1. La relació amb els espais fins la crisi dels 80 dels
QUIBUTS
‫קיבוץ‬
Ismael Ramos Vega
Pràctica 2 (Historiografia)
Grau d'Història URV
2013-2014
Imatge 1. Quibuts Mishmar Haemek 30/VI/1933

2. Context
‫הקשר‬
Primer quibuts: Degania, aprop del Mar de Galilea, fundat el 1909 per joves russos, influenciats pel context
revolucionari i pel sionisme socialista, concepció dels jueus com una nació amb dret a retornar a la pàtria
històrica, és a dir Palestina. Dins del marc de la segona Aliyà (onada migratòria de jueus a Palestina).
Tenen un paper important en la colonització jueva de Palestina, abans de declarar-se la independència de
l'estat d'Israel el maig de 1948 s'afavoreix la creació de quibuts al Neguev i altres assentaments per tal
d'obtenir més territoris pel nou estat.
A la dècada de 1980 entren en una profunda crisi de valors i econòmica. Que porta a un deteriorament dels
valors clàssics.
Vídeo introductori (següent diapositiva)

3. Geografia del Quibuts
‫גאוגרפיה של קיבוץ‬
Imatge 2. Quibuts Ein Guev, al fons s'hi veu el mar de Galilea 31/XII/2005

4. Geografia del Quibuts
‫גאוגרפיה של קיבוץ‬
Quan pensem en el quibuts hem de tenir en compte en quina zona estan situats: a
Palestina, al Pròxim Orient. Una zona de pas entre tres continents Àsia, Àfrica i
Europa. Es situa entre les zones desèrtiques d'Àsia i Àfrica alhora que està banyat pel
mar mediterrani, existeixen grans variacions en el clima distingint-se uns quaranta
climes diferents, tot i això més de la meitat del territori és desèrtic.
Tot i que només el 20% de la terra és conreable Israel té una agricultura molt
productiva, cal destacar que és una de les més avançades tècnicament. A més Israel
és un dels líders en producció cítrics, i un dels seus principals exportadors.
Palestina fins el final de la Primera Guerra Mundial formava part de l'Imperi Otomà.
Segons els acords Sykes-Picot (1916) havia de restar sota domini internacional, tot i
que de facto acaba quedant sota domini britànic fins que el 1948 es creà l'estat
d'Israel independent. Geopolíticament una zona molt inestable, sobretot arran de la
creació de l'estat d'Israel i les subsegüents guerres.
Els primers quibuts estaven localitzats en zones agrestes: muntanyoses o
pantanoses. El medi físic obligava a una col·laboració estreta per tal de sobreviure.
Això afavoreix la organització comunal. Molts s'estableixen en zones frontereres, amb
Síria, el Líban, Jordània o la Franja de Gaza.

5. Els quibuts en relació a l'estat d'Israel
‫הקיבוץ ביחס למדינת ישראל‬
Imatge 3. Estatua situada darrera del Knesset, el parlament unicameral israelita 22/III/2008

6. Els quibuts en relació a l'estat d'Israel
‫הקיבוץ ביחס למדינת ישראל‬
Imatge 4. Distribució dels quibuts
Estan integrats dins del sistema de defensa del
país. Representen la primera línia de defensa
davant una invasió. Els seus membres duen a
terme tasques militars.
La terra on s'estableixen els quibuts es propietat
de l'estat d'Israel que la cedeix al colons perquè
l'explotin.
A mitjans dels anys 60 existien 229 quibuts amb
més de 85 mil membres, representant el 3% de la
població jueva d'Israel. Amb un percentatge del
33% de la producció agrícola i un 5% de la
producció industrial; això representa un 12% del
PIB.
En termes percentuals els membres dels quibuts
fan grans aportacions de novel·listes i poetes
reconeguts, alhora que les tasses de criminalitat
són molt baixes.
Els membres del quibuts són vistos per la societat
israelita com una elit, fins a la crisi de 1980 que el
desprestigi s'estengué degut a la greu crisi
econòmica que patien i la desafecció interna

7. Els quibuts en relació a la situació militar,
el conflicte pels espais
‫הקיבוץ ביחס למצב הצבאי , הסכסוך על שטח‬
Imatge 5. Foc al quibuts Nahal Oz durant la Guerra dels sis dies 2/VI/1967

8. Els quibuts en relació a la situació militar, el conflicte pels espais
‫הקיבוץ ביחס למצב הצבאי , הסכסוך על שטח‬
La doctrina dels quibuts originalment no és hostil als pobladors àrabs tot i això les
polítiques estatals israelites fan que els quibuts es converteixin en objectius per als
combatents àrabs.
Els conflictes que tenen lloc entre 1954-1977, la Guerra del Sinaí (X-1956), la Guerra
dels Sis Dies (VI-1967) i la Guerra del Yom Kippur així com les hostilitat àrab a les
polítiques de colonització d'Israel afecten als quibuts més propers a les fronteres que
acostumen a rebré atacs i saquejos.
L'ús de les aigües del Jordà suposarà també una font de conflicte, sobretot amb Síria
que acabarà bombardejant des dels Alts del Golà els quibuts de l'Alta Galilea i la vall
del Jordà entre 1966-1967. El riu esdevé l'exemple perfecte dels conflictes en aquesta
zona, ja que aquest és la font més important per a la obtenció d'aigua de la qual depèn
l'agricultura de la regió.
La situació fronterera dels quibuts provoca alhora una situació d'alarma continuada,
augmentant la militarització i les polítiques d'evacuació i protecció, obligant a adaptar
l'espai a aquestes necessitats, com poden ser la construcció de refugis.

9. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Imatge 6. Classe a l'institut del quibuts Maabarot 2/VI/1967

10. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Característiques bàsiques:
- Vida en comunitat, submissió dels interessos individuals als de la comunitat,
que sempre estan per sobre.
- Autosuficiència.
- Idealització del treball de la terra.
- No existeix la propietat privada, sinó que és col·lectiva.
- Els bens i serveis són distribuïts segons les necessitats.
- Es segueix un model de vida senzill sense luxes (ascetisme).
- La igualtat domina les relacions socials.

11. Imatge 7. Distribució de l'espai als quibuts i al moshav

12. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Comunitat i família
‫קהילה ומשפחה‬
Imatge 8. Hora de dinar al quibuts Efal 1/VIII/1947

13. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Comunitat i família
‫קהילה ומשפחה‬
Els membres desenvolupaven la seva vida dins de la comuna, vivint del que els hi dóna la terra de forma autosuficient.
El valor moral central és la igualtat: tant econòmica, social com política. El sistema consisteix en una democràcia directa,
els membres del quibuts trien els càrrecs superiors, que es van alternant entre els diferents membres, aquests no tenen
una consideració especial, sinó que són càrrecs que impliquen unes responsabilitats que afectaran la comunitat, tot i que
defensen que les decisions s'han de prendre no individualment sinó col·lectivament ja que és la comunitat la que els
legitima.
Els interessos individuals si es contraposaven als de la comunitat eren desestimats.
El paper de la família es fusionava a la comunitat. El nucli social esdevé tota la comunitat, les relacions de preferència cap
a altres subgrups eren mal vistes, com per exemple les relacions afectives en públic d'un matrimoni. El paper del
matrimoni es sotmet fins a l'extrem dins de la comunitat: Si en un quibuts hi havien necessitats d'habitatge una parella que
visqui sola hauria d'acceptar la presència d'un altre membre aliè a la família.
Els edificis seguint l'ascetisme eren humils, les cases acostumaven a tenir una sola habitació, ja que aquestes només
tenien la funció de lloc on dormir ja que la resta d'activitats es duien a terme en comunitat, com per exemple al menjador.
Els nens eren educats també col·lectivament per les dones del quibuts. La relació amb els pares era molt minsa, es
redueix a dos hores diàries. L'objectiu d'aquesta educació comunitària era educar els nens ja des de petits en els valors
del quibuts per tal de crear uns homes millors, alhora que s'allibera la mare de la tasca de cuidar els fills quedant
disponibles per seguir participant totalment en la comunitat.

14. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
El treball
‫לעבוד‬
Imatge 9. Hora de dinar al quibuts Efal 1/VIII/1947

15. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
El treball
‫לעבוד‬
A través del treball de la terra palestina, els jueus creien que serien capaços de deixar
enrere la marginació del passat i transformar-se en nous jueus. És a dir, la realització del
poble jueu a través del treball manual del qual durant generacions havien estat exclosos.
La producció els kibbutz era majoritàriament agrícola, posant-los en contacte amb la
seva terra ancestral. Tot i això progressivament la producció industrial anirà creixent.
Les dones treballaven en la seva majoria en la branca de serveis: educació, cuina,
menjador o la tenda de roba. Tenia un paper important dins dels comitès dedicats a
aquests afers. Durant la dècada dels 60 es declara la igualtat de drets entre homes i
dones a l'hora d'escollir l'ocupació.
La motivació a l'hora de treballar no ve de la recompensa econòmica sinó que es basa
en el hakkarah o el reconeixement que el bé de la comunitat depèn de que cada
membre sigui el més eficient possible a l'hora de treballar.

16. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Imatge 10. Estructura del quibuts

17. Valors del quibuts en relació als espais socials
‫ערכים של הקיבוץ ביחס למרחבים חברתיים‬
Imatge 11. Cangur cuidant dels nadons al quibuts Efal (8/I/1947)

18. Imatges
‫תמונות‬
Imatge 1 (09/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535009720/in/set-72157630494833820
Imatge 2 (14/X/2013)
http://commons.wikimedia.org/wiki/File:KerenEnGev.jpg
Imatge 3 (15/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/hanneorla/2537778596/
Imatge 4 (09/X/2013)
http://www.kibbutz.org.il/eng/newspapers/110601_map-kib-eng.htm
Imatge 5 (15/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7186227359/in/set-72157630056258053
Imatge 6 (15/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535055516/in/set-72157630494833820
Imatge 7
Extret de: MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “Antecedentes i evolución del sistema de asentamiento y de los kibbutzim en Israel
(1881-1944)” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 15, No.25 (2005), p.204
Imatge 8
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535116076/in/set-72157630494833820
Imatge 9 (15/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7534938936/in/set-72157630494833820
Imatge 10
Elaboració pròpia
Imatge 11 (15/X/2013)
http://www.flickr.com/photos/government_press_office/7535117690/in/set-72157630494833820

19. Fonts documentals
‫מקורות תיעודיים‬
SPIRO, Melford E. “Utopia and Its Discontents: The Kibbuts and Its Historical Vicissitudes”. American
Anthropologist, New Series, vol. 106, No.3 (2004), pp.556-568
Url: http://www.jstor.org/stable/3567619
MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “El kibbutz desde el periodo pre-estatal (1945-1948) hasta finales del siglo
XX” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 16, No.28 (2006), pp. 129-155
Url: http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/innovar/search/results
MONTOYA, Iván A. i DÀVILA, Celia. “Antecedentes i evolución del sistema de asentamiento y de los kibbutzim
en Israel (1881-1944)” Innova, Universidad Nacional de Colombia, vol. 15, No.25 (2005), pp. 129-155
Url: http://www.revistas.unal.edu.co/index.php/innovar/search/results
POBLETE, Miguel A. i PARDO, Carlos J. “Los modelos de colonización agrícolas israelíes: el kibutz y moshav”.
Eria Revista cuatrimestral de geografia, Universidad de Oviedo, No.19-20 (1989), pp.202-207
Url: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=34714
http://www.publico.es/culturas/332434/un-nuevo-estilo-de-vida-centenario (consultat el 09/X/2013)
http://en.wikipedia.org/wiki/Israel#Economy (consultat el 14/X/2013)
http://en.wikipedia.org/wiki/Agriculture_in_Israel (consultat el 14/X/2013)
http://www.kibbutz.org.il/eng/welcome.htm (consultat el 09/X/2013)