Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

PLA D'ACCIÓ PER AL
DESENVOLUPAMENT DEL
CONTRACT MANUFACTURING AL
SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES

El.laborat per: Amb la col·laboració de: Amb el suport de:

Barcelona, juliol de 2009

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................... 4
2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA.................................................................................................... 6
2.1 ELEMENTS QUE ACREDITEN L’ELECCIÓ D'IRLANDA COM A DESTINACIÓ DEL
VIATGE DE REFERÈNCIA ......................................................................................................................................6
2.2 METODOLOGIA .......................................................................................................................................................9
2.3 CONTEXT ................................................................................................................................................................10
2.4 L’APARICIÓ DEL CLÚSTER DE TECNOLOGIES MÈDIQUES .........................................................................11
2.5 TIPOLOGIA D’EMPRESES ....................................................................................................................................15
2.6 FACTORS CLAU D’ÈXIT .......................................................................................................................................18
2.7 BARRERES I REPTES DE FUTUR.........................................................................................................................21
2.8 FACTORS CARACTERÍSTICS DEL CLÚSTER IRLANDÈS COMUNS AMB ALTRES
CLÚSTERS INTERNACIONALS ...........................................................................................................................22
3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ......................................................................... 25
3.1 APRECIACIÓ GENERAL DE LA JORNADA........................................................................................................27
4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT
MANUFACTURING...................................................................................................................................... 28
4.1 ESTRATÈGIES DE SUBCONTRACTACIÓ DE PRODUCTE...............................................................................28
4.2 QUALITAT COMPETÈNCIA I CONFIDENCIALITAT ........................................................................................36
4.3 TENDÈNCIA GLOBAL A LA CONSOLIDACIÓ DELS CONTRACT
MANUFACTURERS................................................................................................................................................37
5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ...................................... 38
5.1 FACTORS SOCIALS ...............................................................................................................................................38
5.2 FACTORS ECONÒMICS.........................................................................................................................................39
5.3 FACTORS TECNOLÒGICS ....................................................................................................................................40
5.4 FACTORS POLITICS...............................................................................................................................................40
5.5 FACTORS INDUSTRIALS ......................................................................................................................................41
5.6 FACTORS DE CONTEXT .......................................................................................................................................42
6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A
CATALUNYA................................................................................................................................................. 46
7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT
MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A
CATALUNYA................................................................................................................................................. 53
7.1 PROPOSTA INICIAL DE PLA D’ACCIÒ...............................................................................................................53
7.2 APORTACIONS DE LA SESSIÓ DE POSADA EN COMÚ ..................................................................................61
7.3 REPTES DE FUTUR I PLA D’ACCIÓ: TAULA SINÒPTICA ...............................................................................68
8 ANNEXES ....................................................................................................................................................... 72
8.1 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA..............................................................................................................74
Conferencia Introductiva a MedInIreland2009............................................................................................ 74
Enterprise Ireland......................................................................................................................................... 76
IDA-Industrial Development Agency.......................................................................................................... 81
IMDA-Irish Medical Devices Association................................................................................................... 83
Creganna ...................................................................................................................................................... 85
Proxy Biomedical ........................................................................................................................................ 87
Vistamed ...................................................................................................................................................... 89
Real Regulatory ........................................................................................................................................... 90
Vitalograph .................................................................................................................................................. 92
Zerusa .......................................................................................................................................................... 94

2


Contech ........................................................................................................................................................ 96
Takumi Precision ......................................................................................................................................... 97
Cambus Medical .......................................................................................................................................... 99
Technical Engineering ............................................................................................................................... 101
Pro-Tek ...................................................................................................................................................... 103
Arrotek Medical......................................................................................................................................... 105
Compliance & Risk.................................................................................................................................... 106
Trulife ........................................................................................................................................................ 108
8.2 IX JORNADA EUROPEA DE SUBCONTRACTACIÓ ........................................................................................110
Biomatlante................................................................................................................................................ 111
Clusterland d'Alta Àustria GmbH .............................................................................................................. 113

3


1 INTRODUCCIÓ
En un projecte anterior (“Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing
en el sector de les tecnologies mèdiques”) es va recopilar informació sobre el
Contract Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques i els clústers
de referència a nivell internacional.

Al llarg del document s’utilitzaran les paraules “Contract Manufacturing” i “CM”
com expressions intercanviables, així com “Tecnologies Mèdiques” i “TecMed”.

El present projecte pretén contextualitzar la informació indirecta obtinguda
anteriorment a un cas concret a través d’un viatge de referència, i extreure
conclusions rellevants en quant els reptes de futur i pla d’accions a emprendre
per tal de potenciar el clúster de CM en tecnologies mèdiques a Catalunya.

Per la seva excel·lència a nivell internacional, la seva proximitat geogràfica i
algunes similituds amb Catalunya (població, infraestructura logística ,...), es va
proposar examinar en detall el cas d'Irlanda, identificant en particular els factors
que van afavorir el desenvolupament del clúster TecMed, tant a nivell
administratiu / estatal com a nivell del teixit empresarial i de les universitats i
altres centres de generació del coneixement.

Tot això amb l’objectiu final d’identificar possibles oportunitats que puguin
afavorir l’aparició d’un clúster potent de contract manufacturing en tecnologies
mèdiques a Catalunya o que millorin la competitivitat de les empreses
catalanes del sector ja existents i suggereixin la possibilitat de reorientació
estratègica d’empreses d’altres sectors madurs.

Les dades recollides durant el viatge es comenten als annexes d’aquest
informe.

4


Com activitat complementaria al viatge, s’ha obtingut informació addicional
durant l’assistència a la IX Jornada Internacional de Subcontractació
organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, tal com es descriu al
capítol 3.

Combinant tota la informació recollida s’han identificat els factors crítics que
poden promoure i fomentar les activitats de CM en TecMed a Catalunya.

També s’ha realitzat un anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i
Oportunitats (SWOT analysis o DAFO) del sector de tecnologies mèdiques a
Catalunya. En particular s’han tingut en compte els elements determinants
identificats al clúster irlandès i quines són les mancances que impedeixen el
desenvolupament del sector. L’anàlisi DAFO es presenta al capítol 5.

Finalment al capítol 6 s’identifiquen els reptes de futur als que s’encara el
sector TecMed català, especialment a l’àmbit del Contract Manufacturing.

Tant l’anàlisi DAFO com la llista de reptes de futur constituiran el input d’unes
sessions amb tots els stakeholders per identificar possibles solucions i
concretar un pla d’acció per incrementar la competitivitat del Contract
Manufacturing i en general del sector TecMed a Catalunya; uns punts de
partida per a la discussió d’aquestes sessions es presenten al capítol 7.

5


2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA

D’acord amb els objectius de l‘estudi, aquest viatge va tenir la finalitat de:

• examinar la dinàmica històrica i identificar els factors d’impuls que
han permès l’aparició d’un clúster de tecnologies mèdiques a Irlanda,
com ara:
- règim fiscal
- règim normatiu i dels organismes certificats
- processos de compra pública
- disponibilitat de capital humà
- disponibilitat de capital financer
• identificar best practices a CM, possiblement desarticulades per
sector o tecnologia productiva (mecànica / electrònica / materials
plàstics / tèxtils /...), tant en empreses consolidades o reorientades al
sector TecMed com en start-ups.
• conèixer amenaces i reptes de futur que hagin identificat les
empreses irlandeses de CM

Al mateix temps es va fer activitat de promoció de la BioRegió de Catalunya
com a porta d’entrada al sector TecMed català per donar a conèixer les
potencialitats de Catalunya en aquest camp i oferir a les entitats i empreses
irlandeses el punt de contacte per a possibles futures col·laboracions.

2.1 Elements que acrediten l’elecció d'Irlanda com a destinació
del viatge de referència
Alguns productors de l’electrònica i d’altres sectors es van instal·lar a Irlanda al
voltant dels anys 80, atrets pel baix cost del treball, una fiscalitat favorable, una
localització geogràfica convenient entre Europa i els Estats Units i l’absència de
barreres lingüístiques amb les seus americanes. En temps més recents Irlanda,
i en particular la regió de Galway, han començat el seu gran desenvolupament

6


com a clúster de tecnologies mèdiques, gracies a una decisiva aposta
d’atracció d’inversió estrangera junt amb iniciatives de promoció de l’industria
autòctona.

Milestones

1994: Boston Scientific va implantar a l’illa una fàbrica de stents a elusió
de fàrmacs.
1996-2000: A la Universitat de Galway (NUI Galway) es va crear sota la
presidència del Dr Patrick F. Fottrell el Biomedical Engineering
Science Building. El 1998 comença el nou curs de grau en
Enginyeria Biomèdica. El 1999 s’estableix el National Centre for
Biomedical Engineering Science.
1999: Medtronic relleva una empresa del sector cardiovascular nascuda
a Galway el 1982.
2000: Va ser creada la Science Foundation Ireland amb un capital de
686 M€ per invertir en projectes d’investigació científica.
2003: Creganna abandona totes les seves activitats en sectors diferents
de les tecnologies mèdiques. Ara té l’1% del mercat global de
contract manufacturing.
2004: SFI inverteix 15M€ per a la creació a la NUI Galway de l’Institut de
Medecina Regenerativa (REMEDI)
2008: Coviden, el spin out de la divisió healthcare de Tyco, va establir la
seva seu a Irlanda.

7


Il·lustració 1: Distribució de les empreses de tecnologies mediques (font: IDA)

8


Actualment Irlanda1:
- Empra el 6% dels treballadors europeus al sector MedTech, 26000 sobre
una població de 6 milions; Espanya dóna feina al mateix nombre per una
població total de 7 vegades més gran.
- La seva exportació de tecnologies mèdiques és el 425% de la importació
(6,600 M€ vs. 1,500 M€)
- 15 de les 25 empreses de tecnologies mèdiques més importants a nivell
internacional tenen operacions a Irlanda; hi ha, a més, un teixit de més
de 100 petites empreses autòctones de caràcter innovador, tant Contract
Manufacturers com empreses amb producte propi.

2.2 Metodologia
S’ha aprofitat la fira MedInIreland, organitzada anualment per l’agencia
Enterprise Ireland amb l’objectiu de reunir al mateix lloc els productors
irlandesos de dispositius o components per que trobin clients internacionals.

Tot el sector TecMed irlandès estava present a la fira, tant a nivell públic com a
nivell industrial, i s’ha apreciat la convergència cap a un objectiu estratègic
comú, o sigui la promoció a nivell internacional de l’excel·lència i capacitat
d’innovació de les seves tecnologies mèdiques.

Aquest any la fira ha tingut lloc el dia 21 d’octubre al Centre de Negoci de
l’Estadi de Croke Park a Dublín.

El dia anterior a la fira es va poder tenir una entrevista amb la Dra. Liz Moran,
Senior Analyst d’Enterprise Ireland per als sectors de les tecnologies mèdiques
i de la biotecnologia, contribuint així a donar un millor enfocament al viatge.

1
Eucomed Medical Technology Brief, 2007 i IDA Ireland

9


El dia següent i amb l’ajut dels representants d’Enterprise Ireland, es va poder
concertar entrevistes d’aproximadament 20 minuts de durada amb unes
empreses prèviament seleccionades segons els següents criteris:

Excel·lència en alguna tècnica de fabricació
Posicionament com a Contract Manufacturer o OEM.
Dimensió de la cadena de valor, des de proveïdors de solucions
integrals fins a empreses focalitzades en un únic anell del procés.
Empreses de producció o de serveis

A més, es van poder organitzar entrevistes amb representants d’entitats
publiques i governamentals.

Finalment es van aprofitar també alguns moments informals i de la
disponibilitats de les empreses als estands per recollir informació addicional.

2.3 Context

El desenvolupament industrial d’Irlanda va començar amb retard a comparació
d’altres països europeus: fins al principi dels anys 60 es tractava d’un país
enfocat al nacionalisme econòmic i al comerç amb el seu veí, el Regne Unit.
Durant els anys 60 el país va adoptar una aptitud més oberta i orientada al
mercat; la Industrial Development Authority (IDA) va buscar oportunitats cap a
l’estranger per estimular el desenvolupament industrial. Al voltant de 1970 ja hi
havia a Irlanda 350 empreses estrangeres. L’enfocament de l’IDA va ser a
empreses innovadores, d’alta tecnologia i competències. Paral·lelament hi va
haver una decidida aposta per a l’educació, especialment als sectors de
disciplines tècniques professionals i estudis universitaris de ciència, enginyeria i
administració d’empresa. Als anys 80, i no obstant l’agressiva política d’atracció
d’inversió estrangera per part de l’IDA, Irlanda encara es trobava en una
situació de crisi econòmica, amb una elevada taxa d’atur i d’emigració, sobretot
de joves, inflació i dèficit públic. Un canvi de govern, una política de creació de

10


consens i la millora de l’economia internacional, acompanyades per l’esforç
d’atracció d’empreses i la fiscalitat molt favorable van fer que al principi dels
anys 90 hi hagués a Irlanda un ambient favorable al creixement i que Irlanda es
convertís en l‘anomenat “Tigre Cèltic”2.

Cal posar de manifest que no va ser el regim fiscal l’únic factor que va
promoure aquest desenvolupament. Irlanda va introduir desgravacions fiscals
pels beneficis derivats de l’exportació ja a partir dels anys 50 i la fiscalitat no es
va modificar gaire durant els 50 anys següents: als anys 80 hi havia una taxa
del 10% per a les activitats de manufactura i el 1997 es va posar la taxa
màxima d’imposició fiscal per a les empreses al 12,5%; en tots els casos es
van deixar un temps llarg de transició d’un sistema a l’altre.

2.4 L’aparició del clúster de Tecnologies Mèdiques

D’aquesta manera es va aconseguir que importants multinacionals dels sectors
farmacèutic i de tecnologies mèdiques s’instal·lessin a l’illa.

Boston Scientific va obrir una planta de producció de stent a Galway el 1994 i
Medtronic va arribar a Irlanda el 1999, quan comprà una empresa del sector
cardiovascular al costat del seu competidor.

La presencia d’aquestes grans empreses va generar un teixit de PIMES
proveïdores de productes i serveis, creades a partir d’iniciatives emprenedores
“per oportunitat”. Alguns d’aquests emprenedors eren els propis directius de les
multinacionals.

Es tractava de noves empreses molt competitives i coneixedores de les
necessitats dels seus clients; eren al mateix temps empreses 100% irlandeses,
que podien ser recolzades directament pel Govern a través de l’acció d’una

2
Sean Dorgan, How Ireland Became the Celtic Tiger, Backgrounder n. 1945, The Heritage
Foundation, June 23, 2006

11


altra Agencia, Enterprise Ireland, dedicada al foment i la promoció de
l’emprenedoria autòctona.

L’existència d’aquest teixit tractor ha catalitzat l'interès de les universitats i
centres de recerca pel sector, establint centres formatius al costat de les
empreses, creant programes de formació en l’àmbit de les tecnologies
mèdiques d’acord amb les necessitats professionals reals i generant resultats
aplicats que es comercialitzen en forma de llicències. Aquestes llicències han
generat la creació de noves empreses irlandeses de base tecnològica generant
un cercle virtuós.

A més, es va construint una xarxa de professionals que va ser fonamental per a
l’èxit i la sostenibilitat del clúster, ja que hi havia un continu transvasament de
capital humà, coneixements i oportunitats entre les multinacionals i les PIMES.
El desenvolupament del sector de les tecnologies mèdiques ha fet que
empreses d’altres sectors s’hagin sentit també atretes cap a ell, i hagin
reorientat la seva activitat productiva cap a aquesta nova oportunitat de negoci.
Aquestes empreses disposaven ja d’una forta base de competències tècniques
desenvolupades en sectors tecnològics convencionals avançats (automoció,
aeronàutica, etc.).

ACTORS CLAU A NIVELL PÚBLIC3

ENTERPRISE IRELAND
És l’agencia del govern irlandès responsable del desenvolupament i
la promoció de l’emprenedoria irlandesa. La seva missió és accelerar
el desenvolupament d’empreses irlandeses de nivell mundial per
arribar a posicions fortes al mercat global, aconseguint d’aquesta
manera un major benestar per a l’estat i les seves regions. La seva
estratègia és fomentar el creixement de l’economia irlandesa a

3
Font: The Irish Life Science Directory, Enterprise Ireland 2009 i webs de les entitats.

12


través de la innovació, la recerca i l’aplicació de la tecnologia.
Ofereix finançaments per a projectes amb una previsió d’impacte
comercial d’aproximadament 5 anys.

INDUSTRIAL DEVELOPMENT AGENCY
És l’agencia del Govern responsable per assegurar inversions
estrangeres directes d’alt valor i requerint competències avançades i
un entorn professional per a les activitats de negoci. L’objectiu es
atreure i mantenir operacions d’empreses estrangeres de
manufactura d’alta gamma, serveis globals en R+D+i, en particular
en les àrees estratègiques de les Ciències de la vida i les TIC.

SCIENCE FOUNDATION IRELAND
Va néixer com a una part de Forfás, el Consell Nacional
d’Assessorament Polític per a la Indústria, el Comerç, la Ciència, la
Tecnologia i la Innovació. Va ser constituït el gener de 1994 i es
dirigit per un consell nomenat pel Ministre d’Indústria, Comerç i
Treball.
Forfás va establir la SFI en 2000 per administrar els fons de previsió
tecnològica; després SFI es va constituir com a entitat independent
l’any 2003.
SFI proporciona suport als científics i enginyers que treballen en els
camps de la ciència i l’enginyeria que sustenten la biotecnologia, la
tecnologia de la informació i les comunicacions i l’energia sostenible i
el desenvolupament de tecnologies energèticament eficients. Té una
provisió de fons d’1,4B€ per dur a terme el pla estratègic 2007-2013.
Finança projectes amb un horitzó temporal de 15 anys.

TRAINING AND DEVELOPMENT AUTHORITY
Aquesta agencia anticipa i respon a les necessitats d’un mercat de
treball en costant canvi que empra a 2 milions de persones.

13


Opera a nivell regional i ofereix programes de formació i ocupació,
serveis de selecció consultoria i suport per a empreses, industries,
etc.

Basic Research Skill Training

Policy Analysis Inward Investment
Irish Owned Enterprise and Advice

Il·lustració 2: relacions entre les diferents entitats (Font: presentació d’EI per a BioCAT)

Entrerprise Ireland va disposar de diversos mecanismes com accions d’impuls
al sector per a donar suport a aquest nou teixit empresarial al llarg de 4 línees
d’acció4:

1. Comercialització de la recerca
EI fomenta l’explotació comercial de la recerca universitària, amb
l’ambició d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3
convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2
mesos. Enterprise Ireland nombra una o més persones
(Commercialisation Specialists), responsables de la comercialització de
idees nascudes a dins dels instituts de recerca, acompanyant tot el
procés de desenvolupament i aportant recursos i competències de valor

4
Una descripció detallada d’aquests programes es pot trobar a la fitxa detallada de l’ entrevista
dels Annexos.

14


afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisis de mercat, estratègia
de protecció de la propietat intel·lectual, accés a recursos i a la seva
xarxa global.

2. Reforçament de la transferència de tecnologia
Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció
i concessió en llicencia de la propietat intel·lectual i industrial.

3. Millora de la recerca aplicada
Es pretén col·laborar amb les empreses per potenciar la recerca
industrial i fomentar la creació de centres tecnològics a nivell regional.

4. Iniciatives d’innovació liderades per la industria
Es tracta de programes destinats a finançar projectes a curt o llarg
termini demanats per adreçar una exigència especifica d’un sector
industrial. A més, hi ha iniciatives molt focalitzades, com l’erogació d’un
“Innovation Voucher” d’import limitat per permetre a empreses petites
l’accés als centres de coneixement per assessorament i competències.

2.5 Tipologia d’empreses
Entre les empreses que s’han entrevistat, hi ha uns trets comuns. En primer lloc
la tipologia de productes: es tracta majoritàriament de productes d’un sol ús
d’elevada complexitat, com catèters, agulles especials, material per a
procediments de mínima invasió i components relacionats. Aquest tipus de
components requereixen procediments de fabricació complexos i d’alta
precisió.
Moltes d’aquestes empreses van sorgir per les oportunitats proporcionades per
la presencia de grans empreses multinacionals i al mateix temps per la
disponibilitat al mercat irlandès de competències en alguna de les tecnologies
especialitzades de mecanitzat, emmotllament, recobriment, etc. necessàries
per a la producció d’aquests components. En molts casos l’entrada al mercat
de dispositius mèdics va ser conseqüència d’una reorientació empresarial a
15


partir d’altres sectors, com el de l’electrònica o dels ordinadors, on els OEMs
havien deslocalitzat la producció a altres països.
Un altre tret comú es que aquestes empreses van incorporant contínuament
procediments tecnològics avançats, on en alguns casos tenen drets exclusius;
a més, es van integrant verticalment, englobant a la seva cadena de valor no
només la manufactura de parts sinó també d’una banda el disseny i el
desenvolupament i de l’altra l’assemblatge, l’esterilització i l’embalatge.
El model de negoci prevalent és per tant el convertir-se en un proveïdor de
solucions integrals per a les OEMs, que llavors només es dediquen a la recerca
d’una banda i de comercialització a l’altra banda de la cadena de valor.
Algunes empreses, com Pro-Tek i Arrotek Medical ja han arribat a oferir serveis
integrals, altres estan en procés o s’enfoquen a una part més curta de la
cadena de valor que típicament arriba fins a l’assemblatge i exclou els
processos d’empaquetatge, esterilització etc. Exemples d’empreses amb
aquest tipus de perfil són Creganna, Vistamed, Cambus Medical.
En la mateixa direcció es mou Takumi Precision, que vol arribar a abastar tots
els processos de mecanització de metall i plàstic, assemblatge, esterilització i
embalatge per a pròtesis de genoll.
Algunes empreses com Vitalograph al contrari van passar de ser una empresa
verticalment integrada a externalitzar tots els processos de producció per
convertir-se en una empresa d’investigació d’una banda i assemblatge fins al
mercat de l’altra. Van decidir externalitzar els processos productius, en el seu
cas els menys crítics de la cadena de valor, per afrontar la pèrdua de
competitivitat amb la qual s’estaven confrontant.
Pel que fa la diversificació de negoci, la majoria es dediquen exclusivament al
sector mèdic, encara que algunes (Takumi) tinguin una mínima activitat residual
en altres sectors o per a les quals el sector mèdic només és una part del
negoci (ProTek). Hi ha també casos de reorientació cap a altres sectors, quan
el producte destinat al mercat TecMed passa a ser de baix valor afegit i per tant
a estar més exposat a la competència dels països emergents (com és el cas
de Technical Engineering).

16


A més, hi ha unes empreses de serveis que donen suport i assessorament amb
temes regulatoris: la majoria de les empreses són molt conscients de l’entorn
normatiu, tant a nivell dels productes individuals com dels processos. La quasi
totalitat té la certificació ISO13485, i diversos estan registrats amb la FDA.

A la taula següent es dóna una visió de conjunt de les baules de la cadena de
valor de cada empresa (excloent les empreses de serveis)5:

5
On l’empresa no va declarar de manera explicita a quines baules de la cadena de valor es
dedica, es va extrapolar a partir del contingut de l’entrevista.

17


Desenvolupament

Emmagatzematge
Empaquetament
Industrialització

Comunicació
Assemblatge

Esterilització
Investigació

Distribució i
FUNDACIÓ

Fabricació
Compres
Disseny
ANY DE

vendes
Arrotek Medical 2006

Cambus Medical 2006

Compliance&Risk 2000 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a

Contech 1994

Creganna 1980

Pro-Tek 1996

Proxy Biomedical 2002

Real Regulatory 2002 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a

Takumi Precision 1998

Technical Engineering 1995

Trulife 1958 n/a

Vistamed 1998

Vitalograph 1963 n/a

Zerusa 2003
Il·lustració 3: any de fundació i cadena de valor de les empreses entrevistades; n/a si no aplica

Informació més detallada de les entrevistes es reporta als Annexos.

2.6 Factors clau d’èxit
És de notar que el clúster irlandès no és el resultat de l’acoblament dels seus
components actuals, sinó el fruit d’un procés de creixement orgànic, en què
cada component ha anat ocupant el seu lloc en el moment oportú, a mesura
que era necessari. Els factors clau que van determinar l’impuls inicial de
formació del clúster van ser:
La proximitat idiomàtica i cultural al mercat americà, combinada amb
menors costos, en un moment econòmic definit.
Ser, per tant, una plataforma idònia per arribar al mercat europeu, amb
horaris comercials europeus.

18


L’atracció d’inversions a través d’una fiscalitat agressiva i d’accions de
lobby focalitzades.
Un factor mes intangible però que pot haver tingut la seva rellevància és
el rol de lobbying de la comunitat irlandesa als EEUU.

Després, i tal com descriu Majella Giblin (investigadora del Centre for
Innovation and Structural Change, National University of Ireland, Galway) al seu
anàlisi relatiu en particular a l’àrea de Galway, tots els següents factors van ser
determinants per a l’èxit del clúster6:
La creació d’una xarxa de professionals a diferents nivells al voltant del
sector (aquest va ser identificat com a factor d’èxit també a l’àmbit dels
clústers de biotecnologia7).
La presencia d’empreses multinacionals va imposar estàndards de
qualitat estrictes als proveïdors locals que formen part de la seva cadena
de subministrament.
Les universitats i els centres de coneixement formen personal d’alt nivell
en perfils i capacitats demandats per les empreses i participen en
projectes de col·laboració amb les empreses multinacionals. A més, a
traves de la transferència de tecnologia i els spin-offs fomenten l’aparició
de noves empreses de base tecnològica.
Cadascú dels 3 actors clau del clúster (empreses autòctones,
multinacionals i centres de coneixement) es suportat per 3 Agencies del
Govern que actuen segons objectius compartits.
La presencia de grans multinacionals va actuar com a factor de
promoció i reconeixement internacional del clúster; això funciona com a
tractor per a ulterior inversió estrangera8.

6
Majella Giblin, Inward foreign investment and the clustering process: the case of the medical
technology sector in Ireland, Center for Innovation & Structural Change, NUI Galway, December
2008
7
Steven Casper, Presentation for “The Shape of Things to Come” conference, Stanford
University, Jan 17-18, 2008
8
Majella Giblin, A Balancing Act: Managing the global-local dimension of industrial cluster
through the mechanism of ‘lead’ organisations, Centre for Innovation and Structural Change,
NUI Galway,December 2008

19


A més a més l’exposició internacional determinada per les grans
companyies va contribuir a oferir a les PIMES l’obertura al mercat global,
emancipant-se de la condició de monopsoni de ser un proveïdor amb un
únic client.

Les interaccions existents entre tots els actors del clúster s’exposen en el
següent gràfic.

Il·lustració 4: interaccions entre els actors del clúster (Elaboració pròpia a partir de M. Giblin)

La supervivència del clúster davant les deslocalitzacions previsibles de
multinacionals per efecte de la crisi actual, dependrà del grau de maduració
assolit en el moment en que aquesta eventualitat es produeixi. Potser és massa
aviat per al teixit empresarial autòcton, i això constitueix una important
amenaça, però s’observen fets positius com la recent captació de la divisió
TecMed del grup TYCO.

20


2.7 Barreres i reptes de futur
El model irlandès té alguns punts febles. El primer és la naturalesa de les
inversions estrangeres que van anar al país. Fins a aquest moment s’han
implantat instal·lacions eminentment productives, amb poca capacitat d'R+D
(entre el 5 i el 8%9). La presencia d’un important volum de producció va ser
positiu per l’activitat de C.M. a curt termini, però representa una amenaça per al
futur a causa de la possible deslocalització d’aquest tipus d’activitats cap a
països emergents de menor cost, especialment en el context de la crisi actual.
Llavors les empreses de C.M. podrien perdre el seu mercat local i veure’s
impulsat cap a la internacionalització en un entorn de competència creixent10.
Per a compensar aquesta amenaça s’està impulsant la creació de noves
empreses de base tecnològica amb productes propis i d’elevat valor afegit, però
això xoca amb la poca orientació empresarial dels investigadors i uns retorns
que només seran visibles a llarg termini. De totes maneres això posa un
obstacle a la deslocalització, ja que moure a altres països activitats complexes
es difícil, tant per les necessàries formació i capacitats de les persones com
pels riscos relacionats amb la protecció de la propietat intel·lectual.
Els factors d’èxit examinats abans no són ja significatius: el clúster ja ha arribat
a un clar nivell de maduresa, però segueix depenent de forma important de la
presencia de les multinacionals, de manera que l’èxit en el futur dependrà de:

Aconseguir que les multinacionals presents desenvolupin activitats d’alt
valor afegit a Irlanda (R+D, centralització estratègia i creació de patents,
acords comercials globals...) mitjançant una política fiscal agressiva tal
com es va fer anteriorment amb la producció per a retenir aquestes al
país, davant de possibles deslocalitzacions productives.
Seguir amb la internacionalització de la base d’empreses de C.M.
existents, mantenint a Irlanda un enfocament de suport integral a
empreses autòctones, especialment les de nova creació.

9
EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster, Ireland”, 2008
10
Alguns exemples dels resultats en aquesta direcciò són la presencia entre els visitants de la
fira d’altres delegacions espanyoles, italianes, xineses, etc.

21


Continuar creant un teixit empresarial propi i d’alt valor afegit, que exploti
l’estoc de coneixement desenvolupat per les universitats i instituts
tecnològics irlandesos, creant nous productes i serveis per al sector de
tecnologies mèdiques.
Disposar d'un clúster menys dependent de l’inversió estrangera, amb un
complet ecosistema de companyies autòctones, organitzacions i
professionals qualificats: empreses amb producte propi, empreses de
serveis en normatives i regulació del sector, empreses CM (mecànica de
precisió, electrònica, plàstics, injecció de plàstics, motlles i matrius,
envasos i embalatges, etc), empresa amb productes propi (in vitro, un
sol ús i equips mèdics), centres de formació, universitats, instituts
d’investigació, associacions de clúster i organismes governamentals
compromesos amb el sector.

A més, entre els reptes de futur s’assenyalen la promoció de l’educació
científica i tècnica per afrontar la possible escassetat de personal d’alt nivell, les
iniciatives per mantenir i incrementar la cultura d’innovació.

Finalment Sharon Higgins, Directora de l’IMDA, va comentar que es pretén que
el lema “dissenyat i fabricat a Irlanda” es converteixi pels dispositius mèdics en
una marca sinònim de qualitat, semblant al que representa el “made in Italy” pel
que fa la moda o els cotxes esportius.

2.8 Factors característics del clúster irlandès comuns amb
altres clústers internacionals
A partir de les consideracions anteriors, es poden identificar alguns elements
del clúster irlandès que a més són comuns amb altres realitats, com a
Dinamarca, Baden-Württemberg, Massachussets o Minnesota. Es fa referència
en particular a 4 punts del framework que va utilitzar el prof. Michael Best
(Professor Emeritus, Director del Center for Industrial Competitiveness de la

22


University of Massachussets Lowell) per al seu anàlisis del clúster de
Massachussets11.

1. Desenvolupament de la tecnologia i “producte tractor”
La major part de l’activitat de manufactura a Irlanda es concentra al
segment d’elements complexes per a aplicacions cardiovasculars i
procediments de mínima invasió. Hi ha per tant un focus de producte.
Una situació semblant es va donar a Dinamarca, on el clúster de
tecnologies mèdiques es especialitzat en dispositius per a l’audició, a
Baden-Württenberg, amb dècades de experiències en eines per a la
cirurgia, o a Minnesota, on el sector es mou al voltant de la Gestió del
Ritme Cardíac (Cardiac Rhythm Management). Només va ser
posteriorment que la indústria es va diversificar a altres sectors propers
per cercar noves oportunitats.

2. Domini d’una tecnologia i innovació tecnològica
Hi ha a Irlanda una historia de competències especifiques, en un principi
no acadèmiques, en el sector del treball del metall i del plàstic que es va
aprofitar per a les necessitats de la producció dels nous productes. La
innovació, més que al producte en si mateix, s’enfoca a la tecnologia
incorporada al producte i a les tècniques per a la seva producció.

3. Inversió estrangera
La captació d’inversions estrangeres directes per part de grans
empreses multinacionals a través d’unes condicions fiscals favorables va
ser el primer motor per al desenvolupament del sector de tecnologies
mèdiques a Irlanda. Un altre exemple d’atracció d’inversió és el de
Massachussets, on empreses estrangeres van invertir aprofitant de la
disponibilitat de competències tecnològiques radicades a la regió en
sectors com a l’òptica o el processament d’imatges.
La presencia de grans empreses multinacionals té a més, com es va

11
Michael H. Best, Regional specialization and Cluster Drivers: Medical Devices in
Massachussets, Business and Economy History On-Line, vol. 3, 2005

23


comentar, l’efecte positiu de donar-li visibilitat i reputació internacional al
clúster.

4. Sistema Obert d’innovació i desenvolupament de producte
El sorgir de nous models de negoci permet a les empreses de focalitzar
les seves activitats de recerca i innovació als sectors de la seva
especialització i subcontractar les parts menys critiques en un model
d‘activa i continuada col·laboració amb els partners. D’aquesta manera el
sistema tradicional de disseny i prototipatge intrínsec al
desenvolupament de nous productes s’ha descentralitzat.

24


3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ

Al matí del dia 22 d’octubre del 2009, es va dur a terme a Barcelona la novena
junta de subcontractació europea organitzada per la Cambra de Comerç de
Barcelona. En aquest esdeveniment es van congregar 61 empreses
estrangeres (de les quals 5 eren especialistes en tecnologies mèdiques i les
restants eren del sector automoció, aeronàutic, entre d’altres) de Països com
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, , Itàlia, Romania,
Rússia , Eslovàquia, Suïssa i el Regne Unit. L’objectiu d’aquest esdeveniment
era reunir empreses contractistes amb possibles companyies clients de la
Regió.

Previ a l’esdeveniment, es van convidar les 61 empreses estrangeres
participant a seleccionar d’un llistat de 103 empreses catalanes les que li
poguessin interessar com a subcontractistes. Durant l’esdeveniment es van
organitzar petites entrevistes d’un màxim de 30 minuts entre el contractista i
subcontractista seleccionat anteriorment.

Es va aprofitar dels intervals entre aquestes reunions per fer una curta
entrevista a les empreses contractistes de Tecnologies Mèdiques sobre el que
estan cercant a Catalunya i Espanya.

A continuació s’anomenen les 4 empreses de tecnologies mèdiques i la
institució convidada:

• Gesundheits-Cluster; Clusterland Oberösterreich GmbH: és el
Representant del grup més important del sector mèdic d'Àustria.
• VAMED engineering: companyia austríaca que desenvolupa projectes
del sector salut a nivell mundial, com gestió d’equip mèdic i hospitals.
(No va assistir)
• VAMED Standortenwicklung und Engineering GMB & CO KG:
Multinacional austríaca líder en la planificació, gestió i establiment de

25


complexos hospitalaris i estructures sanitàries orientats al fenomen del
turisme mèdic. (No es va poder entrevistar)
• Wild GmbH: Empresa austríaca experta en optomecatrónica.
Desenvolupa i produeix semiconductors i microsistemes per a la
indústria mèdica. (NO va assistir)
• Biomatlante: Empresa francesa amb mercat multinacional de materials
substituts d’os. Posicionada com a líder de companyies R + D, fabricant i
comercialitzadora de productes per a traumatologia i de cirurgies
ortopèdiques. Fabrica dispositius mèdics amb la seva pròpia etiqueta o
sota etiquetes privades o OEM.

Durant l’esdeveniment, es van poder obtenir informació directa només d’una de
les empreses (Biomatlante) i de la institució (Gesundsheits-Cluster).

Biomatlante es dedica a la fabricació de substitut d'os, implants de col·lagen i
enginyeria de teixits per a l’ortopèdia i els implants dentals. Van néixer gracies
al treball de transferència de tecnologia amb l'Institut National de la Santé et de
la Recherche Médicale. Abasten tota la cadena de valor, des d’R + D fins a la
comunicació, mentre que compten amb una xarxa de distribuïdors i
intermediaris localitzats en diferents països del món. Dintre de la seva visió
estratègica, l'outsourcing és una eina per a l’expansió i el posicionament en el
mercat de l’empresa subcontractada. En particular cerquen a Catalunya
subcontractistes d'R+D i producció d’instrumentari quirúrgic d’ortopèdia, per
poder vendre el substitut d’os i les eines per a la intervenció quirúrgica al
mateix temps.

Pel que fa Clusterland, es tracta d’un organisme que s’encarrega de la
promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda a la
impulsió de l'R+D dins del Clúster. Tracten d’escurçar les bretxes entre les
universitats, empreses i instituts de salut, perquè col·laborin de manera
conjunta per a obtenir noves tecnologies. Agrupen aproximadament 200
empreses, que entre totes abasten la cadena de valor sencera, i la tipologia

26


que més predomina és la de Contract Manufacturer. Han vingut a Catalunya
amb la intenció d’obrir camins d’oportunitat de negoci amb la regió, fer un
anàlisi del mercat, i conèixer institucions i organismes per establir
col·laboracions.

Pel que fa els aspectes de regulació, ambdues entitats li donen destacable
importància: Biomatlante va comentar que la certificació no és un requisit
imprescindible però serveix per a donar una imatge de credibilitat; si fos que
l’empresa no tingués cap certificació, hauria de ser molt capaç i atractiva en les
seves habilitats de manufactura i productes per ser subcontracta. De manera
semblant, la majoria de les empreses del clúster austríac compten amb algun
estàndard de regulació, majoritàriament l'ISO9001, però també en molts casos
l’ISO13485 i l’ISO14001.

3.1 Apreciació general de la jornada

Es va poder apreciar que les empreses de tecnologies mèdiques eren unes de
les més sol·licitades, ja que tenien les agendes plenes; això pot significar de
manera indirecta que la regió és atractiva per als contractistes i al mateix temps
els subcontractistes es veuen interessats a entrar en aquest mercat. Hi ha
alguns reptes que s’han d’afrontar (barrera de la llengua i certificacions, entre
altres), però hi ha també perspectives de futur per la dinàmica i el interès que
es va veure per part de les dues persones entrevistades.

27


4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL
CONTRACT MANUFACTURING

La subcontractació és una de les dues possibles respostes a la pregunta que
es fa abans de començar qualsevol activitat tant industrial com de serveis, és a
dir "make or buy?".12
Amb la creixent pressió del mercat sobre les línees de producte més madures i
la contemporània necessitat d’innovació, el CM representa una oportunitat per
a les OEMs per orientar la seva capacitat a la cerca de nous productes i noves
solucions13.
En el cas per tant que aquesta reflexió estratègica porti a la conclusió que la
millor opció és la d’utilitzar un proveïdor extern a l’empresa, hi ha diferents
escenaris possibles segons l’abast dels serveis a subcontractar.

En aquest apartat s’analitzen diferents estratègies de subcontractació, posant
en evidència els avantatges i punts crítics.

4.1 Estratègies de subcontractació de producte
Pel que fa la subcontractació de producte es poden identificar cinc estratègies
diferents:
la subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor
la subcontractació per volum
la subcontractació integral a un proveïdor únic
la subcontractació integral una xarxa de proveïdors especialitzats
establir una col·laboració que abasta tota la cadena de valor, del disseny
fins al mercat (enginyeria concurrent).

A la Il·lustració 5 es presenta una visió d’a quines baules de la cadena de valor
s’adrecen aquestes diferents estratègies, mentre que a la
Taula 1 hi ha una visió de conjunt dels pros i contres de cadascuna.

12
Veure també B. Rothery, I. Robertson, Outsourcing, Editorial Limusa-Noriega, 1996
13
J. Whitney, Supply Chain Evolution, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2008

28


1. Subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor
Aquest tipus d’estratègia cerca les solucions dins d’una baula específica de
la cadena de valor. En aquest cas el fabricant externalitza a un proveïdor un
procés per al que no té capacitat interna. Un exemple típic és que les OEMs
subcontractin els processos d’esterilització i embalatge, pel fet que hi ha
poques empreses que tinguin espais o instal·lacions adequades (sales
blanques) o que estiguin disposades a invertir-hi recursos.
Un altre exemple és el cas de la producció de prototipus per a la realització
de test o proves clíniques del producte: l’empresa fabricant cerca algú que
s’encarregui del disseny i/o desenvolupament previ a l’efectiva
industrialització del producte, de manera que es pugui accelerar el time to
market de nous dispositius, la qual cosa és crítica per a la posició al mercat
de les start-ups14.

2. Subcontractació per volum
Aquesta pràctica és gairebé exclusiva de les grans OEMs, les quals tenen
dimensió i capacitat per al mercat global i cerquen socis proveïdors per a les
fases de fabricació, assemblatge i embalatge, que siguin capaços de
manejar la producció en grans volums amb una mà d’obra a menor preu en
països emergents, com per exemple la Xina, l’Índia i alguns països
llatinoamericans. Aquest tipus de subcontractació s’ha anat generant també
a causa de la creixent demanda de tecnologia mèdica a aquests països i
representa una gran oportunitat d’establir-se en mercats de gran població en
els quals hi ha a vegades un regim fiscal favorable15.
D’altra banda, a causa de la sofisticació que tenen certs productes, les
OEMs no han arriscat la subcontractació d’aquests productes en aquests
països. Subcontracten en general equips senzills, de baix valor afegit i que

14
C.M. Cheek in Roundtable: Medtech Outsourcing, MX Extra, Autumn 2007
15
T. Murphy in C. Delporte, Charting the Course of Full-Service Outsourcing, Medical Product
Outsourcing- MPO Magazine, May 2009

29


necessitin producció a gran escala. En el cas de l’Índia, també hi ha una alta
demanda de subcontractació de software.
A més, encara que la subcontractació a països emergents sigui una pràctica
molt comú, hi ha riscs concrets d’exposar-se a subtracció de la propietat
intel·lectual i competència deslleial (veure també 4.2).

3. Subcontractació integral
En aquest cas es subcontracta tota la part industrial i productiva (disseny,
fabricació, muntatge, embalatge, etc.).
No es requereixen inversions internes de capital en aquests processos:
l’empresa OEM només ha de fer el seguiment dels seus socis proveïdors.
Algunes empreses, amb l’objectiu de reduir les seves inversions en els
processos de fabricació i embalatge, venen les plantes senceres als
proveïdors per dedicar-se de millor manera als extrems de la cadena de
valor. Aquesta pràctica és la tendència predominant en el mercat: tant les
grans OEMs, com les start ups (generalment sorgides de centres de recerca
i amb recursos que no permeten grans inversions) cerquen un “one stop
shop”.
Amb un sol partner interlocutor hi ha una millor coordinació del servei durant
tot el procés, es millora l’eficiència del mateix i es disminueix el time to
market. D’altra banda s’han de considerar certs aspectes com el fet de que
hi ha d’haver una coordinació i/o comunicació constant entre tots els
processos i que no tots els proveïdors tenen les capacitats per a fer-ho.
També pot resultar difícil trobar una empresa que sigui excel·lent en tots els
serveis que ofereix. El proveïdor de serveis integrals podria no tenir alguna
capacitat específica que fos requerida per una empresa de tecnologia
mèdica. Certs materials i components podrien requerir una fabricació o
embalatge especialitzat que només fos possible aconseguir amb un conjunt
de proveïdors especialitzats (veure el punt 5).

4. Enginyeria concurrent

30


Dins del marc de la subcontractació integral es pot destacar el paper de
l’enginyeria concurrent. Aquesta pràctica consisteix en un treball més estret
entre l’empresa fabricant i el CM: es tracta de realitzar els processos d’R+D i
de fabricació d’un nou producte de manera simultània. Els enginyers de
producció i disseny de les dues empreses s’ajunten per generar des de la
fase primerenca un nou dispositiu en totes les seves etapes productives fins
a l’embalatge, esterilització i emmagatzematge. Això permet reduir el time to
market del producte, ja que molts dels elements del procés de fabricació
s’han anat definint en fase de concepte. La conseqüència d’aquesta
dinàmica de treball és un estret lligam entre els socis, una major
col·laboració de treball i un més elevat valor afegit al procés de contract
manufacturing. S’optimitza la comunicació i es disminueixen els assumptes
legals, que queden resolts des del començament de la col·laboració.

5. Xarxa de proveïdors especialitzats
En contraposició a l’enginyeria concurrent, es pot usar una xarxa de
proveïdors, cadascú dels quals és especialitzat en un nínxol de mercat
concret. El fabricant pot aconseguir resultats d’alta qualitat escollint per a
cadascun dels processos aquell proveïdor que cobreixi millor les seves
necessitats. Aquests proveïdores ofereixen més alternatives i flexibilitat a les
operacions de fabricació i embalatge. Per part del fabricant això requereix un
major esforç en vigilància i coordinació i el risc que hi hagi algun problema
en alguna part de la cadena de proveïdors també és més gran.

31


Subcontractació
Integral:
•one stop shop
•xarxa de proveidors
Enginyeria
concurrent

Subcontractació Subcontractació
d‘una sola baula per
volum

Il·lustració 5: estratègies de Contract Manufacturing

Actualment molts fabricants (generalment els grans) utilitzen una combinació
d’aquestes estratègies. Realitzen internament els processos claus, com la
concepció del producte i l’R+D, i van subcontractant algunes baules en funció
del nivell d’especialització del contract manufacturer per a la fabricació del nou
dispositiu. Després que el producte hagi arribat a una certa maduresa,
tendeixen a subcontractar a empreses dedicades a la producció en volum i
cerquen centrar les seves competències en els dos extrems de la cadena de
valor, deixant totes les baules intermèdies al contract manufacturer.

32


Risc per l’OEM Avantatge per l’OEM Esforç

En general baix, sobre tot si ha al mercat molts Externalitzar els processos que serien massa cars fer Baix: es tracta d’establir clarament els estàndards de
proveïdors capaços d’oferir el servei internament o pels quals no es té capacitat o qualitat e nivell de servei
Subcontractació
competència (esterilització, embalatge,...)
d’una sola baula
de la cadena de
valor

Possible baixa qualitat del producte Reducció dels costos Mitjà, relacionat sobre tot amb els controls de qualitat i
Potencials problemes en la protecció de la P.I. i risc de Penetració en nous mercats amb la gestió d’operacions en altres països.
competència deslleial, sobre tot en països emergents
Subcontractació
per volum

Elevat: Concentrar-se en els processos clau Mitjà en la fase inicial de la relació, després baix si
Dependència de un únic proveïdor Minimitzar inversions i immobilitzacions materials s’estableix una relació de confiança amb el proveïdor i
Barreres que dificulten el canvi de proveïdor Possibilitat de comptar sempre amb la tecnologia més aquest és sòlid
(coneixement mutu de les respectives capacitats i actual
Subcontractació
necessitats, processos conjunts ja assimilats, relacions
integral
personals, aversió al risc,...)
Exigències de flexibilitat de l’OEM difícils de transferir
al CM
Protecció de la P.I. i competència
Potencialment elevat: un problema en una baula Usar per a cada baula el proveïdor d’excel·lència Elevat, és necessària la coordinació de molts actors
repercuteix en totes les successives
Xarxa de
proveïdors
especialitzats

Baix: el desenvolupament conjunt es fa expressament Optimització del procés en cada fase Elevat: es necessita un esforç de col·laboració continua
per prevenir els problemes i per reduir al mínim els riscos
en fase de producció
Enginyeria
concurrent

Taula 1: pro i contra de les diferents estratègies de CM


35


4.2 Qualitat competència i confidencialitat
Un punt crític de la relació de subcontractació és el de la qualitat dels
productes: com està fora del seu control directe, els OEMs tenen una aptitud
molt prudent respecte als sistemes d’assegurament de la qualitat dels
proveïdors. No obstant, el proveïdor no només te interès en assegurar la
qualitat del producte sinó també en tenir el millor equipament per fer-ho.
Normalment els CM actualitzen més sovint els equipament i instal·lacions que
els OEMs, la qual cosa es tradueix al mateix temps en una millor qualitat. El
nivell d’experiència i de coneixement del proveïdor normalment és també més
alt que el de l’OEM per la varietat de productes i projectes realitzats.
Pel que fa als aspectes legals, no només la certificació i el marcat del producte
son importants: els grans fabricants de dispositius mèdics cerquen socis que
puguin mantenir adequadament protegida la seva propietat intel·lectual i no
arribin a fer-li competència.
Alguns OEMs temen que el proveïdor de serveis integrals acabi tenint massa
experiència i coneixement dels seus processos i tecnologies i que pugui no
mantenir la confidencialitat d’aquestos amb altres empreses competidores o
entrar en el mercat ell mateix com a competidor. No obstant, en general, les
empreses de disseny i fabricació contractades consideren molt seriosament el
tema de la confidencialitat doncs és la base de la naturalesa del seu negoci.
També el fet que el proveïdor tingui coneixement de productes similars pot
resultar un avantatge per l’OEM, especialment en la reducció del temps de
desenvolupament.
Acords acurats de confidencialitat, adequada informació tècnica, claredat en
l’assignació de les patents i el compromís ètic que prohibeix al proveïdor de
solucionar el mateix problema per clients diferents ofereixen el mateix grau de
protecció que un programa de desenvolupament intern. D’altra banda, alguns
OEMs volen signar acords unilaterals de propietat intel·lectual i es resisteixen a
fer acords bilaterals que protegirien també la tecnologia del proveïdor. Aquest
fet limita la capacitat per part del proveïdor de servir als clients perquè no es
poden arriscar usant les tecnologies més avançades per solucionar els seus


problemes.16 Encara que les OEMs siguin conscients de que és lo que es
poden permetre posar en mans de la CM per tal que no violin el seu dret de
propietat intel·lectual (PI), molts aspectes menys crítics i necessaris estan
basats en la confiança que aquesta informació es guardi d’una manera
confidencial.

4.3 Tendència global a la consolidació dels Contract
Manufacturers
El creixement ràpid del sector de contract manufacturing, la seva fragmentació i
la demanda creixent de proveïdors de serveis integrals determinen la tendència
a la integració dels contract manufacturers.17 Els proveïdors integrals intenten
guanyar noves capacitats i quotes de mercat en part gràcies a les adquisicions;
així mateix els proveïdors especialitzats també augmenten la seva presencia de
mercat i integren noves capacitats.
La consolidació és positiva tant pel fabricant de medical devices com pel
contract manufacturer. D’una banda la fragmentació fa difícil escollir la solució
optima i pot obligar a col·laborar i coordinar molts proveïdors. D’altra banda la
consolidació fa que sigui més senzill implementar i oferir solucions de
subcontractació integral. La consolidació pot atraure nou capital i experiència al
sector a través de injeccions de capital i transvasament d’experiència en la
subcontractació per part d’empreses d’altres industries.

16
Christina Elston, Myths and Misconceptions in Medtech Outsourcing, Medical Device and
Diagnostic Industry, jul 2004
17
Ben Dunn, The Changing Shape of Medtech Outsourcing, MX – Business Strategies for
Medical Technologies Executives, jul-ago 2007

37

5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES
MÈDIQUES CATALÀ

Amb la informació recollida s’ha realitzat un anàlisi intern/extern del sector
segons la metodologia DAFO (o SWOT per les seves inicials en anglès),
agrupant els resultats a una taula, amb l’objectiu de detectar àrees d’actuació
on desplegar el pla d’acció per al desenvolupament del sector TecMed en
general i del Contract Manufacturing en particular.
Les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats s’han classificat segons els
diferents factors que influencien el sector:

Socials, relacionats amb factors demogràfics, culturals, hàbits, etc.
Econòmics, determinats per la conjuntura actual nacional i internacional
Politics, deguts a les eleccions i direccions que tenen les agendes del
Govern i l’Administració Pública.
Tecnològics, influenciats per el desenvolupament de noves tecnologies,
automatització de processos, etc.
Industrials, més estrictament relacionades amb el mercat específic de
les tecnologies mèdiques, les seves estratègies i modalitat de producció
i comercialització i el seu entorn empresarial i productiu.
Ambientals, que són aquells que només depenen de l’entorn i d’altres
característiques del país (com pot ser la presencia de centres de recerca
o d’hospitals d’excel·lència, ....).

5.1 Factors Socials
Pel que fa les forces socials, es detecta que els aspectes d’envelliment de la
població i l’atenció i les expectatives més elevades pel que fa a la qualitat de
vida i la salut poden oferir noves oportunitats de desenvolupament i
comercialització de dispositius. Hi haurà una part rellevant de població feta de
gent gran, amb elevada prevalença de malalties o condicions cròniques
relacionades amb l’edat que es podrà quedar a casa seva, el que suposa un
increment del confort i la qualitat de vida comparat amb un hospital o un institut

38


de cures. D’altra banda això posarà molta pressió sobre el sistema públic de
salut, tan pel que fa en el seu finançament com la provisió de serveis.

5.2 Factors Econòmics
Forces semblants actuen també a nivell econòmic, ja que la disminució dels
tractaments hospitalaris a favor de l’àmbit domiciliari és un factor important de
disminució de costos i això pot proporcionar oportunitats i obrir nous mercats.
De manera similar hi haurà als països en vies de desenvolupament una
obertura de nous mercats degut a l’accés de nous segments de població als
serveis sanitaris; en aquest context Espanya i Catalunya poden estar ben
posicionades pel que fa a l’àrea d’Hispanoamèrica.

Paral·lelament a nivell econòmic hi ha una multitud de factors que representen
amenaces pel sector TecMed en general i pel CM en particular degudes a la
conjuntura actual. La crisi determina la disminució del creixement al sector
sanitari, especialment pel que fa a les inversions en alta tecnologia, la pressió
per reduir costos i per tant menor capacitat d’inversió i compra per part de les
organitzacions sanitàries. Així mateix les fonts de finançament actuen de
manera molt prudent en temps de crisi: el capital risc s’orienta a la inversió en
fases finals del procés innovador i a la innovació incremental per disminuir els
riscos, i això retarda el desenvolupament de productes potencialment tractors
del sector.

De totes maneres, si bé pateix els efectes de la crisi, les activitats econòmiques
relacionades amb la salut es demostren més resistent que altres àmbits, com
per exemple l’industria de l’automòbil o l’electrònica de consum. A més hi ha
dins del marc legal, mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial a
Universitats i altres institucions, com per exemple l’assignació de drets de
propietat intel·lectual o industrial als treballadors, i un marc fiscal per a l’R+D
que és considerat un dels mes favorables de la UE, encara que de complexa
aplicació per a la PIME.

39

Això, no obstant sigui un element de fortalesa, no ha estat suficient per al
foment d’aquest sector, on hi ha molts actors ja ben posicionats al mercat
global. Paral·lelament les OEMs demanen als CMs solvència tècnica,
coneixement del marc regulatori i estabilitat financera: això afavoreix empreses
de CM ja consolidades en front d’empreses reorientades o start-ups. Una
reorientació massiva de fabricants provinents d’altres sectors disminuiria els
preus i limitaria els marges en una condició d’alentiment econòmic, on totes les
politiques d’expansió estan aturades.

5.3 Factors tecnològics
En aquest àmbit s’identifiquen principalment les oportunitats derivades de la
convergència de tecnologies mèdiques, fàrmacs i biotecnologia en dispositius
combinats, nous sistemes d’administració, nano-tecnologies etc. que poden
oferir noves oportunitats, així com els sectors dels nous materials i materials
biocompatibles. Un rol important el pot tenir el sector químic, on hi ha a
Catalunya competències molt fortes i consolidades.
Cal esmentar que bé que hi hagi un entorn molt fort de recerca en tecnologies
mèdiques i àrees relacionades, l’orientació al mercat d’aquestes activitats es
gairebé escassa i pot permetre un procés de deslocalització de l’R+D tal com
va passar amb la producció, que ara es du a terme majoritàriament a països
emergents.

5.4 Factors politics
Pel que fa els factors politics , existeix un ambient favorable per a la compra de
tecnologia innovadora, que desafortunadament no s’aprofita de manera
suficient. A més, ja fa anys que l’Administració pública va desenvolupant
mecanismes d’ajudes i suport de les PIMES, sobretot les NEBTs i les empreses
de caràcter innovador nascudes en àmbits acadèmics.
La complexitat del marc regulatori pot oferir nínxols d’oportunitat per al
desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit i l’actual situació
legal és atractiva per a serveis com els de telemedicina.
Per contra el marc regulatori pot determinar major complexitat administrativa i
el dilatar-se del temps d’introducció al mercat, especialment amb la manca d’
un organisme notificador eficient. Un altra gran amenaça s’adreça al mateix

40


organisme dinamitzador de la BioRegió, si no disposa de suficient poder, suport
polític o recursos per poder actuar de manera eficaç.

5.5 Factors industrials

A nivell industrial el primer gran obstacle per al desenvolupament d’un sector
de Contract Manufacturing a Catalunya es sens dubte l’absència d’un teixit de
OEMs autòctones que pugui fer de tractor. L’escassa activitat que existeix de
CM (com per exemple el disseny i producció de prototips) sol ser una activitat
secundaria i complementaria d’empreses que tenen un altre enfocament
productiu. Les fortes competències a altres sectors ferien del CM en
tecnologies mèdiques una atractiva oportunitat de reorientació, però això és
difícil per l’existència de barreres d’accés, com el coneixement del marc
regulatori o la corba d’aprenentatge necessària per convertir-se en un CM
atractiu a nivell internacional. A més, l’activitat de subcontractació en múltiples
mercats, alguns dels quals es poden veure afectats per la crisi, pot ser un factor
d’inestabilitat financera i constituir un factor d’exclusió per l’OEM, que cerca
empreses solides, solvents i amb visió estratègica a llarg termini.

La tendència dels OEMs és concentrar-se en solucions integrals, pel que estan
consolidant i reduint la seva base de proveïdors. A més a més pot ser que
l’actual situació econòmica porti els OEMs a tornar a interioritzar alguns
processos, ja que amb la reducció de la producció disposen d’un excés de
capacitat. Finalment les subcontractacions de productes en grans volums, amb
baixa tecnologia i intensius en ma d’obra es desplacen cada cop mes cap a
països emergents.

Tot això pot fer difícil que empreses catalanes es puguin proposar com CM.
D’altra banda però cal no oblidar-se que a Catalunya hi ha gran competència
pel que fa algunes disciplines industrials, com l’automatització de processos,
l’enginyeria de sistemes, la realització de prototips i series curtes. A més
aquestes competències s’han desenvolupat també a dins de sectors d’elevada
regulació i estàndards de qualitat, com a l’aeronàutic, el farmacèutic o

41

l’automoció. Aquest estoc de recursos i competències permet també una
reducció de la inversió inicial requerida en capital humà i financer necessària
per entrar com a CM a dins d’un sector d’aquesta complexitat.
Cal afegir que la provisió de solucions integrals és la manera habitual de
treballar de les petites OEMs, que no disposen de recursos de capital suficient
per immobilitzar en activitats de manufactura i es focalitzen en les activitats de
recerca i desenvolupament de nous productes.
D’altra banda hi ha nínxols d’alta especialització dintre de la cadena de valor
que també les grans OEM tenen la tendència natural a subcontractar i que es
poden aprofitar per part de qui en tingui coneixement i expertise.

5.6 Factors de context
Cal esmentar l’entorn d’avantguarda en recerca bàsica en tecnologies
mèdiques i disciplines relacionades (bioenginyeria, ciències de la vida, etc.) i la
presencia d’un organisme dinamitzador com a BioCAT, que sens dubte
constitueix un factor de fortalesa. Això i la vocació innovadora de les
organitzacions sanitàries obre oportunitats pel que fa a la creació de spin-offs i
ofereix un banc de prova a les noves tecnologies per la seva experiència i
excel·lència a l’àmbit de la recerca clínica.
A mes hi ha un entorn d’infraestructures, com per exemple el port de Barcelona
o l’aeroport internacional, que constitueixen un ulterior element facilitador de
l’activitat industrial a Catalunya.

D’altra banda, hi pot haver resistència al moment de promoure la innovació, ja
que el sistema de salut pot orientar-se cap a tecnologies consolidades. A més a
més la “marca Barcelona”, que sempre es presenta com un dels punts forts de
Catalunya (qualitat de vida, clima mediterrani, ambient ideal per fer negoci,...)
pot arribar a perdre el seu atractiu si no es solucionen alguns episodis de mala
imatge per la ciutat (robatoris, prostitució, degradació urbana).

S’han d’afegir com a elements de debilitat certa manca de coordinació i
cooperació entre els agents existents, l’escassa orientació al mercat del món
acadèmic i la manca de perfils professionals intermedis. A més, el limitat

42


coneixement de l‘idioma anglès constitueix una barrera per competir i aprofitar
oportunitats a nivell internacional.

43

debilitats amenaces fortaleses oportunitats
La base de finançament del sector sanitari pot no ser sostenible a llarg Factors demogràfics, com l’envelliment de la població, la creixent incidència Hi ha un sistema de salut publica molt fort i de bona qualitat Nous valors socials: atenció a la qualitat de vida, a la salut, etc.
termini de malalties cròniques, etc poden portar al col·lapse el sistema de salut
publica quant a quantitat i qualitat dels serveis Desenvolupament de practiques i tecnologies que permetin incrementar
Socials l’atenció domiciliaria.

OEMS reclamen solvència tècnica, coneixement regulatori i estabilitat Creixement del sector salut alentit per la crisi, especialment en altes El sector no és immune però resistent a la crisi Desenvolupament de practiques i tecnologies que permetin disminuir la
financera, el que afavoreix a grans CM ja establides, front a reorientades i tecnologies. agressivitat i costos d’intervenció així com els terminis d’hospitalització.
Start-ups.
Molts actors ja bé posicionats al mercat global de MedTec CM. Menor capacitat d’inversió i compra per part de les organitzacions sanitàries. Hi ha mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial (drets de Desenvolupament de nous productes i serveis enfocats a les necessitats
propietat intel·lectual, ajudes fiscals per a l’ R+D) reals de les organitzacions sanitàries.

Poc iterés per a l’adquisició de Start-ups per part de grans companyies per Orientació general cap a la reducció de costos i inversions d’organitzacions Nous mercats per l’accés a la salut de nous segments de població (com a
efecte de la crisi. sanitàries i OEMs. Hispanoamerica).
Gran afluència de nous entrants procedents d’altres sectors madurs (auto, El creixement dels mercats interns dels països emergents pot fer que sigui El Capital Risc troba al sector TecMed oportunitats d’inversió menys
Econòmics aeroespacial, etc.), incrementant la competència en preus i limitant els preferible el CM en aquells països per estratègia. riscoses que al sector Biotec, ja que el time to market dels productes es
marges i les quotes de mercat en una situació de no creixement del sector inferior.
TecMed.
Els mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial no són suficients Orientació del capital risc cap a les fases finals del procés d’innovació, a la
per fomentar el sector recerca de menor risc i menor temps de retorn. L’aversió a les inversions
primerenques implica dificultats per a les start-up. A més a més el capital
risc s’orienta cap a nivells tecnològics mitjans o baixos i la innovació
incremental, pel major risc i resistència del mercat cap a l’alta tecnologia de
nova creació.
Debilitat front a la pressió de preus dels OEMS sobre els CM.

Hi ha poca continuïtat del procés de recerca i escassa orientació al mercat. Tal i com les activitats de manufactura es van deslocalitzant cap a països Hi ha a Catalunya molta activitat d’R+D a l’àrea dispositius mèdics i sectors Convergència cap a dispositius combinats tech-pharma-biotech
emergents, també les activitat d’R+D al no trobar camí cap al mercat es relacionats.
poden anar reduint en favor d’altres entorns més dinàmics. Sector farmacèutic i de la química fina de bon nivell: oportunitats de
Tecnològics
convergència
Aplicació de nous materials, materials biocompatibles i biomaterials

No s’aprofita suficientment del sistema de compra publica de tecnologia Marc regulatori de complexitat creixent que suposa major complexitat Disponibilitat de l’Administració pública a oferir ajudes per a la inversió en La complexitat i canvi dels sistemes regulatoris és una gran oportunitat per
innovadora per part de l’administració administrativa i Time to Market més llargs. innovació i l’establiment de NEBT. al desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit.
Falta d’un organisme, notificat eficaç. Existència d’un esquema d’actuació favorable a la compra pública de Maduresa del marc legal, que ofereix oportunitats en temes com la
Politics tecnologia innovadora per que entitats publiques puguin actuar com a telemedicina
tractores de les noves tecnologies
L’organisme dinamitzador no té prou poder, suport polític o recursos
suficients
Inexistència d’un teixit d’OEMS autòcton de dimensió suficient per a la Les OEMs prenen decisions en majors terminis i de forma més Potent sector d’envasos i embalatge amb experiència als sector farmacèutic La necessitat de mantenir un flux continu de nous productes per part dels
tracció a les CM. conservadora. i alimentari OEMs, supera les seves capacitats internes de R&D i disseny de productes
que pot passar als CM.
Inexistència d’un teixit significatiu de CM especialitzats. Sol ser una activitat Les OEMs estan consolidant i reduint les seves bases proveïdores cap a Potent sector d’automatització de processos. Tendència a no treure a països low-cost, les series petites o reduïdes de
secundaria CM majors (one stop shop). mitjana i alta tecnologia.
Sector atractiu per a la reorientació estratègica però difícil per: Les subcontractacions de gran volums i baixa tecnologia es desplacen cap Alt estoc de competències tècniques i de gestió disponibles en CM d’altres Tendència de les OEMS a reduir els seus costes fixos a través de la
Marc regulatori complex i en general desconeixement entre els a països emergents (Xina, India, Brasil…), especialment si són productes sectors (auto, aeroespacial, electrònica de consum) altament externalització d’activitats no estratègiques.
potencials entrants que actua com a barrera d’entrada. Sistema intensius en mà d’obra i ja en producció en els que es vol optimitzar els internacionalitzats: Producció, embalatge, enginyeria de reducció de costos,
de qualitat específic costos. enginyera simultània, etc.
Gap de capacitats respecte a l‘OEM i llarga corba
d’aprenentatge
Temps necessari para generar economies de escala.
Mides de sèrie mitjanes y petites.
Industrials La presencia en múltiples mercats pot afectar la estabilitat financera del La subcontractació de D&D exclusivament, sense producció posterior pot no Sectors acostumats a forts regulacions (farma, auto, aeroespacial). Tendència a la subcontractació integral (integració vertical) one-stop shop,
proveïdor i determinar la seva exclusió en un moment en el que les OEMs ser rendible. especialment al cas de Start-ups i OEMs petites.
intenten reduir, optimitzar i estabilitzar la seva supply chain.
Els canals de venda són fidelitzats per confiança. Existència de CM de components i de sistemes (integradors). Tendència a subcontractar nínxols de producció molt especialitzada.
La crisi pot fer que alguns processos siguin interioritzats pels OEMs que Ecosistema d’innovació desenvolupat amb una significativa oferta de Típicament les empreses start-up no immobilitzen capital en sistemes de
desponguin de capacitat ociosa. recerca, tecnològica i de serveis que cobreix quasi tota la cadena de valor producció sinó demanen productes acabats per focalitzar-se en l’ R+D.
del sector TecMed.
Serveis especialitzats, per exemple per a la creació rapida de prototips i
fabricació rapida de series curtes.
Forts competències en gestió de projectes d’innovació de producte en
àmbits d’alta tecnologia globalitzats.

Alta tecnologia en manufactura en altres sectors
Falta de coordinació i cooperació entre els agents existents La marca “Barcelona” pot perdre atractiu Entorn punter en recerca bàsica (bioenginyeria, ciències de la vida,…) Existència d’un servei sanitari públic amb hospitals de nivell internacional i
orientats a la recerca clínica que poden ser un excel·lent banc de prova per
a les noves tecnologies
Escassa orientació al mercat d’universitats, hospitals,… El sistema de salut no promou suficientment la innovació tecnològica i cerca Existència d’un organisme com a BioCAT que actua com a dinamitzador del Existència de nínxols d’especialitat per al CM d’alta tecnologia.
tecnologia convencional i madura sector
Context Falta d’un producte o categoria de producte que actues com a tractor en Infraestructura logística (Port de Barcelona, Aeroport,...) Vocació innovadora de moltes organitzacions sanitàries.
l’especialitat

Barrera de la llengua per competir i/o aprofitar oportunitats a nivell Gran potencial per a la creació de spin-off i start-ups a partir
internacional d’organitzacions sanitàries i/o de recerca.
Falta de perfils de formació professional

Taula 2: anàlisis DAFO del sector TecMed català


6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE
TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA

En base a tot el treball previ, s’han identificat uns reptes de futur que permetin
capitalitzar les fortaleses, aprofitar de les oportunitats i disminuir els riscos
derivants d’amenaces i debilitats. Molts d’aquests reptes són relatius al
creixement del sector TecMed en el seu conjunt, creixement que representaria
un important element tractor del Contract Manufacturing.

A més a més s’integren a l’anàlisi les mancances detectades per les empreses
entrevistades en el marc del projecte “Anàlisi i estudi de mercat del Contract
Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques” dut a terme al juliol
2009 per encàrrec de Biocat. En aquell projecte es van detectar unes
mancances, que es resumeixen aquí:

I. Falta a Catalunya una estratègia de posicionament en el sector de
tecnologies mèdiques.

II. Falta de proveïdors que ofereixin solucions integrals, consolidats i
d’alt nivell

III. Falta de mercat pels desenvolupaments ja existents

IV. Falten per part de l’Administració ajuts adequats per a proveïdors de
segon nivell

V. Falten criteris d’excel·lència en la concessió d’ajuts d’R+D

VI. Falta mentalitat empresarial en les empreses (tenir el mercat i el
canal) i una cultura innovadora basada en l’emprenedoria

46


VII. El Sistema de Salut públic és poc receptiu als nous
desenvolupaments

VIII. Falten més Entitats Certificadores a nivell local/ nacional i amb
processos senzills i eficients.

Basant-se en aquestes mancances detectades, el framework utilitzat per a
Irlanda tindria en el cas de Catalunya l’aspecte següent, on les fletxes
vermelles indiquen punts que cal potenciar:

Il·lustració 6: dinàmica del clúster TecMed català

El sector TecMed a Catalunya encara no té una massa critica comparable amb
la d’Irlanda o d’altres clústers més madurs. A Irlanda la subcontractació va
sorgir com a conseqüència del desenvolupament del sector, remolcat per grans
empreses multinacionals.

47


Encara que a Catalunya hi hagi per una banda el suport de diferents entitats a
les universitats i centres de coneixement (la qual cosa porta a tenir centres
d’excel·lència mundial) i per l’altra banda el suport de Biocat i d’ACC1Ò a les
empreses, no s’ha aconseguit atreure a multinacionals del sector TecMed més
enllà de les activitats comercials. Això es reflecteix al gràfic en la falta
d’intercanvi de productes i serveis entre empreses autòctones i grups
internacionals i la paral·lela falta d’intercanvi de competències i perfils
professionals específics, encara que hi hagin punts d’excel·lència a altres
sectors que el sector TecMed podria aprofitar. El mercat poc dinàmic determina
també un cert retard en els programes formatius. Finalment aquesta manca de
massa critica i l’escassa exposició internacional determina que no s’hagi
instaurat el cercle virtuós de construir una reputació internacional capaç
d’atreure ulterior inversió.

Es tracta per tant de desenvolupar les competències necessàries per treballar
al sector TecMed a curt termini i consolidar i potenciar el sector en el seu
conjunt

S’han agrupat els reptes de futur segons que estiguin relacionats amb les
empreses, el mercat TecMed en el seu conjunt, el tipus de producte o temes de
formació i capital humà.

EMPRESES

a. Innovar en capacitats de manufactura especifiques per a les
tecnologies mèdiques
Això pot resultar difícil sense conèixer el producte. No obstant això hi ha
uns processos específics identificats que els OEMs catalans
necessitarien i no existeixen dintre del país, com es detalla en l’estudi de
mercat realitzat per BIOCAT.

48


b. Generar un clima de cooperació que permet abordar projectes
integrals complexos mitjançant una aproximació en xarxa.
Com en aquest moment el sector no es suficientment madur per que es
puguin oferir solucions integrals i clau en mà per part d’una sola
empresa, es pot pensar en una aproximació en xarxa, amb múltiples
empreses agrupades sota la figura d’una Agrupació d’Interès Econòmic
de manera que es concentrin cadascuna a la seva baula de la cadena de
valor. L’A.E.I. pot ser la forma jurídica mes apropiada per aconseguir
això, ja que una U.T.E. només s’adreçaria a un projecte concret i una
forma societària convencional (S.L. o S.A.) no seria adequada per a
aquestes finalitats.

MERCAT

c. Atreure a alguna tractora important al sector o aconseguir la
compra per part de tractores basades en altres països.
A Irlanda va ser la presencia d’una empresa tractora de nivell
internacional un dels factors d’impuls a la creació del clúster; un repte es
per tant aconseguir que una empresa tractora implanti operacions a
Catalunya directament o bé a través de la compra d’una empresa local
amb un producte innovador.

d. Promoure l’orientació al mercat i la internacionalització de les
empreses existents.
Alguns elements apunten a la manca de cultura empresarial a les
empreses catalanes i a barreres per exemple lingüístiques que creen
obstacles a la internacionalització. Es tracta per tant d’infondre a
aquestes empreses els conceptes necessaris per competir en el mercat
a nivell global. Un exemple significatiu en aquest àmbit és el d’ev3:
aquesta empresa estatunidenca va ser creada a l’any 2000 sense cap
portfolio de productes però amb l’estratègia de mercat perfectament

49


definida18. Al contrari, a Catalunya es detecta que massa sovint no
existeix un mercat real per als desenvolupaments ja existents. Es tracta
per tant de focalitzar els desenvolupaments segons les necessitats reals.

e. Activar els mecanismes de compra publica de tecnologia
innovadora.

Hi ha tots els mecanismes per que el sistema català de salut utilitzi les
tècniques i els productes mes innovadors de tecnologies mèdiques. Una
major utilització d’aquests sistemes seria un impuls ulterior pel sector.
Àrees d’interès són evidentment el sector Salut però també ho pot ser el
sector Defensa.

PRODUCTE

f. Identificar una categoria de producte compatible amb les capacitats
existents que pugui actuar com a catalitzador
A Catalunya en aquest moment no es ven cap producte que jugui el rol
del marcapassos per al desenvolupament del clúster de Minnesota o de
les eines per a la cardiologia d’intervenció a Irlanda. Es necessita un
producte tractor, alineat amb les necessitats reals de mercat, per donar
un impuls al sector partint de les àrees de recerca on Catalunya té
resultats d’excel·lència, com poden ser els sectors Cardiovascular,
Neurologia, Oncologia, Dermatologia, Diagnòstic in Vitro (no inclòs en
aquest estudi) , Diagnòstic per a la Imatge i Nanotecnologia.

g. Analitzar les oportunitats ofertes per als dispositius combinats
Seguint la mateixa línea esmentada al punt anterior, hi ha un interès
creixent per als dispositius que combinen un medical device amb un
producte farmacèutic o biotecnològic. El fàrmac pot ser una eina de
millora de l’eficàcia terapèutica del dispositiu, com és el cas del Drug

18
Exemple tret de “Action MedTech – Key Measures for Growing the Medical Device Industry in
Sweden”. Report of the Royal Institute of Technology, Karolinska Institutet and Karolinska
University Hospital, December 2007

50


Eluting Stent o al contrari el dispositiu mèdic pot constituir una nova
modalitat d’administració d’un fàrmac ja existent.
Tan al primer com al segon cas hi ha barreres regulatòries diferents i
més articulades que per a un senzill medical device.

h. Desenvolupar l’àmbit de la telemedicina
Hi ha a Catalunya tant un sistema de Salut favorable a la implantació de
noves solucions a l’àmbit de la telemedicina com també gran
competència al sector del desenvolupament de software. Això, combinat
amb les pressions socials degudes a l’envelliment de la població, pot
constituir un fort element per al canvi i la innovació.

FORMACIÒ I CAPITAL HUMÀ

i. Disposar de capital humà especialitzat per poder desenvolupar un
sector de tecnologies mèdiques significatiu
Com a conseqüència del desenvolupament del clúster irlandès, es va
detectar la necessitat de perfils híbrids d’alt i mig nivell, és a dir tant
llicenciats amb competències mixtes (com els enginyers biomèdics) així
com persones amb formació professional orientada al sector. En aquest
sentit Catalunya va per darrere dels seus veïns europeus, ja que la UB
va crear un Màster en Enginyeria Biomèdica només a l’any 2006 i la
formació professional per raons històriques no resulta atractiva per als
joves catalans.
D’altra banda, hi ha a nivell industrial perfils d’alta competència (gestors
de projectes, directius,...) que també es poden reorientar al sector
TecMed una vegada que s’hagin formats a les seves peculiaritats de
mercat i regulatòries.

j. Millorar el coneixement de la regulació i normativa
Es necessita un major coneixement dels temes regulatoris per part de
les empreses que vulguin ser proveïdores d’OEMs, tant catalanes com

51


internacionals. Les OEMs veuen la certificació ISO13485 com un
requeriment quasi imprescindible i d’altra banda els mateixos proveïdors
la consideren com a una carta de presentació i credibilitat cara als seus
clients. Per tant es dona la necessitat d’oferir suport en temes normatius
i regulatoris, que a més constitueix una oportunitat de negoci per a
empreses de consultoria i assessorament.

Evidentment no es pot pensar que l’atracció d’inversió estrangera sola sigui
suficient per a la creació d’un clúster, ja que comporta el risc d’una situació en
què la supervivència dels CM només depengués de la presencia d’empreses
multinacionals. El perill que això comporta s’ha observat de manera dramàtica
durant el darrer any amb la crisi del sector de l’automòbil. A més, l’estratègia
que va funcionar a Irlanda als anys 90 no necessariament és una garantia d’èxit
en l’actualitat. La formació d’un clúster no només es una suma d’elements, sinó
es determina també per les seves interaccions, de la mateixa manera que
succeeix quan es pretén construir una prada artificialment 19.

Al següent capítol es proposen alguns punts d’acció que poden actuar com a
factors d’estímul del sector.
En 7.3 s’han agrupat les mancances detectades, els reptes de futur i els punts
del pla d’acció que s’identifiquen al següent capítol en una taula, amb
l’excepció de les dues mancances:
(V) Falten criteris d’excel·lència en la concessió d’ajuts d’R+D
(VII) El Sistema de Salut públic és poc receptiu als nous
desenvolupaments que es relaciona directament amb (a) Activar els
mecanismes de compra publica de tecnologia innovadora.
ja que necessitarien d’accions d’espectre massa ampli per a l’abast d’aquest
estudi. Finalment s’han afegit alguns punts d’un pla de marketing adreçat al
sector TecMed.

19
Shona L. Brown, Kathleen M. Eisenhardt, Competing on the edge: strategy as structured
chaos, Harvard Business School Press, 1998

52


7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL
CONTRACT MANUFACTURING AL SECTOR DE
TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA
Amb els resultats precedents, s’ha elaborat una proposta de pla d’acció per
afrontar els reptes de futur del sector TecMed català. Els punts d’intervenció
identificats es dirigeixen a diferents actors, tant a nivell d’empreses (OEMs i
CMs) com a nivell d’hospitals, universitats i centres de recerca i també a nivell
institucional. El pla d’acció proposat, integrat amb els resultats d’una
successiva sessió de discussió amb els diversos agents, es presenta també de
forma resumida a la Taula 3.

Entre les propostes, hi ha accions que estan dirigides no només al foment
directe del Contract Manufacturing quant al foment del sector TecMed en
general, com per exemple pel que fa la solució de necessitats clíniques a través
de nous productes; es evident que el C.M. surt beneficiant-se també d’aquest
tipus d’accions.

Les accions dirigides als sectors acadèmic i universitari han de tenir l’objectiu
de fomentar la seva participació a les iniciatives a l’àmbit de les tecnologies
mèdiques; així mateix s’han de dissenyar iniciatives de promoció a nivell local
per que altres sectors industrials coneguin i s’impliquin al sector TecMed.

Paral·lelament hi ha accions de promoció i lobbying a nivell internacional, per
atreure inversió estrangera que pugui dinamitzar ulteriorment el sector;
finalment es fonamental l’activitat i les iniciatives de suport que pot donar el
sector públic.

7.1 Proposta inicial de pla d’Acciò
ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT EN EL SECTOR TECMED

53


1. Promoure el sector TecMed per generar consciència entre les
empreses d’altres sectors a través d’un pla de Marketing

Moltes vegades el sector TecMed es desconegut o no gaire considerat
com a una oportunitat per part d’empreses d’altres sectors, que en
contra tenen coneixements i competències que li podrien permetre
l’entrada a aquest mercat. Per tant una acció de promoció del sector i de
les oportunitats que ofereix és probablement un bon punt de partida per
fomentar activitats.
a. Promoció mitjançant fullets específics i newsletters dirigits a
OEMs i empreses amb altres afiliacions (Secartys, Ingenia,…)

Una de les accions de promoció es pot concretar en la
realització de material informatiu, tant en paper com en forma
electrònica, per enviar a empreses o organitzacions
empresarials.
b. Realització cursos, seminaris i jornades sobre les tecnologies
mèdiques

L’objectiu es augmentar el coneixement general per part
d’altres sectors i estimular la reorientació

c. Aprofitar de l’efecte networking començat amb la jornada
intersectorial.

Molts dels actors fonamentals en aquest projecte es coneixen
ara personalment; aquest és un actiu que cal capitalitzar.

2. Donar suport públic a projectes de reorientació estratègica
específics per al sector de les tecnologies mèdiques

Durant els darrers anys hi han hagut varies iniciatives orientades a la
reorientació estratègica de les empreses i a la innovació patrocinades
per entitats publiques o institucionals (Ministeri de Ciència i Innovació-
ddi, Cambres de Comerç, etc.). Es pot pensar en un programa específic
per al sector TecMed. Paral·lelament, quan una gran empresa

54


multinacional del sector TecMed o d’un altre sector decidís per qualsevol
raó abandonar les seves activitats a Catalunya, s’han d’aprofitar les
competències i els coneixements que deixen darrera per ser reutilitzats.
Això per exemple es va fer a Irlanda amb la clausura de Digital a Galway
a l’any 1993; un cas similar es va donar a Catalunya amb HP, però en
aquest cas no hi ha hagut cap acció de reorientació.

3. Fer activitat de lobby en empreses multinacionals per implantar
operacions a Catalunya

S’han examinat als capítols anteriors tots els efectes de spill-over
positius derivats de la presencia de grans empreses multinacionals líders
al sector TecMed: la presencia d’una multinacional TecMed és per si
mateix un fet catalitzador del CM. L’adquisició d’una empresa petita per
part d’una gran és un mecanisme relativament senzill per que una
multinacional s’instal·li a un país. Es tracta per tant d’identificar
oportunitats que puguin ser interessants per a l’estratègia de creixement
de grans empreses (per exemple és la situació que va portar a la
instal·lació de Medtronic a Galway). Paral·lelament es pot pensar
d’atreure a Catalunya empreses multinacionals de CM.

4. Generar una xarxa de catalans ben posicionats per
desenvolupar relacions comercials

Es tractaria d’identificar perfils directius o de responsabilitat d’origen
català dins de les multinacionals de tecnologies mèdiques i fer un esforç
comercial dirigit cap a ells per promocionar el teixit productiu de la regió i
afavorir les compres.

5. Formar project managers d’altres sectors amb les especificitats
del sector MedTech

Hi ha a Catalunya sectors amb fortes competències en la gestió de
projectes i de la subcontractació, com per exemple al sector aeronàutic o

55


automotive. Oferir formació complementaria especifica del sector
TecMed (aspectes de regulació, peculiaritats del negoci,...) als project
managers amb experiència a aquests sectors pot crear perfils
professionals que ajudin a la reorientació estratègica d’empreses de
sectors madurs.

6. Organitzar i subvencionar cursos de business orientation per a
metges i investigadors

D’aquesta manera es va disseminant la cultura emprenedora dintre del
conjunt clínic-científic, la qual cosa estimularà la creació de nous
productes.

PROVEIDORS DE SOLUCIONS INTEGRALS

7. Implementar i promocionar el “buscador d’oportunitats” al
directori de BioCAT

En un anterior projecte (“Anàlisi i Estudi de Mercat del Contract
Manufacturing en el Sector de les Tecnologies Mediques”) s’ha
desenvolupat un “Buscador d’oportunitats” per permetre a empreses
amb determinades competències de tècniques de fabricació, materials,
etc. puguin dirigir els seus esforços comercials o productius en
direccions determinades.

8. Crear, millorar i connectar els diferents directoris d’empreses

El directori de BioCAT està més adreçat a empreses OEMs, mentre hi ha
eines de les cambres de comerç orientades específicament a la
subcontractació. De fet a la web www.subconcat.net hi ha un subdirectori
“Mèdic”, encara que no sigui gaire clar si l’empresa s’inclou per
experiència en el sector o bé si és una manera d’augmentar la seva
visibilitat cap al sector encara que no tingui experiència. S’hauria de

56


potenciar la possibilitat que es trobessin oferta i demanda a través de
links i que hagués algun tipus d’inclusió per referència.

9. Crear una eina per connectar la demanda i l’oferta (mercat
virtual)

Hi ha webs d’innovació oberta (com p.e. www.innocentive.com o altres)
on d’un costat les empreses poden demanar una solució concreta als
seus problemes i d’altra banda hi ha individus o centres de tecnologia i
de coneixement que poden oferir competències especifiques. Un format
semblant es pot pensar també orientat a ajuntar les necessitats dels
OEMs amb les capacitats dels Contract Manufacturers.

10. Facilitar la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic

L’ agrupació d’empreses amb diferent capacitat pot oferir una solució a
les OEMs que cerquin una solució integral quan no hi hagi al mercat un
proveïdor únic.

OBERTURA DE NOUS MERCATS

11. Organitzar missions empresarials als clústers TecMed de
referència

En aquest cas l’objectiu es promoure el contacte directe i focalitzat de
Contract Manufacturers catalans amb OEM d’altres clústers europeus o
internacionals.

12. Promoure la participació d’empreses catalanes a projectes
europeus del sector TecMed

13. Promoure la creació d’un meta-cluster TecMed a Europa

57


Una col·laboració super-nacional donaria al clúster TecMed català
l’oportunitat de participar en un sistema amb una massa critica que ara
mateix no te.

14. Organitzar un esdeveniment anual o bianual del sector amb
presencia de Contract Manufacturers

Es pot pensar (si encara no es fa per part de FENIN) d’organitzar un
esdeveniment amb el mateix format de la Jornada de Subcontractació (o
de la fira MedInIreland) dedicat a les tecnologies mediques i en particular
a la subcontractació20. Durant les Jornades Europees de
Subcontractació de l’octubre 2009 la participació d’empreses del sector
mèdic va ser prou modesta.

EXPLOTACIÓ DELS RESULTATS DE LA RECERCA

15. Promocionar las tecnologies mèdiques cap als fons de capital
risc com a una oportunitat real d’inversió.

Una paral·lela acció de promoció es pot dirigir als fons de Venture
Capital, amb l’objectiu d’atreure capital per finançar les accions de
participació de centres de recerca i hospitals al desenvolupament del
sector.

16. Donar suport a les actuacions dintre del marc de la Medical
Technology KIC Alliance

a. Identificar necessitats clíniques sense resoldre que puguin
constituir oportunitats; finançar projectes de col·laboració
universitat-hospitals-empreses que es dediquin a implementar
solucions.
20
Un format semblant ja ho estan adoptant BioCAT i ACC1Ò pel que fa el “Brokerage Event” a
la fira Medica2009 de Düsseldorf, on ofereixen suport a les empreses catalanes per augmentar
la seva visibilitat; veure http://www.biocat.cat/biocat/biocat-i-acc1o-organitzen-un-
%E2%80%98brokerage-event%E2%80%99-a-la-fira-medica-2009-per-activar-negocis-entre-
empreses-%E2%80%98tecmed%E2%80%99/ca/ (accés web 9 nov 2009)

58


Una acció clau per moure el sector es identificar les
necessitats que el personal sanitari percep com a prioritàries
per desprès abordar-les en projectes de desenvolupament
conjunt.
b. Organitzar un concurs d’idees per identificar a universitats o
hospitals catalans un candidat a ser el producte tractor (o
família de productes) del sector TecMed català. Crear un
premi per a projectes d’R+D del sector.

Cadascú dels clústers més potents a nivell internacional s’ha
desenvolupat a partir d’un producte tractor, com el DES (drug
eluting stent), el pacemaker o la cirurgia de mínima invasió. Un
concurs d’idees pot ser una manera d’identificar un nou
potencial producte candidat que contribueixi a impulsar el
clúster català.
c. Fomentar sessions a les universitats per presentar a empreses
interessades els resultats de la recerca que puguin tenir
oportunitats comercials.

d. Fomentar la participació de personal mèdic al
desenvolupament dels nous productes de les empreses
Dintre d’aquest eix d’acció es col·loca també la participació del
personal mèdic a la realització dels productes, ja que són els
usuaris finals que poden donar els inputs i les especificacions
més valuosos, en un enfocament bottom-up.
e. Promoure la participació activa del sector en la formació dels
professionals.

Per exemple al sector de l’automoció són els propis directius
de les empreses que van crear el pla d’estudi i es dediquen a
la docència.

f. Promoure els hospitals catalans d’excel·lència com a centres
de referència per a les proves clíniques de dispositius mèdics.

59


Un dels punts que han aparegut moltes vegades al llarg
d’aquest estudi és l’importància de la proximitat d’un entorn
clínic, tant per recollir requisits com per provar els nous
dispositius i tècniques (Dr. Coburn, Dr. Traynor, etc.). La xarxa
d’hospitals catalans d’excel·lència té totes les característiques
per ser una referència internacional en aquest àmbit.
L’Hospital Clínic ja te una unitat de Gestió de la Recerca
Clínica. A més, el Clínic participa a la Xarxa d’Entitats
Gestores de la Recerca Clínica Hospitalària i Biosanitaria
(REGIC).

g. Promoure l’ús del coneixement amb resultats econòmics,
facilitant que el metge o l’investigador participi en els drets
d’explotació de la propietat intel·lectual o industrial que generi.

Hi ha la possibilitat d’introduir a institucions catalanes incentius
per a l’explotació dels resultats de la recerca semblant a les
que hi ha a Irlanda o a Suècia (“teacher´s exemption”) que
s’haurien de promoure més amb la finalitat que més productes
de la recerca arribin al mercat
h. Impulsar la creació de consorcis de recerca empresarials o
públic-privats per al desenvolupament de solucions
tecnològiques concretes.

NORMATIVA

17. Realitzar una campanya per la implantació de les normatives de
gestió de qualitat en tecnologies mèdiques

Moltes de les entitats amb les quals s’ha mantingut en contacte durant
aquest projecte han subratllat l’importància del coneixement de les
normatives de qualitat i de la certificació com carta de presentació
davant un client. Per tant s’hauria de realitzar una campanya

60


d’informació i sensibilització a la qualitat al sector TecMed, de manera
que més empreses decideixin dur a terme la certificació.

18. Introduir un “Certification voucher”, per oferir assessorament a
les empreses que no tinguin coneixements específics de
regulació i marcatge CE en el sector TecMed

Ajudes concretes a part de la conscienciació i de l’assessorament, com
per exemple finançaments de 5-10K€ per destinar a projectes de
certificació.

Finalment hi ha la necessitat que totes les iniciatives que es prenen per
desenvolupar el Contract Manufacturing siguin conegudes per part del
món de l’emprenedoria, tant dintre del sector TecMed com per part
d’altres sectors. Per tant és fonamental

7.2 Aportacions de la sessió de posada en comú
Els anteriors punts es van comentar amb les entitats que van participar al
projecte “Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing en el sector de
Tecnologies Mediques”.
En aquest apartat es recullen les observacions fetes durant la sessió de posada
en comú així com els comentaris enviats dels que no van poder assistir-hi.

Una observació general és que les accions han de ser orientades a crear i a
ajudar a quantes més empreses petites millor per tal que després acabin
essent grans.

El Contract Manufacturing en les PIMES depèn molt de la quantitat a produir, si
es tracta de prototips o de series curtes o bé de grans volums.
Les empreses emergents, encara no consolidades, tenen dificultats per protegir
la seva propietat intel·lectual al subcontractar. Falta certa maduresa o bé poder
de negociació, amb la conseqüència que es produeixi subtracció de la propietat

61


intel·lectual. o bé s’allarguin moltíssim els temps de negociació i els costos de
la subcontractació.
En el cas de series curtes, l’exposició a aquest tipus de problemes és encara
superior.

D’altra banda en el cas de les tecnologies mediques, l’objectiu final no és fer
patents que són molt cares i no massa rellevants en els medical devices, és
més necessari i important el marcatge CE. En aquest sentit hi ha molta dificultat
per trobar col·laboració amb els metges per tot el que fa a l’avaluació clínica del
producte i al mateix temps a contractar perfils de professionals sènior ben
introduïts en el sector que facilitin la introducció del producte al mercat. En
aquest sentit, podria ser possible contractar aquest tipus de perfils com a
assessors, ja que es podrien utilitzar uns ajuts especialitzats.

A més, s’hauria de facilitar l’avaluació clínica dels dispositius, per exemple
cobrint part dels costos, ja que una empresa petita difícilment pot assumir tot el
pes d’aquest procés. Un rol rellevant en aquest àmbit s’espera de l’Agencia
d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdica (AATRM).

També es detecta que, per a una empresa petita, fa falta, un directori de
distribuïdors, ja que la seva dimensió no li permet comptar amb una estructura
comercial. A més això ajudaria a les empreses a tenir més informació sobre les
tendències del mercat, els productes innovadors etc, sobre tot si aquests
distribuïdors també representen la competència.

Es subratlla el problema que constitueix el factor temps per a una empresa
petita: si fos possible agilitzar accions i tràmits administratius (sol·licitud d’ajuts,
certificacions de producte i processos, etc.) això representaria un factor de
competitivitat en si mateix.
Es va donar un exemple on el procés per accedir a finançament (capital risc) va
demanar la dedicació d’una persona de l’equip directiu a temps complert durant
tot un any. Això a una empresa petita li resulta difícil permetre-s’ho.

62


S’aprecia de totes maneres que als últims anys, donat que el capital risc s’ha
especialitzat, resulta una mica més fàcil accedir-hi.

Pel que fa la subcontractació de serveis per part d’empreses espanyoles, es
detecta un tema de desconfiança, ja que es pensa que les empreses
estrangeres són millors pel que fa la qualitat que les locals.

Vista la importància del marcatge CE, s’esmenta per varies parts la necessitat
d’un organisme certificador local, entitat certificadora tipus la TÜV alemanya,
com a alternativa al ON 0318 del Ministeri que fes els processos de marcatge
CE dels dispositius i del software i també pel que fa l’interoperabilitat.
Es subratlla la diferencia que hi ha entre el marcatge CE i les certificacions de
qualitat tipus ISO: ambdues són fonamentals però requereixen procediments
diferents. Seria molt útil la definició d’un mapa o trajectòria de certificació.

Pel que fa a les diferents entitats de suport (ACC1Ò, Cambra, BioCAT, etc) es
desitjaria més sinergia entre elles, de manera que les empreses joves i en
creixements no s’emboliquin en processos burocràtics que costen temps (es
dona l’exemple de les facilitacions fiscals de les start-ups alemanyes, que
durant els primers 3 anys estan exemptes de presentar comptes de resultats).
Un altre punt seria la disponibilitat d’informació, directoris, contactes etc de
manera gratuïta i rapida. En general el suport a l’empresa s’hauria de donar de
manera diferencial, segmentant segons l’etapa on es troba una empresa i
adreçant les diferents fases de creixement.

En quant a l’organització i a la participació a fires, es comenta que les fires a
Catalunya són molt cares, més que a la resta d’Europa. D’altra banda s’hauria
de pensar en ajuts o altres modalitats de suport, posicionament per la
participació a algun esdeveniment de referència: Compamed és probablement
la trobada més important a nivell de proveïdors, mentre que Medica ho és a
nivell de clients; a nivell d’Àsia, està creixent moltíssim Arab Health.

63


Hi ha, de totes maneres, la intenció d’atraure a Catalunya una trobada de
referència quan s’hagi identificat. La organització d’esdeveniments multi-
sectorials, amb freqüència anual o més, i els encontres a mida es veuen com
oportunitats importants per potenciar el sector.

A partir d’aquestes observacions es van formular els següents punts per
incorporar al pla d’acció.

19. Aprofitar l’experiència de les Borses de Subcontractació
www.subconcat.net de les Cambres de Comerç en la tramitació de
demandes de compradors

Mitjançant:
La millora del directori específic del sector mèdic.
La creació d’una Borsa de Subcontractació Industrial en l’àmbit
de tecnologies mèdiques.

20. Elaboració d’un estudi sobre les oportunitats en el sector de les
Tecnologies Mèdiques de les empreses subcontractistes als
principals mercats europeus

Mercats-objectiu poden ser en primera instancia França, Alemanya,
Suïssa, Àustria i Regne Unit.

21. Organització de missions comercials específiques del sector / o
incloure el sector de les tecnologies mèdiques com a sector
prioritari

Alguns dels mercats on hi ha experiència i contactes són Europa
Occidental, India, Rússia, NAFTA

22. Participació agrupada d’empreses a la fira de referència del
sector: MEDICA / COMPAMED

64


23. Col·laboració amb Enterprise Europe Network

24. Aprofitar l’experiència de Cambra de Barcelona en l’organització
de Trobades Europees

www.cambrabcn.org/meetings

25. Fer lobby per la creació d’una entitat certificadora

S’ha detectat la mancança d’Entitats Certificadores. En aquest sentit,
es comenta que seria molt positiu que dins del clúster de tecnologies
mèdiques de Catalunya es crees una entitat certificadora tipus la TÜV
alemanya, com a alternativa al ON 0318 del Ministeri, ja que
actualment les empreses fabricants de producte mèdic espanyoles
només tenen una única opció a nivell nacional.

26. Incentivar la creació de patents en el sector mèdic

Espanya i Catalunya estan entre els 10 primers països del món en
publicacions científiques en l’àmbit de la medicina, però a nivell de
patents estan molt endarrerits.

27. Reforçar les competències dintre del propi sector mèdic

Respecte a l’acció 5, a més d’atraure project managers d’altres
sector, es podria reforçar la formació i capacitats dels project
managers dins del propi sector mèdic. Cal tenir en compte que la
gran majoria d’empreses de tecnologia sanitària son PYMES i per
tant, no s’acostumen a abordar projectes de gran envergadura
habituals en altres sectors com l’automoció o l’aeronàutica. Els
project managers del sector mèdic potser no tenen l’experiència en
macro-projectes, però el seu coneixement profund del sector és clau
per l’èxit dels projectes. La combinació dels dos tipus de perfils pot
aportar molt al sector.

65


28. Crear un “llibre blanc” de la certificació i de la protecció de la
propietat intel·lectual

L’objectiu és que les PIMES puguin tenir una referència dels tràmits
necessaris per aconseguir la certificació o conèixer els mecanismes
de protecció de la seva propietat intel·lectual i no hagin d’aprendre
sobre la marxa com sovint passa.

66


67


7.3 Reptes de futur i pla d’acció: taula sinòptica

Termini
curt < 1 any
Mancances detectades Reptes de Futur Pla d’acció21
mig > 1 any
llarg > 3 anys
1 Promoure el sector TecMed per generar consciència entre les
empreses d’altres sectors a través d’un pla de Marketing

1.a Promoció mitjançant fullets específics i newsletters dirigits a
OEMs i empreses amb altres afiliacions (Secartys, Ingenia,…)
curt-mig
1.b Realització cursos, seminaris i jornades sobre les tecnologies
mèdiques

1.c Aprofitar de l’efecte networking començat amb la jornada
intersectorial.

2 Donar suport públic a projectes de reorientació estratègica específics
Innovar en capacitats de manufactura mig
Falta a Catalunya una estratègia de per al sector de les tecnologies mèdiques
especifiques per a les tecnologies mèdiques
posicionament en el sector de
3 Fer activitat de lobby en empreses multinacionals per implantar
tecnologies mèdiques. mig
Atreure a alguna tractora important al sector o operacions a Catalunya
aconseguir la compra per part de tractores
basades en altres països. 4 Generar una xarxa de catalans ben posicionats per desenvolupar
mig
relacions comercials

5 Formar project managers d’altres sectors amb les especificitats del
mig
sector MedTech

Disposar de capital humà especialitzat per
27 Reforçar les competències dintre del propi sector mèdic mig
poder desenvolupar un sector de tecnologies
mèdiques significatiu
6 Organitzar i subvencionar cursos de business orientation per a
mig
metges i investigadors

21
Els textos de color vermell representen les accions on les empreses estan mes involucrades.

68

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing
al Sector de Tecnologies Mèdiques

Termini
curt < 1 any
mig > 1 any
llarg > 3 anys
7 Implementar i promocionar el “buscador d’oportunitats” al directori de
BioCAT llançament imminent

8 Crear, millorar i connectar els diferents directoris d’empreses
mig
Falta de proveïdors que ofereixin 9 Crear una eina per connectar la demanda i l’oferta (mercat virtual)
Generar un clima de cooperació que permet
solucions integrals, consolidats i d’alt mig
abordar projectes integrals complexos
nivell mitjançant una aproximació en xarxa. 19 Aprofitar l’experiència de les Borses de Subcontractació
www.subconcat.net de les Cambres de Comerç en la tramitació de
curt
demandes de compradors

10 Facilitar la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic
mig

11 Organitzar missions empresarials als clústers TecMed de referència mig

12 Promoure la participació d’empreses catalanes a projectes europeus
llarg
del sector TecMed

13 Promoure la creació d’un meta-cluster TecMed a Europa llarg

Falta de mercat pels desenvolupaments 21 Organització de missions comercials específiques del sector / o
Promoure l’orientació al mercat i la curt/mig
ja existents internacionalització de les empreses existents. incloure el sector de les tecnologies mèdiques com a sector prioritari

22 Participació agrupada d’empreses a la fira de referència del sector:
curt/mig
MEDICA / COMPAMED

24 Aprofitar l’experiència de Cambra de Barcelona en l’organització de
curt/mig
Trobades Europees

Falten per part de l’Administració ajuts
14 Organitzar un esdeveniment anual o bianual del sector amb presencia
adequats per a proveïdors de segon mig-llarg
de Contract Manufacturers
nivell

69


Termini
curt < 1 any
mig > 1 any
llarg > 3 anys
20 Elaboració d’un estudi sobre les oportunitats en el sector de les
Tecnologies Mèdiques de les empreses subcontractistes als principals
curt
mercats europeus

23 Col·laboració amb Enterprise Europe Network
curt/mig

Falta mentalitat empresarial en les Identificar una categoria de producte 15 Promocionar las tecnologies mèdiques cap als fons de capital risc
compatible amb les capacitats existents que curt
empreses (tenir el mercat i el canal) i com a una oportunitat real d’inversió.
pugui actuar com a catalitzador
una cultura innovadora basada en
16 Donar suport a les actuacions dintre del marc de la Medical
Analitzar les oportunitats ofertes per als
l’emprenedoria
dispositius combinats Technology KIC Alliance

Desenvolupar l’àmbit de la telemedicina 16.a Identificar necessitats clíniques sense resoldre que puguin mig
constituir oportunitats; finançar projectes de col·laboració universitat-
hospitals-empreses que es dediquin a implementar solucions.

16.b Organitzar un concurs d’idees per identificar a universitats o
hospitals catalans un candidat a ser el producte tractor (o família de
productes) del sector TecMed català. Crear un premi per a projectes mig-llarg

d’R+D del sector.

16.c Fomentar sessions a les universitats per presentar a empreses
interessades els resultats de la recerca que puguin tenir oportunitats
mig
comercials.

16.d Fomentar la participació de personal mèdic al
desenvolupament dels nous productes de les empreses llarg

16.e Promoure la participació activa del sector en la formació dels
professionals. mig

16.f Promoure els hospitals catalans d’excel·lència com a centres
de referència per a les proves clíniques de dispositius mèdics. mig

70

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing
al Sector de Tecnologies Mèdiques

Termini
curt < 1 any
mig > 1 any
llarg > 3 anys
16.g Promoure l’ús del coneixement amb resultats econòmics,
facilitant que el metge o l’investigador participi en els drets
mig
d’explotació de la propietat intel·lectual o industrial que generi.

16.h Impulsar la creació de consorcis de recerca empresarials o
públic-privats per al desenvolupament de solucions tecnològiques
llarg
concretes.

26 Incentivar la creació de patents en el sector mèdic
mig
17 Realitzar una campanya per la implantació de les normatives de
gestió de qualitat en tecnologies mèdiques mig

18 Introduir un “Certification voucher”, per oferir assessorament a les
Falten més Entitats Certificadores a empreses que no tinguin coneixements específics de regulació i
Millorar el coneixement de la regulació i mig
nivell local/ nacional i amb processos marcatge CE en el sector TecMed
normativa
senzills i eficients.
25 Fer lobby per la creació d’una entitat certificadora
llarg
28 Crear un “llibre blanc” de la certificació i de la protecció de la propietat
intel·lectual curt

Taula 3: reptes de futur i pla d’acció pel sector TecMed català

71


8 ANNEXES

72


73


8.1 Viatge de Referència a Irlanda
En aquest apartat d’annexes s’agrupen tots els resultats de les entrevistes
amb empreses i organitzacions publiques realitzades durant el viatge.
A les fitxes relatives a les entrevistes amb les empreses, es va posar un resum
de les mateixes. Malgrat el fet que es va utilitzar un guió predeterminat, el
temps reduït a vegades va fer impossible seguir-ho, així que hi ha fitxes més
riques d’informació i fitxes més sintètiques.
Per a les empreses de fabricació es van evidenciar les baules de la cadena de
valor a que es dediquen; al contrari això no té rellevància per aquelles
empreses que només es dediquen a serveis (en particular a la regulació).

Conferencia Introductiva a MedInIreland2009
Dia: 21 octubre 2009
Lloc: Croke Park Conference Center, Dublin

Abans del començament oficial de la fira, es van donar unes ponències de
varies personalitats relacionades amb el sector de les tecnologies mèdiques,
tant a nivell nacional com internacional. Només es reporten aquí els comentaris
significatius per al projecte.

Mr. Billy Kelleher, Ministre d’Indústria, Comerç i Ocupació
En la seva presentació va donar un missatge clau per al projecte: Irlanda venia
d’una situació d’elevada desocupació però tenia una mà d’obra educada i
flexible i va poder ser un punt d’entrada per a les empreses nord-americanes a
Europa.

Dr. Cristopher Coburn, Director Executiu d’Innovació-Cleveland Clinic
Va subratllar la necessitat d’un desenvolupament centrat en el mercat de la
propietat intel·lectual. La clínica participa en el finançament inicial de les
empreses. Tenen un equip de spin-off que va coordinar 14 finançaments els
darrers 18 mesos; tenen moltes capacitats en la fase preclínica i molta
experiència de concessió de llicències.

74


Dr.Oscar Traynor, The Royal College of Surgeons of Ireland
Es va crear un Centre Nacional de Formació quirúrgica amb el doble objectiu
de proporcionar un ambient segur per als cirurgians en formació per adquirir
habilitats sense causar dany al pacient i oferir capacitats pre-clíniques per a les
proves dels procediments i dels dispositius en un entorn simulat.

Mr. Paul Hermes, Global VP of Surgical Device R&D, Coviden
Antiguament Tyco Healthcare, van muntar la seva seu a Irlanda al 2008, quan
es van dividir de Tyco.
Durant una conversació informal, el Sr. Hermes va identificar 3 elements que
conduïren a aquesta decisió:
1. Un entorn fiscal favorable, semblant a aquell de les Illes Bermudes on
esta basada Tyco
2. Una presencia fort a Irlanda, on tenien una planta de 1200 treballadors
3. El fet que el 50% del seu mercat era a Europa

75


Enterprise Ireland

Persona entrevistada: Dr. Liz Moran, Senior Biotechnology Analyst
Lloc: Enterprise Ireland, The Plaza, East Point Business Park, Dublin 3

Enterprise Ireland és l’agència del Govern Irlandès responsable del
desenvolupament i la promoció del sector empresarial autòcton. La seva missió
és accelerar el desenvolupament d’empreses irlandeses a assolir i consolidar
la seva posició en els mercats mundials, contribuent així al creixement de la
prosperitat nacional.
A més a més també proporciona assistència per a les empreses internacionals
que busquen proveïdors de classe mundial.
L’agencia té 33 oficines arreu del món i una plantilla de 950 persones.

Identifiquen 5 àrees d’intervenció:
• Promoure les exportacions
• Invertir en recerca i innovació
• Competir mitjançant la productivitat
• Tard up i ampliació d’empreses
• Fomentar les empreses regionals i locals

La seva atenció es concentra en les empreses que puguin crear llocs de treball
i augmentar les exportacions; identifiquen 2 tipus d’empreses, les empreses
que necessiten créixer i globalitzar-se (Scaling Companies) i en les start-ups
d’alt potencial (High Potential Start-Ups). En ambdós casos han de ser
empreses de propietat al 100% irlandesa.

Entre els serveis que poder oferir als empresaris hi ha entre altres, activitats de
recerca de mercat i un portfolio d’oportunitats tecnològiques dintre de les 3
àrees TIC, tecnologies industrials i biomedicina. Aquests serveis s’ofereixen

76


sense cap cost o a una tarifa mínima (per exemple per a les recerques de
mercat).
Un exemple d’aquests serveis és l’anomenat Innovation Voucher: les
empreses reben un bo del valor de 5000€ per comprar coneixement dintre de
les universitats.

Pel que fa les start-up d’alt potencial, Enterprise Ireland ofereix la col·laboració
de personal amb experiència i en temes de finançament pot estar disposat a
assumir una participació a l’accionariat fins al 10%, encara que es requereixi la
presencia de capital risc privat.

A més a més ofereix el 100% de finançament a projectes que sorgeixen en
entorns acadèmics: 50-100k€ per a la prova de concepte (proof of concept)
amb un horitzó temporal de 12 mesos i 100-400K€ per al desenvolupament
tecnològic durant 18-36 mesos. A títol d’exemple hi ha hagut al llarg del 2009
41 demandes de finançament de proofs of concept, i un 30% es van acceptar.
Aquestes inversions permeten arribar a l’anomenada Investment ready
company, que té una base tecnològica estable i necessita focalitzar-se en el
desenvolupament de negoci, pel que també Enterprise Ireland ofereix ajudes i
assessorament

Hi ha també la possibilitat de finançar joint ventures amb empreses
estrangeres, amb la condició que el control i l’interès principal es mantingui a
Irlanda.

El pla estratègic 06-13 d’EI té una dotació pressupostaria d’1B€

Pel que fa les politiques de formació, segon Liz Moran, no existia una oferta
universitària en tecnologies mèdiques prèvia a la captació de multinacionals del
sector. L’oferta formativa i la recerca en aquest camp es van desenvolupar com
a reacció a aquesta oportunitat.

77


Ara Irlanda té la proporció més alta entre els països de OECD de doctors per
càpita entre 25 i 36 anys.

El gran repte és aconseguir resultats d’aquestes polítiques. Hi ha un problema
de manca de cultura empresarial per part dels investigadors i els resultats
només són visibles a llarg termini.
A més, en aquest moment no n’hi ha encara un nombre suficient de
multinacionals amb activitats de recerca a Irlanda, i això es va com una
amenaça ja que arribarà el moment que el país deixarà de ser un lloc atractiu
pel que fa la manufactura i hi haurà pocs inconvenients a deslocalitzar a països
on la mà d’obra és més barata.

ACCIONS D’IMPULS AL SECTOR
Enterprise Ireland ha dissenyat una sèrie de programes destinats a donar
suport al desenvolupament de PIMES de base tecnològica, especialment
aquelles basades en l’explotació de resultats de la recerca pública. La Dra.
Moran va comentar els següents:

1. COMMERCIALISATION SPECIALISTS/CLIENT TEAMS
Enterprise Ireland té una relació estricta amb els 7 instituts universitaris i
els 13 instituts de tecnologia a través de Commercialisation Specialists,
assignats a cada departament universitari per monitoritzar avançaments i
oportunitats. D’aquesta manera poden seguir i sostenir el
desenvolupament d’una empresa en totes les seves fases, des de la
recerca fins a la comercialització, aportant recursos i competències de
valor afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisi de mercat,
gestió de projectes, estratègia de protecció de la propietat intel·lectual,
accés a recursos i a la xarxa global d’EI, etc.
2. COMMERCIALISATION FUND
EI posa a disposició 600K€ per a l’explotació comercial de la recerca
universitària, identificada pel Commercialisation Specialist, amb l’ambició
d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3

78


convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2
mesos. Els ajuts es distribuïen en 3 etapes
Prova de Concepte: de 50 a 100k€ per projecte durant
aproximadament 12 mesos
Desenvolupament de la Tecnologia: entre 100 i 400k€ per
projecte durant 18-36 mesos
Comm Plus: quan la tecnologia és madura, es sosté tota la fase
d’entrada al mercat
Els criteris de selecció s’enfoquen en la novetat de la tecnologia, el
potencial d’adreçar-se a un àrea de necessitat i el potencial de tenir
retorns positius per a la tecnologia irlandesa.
3. INICIATIVA DE REFORÇAMENT DE LA TRANSFERENCIA DE
TECNOLOGIA
Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció
i concessió en llicencies de la propietat intel·lectual, amb focus especial
a la transferència a empreses irlandeses. La durada prevista és de 5
anys amb un pressupost de 30M€ i preveu entre altres coses la creació
d’Oficines de Transferència de Tecnologia.
4. INICIATIVA DE MILLORA DE LA RECERCA APLICADA
Es pretén col·laborar amb les empreses a nivell regional per potenciar la
recerca industrial i fomentar la creació de centres tecnològics. S’han
establert a dia d’avui 16 Centres de Recerca Aplicada, dels quals 6 a
l’àmbit de les tecnologies mèdiques.
5. SUPORT A ACTIVITATS DE RECERCA COL·LABORATIVA
INDUSTRIA-UNIVERSITAT
a. INNOVATION PARTNERSHIP
L’objectiu és de donar suport a la recerca col·laborativa entre
industria. Hi ha un promig de 70 propostes/any i els finançaments
poden arribar a 1M€.
b. PROJECTES LIDERATS PER LA INDUSTRIA
Es tracta d’un programa destinat a finançar projectes demanats
per adreçar una exigència especifica d’un sector industrial. EI

79


dona finançaments al 100% a entitats acadèmiques per a
projectes que responguin a aquesta exigència; l’horitzó temporal
es típicament de 2 anys i l’import d’uns 2M€.
c. CENTRES DE COMPETENCIA
L’industria estableix centres d’R+D per dur recerques a llarg
termini conjuntament amb l’universitat; aquest centres poden
rebre fins al 80% de finançament, i el restant 20% pot ser aportat
en forma de capital no financer. El finançament és de 2-3M€ cada
any fins a 5 anys.

Pel que fa la propietat intel·lectual, Enterprise Ireland finança la realització de
patents amb una quantitat anual de diners, sense cobrir directament el costde
la patent. El fet que l’entitat tingui discrecionalitat sobre el que patentar i que no
pressuposa que tingui una aptitud més orientada al mercat en la protecció de la
seva propietat intel·lectual.
Al 2008 es van realitzar 27 llicències i es van crear 7 spin-outs.

80


IDA-Industrial Development Agency

Persona entrevistada: Barry O'Dowd, vicepresident sènior de productes
farmacèutics i la biotecnologia
Lloc: Croke Park Business Center, Dublin

L’objectiu d’IDA és atreure la inversió estrangera directa a Irlanda; en el sector
de les ciències de la vida s’estan centrant en l’actualitat en 3 àrees clau, la
tecnologia mèdica, la industria farmacèutica i la biotecnologia.
Va ser una de les poques persones de la nostra ronda d’entrevistes per
destacar el paper de l’educació: el govern ha estat molt receptiu, especialment
en els darrers 10 anys. Cadascú dels llocs que va atreure a una empresa
multinacional té ara una institució de 3r nivell i el 40% de la força de treball
d’aquestes empreses fan servir té formació universitària. Es van fer acords
entre les empreses i les universitats per donar als estudiants la formació i els
coneixements requerits.

S’està duent a terme una estratègia de diferenciació estratègica de la posició
d'Irlanda en el desenvolupament i la fabricació de dispositius mèdics per tal de
cobrir les despeses en l’actualitat cada vegada més gran de mà d’obra. Un
factor clau és la reducció del time to market, encara que la presència d’una
autoritat de reglamentació estricta, com la Junta Mèdica de Irlanda és vista com
a positiva, ja que obliga a les empreses a elevar el nivell de qualitat.

L’objectiu és, per tant, reduir els costos a través de les polítiques de clúster i la
innovació, per exemple mitjançant la promoció de programes d’investigació
conjunta entre empreses i universitats. Una de les iniciatives ha estat la creació
de National Institute for Bioprocessing Research and Training, (NIBRT) per tal
d’oferir formació i solucions de recerca per a la indústria del bioprocessament.

81


S’estan duent a terme una estratègia de desenvolupament regional, per tal de
tenir una presència homogènia en el territori d'Irlanda, que ha de ser vist com
un clúster en si mateix. En aquest respecte, va donar els exemples de la
creació de les plantes de Merck, Pfizer, etc. i al mateix temps d’altres tipus
d’operacions d’aquestes multinacionals amb un enfocament global, com les
operacions de tresoreria, supply chain management, etc que es van localitzant
a tot arreu de l’illa i constitueixen altres oportunitats d’ocupació amb respecte a
les plantes de producció.
Una de les seves funcions és treballar amb les autoritats locals per oferir àrees
urbanitzades, amb permisos de construcció i infraestructures adaptades a les
necessitats de les empreses per que puguin construir la seva planta.
S’està muntant una nova estratègia basada en incentius fiscals, com taxes al
0% per a l’exportació a qualsevol tipus de negoci, sigui assessoria legal o
consultoria de propietat intel·lectual, i no només a la manufactura. La
conseqüència és que es mouen a Irlanda també àrees estratègiques i d’alt
valor afegit de les empreses, àrees que és més difícil després deslocalitzar cap
a països low cost.
Els elements clau de l’èxit que identifica Barry O’Dowd són les funcions de
l’autoritat reguladora i l’educació.
No hi ha una resposta clara de per què Irlanda es va concentrar en la producció
de productes de petites dimensions i en lloc de grans equips d’imatge: es
comenta que es veu com un negoci diferent, amb diferents marges.
S’està estudiant el model de finançament d’Innovació dels Petits Negocis dels
EUA.22

22
www.sbir.gov

82


IMDA-Irish Medical Devices Association
Persona entrevistada: Sharon Higgins, Executive Director

L’IMDA representa el 90 dels fabricants de dispositius mèdics irlandesos: els
seus objectius són aquells dels membres de l’associació i que van des del
simple networking al lobbying d'alt nivell, contactes amb persones clau, etc

Pel que fa el trajecte històric de l’industria de les tecnologies mèdiques a
Irlanda, tot va començar als anys 70- 80, quan hi havia una alta taxa d’atur i
cap mercat local, a causa de la petita dimensió de la població irlandesa.
Aleshores encara no n’hi havia activitats en el sector TecMed.
En aquells anys hi va haver una forta voluntat política per atreure la inversió
estrangera, el que va resultar en l’atracció de les empreses punteres del sector
de les TIC, les companyies farmacèutiques i les de biotecnologia. Les primeres
activitats econòmiques van ser la fabricació de productes de gamma baixa per
aprofitar el cost de mà d’obra barata i de baixa taxa d’impost de societats,
Des d’aproximadament l’any 2000 va començar ser gaire comú la producció de
productes de més alt valor afegit. Mentrestant es va anar desenvolupant una
base forta de proveïdors: empreses irlandeses autòctones neixen d’una
necessitat en la cadena de valor; en paral·lel les persones que treballen en
filials irlandeses d’empreses multinacionals van arribar a posicions d’executius
Ara mateix a dintre del país està disponible la totalitat de la cadena de valor.
Per confrontar-se amb un mercat tan dinàmic i canviant com el de les
tecnologies mèdiques, l’IMDA du a terme una revisió estratègica dels seus
plans cada 18 mesos.
L’objectiu principal de l’associació i dels seus membres és mantenir a Irlanda
totes les activitats de fabricació, fomentar el procés de desenvolupament de
nous productes i les activitats de valor afegit comparat amb la cadena de
subministrament.

83


A més a més l’associació participa a trobades amb altres sectors i facilita
informació i contacte amb el sector TecMed. Encara que hi hagi hagut
experiències d’èxit de reorientació sectorial, cal evitar les falses expectatives, ja
que els fracassos en aquest tema són contraproduents i dificulten nous intents.

Pel que fa els objectius futurs, estan basats en l’anomenada “Estratègia ABC”
o sigui Academia, Business, Clinical evaluation: l’atenció es focalitzarà erà
també en temàtiques noves com són l’Economia de la Salut (Health
Economics), l’Avaluació de Tecnologies Sanitàries (Health Technology
Assessment), etc.
A més, es va concentrant interès en la possibilitat de crear un brand “Made in
Ireland“ que sigui garantia de qualitat en dispositius mèdics.

84


Creganna
Persona entrevistada: Esther Lohan / Commercial

Perfil de l’empresa
Creganna crea, dissenya i desenvolupa productes i tecnologies per a les
companyies de dispositius mèdics i de ciències de la vida. Creganna es
especialitzada en el disseny i fabricació de sistemes d’administració i accés per als
procediments mínimament invasius, amb àmplies solucions de fabricació de
catèters i agulles especials.
Té plantes de producció a Irlanda i Massachussets, EUA
Productes i Serveis
Disseny i desenvolupament de sistemes d’administració. Serveis de comercialització
de productes – Design For Manufacturing, transferència a la producció. fabricació de
components, sub-assemblatge, dispositius complets. Catèters guies de metall,
guies polimèriques i trenades, balons, emmotllaments, micro fabricacions.
Clients Clau
Empreses de dispositius mèdics i ciències de la vida líders mundials.
Estàndards i Certificacions
Contract Manufacturer registrat per la FDA, ISO 13485, MHLW de Japó, productor
estranger acreditat (Article 13-3 PAL)
Adreça: Parkmore West, Galway, Ireland
T: +353 91 757801
F: +353 91 757850
E: sales@creganna.com
www: www.creganna.com

L’empresa era un sub-proveïdor del sector electrònic i es va reorientar al CM de
dispositius mèdics per oportunitat, aprofitant la presència de les plantes de
fabricació de Boston Scientific i de Medtronic a Galway
La seva cadena de valor va (de part) del disseny a la producció, amb exclusió
per tant de totes les baules que van de l’assemblatge al mercat.

Investigació Disseny Desenvolupament Industrialització Compres Fabricació

Assemblatge Esterilització Empaquetament Emmagatzematge Distribució i vendes Comunicació

Cadena de valor

L’empresa compta amb un equip d’al voltant de 60 enginyers dedicats al
disseny. Tota la seva producció està sota especificacions del client, però fa poc
es va posar en marxa la producció d’una versió "genèrica" dels seus productes.

85


La plantilla de l’empresa durant la seva reorientació era hàbil, però no tenia
formació específica en el sector mèdic.

86


Proxy Biomedical
Persona entrevistada: Peter Gingras, CEO

Proxy Biomedical és un innovador líder en la investigació, disseny,
desenvolupament i fabricació de dispositius mèdics acabats i biomaterials
d’enginyeria dels teixits per a la indústria de les ciències de la vida. Experimentats
professionals dels dispositius mèdics i directors de projectes treballen amb
tecnologia patentada en un entorn de qualitat controlada.
Productes i Serveis
S’han desenvolupat implants quirúrgics avançats, biomaterials d’enginyeria de
teixits, i dispositius combinats per a la reparació de teixits tous i l’ortopèdia
utilitzant l’estat de l’art en materials absorbibles i no absorbibles i processos de
micro-mecanitzat. Un servei de disseny i desenvolupament està disponible per a la
producció personalitzada de solucions d’enginyeria de teixits i biomaterials, i per
donar suport des del desenvolupament de concepte fins a la fabricació i la
comercialització.
ISO 13485:2003, registrat per la FDA.
Adreça: Coilleach, Spiddal, Co. Galway, Ireland
T: +353 91 896900
F: +353 91 896901
E: info@proxybiomedical.com
www: www.proxybiomedical.com

És una empresa especialitzada en semielaborats a partir de materials
biocompatibles. Tenen dos productes propis (Malles). Són especialistes en l’ús
dels materials i la normativa i regulacions aplicables. Donen servei als seus
clients per a la selecció i aplicació dels materials a les seves necessitats
específiques. Poden produir la matèria primera o el producte final, assegurant
la qualitat i el compliment dels requisits legals. L’empresa va ser fundada per
un directiu d’R+D d’una multinacional americana, fa 7 anys. Va néixer ja com
TecMed.


Cadena de valor

La seva especialitat no és tant el material en si com el tipus de micromecanitzat
que es fa per generar teixits i / o aplicació de teixits.

87


Accions politiques i reptes de futur
Ara l’empresa aprofita tots els programes de finançament dissenyats per EI per
a la NEBT.
EI té una participació accionarial, ofereix assistència financera per al
desenvolupament de nous productes, a part d’oportunitats i contactes. A més
van treballar conjuntament a un pla estratègic de recursos humans focalitzat en
l’identificació de rols clau per al creixement futur23.
Creuen que, a part dels avantatges fiscals, també és avantatjós per a ells
l’entorn de clúster existent en el sector TecMed.

23
Informació treta de EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster,
Ireland”, 2008

88


Vistamed
Persona entrevistada: Ann-Marie Shivnan

VistaMed s’ha posicionat com un proveïdor líder d’extrusions complexes i de
productes sanitaris acabats. Oferint solucions innovadores per als catèters permet
als nostres clients portar tecnologies punteres al mercat. Els productes inclouen
catèters a guia dirigible, catèters de micro perfusió per a la gestió del dolor, i els
catèters de baló.
Productes i Serveis
VistaMed ofereix un paquet complet en la innovació de dispositius mèdics, des del
concepte fins al muntatge de dispositius i l’embalatge. Com tots els processos clau
es duen a terme in house, poden oferir projectes de curta durada.
Les capacitats internes inclouen:
Una gamma completa d'extrusions i emmotllaments
Formadura i soldadura
Mecanitzat làser per a tubs de catèter
Producció de balons, balons de niló i de poliuretà
Muntatge i embalatge complets
Assistència amb les presentacions d’expedients tècnics de marcatge CE o 510K
ISO 13485:2003
Adreça: IDA Business and Technology Park, Carrick-on-Shannon, Co. Leitrim,
Ireland
T: 353 71 9638833
F: 353 71 9671345
E: ashivnan@vistamed.net
www: www.vistamed.net

L’empresa va començar fa 11 anys amb la producció de catèters d’extrusió i
tubs trenats. Abasten la cadena de valor des del disseny fins al muntatge,
dirigint-se tant als OEMs com a altres CMs.


Cadena de valor

89


Real Regulatory
Persona entrevistada: Derval O’Carrol, Directora
Lloc:

Real Regulatory és un equip de professionals de provada i compromesa experiència
en els assumptes de reglamentació, proporcionant assessorament i assistència
pràctica a les indústries farmacèutica, de dispositius mèdics i relacionades. Els
nostres experts tenen molts anys d’experiència i una àmplia gamma de
coneixements en tot l’espectre de les activitats d’assumptes reglamentaris.
Productes i Serveis
Hi ha una sèrie de complexes activitats de reglamentació necessàries per a
d’indústria farmacèutica i sectors similars. Real Regulatory té els coneixements
tècnics necessaris i les capacitats que li permeten complir amb aquests extensos
requisits, incloent-hi els procediments que es relacionen amb el cicle de vida de
NEQ, dispositius i diagnòstics, compostos existents, i les qüestions de garantia de
qualitat, entre altres.
Clients Clau
Els clients de l’empresa van des de les petites empreses locals amb un producte
únic en desenvolupament, fins a les empreses de genèrics i les grans empreses que
tenen grans carteres de productes tant en fase de desenvolupament com al mercat.
Adreça: Unit 9a, Plato Business Park, Damastown, Dublin 15, Ireland
T: + 353 1 8851710
F: + 353 1 8861601
E: docarrol@realregulatory.ie
www: www.realregulatory.ie

L’empresa té 7 anys d’existència i té oficines a Dublín i Londres. Compta amb
10 assessors tècnics i 2 de personal administratiu. El seu negoci és
l’assistència en assumptes regulatoris per als sectors farmacèutic,
biotecnologia, dispositius mèdics, combi i nutracèutics. Un pla regulador és
necessari entre altres per recaptar fons de capital risc. El seu model de negoci
preferit és el d’iniciar una cooperació inicial amb les empreses en fase
d’investigació o de disseny i treballar amb elles a través de la cadena de valor,
de manera que la qüestió regulatòria neix i creix amb el producte.
Encara que no tenen necessitat de finançament d'Enterprise Ireland, o d’altres
organismes, ja que com a empresa de serveis no tenen cap necessitat de
grans quantitats de capital, la IE és un vehicle útil per presentar-se i recomanar-
se a les empreses.

90


Utilitzen una xarxa de consultors locals en els països on són presents, per tal
de superar les barreres lingüístiques i legals.
El seu personal està tècnicament qualificat amb coneixements d’idiomes,
preferentment procedents d’una posició tècnica en el sector durant 5-7 anys i
amb experiència en fabricació i projectes complexos i transversals.
Entre els seus reptes de futur s’esmenta el fet que una formació específica en
temes de regulació generalment no està disponible. Un altre repte es l’activitat
de lobby a nivell europeu per a la simplificació de procediments.
Reconeix el valor de l’activitat d’Enterprise Ireland a nivell de programes de
formació en competències de gestió i d’organització de meetings i oportunitats
de networking.

91


Vitalograph
Persona entrevistada: Frank Keane

Vitalograph és un líder mundial en el disseny i fabricació de dispositius mèdics i
software per a l’avaluació de la funció pulmonar. Els productes inclouen
espiròmetres i software, monitors per a l’asma i la MPOC, consumibles i productes i
sistemes per als assaigs clínics. Els mercats objectiu són les empreses d’atenció
primària i secundària, CROs, empreses de telemedicina i farmacèutiques.
Productes i Serveis
Espiròmetres de tots els tipus, com volumètric, d’escriptori, d’oficina i portàtil
Monitors per a l’asma i la MPOC, incloent mesuradors de flux màxim i monitors
de funció pulmonar
Productes d’aspiració i reanimació
Consumibles per a l’espirometria i l’assistència respiratòria com ara filtres
antibacterians o antivirals i clips nasals
Software per a assaigs clínics de medicaments, i sistemes i equips de gestió de
projectes i de dades
Clients Clau:
Laboratoris de funció pulmonar en els hospitals, cirurgies, exàmens de salut
ocupacional, sol·licituds de proves clíniques per a companyies farmacèutiques i
CRO. Empreses de telemedicina, avaluació de salut individuals departaments de
màrqueting d’empreses farmacèutiques.
EN ISO 13485 2003, IEC 601 2005 -1 –2 & -4, FDA cfr820, CMDR & JPAL
Medical Devices 93/42/EEC 1993, ATS/ERS 2005 & en 13826.
Adreça: Gort Road Business Park, Ennis, Co. Clare, Ireland
T: 353 65 6864100
F: 353 65 6829289
E: tom.healy@vitalograph.ie
www: www.vitalograph.ie

La companyia és una empresa familiar que va iniciar les seves operacions el
1963 al Regne Unit i el 1974 a Irlanda. Fins fa 5 anys era una empresa
integrada verticalment, fabricant totes les peces dels seus productes. Es van
sotmetre a un procés de reestructuració per fer front a la seva pèrdua de
competitivitat i són ara una empresa R+D i d’assemblatge. El seu departament
d’R+D ha crescut des de llavors de 8 als actuals 27 enginyers i el seu
pressupost en recerca excedeix els 2M €.

92


Usen els serveis de CM de proveïdors irlandesos o occidentals per als
components de baix volum i complexitat mig-alta, mentre que subcontracten a
Xina i Malàisia, la producció de components més simples i de gran volum
Una altra àrea clau és el software: compten ara amb 12 enginyers de SW a la
seva plantilla i s’adhereixen als més estrictes procediments de qualitat de
software mèdic.


Cadena de valor

Veuen les subvencions i els crèdits per a l’R+D i les reduccions fiscals com una
acció clau de política que pot ajudar al seu negoci. A més poden trobar
personal d’excel·lent qualitat a les universitats irlandeses, formats amb les
competències necessàries.
Es troben al contrari amb barreres regulatòries (en temes per exemple
d’assaigs i validació clínica) i comercials per expandir-se a altres mercats, com
a la Xina, a Rússia i als estats ex URSS, a Brasil, etc i això constitueix un
problema complex.
Tenen plans d’ampliar la seva cartera de productes amb dispositius de
monitorització d’altres signes vitals diferents a la respiració.

93


Zerusa
Persona entrevistada:

Disseny, desenvolupament i producció de dispositius mèdics de mínima invasió
Zerusa compta amb un equip d’experts en dispositius mèdics que cobreixen àrees
que inclouen:
• Disseny assistit per ordinador
• Processament de Polímers
• Treball de metalls
La gamma de vàlvules per a l’hemostàsia Guardian™ de Zerusa té tant la marca CE
com l’aprovació de la FDA.
Productes i Serveis
Les vàlvules per a l’hemostàsia Guardian i Guardian II són dispositius de fàcil us
amb els següents avantatges:
Reducció significativa en la pèrdua de sang del pacient i menys sang a l’àrea
d’intervenció;
Excel lent gestió de múltiples dispositius;
Funcionament senzill, intuïtiu, estalvi de temps
Clients Clau:
Vascular Solutions Inc. –distribuïdor únic cels seus productes als EUA.
ISO 13485 2003
Adreça: 19-220 Business Innovation Centre NUI Galway, Gort Road Newcastle
Road Galway Ireland
T: +353 91 861611
F: +353 91 861612
E: liam.mulloy@zerusa.com
www: www.zerusa.com



Cadena de valor

Es tracta d’una start-up que té 6 anys que ara està preparant la segona versió
del seu producte. El seu negoci es l’R+D (prototips, proves de concepte,
propietat intel·lectual) i les vendes. La producció és subcontracta en qualsevol
país.

94


Els seus reptes són obtenir finançaments des de la prova de concepte fins al
mercat. La part de qualitat i regulació no constitueix cap problema, ja que en
són conscients des del principi.
Pel que fa el suport de la política irlandesa, ho valoren molt ja que com a
start-up han rebut molt de suport i possibilitats de networking.

95


Contech
Persona entrevistada: Emer Duane / Senior Sales & Marketing Executive

Contech Medical International Ltd va ser fundada el 1993 per servir al sector OEM
de dispositius mèdics. Contech Ireland ofereix una solució clau en mà per al mercat
en sectors com els cardiovasculars, neuro-vascular, endovascular, ortopèdia i
otorinolaringologia.
Productes i Serveis
Els productes inclouen dispensadors cardiovasculars i accessoris, balons i protectors
de stent, i els sistemes de lliurament de líquids/fàrmacs i de drenatge de ferides,
sets d’infusió i agulles d’ales, i empaquetatge estèril de dispositius mèdics OEM.
Contech Irlanda ofereix una àmplia gamma de serveis de valor afegit a com suport
d’enginyeria, gestió de projectes, validació i desenvolupament del producte i del
procés, proves, control d’inventari i gestió de la logística.
Clients Clau: La nostra base de clients varia des d’importants empreses de
dispositius mèdics multinacionals fins a moltes petites i mitjanes empreses arreu
del món.
Estàndards i Certificacions: registrada FDA i ISO 13485:2003.
Adreça Parkmore Business Park West Galway, Ireland
T: 353 91 770777
F: 353 91 770772
E: e_duane@contechireland.com
www: www.contechireland.com

L’empresa va començar fa 15 anys, centrant-se en els envasos dels catèters de
baló de Boston Scientific, per tant l’únic anell de la cadena de valor al que
s’adreçaven era l’assemblatge, no obstant que ara tinguin un departament
d’enginyeria i es dediquen a altres baules de la cadena de valor.


Cadena de valor

En termes de gestió de qualitat i certificacions, sovint conviden als seus clients
per realitzar auditories.
Valoren la política industrial irlandesa pel suport i l’atracció de noves
oportunitats i no veuen dificultats ni de caràcter regulatori ni pel que fa la
internacionalització.

96


Takumi Precision
Persona entrevistada: Gerry Reynolds, CEO , Donald Galligan, Quality
Manager

Takumi Precision Engineering Ltd és una companyia de subcontractació d’enginyeria
de precisió, produint components de mecanitzat de precisió i eines especialitzades
per als seus clients. Els sectors fonamentals de Takumi són la medicina,
l’aeronàutica, els semiconductors, els productes farmacèutics i els sectors de
l’enginyeria en general.
Productes i Serveis
Takumi proporciona a les empreses de dispositius mèdics una capacitat de
desbordament, així com la fabricació especialitzada de productes de baix volum ".
Això inclou la fabricació d’implants en metall polietilè i d’instruments mèdics.
Una cèl·lula de fabricació amb circulació d’aire separada condicionat es va introduir
el 2003 per a la fabricació d’inserits de polietilè. Takumi ha adquirit una
experiència considerable en el mecanitzat d’una àmplia varietat d’instruments
ortopèdics i implants. També es proveeixen eines per a diversos sistemes stent /
catèter pel sector cardiovascular. A través de la col·laboració amb els enginyers i
personal d’R+D dels clients han desenvolupat productes i processos mèdics
innovadors.
Clients Clau: Stryker, Donavan Medical, Cook, Symmetry, Medtronic, Abbot,
Boston, Lake Region, Creganna, Clearstream, Vistakon.
Estàndards i Certificacions: ISO 9001:2000, ISO 14001, ISO 13485
Adreça: Raheen Ind Estate, Raheen, Limerick, Ireland
T: 353 61 308686
F: 353 61 308687
E: gerry@takumiprecision.com
www: www.takumiprecision.com

El nom ve del fet que el fundador va viure uns anys a Japó i vol dir “artesà”
però també “habilitat”.
El mercat de l’empresa és ara pel 70% de dispositius mèdics, però no era
l’enfocament original de l’empresa. La seva especialitat és el mecanitzat de
precisió de materials d’acer inoxidable, de manera que pel que fa la cadena de
valor, només es centren en la producció. Un altre dels seus punts forts és que
són l’única empresa de les Illes Britàniques capaç de fer mecanitzat amb el
polietilè (per exemple per a components de les pròtesis de genoll: un dels seus
clients, és una empresa de Sud-Àfrica que comercialitza aquest tipus de
producte).
97


Operen d’acord amb la norma ISO13485, per que consideren que dóna la
credibilitat que els clients estan buscant.


Cadena de valor

La seva ambició és créixer dins d’un any a ser un proveïdor integral que realitza
tots els processos de la cadena de valor fins a l’esterilització i envasat, amb un
cicle de desenvolupament de productes que té l’objectiu d’arribar des del
disseny fins a la marca CE en 6 mesos per a clients com pot ser Stryker.
Llavors consideren el time to market com un dels factors més crítics.
La seva plantilla està formada bàsicament per operadors de maquinaries,
sense altra formació especifica diferent de l’experiència.
El seu focus va ser internacional des del principi.

98


Cambus Medical
Persona entrevistada:

Cambus Medical va ser creada per a desenvolupar i fabricar hipotubs
tecnològicament avançats i solucions de micro-components per a dispositius de
mínima invasió. El seu equip té més de 30 anys d’experiència combinada en el
subministrament de solucions de precisió per a la indústria de dispositius mèdics.
Productes i Serveis
Solucions de fabricació clau en mà per totes les necessitats per a hipotubs i micro-
components, des del desenvolupament de productes fins a la fabricació de grans
volums.
Tenen una gamma de processos altament innovadores, com mecanitzat
electroquímic, passivació, revestiment de PTFE, treballs per electro-descàrrega,
tallat, marcatge i soldadura làser, emmotlledura, junció i testing de productes.
Treballen amb una gamma de metalls com l’acer inoxidable, el Nitinol i altres
aliatges exòtiques. Les característiques inclouen, però no estan limitats a, SKIVES,
espirals tallats amb làser (i altres perfils geomètrics), cables soldats amb làser i
sub-assemblatges complets.
Clients Clau: Des d’OEMs de nivell global i fabricant de dispositius de nínxol, a
professors i investigadors d’universitats i hospitals. L’empresa té contactes amb
més de 40 empreses en 20 països arreu del món.
Estàndards i Certificacions:
ISO 13485:2003
Contact Name / Title Barry Comerford, Managing Director, John Farragher,
Commercial Director
Adreça: Baile an tSagairt, Spiddal Industrial Estate, Spiddal, Co. Galway, Ireland
T: 353 91 504633
M: 353 86 8119386
M: 353 87 2233147
F: 353 91 504631
E: info@cambusmedical.com
www: www.cambusmedical.com

L’empresa produeix hipotubs sota les especificacions del client, el seu
enfocament és bàsicament la producció; treballen amb clients en 20 països i
tant amb volums petits com grans. L’empresa va iniciar les seves operacions el
gener de 2007 i dóna feina actualment a 27 treballadors. La seva especialitat
és el recobriment de materials a través d’un procés propietari. La plantilla es
composa principalment d’enginyers (mecànics). A més a més tenen el seu

99


propi comptable i una persona pel recursos humans, llavors estan preparats per
al creixement.
Usen a BSI (British Estàndards Institute) com a entitat per a les certificacions.


Cadena de valor

La seva activitat de recerca està impulsada per les necessitats del client.
Els propers passos són el creixement geogràfic i el desenvolupament
d’un portfolio mes gran de productes.
Les accions d’Enterprise Ireland van ser útils pel que fa l’accés a fons de
finançament, punts d’encontre, nous mercats i programes de formació.

100


Technical Engineering
Persona entrevistada: John Hunt, Managing Director

Technical Engineering és una empresa especialitzada en la prestació de serveis
d’enginyeria a les indústries farmacèutiques i de dispositius mèdics. Aquests serveis
inclouen el disseny, enginyeria de precisió, motlles i eines d’automatització i
construcció de maquinària. Una fortalesa particular de la companyia és la seva
capacitat per proporcionar solucions innovadores.
Productes i Serveis
Són propietaris de patents en:
1. Connector per a catèters multi-llum.
2. Màquina automàtica robotitzada per al necking usada en la fabricació de
catèters de balons.
3. Rentadora / assecadora per raspalls usats en la indústria farmacèutica.
La companyia està buscant activament socis per a cadascú d’aquests tres projectes.
Els tres projectes donen un producte molt consistent i uniforme.
Tenen 7 dissenyadors altament qualificats, utilitzant Unigraphics, ImageWare,
Delcam i AlphaCAM, 21 fabricants d’eines i operadors que utilitzen màquines CNC
d’alta especificació, com el centre de mecanitzat Mori Seki, 8 fabricants d’eines de
motlles capaços d’aportar una eina de motlle de disseny fins al muntatge final; el
servei de lliurament ràpid és el resultat de treballar les 24 hores per dia amb tres
torns.
Clients Clau:
Wyeth, Glaxo SmithKline, Akzo Nobel (Organon), Medtronic, Abbott, Tyco, Eli Lilly,
Hewlett Packard, Servier.
Estàndards i Certificacions: ISO 9001:2000
Adreça: Forest Park, Mullingar, Co Westmeath, Ireland
T: + 353 44 33680
F: + 353 44 33681
E: jhunt@techengtool.com
www: www.techengtool.com

És una empresa amb 14 anys d’existència, que des de fa 10 anys és de capital
totalment irlandès, dedicada inicialment al disseny i desenvolupament de
maquinària per a la fabricació de "Blisters" de medicaments.
Actualment té dues unitats de negoci, una en tecnologies mèdiques i una altra
per al sector aeroespacial.
1. TecMed: Maquinària de packaging. Disseny, desenvolupament i proves
2. Aeroespacial: Peces de seguretat per sector aeronàutic

101


Basen el seu èxit en ambdós sectors el domini de les normatives i les
regulacions específiques, ja que són negocis basats en la confiança del client.


Cadena de valor

Curiosament van iniciar en el sector de tecnologies mèdiques i han decidit
reorientar-se cap al sector aeronàutic, en un procés de "reorientació inversa".
La seva percepció és que el mercat TecMed és de baix valor afegit comparat
amb l’aeroespacial, però cal recordar que la seva experiència es basa en
blisters, de manera que perceben a la Xina com una amenaça.
Creuen que Irlanda té grans avantatges per a les empreses americanes per
La llengua
L’horari europeu
L’existència d’una xarxa d'expatriats irlandesos en llocs de
responsabilitat en empreses multinacionals
Pel que fa a l’acció del govern, opinen que la major part dels recursos es
gestionen a crear condicions atractives per a les empreses estrangeres i en
donar suport a l’R+D d’universitats i institucions de recerca. Pocs recursos es
repercuteixen en benefici de les PIME a través d'Enterprise Ireland.

102


Pro-Tek
Persona entrevistada: Eamon O'Connell, Eng. & Business Dev. Manager

PROTEK mèdica és un soci per a l’externalització completa de serveis a l’industria
de dispositius mèdics a nivell mundial. Amb operacions de classe mundial als EUA,
Europa i Àsia, el client es beneficia de dècades d’experiència en disseny i fabricació.
Innovacions de productes avançats són possibles, aprofitant d’una àmplia cartera
de tecnologies d’emmotllament per injecció i de fabricació.
Productes i Serveis
Recerca (recerca de materials, tecnologies d’emmotllament per injecció)
Disseny (recerca clínica, estudis d’usuari, exploració, disseny i
desenvolupament, disseny per a la fabricació i muntatge, prototipatge online
desenvolupament de bases de dades, verificació i validació del disseny,
mecanitzat ràpid, eines de producció
Emmotllament en sala blanca (termoplàstic, micro, multi-shot, LSR,
emmotllatge per recobriment i inserció, metall, ceràmica, magnesi, bio-
absorbibles)
Fabricació de sala blanca (muntatge automatitzat, re-envasat de medicaments,
forming de metalls, soldadura de fils fins, producció pilot, testing)
Clients Clau: Boston Scientific, Covidien, Stryker Howmedica, Smith Medical,
Micrel Medical Devices.
Estàndards i Certificacions: ISO 13485, FDA ~ 21 CFR Part 820 & CFR (Parts
210 & 211).
Adreça Finiskiln Industiral Estate, Sligo, Ireland
T: 353 71 9151438
F: 353 71 9171810
E: eoconnell@protek.ie
www: www.protek.ie

L’empresa va ser fundada al 1996 i té aproximadament 1.700 empleats a nivell
mundial, amb 14 instal·lacions als EUA 1 a Irlanda.
Tenen 4 àrees d’activitat, productes de consum, automoció, defensa i TecMed.
La planta d'Irlanda està totalment dedicada a la tecnologia mèdica. El seu
enfocament està en clients OEM i en alguns casos en start-ups que
desenvolupin dispositius de gamma alta.


Cadena de valor

103


Ens van mostrar un sistema d’implantació de stent que van dissenyar i fabricar
per a Medtronic.
En quant a l’activitat d’Enterprise Ireland, no reben cap finançament, ja que
considerin les necessitats burocràtiques per a la seva concessió són més grans
que els beneficis financers. Si que veuen l’existència del clúster com a una
oportunitat d’atreure empreses.
Els seus plans de futur inclouen l’expansió a l'Europa continental, ja que de
moment estan presents només a les Illes Britàniques i els països nòrdics.

104


Arrotek Medical
Persona entrevistada: Adrian Moran, Project Manager

Arrotek Medical és especialitzada en el desenvolupament per contracte de
productes i de processos per a dispositius mèdics estèrils i d’un sol us per a
procediments de mínima invasió. El 80% del volum de negoci prové de les
exportacions.
Productes i Serveis
L'empresa té un exclusiu sistema de rapid prototyping, per a la producció de peces
de qualitat a partir de materials termoplàstics. Té competències en la soldadura RF,
tipping, tampografia, perforació i embalatge en envàs estèril, Arrotek té la solució
clau en mà per portar els productes al mercat més ràpidament.
Clients Clau: a les àrees de cardiologia i neuro-radiologia.
Estàndards i Certificacions: ISO 13485:2003
Adreça: Unit 5, Airport Part, Strandhill, Co. Sligo, Ireland
T: 353 71 9122023
F: 353 71 9122533
E: adrian@arrotek.com
www: www.arrotek.com

L’empresa va ser fundada el 2006 i compta ara amb una plantilla de 10
persones, de les quals 3 són operadors de màquines. El seu objectiu és la
cirurgia de mínima invasió.
Proporcionen una solució clau en mà per al desenvolupament de productes a
partir d’un model 3D realitzat a partir de les especificacions del client.



Cadena de valor

Utilitzen tècniques de rapid prototyping i poden abastar també totes les fases
de post-producció com l’esterilització, l’envasament i tot el camí del marc
regulatori fins a la marca CE. Tenen enginyers biomèdics en la plantilla.
Només reben finançament d'Enterprise Ireland per a projectes específics.

105


Compliance & Risk
Persona entrevistada: Dennis Carre, Sales Manager EMEA - APac

Compliance & Risks és una empresa de software i serveis professionals que ofereix
eines per a la conformitat basades en la web. Compliance & Risks es centra en tots
els desenvolupaments normatius locals i globals que afecten els productes dels seus
clients. Els clients utilitzen els serveis de la companyia per comprendre el volum
considerable de normes i reglaments.
Productes i Serveis
Els productes que s’ofereixen inclouen
C2P (Compliance to Product) Enterprise, un software complet de gestió de
conformitat que resol l’allau d’informació normativa a nivell global
C2P Navigator és una versió reduïda de C2P Enterprise que està dissenyat
exclusivament per al seguiment global de les regulacions que tinguin un impacte
per als productes o les activitats de l’empresa
C2P substitueix els missatges de correu electrònic, fulls de càlcul, i rastres de paper
amb un suite de comunicació i eines de col·laboració online que s’han dissenyat per
a la gestió de la conformitat. C2P ajuda a organitzar i accelerar el seguiment de
cada pas dels processos de regulació a nivell global , la definició de temes,
l’avaluació de riscos, assignació de tasques, monitorització de compliment, i
elaborar informes - tot el camí fins el seu ple compliment.
Clients Clau:
Top SandP (Standard and Poor’s)
Adreça Unit 9 Eastgate Avenue, Eastgate Business Park, Little Island, Cork, Ireland
T: + 353 21 4351990
F: + 353 21 4355186
E: d.carre@complianceandrisks.com
www: www.complianceandrisks.com

Fundada a l’any 2000, aquesta empresa va introduir el seu producte al mercat
al 2005. Es tracta d’un conjunt d’eines web per a l’avaluació ràpida de
reglamentació: l’empresa desenvolupa i mante una base de dades a nivell
mundial dels procediments legals i reglamentaris i ofereix, a canvi d’una tarifa
de llicència, la informació al dia sobre canvis en l’entorn normatiu dels diversos
mercats. Les qüestions s’aborden en una etapa primerenca, a fi d’afrontar de
forma pro-activa aquests canvis o exercir alguna influència sobre ells.
Cobreixen 80 països i tenen oficines a California.

106


Pel que fa l’activitat d’Enterprise Ireland, en valoren els serveis i les oportunitats
de networking.

107


Trulife
Persona entrevistada: Ailbhe Kelly, Corporate Comm. Manager
Lloc: Croke

Trulife és un grup internacional basat a Dublín que es dedica a la creació, el
desenvolupament, la manufactura i la comercialització de productes sanitaris de
nínxol. Les àrees d’activitats van des de l’ortopèdia, pròtesis, productes de breast
care i productes anti decúbit.
Productes i Serveis
Trulife ofereix productes d’ortopèdia, pròtesis i eines per a la rehabilitació amb
disseny comprovat, que compleixen o excedeixen els estendards de qualitat i
facilitat d’us per als professionals de la salut de tot el món.
Les copes i els sostenidors especials Naturalwear ofereixen la mes gran varietat
de estils, formes i mides per a totes les diferents cirurgies, estils de vida i
necessitats
Azure, Oasis and Oasis Elite són series de coixins i posicionadors de silicona que
ofereixen una protecció eficaç contra les plagues de decúbit i els danys nerviosos
durant i desprès les operacions quirúrgiques.
La sèrie Relax de coixins per a cadires de rodes permet escollir entre diferents
possibilitats per al posicionament i la reducció de pressió
Ofereixen una sèrie completa d’ajuts per a la marxa, bastons i crosses
Trulife, a traves del NHS, ofereix serveis clínics d’ortopèdia a tot el Regne Unit.
Clients Clau: Els productes de Trulife arriben al mercat a traves d’una xarxa de
distribuïdors a nivell mundial que venen a proveïdors d’equipaments mèdics i
botigues especialitzades en salut de la dona. També ofereix serveis d’ortesis al
Regne Unit a traves de l’NHS.
Estàndards i Certificacions: ISO 13485:2003 en Dublin, Sheffield, Birmingham
and Washington
Adreça Trulife Group Headquarters, 3 Cookstown Industrial Estate, Belgard Road,
Tallaght, Dublin 24, Ireland
T: + 353 1 4511755
F: + 353 1 4525790
E: akelly@trulife.com
www: www.trulife.com

L’empresa es dedica a la fabricació de pròtesis i tenen oficines internacionals i
acords amb distribuïdors (pel mercat espanyol l’empresa PRIM a Madrid).


Cadena de valor

Controlen tota la cadena de valor i venen el producte final. La seva estratègia
de creixement es a través de l’adquisició de PIMEs competidores o

108


complementaries, no a traves d’aliances. El seu focus es global i tenen elevats
requeriments i competències tant a nivell de qualitat com a nivell regulatori.

109


8.2 IX Jornada Europea de Subcontractació
Organitzador: Cambra de Comerç de Barcelona
Lloc: Casa Llotja de Mar, Barcelona
Data: 22 octubre 2009

Es presenta a aquest capítol el detall de les entrevistes realitzades durant la IX
Jornada de Subcontractació a Barcelona.

110


Biomatlante
Persona entrevistada: Gaell Jouan
E-mail: gaellejouan@biomatlante.com
Càrrec: R + D Project Manager
Adreça: ZA Les Quatre Nació. 5 rue Edouard Belin, F-44360, Vigneus de
Bretagne.
Web: www.biomatlante.com

L'empresa es va fundar el 1995. La innovació de productes té el seu origen a
partir de la transferència de tecnologia des de l'Institut National de la Santé et
de la Recherche Medicale. Biomatlante Es va instal·lar el 1997 a Vigneux de
Bretagne, a partir d'aquí va iniciar la certificació dels seus productes per part de
la Comissió Europea (segell CE), la FDA i també a Àsia i Oceania. Actualment,
Biomatlante, es considera una empresa líder en implants i substituts d'os.

Principals productes i serveis
Biomatlante treballa en quatre àrees d’interès, dental, ortopèdia, espina
dorsal i serveis. En les quals promou els següents tipus de productes:
• Biaphasics: Os 100% artificial. Biomatlante ofereix aquest producte des
de fa 20 anys, sent aquest el primer amb què varen incursionar el mercat
europeu i nord-americà.
• Ciment injectable: Substància reabsorbible per l'os que millora les
propietats mecàniques de l'àrea òssia on ha estat implantant.
Biomatlante, ho promociona junt els seus altres productes.
• Enginyeria de teixits: Producte en fase d’investigació. Biomatlante, forma
part d'una xarxa de recerca internacional en temes concernents a
matrius de creixement cel·lular.
• Composites: Biomatlante hi ha invertit en noves tecnologies industrials
d’avantguarda per produir “composites” que proporcionen una
resistència mecànica intrínseca, que permet el desenvolupament dels

111


sistemes reabsorbibles osteosintètics tals com caragols d'interferència,
gàbies de fusió, etc.
• Col·lagen: Material que millora la reabsorció del substitut d'os.
L'ofereixen al costat dels substituts d'os de Biomatlante o a altres
marques.
Baules de la cadena de valor que es dediquen i les quals estaven cercant
subcontractar a Catalunya.
Comprenen tota la cadena de valor, des d'R+D fins a la comunicació. La
distribució la realitza mitjançant intermediaris localitzats en diferents països del
món. Promouen els seus propis productes, així com compostos de col·lagen i
altres materials els venen a grans OEMs.
Cerquen a Catalunya subcontractistes d'R+D i producció, principalment
empreses que es dediquin fer instruments quirúrgics que s'usen normalment en
intervencions ortopèdiques, perquè ells puguin vendre el substitut d'os junt amb
l'instrumental per a la recerca quirúrgica.
Beneficis de la subcontractació
La subcontractació, la veuen com una eina per posicionar-se en el
mercat on està la seva empresa subcontractista.
Aspectes de regulació
Tots els productes que ven Biomatlante estan certificats amb el segell
CE, a més a més compten amb l'aprovació per part de la FDA i altres països
com Austràlia, Corea, Taiwan i Iran per comercialitzar-los.
Tenen la certificació ISO 13485 i no necessàriament cerquen empreses
que estiguin certificades per a subcontractar. Però si veuen com un aspecte
rellevant la certificació. Si la signatura no compta amb cap tipus d'ISO, per ser
considerada per ells, deu ser molt capaç i atractiva en les seves habilitats de
manufactura i productes.

112


Clusterland d'Alta Àustria GmbH
Persona entrevistada: MAG. La Dra Eva-Maria Gillesberger
E-mail: eva.gillesberger@clusterland.at
Càrrec: Cluster-Managerin
Adreça: Hafenstraße 47-51, 4020 Linz Àustria
Web: www.gesundheits-clusert.at

El clúster de tecnologies sanitàries és una xarxa que comprèn tota una sèrie de
sectors empresarials per enfortir la capacitat d'R+D i la competitivitat
internacional de les empreses de tecnologies mèdiques d'Àustria.
Aquest clúster compta aproximadament amb 200 empreses, factura 411.000
milions d'euros. Entre totes les signatures comprenen la totalitat de la cadena
de valor, la qual cosa més predominen són les Contract Manufacturers,
compten amb 38.000 empleats. A continuació es mostra un gràfic que descriu
de millor manera el clúster:

113


Compta amb un organisme (Clusterland) que s’encarrega de la
promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda en la
impulsió de l’R+D dins el Clúster.

Breu descripció de les funcions de la institució
La tasca principal de Clusterland, és intensificar la cooperació entre les
empreses associades, promoure l'R+D+i, a més de la transferència de
tecnologia. Sobretot recolzar a les pimes perquè s’obrin noves oportunitats a
nivell local i internacional. En concret tracta d’escurçar les bretxes entre les

114


Universitats, empreses i institucions de salut, perquè col·laborin de manera
conjunta per obtenir noves tecnologies.

Que cerquen a Catalunya:
Cerquen obrir camins d’oportunitat de negocis amb la regió. En particular
no cerquen cap tipus d’empresa, han escollit entrevistar-se amb les empreses
que realment van veure que es podrien dedicar-se o es dediquen a les
tecnologies mèdiques. El seu objectiu d’aquesta visita és fer un anàlisi del
mercat, conèixer institucions i organismes per poder generar sinergies amb ells.

Aspectes de regulació
La majoria de les seves empreses compten amb algun estàndard de
regulació, el que més predomina és la ISO 9001, però també moltes d’aquestes
compten amb l’ISO 13485 i ISO 14001.

115

Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

More Related Content

Viewers also liked

More from removed_3d1088bf0c7bcd6fb9f43e1197bf23f5

Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya