Subglacial drainage in porous aquifer and sediment consolidation patterns in the glaciated valley of Andorra (Pyrenees). The poster was presented on the meeting "Segones Jornades del Crecit: La prospecció geològica en l'obra civil", available at http://www.iea.ad
Presentació de la Fundació Marcel Chevalier a la XXIX Jornada Andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu 2016: "El canvi climàtic i Andorra" (20 agost 2016)
Presentació de la Fundació Marcel Chevalier a la XXIX Jornada Andorrana de la Universitat Catalana d'Estiu 2016: "El canvi climàtic i Andorra" (20 agost 2016)
Subglacial drainage in porous aquifer and sediment consolidation patterns in the glaciated valley of Andorra (Pyrenees). The poster was presented for the IAG/AIG (International Association of Geomorphologists) Regional Conference on Geomorphology Geodiversity of polar landforms which was held in Longyearbyen (Spitsbergen, Norway) on August 1-5, 2007. Conference was organised on the occasion of the International Polar Year 2007/2008 by the Association of Polish Geomorphologists.
Menu de projectes solidaris que busquen finançament. La presentació està fet per al Principat d'Andorra pero segur que pot ser adaptabe
NGO projects seeking funds. The presentation is made for the Principality of Andorra but surely can be adapted.
Subglacial drainage in porous aquifer and sediment consolidation patterns in the glaciated valley of Andorra (Pyrenees). The poster was presented for the IAG/AIG (International Association of Geomorphologists) Regional Conference on Geomorphology Geodiversity of polar landforms which was held in Longyearbyen (Spitsbergen, Norway) on August 1-5, 2007. Conference was organised on the occasion of the International Polar Year 2007/2008 by the Association of Polish Geomorphologists.
Menu de projectes solidaris que busquen finançament. La presentació està fet per al Principat d'Andorra pero segur que pot ser adaptabe
NGO projects seeking funds. The presentation is made for the Principality of Andorra but surely can be adapted.
MESURES DE REMEDIACIÓ AMBIENTAL CONTRA ELS FENOMENS EROSIUS HÍDRICS ASSOCIAT...Fundació Marcel Chevalier
Poster per a la sessió Kick off del projecte SOLPYR (Poctefa 2023-2027) celebrada a Tremp el 29 i 30 d'abril.
Breu descipció: Al Juliol de 2015 una gran tempesta (de T~100 anys) va provocar una forta erosió a capçalera de conca, originant laves torrencials (debris flow) que amb el sediment exposat, a partir de llavors, inclusiva amb precipitacions mínimes (> 15 mm), es provocava aturades de la potabilitzadora d'aigües superficials que alimenta a Les Escaldes (15.000 hab.). Calia controlar l’enterboliment de l’aigua superficial.
Palaeoenvironmental changes in the Iberian central system during the Late-glacial and Holocene as inferred from geochemical data: A case study of the Navamuño depression in western Spain
Former cold-wet ice polythermal glaciers inferred from erratics and moraine's Schmidt Hammer ages at the Madriu valley, Principality of Andorra (SE- Pyrenees)
Mid-Late Pleistocene glacial dynamics in the Valira valleys (Principality of ...Fundació Marcel Chevalier
Many sediment-covered mountain areas affected by the growth of Pleistocene glaciers are over-consolidated. Palaeoglacial conditions are deduced from glacial consolidation and site investigations. Geomorphological evidence on the glacial extent and history is in this Thesis used as a framework for hydro-mechanical flow simulations in the valley glacier of Andorra and the lower Isère glaciated valley.
By classifying glacial phases of the northern Iberian Peninsula fringe, four common glacial phases arise for the last glacial cycle:
A) An early Glacial Cycle starting at MIS 5d having a recessional period during MIS 5c. Cold-type glaciers are expected to have existed in some of the extreme NW of the Iberian mountains until Termination 1.
B) The Last Maximum Ice Extent occurred mainly during MIS 5a – MIS 4. An asymmetrical glacier recession during MIS 3 was related to an increase in eastward aridity.
C) Significant glacier fluctuations during the MIS 3 – MIS 2 hinge, the appraisal of temperated-polythermal type of glaciers accompanied by a generalised moisture increase entailing valley glaciers to surge.
D) Side-to-side mountain range-scale deglaciation dissymmetry in MIS 2. The widespread expansion of tempered-polythermal type glaciers during the LGM period and Termination 1 had a proportional expansion to the available moisture.
The final deglaciation is characterised by relictual cirque glaciers disappearing during GS-1. In Andorra, a general rise in local river base levels occurred until the Holocene Optimum.
Mid-Late Pleistocene glacial dynamics in the Valira valleys (Principality of Andorra). Asymmetries within the Pyrenees and correlation across the westernmost European mountain ranges.
Unravelling the afore-cited glacial phases and unexpected research allows for a tesselated mapping of the SW continental Europe concerning part, or all of the LGC glacial phases outlined above (Figure 6):
1 – Areas where glaciers were prevalent during MIS 2, like the Iberian Central System, the NW and S French Massif Central, the NW Jura and the maritime Alps.
2 – Areas having a far-flung end moraine produced in a previous glacial phase (MIS 6 or posterior) showing stability until the MIS 2, as for ice caps/fields from the southern half of the Galicia mountains.
3 – Areas of pseudo-pleniglacial or apparent-pleniglacial condition, despite previous glacier recessions phases (albeit challenging to identify), as in most of the northern slope of the Pyrenees.
4 – Areas of multiphase glacier advances, like most of the southern slope of the Pyrenees, most of the Cantabrian Mountains, the half north of the Galicia mountains, the High Atlas, Sierra Nevada and the SW French Massif Central, the western Alps and the Vosges.
5 – Areas where glaciers were present from the LGM until Termination-I, like the northern Iberian range and Sanabria in Iberia. Nevertheless, other mountain ranges have a Type 5 glaciation scenario, like the southern Black Forest in Germany.
The AD Cam-Clay project takes its name from the .ad, which identifies Andorra as a country on the Internet and Clay of a recognized constitutive model and widely used in the science of soil mechanics.
The description of the objectives is structured in three sections. Type of research to be developed and the research elements. Brief explanation of the research project and conceptual model. Tools of research to use and case study.
1st) Type of research to be developed:
This project aims to enter the field of fundamental research. The project aims to develop an explanatory and predictive mathematical model. The mathematical model is based on an existing conceptual model that can be improved according to seconds the results obtained in mathematical modeling.
1b) The subject of the research: The subject of the research is a material of a geological or geomaterial nature, widely known in the Principality and geologically called "Till". In the slang of the country this geomaterial is described as "Rock in formation" or "decompose rock" due to its hardness as well as its ability to generate landslides, failures in buildings, cracks in walls, or their ability to confine groundwater. The target geomaterial is a rock and not a rock. It corresponds to a sediment deformed by the old glacier of Andorra and which has a significant amount of untreated data, under the tutelage of the Marcel Chevalier Private Foundation.
Geomaterial behaves differently depending on how it has been previously deformed (with water or without), and the place in the valley where it has been deformed as well as the depth at which it has been deformed. Numerical data on the behavior of geomaterial are known from the results pressure testing. This type of test is standardized and makes it easy to compare results incl s between distant geographical areas.
2a) Summary explanation: The project aims to develop a model that explains the values of deformation, due to the so-called preconsolidation pressure, which is observed in glacial deposits by a given from the small Andorran glacier.
2b) Conceptual model:
The dynamics are related to an accumulation of sediment and acorns at the bottom of the valley of Andorra, accompanied by a flow of groundwater generated by the melting of the ice. This water flow generates a pressure difference between the upper parts of the glacier and the discharge point at its front. In this context, the sediment at the bottom of the valley is submerged within an effort field tangential, developed by the friction exerted by the base of the glacier in displacement.
Fòssils excepcionals que requereixen excavacions excepcionals. Geoterma Pirin...Fundació Marcel Chevalier
Troballa i extracció de dos fòssils excepcionals localitzats en zones amb un alt grau de degradació, una marca de pell deixada en unes argiles per un dinosaure sauròpode i un niu d’ous de dinosaure.
Accés a l'expliació: https://www.youtube.com/watch?v=tovbPrnHh38&feature=youtu.be
Homenatge al geòleg de la Universitat de Saragossa Carlos Sancho Marcén efectuat el 7 de novembre 2019 i organitzat per la facultat de Geologia d'aquesta universitat.
New luminescence dating from glaci-fluvial & glaci-lacustrine deposits from South-Central & SE Pyrenees (Noguera Ribargozana, Noguera Pallaresa, Valira & Carol)
Extracció de mostres de sòl de 3 perfils en un transsecte
Col·locació de 3 termòmetres amb datalogguer
Tractament de les mostres obtingudes per obtenir el %CO
Fitxes descriptives + SIG + memòria
Mapes d’isovalors (contingut en CO, variació del segrest de carboni respecte el nivell del 1997)
Objectius;
Generar informació sobre l’estat actual d’un important embornal de carboni, els sòls, i els canvis a què ha estat sotmès
Aprofitar l’estat zero establert en l’estudi del 1997 per realitzar ara un nou mostreig, repetible en el futur, veure la tendència i avaluar la capacitat de segrest de CO2 atmosfèric
Publicar els resultats per tal que aquest estudi es pugui repetir en el futur i es trobi accessible per tothom
Impacts of glaciers on engineering geology: examples ancient and modern
Poster iea 2003
1. 680 m/s
879 m/s
1252 m/s
606 m/s
3100 m/s
1174-977 m/s
2b2b
3
2a 2a
1a1a
3
3
4
5
Roca
4
3b
5
2a 1b
> 67 bars
> 47 bars
29 bars
15 bars
15 bars
13 bars
26 bars
4,9 bars
5,8 bars
9,9 bars
Pf(S3)
Pf(S2)
13 bars
21 bars
Pf(S1)
Equipotencials
Línies de flux
H2O
Columna de Gel
100 m
12
3
4
5
6
7
8
9
10
11
0
3
6
10
Profunditat
BA
Pressió
0 5 10 15
3
6
10
0
Pressió terres
Pressió aigua
Pressió glaç
Pressió glaç + terres - aigua
Pressió glaç + terres
Pressió
0 5 10 15
3
6
10
0
Pressió aigua = Pressió terres + glaç
(Flotació)
Pressió terres
Pressió aigua
Pressió glaç
Pressió glaç + terres - aigua
Pressió glaç + terres
1 2 3 4 5 6 8 9 107
3
6
10
Pressió de consolidació
TunelLateral
F3
F2
F1
- + -
NF estàtic
NF dinàmic
Tunel R
SECTOR LATERAL AL TUNEL, BSECTOR CENTRAL DEL TUNEL, A
1: Una gelera temperada
funciona com un aqüífer
kàrstic i l'aigua de fusió
passa als sectors inferiors, on
és evacuat per mitjà d'un flux
porós i canalitzat (túnel R).
2: S'instaura una xarxa de flux
en el medi porós que depèn de
columna d'aigua, permeabilitat
i número de túnels presents.
3 i 4: En funció de la posició
a la qual es trobi respecte al
túnel de drenatge subglacial, la
consolidació que experimentarà
el medi porós serà diferent.
5: La pressió de consolidació
varia també en profunditat,
essent aquesta de major contrast
conforme s'està més a la vertical
del túnel.
6: Les diferents consolidacions
que experimenta el terreny
marquen de forma molt clara
la distribució de les fàcies
resistives i resistents del
reompliment de la cubeta.
La prospecció geofísica del subsòl de la cubeta d'Andorra i Escaldes s’inicia amb els estudis realitzats per determinar els llocs més interessants per a la captació d'aigua hidrotermal de Caldea (NOVA ENERGIA, 1984,
inèdit). Cal esperar prop més d'una dècada (TURU, 1999; TURU et al. 2002) perquè les prospeccions geofísiques del subsòl de les cubetes de sobreexcavació glacial del Principat s’efectuïn de forma sistemàtica seguin
les experiències de VILAPLANA i CASAS (1983), BORDONAU et al. (1989). En el cas de la cubeta d'Andorra i Escaldes-Engordany, TURU (1999) proposa un model de reompliment sedimentari basat en el model de
BORDONAU (1992) per les principals cubetes de sobreexcavació dels Pirineus Centrals, sobre el qual es sobreposen dades geomecàniques del subsòl. Per la cubeta d'Andorra TURU (1999) proposa un model de
reompliment simplificat de 5 capes, numerades conforme es perforen, on les 3 primeres capes del subsòl començant des del sostre correspondrien a la unitat superior de BORDONAU (1992), la capa 4 correspondria a
la unitat intermèdia de BORDONAU (1992) i la capa 5 es correlacionaria amb la unitat inferior de BORDONAU (1992). Al present treball s'analitza amb més deteniment un sector de la cubeta d'Escaldes i
Andorra (Clot d'Emprivat), on es mostra que l'estructura del reompliment d'aquesta cubeta és més complexa que els models proposats fins al moment.
.
1
2
3 4
5
6
ANTECEDENTS
Unitat superior
Unitat interèdia
Unitat inferior
Substrat rocós
Model reompliment de les cubetes de sobreexcavació glacial
Bordonau (1992)
850
875
900
925
950
975
1000
1025
SEV 7
SEV 6SEV 6
SEV 8SEV 8SEV 9
SEV 1
SEV 2SEV 2
SEV 3SEV 3
SEV 4SEV 4
SEV 5SEV 5
SEV 6
Escaldes-Engordany
Andorra la Vella
Santa Coloma
La Mar gineda
Correlación de los sondeos eléctricos verticales
realizados en la cubeta deAndorra
> 1500
70 a 200
200 - 500
500 - 1000 Ωm
50 - 100
Limos y arcillas
Substrato rocoso
Limos
Arenas
Gravas
Limos y
arenas
Gravas
Unidad
inferior
Unidad
superior
Unidad
intermedia
70 a 200 Ωm
> 1500 Ω m
500-1000 Ωm
Ωm
Ωm
Ωm
Ωm
Model de reompliment de la cubeta d'Escaldes i Andorra
Turu (1999)
EL SECTOR DEL CLOT D'EMPRIVAT
En el decurs del 1996 es va efectuar una prospecció del subsòl del Clot d'Emprivat
(sector més septentrional de la cubeta d'Andorra i Escaldes-Engordany) fent ús de
de la tècnica de sondatges elèctrics verticals. De forma posterior, al 2000 i al 2002
es van efectuar altres sondatges elèctrics verticals (Prat de les Oques i La Closa)
que han permès efectuar una secció transversal a del subsòl de la vall mitjançant l'ús
de software del departament de Geologia de la universitat de Moscou (IPI 1990-2003,
http://www.geol.msu.ru/deps/geophys/rec-lab3.htm). Aquesta correlació de les fàcies
geoelèctriques mostra el següent:
BIBLIOGRAFIA
VILAPLANA, J.M. & CASAS, A. 1983. Las cubetas de sobreexcavación glacial de Bono y de Barruera (Alta Ribagorça: Pirineo
Central). Cuadernos del Lab. Xeol. de Laxe. 6: 293-309
BORDONAU, J.; POUS, J.; QUERALT, P y VILAPLANA, J.M. 1989. Geometría y depósitos de las cubetas glaciolacustres del
Pirineo. Estudios geol. 45: 71-79
BORDONAU, J. 1992. Els complexos glacio-lacustres relacionats amb el darrer cicle glacial als Pirineus. Geoforma (ediciones),
Logroño: 251
TURU, V.; POUS, J; BORDONAU, J. i PALOMAR, J (2002) La cubeta de sobreexcavació glacial de La Massana-Ordino (Pirineus
Orientals). Aplicació de la prospecció geoelèctrica. Horitzó, 2 (http://www.iea.ad/crecit/imatges/massana.pdf)
TURU, V. (1999) Aplicación de diferentes técnicas geofísicas y geomecánicas para el diseño de una prospección hidrogeológica de
la cubeta de Andorra, (Pirineo Oriental): Implicaciones paleohidrogeológicas en el contexto glacial andorrano; Actas del simposio
sobre Actualidad de las técnicas geofísicas aplicadas en hidrogeología, Granada del 10 al 12 de maig de 1999.
(http://www.igme.es/internet/web_aguas/igme/publica/actu_tec_geofi.htm).
1) Existeix una disposició general planoparal.lela de les fàcies geoelèctriques.
2) Coexisteixen nuclis de baixa resistivitat i nuclis resistius.
3) Tant els nuclis resistius com els que no ho són, presenten una forma lenticular.
4) Els nuclis resistius presenten velocitats sísmiques P importants.
5) Els nuclis resistius presenten pressions de consolidació importants.
6) Els nuclis conductors presenten pressions de consolidació moderades.
Segons la nomenclatura de TURU (1999) per a la part superior del rebliment de la
cubeta d'Andorra i Escaldes, existeix per cada capa un binomi de nivell
consolidat / nivell no consolidat, designat per la lletra "a" i "b" respectivament.
Aquesta inversió de la consolidació també ha estat detectada en el front de les
geleres de casquet (veure per exemple BOULTON i HINDMARSH, 1987);
BOULTON i DOBBIE, 1993), però no en un context de gelera confinada o gelera
alpina.
BOULTON G.S. i HINDMARSH, R. C. (1987) Sediment deformation beneath glaciers: rheology and geological consequences;
J. Geophys. Res., B92, 9059-9082
BOULTON G.S. i DOBBIE, K.E. (1993) Consolidation of sediments by glaciers: relation between sediment geotechnics, soft-bed
glacier dynamics and subglacial groundwater flow; J. Glaciology, 39, 26-44.
Aquest binomi per capa s'ha grafiat com capa 1a i 1b, capa 2a i 2b i capa 3a/3b.
Les capes 4 i 5 (unitat intermèdia i inferior de BORDONAU, 1992) presenten una
estructura similar a les anteriors, fet que suggereix que la seva gènesi pot haver
estat similar en aquest sector septentrional de la cubeta.
A partir d'altres indrets prospectats (Prat de les Oques a Escaldes-Engordany,
aparcament de l'Andorra 2000, Hotel Màgic i antic local d'Interflora al centre
d'Andorra la Vella i a l'estació transformadora de FEDA La Margineda) hom ha
pogut observar formacions sedimentàries de blocs de gran diàmetre (> 5 m)
als laterals de la vall (veure fotografia). Aquestes acumulacions de grans blocs
presenten una important continuïtat en direcció paral•lela a la vall i poca continuïtat
en direcció perpendicular a la vall, fet que evidencia un caràcter canaliform
(pseudoesker). Al centre de la vall (antic Càmping La Closa, Edifici de Prada
Casadet, Carrer de Tobira, antic Càmping Edelweis i Borda Mateu)
únicament hi ha l’empremta d'un canal subglacial d'aigua per la preconsolidació
tant elevada que ha deixat en els sediments infrajacents per on ha circulat l'aigua
per la xarxa de flux instaurada per sota de la gelera. Aquest canal central
coincideix a grans trets amb el sector de confluència entre les principals
geleres (Valira del Nord i Valira d'Orient).
"Presència de
estructures de tipus
"esker" als laterals de
la vall, canals
consolidats al centre
de la vall amb marges
no consolidats de
l'empremta del llit
subglacial. Totes
aquestes estructures
lineals i tabulars
condicionen de forma
important les
característiques
geotècniques i
hidrogeològiques
del subsòl de la cubeta"
"En el decurs del
drenatge subglacial
hi ha hagut una
comunicació entre els
pseudoeskers laterals
i el túnel central, de
forma que ha generat
una consolidació
tabular entre aquestes
principals estructures
de drenatge subglacial"
RESUM
Els diferents models de rebliment sedimentari proposats per a les cubetes de sobreexcavació glacial han resultat ser excessivament simplistes per les necessitats de creixement urbanístic de la cubeta d'Andorra la Vella i Escaldes
que han motivat l'estudi del subsòl de la mateixa, bàsicament per promocions privades, on la progressiva síntesi de les dades acumulades permeten generar un nou model de reompliment, bàsicament reològic, part
el qual es presenta en aquest treball. El sector septentrional de la cubeta presenta fins a un mínim de quatre cicles de reompliment sedimentari subglacial d'igual natura i possiblement un cicle de sedimentació subaèria a part de l'actual.
La cubeta presenta unes estructures resistives als laterals de la vall que coincideixen amb cossos canaliforms on hi ha acumulació de grans blocs (alguns de més de 5 m de diàmetre) i que poden assimilar-se a "eskers"
de les geleres de casquet (pseudoeskers). Al sector central de la vall no hi ha evidències d'acumulacions canaliformes de blocs de grans mides però sí hi ha l'empremta de consolidació en el sediment d'un túnel subglacial de tipus R de
RÖTHLISBERGER (1972). Entre les estructures canaliforms (pseudoeskers i canals R) existeixen nivells tabulars consolidats i no consolidats que es van generar a partir de la xarxa de flux subglacial.
RÖTHLISBERGER, H. (1972) Water presure in intra and subglacial channels. J. Glaciol., 11, 177-203
El mecanisme de funcionament del sistema hidrològic subglacial invocat seria el següent:
1) Les principals geleres de les valls conflueixen a Escaldes.
2) Les geleres es recolzen sobre la capa 5 (suposat interglacial) durant la màxima extensió glacial.
3)La gelera de la vall és una gelera temperada i funciona com un aqüífer kàrstic.
4) El drenatge de l'aigua es produeix en part de forma subglacial per fissures i per les morrenes laterals.
5) L'aigua sota la gelera confinada per la vall, fa augmentar la pressió intersticial a la seva base i s'instaura una
xarxa de flux pel sediment porós i per mitjà de canals (tipus R al centre i pseudoeskers als laterals).
6) El drenatge de l'aigua consolida el sediment porós. Aquesta consolidació comporta un canvi de la porositat i
de la permeabilitat del sediment i pot conduir a un drenatge subglacial deficient.
7) Ja sigui per la disminució de la permeabilitat dels sediments subglacials o per un augment de la fusió de glaç
(millora climàtica), el sistema hidrològic deixa de ser estable i agumenta de forma crítica la pressió intersticial.
8) L'augment de la pressió intersticial comporta una disminució del fregament entre la gelera i el seu substrat,
podent produir-se un ràpid avenç de la gelera. En cas d'existir una subpressió molt elevada aquest avenç pot ser
catastròfic (episodi de "surge").
9) En aquest ràpid avenç de la gelera es produeix l'erosió i esllavissament parcial de les morrenes laterals, que
retreballades per la gelera, passen a incorporar-se al llit subglacial d'aquesta.
10) Es torna a instaurar el drenatge subglacial amb la conseqüent reducció de la pressió intersticial i l'augment
del fregament entre la gelera i el seu substrat.
La repetició del punt 3 fins al punt 10 en el temps ha generat el rebliment cíclic de la cubeta de sobreexcavació
d'Andorra la Vella i Escaldes. A partir del perfil transversal que aquí es presenta aquest cicle s'ha repetit un
mínim de quatre vegades (capes 4, 3, 2 i 1). Si aquests episodis de drenatge subglacial corresponen a sistemes
hidrològics estables (de caràcter climàtic), hom pot correlacionar-los amb la cronologia absoluta
determinada a la vall d'Arinsal per TURU (2002), on també s'han identificat 4 episodis de
sedimentació glacial en el darrer cicle glacial. A partir d'aquesta correlació cronològica
la capa 1 tindria una edat inferior als 17.000 anys BP, la capa 2 s'hauria sedimentat abans dels
25.000 anys BP, la capa 3 tindria una edat anterior als 33.000 anys BP mentre que la capa 4 hauria estat
sedimentada amb anterioritat als 41.000 anys BP.
TURU, V. (2002) Análisis secuencial del delta de Erts. estratigrafía de un valle glaciar obturado intermitentemente. relación con el
último ciclo glaciar. valle de Arinsal, Pirineos Orientales. parte II : aplicación; Actas del Congreso Nacional de Geomorfologia, Valladolid
Preconsolidacions
Preconsolidacions
Estructura del subsòl de la cubeta d'Andorra i Escaldes-Engordany en el sector del Clot d'Emprivat
Una interpretació genètica de les fàcies geoelèctriques i sísmiques detectades
Valentí TURU i MICHELS*
http://www.igeotest.ad