1.
Pla d’internacionalització dels
serveis dels arquitectes catalans
COAC – Servei Internacional
[edició 2011]
Equip
Toni Casamor, President de la Demarcació de Barcelona del COAC
Maria Sisternas, Vocal Servei Internacional
Marta Hernánez, Tècnica del COAC del Servei Internacional
Mariona Benain, Assessora COAC de la Guia‐Blog
Silvia Sasot, Assessora COAC de la Guia‐Blog
Matías Ruiz‐Tagle, Coordinador de les missions a l’estranger
Laura Duran, Responsable qüestions administratives

2. 2
ÍNDEX
1. CONTEXT 3
2. OBJECTIUS 3
2.1 CONSTATACIONS 3
2.2 DESAFIAMENTS 3
2.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS 4
3. PROPOSTES 4
3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS 4
3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN 4
3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ 5
4. PERFILS: 5 VIES PER A LA INTERNACIONALITZACIÓ 5
4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS 5
4. 2. DESPATXOS 6
4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS 6
4. 2.2 VIA SOCI LOCAL 6
4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES 6
4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL 6
5. ACCIONS 7
5.1 EINES EXISTENTS 7
5.2 NOVES EINES 9
A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT D'ARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A
L’EXPATRIACIÓ. 9
B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER 9
C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS. 10
D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA
INTERNACIONAL 11
E.‐ ESTABLIMENT D'UN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB
ENGINYERIES CATALANES O ESPANYOLES QUE JA DISPOSEN D'INFRESTRUCTURA
A L'EXTERIOR I QUE PODEN AUGMENTAR ELS SEUS SERVEIS AMB TREBALLS
D'ARQUITECTURA. 11
F.‐ PARTICIPACIÓ DE COMISSIONS D'ARQUITECTES EN MISSIONS POLÍTIQUES
INTERNACIONALS DELS MEMBRES DE GOVERN CATALÀ. 11
G.‐ ORGANITZACIÓ DE SESSIONS DE PROMOCIÓ I AJUDA A LA
INTERNACIONALITZACIÓ DE LA ARQUITECTURA: 11
H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL 12
I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR? 13
6. RESUM DEL PRESSUPOST ¡ERROR! MARCADOR NO DEFINIDO.

3. 3
1. Context
El creixement urbà, l’arquitectura, l’economia i l'esfera política han estat estretament vinculats des de la
Revolució Industrial. Tradicionalment, l’expansió física de la ciutat ha estat una sortida a les èpoques
d’estancament econòmic, i els governs han impulsat en més d’una ocasió la construcció d’habitatges i
infraestructures per generar demanda efectiva i crear llocs de treball (vegi’s el Haussmann de París o la
sortida catalana a la crisi de 1917).
Però amb la crisi financera que travessem des de l’any 2008, ha acabat l’època en què Espanya
s’urbanitzava a ritme frenètic i el sector de la construcció no pot seguir fent negoci per les vies
convencionals, perquè totes les anàlisis apunten que la demanda en serveis d’arquitectura i urbanisme a
Catalunya continuarà baixant o es transformarà en un tipus de serveis més especialitzats i més
innovadors.
És voluntat del Col∙legi d’Arquitectes produir informació de qualitat i actualitzada sobre les
perspectives del sector i promoure sortides professionals alternatives, que necessàriament passen per:
‐ que els despatxos catalans es desmarquin de la competència innovant o especialitzant‐se en
alguns dels molts àmbits emergents que segueixen generant demanda (arquitectura sostenible,
consultoria urbana, equipaments esportius, arquitectura biomèdica, etc)
‐ que amplïin mercats sortint a l’estranger oferint serveis i expertesa, amb honoraris de
referència que els facin competitius a col∙legues locals i internacionals.
2. Objectius
L’objecte del present Pla és promoure la Internacionalització dels Serveis dels arquitectes catalans,
partint del treball d’un any d’anàlisi de les possibilitats del sector i havent elaborat un diagnòstic
complet del panorama actual. De l’experiència del COAC i dels seus col∙legiats, se’n desprenen alguns
FETS sobre l’estat de la Internacionalització:
2.1 CONSTATACIONS
1. L’arquitectura contemporània catalana al món gaudeix d’un cert prestigi a escala internacional
i molts noms i obres d’arquitectes catalans han tingut difusió a escala global.
2. La forma urbana de Barcelona i els seus edificis modernistes, moderns, post‐moderns i també
contemporanis s’associen a la “marca” Barcelona, reconeguda a nivell internacional
3. Exportar serveis d’arquitectura i urbanisme és molt complicat, perquè:
a. Construir en una ciutat estrangera requereix conèixer tota la normativa específica
b. Conèixer els mecanismes de contractació pública i privada és complex i diferent a cada
cas
c. És especialment costós internacionalitzar‐se per les empreses d’arquitectura catalana
perquè tenen dimensions molt reduïdes i perquè fins ara molt pocs havien obert camí
a fora, donades les bones perspectives que es tenien per trobar feina a nivell local
2.2 DESAFIAMENTS
1. Internacionalitzar‐se és costós econòmicament i requereix una inversió en hores i temps, amb
resultats a mig o llarg termini de com a mínim 1 any, que desincentiven molts despatxos.
2. No hi ha formació específica per a la internacionalització des de les Escoles d’Arquitectura, i la
informació que produeixen ACC1Ó, l’ICEX i les Cambres de Comerç, encara que molt valuosa, és
transversal o multisectorial (no dirigida específicament al sector de l’Arquitectura)
3. En gairebé tots els països, per entrar cal crear Joint Ventures amb socis locals, i per als
arquitectes amb currículums diversificats (amb totes les tipologies d’obra, “una mica de cada”)
és complicat trobar partners a qui sumar‐s’hi enlloc de competir.

4. 4
2.3 EXPERIÈNCIES PRÈVIES I PRIMERES CONCLUSIONS
Els arquitectes que han participat en les dues primeres missions organitzades pel COAC han valorat
positivament l’experiència i han expressat la sensació d'haver acomplert els objectius del viatge. La
implicació i ajuda d'Acc1ó en l’organització de les missions ha estat decisiva tant des del punt de vista
econòmic com per la seva implicació en la organització i l'assessorament a l'incipient equip del servei
internacional del CoAC.
Potser encara és aviat per treure’n grans conclusions, però les primeres constatacions després del viatge
són:
1.‐ La demanda d'ajuts a la internacionalització dels despatxos d'arquitectura a través de les missions és
molt forta i creixent. Molts despatxos d'arquitectes es mostren ara interessats i per la bona experiència
de les primeres missions i per no assabentar‐se de l'anterior convocatòria, volen participar en les
següents.
2.‐ La demanda de cursos i formació pel què fa als requisits per exportar és també forta i creixent. Es
percep un gran interès pels cursos d'internacionalització a l’Escola Sert i demanda d'ajudes professionals
(assessories) a l’exportació dels despatxos. La "consciència internacional" dels despatxos catalans està
creixent.
3.‐ La internacionalització de la "Marca Barcelona", molt prestigiosa en l'àmbit arquitectònic, urbanístic i
del disseny arreu del món pot ser molt exitosa si es promou des de Catalunya, mentre que queda diluïda
i es perd quan l'esforç d'internacionalització es fa des de l'àmbit espanyol.
4.‐ Les expectatives d'èxit (és a dir, d’obtenir encàrrecs d'arquitectura a l'exterior) són bones per als
arquitectes catalans i com a mínim dues de les empreses que van viatjar a Xile tenen perspectives de
negoci concretes.
5.‐ Bona part dels arquitectes basen el seu accés a un encàrrec internacional a través de relacionar
inversors d'aquí amb necessitats d'altres països i es converteixen en agents de la internacionalització
d'altres àmbits del mateix sector: Promotors, Industrials, Enginyeries...
Per tot això es fa necessària la continuïtat de l'esforç d'internacionalització dels serveis dels arquitectes
catalans a través d'un seguit d'iniciatives coordinades i estructurades, detallades en el present Pla
d'internacionalització.
3. Propostes
La mirada COAC
El COAC és conscient de les potencialitats de l’arquitectura catalana i a través del present Pla
d’Internacionalització es pretén traçar un full de ruta que capitalizi la singularitat dels arquitectes
catalans, des de 3 punts de vista:
3.1 FORMACIÓ: CAPACITATS TRANSVERSALS DELS ARQUITECTES CATALANS
Per la seva formació transversal, els arquitectes Catalans aborden els projectes des d’una
perspectiva més àmplia que, per exemple, els seus homòlegs francesos: la titulació d’Arquitecte
Superior acredita que el professional té coneixements d’estructures, sap resoldre la integració
amb l’entorn, i ha estudiat nocions tècniques d’instal∙lacions. Per la seva formació més integral,
els arquitectes catalans poden assumir més competències que altres arquitectes d’arreu del
món, i això pot suposar un avantatge competitiu que cal explotar.
3.2 SENSIBILITAT: ARQUITECTURA RESPECTUOSA AMB L’ENTORN
La projecció internacional d’un cert “model” Barcelona, si bé és cert que no és deguda
exclusivament al sector de l’arquitectura, cal reconèixer que ha estat alimentada per una

5. 5
concepció molt particular de l’espai públic que aposta pel disseny dels espais col∙lectius com a
catalitzadors del canvi a nivell de ciutat. I molts dels arquitectes que s’han guanyat una certa
reputació a l’estranger ho han fet a través d’obres respectuoses amb l’entorn, respectant el gra
petit i les mides habitualment petites dels teixits urbans. Perquè és un model que funciona i
que treballa per oposició a altres concepcions de l’arquitectura més icònica i més de l’”star
system”, cal promoure i ajudar a difondre aquesta manera de treballar amb la ciutat.
3.3 ARQUITECTE: EMPRESARI, TÈCNIC I ARTESÀ
Des del COAC reivindiquem un cert “ofici” de l’arquitectura, i entenem l’arquitecte com aquell
professional que sap posar‐se a la pell dels altres tècnics per resoldre la complexitat de
situacions, de vegades contradictòries, que se succeeixen en la construcció dels edificis.
L’arquitectura catalana s’ha distingit moltes vegades per la seva sobrietat i una certa vocació de
servei a la ciutat i als residents, més enllà del protagonisme formal que busquen altres
arquitectes més icònics de renom internacional. Però la professió està immersa en un procés de
reestructuració molt important, no reversible, i cal que els despatxos orientin els seus serveis i
les seves estructures per ajustar‐se a un món globalitzat molt competitiu.
D’altra banda, si bé és cert que a grans trets el gruix de la professió a Catalunya té característiques
compartides, cal reconèixer que, a mesura que el número d’arquitectes creix, la professió és més
heterogènia i que les aspiracions d’alguns no es corresponen a les necessitats dels altres.
Des del COAC creiem que la present heterogeneïtat de la professió és una oportunitat i que cal
estimular‐le. Cal doncs ampliar i reconèixer la diversitat de camps i de serveis que es poden dur a terme
des de l’exercici de l’arquitectura. Alguns d’aquests serveis seran cada vegada més demandats a
contextos internacionals amb ritmes d’urbanització més ràpids o més lents dels d’Espanya. En concret,
les especialitzacions que tenen bones perspectives són:
‐ NOVA APROXIMACIÓ A LA SOSTENIBILITAT
‐ REGENERACIÓ URBANA
‐ EQUIPAMENTS SANTARIS
‐ COMPLEXOS ESPORTIUS
‐ RESIDENCIAL COOPERATIU
‐ POLÍTIQUES URBANES
4. Perfils: 5 vies per a la internacionalització
Dins de la diversitat en natura imida de les empreses catalanes o dels arquitectes catalans, detectem 5
vies possibles per a la internacionalització:
4. 1. ARQUITECTES INDIVIDUALS
MOBILITAT TEMPORAL A ALTRES PAÏSOS PER A PRESTACIÓ DE SERVEIS A UN DESPATX O CREACIÓ D’UN
DE PROPI
Hi ha països que s’estan urbanitzant a ritme frenètic i que necessiten tècnics per a pal∙liar les disfuncions
que genera el creixement urbà (infrahabitatge, infraequipament, manca de serveis, desigualtat
d’infrastructures, etc). Brasil o Alemanya, països amb diferents nivells de desenvolupament, en són un
exemple. Un dels objectius del Pla d’Internacionalització és detectar quins són aquests països i fer una
recerca activa de les institucions que demanen tècnics estrangers, per tal de, eventualment, arribar a
signar convenis per difondre les diferents convocatòries, ajudar en els processos de convalidació dels
títols, i mantenir un contacte directe al llarg del temps amb tots aquells arquitectes catalans residents a
l’estranger, que es podran convertir en ambaixadors de la professió i constituir‐se com a contactes
locals clau per a altres empreses catalanes amb interessos comercials per a aquests països.

6. 6
4. 2. DESPATXOS
Els despatxos d’arquitectura que ja han començat a exportar els seus serveis ho fan principalment a
través de 3 mecanismes.
4. 2.1 CAPACITACIÓ COM A ARQUITECTE AL PAÍS
a) La via més directa (encara que lenta), però que no requereix crear Joint Ventures amb socis locals és
identificar aquells països on és fàcil homologar el títol i col∙legiar‐se al registre professional
corresponent, com és el cas de Dinamarca. Aquest procés té l’avantatge que els beneficis del despatx
poden ser íntegres (no cal dividir‐los amb un partner) però requereix un coneixement acurat de la
normativa local, dels mecanismes de concursos, els sistemes municipals per atorgar llicències, etc.
4. 2.2 VIA SOCI LOCAL
b) Tanmateix, gairebé sempre, la via d’entrada a un mercat nou passa per la signatura de convenis amb
socis locals. Concretament, els països on cal entrar de la mà amb un soci local són:
‐ aquells on, a l’hora de presentar‐se a licitacions públiques, només compta la part de l’obra
executada al país en qüestió (per exemple, Brasil)
‐ aquells on la via de l’homologació del títol és llarga (cal reexaminar‐se com en el cas dels Estats
Units o cal passar una bona temporada en processos burocràtics)
‐ països en què les seves ciutats tinguin mecanismes legals per otorgar llicències que requereixin
contacte directe amb l’administració municipal (impossible de fer els tràmits administratius des
de la distància)
‐ països en què el capital guanyat per una empresa estrangera tingui dificultats per retornar als
països d’origen (Brasil, Marroc, etc).
4. 2.3 EN CONSORCI AMB ALTRES EMPRESES COMPLEMENTÀRIES
c) Una tercera opció que sembla que és viable i molt ben rebuda en països emergents (amb un sector
públic dèbil) és oferir un “paquet integral” de serveis multidisciplinars tancats, en què els diferents
àmbits del sector de la construcció treballin en consorci per oferir productes de cicle complet: des del
finançament, a l’execució i l’entrega de claus en mà. Per a aquesta via caldrà treballar per estimular des
del COAC, amb els Col∙legis i Gremis de sectors complementaris (Promotors, Constructors, Enginyers,
Ambientòlegs, etc), la formació d’equips capaços de fer la inversió completa i controlar la qualitat del
procés de construcció fins al final. Aquest model, que sembla que abans de la crisi no funcionava a
Espanya (en part per una LSCP poc innovadora en aquest sentit, veure les reflexions d’INNOCONS en
aquest sentit...), funciona en canvi en països com França amb un benefici múltiple per als empresaris i
els clients, que acaben adquirint productes de molta més qualitat.
Per a aquestes tres vies d’internacionalització dels despatxos, cal analitzar molt bé cada mercat (tots els
països són molt diferents) i les possibilitats d’inversió del sector públic així com les preferències del
sector privat local.
4. 3. CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL
Una última via de negoci té a veure amb la Contractació Pública Internacional, que pot presentar
oportunitats per als despatxos com a assessors o tècnics redactors dels informes.
Durant el proper any caldrà buscar aquells programes de la Unió Europea on el Col∙legi podria participar
per després transferir la feina als col∙legiats, regulat per un procés concursal que asseguri lliure
competència entre els despatxos. També caldrà analitzar les possibilitats de contractació amb el Banc
Mundial, el Banc Europeu d’Inversions, o l’UNDP.
Donat que una de les prioritats dels programes europeus és el creixement sostenible, caldrà analitzar
aquelles convocatòries dels programes MED, ENPI‐CBC i altres que fomentin la innovació i la investigació
en el camp del creixement sostenible.

7. 7
Aquí, serà fonamental també la coordinació amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya, que moltes vegades actua com a partner principal en les convocatòries de
projectes europeus.
Caldrà, finalment, trobar un sistema per difondre els avisos de licitacions públiques, a través de
buscadors com DG Market o DEVEX i en la mesura que anem rebent les licitacions, poder‐les reenviar als
nostres col∙legiats. Potser, per no perdre temps en gestionar tota la informació, caldrà escollir alguna
àrea geogràfica i els països prioritaris pels nostres col∙legiats, per fer una prospecció d’oportunitats
amb antel∙lació a la publicació de les licitacions, tal i com aconsellen els tècnics d’ACC1Ó per a la CPI.
En tot cas, aquesta és una via lenta i que requereix molta formació (s’està programant una primera
sessió formativa per a aquests aspectes per a la segona setmana de juny de 2011).
5. Accions
Si bé des del Col∙legi no podem impulsar directament sobre la internacionalització dels arquitectes
catalans, detectem que existeixen algunes barreres que sí podem mirar d’eliminar per tal d’obrir camí:
Existeixen diversos organismes públics que vetllen per l’exportació de les empreses catalanes, i des del
COAC volem CLARIFICAR ELS ROLS DE LES INSTITUCIONS IMPLICADES: ICEX, ACC1Ó, CAMBRA, ICO …,
perquè des de fora, és difícil arribar a entendre els programes i iniciatives que convoca cadascuna.
ACC1Ó té molts interlocutors per a cadascun dels programes i de vegades això genera confusió o
desincentiva alguns despatxos per la quantitat de temps i de persones que han d’invertir per arribar a
comprendre el funcionament d’aquestes institucions.
Potser per la situació de bonança anterior a la crisi, fins ara no ha calgut obrir gaire les vies de negoci i
les aspiracions de molts arquitectes catalans coincidien. El mercat residencial i la projectació i
construcció d’habitatges han estat tradicionalment una bona sortida per als arquitectes catalans, però a
mesura que el món s’urbanitza, els barris autoconstruïts i els habitatges més humils, que no requereixen
de tècnics, proliferen. En canvi, el creixement urbà descontrolat genera unes disfuncions que cal pal∙liar
a nivell de serveis bàsics (subministraments d’aigua i electricitat, combustibles per a calefacció, etc). Els
organismes públics que vetllen per la reducció de les desigualtats i la millora de la qualitat de vida cada
vegada requereixen més els serveis dels arquitectes i hi ha més oportunitats per a la Contractació
Pública Internacional. El repte és formar els professionals perquè puguin accedir a les licitacions o
convocatòries de programes, que requereixen certs coneixements específics i una gestió administrativa
especialitzada.
Sabem que una de les claus per trobar un soci local és ser molt competitiu en algun àmbit molt concret
per tal de ser complementari a l’activitat del soci potencial. Així, l’experiència diu que els despatxos que
han sabut innovar, que han sabut especialitzar‐se en algun sector concret han fet més contactes durant
les missions comercials i han obtingut més bons resultats que altres arquitectes amb un CV més dispers.
Com que la formació de l’arquitectura a Catalunya és força generalista, és comú que molts despatxos
tinguin obra en camps diversos. Cal promoure la selecció dels àmbits més demandats a cada país i
“editar” els CV per seleccionar‐ne els serveis més especialitzats i més innovadors.
Cal aprofitar l’experiència de les institucions que, des del sector públic, es dediquen a promoure
activament la internacionalització dels serveis de les empreses catalanes i tenen personal format i
especialitzat, com ACC1Ó o les Cambres de Comerç. Detectem, però, que pocs arquitectes s’han
interessat per les jornades i programes oferts per aquestes institucions. Des del COAC voldríem acostar
els arquitectes a aquestes oportunitats, i dissenyar un programa específic de formació sectorial amb
aquestes dues institucions. Això implica, d’una banda, cedir la Sala d’Actes per a qualsevol activitat que
programi ACC1Ó i la Cambra que estigui dirigida als professionals del sector de la construcció, i de
l’altra, treballar estretament amb els responsables de la formació per transmetre’ls les dificultats
específiques a què s’enfronten els arquitectes que volen exportar.
5.1 EINES EXISTENTS

8. 8
El COAC ha tingut en els últims anys una Àrea de Relacions Internacionals que havia desenvolupat eines
dirigides a la internacionalització del Col∙legi, amb la convicció que la projecció internacional de la
institució revertiria positivament en el negoci dels seus col∙legiats. Si bé les prioritats d’aquesta Àrea no
es corresponen amb els objectius actuals del Servei Internacional, hi ha algunes eines activades que cal
prendre com a punt de partida:
‐ arqcatmon (atlas de la pràctica des arquitectes catalans a l’estranger), 2005
http://www.coac.net/arqcatmon2005/cat/index.php
La primera és un Atlas de la Pràctica dels Arquitectes Catalans a l’estranger, que constitueix una base de
dades o retrat dels arquitectes catalans que han treballat (ja sigui a través de propostes de concurs o de
projectes construïts) a l’estranger. És una bona font d’informació per als arquitectes col∙legiats que
busquen companys que hagin explorat determinat mercats amb anterioritat.
‐ Pestanya COAC internacional (ocupabilitat internacional)
http://www.coac.net/internacional/
Descripció dels continguts:
1. Exercici de l’arquitectura al món (informació recopilada pel COAC en conveni amb la UIA – Unió
Internacional d’Arquitectes)
‐ Organitzacions professionals: links a totes les organitzacions professionals d’arquitectes (cal
actualitzar, algunes ja no són vàlides)
‐ Models de contracte:
Contracte de prestació de serveis de l'arquitecte (coac)
Contracte recomanat pel consell superior dels col∙legis de arquitectes de espanya
Contracte recomanat per la federació catalana de promotors i constructors d'edificis
Contractes tipus d'altres països
‐ Acords Internacionals: Acord General de Comerç en Serveis, Acords Regionals i Acords de Mutu
Reconeixement (bilaterals o multilaterals entre jurisdiccions a fi d’establir mecanismes
d’equivalència que reconeguin els arquitectes de qualsevol de les jurisdiccions participants com
a professionals similars als de qualsevol de les altres jurisdiccions.)
2. Concursos internacionals (enllaços a webs que publiquen concursos, cal actualitzar‐ho)
3. Treball a l’estranger (links a borses de treball, obsolet)
4. ArqCatMón
5. Ajuts per a la Internacionalització (links a ACC1Ó, l’ICEX i la Cambra de Comerç de Barcelona)

9. 9
Per tant, es tracta d’una pàgina ben estructurada, que planteja les bones preguntes, però que necessita
una revisió urgent de tots els continguts, perquè per manca de personal qualificat, no s’ha pogut
actualitzar.
5.2 NOVES EINES
A.‐ PROMOCIÓ DE LA MOBILITAT D'ARQUITECTES INDIVIDUALS DE CARA A L’EXPATRIACIÓ.
Objectiu: MOBILITAT TEMPORAL A ALTRES PAÏSOS PER A PRESTACIÓ DE SERVEIS A UN DESPATX O
CREACIÓ D’UN DE PROPI
Cal fer una recerca d’oportunitats d’ocupació per a arquitectes amb disponibilitat per treballar en països
on es necessiten tècnics qualificats, i cal dedicar‐hi recursos per tal de donar la informació necessària
sobre:
1.‐ Recerca i connexió a webs internacionals que donen puntual informació de llocs de treball i
publicació diària de les noves ofertes
2.‐ Elaboració de xarxa d'arquitectes catalans que ja treballen a l'exterior per a la seva aportació
d'informació de llocs de treball en el seu entorn.
3.‐ Elaboració d'una guia de treball per a l'acompanyament dels arquitectes que cerquen feina a
l'exterior: vies d’homologació del títol i registre en el Col∙legi Professional corresponent
4.‐ Reforç de les estructures administratives del CoAC de suport als expatriats.
B.‐ AJUTS A LES EMPRESES PER TROBAR SOCIS LOCALS A L’ESTRANGER
Objectiu: ACOSTAR ELS DESPATXOS ALS MERCATS MÉS VIABLES, I FER‐HO COORDINATS AMB ELS
ORGANISMES PÚBLICS COM ACC1Ó, L’ICEX I LES CAMBRES DE COMERÇ
1.‐ Organització de 5 missions anuals per a 10 empreses cada una.
MISSIONS DE DESPATXOS D’ARQUITECTURA REALITZADES:
XILE (març 2011):
‐ AGENDA COMUNA AL MATÍ, AGENDA PARTICULAR A LA TARDA
‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DE MATÍAS RUIZ‐TAGLE, ARQUITECTE XILÈ RESIDENT A BARCELONA
POLÒNIA (febrer 2011):
‐AGENDA COMUNA
‐CONFECCIÓ AGENDA A CÀRREC DEL CPN VARSÒVIA D’ACC1Ó
PREVISIÓ DE FUTURES MISSIONS
Previsió missions futures: Setembre 2011 a Brasil (coordinada per l’arquitecta brasilenya Izabela Taunay)
i Dinamarca (coordinada per Àngels Colom, Directora del CPN de Copenhague).
La previsió de costos per a cadascuna d’aquestes missions ascendeix a 29.100€ (Brasil) i 13.100€
(Dinamarca).
Les conclusions de les primeres missions, a través de les enquestes qualitatives que se’ls va fer als
arquitectes participants a la missió són:
‐ Valoració general molt positiva
‐ La durada de 3 dies és suficient per conèixer el mercat
‐ Els costos són raonables, tenint en compte les Borses de Viatge s’ACC1Ó
‐ Es valora molt positivament que sigui una missió només d’arquitectes ja que d’aquesta manera s’obté
una informació molt precisa de com funciona el sector, la qual cosa seria més difícil si les missions
estiguessin integrades per professionals de diferents sectors.
‐ L’èxit de la missió depèn de la vàlua i la implicació personal del confeccionador de l’agenda
‐ Des del COAC s’ha hagut de fer un treball extensíssim de recerca de possibles agendadors

10. 10
‐ En el marc d’una exposició cultural o esdeveniment acadèmic (tipus workshop), potser el contacte amb
socis locals seria més fàcil i donaria un cert prestigi a la missió
‐ No hi ha acord entre els participants sobre si és millor treballar amb agendes comunes o individuals
per a cada despatx. Hi ha 2 arquitectes que van participar a les dues missions, i ambdós manifesten
l’interès dels dos formats
2.‐ Organització de jornades de difusió i de preparació de les missions al COAC, amb els responsables de
confeccionar les agendes.
3.‐ Organització de 2 de Grups d'empreses en Origen (GEO) amb altres empreses del mateix sector, o
amb grups d'arquitectes perfectament complementaris entre sí.
4.‐ Plataforma de serveis per als mercats Escandinaus, en coordinació amb el CPN de Dinamarca
Donat que Dinamarca és un dels pocs països on es pot exercir com a arquitecte català sense necessitat
de passar per un soci local, es planteja oferir un servei específic per als Països Nòrdics: el servei
consisteix en publicar, de forma sistemàtica, la informació que es considera necessària:
‐ Publicació dels concursos d’arquitectura i traducció de les seves bases
‐ Newsletter del sector:
o convocatòria de fires, exposicions i congressos del sector de l’arquitectura
o Despatxos rellevants
o Identificació possibles Partners i nínxols de mercat
o Empreses catalanes de materials de la construcció
o Promotores catalanes o espanyoles instal∙lades allà
Serveis vinculats a la plataforma (cost addicional)
Organització de missions vinculades a esdeveniments del sector, en el marc d’una exposició
d’arquitectura catalana, etc. (a definir)
Cost ACC1Ó
1 a 20 empreses apuntades: 50 €/mes/empresa.
*(20 empreses = 10.000 €/any)
de nº 21 a la nº 40: 25 €/mes/empresa.
*(+20 empreses = + 5.000 €/any)
C.‐ ACTES CULTURALS ASSOCIATS A POSSIBLES EXPORTACIONS.
Objectiu: CREAR EL MARC ÒPTIM PER A FACILITAR EL NETWORKING ENTRE ARQUITECTES I PROMOURE
SINÈRGIES AMB POSSIBLES SOCIS LOCALS.
1.‐ Promoció de l’arquitectura catalana al món a través de workshops i exposicions
Els actes de Promoció de l’Arquitectura Catalana a l’estranger poden estar lligats a situacions
excepcionals (ajudes per situacions d'emergència) o poden estar relacionats a compromisos d'intercanvi
amb altres països.
Malgrat que hi ha Fires especialitzades del sector de la construcció a molts països de manera anual, el
marc de trobada entre arquitectes requereix un context cultural. Una manera de promoure l’expansió
internacional és organitzar exposicions i tallers sobre l’arquitectura “made in Barcelona” amb el doble
objectiu de:
a) situar els arquitectes catalans en situació de poder explicar la seva obra en un entorn receptiu, entre
col∙legues
b) crear situacions de treball conjunt entre un arquitecte català i un del país on s’organitzen els tallers

11. 11
D.‐ PROMOCIÓ DE LA SORTIDA PROFESSIONAL DE LA CONTRACTACIÓ PÚBLICA INTERNACIONAL
Objectiu: ACOSTAR ELS ARQUITECTES ALS ORGANISMES INTERNACIONALS I ALS PROGRAMES DE LA
UNIÓ EUROPEA
1.‐ Sessions de formació especialitzada per a la CPI en el marc de l’urbanisme sostenible i la construcció
energèticament eficient
2.‐ Subscripció als sistemes d’avisos de licitacions, com DG Market o DEVEX per reenviar‐ho als
col∙legiats. Selecció d’una àrea geogràfica prioritària, per fer una prospecció d’oportunitats amb
antel∙lació a la publicació de les licitacions.
E.‐ ESTABLIMENT D'UN PROGRAMA D’INTERNACIONALITZACIÓ CONJUNT AMB ENGINYERIES CATALANES
O ESPANYOLES QUE JA DISPOSEN D'INFRESTRUCTURA A L'EXTERIOR I QUE PODEN AUGMENTAR ELS
SEUS SERVEIS AMB TREBALLS D'ARQUITECTURA.
F.‐ PARTICIPACIÓ DE COMISSIONS D'ARQUITECTES EN MISSIONS POLÍTIQUES INTERNACIONALS DELS
MEMBRES DE GOVERN CATALÀ.
G.‐ ORGANITZACIÓ DE SESSIONS DE PROMOCIÓ I AJUDA A LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA
ARQUITECTURA:
Objectiu: CREAR UN ENTORN COL∙LABORATIU I DE NETWORKING ENTRE PROFESSIONALS QUE JA HAN
COMENÇAT A EXPORTAR
Les taules export‐experts es plategen com a sessions quinzenals on es tractaran el temes que més
interessen als arquitectes catalans que ja estan duent a terme un procés d’internacionalització. Tenen
una vocació molt pràctica, per resoldre aquelles preguntes concretes que sorgeixen quan el despatx ja
ha començat a internacionalitzar‐se.
L’objectiu és aconseguir que, a través de la presentació d’un expert de cada tema, i la participació de la
resta d’assistents surtin els dubtes i les possibles solucions per a cadascun dels temes tractats.
Es plantegen com a trobades presencials. A cada sessió es tractarà un tema en concret i les conclusions
de les taules i la documentació preparada es penjarà a la guia‐blog del coac internacional per poder
difondre la informació al màxim numero d’arquitectes interessats, a poder ser en format vídeo.
FORMAT
Sessions on es convida a 1 o 2 experts a parlar amb un grup de 20‐30 persones. La sessió serà registrada
i resumida per penjar a la web i tothom pugui accedir a la informació. (resum escrit en un paràgraf i
vídeo resum editat amb les parts més interessants, tot plegat 10 min.)
PUBLICACIÓ
El resum de les sessions i vídeos es publicaran dins l’apartat Export Experts de la guia‐blog del COAC‐
internacional, i sortirà a destacats de la portada de la web.
Els vídeos es penjaran al canal Coac del Youtube
Es publicarà al linkedIN com a notícia cada vegada que es pengi el vídeo al blog.
PONENTS
Es preveu que hi haurà diversos tipus de perfil:
‐ Expert professional
‐ Tècnics del Coac, per exemple algun expert d’assessoria jurídica que es prepari el tema objecte de la
sessió

12. 12
‐ Diversos arquitectes amb experiència internacional…
‐ Consultors que vulguin difondre els seus serveis als col∙legiats a canvi d’una informació gratuïta
pactada amb el COAC amb antel∙lació
HORARI I LOCALITZACIÓ
Es realitzarà a l’Altell del Coac els dimarts de juny i juliol de 13h a 15h
H.‐ REFORÇ I ACTUALITZACIÓ DE LA PÀGINA WEB INTERNACIONAL
En el marc del conveni bilateral entre COAC i ACC1Ó per a l’any 2010, renovat fins el 2011, i rectificat
per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció d’una guia per
a la internacionalització del sector de l’arquitectura a escala internacional, amb voluntat de posar‐la a
disposició de tots els col∙legiats en format web amb informacions i links actualitzats sobre oportunitats
de negoci a l’estranger.
La GUIA‐BLOG INTERNACIONAL té l’objectiu de ser el portal de referència per la internacionalització dels
arquitectes catalans, per la qual cosa es proposa com a una eina 2.0 activa, flexible i col.laborativa.
L’aposta és cap a un format “obert” on els continguts s’actualitzen i s’adapten a les necessitats d’un
món globalitzat en canvi permanent, que relaciona els professionals en xarxa i difon tota la informació ja
existent.
Estructura de la GUIA‐BLOG INTERNACIONAL
La internacionalització dels arquitectes catalans cap a nous mercats requereix noves destinacions, nous
coneixements, noves capacitats, noves estratègies, noves eines, nous rols professionals, nous serveis,
nous models de negoci, noves aliances, noves relacions, noves energies …
El blog i la Xarxa LinkedIN són el lloc de trobada virtual on els arquitectes catalans poden informar‐se,
preparar‐se, capacitar‐se i conèixer com ho han fet els companys que treballen al món, així com
compartir la seva experiència i opinió. Es vol generar el punt de connexió pels que es queden però amb
un peu fora, pels que marxen, pels que no paren de moure’s i també pels que de moment ja no tornen.

13. 13
El blog s’estructura en els següents 4 àmbits:
VIES D’INTERNACIONALITZACIÓ
Es parla de llocs on trobar informació, es defineixen quines són les estratègies per afrontar la
internacionalització segons els diferents perfils professionals, es presenten els requeriments mínims per
tenir èxit a l’estranger i si existeix la capacitat d’executar‐los, es comenta com transformar‐se de
professional a empresari per adaptar‐se a un mercat global... Tot això en format forum perquè l’opinió
col.lectiva enriqueixi el debat.
PAÏSOS
S’anirà recopilant tota la informació sobre els països generada a partir del COAC i estudis encarregats a
especialistes. I sobretot esperem la participació en el forum d’aquells que estiguin arreu per tenir
informació de primera mà.
INICIATIVES COAC
S’informarà de manera continuada de totes les iniciatives organitzades pel Coac en l’àmbit de la
internacionalització.
El Coac comunicarà i convocarà als arquitectes a participar en missions comercials, i actes presencials
com les taules Export Experts o les trobades de Networking.
INFORMACIÓ
A través d’aquest capítol es recull informació útil ja generada i gratuïta a través d’internet, activant la
col∙laboració en el fòrum per ampliar coneixements, i recomanació de links d’interès.
La Guia‐Blog internacional es complementa amb un Grup LinkedIn de professionals, “Coac
Internacional”, on es publiquen de manera actualitzada les iniciatives sobre internacionalització
(convocatòria de missions, estudis de prospectiva, jornades de formació, concursos internacionals, etc) i
on s’atenen les preguntes dels arquitectes o les seves aportacions.
I.‐ RECERCA I PROSPECTIVA. CAP A ON ANAR?
En el marc del conveni bilateral entre COAC i ACC1Ó per a l’any 2010, renovat fins el 2011, i rectificat
per carta el 22 de febrer de 2011, es va assignar una partida pressupostària a la confecció Guia Executiva
Internacional de Països Objectius pels Arquitectes Catalans als consultors Search & Drive.
La Guia, que estarà disponible el 31 de maig, vol ser una eina pràctica per prioritzar quins països poden
ser més interessants i quines són les accions a dur a terme aquests països dins dels mercats
internacionals, i s’està elaborant amb una metodologia molt específica que parteix dels 186 països del
món, i els filtra per una sèrie de criteris d’oportunitat per al sector de l’arquitectura.
Un cop elaborada aquesta guia, caldrà encarregar estudis específics per als dos primers països
identificats com a prioritaris.