1. PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL
SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA
Primer document de treball: Antecedents, diagnosi i blocs temàtics.
El 12 de setembre de 2011 es crea, per Resolució del Departament d’Economia i
Coneixement la Comissió per a l’estudi de la governança del sistema universitari de
Catalunya.
En aquesta Resolució s’esmenta que “tal com s’ha fet en molts altres països europeus, cal
efectuar la revisió de l’actual model de governança de les universitats públiques, impulsant
iniciatives i proposta de millora” .
Així mateix, “amb la finalitat d’avançar en la modernització de les institucions universitàries
(...) es vol encetar una reflexió oberta i innovadora sobre el model de governança
universitària” (...). “Aquesta reflexió ha de tenir en compte la necessitat de trobar
instruments i processos de governança per clarificar les responsabilitats i les relacions
entre la societat i les universitats; reduir la complexitat de gestió; alineats els objectius
estratègics de la direcció universitària en tots els seus nivells de decisió i introduir elements
d’avaluació de la qualitat global i de l’acompliment d’objectius entre d’altres”.
L’objectiu de la Comissió és “l’estudi i la proposta de models, iniciatives i actuacions per a
la millora de la governança de les Universitats Públiques i, en tot allò que correspongui, del
propi sistema universitari de Catalunya. L’estudi es farà d’acord amb els informes que
presenti una ponència, constituïda per experts designats pel president de la Comissió, en
funció de la seva trajectòria professional i acadèmica i pel seu especial coneixement de la
matèria”.
La ponència s’ha reunit fins avui quatre vegades. Les sessions de treball de la ponència
han tractat sobre les següents temàtiques:
 Analitzar tendències i reformes recents a Europa en matèria de governança i
posar en comú el context legal dels òrgans de govern i representació
universitària en la legislació vigent.
 Elaborar una diagnosi compartida sobre quins són els problemes fonamentals
(rellevants) que pensem tenen a veure amb l’actual sistema de governança de
la Universitat.
 Fixar el perímetre objecte de l’anàlisi i els temes que cal abordar.
Aquest és, doncs, el primer document que presenta la Ponència a la Comissió.
La universitat va bé, però necessita canvis importants
La Universitat catalana s’ha anat homologant al context internacional en els últims tres
decennis. Són molts els canvis que s’han incorporat al sistema universitari i moltes les
reformes que s’han introduït. La universitat ha respost satisfactòriament a les demandes
socials en el passat i s’ha convertit en l’eix sobre el que pivota el que anomenem la societat
del coneixement. Amb tot, la nostra societat espera, que les nostres universitats, a més
d’impulsar el coneixement científic i el pensament crític, desenvolupin un paper molt més
destacat i decisiu en la recerca de solucions que en el passat.
Pàgina 1 de 6

2. Les noves exigències socials, un entorn molt més competitiu, la demanda d’una major
contribució al desenvolupament econòmic i social comporten que la universitat hagi de
desenvolupar un paper de lideratge en la societat del coneixement. I per això, la Universitat
necessita reformes, necessita canvis, no solament per adaptar-se a circumstàncies
canviants, sinó per constituir-se en l’avantguarda del coneixement, que és el que la societat
necessita.
Els canvis normatius i funcionals desenvolupats fins ara han incidit bàsicament sobre, el
professorat, l’estructura interna, l’espai europeu d’educació i de recerca, la tercera missió,
el doctorat i l’aprenentatge al llarg de tota la vida. Ara, cal afrontar la reforma de la
governança universitària.
El sistema actual de governança universitària està a punt de fer 30 anys. És un sistema
uniformista i molt regulat que responia, adequadament, a la universitat que sorgia de
quaranta anys d’obscurantisme.
Els canvis que la Universitat necessita afecten a la governança entesa en un sentit
ampli
Som del parer que cal una reforma en profunditat del sistema de governança universitària.
Però també som conscients que amb aquest canvi no n’hi ha prou, si no va acompanyat
d’altres reformes necessàries per afrontar amb garanties les noves exigències socials.
Aquestes reformes hauran d’incidir bàsicament sobre el reforçament de l’autonomia
institucional, el sistema de finançament i els incentius per al canvi, sobre l’estatut
funcionarial del professorat i sobre els models d’avaluació i retiment de comptes. Només
incidint de forma simultània en aquests canvis fonamentals bàsics podrem disposar d’un
sistema universitari robust i modern.
Molts països europeus han empès processos de modernització dels seus sistemes
de governança universitària
En els darrers 20 anys molts països europeus han fet profunds canvis en el seus sistemes
de governança universitària:, Anglaterra (1992), Suècia (1997), els Països Baixos (1997),
Àustria (2002), Dinamarca (2003), França (2006), Portugal (2007), Alemanya i Suïssa, per
citar alguns dels exemples més coneguts.
El comú denominador que ha impulsat les reformes es basa en un context més exigent per
les Universitats per respondre a la globalització i la internacionalització. Per facilitar la
diferenciació per respondre als reptes d’una major competència nacional i internacional.
Les respostes front a aquests reptes han consistit, a grans trets, en dotar d’un model de
governança que reforci l’autonomia institucional, un major control públic dels resultats, una
reducció de les formes col·legials de govern, noves formes de gestió universitària
incorporant professionals , normés més flexible i obertes que permetin la diferenciació, més
avaluació a tots nivells, interna, comparativa i externa, una gestió més estratègica i
autònoma dels recursos humans, una incorporació cada vegada més intensiva de
membres externs en uns òrgans de govern més reduïts i reforçats, uns models de
finançaments més diversificats, que atenen a resultats i són avaluats més ex-post que ex-
ante.
Res millor que aprendre del que ja s’ha fet i extreure’n les ensenyances que millor puguin
ajustar-se a Catalunya.
Pàgina 2 de 6

3. Una legislació extensa, uniforme i rígida, basada pel que fa al model de governança,
bàsicament, en la Llei Orgànica de Reforma Universitària de 1983
La competència per a la regulació del sistema de governança de les Universitats Públiques
de Catalunya és trifont, atès que incumbeix a les tres institucions implicades: l’Estat, la
Generalitat i les Universitats. Els sistema d’òrgans de govern i representació universitària
està establert amb caràcter bàsic a la LOU, ara modificada per la LOMLOU, i part
d’aquesta regulació bàsica es remet directament als Estatuts de les universitats,
responsables finals d’una bona part del disseny dels procediments de govern interns de
cada universitat. A més, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la competència
compartida de la Generalitat sobre el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les
universitats públiques, sens perjudici de l’autonomia universitària.
El marc jurídic apuntat s’ha desenvolupat de forma extensa en el estatus de les
Universitats i en successives reformes i desplegament de les lleis estatals i de la
Generalitat, en especial per la composició i funcions dels Consells Socials.
Els membres de la Ponència hem conegut els textos legals i les adaptacions que n’han fet i
n’estan fent les Universitats de Catalunya a través dels seus estatuts. Som del parer que el
treball que se’ns proposa ha de tenir en compte, lògicament, els textos legals, però que per
generar un debat i una reflexió oberta, no ens hauríem de veure condicionats pels actuals
límits legals.
Afrontar els reptes en la millora de la governança universitària a Catalunya
Per millorar la governança del sistema universitari català cal establir aquells temes que
mereixen ser reconsiderats i que justifiquen el disseny d’un sistema català propi de
governança que permeti superar els problemes existents i determinar un nou marc que
doni resposta al que la societat catalana demana a les universitats.
La Ponència ha establert inicialment sis grans blocs de temes que caldria posar en
consideració de la Comissió per fixar un diagnòstic comú on s’identifiquin els problemes
sobre els quals incidir i que justifiquen la proposta d’un nou model de governança. Són els
següents:
 Autonomia, avaluació i retiment de comptes
 Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats)
 Organització interna
 Gestió de personal (PDI i PAS)
 Finançament
 Relacions entre universitats i amb la societat
A continuació s’apunten per a cada bloc alguns problemes que un nou model de
governança hauria de donar-hi resposta:.
Autonomia, avaluació i retiment de comptes
 Espanya és un dels països europeus amb una major regulació del sistema
universitari, un fet que en limita l’autonomia universitària.
 La legislació estatal és rígida, detallista i molt canviant, i esta basada en un model
funcionarial estatal que condiciona el desenvolupament universitari i la seva
capacitat d’adaptació a l’entorn.
 Manca una cultura d’avaluació global i qualitativa i manca una cultura de retiment
de comptes a la societat que avali una major autonomia universitària.
Pàgina 3 de 6

4. Òrgans de govern (unipersonals i col·legiats)
 Els pocs incentius per a desenvolupar tot tipus de càrrecs o la pertinença a òrgans
dificulta la captació de candidats adients.
 Existeix una confusió entre les actuacions dels òrgans, no essent clara de vegades
la delimitació entre quins han de decidir i quins han d’executar o quins òrgans són
de debat i quins són decisoris. Aquest fet afecta a la claredat en la cadena de
comandament i, per tant, al funcionament universitari.
 Manca de cultura directiva a nivell dels òrgans de govern i de direcció.
 La dualitat entre el Consell de Govern i el Consell Social genera disfuncions i
solapaments en l’exercici del govern universitari. Així mateix caldria també una
definició més acurada sobre el rol del Govern de Catalunya en la pròpia governança
universitària.
 Els processos actuals de designació de tots els òrgans unipersonals fets en clau
estrictament interna no estan pensats per sotmetre a interaccions amb la societat i
amb el Govern i exclouen la consideració de candidats externs al sistema o
requeriments de professionalització.
 Hi ha dificultats institucionals per exercir la direcció estratègica, fet al qual cal afegir
la complexitat intrínseca de dirigir i gestionar organitzacions de professionals.
Organització interna
 L’actual estructura acadèmica interna de les universitats és extraordinàriament
complexa (rectorat, consell social, facultats o escoles, departaments, instituts, grups
de recerca,…) i dificulta la presa de decisions, la rapidesa de resposta, la dilució i
fragmentació de responsabilitats i la falta d’alineaments institucionals.
 Junt a les estructures clàssiques ha aflorat una estructura dual de fundacions,
centres, parcs, consorcis, societats, associacions, etc., que és necessari articular
millor.
 La multiplicitat d’òrgans interns d’organització i decisió (claustres, comissions,
juntes de facultat, juntes de departament,...) i la rigidesa i detallisme dels estatuts
universitaris, dificulten l’agilitat per a prendre decisions i facilitar el canvi.
 Pràcticament cap Universitat han explorat canvis estructurals que serien possibles
en l’actual marc legal (designació de degans, nombre reduït de centres i
departaments, consells de govern o claustres amb pocs membres, etc.).
Gestió de personal (PDI i PAS)
 El model funcionarial representa una de les rigideses més fortes del sistema
universitari, i fa difícil la captació de nou talent dintre d’aquest model o el
desenvolupament incentivat de les trajectòries personals. Segurament un model
funcionarial tant rígid fa més difícil assegurar l’excel·lència.
 Els processos de negociació interna amb tot el personal propi de la universitat són
actualment molt complexos, hi manca una bona dosi de flexibilitat.
 La possibilitat d’incorporar persones provinents de fora de la universitat i fer
polítiques pròpies rigoroses de captació de talent (de PDI, de PAS o de funció
directiva) d’acord amb els mèrits i les capacitats resulta molt limitada.
 No hi ha una valoració adequada de l’experiència professional i de la qualitat docent
quan sols es prioritza la vessant de recerca en el PDI.
 A la Universitat hi ha dificultats per determinar les condicions d’accés i promoció, i la
política retributiva del PDI.
Pàgina 4 de 6

5. Finançament
 El finançament és excessivament rígid i no valora prou bé l’eficàcia real. En canvi
sobrevalora certs paràmetres enfront d’una valoració efectiva de la qualitat.
 La inestabilitat pressupostària introdueix incerteses financeres considerables.
 L’actual sistema de preus universitaris condiciona el Govern català i les universitats
en la fixació dels preus públics universitaris, i en limita la política d’ingressos.
 La relació entre taxes i beques mereix un canvi que millori l’accés al sistema i sigui
més just, ja que l’actual situació és molt poc equitativa per als estudiants..
 El finançament variable en l’actual model de finançament (contractes programa) té
relativament poc pes i no incentiva a processos de millora o canvi.
 Els escassos serveis compartits i d’actuacions coordinades en el conjunt de sistema
universitari dificulta aconseguir economies d’escala.
 La poca diversificació en les fonts d’ingressos universitaris limita l’autonomia
universitària.
 La relació en l’àmbit de R+D+I entre universitat i empresa pot millorar, i la
transferència de coneixement no és òptima, la qual cosa també té implicacions
financeres importants.
Relacions entre universitats i amb la societat
 Els canvis legislatius freqüents i els canvis polítics no donen estabilitat al
desenvolupament del sistema universitari ni faciliten les aliances.
 Es dóna un mimetisme interuniversitari que dificulta la diferenciació d’ofertes i de
característiques institucionals, la complementarietat dins el sistema i la
especialització que caldria per evitar la uniformitat del sistema i augmentar llur
competitivitat.
 La governança actual no facilita ni la coordinació interna ni la cooperació
interuniversitària el que comporta dificultats: en la cooperació global del PDI i PAS,
en l’establiment d’estudis interuniversitaris, en la definició del mapa de titulacions,
per compartir serveis o infraestructures, en desenvolupar iniciatives de projecció i
d’innovació, etc.
 Els consells socials amb la configuració actual no poden actuar com a transmissors
dels interessos socials vers les universitat, manca, doncs, una participació més
efectiva de la societat catalana en les universitats públiques.
Els principis inspiradors de la nova proposta
La ponència considera que la reforma del sistema de governança universitari és necessària
i urgent. Les universitats catalanes donen clares evidències d’un progrés notable. Ara cal
afrontar un altre repte. Dotar-les dels instruments necessaris per fer front a unes noves
exigències.
El camí per fer-ho, no se’ns amaga, és complex i difícil. Caldrà un esforç notable per
estimular el canvi i un ampli consens per portar-lo a terme. Els membres de la Ponència
coincidim en fixar uns principis que han d’inspirar la proposta de canvi:
 Ambició: Les reformes que s’han d’emprendre necessiten voluntat i coratge.
Hem de poder dissenyar un model propi, a Catalunya, basat en les millors
pràctiques internes i amb l’experiència dels països més desenvolupats, sense
pensar, d’entrada, en les restriccions que imposa la legislació vigent.
Pàgina 5 de 6

6.  Reforçar l’autonomia institucional: Tots els països que han impulsat
reformes a Europa s’han fonamentat en el principi d’autonomia institucional.
Autonomia exigeix responsabilitat i no es pot entendre l’un sense l’altre.
Autonomia no significa major regulació. Més aviat el contrari. Reforçar
l’autonomia institucional vol dir donar més llibertat a les Universitats. Una
excessiva reglamentació, com fins ara, actua sovint com un fre o com una
restricció a l’exercici de l’autonomia i la responsabilitat.
 Promoure la diversificació: El sistema universitari actual preveu un model
homogeni i únic a tot el conjunt de les Universitats. Modernitzar i millorar el
sistema universitari requereix permetre i admetre la diferenciació i
l’especialització. Un sistema universitari robust i obert és aquell que permet a
les diferents institucions organitzar-se d’acord amb la seva pròpia estratègia.
 Obertura social i internacionalització: Les Universitats han fet esforços
importants per obrir-se a la societat i internacionalitzar-se. Hi ha bons exemples
de trajectòries en aquest sentit, però ara el repte és fer un salt endavant. Això
significa entendre la internacionalització com la integració de la Universitat en
l’escala global. Significa situar les Universitats com a nodes en els seus camps
de coneixement en el context mundial.
 Meritocràcia: La Universitat és la institució per excel·lència que aplica el
principi del mèrit. Selecciona els estudiants abans d’entrar i durant la seva
estada. Als professors per ocupar les diferents posicions en la carrera
acadèmica i també al personal d’Administració i Serveis, per processos
d’oposició i concurs. Estendre el principi del mèrit a totes les esferes de la
Universitat i en tots els àmbits sembla coherent amb la pròpia naturalesa de la
Universitat.
 Reforçar la cooperació interuniversitària: Buscant els elements de
coordinació en formació, en recerca, en transferència, en gestió, en serveis
compartits, que permetin construir i reforçar un sistema universitari a Catalunya.
Hem de pensar en un model que actuï de dinamitzador de les actuals estructures
universitàries. Les mesures d’estímul pel canvi seran fonamentals. Com ho seran també el
disseny d’un sistema que pugui admetre l’adhesió voluntària i no obligui a totes es
universitats a seguir la mateixa trajectòria i el mateix model.
L’objectiu d’aquest primer document de la Ponència ha estat fer una mirada a l’exterior,
mirar el context legal, fixar una diagnosi compartida i uns principis inspiradors.
Voluntàriament en aquest primer document hem defugit de plantejar propostes, iniciatives i
actuacions, ni posicionar-nos per un model o altre. En properes sessions de la Comissió
presentarem nous documents de treball basats en l’estructura dels blocs temàtics previstos
en els apartats anteriors.
Barcelona, 29 de novembre de 2011
Pàgina 6 de 6