1. JOCS
FLORALS
12-13
Col·legi Amor de Déu

2. 2n ACCÈSSIT: Sant Jordi
Pseudònim:
POLSERES
Hi havia una vegada
una princesa en un poblat.
Va passar que era amenaçada
ja que al poble hi havia un drac.
Aquell drac tenia gana
i les ovelles s’havien acabat.
Per un sorteig va ser tocada,
ja eren tots ben espantats.
Va arribar el dia,
en què havia de ser menjada.
Es va apropar poc a poc,
però es va quedar bocabadada.
Un príncep amb el seu cavall,
van arribar d’un lloc llunyà.
El príncep amb la seva espasa
un tall va fer al drac a la panxa.
El drac va quedar mort
i la princesa va quedar alliberada.
El príncep i la princesa,
es van casar amb tendresa.

3. 1r ACCÈSSIT: Amor de
Déu
Pseudònim: NANCYS
RUBIAS
Cent cinquanta anys ,
portem ensenyant
74 escoles hem construït,
a Espanya, Puerto Rico i als Estats Units.
La nostra meta és transmetre
amor, alegria i respecte.
Cada dia li preguem a Déu,
perquè ens obri les seves portes,
i poder sentir la seva veu.
El pare Usera és molt gran i bondadós,
ens va deixar el seu amor i els seus dons.
Encara que no el veiem està aquí,
ens ensenya a ajudar i a respectar als nostres amics.

4. 3r PREMI: Primavera del
39
Pseudònim: DIECISÉIS
Marc Martínez Aguilar
Amor, tothom parla d’ell,
tothom sap el que és,
però no tothom sap que ell,
no fa patir, ni sofrir
és la gelosia, la desconfiança
que fan que es desequilibri la balança.
Tothom té un amor, un amor de primavera.
També una història com la meva.
Molts versos li dedicava,
ella, emocionada quedava.
No soc poeta, ni dramaturg,
però m’agrada fer això i faig el que puc.
Versos amb passió, versos amb sentiment,
que a poc a poc, s’emportava el vent.
M’enrecordo d’aquelles nits plàcides,
aferrat al seu blanc abric de llana
on ella amagava, aquella abraçada.
Aquella abraçada per la qual tothom mor,
aquella que fa que el nostre cor, bategui més i més fort.
Ahir ens matava el temps,
avui ens mata la distància,
ens menja la cobdícia
i ens delata la ignorància.
Tothom té un amor de primavera
també una història com la meva.

5. 2n PREMI: Només és un
joc
Aquella nit em vaig despertar molt espantat,
el so de les campanes m’havia despertat.
La meva mare em va dir que m’aixequés.,
de la por que tenia no podia dir res.
Els meus germans baixaven en pijama,
jo no podia entendre què passava.
De la casa vam fugir els primers
i cap al refugi de la plaça anàvem corrents.
Allà dins els meus companys d’escola,
tots ells abraçats amb els seus pares i mainaderes.
El meu pare em va dir que tot era un joc de fet i amagar
i jo tan innocent com era ho creia veritat.
De sobte, es va fer el soroll, els tremolors i la foscor
però d’alguna manera segons el meu pare, tot era un joc.
El soroll continuava, i cada cop més fort.
La gent tremolava, estava espantada, però jo no tenia por.
Pseudònim:
REBECA LUCIANI
Núria Serrano
López
La remor es va acabar i un per un vam acabar sortint
d’aquell forat negre, fosc i humit.
Els meus pares parlaven sense que ningú els escoltés,
però jo vaig preguntar: “Podem jugar un cop més?”.
El meu pare em va dir: “ Això és l’únic que pots saber,
la nostra ciutat ara té un nom diferent,
la que abans es coneixia com Barcelona,
ara és l’anomenada Ciutat de les Bombes”

6. 1r PREMI: Estel de
nit
Pseudònim: BUNIKERRIN
Marc Belmonte García
Estel de nit
que il·lumines els meus somnis
per què ara és quan et necessito
la teva calor no em pots donar?
Si abans eres tan proper
tant que amb el tacte tenia prou.
Com ets ara tant lluny,
tant, que només et tinc en el meu record?
Si la nit o els somnis
són els que em fan tenir-te
els estaré esperant
abstraient-me del dia.
Mar d’enganys, que ets la mort
per què has d’emportar-te el mariner que
jo volia?
Per què l’has tret del port,
per què sigui llum de tothom?
Estel de nit, que omples el meu cor
enlaira’t ben alt en el cel estrellat.
Que tothom sàpiga
que entre totes les estrelles,
la més brillant i perfecta,
ets tu.