció i primer capítol del llibre: “ El lenguaje de los nuevos medios de comunicación ” de Lev Manovich David Burnau Bosch Estudiant de Grau Multimèdia

2. Manovich tracta d’analitzar el llenguatge propi dels nous mitjans per tal d’identificar uns principis que puguin servir de guia alhora de comprendre com han sorgit, a partir dels vells mitjans, i, també, alhora de preveure la seva possible evolució.

3. Actualment, tothom està molt familiaritzat amb els nous mitjans i amb els productes que es generen per a la seva distribució en un entorn informàtic com: DVDs Videojocs Representacions de la realitat virtual Música Videos, etc...

4. No obstant, no reconeixem com a nous mitjans aquells productes que no han estat distribuïts a través d’un suport digital: Impressió en suport: Paper Pàstic Tèxtil Metàl.lic, etc...

5. Llavors, no podem limitar-nos només a reconèxer aquests mitjans des d’una única fase comunicativa, la distribució, sinó que tindrem que incloure, també, totes les demés fases comunicatives on la informatització hi ha estat present. Fases de comunicació: Emmagatzament producció Distribució No s’ha de prioritzar cap fase comunicativa per sobre les altres

6. Perquè són una revolució els nous mitjans? Ho són perquè aquests mitjans han fet transmutar tota la cultura cap a un format de dades numèriques les quals tenen la possibilitat de ser: Emmagatzemades independentment Compreses per l’ordinador Tractades i programades Automatitzades Representades a través d’un suport informàtic

7. A continuació, per entendre amb més detall les característiques principals dels nous mitjans, explicarem en què consisteixen els cinc principis que els identifiquen Representació numèrica Modularitat Automatització Variabilitat Transmutació cultural

8. Principi 1: Representació numèrica Aquest principi permet que tots els mitjans estiguin composats per codi digital i que, per tant, siguin programables. Creant dades discretes des del seu inici, a través de l’ordinador. Això s’aconsegueix de dues maneres: A través de la digitalització : Transformar les dades contínues en dades discretes .

9. Característiques: Aquests elements independents responen a una lògica matemàtica que els ordinadors poden entendre, obrint les portes a la seva programació. Es treballa amb dades discretes , a diferència dels vells mitjans on les seves dades són contínues. Aquestes dades discretes es poden tractar com a elements independents .

10. Exemple: La digitalització del nostre entorn no es restringeix només a les formés, imatges i sons, sinó que els ordinadors cada cop més poden “percebre” o enregistrar digitalment dades que pertanyen a altres sentits de la percepció humana. Evidentment, aquestes tècniques s’han de desenvolupar molt més encara, ja que es troben en face d’investigació. Però aquest exemple ens pot ajudar a preveure que en un futur, potser no gaire llunyà, els ordinadors podran treballar amb els cinc sentits humans, sinó més. Aquest és el cas del sentit de l’olor. Cada cop surgeixen procediments més elavorats per detectar les olors de forma digital. La tècnica que permet digitalitzar les olors és coneguda com a cromatografia.

11. Principi 2: Modularitat Aquest principi permet als nous mitjans tenir una estructura fractal , ja que tots els elements mediàtics són representacions de mostres discretes .

12. Característiques: Tots els elements d’una estructura modular, per petits que siguin, no perden la seva independència . Cada element es pot agrupar amb altres elements i, així, successivament crear objectes d’una escala cada cop més gran ( estructura fractal ). Aquests elements modulars es poden manipular, substituir, combinar, eliminar, etc . A cada element modular s’hi pot accedir de manera totalment separada .

13. Exemple: Un exemple seria com treballa un seqüenciador de música digital. Aquest programa pot enregistrar i tractar señals d’audio analògiques però, també, dades midi, provinents d’instruments o softwares que generen aquest tipus de dades. L’arxiu que creen aquests programes permeten tractar independentment cada nota d’una composició (quan és midi), els efecters sonors que se li agreguen (cada efecte és independent dels altres) i cualsevol filtre o tractament que se li apliqui. L’arxiu generat, reconeixerà, per separat, cadascuna d’aquestes caracteristiques, podent-les modificar, suprimir, etc, sempre que es vulgui.

14. Principi 3: Automatització Amb la representació numèrica de les dades i l’estructura modular, podrem automatitzar certes tasques .

15. Característiques: Aquests programes permeten automatitzar certes funcions o tasques . Hi ha dos nivells d’automatització: Baix nivell És la que coneixem actualment. Permet tractar dades que poden representar, imatges, sons, animacions, figures, etc. Alt nivell S’engloba dins el camp d’investigació de la intel.ligència artificial . Comporta que l’ordinador comprengui la semàntica dels objectes que tracta. La naturalesa discreta dels seus elements permet programar-los en un llenguatge que pugui entendre l’ordinador .

16. Exemple: La Web 3.0 pot ser un bon exemple de com podrem cercar i accedir a la informació des d’una base de dades mundial on l’ordinador pugui relacionar-les tenint en compte el significat d’aquetes dades, aproximant-nos a una web molt més semàntica . L’automatització podria permetre tractar aquestes dades relacionades produïnt diferents productes que creint coneixement com: representacions gràfiques, il.lustracions, informació a temps real, etc... Això voldria dir que passaríem d’una web que vincula documents a una web que vincula dades , permetent noves cotes d’automatització.

17. Principi 4: Variabilitat Els tres principis anteriors permeten introduir el principi de variabilitat, el qual permet a l’usuari dels nous mitjans un grau d’interacció i versatilitat impossible de concebre amb els vells mitjans.

18. Característiques: Els nous mitjans, a diferència dels vells, treballen amb moltes variables i no, únicament, amb constants. Aquestes variables poden ser introduïdes per l’usuari , a través de la seva interacció amb l’ordinador, produïnt resultats diferents . L’usuari pot confeccionar i produïr els seus productes segons les seves preferències. Els elements multimèdia estan conectats a través d’hipervincles , on cada element resta independent respecta de l’estructura. La navegació deixa de ser lineal .

19. Exemple: Un bon exemple seria una web d’una empresa que es dediqui a la impressió digital d’albums de fotos, calandaris, etc, totalment personalitzats. L’usuari, a través d’unes plantilles, podría anar posant les seves fotos, comentaris, etc, podent triar la mida de les fotos, el format del text, la composició de cada element, el número de pàgines, etc... Un cop feta la tria per l’usuari, l’empresa pot imprimir el producte i entregar-li totalment personalitzat.

20. Principi 5: Transcodificació cultural Aquest principi culmina els anteriors i representa la conseqüència més important de la informatització dels mitjans.

21. Característiques: Els nous mitjans consten de dues capes igualment importants: Capa cultural: És la pròpia de l’home , i parla d’imatges, formes, música, relats, trames, etc. Capa informàtica: És la pròpia dels ordinadors , i parla de mides, tipus d’arxiu, tipus de compresió, formats, etc. La interacció de les dues capes fa que s’influenciin respectivament i que cada capa, tant la cultural com la informàtica, vagi modificant-se i evolucionant en funció de l’altre. ( interdependència entre les dues capes )

22. Exemple: Un exemple de com podria evolucionar aquesta interacció entre l’home i la màquina seria la que es podrà produïr quan l’intel.ligència artificial dels ordinadors estigui suficientment evolucionada. L’ordinador, per una banda, podrà entendre, en gran part, el nostre llenguatge cultural, i la seva manera de relacionar-se amb l’home s’anirà tornant cada cop més “humana”. Per altra banda, l’home es recolzarà en l’ordinador en molts àmbits que fins ara encara estan restringits a les relacions humanes. Així, l’ordinador podrà complir funcions de psicòleg, metge, etc...