1. Pla Local d’Equipaments Culturals (PLEC)
de Sant Cugat del Vallès
Document final
16.12.2010

2. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 2
SUMARI
1 Anàlisi bàsica del municipi 4
1.1 Context geogràfic 4
1.2 Variables sociodemogràfiques 6
1.2.1 Evolució de la població 6
1.2.2 Estructura de la població 7
1.2.3 Comparació moviment natural de la població (2008) 9
1.2.4 Població segons origen 10
1.2.5 Nivell d'instrucció: nivells d’estudis i coneixement del català 13
1.2.6 Ocupació: sectors d’activitat i taxes d’atur 15
1.2.7 Mobilitat espacial de la població 17
1.2.8 Població flotant 20
1.2.9 Habitatge 21
1.2.10 Activitat econòmica 22
1.2.11 Qualitat de vida 23
1.2.12 Hàbits i consum culturals 24
1.2.13 Projecció de la població de Sant Cugat, sota un Escenari Alt 26
1.3 Factors de singularitat 29
1.4 Plànol de situació del terme municipal 30
2 Anàlisi dels serveis culturals del municipi 31
2.1 Estat de la cultura a Sant Cugat 31
2.2 Mapa d’agents culturals locals 31
2.2.1 Agents públics 32
2.2.2 Iniciativa empresarial 34
2.2.3 Tercer sector 35
2.2.4 Comunicació 36
2.3 Estructures de regulació del sistema cultural local 36
2.4 Anàlisi dels equipaments culturals. Inventariat i descripció 38
2.4.1 Centres Culturals 38
2.4.2 Arxius 44
2.4.3 Biblioteques 47
2.4.4 Museus 48
2.4.5 Escenicomusicals 51
2.4.6 Arts audiovisuals 54
2.4.7 Arts visuals 55
2.5 Valoració dels equipaments actuals 59

3. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 3
2.6 Consulta a notables 59
2.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturals 60
2.8 Valoració de la situació actual 60
3 Identificació de necessitats en equipaments culturals 63
3.1 Dotació d'equipaments culturals bàsics segons el PECCat 63
3.2 Altres propostes del marc estratègic general 65
3.3 Dotació d’equipaments culturals necessaris segons instruments de planificació local 65
3.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005) 65
3.3.2 El Pla d’equipaments de Sant Cugat (Informe del procés participatiu, desembre 2008) 66
3.3.3 El model de desenvolupament urbanístic de la ciutat 68
3.3.4 Les principals opcions estratègiques del municipi 68
4 Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC) 69
4.1 Inventari dels equipaments culturals actuals 69
4.2 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals d’àmbit local 70
4.3 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Visuals d’àmbit local 73
4.4 Proposta de Sistema Públic de Centres Culturals Polivalents 74
4.5 Previsió dels equipaments que cal construir, reformar o ampliar 75
4.6 Actuacions previstes en el PECCAT 76
4.7 Proposta d’actuacions que ha de contemplar el PECCat 76
4.8 L’EMD de Valldoreix 78
5 Model de gestió 79
5.1 Consideracions sobre models de gestió per part del PECCat 79
6 Fonts Consultades 84

4. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 4
1 Anàlisi bàsica del municipi1
1.1 Context geogràfic
Sant Cugat del Vallès, situada en la comarca del Vallès Occidental i pertanyent a la província de
Barcelona, té una latitud de 41º 28' 29" Nord i una longitud de 2º 5' 12" Est amb un extensió de
48,32 km² i amb 76.312 habitants censats l'any 20072. Es troba en una situació geogràfica
estratègica destacant la proximitat que té respecte Barcelona i la situació entre la serra de
Collserola i la de Galliners. La comarca del Vallès Occidental té una superfície de 583,3 km² i
limita amb el Bages al nord, a l'est amb el Vallès Oriental, a l'oest amb el Baix Llobregat i al sud
amb el Barcelonès. Les capitals de comarca són Sabadell i Terrassa.
L'actual Sant Cugat neix a partir del Monestir i de la pagesia dels voltants agrupada en el llogaret
d'Octavià. El centre de la ciutat ha anat
modificant-se durant els anys. Al seu inici el
centre geogràfic no era el monestir sinó la
plaça Major del Mercat, avui de Sant Pere.
Cap al 1900 el centre es desplaça cap a les
poblacions veïnes: Barcelona al sud-est,
Cerdanyola al nord-est i Rubí cap al nord-
oest, configurant una “Y” amb la plaça dels
Quatre Cantons com a punt de trobada.
A partir d'aquesta trajectòria, la població
s'estén seguint aquestes tres vies, situació
que es va mantenir fins a finals del s. XIX. Al
1917 s'inaugurà el tram de doble via de tren
des de la plaça de Catalunya, Barcelona, fins
a Sant Cugat, i uns anys més tard es connectaria per tren amb Terrassa i Sabadell. Aquesta
connexió per ferrocarril facilitaria a moltes famílies adinerades de Barcelona permetre's una
segona residència a Sant Cugat i a partir d'aquest moment s'anirien creant les colònies
d'estiuejants a la Floresta, Mira-sol i Valldoreix.
L'any 1960 fou nomenat alcalde Josep Barnils i Solà, amb qui, ateses les males comunicacions del
municipi, no es va dur a terme el procés d'industrialització dels municipis veïns, amb la
1
La informació d’aquest apartat prové majoritàriament del Pla de Cultura de Sant Cugat, 2005
2
Segons Padró continu de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

5. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 5
conseqüent absència de polígons industrials. Aquest desenvolupament seria el causant d'un
nivell baix d'immigració durant els anys 60 i 70 ja que no hi havia prou indústria per crear llocs de
treball.
Va ser a partir del Pla d'Actuació Metropolità de 1976 que es va començar a definir d'una manera
més ordenada el futur de Sant Cugat. L'edificació creix de manera prèviament meditada i
s'incrementa l'ocupació de les parcel·les de sòl que quedaven dins la trama urbana.
La construcció de les autopistes va crear un moviment migratori procedent de Barcelona que
apostava per viure en un lloc una mica aïllat de la vida de la ciutat sense deixar d'estar lluny
d'aquesta. És així com la Floresta, Mira-sol i Valldoreix, fins aleshores zones d'estiueig, van acollir
nous residents metropolitans. Paral·lelament, una proporció destacable dels estiuejants o els
seus fills s'instal·laren a viure a les torres d'estiueig de Sant Cugat. Posteriorment, amb la creació
dels túnels de Vallvidrera, encara s'incrementaria més el flux migratori ja existent, sobretot a
partir dels anys 90. En conjunt, n'ha derivat un creixement urbà sostenible i respectuós amb
l'entorn fins l'actualitat.
Sant Cugat del Vallès, actualment, està sotmès encara avui dia a un procés de renovació
urbanística important. Cal destacar el creixement urbanístic d'edificació disgregada iniciada als
anys 60-70 amb l'arribada de nous residents, fet que ha desembocat en una xarxa urbana molt
dispersa. Aquest model s'ha creat degut a una població que cerca l'aïllament que no trobava en
el lloc d'origen. En el cas de Valldoreix aquest aïllament és realment destacable, barri que va
esdevenir una Entitat Municipal Descentralitzada a finals dels 50 per iniciativa dels veïns
(burgesia procedent de Barcelona).
Així, tal i com indiquen els resultats del Pla de Cultura de la ciutat, hi ha tres tipus de models
urbanístics. Un representa la trama urbana tradicional, situada entre el Monestir i l'estació dels
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que conté la majoria d'equipaments culturals i
esdevé el punt de referència urbana per a tota la població, que la considera com “el centre” de la
ciutat. El segon model representa els districtes d'expansió urbana definits a partir d'un model
d'habitatge unifamiliar aïllat amb jardí. Ocupen una gran extensió del municipi actual i són
representants d'un alt nivell de vida, amb una població que porta anys establerta i es considera
població local. Per últim, el tercer model representaria les zones de nova expansió de Sant Cugat
amb un model urbanístic a mig camí entre l'urbà propi del centre històric i el dispers propi dels
districtes. La població és més recent, de fa entre 5-15 anys, i busquen en general un nivell de vida
elevat creant comunitats d'habitatges que comparteixen serveis comuns.

6. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 6
1.2 Variables sociodemogràfiques
1.2.1 Evolució de la població
El fort creixement demogràfic de Sant Cugat en els darrers 15 anys ha suposat el salt del poble
que era abans a la ciutat que és ara. Hi ha una dualitat entre les persones de tota la vida de Sant
Cugat amb aquelles que són nouvingudes, les quals representen un percentatge important del
total. Aquest fet, més el no haver viscut una immigració espanyola tant elevada com va succeir a
altres municipis dels voltants durant els anys 60-70, ha creat una diferència sociodemogràfica
respecte la majoria de municipis de la província de Barcelona.
Gràfic 1. Evolució de la població a Sant Cugat (1996-2008)
Font: Elaboració pròpia, dades extretes del Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008 i de l'Observatori Hermes, Diputació
de Barcelona, 2009.
Taula 1. Evolució de la població a Catalunya i taxa de creixement interanual (2000-2008)
Anys Població Taxa de creixement interanual
2000 6.261.999
2001 6.361.365 1,59%
2002 6.506.440 2,28%
2003 6.704.146 3,04%
2004 6.813.319 1,63%
2005 6.995.206 2,67%
2006 7.134.697 1,99%
2007 7.210.509 1,06%
2008 7.364.078 2,13%
Font: elaboració pròpia a partir de dades de l'IDESCAT.

7. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 7
Les dades que s’extreuen del gràfic anterior, Sant Cugat parteix d’un índex de creixement molt alt,
amb uns paràmetres de creixement que superen de molt la mitjana catalana, de l’ordre de 4
punts percentuals l’any 2000. Tot i que la tendència de creixement d’aquests darrers 10 anys
apunta cap a una moderació el 2003, a partir del 2005 el creixement es recupera i arriba a unes
taxes de creixement molt semblant a la catalana, als anys 2006 i 20073.
Taula 2. Evolució de la població segons gènere, edat i nacionalitat (2004-2008)
Variació 2006-2008
2004 2006 2008
Absoluts %
Homes 32.063 36.199 37.345 1.146 3,17%
Dones 32.998 37.575 38.929 1.354 3,6%
0-15 13.427 16.234 17.232 998 6,15%
16-64 45.006 50.233 51.282 1.049 2,09%
65 i més 6.628 7.307 7.760 453 6,2%
Espanyols 58.048 64.890 66.481 1.591 2,45%
Estrangers 7.013 8.884 9.793 909 10,23%
TOTAL 65.061 73.774 76.274 2.500 3,39%
Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona, 2009.
1.2.2 Estructura de la població
Taula 3. Comparació de l’estructura de la població de Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya (2008)
2008 Sant Cugat % Vallès Occidental% Catalunya %
< 15 16.352 21,44 144.443 16,75 1.083.951 14,72
15-64 52.162 68,39 602.323 69,85 5.084.172 69,04
> 65 7.760 10,17 115.603 13,41 1.195.955 16,24
Font: IDESCAT
3
Les dades poblacionals de les quals s’han partit, extretes del Butlletí Econòmic de Sant Cugat 2008 (que es
corresponen amb l’Anuari Estadístic de Sant Cugat 2008), només aporta les xifres fins l’any 2007; l'intent d’equiparació
d’aquestes xifres amb d’altres estadístiques com l’IDESCAT o INE, ens porten a distorsions que arriben a fer pensar que
Sant Cugat perd població l’any 2008. Per aquest motiu, s’ha escollit el 2007 com a últim any per veure la població en
xifres. En d’altres casos, les dades de població en xifres datades en 2008, han estat extretes de l’Observatori Hermes de
la Diputació de Barcelona i de l’IDESCAT, ja que permeten xifres comparatives amb d’altres municipis a banda de Sant
Cugat.

8. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 8
Com es pot comprovar, l'any 2008 la població menor de 15 anys és considerablement més
elevada a Sant Cugat que a la comarca del Vallès Occidental i a Catalunya, un 6 % i un 5 %
superior respectivament. Les causes a destacar poden ser l'alt índex de natalitat de la ciutat i
l'establiment de nous residents amb fills. En canvi l'interval comprès entre els 15 i 64 anys, en
termes relatius, es troba pràcticament equiparat en les altres tres situacions d'estudi. S'ha de
tenir en compte que la darrera onada migratòria l'han feta parelles joves amb fills petits que
encara no han arribat a una edat adolescent. És a partir dels 65 anys que Sant Cugat destaca per
un percentatge potencialment menor respecte el Vallès i Catalunya, cosa que ens porta a parlar
d'una població més jove tot presentant un índex d'envelliment de la població del 47,46 % front el
80 % i un 110 % del Vallès i Catalunya respectivament.
Per altra banda, és important anotar que, en termes relatius, del 2006 al 2008 la població
estrangera va créixer 4 vegades més que la població procedent de l'estat espanyol. Sant Cugat és
un dels municipis del Vallès Occidental que creixen per sobre de la mitjana comarcal (segons la
taxa de variació 2000-2006)4.
Taula 4. Evolució de la distribució de població de Sant Cugat per barris (2003-2007)
2003 2004 2005 2006 2007
Nucli 49.620 50.868 51.191 52.393 53.892
Valldoreix 6.679 6.885 7.010 7.160 7.297
La Floresta 3.714 3.823 3.937 4.056 4.186
Mira-sol 7.899 8.273 8.917 9.437 9.471
Les Planes 1.085 1.110 1.138 1.193 1.196
Total 68.997 70.959 72.193 74.239 76.312
Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008.
Gràfic 2. Distribució de la població per barris (2007)
Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008.
4
Dades extretes del Recull de dades socioeconòmiques del Vallès Occidental del 2006

9. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 9
A partir d'aquestes dades és fàcil deduir que el gruix poblacional de Sant Cugat es troba en el
centre històric de la ciutat i els barris més propers al centre són els més poblats també, fet que
comporta un distanciament no només físic sinó també psicològic a l'hora de desenvolupar els
afers diaris. En aquest punt, s’hauria d’assenyalar el cas de Valldoreix, que està constituït com a
entitat municipal descentralitzada i això fa que gaudeixi de certa autonomia dins del municipi.
El creixement a destacar des dels anys 90 és el del districte de Mira-sol; no per casualitat el més
proper al centre històric, mentre que el de les Planes, el més allunyat, és el que actualment més
decreixement presenta.
Gràfic 3. Creixement de la població per barris (%)*
*Creixement mitjà al municipi els anys 2006 i 2007: 2,38 % i 2,79 %, respectivament.
Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padró de l'Ajuntament.
1.2.3 Comparació moviment natural de la població (2008)
Taula 5. Moviment natural de la població (2006)
Sant Cugat Barcelona
Taxa bruta de mortalitat 5,04 9,79
Taxa bruta de natalitat 12,95 9,28
Taxa general de fecunditat 47,65 37,44
Font: Diputació de Barcelona. Elaboració a partir de dades de l’IDESCAT i padró continu (INE).

10. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 10
Gràfic 4. Composició del creixement de la població de Sant Cugat
Font: Butlletí econòmic Sant Cugat 10, 2008, a partir de dades del padró de l'Ajuntament de Sant Cugat.
Sant Cugat és un dels municipis catalans que més destaca per l’alta taxa de natalitat, com s'ha
apuntat anteriorment. Veiem com, per exemple al 2006, la taxa bruta de natalitat era del 12,95
%, força superior a la de Barcelona, en què era del 9,28 %.
Diferenciant el creixement de la població segons si ha estat causada per un saldo migratori o un
saldo natural, s'observa que en el període entre el 2004 i el 2007 la major part de l'augment ha
estat provocada pel saldo migratori (diferència entre immigracions i emigracions). Al final del
cicle comparat veiem, però, que al 2007 l’aportació al creixement de saldo natural és superior
que la que va suposar al 2006.
1.2.4 Població segons origen
La població actual de Sant Cugat prové, a grans trets, de diferents onades migratòries de perfil
molt diferenciat. Com a població originària, relativament petita en comparació amb la posterior,
trobem una societat d'origen pagès o d'oficis similars, que senten Sant Cugat com el seu “poble”.
Se situen al centre de la ciutat i participen molt en les entitats culturals i socials. La població
posterior, aquells que consideraven Sant Cugat com a segona residència i finalment s’hi van
establir, estan avui dia molt integrats a la vida de la ciutat. Trobem també la població provinent
de la resta de l’estat espanyol que va arribar els 60-70, escassa en comparació amb la resta de
municipis del voltant. La població bàsicament procedent de Barcelona els 70-80 és un col·lectiu
molt nombrós i totalment arrelat a Sant Cugat. Cal tenir en compte també la població d'arribada
recent de Barcelona, fa menys de 5-10 anys. Aquests no estan tan integrats a l'activitat de la
ciutat, almenys de moment, i mantenen els seus hàbits culturals i socials a la ciutat d'origen. Val a
dir, però, que el valor percentual d'aquest col·lectiu creixerà a curt/mig termini.

11. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 11
Per altra banda, hi ha la població de l'Europa comunitària o països desenvolupats, que
normalment representen gent amb càrrecs executius alts i un alt nivell de vida, contràriament a
aquells procedents de països econòmicament poc desenvolupats, col·lectiu relativament
minoritari si el comparem amb la resta de municipis del voltant, i que es caracteritza per un nivell
de convivència amb la ciutat força reduït.
Amb el temps és molt probable que s'arribi a una convergència entre els diferents col·lectius que
integren la ciutat, però segurament lligada a una línia d'actuació específica en les polítiques
públiques i d’entitats i/o associacions de la ciutat.
Taula 6. Comparació de la població de Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya, segons procedència
Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya
Estrangers % Estrangers % Estrangers %
Europa 4.060 41,46 19.946 20,78 331.478 30,03
Àfrica 580 5,92 28.818 30,03 278.129 25,2
Amèrica 4.562 46,58 42.520 44,3 393.105 35,61
Amèrica del Nord 202 2,06 446 0,46 5.598 0,51
Amèrica Central 530 5,41 4.769 4,97 51.829 4,7
Amèrica del Sud 3.830 39,11 37.305 38,87 335.678 30,41
Àsia 579 5,91 4.660 4,86 100.528 9,11
Oceania 10 0,1 26 0,03 497 0,05
Font: Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009. Informació extreta del Padró
Municipal d'Habitants IDESCAT.
Taula 7. Estructura de la població de Sant Cugat segons nacionalitat (2008)
% Variació p.
Estrangers Espanyols % estrangers % espanyols
percentuals
Homes 4579 32766 46.76% 49.29% 2.53
Dones 5214 33715 53.24% 50.71% -2.53
0-15 1743 15489 17.8% 23.3% 5.5
16-64 7784 43498 79.49% 65.43% -14.06
65 i més 266 7494 2.72% 11.27% 8.56
TOTAL 9793 66481 100% 100% 0
Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2008.

12. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 12
Aquesta darrera taula, que divideix la població santcugatenca segons les variables sexe i edat, i
nacionalitat de procedència, permet esbrinar quin tipus de població té la ciutat: més o menys
equitativa per sexes i amb una major concentració de població en edat activa.
Si comparem les dades segons la nacionalitat de procedència, es pot afirmar que el valor
percentual de dones, tot i ser major en els dos casos, és més de dos punts percentuals superior
entre les d’origen estranger. El nombre de població en edat activa també és molt superior entre
els d’origen estranger (prop del 80 % front el 65 %).
Aquesta lògica de població estrangera, amb major concentració en edat activa, respon al motiu
principal pel qual ha decidit instal·lar-se al municipi: raons laborals.
La taula 6, comparativa de la població estrangera per continents de procedència, marca una
dinàmica de Sant Cugat diferent a la lògica que segueix la comarca i Catalunya. Tot i que el major
pes de població estrangera és d’origen sud-americà, el volum d’estrangers d’origen europeu
supera de molt la mitjana comarcal i catalana. Entre població d’origen europeu i americà s’arriba
a superar el 75 % de la població estrangera de Sant Cugat. En canvi, el tant per cent de població
d’origen Africà és superior al Vallès Occidental (que supera en 10 punts percentuals els d’origen
europeu), mentre que a Sant Cugat és molt reduïda i s’equipara a la de procedència asiàtica
(5,9%).
Terrassa, Sabadell, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat aglutinen el 70 % de la població de
tota la comarca, i en concentren la major part de la població estrangera5.
Taula 8. Població de Sant Cugat segons lloc de naixement (%/total població)
Variació p. percentuals
2004 2006 2008
2004 - 2006 2006 -2008
Província de Barcelona 66,84% 66,7% 66,47% -0,14 -0,23
Catalunya 70,21% 69,99% 69,66% -0,22 -0,34
Nascuts a Espanya 86,85% 85,37% 84,17% -1,48 -1,2
Nascuts a l'estranger 13,15% 14,63% 15,83% 1,48 1,2
Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2008.
A Sant Cugat, prop de tres quartes parts de la població ha nascut dins les fronteres catalanes, i
presenten un major gruix entre aquells que ho fan a la mateixa província de Barcelona on, tot i la
petita variació en aquests anys assenyalats, el nombre de naixements a la mateixa província se
situa en el 66 %.
5
Ajuntament de Sant Cugat, Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009.

13. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 13
Per altra banda, si observem per separat les variacions percentuals de l’estructura de naixements
del municipi vallesà, les majors les trobem entre aquells que ho fan a la resta de l’estat espanyol
(a la baixa) i els que ho fan a l’estranger (a l’alça). Aquesta variació fa que la lògica que se seguia
el 2004 i 2006 canviï a partir del 2008 ja que, a partir d’aquesta última data, el percentatge de
nascuts a l’estranger supera els que ho han fet a la resta de l’estat espanyol (en 1,35 punts
percentuals).
1.2.5 Nivell d'instrucció: nivells d’estudis i coneixement del català
Taula 9. Població per nivell d'instrucció. Població de 10 anys i més
Sense Ensenyament
% Primer grau % Segon grau % % Total
titulació universitari
Sant Cugat del Vallès
2001 3.704 7,2% 8.453 16,5% 21.941 42,7% 17.259 33,6% 51.357
1996 4.453 10,7% 15.266 36,7% 10.502 25,3% 11.334 27,3% 41.555
Catalunya
2001 786.653 13,7% 1.500.961 26,2% 2.703.693 47,2% 733.113 12,8% 5.724.420
1996 981.001 17,7% 2.855.511 51,6% 1.147.727 20,7% 554.773 10,0% 5.539.012
Vallès Occidental
2001 94.018 14,3% 167.576 25,5% 314.632 48,0% 79.880 12,2% 656.106
1996 117.352 19,1% 316.671 51,5% 125.892 20,5% 55.055 9,0% 614.970
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT.
Taula 10. Comparativa Sant Cugat - Barcelona en indicadors d’educació (2006)
Sant Cugat Barcelona
Variació percentual alumnes 10,95% 0,72%
Taxa d'ocupació centres educatius 203,74 157,05%
Taxa d'ocupació d'aules 23,5 22,68%
Font: Observatori Hermes, Diputació de Barcelona 2009.
Els indicadors de nivell d'instrucció a Sant Cugat són molt positius respecte Catalunya i el Vallès,
sobretot a partir del percentatge d'estudis universitaris, tendència que es manté en el temps. A
més, Sant Cugat també destaca pel gran nombre de centres educatius d'alt prestigi i
reconeixement que té. Si comparem el nombre de centres públics i privats de Sant Cugat amb els
de la província de Barcelona i amb els de Catalunya, podem constatar que hi ha més centres

14. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 14
privats quan es tracta d'educació infantil, primària, ESO, batxillerat i cicles formatius6. A més, la
variació percentual d'alumnes entre els anys 2002 i 2006 va créixer un 10%, percentatge
notablement alt comparat amb el de Barcelona, un 0,7 %. És important afegir que l'oferta de
places és similar a la població escolar.
Per altra banda, Sant Cugat presenta un índex inferior de biblioteques al de la província de
Barcelona i al de Catalunya. De cara a un futur a curt termini, i gràcies al Pla de biblioteques, que
preveu millorar i ampliar el servei.
Taula 11. Comparació de la població segons nivell d’instrucció: coneixement del català Sant Cugat, Vallès
Occidental, Catalunya (1996 i 2001)
El sap Població de 2
L'entén El sap parlar El sap llegir No l'entén
escriure anys i més
Sant Cugat del Vallès
2001 96,6% 82,5% 81,6% 58,5% 3,4% 57.965
1996 97% 83,3% 80,2% 54,9% 3% 46.061
Vallès Occidental
2001 94,2% 71,3% 72,1% 48,4% 5,8% 715.913
1996 93,6% 69,8% 67,7% 43,4% 6,4% 672.336
Catalunya
2001 94,5% 74,5% 74,3% 49,8% 5,5% 6.176.751
1996 95% 75,3% 72,4% 45,8% 5% 5.984.334
Fonts : IDESCAT. Cens de població 2001 i Estadística de població 1996.
Pel que fa al coneixement del català, en l'interval de temps que va del 1996 al 2001, Sant Cugat
ha experimentat, de forma generalitzada, una tendència positiva en tots els àmbits de la llengua
i, comparativament amb la comarca i Catalunya, el domini del català és més estès.
6
Butlletí econòmic de Sant Cugat, 2008. Apartat “Ensenyament i Cultura”

15. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 15
1.2.6 Ocupació: sectors d’activitat i taxes d’atur
Taula 12. Evolució de l'atur registrat i la taxa d'atur (2005-2007)
Sant Cugat Catalunya Espanya
Creixement Creixement Creixement
Taxa Taxa Taxa
anual de l'atur anual de l'atur anual de l'atur
d'atur d'atur d'atur
registrat registrat registrat
2005 -0,5% 4,96% -1,8% 7,0% -2,1% 9,2%
2006 5,0% 4,51% -1,7% 6,6% -1,5% 8,5%
2007 3,6% 4,31% -1,7% 6,5% -0,1% 8,3%
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat,10 a partir de dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya,
de l'IDESCAT i de l'Institut Nacional d'Ocupació
En aquesta taula, el 2006 i el 2007, Sant Cugat presenta unes dades d'índex d'atur favorables
respecte Catalunya i l'Estat espanyol, amb un decreixement de l'índex. No obstant això, les dades
de la taula anterior no assenyalen el creixement de les taxes d’atur que s’ha viscut en aquests
darrers dos anys, moment en què ha sorgit la crisi econòmica global. Tot i això, la taxa d’aturats a
Sant Cugat és una de les més baixes de la comarca.
Segons l’informe relatiu a la taxa d’atur, registrada pel Consorci per la Promoció Econòmica del
Vallès Occidental7, en l’agost de 2009, al Vallès Occidental i els seus municipis, Sant Cugat es va
situar en una taxa del 9 % d’aturats, per sota de la taxa comarcal (15,3 %) i la catalana (13,2 %).
Això és degut al tipus de població de la ciutat, caracteritzada per un alt nivell educatiu, adquisitiu
i de qualitat de vida.
7 Consorci per la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. Informe Atur agost 2009: Taxa d’atur del Vallès Occidental
i els seus municipis http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf>

16. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 16
Taula 13. Comparació de la població ocupada per sectors: Sant Cugat, Vallès Occidental i Catalunya (%)
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total
Sant Cugat del Vallès
2001 0,6% 21,1% 5,7% 72,6% 28.912
1996 0,7% 26,4% 4,5% 68,4% 19.095
Vallès Occidental
2001 0,5% 31,7% 10,1% 57,8% 337.667
1996 0,6% 40,3% 6,9% 52,2% 249.627
Catalunya
2001 2,5% 25,2% 10,4% 62% 2.815.126
1996 3,2% 32,1% 7% 57,7% 2.204.652
Fonts : IDESCAT. Estadística de població 1996 i Cens de població 2001.
Per grans branques de sectors d’activitat el de serveis és el principal motor econòmic de Sant
Cugat, que supera el 70 % del total, molt per damunt del Vallès i Catalunya. D’altra banda, les
dades comparatives de la taula constaten com, en aquest període, el sector de la construcció es
revoluciona i va a l’alça amb augments molt significatius a nivell del Vallès i de Catalunya
(representa un 10 % en els dos casos), però no tant destacable en el cas de Sant Cugat (5,7 %).
Aquest tret distintiu, junt amb els altres esmentats, podria ajudar a explicar la lògica de les taxes
d’atur del municipi, ja que un dels sectors que més s’ha ressentit en la crisi econòmica actual és
el de la construcció, i aquest no és gaire representatiu al municipi.

17. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 17
1.2.7 Mobilitat espacial de la població
Font: Web Ajuntament de Sant Cugat
Taula 14. Comparació dels desplaçaments a altres municipis de la població de Sant Cugat (2001 i 2006)
Desplaçaments a altres Desplaçaments a altres
municipis 2001 municipis 2006
Total 23.400 44.268
Barcelona 12.481 24.349
Rubí 1.333 ND
Cerdanyola del Vallès 1.293 4.254
Sabadell 1.050 2.518
Terrassa 867 ND
Resta del Vallès Occidental ND 5.942
Font: Elaboració pròpia. 2001 a través de les dades d’IDESCAT. 2006, a través de les dades de l’Enquesta de Mobilitat
Quotidiana.
Sense tenir en compte el nombre de desplaçaments interns diaris generats a Sant Cugat, el major
volum de desplaçaments efectuats al municipi són, principalment, per motius laborals: de 23.400
desplaçaments computats segons l’IDESCAT el 2001, 18.675 són generats per raons laborals
(taula 15). Les dades de la taula mostren Barcelona com la principal destinació dels residents de

18. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 18
Sant Cugat, que suposa pràcticament un 50 % dels viatges diaris efectuats. De lluny, els segueixen
els pobles veïns de la mateixa comarca: Rubí i Cerdanyola, i en menor nombre, Sabadell i
Terrassa.
Quan és Sant Cugat la que rep efectius d’altres municipis, les proporcions de desplaçaments
varien, tot i que tornen a ser aquestes 5 poblacions les que generen la major part dels
desplaçaments. Barcelona torna a ser la principal font d’ells, però en una proporció molt inferior.
De prop els segueixen els pobles de la mateixa comarca esmentats.
Tant si es parla de desplaçaments a d’altres municipis, com des d’altres municipis, aquestes 5
grans destinacions aglutinen pràcticament les tres quarts parts dels desplaçaments diaris de Sant
Cugat l’any 2001.
Val a dir, però, que el nombre d’habitants del municipi s’ha vist incrementat des d’aquesta data.
Comparant el nombre d’habitants del quinquenni 2001-2006, l’augment d’efectius ha estat
superior als 10.000. Aquest augment de població guarda una estreta relació amb l’augment de
desplaçament dels residents de Sant Cugat, que entre aquestes dates pràcticament s’ha doblat.
Taula 15. Principals destinacions dels desplaçaments de connexió dels residents a Sant Cugat en un dia
feiner (2001-2006)
Desplaçaments a altres municipis Desplaçaments des d'altres municipis
Total 18.675 16.852
Barcelona 9.240 4.426
Rubí 1.291 2.703
Cerdanyola del Vallès 849 1.321
Terrassa 702 1.237
Sabadell 643 960
Font: Elaboració pròpia a partir dades IDESCAT. 2001.
En aquest quinquenni, els desplaçaments a Barcelona s’han doblat, i Cerdanyola i Sabadell han
guanyat terreny en ser ara les principals destinacions dels pobles de la comarca (Rubí i Terrassa
tenen un percentatge menor que ha quedat exclòs de representació a la taula de 2006, i queden
aglutinades en les dades de Resta del Vallès Occidental).
Tot i això, Barcelona i el volum total del Vallès Occidental continuen representant les tres quartes
parts dels desplaçaments dels residents de Sant Cugat.
Com ja s’ha vist i, si donem un cop d’ull al mapa inicial, es pot comprovar la bona obertura cap a
l’exterior que presenta Sant Cugat, tant en comunicació per carretera com ferroviària. Entre les
vies comunicables per carretera principals trobem l’AP-7 i la E-9, que travessen el municipi
longitudinal i transversalment, i comuniquen Sant Cugat amb els pobles veïns i la resta del país.
En aquest punt cal destacar el fet que, en un dels diversos accessos de l’E-9 al seu pas pel
municipi, hi ha els Túnels de Vallvidrera, que connecten de manera ràpida i còmoda Sant Cugat

19. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 19
amb Barcelona (la relació més representada en origen i destinació dels desplaçaments). Tot i el
cost en peatges que suposa, és la principal opció que prenen els usuaris dels dos municipis, on,
segons l’estudi Balanç i perspectives dels Túnels de Vallvidrera8, els trajectes de connexió
Barcelona-Sant Cugat representen un 43,4 %.
Des de la seva creació, el 1991, el túnels han suposat una obra bàsica i motor de l'activitat
urbanística i de negocis pel municipi. L'any 2006 hi va haver un total de 12.629,94 milers de
trànsits pels túnels de Vallvidrera. Un augment del 3 % respecte l'any 20059.
Gràfic 5 Comparació de l’evolució dels viatges en FGC, Túnels de Vallvidrera i nombre de població (2000-
20007)
Font: Anuari estadístic de Sant Cugat, 2008.
Quant a vies ferroviàries, Sant Cugat disposa de 7 estacions de FGC: dues corresponen al tram
que uneix Barcelona i Sant Cugat amb Rubí i Terrassa (Mira-sol, Hospital General de Catalunya),
dues més entre Sant Cugat i Barcelona al tram cap a Sabadell (Volpelleres i Sant Joan) i les altres
tres (Valldoreix, La Floresta i Les Planes). La nova estació de Volpelleres connecta amb l’estació de
RENFE de la línia C7 que passa pel municipi, de moment poc utilitzada perquè queda allunyada
dels nuclis urbans i tot plegat accentuat pels talls de la línia a causa de les obres de l’AVE.
El nombre de viatges amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb origen en alguna de
les estacions de Sant Cugat foren 6.996.045 l'any 2007, un augment del 5,2 % respecte el 2006,
amb un increment de l’11,5 % en l'estació de Mira-sol (la taxa més gran de totes les estacions).
Tot i disposar d’aquestes diverses opcions ferroviàries, i que el 70 % dels desplaçaments en
transport públic es fan amb FGC, segons les dades extretes de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana
de 200610, a Sant Cugat, en un dia feiner, la major proporció de desplaçaments es fa en transport
8
INSTITUT CERDÀ (2009): Balanç i Perspectives dels Túnels de Vallvidrera.
<http://www10.gencat.cat/ptop/binaris/EstudiVallvidrera_tcm32-47574.pdf>
9
Butlletí econòmic de Sant Cugat 2008, apartat “Transport”.
10
ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006: La mobilitat a les grans ciutats.

20. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 20
privat: un 53,8 % front al transport públic, que és d’un 18,1 %.
Podem afegir que aquesta obertura exterior del municipi xoca amb la lògica interna de
desplaçament, on el cotxe esdevé imprescindible en el conjunt d'una ciutat amb nuclis urbans
molt dispersos, problema especialment greu pel jovent que té dificultat de gaudir d'autonomia.
1.2.8 Població flotant
Si observem la següent taula de població estacional, equivalent a la població a temps complet
any (ETCA) en el període de 2003, Sant Cugat perd un 3,86 % de població.
Taula 16. Població estacional
Població no residentPoblació resident Població Població total
Població Padró % Dif.
present no present ETCA Estacional ETCA ETCA
Sant Cugat 8.166 10.599 -2,434 60.698 63.132 -3,86
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’IDESCAT
Cal assenyalar que aquestes dades no tenen en compte la mobilitat no obligada que no fa
pernoctació al municipi. Com ja s’ha tractat en el punt anterior, municipis propers a Sant Cugat
com són Rubí i Cerdanyola, amb desplaçaments de connexió destacables per motius de feina i
estudis, també poden ser factors a considerar en aquest punt.
< http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf>

21. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 21
1.2.9 Habitatge
Gràfic 6 Comparació de l’evolució del lloguer mensual dels habitatges (en euros)
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de l'INCASOL
En l’evolució del preus comparatius de lloguers que ens mostren les taules anteriors, veurem que
Sant Cugat se situa molt per damunt de les mitjanes dels pobles veïns. Tot i que, en aquests anys
assenyalats, es constata un increment a l’alça en els preus dels lloguers als 5 municipis, Sant
Cugat lidera la llista quant a preus. Amb tot, Cerdanyola ha estat un dels escenaris on s'ha viscut
un alt creixement en els preus dels lloguers que, tot i que no arriben a superar els 1.368 € de
Sant Cugat, se situen molt a prop (1.156 €).
Taula 17. Creixement mig del lloguer mensual dels habitatges (%)
Municipis 2003 2004 2005 2006 2007
Sant Cugat 13,0% 14,8% -14,8% 4,2% 30,3%
Sabadell 13,2% 3,2% 19,2% 21,7% 5,1%
Rubí 3,5% 10,4% 25,0% 9,9% 20,2%
Terrassa 12,8% 9,4% 16,6% 13,7% 13,6%
Cerdanyola 8,2% 15,2% -2,5% 44,5% 24,6%
Barcelona 10,4% 9,4% 11,4% 12,1% -3,3%
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir de dades de la DGHA i fiances de lloguer de l'INCASOL
En el 2007, segons les dades de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatges (DGAH), els preus
dels habitatges nous al municipi de Sant Cugat es van situar en 4.685 €/m², el preu més elevat en
comparació amb els municipis del voltant. El creixement del lloguer mensual dels habitatges del

22. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 22
2006 al 2007 va experimentar una pujada de pràcticament 8 vegades el percentatge del 2006. Cal
dir que la tendència actual és d'estancament del preu dels lloguers, però s'hauria de comparar
amb dades recents que encara no tenim. Aquest és un dels problemes més greus a l'hora de
mantenir la població més jove quan decideix independitzar-se, ja que el seu poder adquisitiu,
amb el nivell de vida i lloguer, són clarament desproporcionats.
1.2.10 Activitat econòmica
La taula del nombre d’afiliats a la Seguretat Social, segons el règim de tinença el desembre de
2007, assenyalen el lideratge de les activitats immobiliàries i de lloguer, seguides pel comerç,
reparació de vehicles i art. personals i indústries manufactureres. Arribats en aquest punt, resulta
rellevant destacar la posició destacada que pren el règim altres activitats socials; serveis
personals, que ocupa la quarta posició.
Del 7 % vers el total d’afiliats que representa, més de la meitat (58,2 %) està representat per la
subsecció d'activitats recreatives, culturals i esportives. Aquest elevat gruix fa patent la gran
quantitat d'activitats lúdiques i entitats/associacions destinades al foment de la cultura popular i
tradicional que existeixen a Sant Cugat.
Taula 18. Afiliats a la Seguretat Social segons el règim. Nombre de persones. (2007)
Seccions CNAE-93 General Autònoms Resta Total
A,B Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 338 30 51 447
C Indústries extractives 33 2 35
D Industries manufactureres 6.505 575 7.080
E Producció i distribució d'energia elèctrica 0 1 1
F Construcció 1.981 596 2.577
G Comerç, reparació de vehicles i art. personals 5.855 1.861 7.716
H Hoteleria 1.782 323 2.105
I Transport, emmagatzematge i comunicacions 592 262 859
J Mediació financera 982 153 1.135
K Act. Immobiliàries i de lloguer; serveis empreses 12.843 1.937 14.780
L Adm. pública, defensa i Seguretat Social 1.057 3 1.060
M Educació 1.529 183 1.712
N Act. sanitàries i veterinàries, serveis socials 1.851 341 2.192
O Altres act. Socials; serveis personals 2.659 564 3.223
P Llars que ocupen personal domèstic 21 0 1.298 1.319
Q Organismes extraterritorials 0 0 0
NC No classificats 0 0 0
Total 38.028 6.831 1.349 46.241
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.

23. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 23
Gràfic 7. Distribució dels afiliats del sector d’altres activitats socials i serveis personals a la S. S. Quart
trimestre 2007
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat a partir del Registre General de la Seguretat Social.
1.2.11 Qualitat de vida
Taula 19. Índex sintètic de qualitat de vida dels municipis de la província de Barcelona (1991 i 2004)
1991 2004 Creixement 1991-2004
Barcelona 104,8 104,6 18,6%
Cerdanyola del Vallès 95,1 97,5 22,4%
Rubí 93,9 95,6 22,4%
Sabadell 95,6 99,8 26,7%
Sant Cugat 104,1 105,8 20,6%
Terrassa 95,5 95,4 22,5%
Promig provincial 100,0 100,0 19,9%
Font: Butlletí econòmic de Sant Cugat, 2008
La taula comparativa dels índexs de qualitat de vida (que té en compte la capacitat de progrés
individual, l'equilibri social i les condicions de vida de la comunitat), ens mostra unes dades molt
similars entre Sant Cugat i Barcelona en el 1991, superant les dels municipis veïns de la mateixa
comarca. Al 2004, l’índex s’ha vist incrementat en aquest període en un 20,6% que, tot i no ser el
més elevat dels municipis assenyalats, perquè partia d'una base alta, se situa capdavantera
(superant a Barcelona en més d’un punt percentual).

24. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 24
1.2.12 Hàbits i consum culturals
La informació següent ha estat extreta de l’estudi realitzat pel Centre d'Estudi i Recerca Cultural
(CERC) de la Diputació de Barcelona, entre el 22 de maig i el 16 de juliol del 2007. Aquest estudi
va comptar amb un univers de 58.341 persones majors de 15 anys i una mostra de 600
entrevistes amb l'objectiu d'incidir en els aspectes més rellevants sobre les pràctiques i els hàbits
culturals de la població santcugatenca.
D'entrada, el 44 % de les persones entrevistades van respondre que havien realitzat alguna
activitat cultural en els darrers 12 mesos. A continuació es mostren els resultats en els àmbits
culturals més rellevants:
Museus
El 52 % de la mostra ha anat a algun museu. La majoria, el 73 %, va optar per anar als museus de
Barcelona, seguit per un 33% que va visitar museus estrangers, i en tercer lloc, amb el 24 %, hi ha
els museus de Sant Cugat.
Exposicions
El percentatge és el mateix que el de visites a museus, el 52 %, però en aquest cas el nombre de
visites a les exposicions a Sant Cugat supera a les de l’estranger. El resultat queda de la següent
manera: en un 60,5 % les visites es van fer a Barcelona seguit del 43 % que van tenir lloc a Sant
Cugat.
Monuments artístics
El 58 % diu haver visitat algun monument artístic.
Biblioteques
El 47 % ha anat a biblioteques, cosa que significa un creixement de 10 punts entre el 2005 i el
2007. En aquest cas, se’n destaca la freqüència de repetició de l’hàbit. En el cas de les
biblioteques, al voltant del 40 % ha repetit fins a 12 vegades l'assistència i en el propi municipi.
En canvi la repetició en d'altres àmbits és menys freqüent (al museu o a les exposicions es
tractava d’1 a 3 cops). La motivació principal d'assistència a les biblioteques és l'oci o bé els
estudis.
Arxius
Només el 9 % de la població ha visitat algun arxiu o centre de documentació a Sant Cugat.
Concerts
En aquest cas la meitat de la mostra estudiada ha anat a algun concert. En la majoria de casos d’1
a 3 cops, principalment a Barcelona, però seguida de prop pels concerts realitzats a Sant Cugat.
Pel què fa al tipus música la més sol·licitada és la música clàssica, seguida pel pop/rock/hip hop i
l’electrònica, i en tercer lloc hi figura la cançó d’autor.

25. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 25
Teatre
En el 45 % dels casos els habitants de Sant Cugat confirmen haver anat al teatre. L’evolució
d’assistència entre el 2005 i el 2007 és notable, del 28 % al 45 % respectivament. Un 72 % afirma
haver assistit a un espectacle teatral d’1 a 3 cops. El destí preferent en el 71 % dels casos és
Barcelona, seguit del propi municipi amb un 41 % dels casos.
Dansa
Segons l’estudi, el 17 % ha assistit a un espectacle de dansa respecte a un 83 % que no ho va fer.
De la mateixa manera que el teatre, l'assistència oscil·la entre 1 i 3 vegades. S’ha de subratllar
que la dansa és l’únic cas en arts escèniques on la ciutadania escull quedar-se a Sant Cugat, un 61
% respecte el 37 % que s’estima més anar a Barcelona.
Circ
Equiparat amb la dansa, el 16 % ha vist un espectacles de circ en el període estudiat.
Cinema
El 80 % dels santcugatencs han anat al cinema més de 12 cops en l'últim any. En aquest cas els
ciutadans s’estimen més quedar-se al municipi en un 90 % dels casos.
Festes
El 69 % dels entrevistats no han anat a cap festa popular. D'altra banda, destaca un fort
creixement d’assistència entre el 2005 i el 2007 en més de 30 punts percentuals. La principal
causa d’aquest fet és la popularització de la Festa Major de Sant Cugat.
El gràfic següent mostra les dades descrites fins ara sobre les activitats culturals de la població:
Gràfic 8 Activitats culturals a Sant Cugat
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de DEMOSCERC de Sant Cugat.

26. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 26
Pel que fa a les associacions culturals, socials o esportives, el 31 % de la mostra afirma pertànyer
a alguna d’aquestes, i amb el temps aquest nombre es veu augmentat, sobretot en el cas de les
associacions esportives, amb el doble d’usuaris, que les culturals. Darrerament han pres força els
denominats centres cívics, culturals, casals o ateneus, que compten amb un terç de la població
que els visita assíduament i que han experimentat una forta evolució del 2005 al 2007 (14 punts
percentuals). Les activitats principals que es realitzen en aquests centres són els tallers i cursos,
conferències i xerrades, a part d’altres activitats multidisciplinàries.
En general, i per finalitzar aquest punt, l’activitat cultural del municipi es valora positivament, 7
punts sobre un màxim de 10. De fet, la mitjana entre la valoració de la Festa Major de Sant Cugat,
el Festival de Poesia, la programació de teatre i música, els museus, biblioteques i centres cívics,
és de 7 punts aproximadament.
1.2.13 Projecció de la població de Sant Cugat, sota un Escenari Alt
Segons el PECCat, dels quatre escenaris de projecció poblacional comarcal disponibles, el més
indicat per tal de realitzar les projeccions dels municipis és l’Escenari Alt, per ser el que més
s’acosta a la realitat dels creixements esperats de la població.
L’horitzó de la projecció comarcal del Vallès Occidental (com la resta de projeccions comarcals) es
limita al 2015, donada la incertesa de l’evolució futura de la població comarcal. Només cal donar
un cop d’ull a la taula següent per constatar com, el cens continu extret de l’IDESCAT en
comparació amb la projecció de la comarca del Vallès Occidental, entre 2003-2006, presenta
unes oscil·lacions que indiquen un major creixement del que s’esperava en la projecció.
Per tal d’elaborar la projecció de Sant Cugat del Vallès fins l’horitzó del 2015, s’ha seguit la
hipòtesi recomanada per l’IDESCAT i dissenyada per a municipis mitjans i petits: Projectar segons
els outputs de l’IDESCAT11, és a dir, traslladar el creixement comarcal al del municipi, tenint en
compte el pes del municipi en la comarca. A més, i com s’ha assenyalat al paràgraf anterior, per
tal d’evitar que la projecció de Sant Cugat tingui unes xifres baixes donada la projecció comarcal,
s’ha corregit aquest “error” tot canviant les dades comarcals reals per les projectades entre 2003-
2006; d’aquesta manera, el pes de Sant Cugat sobre la comarca presenta un percentatge més alt i
pot ajustar-se millor la projecció futura de la població. Una altra dada que s’ha corregit pel càlcul
de la projecció de Sant Cugat han estat les dades del padró continu de Sant Cugat (extret del
padró continu del mateix ajuntament) i del padró continu del Vallès Occidental (extret de
l’IDESCAT). Aquestes dades són de l’1 de gener de 2006, i s’han modificat a 31 de desembre de
l’any anterior, per tal d’equiparar-se amb les projeccions de la comarca (que estan fetes en data
31 de desembre).
11
IDESCAT (2006): Obtenció de projecció de població municipals. A partir de les projeccions de l’IDESCAT.
Document metodològic. Estadística demogràfica.
http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf>

27. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 27
Taula 20. Projecció de la població de Sant Cugat
Padró Pes Pes
Padró Projecció Projecció
Escenari Altcontinu població variable Pes constant
Any continu Ràtio població St població St
Vallès Occ Sant Sant St Cugat St Cugat (2)
Vallès Occ Cugat (1) Cugat (2)
Cugat Cugat (1)
2015 1.026.764 10,22% 104.911 8,92% 91.595
2014 1.011.075 10,06% 101.761 8,92% 90.196
2013 994.891 9,91% 98.634 8,92% 88.752
2012 978.093 9,77% 95.517 8,92% 87.253
2011 960.382 9,62% 92.384 8,92% 85.673
2010 941.732 9,48% 89.234 8,92% 84.010
2009 921.848 9,33% 86.042 8,92% 82.236
2008 900.603 9,19% 82.801 8,92% 80.341
2007 878.472 9,06% 79.557 8,92% 78.366
2006 845.942 855.443 76.312 8,92% 0,999
2005 836.077 831.545 74.238 8,93% 1,009
2004 815.628 806.760 72.192 8,85% 0,986
2003 790.432 782.014 70.959 8,98% 1,007
2002 773.800 68.997 8,92% 1,009
2001 751.049 66.379 8,84% 1,023
2000 731.844 63.201 8,64% 1,026
1999 717.181 60.390 8,42% 1,039
1998 705.288 57.137 8,10% 1,039
1997 695.910 54.269 7,80%
Font: Elaboració pròpia
D’altra banda, tot i partir de la projecció sota un Escenari Alt, s’han efectuat dues projeccions
possibles: una primera (1), on el pes de Sant Cugat segueix un creixement continu sostingut, tot
aplicant el ràtio promig obtingut entre els anys 1997-2006 (1,015) que, multiplicat pel
percentatge del pes de l’any 2006 (8,92 %), dóna com a resultat el pes que Sant Cugat té el 2007
(9,06%), i així de forma successiva. Un cop calculat el pes del municipi en la projecció fins el 2015,
es podrà obtenir la projecció de la població de Sant Cugat (multiplicant el percentatge de pes per
la projecció comarcal).
A la segona opció proposada (2), el pes del municipi no varia i s’ha obtingut traslladant el pes que
tenia al 2006 a la resta d’anys projectats.
Tant si parlem de la primera com de la segona projecció, aquestes situen Sant Cugat amb un
població que oscil·la entre els 90.000-100.000 habitants el 2015. Dada equiparable segons el pla
d'urbanisme actual, on l'Ajuntament estableix un límit de 90.000-100.000 habitants amb una
perspectiva de creixement a mig termini. En general, la ciutat creixerà homogèniament pel que fa
al tipus de població, el que farà que s'accentuïn els indicadors positius del municipi però també
les distorsions que s'hi creen, com ara l'encariment del sòl que provocarà un desplaçament dels

28. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 28
joves cap a altres municipis.
Cal afegir que la projecció del creixement dels 20.000 habitants se situa al nord de la ciutat. Serà
amb l’acabament de la urbanització de Volpelleres i de Can Mates quan s’arribarà al sostre
demogràfic, acordat per consens polític, de 90.000-100.000 habitants. També s’ha de tenir
present que els experts indiquen en el Pla de Mobilitat un creixement per densificació de més de
100.000 habitants.

29. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 29
1.3 Factors de singularitat
Sant Cugat és un dels municipis més propers a Barcelona, fet que es viu com a positiu en la
majoria de casos. En d'altres, però, la visió no és la mateixa, degut a un sentiment d’identificació
que postula una diferenciació i posicionament respecte Barcelona. En moltes ocasions es percep
Sant Cugat com a ciutat dormitori i no com a espai comú de convivència. Això afecta la seva
activitat, en especial la cultural, que acostuma a ser viscuda i a consumir-se en la localitat
d'origen. Es coexisteix amb una situació que, per una banda, es caracteritza per una societat
associada a les tradicions populars, i per l'altra, per una societat que cerca un nou estil de vida,
més tranquil i no necessàriament arrelat a les costums, activitats o tradicions de la ciutat.
Per altra banda, s'ha de fer especial esment a la xarxa de comunicació intermunicipal amb la qual
el municipi compta. Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i els Túnels de Vallvidrera són
l'eix neuràlgic dels moviments espacials de la ciutat, que any rere any veuen augmentada la seva
activitat, ja que la xarxa interna de transport públic no es considera tan eficient.
Cal subratllar, també, la construcció a Sant Cugat d'equipaments culturals i empreses d'àmbit
supramunicipal. Cada cop més institucions dedicades a l'ensenyament escullen Sant Cugat per
instal·lar els seus centres, sobretot les escoles privades. La població en general de la ciutat la
formen persones amb un alt nivell formatiu i nivell de vida, i també un nombrós col·lectiu
d'artistes que hi viuen. Les entitats esportives són els col·lectius més nombrosos i actius.
Un altre aspecte destacable és l'elevat índex de natalitat que es manté de fa anys, factor que,
particularment en cultura, incideix en la programació oferta. També és una població
caracteritzada pel nombre de joves.
En general, Sant Cugat és una ciutat amb uns indicadors demogràfics clarament favorables.
Sociològicament parlant s'espera acollir un perfil socioeconòmic alt, més accentuat encara que el
que ha anat arribant a Sant Cugat en els darrers anys. Una informació significativa deriva de
l'estructura de treballadors de la ciutat: els santcugatencs i santcugatenques que treballen fora
del municipi normalment tenen un alt nivell de responsabilitat professional: directius, tècnics
qualificats, professors d'universitat, artistes, etc. En canvi les persones que vénen a Sant Cugat a
treballar tenen un nivell més modest professionalment parlant: venedors, operaris, etc.
Es viu una situació ambigua on hi ha un percentatge alt de la societat benestant que troba un lloc
per viure a Sant Cugat, fora de la ciutat on treballa, i l'altre sector de la societat que, tot i
treballant a Sant Cugat, no hi pot viure, i ni s’ho planteja.
I no només els santcugatencs i santcugatenques destaquen per l'alt nivell professional que tenen,
sinó que el seu Ajuntament també en destaca per la seva eficiència, com reflecteix l'article
publicat a El País el passat 23 de juliol12 conforme Sant Cugat comptava amb l'índex més alt
12
http://www.elpais.com/articulo/espana/Sant/Cugat/municipio/transparente/Torrevieja/opaco/elpepiesp/2009072
3elpepinac_14/Tes

30. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 30
d'Espanya en Transparència dels Ajuntaments, segons un estudi presentat per l’ONG
Transparència Internacional.
Finalitzar aquest apartat amb una esmena a la trama urbanística establerta de la ciutat, la qual
suposa una limitació al creixement de la ciutat en uns 100.000 habitants aproximadament, és a
dir, en una previsió segurament a mig termini s'haurà assolit un sostre.
Pel que fa a l'organització urbanística s'ha de dir que la possibilitat de creació de locals d'entitats
culturals s'ha vist limitada per la trama urbana dispersa que té la ciutat, per no citar l'alt cost que
suposa la propietat o lloguer d'un espai. Val a dir que fins a l'actualitat no es tenia gaire present
els espais destinats als serveis culturals, però aquesta tendència s'està rectificant i en els
processos de planificació es contemplen nous equipaments culturals, com es mostra en el
recentment publicat Pla d'Equipaments de Sant Cugat (2008-2018).
1.4 Plànol de situació del terme municipal
En document annex s’adjunta el plànol del terme municipal.

31. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 31
2 Anàlisi dels serveis culturals del municipi13
2.1 Estat de la cultura a Sant Cugat
A escala municipal, la dinàmica cultural a Sant Cugat està força institucionalitzada i en bona part
és generada per l'Ajuntament, que actua especialment com a peça clau en algunes entitats i les
ajuda a dinamitzar les seves activitats. Avui dia conviuen dues dinàmiques culturals que no
s'entrecreuen entre elles: una és la que es viu al voltant de les entitats socials i culturals
santcugatenques tradicionals; i l'altre, és la que esdevé d'aquella nova població que no se sent
atreta per la cultura amb arrels locals o tradicionals, i a més tenen la impressió que les entitats no
fan res per obrir-se i fer altres tipus de proposta que els pugui satisfer més.
Dins de l'escala comarcal cal dir que Sant Cugat, en especial el Teatre-Auditori, és referent entre
els municipis del voltant: Rubí, Cerdanyola (destaca pel Festival de blues), Sabadell (per la
producció d’òpera) o Terrassa (pel Festival de Jazz), mentre Sant Cugat ho fa pel Festival de
poesia, la programació de dansa i de circ, com a Ciutat Amiga, a més d’una programació variada,
extensa, estable i de qualitat. A la vegada però, l’oferta cultural de Barcelona és destinatària
d'una part important de santcugatencs/santcugatenques.
2.2 Mapa d’agents culturals locals
Els agents culturals són aquells que vehiculen i influeixen d'una forma o altra en la vida cultural
de la ciutat. La definició contempla totes aquelles organitzacions i persones l'activitat de les quals
està estretament lligada amb la creació, el desenvolupament i la difusió de la cultura a la ciutat.
La classificació d’agents al document es presenta en quatre grans grups:
 Agents públics. Principalment les administracions, ens autònoms municipals i ens de
titularitat pública.
 Iniciatives empresarials. Organitzacions privades amb ànim de lucre.
 Tercer sector. Organitzacions privades sense ànim de lucre, entitats i associacions
majoritàriament.
 Comunicació. Mitjans de comunicació d’abast local, comarcal i intercomarcal.
13
Informació extreta principalment del Pla de Cultura de Sant Cugat, juny 2005.

32. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 32
2.2.1 Agents públics
L’Ajuntament, a través de la Regidoria de Cultura, és l'agent, junt amb el tercer sector, amb més
rellevància en la política cultural santcugatenca. Les línies prioritàries de l'Ajuntament de Sant
Cugat són: la qualitat i l'excel·lència, la cultura tradicional i popular i l'oferta per a infants.
En Arts plàstiques destaquen els espais expositius del Museu de Sant Cugat: Claustre i Sala
Capitular del Monestir, i la subseu de la Casa Aymat, així com la sala d'exposicions de la Casa
Cultura, el vestíbul de la Biblioteca del Mil·lenari i la Sala Annexa de la Masia TorreBlanca.
L’Ajuntament compta amb el Taller Triangle, tallers d'arts plàstiques per a infants a la Casa de
Cultura i, sobretot, l'Escola d'Art de Sant Cugat, d’ensenyament reglat de cicles formatius (FP) per
a joves i adults, però ubicades en instal·lacions insuficients i obsoletes (Casa Mònaco).
En Arts escèniques destaca el Teatre-Auditori, gestionat per l’Organisme Autònom Municipal
Centre Cultural Sant Cugat (OAMCCSC)14. És un dels equipaments culturals de referència i
l'equipament més important de la ciutat en arts escèniques. Destaca la seva variada programació
i el seu taller de disseny i construcció d'escenografies, d’alt rendiment i prestigi. La programació
del Teatre-Auditori provoca una doble visió: en general se'l considera un molt bon equipament,
però alguns sectors més lligats a la cultura local li retreuen un cert elitisme, en contraposició a un
sector que opina que es troba en segona línia després de Barcelona ja que la majoria d'obres ja
s'han vist allà.
L'únic inconvenient és que es tracta d'un teatre amb 788 butaques i el cost per funció és força
elevat si es tracta d'un espectacle amb un públic objectiu més reduït. En aquest punt, sorgeix la
necessitat d'un espai escènic de mitjà format per a espectacles i altres actes que necessiten
d'aquesta escala. I en aquest espai de proximitat es podria fomentar la producció pròpia i una
programació més arriscada. En aquesta línia, l’Ajuntament fa alguns anys que es planteja diverses
solucions, que serien crear un espai escènic adjacent al Teatre-Auditori o bé rehabilitar el teatre
actual de la Unió. Aquest darrer camí comporta arribar a un acord consorciat amb l’entitat, fet
que fins ara no ha estat possible.
Música. Les arts escèniques i la música comparteixen el mateix escenari a Sant Cugat:
principalment el del Teatre-Auditori (s’hi fan tots els concert de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat,
per exemple). L’Aula Magna de l’Escola de Música acull el cicle de música de Cambra, Una Hora
de Música, i altres iniciatives d’entitats de la ciutat, com la de Joventuts Musicals. El claustre del
monestir és també un espai excel·lent per la sonoritat. S’hi ha programat el Festival de Música de
Cambra i les Nits de Música al Claustre. D’altres iniciatives han estat la Música als Parcs,
principalment al Ramon Barnils, etc.
Tota aquesta oferta musical és ben valorada per la població, tot i que certs sectors demanden
14
L’OAMCCSC gestiona el Teatre-Auditori Sant Cugat i el Servei de Biblioteques (el 2011, seran la Biblioteca de Sant
Cugat Gabriel Ferrater i la Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona). L’Escola de Música Municipal Victòria dels
Àngels (EMMVA) està gestiona pel Patronat Municipal d’Educació i els Cinemes Sant Cugat estan en règim de concessió
a CINESA.

33. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 33
una programació més arriscada. La música d'autor és bastant present al Teatre-Auditori i de
vegades en Festes Majors, dirigida a un públic objectiu d'edat més adulta.
La formació musical en escoles és un punt a destacar de Sant Cugat. L'exemple més clar és, pel
que fa a l’oferta municipal, el de l'Escola de Música Municipal Victòria dels Àngels (a partir del
2011, també Conservatori). Pel que fa a locals d'assaig per a grups musicals, però, hi ha una
mancança, com en el cas de les arts escèniques de petit i mitjà format.
En la política bibliotecària i de promoció de la lectura Sant Cugat tindria una nota no gaire
positiva. El municipi de Sant Cugat té una biblioteca pública des de l'any 1993 que es va integrar
el 2001 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona. La població es
caracteritza per una inquietud cultural que no es veu corresposta per l'oferta de lectura pública
que hi ha. La idea és pal·liar aquest dèficit i, com a mostra, a principis del 2011, la Biblioteca de
Mira-sol Marta Pessarrodona es posarà en marxa. A més, segons el Pla d'Equipaments de la
ciutat, es preveu convertir la Biblioteca del Mil·lenari (properament Biblioteca de Sant Cugat
Gabriel Ferrater) en biblioteca central, o bé fent-ne una de nova construcció o ampliant l’actual
(consultar Pla de Biblioteques 2010 i estudi de la Diputació de Barcelona).
L'Audiovisual sempre ha estat un dels sector més deficitaris de les polítiques públiques locals i
s'acostuma a delegar molta de la seva activitat a la Generalitat. El cinemes són pràcticament els
únics espais d'encontre relacionats amb aquest àmbit. El Cinema d’Autor a Sant Cugat,
coorganitzat entre l’Ajuntament i CINESA des de fa 7 temporades, té una molt bona acollida entre
el públic santcugatenc.
En l'àmbit Patrimonial a Sant Cugat destaca el Monestir, i amb la creació i ubicació del Museu de
Sant Cugat al Claustre, el Monestir ha esdevingut un centre cultural de referència. A part de jugar
el paper pròpiament de memòria històrica, recerca, conservació i difusió, es desenvolupen altres
activitats com exposicions d'art, temporals i permanents, i concerts musicals, oferint també
serveis de visites guiades. Cada primer diumenge de mes es pot fer una visita guiada al Museu de
Sant Cugat, i cada segon diumenge de mes a la Casa Aymat (antiga fàbrica de tapissos
reconvertida en centre expositiu). Una proposta original és la visita guiada que es fa un dissabte
al mes ja que és teatralitzada, intentant apropar els visitants a la vida monàstica. D’altres espais
de Patrimoni són la Casa Aymat, el Celler Cooperatiu, la Capella de Sant Adjutori, la vil·la romana
de Can Cabanas, l’ermita de Can Domènech i totes les cases modernistes del municipi.
Pel que fa al patrimoni documental, Sant Cugat compta amb l'Arxiu Històric municipal (AHSCV),
ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), l'arxiu administratiu municipal de Sant Cugat
(AMSCV) i el Centre Borja (privat). Cal destacar també el patrimoni gràfic històric que
darrerament s’ha incrementat amb el Fons Cabanas, la donació del fons fotogràfic del Tot Sant
Cugat i les col·leccions particulars aconseguides per al llibre “L’Abans”.
En referència al cicle festiu, a Sant Cugat encara romanen algunes de les festes de tipus agrícola i
religiós com Sant Medir, Sant Antoni i la Festa Major per Sant Pere. L'èxit de les Festes Majors fan
pensar que és un moment on hi ha un gran nivell de participació i implicació, i això conflueix en
una unió entre els residents originaris i els de nova vinguda que cal valorar molt positivament.

34. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 34
Entre els altres equipaments de tipus polivalent que acullen activitats culturals a la ciutat,
destaca la Casa de Cultura, un equipament a ple rendiment que acull entitats culturals i socials.
Acabada la primera fase de reforma, la segona està previst començar-la a mitjà termini. També el
Casal de Mira-sol o el Casino la Floresta, dins la Xarxa de Centre Culturals Polivalents (XCCP).
Per acabar aquest apartat, un breu incís sobre la formació en l'àmbit artístic. Les dues escoles
municipals, ja esmentades, són l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny i l’Escola Municipal
de Música Victòria dels Àngels. En la primera s'hi imparteixen estudis de cicles formatius d'arts
de la família del disseny gràfic i estudis propis. Els tallers d'Arts són espais oberts i
multidisciplinaris que estan tutelats per professionals de les arts plàstiques on es desenvolupen
activitats relacionades amb la creació artística. La segona, l’EMMVA, gestionada pel Patronat
Municipal d'Educació, va ser inaugurada el 1992 per la cèlebre soprano Victòria dels Àngels, i
actualment té una superfície construïda de 2.033,3 m². Disposa de 19 aules condicionades i
insonoritzades per a treball individual i d'un equip de 30 professors que imparteixen les diferents
matèries als més de 500 alumnes matriculats per curs acadèmic. A curt termini, el setembre de
2011, està prevista la posada en marxa de la important ampliació, fet que permetrà esdevenir
Conservatori de grau mitjà.
La formació no artística en estudis superiors també hi és present: trobem la Universitat UPC,
Gimbernat, UIC i més recentment ESADE (privades les dues últimes), les quals formen una xarxa
d'estudis de formació avançada.
2.2.2 Iniciativa empresarial
Sant Cugat no disposa de gaires iniciatives de caire privat que destaquin, amb excepció de les
nombroses galeries d'art i dels dos cinemes, Yelmo i Cinesa, que estan gestionats per empreses
privades. Les galeries agremiades són, a data del 2005: Canals Galeria d'Art, Espai Lluís Ribas Club
d'Art, La Galeria i Sala Rusiñol. A més, Sant Cugat compta amb altres galeries o espais expositius
privats com Artbubble, Espai Gorina, Estudi Ferran Martí i Pou d'Art. Quant a difusió musical i
arts escèniques, trobem un buit on només destaca algun bar musical com el Bebop, El Siglo i el
Terra Dolça.
També s’ha de subratllar la creació de l’Associació Llibreries Independents. Hi ha cinc llibreries a
tota la ciutat amb una oferta al nivell de la demanda, si bé l’obertura d’un local de la Cooperativa
Abacus ha trasbalsat un sector ja prou castigat per la crisi. És en el camp de la formació artística
on més destaca la iniciativa privada. Sant Cugat ofereix nombroses, i de qualitat, escoles de
música, dansa, arts plàstiques, etc. Com a exemple destaquem l'Aula de So, l'escola Laura Esteve,
l'escola de Carme Talleda, l'Escola Fusió o l'escola Color Dansa, entre d’altres.

35. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 35
2.2.3 Tercer sector
Les entitats i associacions són un motor cultural destacat a Sant Cugat, amb un nombre
lleugerament superior (140) a la mitjana d'altres municipis de referència (121) el 2004, segons el
registre de la Generalitat de Catalunya. És una ciutat rica a nivell social i cultural, i no només pel
nombre d'entitats, sinó també per la seva història i pel seu dinamisme, si bé la crisi n’ha fet
trontollar més d’una. La ciutat combina la riquesa del patrimoni històric amb un ampli ventall
d'activitats lúdiques i culturals que es duen a terme per a totes les edats i a tots els barris. A més,
compta amb un alt grau de compromís ciutadà que es fa palès a través d'una gran xarxa
associativa que participa activament en la vida de la ciutat. Hi ha més de 280 entitats dedicades
al lleure, la cultura, l'esport, la cooperació, l'associacionisme, els joves, els infants, la gent gran,
etc. Entre les quals 140 són entitats culturals que destaquen pel seu dinamisme i propostes a la
ciutadania. El públic objectiu és bàsicament la població autòctona del centre històric, però
malgrat aquesta pertinença al centre, moltes de les entitats no es relacionen entre elles. La
distància és encara més accentuada quan es parla de la relació entre entitats del centre i dels
districtes. Als districtes existeixen propostes més centrades en l’àmbit local, amb menor visió de
ciutat, i l'estructura urbanística tampoc afavoreix la implantació d'entitats amb seu pròpia.
Aquests centres perifèrics juguen el paper tant d'espais socials com d'espais per activitats
artístiques i culturals. Als centres situats al nucli de la ciutat passa el mateix degut a la
inexistència de locals per activitats artístiques, atès el seu alt cost. Tal com s'acaba de dir, la
dinàmica cultural està molt centralitzada en el nucli històric, però és una centralitat bastant
acceptada per la gent dels districtes, que entenen que els grans equipaments han d'estar en
espais accessibles per a tothom.
Les entitats que destaquen a Sant Cugat per la seva trajectòria, volum d'activitat, número de
socis i en general per l’impacte social causat són: la Unió Santcugatenca, l'Ateneu Santcugatenc,
l'Esbart de Sant Cugat, el Club Muntanyenc Sant Cugat, l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat i
l’Òpera de Cambra de Sant Cugat. A més d'aquestes, altres entitats són Òmnium Cultural de Sant
Cugat, els Amics de la UNESCO, Fundació Sant Cugat, Centre Borja, Aula d'Extensió Universitària
per a la Gent Gran, ProFesLo, FirArt, Entitat Sardanista de Sant Cugat, Castellers, Centro Popular
Andaluz i Centro Manchego , entre d’altres.
Cal tenir en compte que, en general, moltes entitats, sobretot les més històriques, tenen una
junta directiva amb una edat força avançada, que en certes ocasions provoca un desajust entre la
demanda del jovent i l'oferta de l'entitat. A banda que la majoria d'entitats tenen dificultats per
ser visibles de cara als nous habitants de la ciutat. Un altre inconvenient que possiblement s'hagi
d'afrontar deriva de la dificultat dels joves a l’hora de quedar-se a viure a la ciutat, ja que els
preus dels habitatges són més alts en comparació a municipis del voltant, i s’estableix així un límit
de creixement de la població per al futur. A més, a part dels espais culturals formals, costa trobar
espais com ara locals, fàbriques en desús o altres espais alternatius i polivalents. Aquesta
necessitat se supleix amb el servei dels Centres Cívics de La Floresta, el de Les Planes, el Casal
Cultural Mira-sol, el Club Muntanyenc, l'Ateneu Santcugatenc, la Casa de Cultura i el recent
inaugurat i rehabilitat Casino o Casal de La Floresta, els quals actuen com a hotel d'entitats
oferint la seva infraestructura al servei de vàries i diverses entitats, actuant així com a plataforma
dinamitzadora d'entitats i associacions.

36. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 36
2.2.4 Comunicació
En general es dediquen molts esforços i recursos en comunicar el dia a dia cultural de la ciutat. La
programació és molt extensa i la població exigent. Un dels canals privats més representatius de la
ciutat és la revista setmanal gratuïta Tot Sant Cugat. L'”Agenda de Sant Cugat” es publica
setmanalment els divendres al Tot Sant Cugat i al Diari de Sant Cugat, i cada primer dijous de
mes al On? Sant Cugat. També es pot consultar al web de l'ajuntament www.santcugat.cat, web
ben adaptada a les demandes en comunicació de persones amb disminució sensorial. Cal
destacar també la conversió de Ràdio Sant Cugat en el portal multimèdia Cugat.cat de ràpida
penetració i ús entre la ciutadania, i el canal de TV privat Televisió Sant Cugat.
Equipaments com el Teatre-Auditori i el Museu de Sant Cugat tenen una política de comunicació
potent i diferenciada. D'altres equipaments o entitats desenvolupen sistemes de comunicació
propis en base a les seves activitats, amb fulletons, tríptics i altres materials. L'extensa iniciativa
privada de cursos, tallers i altres de caire privat o associatiu en el sector cultural fa que la
ciutadania rebi la informació sota multituds de formats diferents.
2.3 Estructures de regulació del sistema cultural local
La política cultural de la ciutat, com a estructura de regulació del sistema cultural, ha d'establir un
marc d'acció per als agents culturals i mesures de foment. També ha de definir els serveis
culturals que considera de responsabilitat municipal i les vies per prestar-los. La política cultural
de Sant Cugat està en gran part sota la responsabilitat de l'Ajuntament. Com s’ha comentat
anteriorment, hi ha una alta absència del sector privat i certes limitacions del sector associatiu.
L'Ajuntament recolza les activitats del món associatiu via subvencions, tot i que rep crítiques pel
seu repartiment. Aquestes crítiques deriven principalment de l'enfrontament existent entre
aquells sectors que reclamen a l’Ajuntament que faci costat a les entitats i la cultura tradicional, i
els que demanen una programació més arriscada fugint de localismes. A més, les entitats acusen
l'Ajuntament de massa discrecionalitat en l'adjudicació de les subvencions, així com la feble
supervisió dels ajuts atorgats i manca o poc exhaustiva avaluació final. Per això el diàleg entre les
entitats i ajuntament és sempre força complex. És en aquesta línia on es parla del principi de
subsidiarietat que impulsa les entitats a realitzar totes aquelles tasques que no haurien de ser
portades des de l'Ajuntament, pel qual, el suport a les entitats és un dels seus pilars en la seva
política d'actuació.
Per tal de minvar certes discrepàncies entre les pròpies entitats i vers l'Ajuntament, es va crear el
Consell de Cultura. En aquest hi participen tant representants de l'Ajuntament com de les
entitats, però el Consell no acaba de ser un espai de reunió, de debat, de posada en comú
d'idees, ja que les entitats mostren una actitud més passiva vers un Ajuntament que sembla
utilitzar els encontres per exposar les seves idees i línies d'actuació, i acaba sent un espai més
instrumental que efectiu.
Sant Cugat compta amb altres eines de participació com són les comissions específiques,
centrades en festes de caràcter popular com ara la Festa major, la Comissió ciutadana Ramon

37. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 37
Barnils, la Comissió de les Arts, la Comissió de Música, la Comissió de Cultura Popular i
Tradicional, la Comissió d'Escultures o la Comissió de Patrimoni constituïdes generalment amb
persones de perfil especialitzat en la matèria.

38. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 38
2.4 Anàlisi dels equipaments culturals. Inventariat i descripció
2.4.1 Centres Culturals
Centre Cívic de Valldoreix
Titularitat Pública
Ubicació c/ Sant Albert 5 8197, 93 674 45 99
Dades Anys de construcció 1980
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Espais Tipologies i instal·lacions Sala Exposicions
Sala activitats
Equip il·luminació i so
Casal de joves TorreBlanca
Titularitat Pública, municipal
Ubicació av. Pla del Vinyet 81, 08172, 93 674 51 95
casaldejoves@torreblanca.cat
Dades Anys de construcció 2006
Reformes -
Estat equipament Actiu
Gestió Privada: Ateneu Santcugatenc (indirecta o
concessionada)
Ús Activitats Exposicions
Horaris Dilluns a divendres 8-15h i de 17 h a 24
Dissabtes 10-14 i de 17 a 22 h

39. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 39
Centre Cívic de les Planes
Descripció
Envoltat de natura al vell mig del Parc de Collserola ofereix un espai per a
gaudir del teu temps d'oci. Compta amb un ampli ventall d'activitats i tallers
per a tothom
Titularitat Pública, municipal
Ubicació C/ Molí, 1, 08196, Les Planes, Sant Cugat del Vallès, 93 675 51 05
centreciviclesplanes@santcugat.cat
Dades Estat equipament Actiu
Gestió Indirecta
Ús Serveis Formació adreçada a totes les edats
Serveis a la infància: servei diari d'activitats de
lleure als infants de 6 a 12 anys
Servei a la joventut: servei de dinamització juvenil
adreçat als joves i a les entitats juvenils del districte
Punt d'accés a la biblioteca Mil·lenari per apropar
els serveis bàsics de la Biblioteca
Punt Òmnia Les Planes
Les sales del Centre Cívic de les Planes, estan a
disposició d'entitats, associacions i particulars per a
fer-hi activitats
Serveis a les entitats
Sol·licitud d’infraestructures i demanda d'espais
Activitats Cursos i tallers de Cultura Popular i Tradicional
Festes
Celebracions tradicionals
Horaris Dill-Div. 17-20 h
Públics Tot tipus de públic
Entitats acollides Associació de les arts / Associació cultural i Musical de les Planes /
Associació de veïns de Can Borrull / Associació de veïns i Propietaris de les
Planes / Comissió de Festes de les Planes / Grup de dones de la Creu d'en
Blau / Racó de l'Amistat de les Planes

40. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 40
Casal Cultural Mira-sol
Descripció Equipament situat al centre del districte, que esdevé el nucli aglutinador de
l'activitat social i cultural del barri, i on l'existència del teatre fa més rica la
proposta d'activitats de tota mena
Titularitat Pública, municipal
Ubicació C/ Mallorca 42, 8195, Mira-sol, Sant Cugat del Vallès, 93 589 20 18. Reserva
d'espais: 93 589 20 28 casalculturalmirasol@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 1992
Estat equipament Actiu
Gestió Indirecta
Espais Tipologies iSala d'actes Té un escenari estable de 12x6m i 8m
instal·lacions de boca. Teló de fons i cametes
Sala Teatre Sup. 290m2
Aforament 200 pers.
Dos accessos laterals i un frontal
Equip il·luminació i so
Taula llums i focus
Ús Serveis Serveis a la infància, dóna un servei diari per nens/es de
6 a 12 anys
Serveis a la joventut, per la dinamització juvenil adreçat
als joves
Punt d'accés a la Biblioteca Mil·lenari per apropar els
serveis bàsics de la biblioteca
Teatre per a tots els públics a preus populars
Cessió Les sales del Casal Cultural de Mira-sol i el
d'espais Teatre estan a disposició d'entitats,
associacions i particulars
Servei aSuport a les entitats per a la realització
entitats d'activitats, tràmits, formació, sol·licitud
d'infraestructures i demanda d'espais
Activitats Cursos i tallers
Exposicions
Teatre
Conferències / xerrades
Concerts / festivals
Balls
Horaris Dill-Div. 17-20 h
Públics Tot tipus de públic
Entitats acollides Associació de Veïns i Propietaris de Mira-sol / Associació de Veïns Sant Joan de

41. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 41
Mira-sol / Associació de Veïns Verge del Carme de Mira-sol / CFU Mira-sol Baco /
Club d'Escacs Mira-sol / Club de Futbol Mira-sol / Club Esportiu i Cultural de
Mira-sol / Club Esportiu la Farga Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol / Mira-sol
Teatre
Ateneu Santcugatenc
Descripció L'ateneu Santcugatenc és una entitat amb més de 50 anys d'història. Les actuacions de
l'Ateneu van dirigides a promoure el civisme, la participació ciutadana, el creixement
del teixit associatiu i els valors democràtics en el conjunt de la societat. Compta amb
4.000 usuaris cada trimestre i 750 alumnes al seu programa de formació sociocultural.
El gran volum d'activitat que es gestiona s'organitza entorn a tres projectes: el Centre
Cívic, el Centre de Recursos Socioculturals i el Diari Ateneu.
Titularitat Privada
Ubicació Plaça Pep Ventura 1, 08172
www.ateneu.cat
Dades Anys de construcció 1982
Reformes 2007
Estat equipament Actiu
Gestió Privada amb subvenció
Espais Tipologies i instal·lacions Sala Exposicions 60m²
Sala polivalent
Biblioteca Aforament 120 pers.
Ús Serveis Sala lectura
Acollida i suport a entitats, grups i col·lectius, i dóna cabuda a moltes
entitats de Sant Cugat
Servei d'Internet gratuït
DVD-teca de L'Ateneu
Lloguer d'espais gastronòmics
Espai de trobada i servei de bar a l'Ateneu Plaça
Lloguer de sales
Activitats Cursos i tallers
Projecte “JJ”, adreçat a persones de 40 a 70 anys
Exposicions
Voluntaris per la llengua, per la integració de nouvinguts
Llibres per a la creació de 3 ateneus a Colòmbia,
Horaris Horari: Activitat:de dilluns a diumenge de 9 a 23h. Atenció al públic: de
dilluns a divendres de 10h a 13.30h i de 17h a 21h
Públics Tot tipus de públic
Eines de fidelització: Amics de l'Ateneu

42. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 42
Soci de l'Ateneu
Entitats Amics dels Veterans i Penya Regalèssia / Amnistia Internacional / Associació de
acollides Comerciants del Barri del Monestir / CAL / ComGrup de Pares Adoptius de La Festa
Major / Comissió de la Festa de Tardor / Cooperatives La Civada, El Cistell i El Cabàs /
Federació d'associacions de veïns de Sant Cugat (FAV) / GAM: Grups d'Ajuda Mútua /
Grup d'Argentins del Barri / Grup d'estudis de Teosofia / Grup de pràctica de
Comunicació no Violenta / Penya Gastronòmica de l'Ateneu / Pipa Club Sant Cugat /
SCAPS / Voluntaris de Català / Xarxa Ciutadana Sant Cugat
Casino la Floresta
Descripció Equipament obert i proper als ciutadans i ciutadanes on s'hi pot trobar un espai per
a la formació, la cultura i el lleure, amb una àmplia oferta d'activitats per a totes les
edats
Titularitat Pública, municipal
Ubicació C. Casino, 27, 08198, 93 583.81.43
casinolafloresta@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 2009 (reforma)
Estat equipament Actiu
Gestió Concurs d’adjudicació
Ús Serveis Telecentre laServei gratuït amb cinc ordinadors i connexió a
Floresta Internet per apropar les noves tecnologies de la
comunicació i la informació a les persones del
districte.
Cessió d'espais Les sales a disposició d'entitats, associacions i
particulars per a fer-hi activitats.
Disposa d'un servei de suport a les entitats per a la
realització d'activitats, tràmits, formació, sol·licitud
Serveis a les
d'infraestructures i demanda d'espais.
entitats
Servei
d'exposicions
Possibilitat de fer exposicions diverses en els espais
del vestíbul i el passadís del centre.
Serveis a la
Servei de dinamització juvenil adreçat als joves i a les
joventut
entitats juvenils del districte
Punt d'accés a la Biblioteca Mil·lenari per apropar els serveis bàsics
Activitats Cursos i tallers
Exposicions

43. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 43
Conferències / xerrades
Horaris Dill-Div. 17-20 h
Públics Tot tipus de públic
Entitats Agrupació Teatral la Floresta / Agrupament Escolta de la Floresta / Associació
acollides d'afectats de Fibromàlgia / Associació de Propietaris i veïns de la Floresta /
Associació de veïns d la Serreta Bosc d'en Saladrigues / Associació el Mussol /
Associació Esportiva i Cultural la Floresta (AEC) / Col·lectiu de la Gent Gran de la
Floresta / Comissió de Festes de la Floresta / Coral Tardor – Gent Gran / Creativitat
Recursos Artesania i Cultura Olimpyc floresta FC / Unió Recreativa i Esportiva la
Floresta (UREF)
Casa de Cultura
Descripció Equipament de tipus polivalent utilitzat per a un conjunt de serveis de tipus cultural,
social, esportiu, juvenil i lingüístic.
Titularitat Pública municipal
Ubicació Jardins del Monestir s/n 08173 93 589 13 82
Dades Anys de construcció 1986
Reformes 2007
Estat equipament Actiu
Segons el Pla d'Equipaments de la ciutat, a mig termini
(20012-2015) es realitzarà la 2a fase de remodelació
de la Casa Cultura que inclou la millora de la planta
baixa d'aquest equipament.
Gestió Pública/Concessionada
Espais Tipologies i instal·lacions Sala Exposicions
Ús Serveis Col·laboració amb les entitats
Concerts / festivals/Programació
Exposicions/cursos/tallers
Horaris DL.-Dv. 8:30 / Dis. 9-21 h / Dium. 10-15 h
Públics Tot tipus de públics

44. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 44
Esbart de Sant Cugat
Descripció L'Esbart Sant Cugat neix l’any 1975 amb un caràcter definit d’innovació en el
món de la dansa catalana, sempre basant-se en la Cultura Popular i Tradicional
del nostre país. Sempre s' ha implicat activament en el moviment cultural i
associatiu a Sant Cugat i han sorgit altres projectes i iniciatives, que, dins de l'
àmbit de la cultura popular i tradicional han aprofita d’alguna o altra manera el
local i les instal·lacions de l’Entitat. L'Esbart compta amb tres seccions:: el Cos de
Dansa, Andança (l'escola de dansa) i els Bastoners.
Titularitat -
Ubicació Secretaria Casa de Cultura
http://www.esbart.santcugatentitats.net/esbart@esbartsantcugat.com
Dades Anys de construcció 1975
Estat equipament Actiu
Gestió -
Ús Serveis Butlletí electrònic
Col·laboració amb les entitats locals
Activitats Cursos i tallers
Horaris Horari: De dilluns a divendres, matí, tarda i vespre
Públics Tot tipus de públic Nombre de membres 2008:
700
2.4.2 Arxius
Arxiu Històric municipal de Sant Cugat del Vallès (AHSCV)
Titularitat Pública. Arxius de l'administració local
Ubicació C/ de Jaume l 33-51 08190 - 93 674 69 93
arxiu@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 1986
Reformes 1995
Superfície Solar 96m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública

45. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 45
Espais Tipologies i
200 metres lineals
instal·lacions
Contingut Abast cronològic s. XVlll-XX
Ús Horaris Dilluns a divendres, 8-21 h; dissabte, 9-14 h. (només amb
reserva de documentació)
Arxiu del Palau Requesens (Centre Borja)
Titularitat Privada. Arxiu catalogat com a eclesiàstic.
Ubicació C/ Llaceres 30, 08190 93 674 11 50
centreborja@jesuites.net
Dades Anys de construcció 1450
Reformes 1976
Superfície Solar 84m²
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Tipologies i
Metres lineals 879 i 84 calaixos
Espais instal·lacions
Contingut Abast cronològic s. XlX-XX
Ús Horaris Dilluns a divendres, 9.30-13.15 i 16-20 h. (cal fer reserva)
Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSCV)
Titularitat Pública. Arxius de l'administració local
Ubicació Pl. Vila, 1 08172 Sant Cugat del Vallès 93 565 70 00
arxiu@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 2005
Superfície 188m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Tipologies i
Metres lineals 1324
Espais instal·lacions
Contingut Abast cronològic s.XX
Horaris Dilluns a divendres 9-14 h

46. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 46
Arxiu Nacional de Catalunya
Descripció Adscrit al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, dins la Direcció
General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya, creat l'any 1980, és la
institució arxivística cabdal del país, encarregada d'aplegar, conservar i difondre el
patrimoni documental de Catalunya. Per la seva naturalesa d'arxiu general de
l'administració i d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia
fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim
jurídic, suport i format. Actualment el centre conserva més de 500 fons i
col·leccions que ocupen 30.000 metres lineals. En relació als arxius d'imatge i so, el
centre aplega també més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents
mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i
més de 25.000 cartells.
Titularitat Pública. Arxius de la Generalitat de Catalunya.
Ubicació C/ de Jaume l, 33-51 8195, 93 589 77 88
www.cultura.gencat.net/anc/ anc.cultura@gencat.net
Dades Anys de construcció 1980
Reformes 2006
Superfície Solar 4500m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Contingut Abast cronològic s. XV-XX
Ús Serveis Cinc sales de consulta:
Sala per a consulta en grup, amb capacitat per a 10
persones
Aula seminari, amb capacitat per a 18 persones
Sala de consulta de fotografia, amb capacitat per a 8
persones
Sala de consulta de microfilms, amb capacitat per a 8
persones
Sala de consulta general, amb capacitat per a 52
persones
Servei d'informació i referència
Consulta del fons a través d’Internet
Biblioteca i Hemeroteca auxiliar i de reserva
Restauració
Servei didàctic
Sala de conferències

47. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 47
Sala d'exposicions
Serveis de reprografia
Visites en grup
Publicacions
Horaris Dilluns a divendres, 8-21 h; dissabte, 9-14 h
(només amb reserva de documentació)
2.4.3 Biblioteques
Biblioteca del Mil·lenari (Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater)
Descripció Adscrita a la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, treballa per satisfer
les necessitats d'informació, de formació permanent, de cultura i de lleure de tots els
habitants del terme municipal de Sant Cugat. Inaugurada el 10 de maig de 1993 i
dissenyada pels arquitectes Antoni de Moragues i Irene Sánchez, està gestionada per
l’OAMCCSC. Junt amb el Teatre-Auditori, l'Escola Municipal de Música, el Cafè Auditori
i els Cinemes Sant Cugat formen el complex cultural de la zona. A la biblioteca s’hi
poden trobar diverses tipologies de documents: llibres, publicacions periòdiques,
premsa diària, còmics, vídeos, DVD, CD, CD-ROM; els quals pràcticament en la seva
totalitat es poden consultar en lliure accés.
Titularitat Pública
Ubicació Av. Pla del Vinyet, 40, 08172 93 589 27 49
http://www.biblioteca.santcugat.cat / biblioteca@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 1993
Reformes 2002
Superfície Solar 1182m²
Estat equipament Actiu
Segons el Pla d'Equipaments es preveu ampliar i millorar les
actuals instal·lacions de la Biblioteca Mil·lenari entre el 2015 i
el 2018, en vistes a que sigui la Biblioteca Central Urbana del
municipi.
Gestió Pública
Espais Tipologies iSala de lectura, Bebeteca - Sala d’actes, Recepció, Punts
instal·lacions d’informació
Ús Serveis Informació i consulta
Préstec / préstec interbibliotecari
Reprografia
Servei multimèdia
Punts d'accés. Habilitació en diferents espais públics d’uns
Punts d'Accés a la Biblioteca del Mil·lenari.
Activitats
Durant tot l'any i amb l'objectiu de fomentar l'hàbit de la
lectura, es duen a terme xerrades, conferències, exposicions,

48. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 48
hores del conte, tallers d'escriptura creativa, etc.
Clubs de lectura. Consisteixen en la trobada d’un grup de
persones que llegeixen al mateix temps el mateix llibre.
Cadascú ho fa a casa però, un cop al mes, en un dia i hora
prefixats, es reuneixen per comentar la lectura.
Horaris Horari d' Hivern: Dilluns: 16 - 21 h. Dimarts a Divendres: 10-14
/ 16-21 h Dissabte: 10 – 19
Horari d'Estiu: (Agost) Dilluns a Divendres: 10-14 h
2.4.4 Museus
Museu de Sant Cugat
Descripció El Museu de Sant Cugat vol promoure la recerca, la conservació i la difusió del
patrimoni històric, artístic i cultural de Sant Cugat, des d'un punt de vist obert. El
museu consta de diferents seus, que actualment són el monestir i la Casa Aymat. La
seu central del Museu de Sant Cugat acull una exposició permanent sobre l’evolució
arquitectònica de l’abadia i la vida de la seva comunitat benedictina, a part de
comptar amb exposicions temporals.
Titularitat Pública
Ubicació Jardins del Monestir s/n 08172 93 675 99 51
www.museu.santcugat.cat museu@santcugat.cat
Dades Any construcció 2003
Reformes 2007
Superfície Total 4000m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Espais Tipologies iAccés per a disminuïts
instal·lacions Superfície sala expositiva 30m²
Ús Serveis Visites guiades amb possibilitat de llenguatge de signes - Visita
guiada i gratuïta cada primer diumenge de mes
Botiga
Llibreria
Lloguer d'espais
Programes educatius
Activitats
Activitats temporals, ex. Estiu al museu 2009 – activitats i tallers
Activitats permanents:
Primer diumenge de mes a les 11h. Portes obertes de la Capella
de Sant Domènec

49. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 49
Primer diumenge de mes a les 12h: portes obertes i visita
guiada al Museu de Sant Cugat – Monestir
Primer dissabte de mes a les 12h: visita teatralitzada al Monestir
Tallers / jocs de pistes
Espectacles educatius
Itineraris
Narracions
Horaris Dimarts a dissabte: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 19:00 h
Diumenges i festius: de 10:00 a 14:30 h
Públics Tot tipusTarifes:
de públic Preu entrada individual: 3 €
Preu d'entrada individual amb tarifa reduïda: 1,50
per a grups a partir de 15 persones, carnet jove,
carnet d'estudiant i famílies nombroses
Gratuïtat: jubilats, aturats, membres de l'ICOM, nens
fins als 16 anys
Museu de Sant Cugat – Casa Aymat
Descripció La Casa Aymat és la subseu del Museu de Sant Cugat dedicada a l’art
contemporani i, especialment, a l’art tèxtil. Es troba des dels inicis tradicionals i
noucentistes de Tomàs Aymat fins a la revolució que suposà l’Escola Catalana del
Tapís, amb Josep Grau-Garriga com un dels seus representants més destacats. El
recorregut explica la història de la manufactura, amb petits apunts tècnics sobre
les tècniques del tapís i la catifa. La casa Aymat és l'únic museu a Catalunya dedicat
al tapís contemporani.
Titularitat Pública
Ubicació C/ Villà 68 08173 93 675 99 51
www.museu.santcugat.cat museu@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 2003
Superfície Solar (total,útil) 200m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Espais Tipologies iSuperfície expositiva 142m²
instal·lacions Accés disminuïts
Ús Serveis Visites guiades
Programes educatius
Activitats
Segon diumenge de mes a les 12 h: portes obertes i visita

50. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 50
guiada a la Casa Aymat
Horaris Dimarts a dissabte: de 10:00 a 13:30 i de 15:00 a 19:00 h
Diumenges i festius: de 10:00 a
14:30 h
Públics Tot tipus de públic
Museu de Sant Cugat - Monestir
Descripció L'antiga abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou el monestir més
important del comtat de Barcelona. El claustre, del qual sabem que s'estava
construint l'any 1190, conserva la signatura del mestre Arnau Cadell, que consta
que va viure al monestir. La construcció de l'església actual es va començar a
mitjans del segle XII i es va fer molt lentament ja que la façana de l'església es va
acabar l'any 1337. El conjunt d'edificacions del Reial Monestir està format per
l'església que té adossat el campanar, el claustre i les seves construccions
annexes. Al davant de l'església es troba l'edifici del Palau Abacial. Altres
elements del conjunt són el Portal Major i la Creu de Terme. La seva construcció
s'inicià seguint l'estil romànic i s'acabà amb el gòtic. Acull una exposició
permanent sobre l’evolució arquitectònica de l’abadia i la vida de la seva
comunitat benedictina, a part, hi ha una sala d’exposicions temporals.
Titularitat Pública
Ubicació Pl. d’Octavià 1, 08172 – 93 675 99 51
museu@santcugat.cat http://www.museu.santcugat.cat
Dades Superfície (m2) Expositiva 30m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Espais Tipologies iSala d'exposicions temporal
instal·lacions Auditori
Aules taller per les activitats pedagògiques
Espai reservat per a les col·leccions
Ús Serveis Botiga
Activitats Visites guiades
Tallers

51. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 51
Horaris Claustre: Dimarts a dissabte: de 10 a 13:30 h i de 15 a
19 h (20 h de l'1 de juny al 30 de setembre). Diumenges
i festius: de 10 a 14:30 h. Visites església: De 9.30 a
12:30 h i de 18 a 20 h.
Museu Parroquial de Valldoreix
Titularitat Privada
Ubicació C/ de l'Església 7, Parròquia de Sant Cebrià, Valldoreix, 08197 936740569
Dades Anys de construcció 1986
Reformes 2002
Superfície 300m²
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
2.4.5 Escenicomusicals
Teatre-Auditori Sant Cugat
Descripció El Teatre-Auditori de Sant Cugat neix el 1993 amb l'objectiu principal d’oferir
una rica i variada oferta cultural al mateix centre urbà i convertir-se en un
referent cultural. Amb una superfície de 5.615m2, és obra dels arquitectes
Ramon Artigues i Ramon Sanabria. Té una sala equipada amb alta tecnologia
amb una capacitat per a 788 espectadors i un escenari d'uns 400 m2 en format
teatre o de 250m2 en format auditori amb campana acústica.
Titularitat Pública. Forma part de l’OAMCCSC
Ubicació Plaça Victòria dels Àngels 1 08172- 93 590 76 90
www.teatre-auditori.santcugat.cat teatreauditori@santcugat.cat
Dades Anys de construcció 1993
Reformes 2007
Superfície Solar (total,útil) 5615
Escenari 400m²
Estat equipament Actiu
Gestió Pública
Espais Tipologies i instal·lacions Equip il·luminació i so
Sistema mecànic escenari
Ús Serveis
Cessió d'espais; utilització d'infraestructura assistida
per tècnics: megafonia, cabines de traducció

52. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 52
simultània aïllades, projecció de vídeo, pantalles de
projecció frontal i retro de diferents mides,
monitoratge de TV, il·luminació i sonorització
Taller d'escenografia
Sala d'enregistraments
Plató de televisió i cinema
Serveis Hostesses- Acomodació
complementaris: Guarda-roba- Venda
d'entrades- Traductors
Personal de seguretat- Servei
de neteja- Visites guiades
Muntatge d'elements
escenogràfics- Programa de
Regala Cultura Entrades amb
descomptes especials i
abonaments
Programa de Mecenatge i Patrocini
Activitats Xerrades amb els artistes
Visites guiades concertades
Activitats pedagògiques adreçades a escolars
Horaris Venda d'entrades: Dim.-Div. de 10 a 14 i de 17 a 19 /
Dis. de 12 a 14 h/ Horaris variables segons funció
Públics* En total, una mitjana de 90.000 persones l'any visiten
el Teatre-Auditori
* Dades extretes de la memòria presentada al Consell General el 14/07/2009
Teatre la Unió
Descripció Teatre contemporani. Aforament 400 pers. 1 sala
Teatre amb més de 100 anys d'història a Sant Cugat del Vallès . Arts escèniques
contemporànies, música, teatre, dansa, circ, art...
Titularitat Privada
Ubicació Avinguda Anselm Clavé, 17, 08172 93 675 20 57
www.teatrelaunio.cat info@teatrelaunió.cat
Dades Anys de construcció 1908
Reformes 2007
Superfície (m2) Total 351m²
Escenari 109m²
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Espais Instal·lacions Equip il·luminació i so

53. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 53
Escola Municipal de Música “Victòria dels Àngels”
Descripció L’escola de música va iniciar les seves activitats el novembre de 1977 però va ser
el 1979 quan es culminà el procés de constitució de l’escola, quan es creà la
Fundació Pública Municipal per a la Promoció i Foment de la Cultura i l’Art a Sant
Cugat del Vallès, amb la seva municipalització. Després de 25 anys l’Escola
Municipal de Música Victòria dels Àngels és un centre de referència en
l’educació musical catalana. Compta amb un pla d'estudis que ofereix nivell
d'iniciació, elemental i mitjà. A més del pla d'estudis, l'escola ofereix tallers,
orquestres i activitats puntuals que poden realitzar-se sense ser alumne. Un
equip de 30 professors imparteixen les diferents matèries als més de 500
alumnes matriculats cada curs acadèmic.
Titularitat Pública. Patronat d’Educació
Ubicació Plaça Victòria dels Àngels, 2 08172 - 93 589 05 51
www.xtec.es/centres/a8040643/ a8040643@centres.xtec.es
Dades Anys de construcció 1992
Reformes 1997 – Ampliació 2010
Superfície (m2) Solar 250m²
Escenari 40m²
Construïda 2033m²
Estat equipament Actiu
El Pla d'Equipaments preveu una ampliació a curt
termini (2009-2012) per tal d'impartir els estudis de
grau mig i superior a l'escola.
Gestió Gestionada pel Patronat Municipal d'Educació de
l'Ajuntament de Sant Cugat
Espais Tipologies i instal·lacions Equip de so
Dinou aules insonoritzades per treball individual
Una sala polivalent amb un aforament de 175 pers.
Sala de cant coral i percussió per treballar en grup
Sala de “Llenguatge del cos”
Aula d'informàtica per a la pràctica en composició i
interpretació amb nova tecnologia.
Ús Serveis Projecte Banc d'Instruments per facilitar el lloguer
d'instruments a aquelles famílies amb dificultats
econòmiques o amb dubtes a l'hora de comprar
l’instrument.
Activitats Audicions comentades
Exercicis corporals
Tallers
Conferències
Concerts

54. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 54
Cicle Una hora de música
Horaris Secretaria: Dilluns a dijous: 17-20 h;
Dimecres i divendres: 11-13 h
Escola: Dilluns a divendres: 15-22 h;
Dimecres i divendres: 11-22h
2.4.6 Arts audiovisuals
Cinemes Yelmo
Descripció Al centre comercial Eroski es troben els cinemes Yelmo, amb dotze pantalles de
reproducció.
Titularitat Privada
Ubicació Via Augusta 2-14 08190 902220922
santcugat@yelmoscines.es
Dades Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Espais Tipologies i instal·lacions Accés a minusvàlids
Ús Serveis Pàrquing gratuït
Horaris Sessions de tarda/vespres i matinals els festius
Cinemes Cinesa
Descripció Els cinemes Cinesa de Sant Cugat pertanyen al Centre Cultural Sant Cugat. Format per
quatre sales amb una capacitat total de 932 seients. La capacitat d'aquestes són de 190,
256, 204 i 282 butaques, amb una afluència global de més de 300.000 espectadors l'any.
Des de l'any 2005 es programa el Cicle Cinema d'Autor amb una projecció setmanal de
pel·lícules en versió original.
Titularitat Privada. Forma part del Centre Cultural
Ubicació Av. Pla del Vinyet, 50 08172
Estat equipament Actiu
Gestió Privada: empresa Cinesa
Ús Serveis Compra d'entrades numerades que es pot realitzar
directament a taquilla, per via telefònica o mitjançant un
caixer automàtic exterior.
Descomptes diversos: carnet d'estudiant vàlid de dilluns a
divendres, dimarts dia de l'espectador, majors de 65 anys i
carnet jove descomptes de dilluns a divendres.
Horaris Sessions de tarda/vespre

55. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 55
2.4.7 Arts visuals
Canals Galeria d'Art
Descripció Canals va ser la primera galeria creada a Sant Cugat per Josep Canals el 1973, i el 1986 la
galeria es va traslladar al cèntric carrer de la Creu, al costat del Monestir. Des del seus
inicis Canals-Galeria d'Art s'ha dedicat en les seves dues sales d'exposició a la promoció
de l'art d'avantguarda i a defensar els interessos de la modernitat. A les seve
programacions hi figuren artistes de reconegut prestigi, tant nacionals com estrangers,
així com artistes joves sorgits els últims anys. Plàsticament defensa des de la nova
figuració lírica fins a l'avantguarda més punyent. La galeria està situada davant del Reial
Monestir de Sant Cugat, que està catalogat com Monument Nacional dels segles XII i XIII.
Titularitat Privada. Director: Josep Canals
Ubicació Carrer de la Creu, 16, 08172 936754902
www.canals-art.com infogaleria@canals-art.com
Dades Any
1973
d'inauguració
Estat
Actiu
equipament
Gestió Privada
Ús Activitats Canals-Galeria d'Art produeix el certamen artístic de caràcter biennal,
Mostra d'Art Contemporani Català, itinerant per Catalunya.
Horaris Dm-Dv 17-21h Ds. 11-14 h / 17-21 h Dg i festius 11-14 h
Espai Lluis Ribas - Wally Findlay Galleries int.
Descripció L'Espai Lluís Ribas va obrir les seves portes amb la finalitat de que les persones
interessades en l'obra de Lluís Ribas puguin trobar tota la informació i últims
treballs d'aquest artista. A partir de la seva inauguració ha anat ampliant les
seves activitats, amb exposicions col·lectives, exposicions individuals dels
millors artistes actuals, subhastes,etc. L'Espai ha creat un fons d'art, ha
organitzat exhibicions de grans mestres catalans del segle XIX, ha editat una
col·lecció de revistes d'humanitats i ha participat en vàries fires internacionals
d'art. L'octubre del 2007 l'Espai Lluís Ribas i la prestigiosa galeria d'art nord
americana Wally Findlay Galleries s'uneixen per crear junts l'Espai Lluís Ribas
Wally Findlay. La nova galeria, situada en el mateix local, ofereix als clients una
col·lecció de pintura avalada per la tercera galeria més antiga dels EUA, dirigida
als amants d'un col·leccionisme diferent.
Titularitat Privada. Directora: Magda Busquets
Ubicació C/ Girona 13, 08172, 93 589 57 76
www.espailluisribas.com info@espailluisribas.com
Dades Any d'inauguració 1995

56. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 56
Reformes 2007
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Ús Serveis Avantatges a socis i amics
Activitats Subhastes, exposicions, publicacions, etc.
Horaris Dt.-Dv. 17:30-20:30 h Ds. 11:30-14 h 18-21 h
Festius 11:30-14 h
La GaLeRia
Descripció La GaLeRia és una sala d’exposicions que neix el 1998 fruit d’una llarga
vinculació amb el món de l’art per part dels qui la integren. L'objectiu és posar
en comú l’experiència professional adquirida en diferents activitats: recerca,
restauració, edició d’obra gràfica, emmarcat i galerisme pròpiament dit.
S'ofereix pintura figurativa, a més d’escultura, i s’aposta pels artistes més joves
a aquells ja consagrats.
Titularitat Privada. Directors: Jordi Batlle i Argimon i Mònica Batlle i Argimon
Ubicació Sant Jordi 14, 08172, 93 675 04 98
www.batlleargimon.com lagaleria@pimec.net
Dades Any d'inauguració 1998
Reformes -
Superfície (m2) Solar (total, útil) 150
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Espais Tipologies iL'espai es caracteritza per la seva lluminositat i pels
instal·lacions materials emprats: el ferro, el formigó i el vidre. La
combinació de llum elèctrica i natural permet
presentar les obres d'art en un context on la llum
evoluciona com ho pot fer en un domicili particular.
Ús Serveis Serveis de restauració i conservació
Dm.-Dv. 17-20:30 h Ds. 11-14 h; 17-20:30 h
Horaris Dg. 11-14 h

57. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 57
Sala Rusiñol
Descripció La SALA RUSIÑOL fou inaugurada l'any 1986 per Ignasi Cabanas, fill d'una
coneguda família d'artistes arrelats a la ciutat. Des dels seus orígens, fa
exposicions de reconeguts artistes que conreen la tradició de la pintura
figurativa tot obrint-se a l'ampli marge que va del realisme a la nova figuració.
Ubicació Santiago Rusiñol 52, 08190
www.salarusinyol.net salarusinyol@valles.com
Dades Any construcció 1986
Estat equipament Actiu
Gestió Privada
Ús Serveis Socis fons d'art
Publicacions especialitzades
Activitats La Sala Rusiñol, juntament amb e-cristians i l'editorial
M&M Euroeditors, organitza periòdicament col·loquis
culturals
Horaris Dl.-Ds. 9-14 h; 17-21 h Dg. 11-15 h
Pou d’Art
Descripció És un centre d'art que engloba tres activitats en un mateix espai:
La Galeria d'Art, situada a la planta baixa, en una superfície de 150 m2, on el
públic hi trobarà obres d'art, principalment d'artistes que inicien la seva
trajectòria professional, amb la possibilitat que exposin altres artistes que ja
són més consolidats.
El Taller d'expressió plàstica, situat a la primera planta, on s'ensenyarà a
apreciar l'art tot practicant-lo. S'obriran els canals adients per a què els
alumnes despertin la sensibilitat que duen a dins. Els nens i nenes, a partir de 4
anys, tindran un paper important en aquest taller, ja que va adreçat a ells. Però
també els joves i adults amb inquietuds artístiques trobaran en Pou d'Art un
espai diferent, on poder desenvolupar la seva percepció visual i comunicar-la
plàsticament.
El Taller de Maria Fabre, directora del centre. Aquesta pintora desenvolupa la
seva tasca creativa en un taller obert a ser visitat. Realitza diverses exposicions
en el transcurs de l'any a diferents galeries.
Ubicació Balmes 35, 08172 93 590 60 86
www.poudart.com ; secretaria@poudart.com
Dades Any construcció 19
Estat equipament Actiu

58. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 58
Gestió Privada
Ús Serveis Taller d’Art
Publicacions especialitzades
Activitats Activitats relacionades amb l'art i dirigides a tota la
família. Exposicions, xerrades, visites per a escoles
Dl. - Dv. de 17 a 20:30 h; Dm- Dx. de 10 a 13 h;
Dissabtes d'11 a 14 i de 17 a 20:30 h;
Horaris Diumenges i festius TANCAT

59. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 59
2.5 Valoració dels equipaments actuals
A partir del Pla de Cultura elaborat el 2005 per l'Ajuntament de Sant Cugat i amb col·laboració
amb la Diputació de Barcelona, es van establir com a objectius a llarg termini els següents punts:
 fer de la cultura un element distintiu i un motor de la societat de Sant Cugat;
 aconseguir la implicació de tots el agents socials en el desenvolupament cultural de la
ciutat;
 reforçar la cultura com a factor de cohesió social i de generació de referents d'identitat
ciutadana;
 donar impuls a la cultura en aquells aspectes que ho poden necessitar més.
Per tal d'aconseguir aquests objectius es van definir els eixos estratègics oportuns, dintre de
cada àmbit però amb dues línies d'actuació transversals: mantenir la qualitat com a signe
distintiu de l'oferta cultural de Sant Cugat i fer dels joves un sector prioritari d'actuació. Dins dels
projectes futurs cal destacar-ne els següents: el desenvolupament de les orientacions de
l'Agenda 21 de la cultura, fer de la Casa de Cultura un espai de recursos associatius, una
redefinició del Consell de Cultura, reforçar la programació cultural de caire familiar i la creació
d'una xarxa de centres de proximitat.
A partir d'aquí, i per tal d'anar assolint aquestes fites, a nivell d'equipaments culturals s'ha
establert recentment, tal i com el Pla d'Equipaments de Sant Cugat ho indica, un calendari on es
determinen les prioritats en un futur a curt, mig i llarg termini. Aquestes actuacions es recullen
en l'apartat 4.2.
2.6 Consulta a notables
Com que el Pla de Cultura del 2005 ja recull àmpliament l’opinió ciutadana no considerem
necessari un procés de consulta d’abast general. Amb tot, considerem oportú plantejar, pel cas
que ens ocupa, una consulta dirigida a una sèrie de ciutadans seleccionats per l’Ajuntament que
representen, d’una banda, els sectors culturals de Sant Cugat, i de l’altra, les diferents
sensibilitats socials de la població.
La consulta es basa en les tres qüestions següents:
1. Quines prioritats infraestructurals en matèria de cultura caldria atendre segons la seva opinió
per al període 2010-2019?
2. Quins usos haurien de prioritzar aquestes infraestructures?
3. Li sembla raonable el sistema escènic públic d’àmbit local disposi al final del 2019 de les
següents infraestructures?

60. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 60
a. Teatre-Auditori Sant Cugat. Sala gran amb 788 butaques inaugurada el 1993.
b. Sala Arboretum. Sala de volum únic de mitjà format. Construcció annexa al Teatre-Auditori
(de nova construcció).
c. Teatre la Unió. Sala de mitjà format. Incorporació dins el sistema escènic públic per tal de
coordinar la seva programació i activitats amb la resta d’espais escènics de titularitat pública
(Creació d’una modalitat de gestió compartida, com un Consorci o una Fundació, i reforma
estructural).
d. Teatre de Mira-sol. Sala petita de 100 persones d’aforament situat al Centre Cultural de Mira-
sol.
e. Aula Magna. Sala polivalent dins l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels amb un
aforament de 175 persones.
f. Sala Conservatori, de 120 metres quadrats, que entrarà en funcionament el 2011. Aforament
d'entre 100 i 200 persones, depenent de la disposició escènica.
Aquesta consulta es farà durant el 2011, si es considera oportuna, a través del Consell de
Cultura.
2.7 Altres infraestructures que acullen serveis culturals
Com ja s'ha dit, hi ha infraestructures la missió de les quals no és estrictament cultural i
compleixen la funció d'hotel d'entitats. Seria el cas de la Casa de Cultura, que en la seva darrera
actualització té com a objectiu acollir aquelles associacions i/o entitats que no tenen un espai
físic com a punt de trobada per dur a terme les seves activitats i propostes. Els centres cívics de
la ciutat també complirien la funció d’acollida d’entitats culturals.
Sense ser espais culturals pròpiament dits, hi ha espais que han creat dinàmiques a la ciutat i que
ofereixen alguna activitat cultural de tant en tant, com és el cas del Terra Dolça o el Jazz a El
Siglo, tot i ser espais minoritaris dins el teixit actual de la ciutat. A més, val a dir que els espais
de trobada i socialització a Sant Cugat s'han de tenir en compte especialment, donat l'entramat
social que s'ha establert fins al moment, conseqüència d’un important creixement urbanístic que
pot induir a un aïllament que es reflecteixi en les dinàmiques socials i culturals.
2.8 Valoració de la situació actual
És obvi que la situació cultural a Sant Cugat està molt per damunt de la mitjana de la majoria de
municipis de la seva dimensió poblacional. Això és així per un conjunt de circumstàncies, molt
especialment l’alta concentració de ciutadans residents, amb un perfil cultural pro actiu i
d’excel·lència, i la prioritat que l’Ajuntament sempre ha donat a la cultura.
A més, el fet de disposar d’un Pla de Cultura (2005) i la posterior elaboració d’un Pla

61. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 61
d’Equipaments (2008-2018) fa que la ciutat ja tingui un full de ruta ben definit que permet que el
PLEC sigui només un exercici a mode de zoom, centrat en les infraestructures culturals i el seu
model de gestió.
En termes generals podem considerar que les infraestructures culturals existents a Sant Cugat es
basen en un model de creixement que ha estat transformat en els últims anys: el nou paradigma
dels equipaments culturals de proximitat obliga a revisar com cal atendre les noves necessitats. El
PECCat ofereix un marc de planificació nou que permet una revisió de les previsions locals.
En el marc del Pla d’Equipaments es fixen les següents prioritats:
 A curt termini (fins el 2012):
 L'ampliació de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels (2011)
 La Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona dins el Mira-sol Centre (2011)
 La Sala de concerts i bucs d’assaigs en la nau industrial a Can Solà (Concessió externa
el 2011)
 A mig termini (2012-2015):
 La sala B del Teatre-Auditori (Sala Arboretum)
 La Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater (ampliació de la Biblioteca del Mil·lenari
o nova construcció)
 La segona fase de les obres de la Casa de Cultura
 L’Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle (ampliació/remodelació/nova ubicació)
 El Centre Cívic i la zona esportiva de Can Canyameres
 A llarg termini (2015-2018)
 La sala d’exposicions espai Sota Campanes
El conjunt d’aquestes infraestructures està per damunt de les dotacions previstes al PECCat,
encara que amb una distribució dispersa que té en compte el model de desenvolupament
urbanístic de Sant Cugat. El municipi preveu un desenvolupament urbanístic basat en 3
centralitats (un centre històric i dues noves centralitats) i dos eixos que conflueixen en el centre
històric per a una població potencial de 100.000 habitants. El centre històric actua de clúster
cultural central, i les dues noves centralitats com a clústers culturals de proximitat. En el clúster
cultural central hi ha d’haver els equipaments singulars accessibles des de tot el municipi. En els
clústers culturals de proximitat hi ha d’haver equipaments d’enllaç entre els singulars i l’àrea
urbana de referència.

62. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 62
A partir dels instruments de planificació referits, podem destacar, com a principals opcions
estratègiques, les següents:
 Una previsió de creixement poblacional fins a 100.000 habitants.
 La consideració de la proximitat de Barcelona i del posicionament geoestratègic com
a oportunitats que cal aprofitar.
 L’opció per un model de desenvolupament urbanístic basat en el policentrisme i la
clusterització.
 La consideració de la cultura com a factor estratègic de desenvolupament econòmic i
de cohesió social.
 La voluntat d’exercir un lideratge cultural en l’entorn supralocal de referència.

63. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 63
3 Identificació de necessitats en equipaments culturals
3.1 Dotació d'equipaments culturals bàsics segons el PECCat
Segons el PECCat, les categories d'equipament mínimes dintre de cada àmbit per a un municipi
de més de 50.000 habitants com Sant Cugat, són:
1) Espais Escenicomusicals: Espai escenicomusical E3
Equipaments escènics d’àmbit local que poden acollir, simultàniament, activitats
escenicomusicals d’audició o exhibició, i també de producció de caire professional i activitats de
dinamització comunitària. Han de ser preferentment equipaments de titularitat pública
municipal. Si són de titularitat privada, l'ens local ha d’haver subscrit un contracte amb la
persona titular per realitzar-hi activitats musicals i escèniques de promoció pública. Poden estar
ubicats en un sol equipament especialitzat o estar distribuïts en diferents espais, però com a
mínim han de disposar d’una sala de gran capacitat per poder acollir programacions de gran
format, per poder acollir programacions de gran format, una sala petita, i espais per a l’assaig, la
creació i la dinamització comunitària.
2) Centres Culturals Polivalents: Centre Cultural Polivalent CCP3
Es planteja com el mòdul complet per a municipis grans i mitjans-grans, on es desplegaria en
xarxes locals. La funció d'aquests equipaments s'orienta preferentment a l'acció cultural de
proximitat o l'activitat comunitària en contacte amb el territori i les xarxes d'agents culturals
respectives, però també com a equipaments complementaris dels especialitzats i les seves
activitats.
3) Equipaments d'art visuals: Centre d'art bàsic AV2
Mòdul fonamental de centre d’arts visuals que permet acollir programacions completes
d’aquestes propostes artístiques. En aquest cas, atès que es tracta d’un equipament especialitzat
i de dimensió mitjana, és preferent una ubicació independent i comptar amb una dotació
mínima de personal especialitzat en arts visuals. Les dotacions dels equipaments han de
permetre acollir una programació permanent i activitat diversificada, incloent-hi processos
creatius oberts a la participació col·lectiva.
4) Arxius: Arxiu Municipal AL1
Aquests equipaments ja disposen d’un marc de regulació establert, la llei 10/2001 d’arxius i
documents. La taula de treball d’Arxius del PECCat ha considerat els arxius de les administracions
públiques, amb una atenció preferent als arxius municipals com a responsables de l’organització
de la gestió i tractament de la documentació municipal, i de la custòdia i divulgació d’aquesta.

64. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 64
5) Biblioteques: Biblioteca Central Urbana BCU
Com en el cas dels arxius, els equipaments bibliotecaris estan ordenats per la llei 4/1993 del
Sistema Bibliotecari de Catalunya. La tipologia de biblioteca serà filial, local o central urbana
depenent del nombre d’habitants, llevat del cas de les biblioteques centrals comarcals.
6) Museus
La proposta PECCat respecte museus difereix de la resta. Partint de la premissa, consensuada en
el marc de la Junta de Museus de Catalunya, que la implantació d’aquests equipaments no es pot
derivar únicament de criteris objectius territorials i en termes de població servida, sinó que s’han
de vincular a la distribució dels elements patrimonials i a la pròpia trajectòria de les institucions
existents. Les ubicacions no seran predeterminades i nominatives com en la resta d’equipaments
sinó que s’establiran en funció de les directrius que es derivaran del nou Pla de Museus.
Segons aquesta dotació mínima estipulada en el PECCAT en el període establert, Sant Cugat
haurà de preveure els següents equipaments:
CENTRES ESPAIS ESPAIS
Municipi ARXIUS BIBLIOTEQUES
CULTURALS ESCENICOMUSICALS D’ART
Sant Cugat Arxiu Biblioteca Centre Cultural Espai Centre d'art
del Vallès Municipal Central Urbana Polivalent escenicomusical bàsic
50.000 hab. (AL1) (BCU) (CCP3) (E3) (AV2)

65. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 65
3.2 Altres propostes del marc estratègic general
Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Catalunya
El Decret 48/2009, de 24 de març crea el sistema públic d’equipaments escènics i musicals de
Catalunya constituït preferentment per equipaments de titularitat pública, tot i que també
poden formar-ne part equipaments de titularitat privada que hagin subscrit un contracte amb
ens locals per dur-hi a terme activitats escèniques i musicals de promoció pública. Estableix 5
tipologies d’equipaments, dues d’àmbit nacional i 3 d’àmbit local.
El sistema de lectura pública de Catalunya
El Sistema de Lectura Pública és el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de
Catalunya, segons el defineix l’article 21 de la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari
de Catalunya (DOGC núm. 1727, de 29 de març de 1993).
El Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC)
L’article 16 (de la Llei 10/2001 del 13 de juliol) d’arxius i documents precisa que el Sistema
d’Arxius de Catalunya (SAC) “és el conjunt d’òrgans de l’Administració i d’arxius que amb normes
i procediments garanteixen, d’acord amb els seus valors, la gestió, la conservació, la protecció i
la difusió correctes de la documentació de Catalunya i l’accés a aquesta documentació”.
3.3 Dotació d’equipaments culturals necessaris segons instruments de planificació local
3.3.1 El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005)
El Pla de Cultura de Sant Cugat (2005) defineix les línies d’actuació per tal de treballar amb un
planificació establerta i definir els instruments necessaris a l’hora d’assolir una gestió i avaluació
òptima. La primera fase es caracteritza per un estudi de diagnosi sobre el paper de la cultura a la
ciutat, elaborada de manera consensuada amb les persones que participaren en les taules de
debat, mentre que la segona fase recull les propostes d’accions que es van considerar
prioritàries de cara al futur.
El Pla de Cultura especifica quatre àmbits diferents: el primer situa la cultura com a eix
vertebrador de l’acció política del municipi, el segon situa les entitats com el motor de l'acció
cultural a Sant Cugat, el tercer àmbit situa la cultura com a factor de cohesió social i de generació
de referents d’identitat ciutadana i, l'últim, destaca la importància de donar un nou impuls a la
cultura. En el quart àmbit s'estudia el paper dels creadors locals, emfatitzen els ensenyaments
artístics com a factor clau de la formació de públics i de creadors, reconeixen el sector cultural
privat com a motor potencial a desenvolupar i s'aposta per la comunicació i l'educació en la
creació de nous públics. Independentment de l'àmbit s'intentarà mantenir la qualitat com a
signe distintiu de la ciutat i fer dels joves un sector prioritari d'actuació.

66. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 66
Aprofundint una mica, dins del primer àmbit s'estableix com a prioritària la potenciació dels
recursos. En l'ordre d'assolir aquesta fita es vol posar a disposició el màxim d'infraestructures
possibles per tal d'acollir aquelles associacions/entitats que pateixen el problema de la manca
d'espais per dur a terme la seva activitat, com també per aquells joves que no tenen espais de
creació o d'assaig. L'aposta és facilitar els espais d’aquells centres com ara la Casa de Cultura o
altres centres cívics perquè actuïn com a hotel d’entitats.
En el segon àmbit s'hauria de destacar el recolzament a les entitats sense afany de lucre ja que
es consideren clau en el desenvolupament de la xarxa cultural santcugatenca donada la seva
importància i el seu volum.
En el tercer àmbit, la integració dels nous residents és una peça clau a l'hora d’assolir una
cohesió social. Un altre punt se centra en la diversificació de l'oferta cultural fins ara molt
centralitzada al centre històric de la ciutat en gran part causada per la xarxa urbanística
establerta. La creació de dues noves centralitats a la ciutat ajudarà a aquesta descentralització,
amb centres de proximitat vinculats. En aquest àmbit s'incideix en la importància actual d'una
programació infantil i en les futures propostes de cara al col·lectiu adolescent amb el què es
trobarà la ciutat d'aquí a uns anys. Projectar l'oferta cultural com a referència de la població local
i supracomarcal, amb una intenció de projecció internacional, és un dels altres objectius a
assolir. Es pretén fomentar una programació més arriscada que convisqui en harmonia amb la
més consolidada, de caire tradicional i popular.
Finalment, el quart àmbit presenta com un dels objectius principals l'augment de la iniciativa
privada incidint en la difusió de la música en viu i destacant la creació de botigues
especialitzades responent al nivell intel·lectual que caracteritza els ciutadans. També s'evidencia
la necessitat de fomentar el sector audiovisual a nivell de suport a la creació, la producció i la
formació, a més de reforçar la política bibliotecària i de promoció de la lectura.
3.3.2 El Pla d’equipaments de Sant Cugat (Informe del procés participatiu, desembre 2008)
El Pla d'Equipament de Sant Cugat (2008-2018) té com a voluntat definir els equipaments
necessaris en els propers 10 anys. Es prioritzen més de quaranta equipaments entre els quals
destaquen els serveis sòciosanitaris i els educatius, encara que els culturals també hi tenen un
pes rellevant. El calendari de les propostes del Pla s'ha fet en funció de les necessitats del
municipi, debats de comissions i previsions pressupostàries. S'estableixen tres grans períodes: a
curt termini (2009-2012), a mig termini (2012-2015) i a llarg termini (2015-2018), a més
d'aquelles que es consideren pendents o en procés d'estudi.
Entre les necessitats imposades a l'hora d'elaborar el conjunt d'equipaments culturals,
destaquen la creació d'espais el més polivalents possible per poder donar-hi el màxim de
funcionalitats, sorgeix la necessitat d’una sala d’arts escèniques de petit format i d'una sala de
concerts per a joves, i s'evidencia la manca d'espais de formació, creació i assaig. Es parla també
de la necessitat d'espais d'oci per a joves, tot i que no s'arriba a definir la localització, si al nucli o

67. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 67
a la perifèria de la ciutat. A partir d'aquestes i altres reflexions, el que finalment preveu el Pla
d’Equipaments de Sant Cugat en cultura és el següent:
Curt termini (2009-2012):
 L'ampliació de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels. Per poder impartir
els estudis de grau mig i superior. La superfície de la parcel·la és de 3.204m², com a
promotor actua l’Ajuntament i el cost que s'ha estimat és de 3,3M €. El Conservatori
entrarà en funcionament escolar el setembre de 2011.
 La Biblioteca de Mira-sol Marta Pessarrodona, la qual s’ubicarà dins del Mira-sol
Centre. L’espai ja està enllestit i s’està condicionant aquest 2010. Entrarà en
funcionament el 2011.
 Sala de concerts. S’ubicarà en una nau industrial de 1.000m2 construïda per
Promusa a la zona de Can Solà. La voluntat és que sigui un espai multifuncional on, a
banda de concerts, es puguin fer altres activitats per als joves o actes populars.
A mig termini (2012-2015):
 Sala B del Teatre-Auditori. Es contempla un espai per a petits i mitjans formats com
a complement a l'activitat de la sala gran o principal. La superfície de la parcel·la és
de 2.100m² i actua com a promotor l'Ajuntament. El cost que s'ha estimat és de
3,3M €.
 Biblioteca Central (Mil·lenari) que serà la Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater.
Es preveu ampliar i millorar les actuals instal·lacions de la Biblioteca del Mil·lenari
per tal que esdevingui la Biblioteca Central del municipi. La superfície construïda és
de 1.200m² i la parcel·la de 3.600m². El promotor és l'Ajuntament. Consultar estudi
de la Diputació de Barcelona sobre les possibles opcions.
 Segona fase de les obres de la Casa de Cultura. La primera fase va finalitzar el
setembre de 2007 i la segona reforma preveu una superfície construïda de 700m² i
una parcel·la de 250m². El promotor és també l'Ajuntament i el cost estimat
ascendeix a 2,8M €.
 Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle. Si es fes el trasllat de serveis a la Casa
Mònaco, com serveis socials, permetria disposar de més espai per ampliar i millorar
les instal·lacions de l’Escola Municipal d’Art i ubicar-hi el Taller Triangle. També es
pot contemplar inversament, que seria instal·lar l’EMA i el Taller Triangle en un altre
emplaçament.
 Centre Cívic + zona esportiva Can Canyameres. La superfície de la parcel·la és de
13.316m² i el promotor serà segons concessió. El cost no està determinat
actualment.
A llarg termini (2015-2018):
 Sala d'exposicions espai “Sota Campanes”. Es preveu una superfície construïda de
1.670m² i de parcel·la de 909m². El promotor és l'Ajuntament i el cost estimat és
d'1,5M €.

68. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 68
3.3.3 El model de desenvolupament urbanístic de la ciutat
Es preveu un desenvolupament urbanístic basat en 3 centralitats (un centre històric i dues noves
centralitats) i dos eixos que conflueixen en el centre històric per a una població potencial de
100.000 habitants.
El centre històric actua de clúster cultural central, i les dues noves centralitats com a clústers
culturals de proximitat. En el clúster cultural central hi ha d’haver els equipaments singulars
accessibles des de tot el municipi. En els clústers culturals de proximitat hi ha d’haver
equipaments d’enllaç entre els singulars i l’àrea urbana de referència.
En la fase 2010-2019 es vol completar el clúster cultural central.
3.3.4 Les principals opcions estratègiques del municipi
Podem destacar, com a principals opcions estratègiques, les següents:
 Un creixement poblacional fins a 100.000 habitants
 La cultura, factor estratègic de desenvolupament econòmic i de cohesió social
 La voluntat d’exercir un lideratge cultural en l’entorn supralocal de referència
 La proximitat de Barcelona i un posicionament geoestratègic privilegiat com a
oportunitats que cal aprofitar
 L’opció per un model de desenvolupament urbanístic basat en el policentrisme i la
clusterització.

69. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 69
4 Mapa Previsional d’Equipaments Culturals (MPEC)
4.1 Inventari dels equipaments culturals actuals
Identificats per àmbits, l'inventari dels equipaments culturals actuals és el següent:
ÀMBIT EQUIPAMENTS
Centres culturals i casals Centre Cívic de Valldoreix
d’entitats Casal Casino La Floresta
Casal de Joves TorreBlanca
Centre Cívic de les Planes
Casal Cultural Mira-Sol
Ateneu Santcugatenc
Centre Cívic la Floresta
Casa de Cultura
Esbart de Sant Cugat
Arxius Arxiu Històric municipal de Sant Cugat del Vallès (AHSVC)
Arxiu del Palau Requesens (Centre Borja)
Arxiu Municipal de Sant Cugat del Vallès (AMSVC)
Arxiu Nacional de Catalunya
Biblioteques Biblioteca del Mil·lenari
Biblioteca Mira-sol (pendent d’obertura)
Museus Museu de Sant Cugat – Claustre - Monestir
Museu de Sant Cugat – Casa Aymat
Museu de Sant Cugat – Celler Cooperatiu
Museu Parroquial de Valldoreix
Escenicomusicals Teatre la Unió
Escola Municipal de Música “Victòria dels Àngels”
Teatre de Mira-sol - Casal Cultural Mira-Sol
Teatre-Auditori Sant Cugat
Can Solà
Audiovisuals Cinemes Yelmo
Cinemes Cinesa
15
Arts visuals Canals Galeria d'Art
15
Selecció representativa de les galeries de Sant Cugat

70. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 70
Espai Lluis Ribas - Wally Findlay Galleries int.
La GaLeRia
Pou d’Art
Sala Rusiñol
D’acord el marc estratègic local la previsió de nous equipaments a Sant Cugat entre el 2009 i el
2018 és la següent:
PERÍDODE D’ACTUACIÓ ACTUACIONS
A curt termini L'ampliació de l’Escola Municipal de Música Victòria dels
(2009-2012) Àngels (2011)
La Biblioteca de Mira-Sol Marta Pessarrodona (2011)
Adequació Teatre de la Unió Sala B del Teatre-Auditori
Biblioteca de Sant Cugat Gabriel Ferrater: Biblioteca Central
(ampliació Mil·lenari o de nova construcció)
A mig termini
Segona fase de les obres de la Casa de Cultura, on s’impulsarà
(2012-2015)
la creació de la sala gran
Escola Municipal d’Art i el Taller Triangle (ampliació)
Centre Cívic + zona esportiva Can Canyameres
A llarg termini Sala exposicions espai “Sota Campanes”
(2015-2018)
4.2 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals d’àmbit local
El Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals de Sant Cugat (SPEMM) ha de contemplar
tots els equipaments de titularitat municipal o d’altres entitats locals que acullin activitats
escèniques i musicals de promoció pública i que s’ofereixin de manera coordinada al municipi.
Considerem equipaments escènics i musicals les infraestructures que s’ajusten a la tipologia i
paràmetres establerts en el PECCat i que són gestionades per un mateix equip, tant si estan
integrades en un únic recinte com disperses en diversos. El conjunt dels equipaments del SPEEM
de Sant Cugat han de poder acollir les activitats i oferir les prestacions previstes en la tipologia
d’equipaments escenicomusicals E316.
16
Definició d’un E3 pàgina 55 d’aquest document.

71. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 71
En aquest sentit s’obren dues possibilitats per poder configurar un E3 d’acord amb els
estàndards mínims establerts pel PECCat, cada una d’elles estarà subjecte al nou context
econòmic i social:
a) El Teatre la Unió pot acollir les funcions de sala petita i d’altres usos i activitats
contemplades per a un E3. D’aquesta manera complementaria aquelles mancances
detectades pel PECCat i que actualment cobreix el Teatre-Auditori. Per això, caldria que el
Teatre la Unió establís un conveni amb l’Ajuntament de Sant Cugat per passar a formar part
de l'SPEMM de Sant Cugat. La potencial incorporació del Teatre la Unió a l'SPEEM dependrà
de la voluntat dels seus socis, i de la viabilitat tècnica i econòmica de fer una reforma
d’acord amb els paràmetres del PECCat.
b) La Sala Arboretum, de nova construcció, acolliria les funcions de sala petita-mitjana i d’altres
usos i activitats contemplades per a un E3. La construcció d’una Sala annexa al Teatre-
Auditori acolliria les funcions de sala petita d’un E3, i es contemplarien d’altres possibles usos
i línies d’activitat.
Pel període vigent del PLEC de Sant Cugat (2010-2019) el model de sistema escènic i musical
només podrà contemplar una de les dues opcions, o bé Teatre la Unió, o bé la construcció de la
Sala Arboretum.
Es recomana donar prioritat a l’adequació del Teatre la Unió, ja que es tracta d’un equipament
històric, i té una entitat al darrere que dóna una certa legitimitat al projecte davant la societat
civil de Sant Cugat. D’altra banda, aquest projecte estarà subjecte al nou marc de relacions que
s’estableixi entre La Unió i l’Ajuntament de Sant Cugat, i en què el teatre s’incorporaria d’una
forma o altra en el sistema públic d’equipaments escènics i musicals de Sant Cugat. La viabilitat
del projecte passa, doncs, per l’acord entre l’assemblea de socis del Teatre la Unió i l’actual
consistori.
La construcció de la Sala Arboretum tindria lloc en el cas que el projecte d’adequació del Teatre
la Unió no es portés a terme. Tanmateix, l’actual document creu necessari que, a llarg termini, el
Teatre-Auditori Sant Cugat disposi d’una sala annexa que complementi la sala gran actual.
També és cert que les dues sales a la ciutat són perfectament compatibles. El Teatre la Unió
rehabilitat per a les entitats i com a espai complementari de la programació del Teatre-Auditori i
la Sala Arboretum podrien conviure amablement, amb garantia de públic per a tots els espais.
També és cert que s’ha de ser realista, i la rehabilitació del Teatre la Unió passa per la construcció
d’un nou espai, i s’ha de valorar bé el cost de l’obra nova i el seu manteniment. Per tant, és
crucial elegir un bon model de gestió per a aquest equipament.
D’aquesta manera, es recomana que en el proper període de PLEC (2020-2030) es tingui en
compte un model de sistema escènic i musical local que contempli la integració del Teatre la Unió
i la construcció de la Sala Arboretum annexa al Teatre-Auditori.
A continuació es detalla un mapa conceptual del sistema escènic local de titularitat pública de
Sant Cugat – en vermell apareixen aquelles opcions susceptibles de formar part de l’E3.

72. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 72
Convé que cada equipament tingui una identitat i cobreixi una funció especialitzada en el sistema
escènic. En aquest sentit proposem la diferenciació de missions i línies d’activitat en cada sala
dels equipaments esmentats:
EQUIPAMENTS SALES AFOR MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT
Teatre-Auditori Sala Gran 788 Sala amb escenari frontal i torre escènica que
pugui acollir una programació professional de
gran format per a un públic general, que integri
les principals produccions del mercat i altres
vinculades amb la dinàmica local de teatre,
dansa, música, circ, òpera i altres gèneres
escènics.
Sala 450 Sala de volum únic que pugui acollir una
Arboretum programació professional de petit i mitjà format
per a públic general (prioritzant la dansa, el circ i
la màgia), una programació estable per a públics
familiars i, complementàriament, una
programació amateur per a entitats i
companyies locals.
A l’estiu esdevindria l’escenari de concerts a
l’aire lliure, amb un format de 1.800 a 3.500
espectadors al Parc Arboretum, amb grada
artificial i efímera.
Teatre la Unió Sala 350 Acollir una programació alternativa i
autogestionada pels espectadors, adreçada
sobretot a públics joves, que prioritzi
produccions que presentin noves tendències i

73. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 73
propostes experimentals i per entitats.
Can Solà Espai de 500- Sala de concerts per a joves. Es tracta d’una sala
concerts 1000 polivalent d’uns 400m2 amb previsió
d’ampliació de 800 m2. Concessió.
Casal Cultural Mira Sala Teatre 150 Acollir una programació bàsica de proximitat
Sol per a l’àrea urbana de referència, sobretot
adreçada a les persones que tenen més
dificultats per accedir a la programació estable
dels equipaments culturals de centralitat.
Escola Municipal de Aula Magna 175 Acollir una programació musical de petit i mitjà
Música Victòria dels Sala 100- format, tant de formacions professionals com
Àngels Conservatori 200 de formacions d’alumnes en fase de
professionalització. També assaigs d’orquestres.
4.3 Proposta de Sistema Públic d’Equipaments Visuals d’àmbit local
Els equipaments que han de configurar el SPEV de Sant Cugat durant el període 2010-2019 són
els següents:
EQUIPAMENTS SALES M2 MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT
Espai d’arts visuals Recepció 60 Acollir programacions completes de
complet propostes d’arts visuals i permetre
Exposició 200 una programació permanent i
activitat diversificada. Donar suport
a la creació, a la producció i a la
Coordinació/ 64
formació d’arts visuals.
comunicació
Sala polivalent i tallers 145
Logística i locals tècnics 81

74. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 74
4.4 Proposta de Sistema Públic de Centres Culturals Polivalents
Els equipaments que han de configurar el SPCCP de Sant Cugat durant el període 2010-2019 són
els següents:
EQUIPAMENTS SALES MISSIÓ I LÍNIES D’ACTIVITAT
Centre Cívic de Valldoreix Sala exposicions
Casal de joves TorreBlanca
Centre Cívic de les Planes
Ateneu Santcugatenc Sala Exposicions
Sala polivalent Acollir activitats de formació, foment de
la creació, divulgació i difusió, cessió
Biblioteca d’espais a entitats i col·lectius, ja sigui de
forma puntual o continuada, actuant
Sala lectura com a hotel d’entitats i d’associacions.
Donar suport a la cultura popular i
Casal Cultural Mira-Sol Teatre tradicional. Els centres culturals de
proximitat estaran connectats als centres
Sala d’actes
culturals de centralitat, tot coordinant
Casino la Floresta així una xarxa d’activitats i serveis
socioculturals completa al servei de la
Casa de Cultura Sala exposicions
ciutadania.
Sala polivalent
Esbart de Sant Cugat
Centre Cultural Can
Canyameres (creació 2012-
2015)

75. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 75
4.5 Previsió dels equipaments que cal construir, reformar o ampliar
D’acord amb les consideracions anteriors, durant el període 2010-2019 cal:
1) Completar la Biblioteca Central i les Biblioteques de proximitat.
Tal i com s’estableix en el Pla d’Equipaments de Sant Cugat, s’ampliarà la Biblioteca
Mil·lenari per tal de cobrir les funcions de Biblioteca Central Urbana, i es continuarà
donant resposta bibliotecària als districtes a través de punts d’accés a la Biblioteca
Central. Actualment, es contemplen dues possibilitats, o bé ampliar l’actual biblioteca del
Mil·lenari, o bé construir-ne una altra a prop.
D’altra banda cal esmentar que a llarg termini una altra biblioteca de proximitat ha
d’acompanyar la de Mira-sol. Actualment encara falta preveure la seva ubicació, però tot
sembla indicar que estarà situada a la zona de Volpelleres.
2) Completar la xarxa de Centres Cívics.
L’ampliació de la Casa de Cultura prevista a mig termini reforçarà el concepte d’hotel
polivalent d’entitats i impulsarà la creació de la sala gran (auditori). A llarg termini es
preveu també la creació del centre cívic Can Canyameres. Paral·lelament la idea
consisteix en reforçar el paper cultural dels centres de proximitat en els diferents
districtes de la ciutat i promoure la vinculació als equipaments centrals. La creació de
nous centres cívics també milloraria la situació de la manca d’espais de formació, assaig i
creació.
3) Completar el Sistema Públic d’Arts Escèniques i Musicals a partir de qualsevol de les
tres opcions esmentades en aquest document.
4) La construcció d’un espai d’Arts Visuals on es pogués mantenir una programació
continuada i ampliar el ventall de formació en aquest àmbit, a part de recolzar la
creació. Segons el Pla d’Equipaments es preveu la construcció d’una sala d’exposicions
amb una superfície de parcel·la de 909 m2, “Sota campanes”. Està prevista la seva
creació de cara a llarg termini (2015-2018). Considerem que, si es compleixen els
requisits per part del PECCat, aquest espai podria tractar-se de l’espai d’Arts Visuals
que s’hauria de fer en el període establert 2009-2019.
L’ampliació de l’Escola Municipal d’Art i la ubicació del Taller Triangle en aquesta, gràcies
al trasllat dels serveis socials de la Casa Mònaco, que permetrà disposar de més espai.

76. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 76
4.6 Actuacions previstes en el PECCAT
Segons el document “Annex 1: Detall de les actuacions a nivell local i comarcal”, el PECCat preveu
les següents actuacions durant el període 2010-2019:
CENTRES ESPAIS
ARXIUS BIBLIOTEQUES ESCENICOMUSICALS TOTAL
CULTURALS D’ART
2 No Det. 1 3
En el PECCat hi ha prevista la construcció de dues noves biblioteques locals amb una estimació
pressupostària de 2.259.400 € una, i l’altra de 1.540.500 €. Sant Cugat té prevista l’obertura de la
Biblioteca de Mira-sol en una parcel·la de 3.600 metres quadrats, dins de l’edifici del Mira-sol
Centre; l’espai està enllestit i s’obrirà al públic a principis de 2011.
També es preveu la construcció d’un espai d’art per un valor aproximat de 1.215.809 €. S’ha de
valorar el lloc.
4.7 Proposta d’actuacions que ha de contemplar el PECCat
A partir de les consideracions anteriors, pensem que el PECCat 2010-2019 ha de contemplar les
següents actuacions:
Dotació assignada Existents Pendents
Teatre-Auditori Creació Sala B
Sala Gran (Arborètum)
Opció B i C
Escola Municipal Victòria
dels Àngels Dotació tècnica
Aula Magna/
Escenicomusicals
E3 Sala Conservatori
Casal Cultural Mira-sol
Sala Teatre
Teatre la Unió Reformes i adequació
Opció A i C
Nau Can Solà Pla funcional,
adequació tècnica

77. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 77
Dotació
Existents Pendents
assignada
Centre Cívic de Creació Centre Cultural Can
Valldoreix Canyameres
Casal de Joves
TorreBlanca Ampliació Casa de Cultura
Centre Cívic de les
Planes
Centres culturals
CC3 Casal Cultural
polivalents
Mira-sol
Ateneu Santcugatenc
Centre Cívic la
Floresta
Casa de Cultura
Esbart Sant Cugat
Dotació
Existents Pendents
assignada
Canals Galeria d'Art Creació d’Espai d’arts visuals
Espai Lluís Ribas - Wally
Findlay Galleries int. Ampliació o reubicació Escola
Arts visuals AV2 Municipal d’Art
La GaLeRia
Pou d’Art
Sala Rusiñol
Dotació
Existents Pendents
assignada
Cinemes Yelmo
Audiovisuals
Cinemes Cinesa

78. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 78
Dotació
Existents Pendents
assignada
Museu de Sant Cugat:
Casa Aymat
Monestir
Museus
Celler Cooperatiu
Museu Parroquial de
Valldoreix
BCU Biblioteca Mil·lenari: Ampliació Biblioteca
Biblioteca de Sant Cugat Mil·lenari o nova construcció
Biblioteques Gabriel Ferrater
2BL Biblioteca de Mira-sol Creació 2 Biblioteques locals
Marta Pessarrodona
AL1 Arxiu Nacional de
Catalunya
Arxiu del Palau Requesens
(Centre Borja)
Arxius Arxiu Municipal de Sant
Cugat del Vallès (AMSCV)
Arxiu Històric municipal
de Sant Cugat del Vallès
(AHSCV)
4.8 L’EMD de Valldoreix
L'actual document vol deixar constància de, tal i com estableix el Decret del PECCat 40/2010 del
16 de març, la possibilitat que les EMD efectuïn un Pla d’Equipaments Culturals per tal de
preveure quins són els estàndards mínims necessaris. Se citen dos punts del propi decret:
Els plans locals d’equipaments culturals es poden realitzar de manera mancomunada entre
diversos municipis en cas que es vulguin promoure equipaments d’àmbit intermunicipal. També
poden incorporar una previsió específica per als equipaments d’entitats municipals
descentralitzades.
D’aquesta manera l'EMD de Valldoreix pot elaborar un Pla local d’Equipaments Culturals propi,
però haurà de tenir en compte els equipaments existents a Sant Cugat i els previstos al seu pla.

79. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 79
5 Model de gestió
5.1 Consideracions sobre models de gestió per part del PECCat
En el marc del PECCAT s’han fet les següents consideracions sobre el model de gestió dels
equipaments culturals bàsics. Considera que un equipament cultural de titularitat pública pot ser
gestionat a través de les següents modalitats17:
De forma general, podem apuntar alguns comentaris a cada modalitat:
La gestió d’un equipament cultural des de l’estructura orgànica del titular presenta
molts inconvenients perquè s’ha d’acomodar al procediment administratiu i al marc
laboral i organitzatiu de la institució titular, cosa que fa molt difícil l’eficiència. Amb tot,
és el procediment de gestió majoritari en el moment actual.
La creació d’un ens de gestió és una bona manera de fer una gestió pròpia a través
d’una estructura organitzativa especialitzada per aconseguir una major eficàcia. Amb
tot, aquesta només és possible si el model organitzatiu i les condicions laborals no estan
supeditats als de la institució principal i, sobretot, si pot prescindir de la intervenció
prèvia adoptant per al control institucional eines eficaces que no redueixin la capacitat
d’iniciativa, com per exemple les auditories posteriors (a poder ser investigatives i no
només comptables).
17
Aquesta qüestió va ser abordada àmpliament en les Jornades sobre models d’externalització dels
equipaments i serveis culturals de titularitat pública, organitzades per la Universitat de Barcelona en
col·laboració amb el Departament de Cultura, que van tenir lloc els dies 19 i 20 de setembre de 2007
sota la direcció del Dr. Lluís Bonet i Agustí. La recopilació documental va ser publicada dins Quaderns
Gescènic, i adjuntem un pdf amb el text original. Recomanem especialment la lectura de la ponència de
Rafael Herrero Iturriaga denominada “Els límits i potencialitats imposats pel marc legal i
procedimental”.

80. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 80
Les fundacions i les societats mercantils permeten una gestió més eficaç que la dels
organismes autònoms (patronats, instituts i altres), tot i que les fundacions tenen més
limitacions per la naturalesa de la seva missió.
A vegades caldrà que l’ens de gestió sigui una entitat de dret públic (sotmesa al règim
jurídic públic o privat) per poder exercir la funció pública, i a vegades podrà ser una
entitat de dret privat (fundació o empresa) de titularitat pública.
Cal tenir en compte també les diferències en el règim fiscal de cada forma jurídica
(recuperació d’IVA per exemple).
La gestió compartida amb altres institucions o entitats privades pot escollir entre
diverses modalitats. El consorci és la modalitat més idònia quan la gestió es comparteix
amb d’altres administracions, i quan es vol compartir amb empreses i entitats privades es
pot optar per la fundació o la societat mercantil. En el cas de gestió compartida sempre
és convenient garantir la majoria decisòria per tal d’assegurar el control estratègic de
l’ens de gestió.
També es pot optar per la gestió externalitzada, encarregant-la a una empresa o entitat
especialitzada. L’externalització és una modalitat de gestió molt avantatjosa en
determinades circumstàncies, tot i que conté alguns riscos: la pèrdua de control dels
processos, la descapitalització de know-how, la informació confidencial que gestiona el
prestador, etc. La gestió externalitzada fa referència a la delegació de la gestió de la
globalitat de l’equipament, no a la simple contractació de serveis auxiliars a proveïdors
externs (neteja, vigilància, manteniment i conservació d’instal·lacions, atenció a
espectadors, etc.). També cal tenir en compte que només es pot externalitzar la gestió,
mantenint el principal les funcions de planificació i control.
En la gestió d’equipaments culturals no hi ha unes modalitats millors que d’altres de manera
absoluta, sinó que en cada circumstància hi ha modalitats més o menys adequades.
Els factors que cal tenir més en compte en l’elecció d’una modalitat de gestió són:
La missió i les línies d’activitat i servei de l’equipament i, en conseqüència, la cultura
organitzativa i l’estil de gestió que se’n deriva.
Les circumstàncies i el marc organitzatiu global del titular, així com la cultura de gestió
vigent en l’entorn.
A més, també cal estudiar la conveniència de diferenciar la gestió de la infraestructura de la
gestió de cada línia d’activitat o servei. Una de les opcions de gestió més considerades en el
moment actual és la gestió mixta: creació d’un ens de gestió (una fundació o una societat
mercantil, per exemple) per gestionar la infraestructura, i la concertació de la gestió de les línies
d’activitat especialitzades amb empreses o entitats del sector corresponent, tal com es descriu en
el gràfic adjunt:

81. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 81
Consideracions sobre l’estructura organitzativa dels equipaments escènicomusicals
Moltes organitzacions tendeixen a substituir l’organigrama convencional (que defineix llocs de
treball) per un organigrama basat en àrees funcionals. Les àrees funcionals són conjunts de
funcions que poden ser realitzades per professionals amb perfils similars. Els avantatges són de
dues menes:
Les àrees funcionals permeten una organització flexible: cada equip, format per una o
més persones, a dedicació plena o parcial, té les competències professionals necessàries
per prestar les funcions requerides i pot anar adaptant la seva força de treball a cada
circumstància.
Les àrees funcionals permeten potenciar el treball en equip.
La dotació de cada àrea funcional dependrà de la magnitud de l’equipament i de la
previsió de càrregues de treball.
Això permet definir dues menes d’estàndards:
Àrees funcionals diferenciades que ha de tenir cada tipus d’equipament (model
organitzatiu bàsic).
Dotació professional que ha de tenir cada àrea funcional (perfils professionals i total
d’hores operatives que, en cada institució, es concretarà en un nombre determinat de
professionals segons els convenis laborals vigents).
Proposem establir, a efectes metodològics, una estructura d’àrees funcionals a tres nivells:
Macroàrees (nivell de desglossament d'organigrama dels equipaments E1)
Àrees (nivell de desglossament d'organigrama dels equipaments E2)
Subàrees (nivell de desglossament d'organigrama dels equipaments E3)
D’acord amb aquesta proposta els Equipaments escènicomusicals E3 tindrien el següent
organigrama basat en 9 subàrees funcionals:18
18
S’entèn que en la branca Administració hi penjaran els RR. EE., els RR. HH. i els Contractes i
serveis jurídics, ja siguin com a tasques internalitzades o externalitzades.

82. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 82
El model de gestió dels equipaments culturals de Sant Cugat
En el cas del municipi de Sant Cugat es contempla la possibilitat d’integrar en un únic ens de
gestió el Teatre-Auditori i diversos altres equipaments culturals. La concentració de la gestió de
diferents equipaments culturals en un únic organisme reforça encara més la necessitat d’escollir
bé la forma jurídica adequada. Per les consideracions anteriors, sembla raonable que la creació
d’una societat mercantil (una societat de responsabilitat limitada, en concret) és la forma
jurídica que té més avantatges, no sols per la flexibilitat organitzativa i agilitat en la presa de
decisions que permet, sinó també perquè l’àmbit de gestió no ha d’exercir funcions pròpies de la
funció pública (inspecció, autoritat, etc.).
La SL com a ens de gestió concretarà les seves relacions amb el principal a través d’un contracte-
programa.
L’estructura organitzativa bàsica de l’ens de gestió, d’acord amb la proposta del PECCAT i el marc
de gestió integrada, podria ser el següent:

83. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 83
Aquest model organitzatiu diferencia els nuclis d’operacions (tots els equipaments que
requereixen una gestió autònoma dels seus continguts) dels serveis de suport (màrqueting i
comunicació, administració i manteniment) que serien gestionats de forma centralitzada per tal
de generar economies d’escala que permetin una major eficàcia i eficiència.
Un cop validat el model organitzatiu, caldria procedir a planificar els equips professionals (perfils
i dotacions) que ha de tenir l’ens de gestió.19
19
A pesar que ja s’ha dit, repetir que en aquest moments els ens de gestió descentralitzada són el Patronat
d’Educació i l’OAMCCSC, que gestiona el Servei de Biblioteques i el Teatre-Auditori Sant Cugat.

84. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 84
6 Fonts Consultades
Anuari estadístic de Sant Cugat [http://stc.santcugat.cat/AnuariEstadistic]
Ajuntament de Sant Cugat [www.santcugat.cat]
Ajuntament de Sant Cugat. Observatori de la ciutadania i la immigració, 2009.
ATM; GENCAT. Enquesta de Mobilitat Quotidiana, 2006: La mobilitat a les grans ciutats.
[http://www.atm-gestor.org/docs/cat/EMQ/RMB/06_10_SANT%20CUGAT.pdf] Butlletí econòmic
número 10 de Sant Cugat, 2008. Ajuntament de Sant Cugat.
Consell General de l’Organisme Autònom de Sant Cugat. Teatre-Auditori Sant Cugat i Servei de
Biblioteques. 14 de juliol de 2009.
Consorci per la Promoció Econòmica del Vallès Occidental. Informe Atur agost 2009: Taxa d’atur
del Vallès Occidental i els seus municipis.
[http://www.consorciocupaciovalles.cat/copevoc/recursos/recursos/info_atur_agost_2009.pdf]
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Subdirecció General d’Equipaments Culturals.
Proposta de models de gestió, perfils funcionals i dotacions professionals òptimes dels
equipaments escenicomusicals bàsics. Informe no publicat.
Diputació de Barcelona (2005): Pla d'Acció Cultural de Sant Cugat del Vallès.
[http://www.diba.es/cerc/fitxers/santcugat.pdf]
GENCAT, Comunicat de Premsa: Els Túnels de Vallvidrera dupliquen el nombre de vehicles en
quinze anys. Data d’accés: 26/6/2009
[http://www10.gencat.cat/ptop/binaris/EstudiVallvidrera_tcm32-47574.pdf]
IDESCAT (2006): Obtenció de projecció de població municipals. A partir de les projeccions de
l’IDESCAT. Document metodològic. Estadística demogràfica.
[http://www.idescat.cat/cat/poblacio/projeccions/oppm.pdf]
IDESCAT, 2009. [www.idescat.cat]
INE, 2009
Noguera i Jordana, Lluís; Sala i Pasqual, Francesc; Picas, Oriol; Roca, Jordi (Coord.) (2009). PECCat.
Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya 2009-2019. Generalitat de Catalunya. Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació. Secretaria General. Subdirecció General d’Equipaments
Culturals:
[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Mem%C3%B2ria%20PE
C%20CAT.pdf]

85. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 85
Estàndard d’equipaments, Annex 3 del PECCat.
[http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SGEC/Documents/Arxiu/Estàndards%20d'E
quipaments.pdf]
Observatori Hermes. Sistema d’informació socioeconòmica local, Diputació de Barcelona, 2009.
[http://www.diba.es/hg2/menu_ini.asp]
Pla d’equipaments de Sant Cugat (2008-2018). Ajuntament de Sant Cugat
Projecte Sala Arborètum (2008-2011), 2008. Ajuntament de Sant Cugat
Santcugatentitats.net [www.santcugatentitats.net]
Sessions presencials a l’Ajuntament de Sant Cugat entre juliol i novembre de 2009

86. PLEC_SantCugat_161210 16/12/2010 86
CRÈDITS:
Direcció: Jaume Colomer
Consultora adjunta: Esther Amice
Coordinació: Andreu Garrido
Amb la col·laboració de: Maite López i Yolanda Ropero
Bissap Consulting SL
Carrer Germà Emilià 20, 1-3
08470 – Sant Celoni
CIF: B63332944
www.bissap.cat
info@bissap.cat
Tel. +34 93 848 68 96 & +34 93 867 09 02