SlideShare a Scribd company logo
PLA D'ACCIÓ PER AL
     DESENVOLUPAMENT DEL
  CONTRACT MANUFACTURING AL
SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES




  El.laborat per:   Amb la col·laboració de:         Amb el suport de:




                         Barcelona, juliol de 2009
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                                             Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................... 4
2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA.................................................................................................... 6
    2.1       ELEMENTS QUE ACREDITEN L’ELECCIÓ D'IRLANDA COM A DESTINACIÓ DEL
              VIATGE DE REFERÈNCIA ......................................................................................................................................6
    2.2       METODOLOGIA .......................................................................................................................................................9
    2.3       CONTEXT ................................................................................................................................................................10
    2.4       L’APARICIÓ DEL CLÚSTER DE TECNOLOGIES MÈDIQUES .........................................................................11
    2.5       TIPOLOGIA D’EMPRESES ....................................................................................................................................15
    2.6       FACTORS CLAU D’ÈXIT .......................................................................................................................................18
    2.7       BARRERES I REPTES DE FUTUR.........................................................................................................................21
    2.8       FACTORS CARACTERÍSTICS DEL CLÚSTER IRLANDÈS COMUNS AMB ALTRES
              CLÚSTERS INTERNACIONALS ...........................................................................................................................22
3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ......................................................................... 25
    3.1       APRECIACIÓ GENERAL DE LA JORNADA........................................................................................................27
4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT
  MANUFACTURING...................................................................................................................................... 28
    4.1       ESTRATÈGIES DE SUBCONTRACTACIÓ DE PRODUCTE...............................................................................28
    4.2       QUALITAT COMPETÈNCIA I CONFIDENCIALITAT ........................................................................................36
    4.3       TENDÈNCIA GLOBAL A LA CONSOLIDACIÓ DELS CONTRACT
              MANUFACTURERS................................................................................................................................................37
5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ...................................... 38
    5.1       FACTORS SOCIALS ...............................................................................................................................................38
    5.2       FACTORS ECONÒMICS.........................................................................................................................................39
    5.3       FACTORS TECNOLÒGICS ....................................................................................................................................40
    5.4       FACTORS POLITICS...............................................................................................................................................40
    5.5       FACTORS INDUSTRIALS ......................................................................................................................................41
    5.6       FACTORS DE CONTEXT .......................................................................................................................................42
6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A
  CATALUNYA................................................................................................................................................. 46
7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT
  MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A
  CATALUNYA................................................................................................................................................. 53
    7.1       PROPOSTA INICIAL DE PLA D’ACCIÒ...............................................................................................................53
    7.2       APORTACIONS DE LA SESSIÓ DE POSADA EN COMÚ ..................................................................................61
    7.3       REPTES DE FUTUR I PLA D’ACCIÓ: TAULA SINÒPTICA ...............................................................................68
8 ANNEXES ....................................................................................................................................................... 72
    8.1       VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA..............................................................................................................74
          Conferencia Introductiva a MedInIreland2009............................................................................................ 74
          Enterprise Ireland......................................................................................................................................... 76
          IDA-Industrial Development Agency.......................................................................................................... 81
          IMDA-Irish Medical Devices Association................................................................................................... 83
          Creganna ...................................................................................................................................................... 85
          Proxy Biomedical ........................................................................................................................................ 87
          Vistamed ...................................................................................................................................................... 89
          Real Regulatory ........................................................................................................................................... 90
          Vitalograph .................................................................................................................................................. 92
          Zerusa .......................................................................................................................................................... 94

2
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques



      Contech ........................................................................................................................................................ 96
      Takumi Precision ......................................................................................................................................... 97
      Cambus Medical .......................................................................................................................................... 99
      Technical Engineering ............................................................................................................................... 101
      Pro-Tek ...................................................................................................................................................... 103
      Arrotek Medical......................................................................................................................................... 105
      Compliance & Risk.................................................................................................................................... 106
      Trulife ........................................................................................................................................................ 108
8.2       IX JORNADA EUROPEA DE SUBCONTRACTACIÓ ........................................................................................110
      Biomatlante................................................................................................................................................ 111
      Clusterland d'Alta Àustria GmbH .............................................................................................................. 113




                                                                                                                                                            3
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




1 INTRODUCCIÓ
En un projecte anterior (“Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing
en el sector de les tecnologies mèdiques”) es va recopilar informació sobre el
Contract Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques i els clústers
de referència a nivell internacional.


Al llarg del document s’utilitzaran les paraules “Contract Manufacturing” i “CM”
com expressions intercanviables, així com “Tecnologies Mèdiques” i “TecMed”.


El present projecte pretén contextualitzar la informació indirecta obtinguda
anteriorment a un cas concret a través d’un viatge de referència, i extreure
conclusions rellevants en quant els reptes de futur i pla d’accions a emprendre
per tal de potenciar el clúster de CM en tecnologies mèdiques a Catalunya.


Per la seva excel·lència a nivell internacional, la seva proximitat geogràfica i
algunes similituds amb Catalunya (població, infraestructura logística ,...), es va
proposar examinar en detall el cas d'Irlanda, identificant en particular els factors
que van afavorir el desenvolupament del clúster TecMed, tant a nivell
administratiu / estatal com a nivell del teixit empresarial i de les universitats i
altres centres de generació del coneixement.


Tot això amb l’objectiu final d’identificar possibles oportunitats que puguin
afavorir l’aparició d’un clúster potent de contract manufacturing en tecnologies
mèdiques a Catalunya o que millorin la competitivitat de les empreses
catalanes del sector ja existents i suggereixin la possibilitat de reorientació
estratègica d’empreses d’altres sectors madurs.


Les dades recollides durant el viatge es comenten als annexes d’aquest
informe.




4
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                     Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




Com activitat complementaria al viatge, s’ha obtingut informació addicional
durant l’assistència a la IX Jornada Internacional de Subcontractació
organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, tal com es descriu al
capítol 3.


Combinant tota la informació recollida s’han identificat els factors crítics que
poden promoure i fomentar les activitats de CM en TecMed a Catalunya.


També s’ha realitzat un anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i
Oportunitats (SWOT analysis o DAFO) del sector de tecnologies mèdiques a
Catalunya. En particular s’han tingut en compte els elements determinants
identificats al clúster irlandès i quines són les mancances que impedeixen el
desenvolupament del sector. L’anàlisi DAFO es presenta al capítol 5.


Finalment al capítol 6 s’identifiquen els reptes de futur als que s’encara el
sector TecMed català, especialment a l’àmbit del Contract Manufacturing.


Tant l’anàlisi DAFO com la llista de reptes de futur constituiran el input d’unes
sessions amb tots els stakeholders per identificar possibles solucions i
concretar un pla d’acció per incrementar la competitivitat del Contract
Manufacturing i en general del sector TecMed a Catalunya; uns punts de
partida per a la discussió d’aquestes sessions es presenten al capítol 7.




                                                                               5
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                          Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA

D’acord amb els objectius de l‘estudi, aquest viatge va tenir la finalitat de:


       •   examinar la dinàmica històrica i identificar els factors d’impuls que
           han permès l’aparició d’un clúster de tecnologies mèdiques a Irlanda,
           com ara:
                      -     règim fiscal
                      -     règim normatiu i dels organismes certificats
                      -     processos de compra pública
                      -     disponibilitat de capital humà
                      -     disponibilitat de capital financer
       •   identificar best practices a CM, possiblement desarticulades per
           sector o tecnologia productiva (mecànica / electrònica / materials
           plàstics / tèxtils /...), tant en empreses consolidades o reorientades al
           sector TecMed com en start-ups.
       •   conèixer amenaces i reptes de futur que hagin identificat les
           empreses irlandeses de CM


Al mateix temps es va fer activitat de promoció de la BioRegió de Catalunya
com a porta d’entrada al sector TecMed català per donar a conèixer les
potencialitats de Catalunya en aquest camp i oferir a les entitats i empreses
irlandeses el punt de contacte per a possibles futures col·laboracions.



2.1 Elements que acrediten l’elecció d'Irlanda com a destinació
    del viatge de referència
Alguns productors de l’electrònica i d’altres sectors es van instal·lar a Irlanda al
voltant dels anys 80, atrets pel baix cost del treball, una fiscalitat favorable, una
localització geogràfica convenient entre Europa i els Estats Units i l’absència de
barreres lingüístiques amb les seus americanes. En temps més recents Irlanda,
i en particular la regió de Galway, han començat el seu gran desenvolupament

6
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                     Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




com a clúster de tecnologies mèdiques, gracies a una decisiva aposta
d’atracció d’inversió estrangera junt amb iniciatives de promoció de l’industria
autòctona.


Milestones


      1994: Boston Scientific va implantar a l’illa una fàbrica de stents a elusió
             de fàrmacs.
      1996-2000: A la Universitat de Galway (NUI Galway) es va crear sota la
             presidència del Dr Patrick F. Fottrell el Biomedical Engineering
             Science Building. El 1998 comença el nou curs de grau en
             Enginyeria Biomèdica. El 1999 s’estableix el National Centre for
             Biomedical Engineering Science.
      1999: Medtronic relleva una empresa del sector cardiovascular nascuda
             a Galway el 1982.
      2000: Va ser creada la Science Foundation Ireland amb un capital de
             686 M€ per invertir en projectes d’investigació científica.
      2003: Creganna abandona totes les seves activitats en sectors diferents
             de les tecnologies mèdiques. Ara té l’1% del mercat global de
             contract manufacturing.
      2004: SFI inverteix 15M€ per a la creació a la NUI Galway de l’Institut de
             Medecina Regenerativa (REMEDI)
      2008: Coviden, el spin out de la divisió healthcare de Tyco, va establir la
             seva seu a Irlanda.




                                                                                7
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                   Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




    Il·lustració 1: Distribució de les empreses de tecnologies mediques (font: IDA)



8
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                          Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




Actualment Irlanda1:
      -   Empra el 6% dels treballadors europeus al sector MedTech, 26000 sobre
          una població de 6 milions; Espanya dóna feina al mateix nombre per una
          població total de 7 vegades més gran.
      -   La seva exportació de tecnologies mèdiques és el 425% de la importació
          (6,600 M€ vs. 1,500 M€)
      -   15 de les 25 empreses de tecnologies mèdiques més importants a nivell
          internacional tenen operacions a Irlanda; hi ha, a més, un teixit de més
          de 100 petites empreses autòctones de caràcter innovador, tant Contract
          Manufacturers com empreses amb producte propi.



2.2 Metodologia
S’ha aprofitat la fira MedInIreland, organitzada anualment per l’agencia
Enterprise Ireland amb l’objectiu de reunir al mateix lloc els productors
irlandesos de dispositius o components per que trobin clients internacionals.


Tot el sector TecMed irlandès estava present a la fira, tant a nivell públic com a
nivell industrial, i s’ha apreciat la convergència cap a un objectiu estratègic
comú, o sigui la promoció a nivell internacional de l’excel·lència i capacitat
d’innovació de les seves tecnologies mèdiques.


Aquest any la fira ha tingut lloc el dia 21 d’octubre al Centre de Negoci de
l’Estadi de Croke Park a Dublín.


El dia anterior a la fira es va poder tenir una entrevista amb la Dra. Liz Moran,
Senior Analyst d’Enterprise Ireland per als sectors de les tecnologies mèdiques
i de la biotecnologia, contribuint així a donar un millor enfocament al viatge.




1
    Eucomed Medical Technology Brief, 2007 i IDA Ireland

                                                                                  9
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




El dia següent i amb l’ajut dels representants d’Enterprise Ireland, es va poder
concertar entrevistes d’aproximadament 20 minuts de durada amb unes
empreses prèviament seleccionades segons els següents criteris:


       Excel·lència en alguna tècnica de fabricació
       Posicionament com a Contract Manufacturer o OEM.
       Dimensió de la cadena de valor, des de proveïdors de solucions
       integrals fins a empreses focalitzades en un únic anell del procés.
       Empreses de producció o de serveis


A més, es van poder organitzar entrevistes amb representants d’entitats
publiques i governamentals.


Finalment es van aprofitar també alguns moments informals i de la
disponibilitats de les empreses als estands per recollir informació addicional.



2.3 Context

El desenvolupament industrial d’Irlanda va començar amb retard a comparació
d’altres països europeus: fins al principi dels anys 60 es tractava d’un país
enfocat al nacionalisme econòmic i al comerç amb el seu veí, el Regne Unit.
Durant els anys 60 el país va adoptar una aptitud més oberta i orientada al
mercat; la Industrial Development Authority (IDA) va buscar oportunitats cap a
l’estranger per estimular el desenvolupament industrial. Al voltant de 1970 ja hi
havia a Irlanda 350 empreses estrangeres. L’enfocament de l’IDA va ser a
empreses innovadores, d’alta tecnologia i competències. Paral·lelament hi va
haver una decidida aposta per a l’educació, especialment als sectors de
disciplines tècniques professionals i estudis universitaris de ciència, enginyeria i
administració d’empresa. Als anys 80, i no obstant l’agressiva política d’atracció
d’inversió estrangera per part de l’IDA, Irlanda encara es trobava en una
situació de crisi econòmica, amb una elevada taxa d’atur i d’emigració, sobretot
de joves, inflació i dèficit públic. Un canvi de govern, una política de creació de

10
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




consens i la millora de l’economia internacional, acompanyades per l’esforç
d’atracció d’empreses i la fiscalitat molt favorable van fer que al principi dels
anys 90 hi hagués a Irlanda un ambient favorable al creixement i que Irlanda es
convertís en l‘anomenat “Tigre Cèltic”2.


Cal posar de manifest         que no va ser el regim fiscal l’únic factor que va
promoure aquest desenvolupament. Irlanda va introduir desgravacions fiscals
pels beneficis derivats de l’exportació ja a partir dels anys 50 i la fiscalitat no es
va modificar gaire durant els 50 anys següents: als anys 80 hi havia una taxa
del 10% per a les activitats de manufactura i el 1997 es va posar la taxa
màxima d’imposició fiscal per a les empreses al 12,5%; en tots els casos es
van deixar un temps llarg de transició d’un sistema a l’altre.



2.4 L’aparició del clúster de Tecnologies Mèdiques

D’aquesta manera es va aconseguir que importants multinacionals dels sectors
farmacèutic i de tecnologies mèdiques s’instal·lessin a l’illa.


Boston Scientific va obrir una planta de producció de stent a Galway el 1994 i
Medtronic va arribar a Irlanda el 1999, quan comprà una empresa del sector
cardiovascular al costat del seu competidor.


La presencia d’aquestes grans empreses va generar un teixit de PIMES
proveïdores de productes i serveis, creades a partir d’iniciatives emprenedores
“per oportunitat”. Alguns d’aquests emprenedors eren els propis directius de les
multinacionals.


Es tractava de noves empreses molt competitives i coneixedores de les
necessitats dels seus clients; eren al mateix temps empreses 100% irlandeses,
que podien ser recolzades directament pel Govern a través de l’acció d’una

2
 Sean Dorgan, How Ireland Became the Celtic Tiger, Backgrounder n. 1945, The Heritage
Foundation, June 23, 2006

                                                                                        11
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                             Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




altra Agencia, Enterprise Ireland, dedicada al foment i la promoció de
l’emprenedoria autòctona.


L’existència d’aquest teixit tractor ha catalitzat l'interès de les universitats i
centres de recerca pel sector, establint centres formatius al costat de les
empreses, creant programes de formació en l’àmbit de les tecnologies
mèdiques d’acord amb les necessitats professionals reals i generant resultats
aplicats que es comercialitzen en forma de llicències. Aquestes llicències han
generat la creació de noves empreses irlandeses de base tecnològica generant
un cercle virtuós.


A més, es va construint una xarxa de professionals que va ser fonamental per a
l’èxit i la sostenibilitat del clúster, ja que hi havia un continu transvasament de
capital humà, coneixements i oportunitats entre les multinacionals i les PIMES.
El desenvolupament del sector de les tecnologies mèdiques ha fet que
empreses d’altres sectors s’hagin sentit també atretes cap a ell, i hagin
reorientat la seva activitat productiva cap a aquesta nova oportunitat de negoci.
Aquestes empreses disposaven ja d’una forta base de competències tècniques
desenvolupades en sectors tecnològics convencionals avançats (automoció,
aeronàutica, etc.).




               ACTORS CLAU A NIVELL PÚBLIC3


               ENTERPRISE IRELAND
               És l’agencia del govern irlandès responsable del desenvolupament i
               la promoció de l’emprenedoria irlandesa. La seva missió és accelerar
               el desenvolupament d’empreses irlandeses de nivell mundial per
               arribar a posicions fortes al mercat global, aconseguint d’aquesta
               manera un major benestar per a l’estat i les seves regions. La seva
               estratègia és fomentar el creixement de l’economia irlandesa a


3
    Font: The Irish Life Science Directory, Enterprise Ireland 2009 i webs de les entitats.

12
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
               Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




través de la innovació, la recerca i l’aplicació de la tecnologia.
Ofereix finançaments per a projectes amb una previsió d’impacte
comercial d’aproximadament 5 anys.


INDUSTRIAL DEVELOPMENT AGENCY
És l’agencia del Govern responsable per assegurar                      inversions
estrangeres directes d’alt valor i requerint competències avançades i
un entorn professional per a les activitats de negoci. L’objectiu es
atreure    i     mantenir       operacions         d’empreses    estrangeres   de
manufactura d’alta gamma, serveis globals en R+D+i, en particular
en les àrees estratègiques de les Ciències de la vida i les TIC.


SCIENCE FOUNDATION IRELAND
Va néixer com a una part de Forfás, el Consell Nacional
d’Assessorament Polític per a la Indústria, el Comerç, la Ciència, la
Tecnologia i la Innovació. Va ser constituït el gener de 1994 i es
dirigit per un consell nomenat pel Ministre d’Indústria, Comerç i
Treball.
Forfás va establir la SFI en 2000 per administrar els fons de previsió
tecnològica; després SFI es va constituir com a entitat independent
l’any 2003.
SFI proporciona suport als científics i enginyers que treballen en els
camps de la ciència i l’enginyeria que sustenten la biotecnologia, la
tecnologia de la informació i les comunicacions i l’energia sostenible i
el desenvolupament de tecnologies energèticament eficients. Té una
provisió de fons d’1,4B€ per dur a terme el pla estratègic 2007-2013.
Finança projectes amb un horitzó temporal de 15 anys.




TRAINING AND DEVELOPMENT AUTHORITY
Aquesta agencia anticipa i respon a les necessitats d’un mercat de
treball en costant canvi que empra a 2 milions de persones.


                                                                               13
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                            Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




               Opera a nivell regional i ofereix programes de formació i ocupació,
               serveis de selecció consultoria i suport per a empreses, industries,
               etc.




     Basic Research                                                                 Skill Training




                                           Policy Analysis                     Inward Investment
    Irish Owned Enterprise                   and Advice

    Il·lustració 2: relacions entre les diferents entitats (Font: presentació d’EI per a BioCAT)


Entrerprise Ireland va disposar de diversos mecanismes com accions d’impuls
al sector per a donar suport a aquest nou teixit empresarial al llarg de 4 línees
d’acció4:


      1. Comercialització de la recerca
          EI fomenta l’explotació comercial de la recerca universitària, amb
          l’ambició d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3
          convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2
          mesos.       Enterprise       Ireland       nombra         una       o   més    persones
          (Commercialisation Specialists), responsables de la comercialització de
          idees nascudes a dins dels instituts de recerca, acompanyant tot el
          procés de desenvolupament i aportant recursos i competències de valor


4
    Una descripció detallada d’aquests programes es pot trobar a la fitxa detallada de l’ entrevista
dels Annexos.


14
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                       Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




       afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisis de mercat, estratègia
       de protecció de la propietat intel·lectual, accés a recursos i a la seva
       xarxa global.


   2. Reforçament de la transferència de tecnologia
       Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció
       i concessió en llicencia de la propietat intel·lectual i industrial.


   3. Millora de la recerca aplicada
       Es pretén col·laborar amb les empreses per potenciar la recerca
       industrial i fomentar la creació de centres tecnològics a nivell regional.


   4. Iniciatives d’innovació liderades per la industria
       Es tracta de programes destinats a finançar projectes a curt o llarg
       termini demanats per adreçar una exigència especifica d’un sector
       industrial. A més, hi ha iniciatives molt focalitzades, com l’erogació d’un
       “Innovation Voucher” d’import limitat per permetre a empreses petites
       l’accés als centres de coneixement per assessorament i competències.



2.5 Tipologia d’empreses
Entre les empreses que s’han entrevistat, hi ha uns trets comuns. En primer lloc
la tipologia de productes: es tracta majoritàriament de productes d’un sol ús
d’elevada complexitat, com catèters, agulles especials, material per a
procediments de mínima invasió i components relacionats. Aquest tipus de
components requereixen procediments de fabricació complexos i d’alta
precisió.
Moltes d’aquestes empreses van sorgir per les oportunitats proporcionades per
la presencia de grans empreses multinacionals i al mateix temps per la
disponibilitat al mercat irlandès de competències en alguna de les tecnologies
especialitzades de mecanitzat, emmotllament, recobriment, etc. necessàries
per a la producció d’aquests components. En molts casos l’entrada al mercat
de dispositius mèdics va ser conseqüència d’una reorientació empresarial a
                                                                                    15
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




partir d’altres sectors, com el de l’electrònica o dels ordinadors, on els OEMs
havien deslocalitzat la producció a altres països.
Un altre tret comú es que aquestes empreses van incorporant contínuament
procediments tecnològics avançats, on en alguns casos tenen drets exclusius;
a més, es van integrant verticalment, englobant a la seva cadena de valor no
només la manufactura de parts sinó també d’una banda el disseny i el
desenvolupament i de l’altra l’assemblatge, l’esterilització i l’embalatge.
El model de negoci prevalent és per tant el convertir-se en un proveïdor de
solucions integrals per a les OEMs, que llavors només es dediquen a la recerca
d’una banda i de comercialització a l’altra banda de la cadena de valor.
Algunes empreses, com Pro-Tek i Arrotek Medical ja han arribat a oferir serveis
integrals, altres estan en procés o s’enfoquen a una part més curta de la
cadena de valor que típicament arriba fins a l’assemblatge i exclou els
processos d’empaquetatge, esterilització etc. Exemples d’empreses amb
aquest tipus de perfil són Creganna, Vistamed, Cambus Medical.
En la mateixa direcció es mou Takumi Precision, que vol arribar a abastar tots
els processos de mecanització de metall i plàstic, assemblatge, esterilització i
embalatge per a pròtesis de genoll.
Algunes empreses com Vitalograph al contrari van passar de ser una empresa
verticalment integrada a externalitzar tots els processos de producció per
convertir-se en una empresa d’investigació d’una banda i assemblatge fins al
mercat de l’altra. Van decidir externalitzar els processos productius, en el seu
cas els menys crítics de la cadena de valor, per afrontar la pèrdua de
competitivitat amb la qual s’estaven confrontant.
Pel que fa la diversificació de negoci, la majoria es dediquen exclusivament al
sector mèdic, encara que algunes (Takumi) tinguin una mínima activitat residual
en altres sectors o per a les quals el sector mèdic només és una part del
negoci (ProTek). Hi ha també casos de reorientació cap a altres sectors, quan
el producte destinat al mercat TecMed passa a ser de baix valor afegit i per tant
a estar més exposat a la competència dels països emergents (com és el cas
de Technical Engineering).




16
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




A més, hi ha unes empreses de serveis que donen suport i assessorament amb
temes regulatoris: la majoria de les empreses són molt conscients de l’entorn
normatiu, tant a nivell dels productes individuals com dels processos. La quasi
totalitat té la certificació ISO13485, i diversos estan registrats amb la FDA.


A la taula següent es dóna una visió de conjunt de les baules de la cadena de
valor de cada empresa (excloent les empreses de serveis)5:




5
 On l’empresa no va declarar de manera explicita a quines baules de la cadena de valor es
dedica, es va extrapolar a partir del contingut de l’entrevista.

                                                                                            17
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                            Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




                                                                         Desenvolupament




                                                                                                                                                                                     Emmagatzematge
                                                                                                                                                                     Empaquetament
                                                                                           Industrialització




                                                                                                                                                                                                                               Comunicació
                                                                                                                                      Assemblatge


                                                                                                                                                    Esterilització
                                                Investigació




                                                                                                                                                                                                      Distribució i
                                     FUNDACIÓ




                                                                                                                         Fabricació
                                                                                                               Compres
                                                               Disseny
                            ANY DE




                                                                                                                                                                                                                      vendes
Arrotek Medical             2006

Cambus Medical              2006

Compliance&Risk             2000                n/a            n/a       n/a               n/a                 n/a       n/a          n/a           n/a              n/a             n/a                     n/a               n/a

Contech                     1994

Creganna                    1980

Pro-Tek                     1996

Proxy Biomedical            2002

Real Regulatory             2002                n/a            n/a       n/a               n/a                 n/a       n/a          n/a           n/a              n/a             n/a                     n/a               n/a

Takumi Precision            1998

Technical Engineering       1995

Trulife                     1958                                                                                                                    n/a

Vistamed                    1998

Vitalograph                 1963                                                                                                                    n/a

Zerusa                      2003
    Il·lustració 3: any de fundació i cadena de valor de les empreses entrevistades; n/a si no aplica


  Informació més detallada de les entrevistes es reporta als Annexos.

  2.6 Factors clau d’èxit
  És de notar que el clúster irlandès no és el resultat de l’acoblament dels seus
  components actuals, sinó el fruit d’un procés de creixement orgànic, en què
  cada component ha anat ocupant el seu lloc en el moment oportú, a mesura
  que era necessari. Els factors clau que van determinar l’impuls inicial de
  formació del clúster van ser:
          La proximitat idiomàtica i cultural al mercat americà, combinada amb
          menors costos, en un moment econòmic definit.
          Ser, per tant, una plataforma idònia per arribar al mercat europeu, amb
          horaris comercials europeus.



  18
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                         Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




        L’atracció d’inversions a través d’una fiscalitat agressiva i d’accions de
        lobby focalitzades.
        Un factor mes intangible però que pot haver tingut la seva rellevància és
        el rol de lobbying de la comunitat irlandesa als EEUU.


Després, i tal com descriu Majella Giblin (investigadora del Centre for
Innovation and Structural Change, National University of Ireland, Galway) al seu
anàlisi relatiu en particular a l’àrea de Galway, tots els següents factors van ser
determinants per a l’èxit del clúster6:
        La creació d’una xarxa de professionals a diferents nivells al voltant del
        sector (aquest va ser identificat com a factor d’èxit també a l’àmbit dels
        clústers de biotecnologia7).
        La presencia d’empreses multinacionals va imposar estàndards de
        qualitat estrictes als proveïdors locals que formen part de la seva cadena
        de subministrament.
        Les universitats i els centres de coneixement formen personal d’alt nivell
        en perfils i capacitats demandats per les empreses i participen en
        projectes de col·laboració amb les empreses multinacionals. A més, a
        traves de la transferència de tecnologia i els spin-offs fomenten l’aparició
        de noves empreses de base tecnològica.
        Cadascú dels 3 actors clau del clúster (empreses autòctones,
        multinacionals i centres de coneixement) es suportat per 3 Agencies del
        Govern que actuen segons objectius compartits.
        La presencia de grans multinacionals va actuar com a factor de
        promoció i reconeixement internacional del clúster; això funciona com a
        tractor per a ulterior inversió estrangera8.



6
  Majella Giblin, Inward foreign investment and the clustering process: the case of the medical
technology sector in Ireland, Center for Innovation & Structural Change, NUI Galway, December
2008
7
  Steven Casper, Presentation for “The Shape of Things to Come” conference, Stanford
University, Jan 17-18, 2008
8
  Majella Giblin, A Balancing Act: Managing the global-local dimension of industrial cluster
through the mechanism of ‘lead’ organisations, Centre for Innovation and Structural Change,
NUI Galway,December 2008

                                                                                            19
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                           Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




        A més a més l’exposició internacional determinada per les grans
        companyies va contribuir a oferir a les PIMES l’obertura al mercat global,
        emancipant-se de la condició de monopsoni de ser un proveïdor amb un
        únic client.


Les interaccions existents entre tots els actors del clúster s’exposen en el
següent gràfic.




  Il·lustració 4: interaccions entre els actors del clúster (Elaboració pròpia a partir de M. Giblin)


La supervivència del clúster davant les deslocalitzacions previsibles de
multinacionals per efecte de la crisi actual, dependrà del grau de maduració
assolit en el moment en que aquesta eventualitat es produeixi. Potser és massa
aviat per al teixit empresarial autòcton, i això constitueix una important
amenaça, però s’observen fets positius com la recent captació de la divisió
TecMed del grup TYCO.




20
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                          Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




2.7 Barreres i reptes de futur
El model irlandès té alguns punts febles. El primer és la naturalesa de les
inversions estrangeres que van anar al país. Fins a aquest moment s’han
implantat instal·lacions eminentment productives, amb poca capacitat d'R+D
(entre el 5 i el 8%9). La presencia d’un important volum de producció va ser
positiu per l’activitat de C.M. a curt termini, però representa una amenaça per al
futur a causa de la possible deslocalització d’aquest tipus d’activitats cap a
països emergents de menor cost, especialment en el context de la crisi actual.
Llavors les empreses de C.M. podrien perdre el seu mercat local i veure’s
impulsat cap a la internacionalització en un entorn de competència creixent10.
Per a compensar aquesta amenaça s’està impulsant la creació de noves
empreses de base tecnològica amb productes propis i d’elevat valor afegit, però
això xoca amb la poca orientació empresarial dels investigadors i uns retorns
que només seran visibles a llarg termini. De totes maneres això posa un
obstacle a la deslocalització, ja que moure a altres països activitats complexes
es difícil, tant per les necessàries formació i capacitats de les persones com
pels riscos relacionats amb la protecció de la propietat intel·lectual.
Els factors d’èxit examinats abans no són ja significatius: el clúster ja ha arribat
a un clar nivell de maduresa, però segueix depenent de forma important de la
presencia de les multinacionals, de manera que l’èxit en el futur dependrà de:


        Aconseguir que les multinacionals presents desenvolupin activitats d’alt
        valor afegit a Irlanda (R+D, centralització estratègia i creació de patents,
        acords comercials globals...) mitjançant una política fiscal agressiva tal
        com es va fer anteriorment amb la producció per a retenir aquestes al
        país, davant de possibles deslocalitzacions productives.
        Seguir amb la internacionalització de la base d’empreses de C.M.
        existents, mantenint a Irlanda un enfocament de suport integral a
        empreses autòctones, especialment les de nova creació.


9
  EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster, Ireland”, 2008
10
   Alguns exemples dels resultats en aquesta direcciò són la presencia entre els visitants de la
fira d’altres delegacions espanyoles, italianes, xineses, etc.

                                                                                              21
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                       Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




       Continuar creant un teixit empresarial propi i d’alt valor afegit, que exploti
       l’estoc de coneixement desenvolupat per les universitats i instituts
       tecnològics irlandesos, creant nous productes i serveis per al sector de
       tecnologies mèdiques.
       Disposar d'un clúster menys dependent de l’inversió estrangera, amb un
       complet ecosistema de companyies autòctones, organitzacions i
       professionals qualificats: empreses amb producte propi, empreses de
       serveis en normatives i regulació del sector, empreses CM (mecànica de
       precisió, electrònica, plàstics, injecció de plàstics, motlles i matrius,
       envasos i embalatges, etc), empresa amb productes propi (in vitro, un
       sol ús i equips mèdics), centres de formació, universitats, instituts
       d’investigació, associacions de clúster i organismes governamentals
       compromesos amb el sector.


A més, entre els reptes de futur s’assenyalen la promoció de l’educació
científica i tècnica per afrontar la possible escassetat de personal d’alt nivell, les
iniciatives per mantenir i incrementar la cultura d’innovació.


Finalment Sharon Higgins, Directora de l’IMDA, va comentar que es pretén que
el lema “dissenyat i fabricat a Irlanda” es converteixi pels dispositius mèdics en
una marca sinònim de qualitat, semblant al que representa el “made in Italy” pel
que fa la moda o els cotxes esportius.



2.8 Factors característics del clúster irlandès comuns amb
    altres clústers internacionals
A partir de les consideracions anteriors, es poden identificar alguns elements
del clúster irlandès que a més són comuns amb altres realitats, com a
Dinamarca, Baden-Württemberg, Massachussets o Minnesota. Es fa referència
en particular a 4 punts del framework que va utilitzar el prof. Michael Best
(Professor Emeritus, Director del Center for Industrial Competitiveness de la




22
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                         Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




University of Massachussets Lowell) per al seu anàlisis del clúster de
Massachussets11.


     1. Desenvolupament de la tecnologia i “producte tractor”
       La major part de l’activitat de manufactura a Irlanda es concentra al
       segment d’elements complexes per a aplicacions cardiovasculars i
       procediments de mínima invasió. Hi ha per tant un focus de producte.
       Una situació semblant es va donar a Dinamarca, on el clúster de
       tecnologies mèdiques es especialitzat en dispositius per a l’audició, a
       Baden-Württenberg, amb dècades de experiències en eines per a la
       cirurgia, o a Minnesota, on el sector es mou al voltant de la Gestió del
       Ritme Cardíac (Cardiac Rhythm Management). Només                               va ser
       posteriorment que la indústria es va diversificar a altres sectors propers
       per cercar noves oportunitats.


     2. Domini d’una tecnologia i innovació tecnològica
       Hi ha a Irlanda una historia de competències especifiques, en un principi
       no acadèmiques, en el sector del treball del metall i del plàstic que es va
       aprofitar per a les necessitats de la producció dels nous productes. La
       innovació, més que al producte en si mateix, s’enfoca a la tecnologia
       incorporada al producte i a les tècniques per a la seva producció.


     3. Inversió estrangera
       La captació d’inversions estrangeres directes per part de grans
       empreses multinacionals a través d’unes condicions fiscals favorables va
       ser el primer motor per al desenvolupament del sector de tecnologies
       mèdiques a Irlanda. Un altre exemple d’atracció d’inversió és el de
       Massachussets, on empreses estrangeres van invertir aprofitant de la
       disponibilitat de competències tecnològiques radicades a la regió en
       sectors      com       a      l’òptica      o     el      processament       d’imatges.
       La presencia de grans empreses multinacionals té a més, com es va

11
 Michael H. Best, Regional specialization and Cluster Drivers: Medical Devices in
Massachussets, Business and Economy History On-Line, vol. 3, 2005

                                                                                           23
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




       comentar, l’efecte positiu de donar-li visibilitat i reputació internacional al
       clúster.


     4. Sistema Obert d’innovació i desenvolupament de producte
       El sorgir de nous models de negoci permet a les empreses de focalitzar
       les seves activitats de recerca i innovació als sectors de la seva
       especialització i subcontractar les parts menys critiques en un model
       d‘activa i continuada col·laboració amb els partners. D’aquesta manera el
       sistema    tradicional      de      disseny       i    prototipatge   intrínsec   al
       desenvolupament de nous productes s’ha descentralitzat.




24
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ

Al matí del dia 22 d’octubre del 2009, es va dur a terme a Barcelona la novena
junta de subcontractació europea organitzada per la Cambra de Comerç de
Barcelona. En aquest esdeveniment es van congregar 61 empreses
estrangeres (de les quals 5 eren especialistes en tecnologies mèdiques i les
restants eren del sector automoció, aeronàutic, entre d’altres) de Països com
Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, , Itàlia, Romania,
Rússia , Eslovàquia, Suïssa i el Regne Unit. L’objectiu d’aquest esdeveniment
era reunir empreses contractistes amb possibles companyies clients de la
Regió.


Previ a l’esdeveniment, es van convidar les 61 empreses estrangeres
participant a seleccionar d’un llistat de 103 empreses catalanes les que li
poguessin interessar com a subcontractistes. Durant l’esdeveniment es van
organitzar petites entrevistes d’un màxim de 30 minuts entre el contractista i
subcontractista seleccionat anteriorment.


Es va aprofitar dels intervals entre aquestes reunions per fer una curta
entrevista a les empreses contractistes de Tecnologies Mèdiques sobre el que
estan cercant a Catalunya i Espanya.


A continuació s’anomenen les 4 empreses de tecnologies mèdiques i la
institució convidada:


   •     Gesundheits-Cluster;           Clusterland        Oberösterreich     GmbH:   és   el
         Representant del grup més important del sector mèdic d'Àustria.
   •     VAMED engineering: companyia austríaca que desenvolupa projectes
         del sector salut a nivell mundial, com gestió d’equip mèdic i hospitals.
         (No va assistir)
   •     VAMED Standortenwicklung und Engineering GMB & CO KG:
         Multinacional austríaca líder en la planificació, gestió i establiment de

                                                                                           25
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




         complexos hospitalaris i estructures sanitàries orientats al fenomen del
         turisme mèdic. (No es va poder entrevistar)
     •   Wild   GmbH:     Empresa         austríaca       experta         en   optomecatrónica.
         Desenvolupa i produeix semiconductors i microsistemes per a la
         indústria mèdica. (NO va assistir)
     •   Biomatlante: Empresa francesa amb mercat multinacional de materials
         substituts d’os. Posicionada com a líder de companyies R + D, fabricant i
         comercialitzadora de productes per a traumatologia i de cirurgies
         ortopèdiques. Fabrica dispositius mèdics amb la seva pròpia etiqueta o
         sota etiquetes privades o OEM.


Durant l’esdeveniment, es van poder obtenir informació directa només d’una de
les empreses (Biomatlante) i de la institució (Gesundsheits-Cluster).


Biomatlante es dedica a la fabricació de substitut d'os, implants de col·lagen i
enginyeria de teixits per a l’ortopèdia i els implants dentals. Van néixer gracies
al treball de transferència de tecnologia amb l'Institut National de la Santé et de
la Recherche Médicale. Abasten tota la cadena de valor, des d’R + D fins a la
comunicació, mentre que compten amb una xarxa de distribuïdors i
intermediaris localitzats en diferents països del món. Dintre de la seva visió
estratègica, l'outsourcing és una eina per a l’expansió i el posicionament en el
mercat de l’empresa subcontractada. En particular cerquen                          a Catalunya
subcontractistes d'R+D i producció d’instrumentari quirúrgic d’ortopèdia, per
poder vendre el substitut d’os i les eines per a la intervenció quirúrgica al
mateix temps.


Pel que fa Clusterland, es tracta d’un organisme que s’encarrega de la
promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda a la
impulsió de l'R+D dins del Clúster. Tracten d’escurçar les bretxes entre les
universitats, empreses i instituts de salut, perquè col·laborin de manera
conjunta per a obtenir noves tecnologies. Agrupen aproximadament 200
empreses, que entre totes abasten la cadena de valor sencera, i la tipologia


26
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                     Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




que més predomina és la de Contract Manufacturer. Han vingut a Catalunya
amb la intenció d’obrir camins d’oportunitat de negoci amb la regió, fer un
anàlisi del mercat, i conèixer institucions i organismes per establir
col·laboracions.


Pel que fa els aspectes de regulació, ambdues entitats li donen destacable
importància: Biomatlante va comentar que la certificació no és un requisit
imprescindible però serveix per a donar una imatge de credibilitat; si fos que
l’empresa no tingués cap certificació, hauria de ser molt capaç i atractiva en les
seves habilitats de manufactura i productes per ser subcontracta. De manera
semblant, la majoria de les empreses del clúster austríac compten amb algun
estàndard de regulació, majoritàriament l'ISO9001, però també en molts casos
l’ISO13485 i l’ISO14001.



3.1 Apreciació general de la jornada

Es va poder apreciar que les empreses de tecnologies mèdiques eren unes de
les més sol·licitades, ja que tenien les agendes plenes; això pot significar de
manera indirecta que la regió és atractiva per als contractistes i al mateix temps
els subcontractistes es veuen interessats a entrar en aquest mercat. Hi ha
alguns reptes que s’han d’afrontar (barrera de la llengua i certificacions, entre
altres), però hi ha també perspectives de futur per la dinàmica i el interès que
es va veure per part de les dues persones entrevistades.




                                                                               27
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                          Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES                                              GLOBALS      DEL
  CONTRACT MANUFACTURING

La subcontractació és una de les dues possibles respostes a la pregunta que
es fa abans de començar qualsevol activitat tant industrial com de serveis, és a
dir "make or buy?".12
Amb la creixent pressió del mercat sobre les línees de producte més madures i
la contemporània necessitat d’innovació, el CM representa una oportunitat per
a les OEMs per orientar la seva capacitat a la cerca de nous productes i noves
solucions13.
En el cas per tant que aquesta reflexió estratègica porti a la conclusió que la
millor opció és la d’utilitzar un proveïdor extern a l’empresa, hi ha diferents
escenaris possibles segons l’abast dels serveis a subcontractar.


En aquest apartat s’analitzen diferents estratègies de subcontractació, posant
en evidència els avantatges i punts crítics.

4.1 Estratègies de subcontractació de producte
Pel que fa la subcontractació de producte es poden identificar cinc estratègies
diferents:
          la subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor
          la subcontractació per volum
          la subcontractació integral a un proveïdor únic
          la subcontractació integral una xarxa de proveïdors especialitzats
          establir una col·laboració que abasta tota la cadena de valor, del disseny
          fins al mercat (enginyeria concurrent).


A la Il·lustració 5 es presenta una visió d’a quines baules de la cadena de valor
s’adrecen aquestes diferents estratègies, mentre que a la
Taula 1 hi ha una visió de conjunt dels pros i contres de cadascuna.


12
     Veure també B. Rothery, I. Robertson, Outsourcing, Editorial Limusa-Noriega, 1996
13
     J. Whitney, Supply Chain Evolution, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2008

28
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                           Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




     1. Subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor
     Aquest tipus d’estratègia cerca les solucions dins d’una baula específica de
     la cadena de valor. En aquest cas el fabricant externalitza a un proveïdor un
     procés per al que no té capacitat interna. Un exemple típic és que les OEMs
     subcontractin els processos d’esterilització i embalatge, pel fet que hi ha
     poques empreses que tinguin espais o instal·lacions adequades (sales
     blanques) o que estiguin disposades a invertir-hi recursos.
     Un altre exemple és el cas de la producció de prototipus per a la realització
     de test o proves clíniques del producte: l’empresa fabricant cerca algú que
     s’encarregui del disseny i/o desenvolupament previ a l’efectiva
     industrialització del producte, de manera que es pugui accelerar el time to
     market de nous dispositius, la qual cosa és crítica per a la posició al mercat
     de les start-ups14.


     2. Subcontractació per volum
     Aquesta pràctica és gairebé exclusiva de les grans OEMs, les quals tenen
     dimensió i capacitat per al mercat global i cerquen socis proveïdors per a les
     fases de fabricació, assemblatge i embalatge, que siguin capaços de
     manejar la producció en grans volums amb una mà d’obra a menor preu en
     països emergents, com per exemple la Xina, l’Índia i alguns països
     llatinoamericans. Aquest tipus de subcontractació s’ha anat generant també
     a causa de la creixent demanda de tecnologia mèdica a aquests països i
     representa una gran oportunitat d’establir-se en mercats de gran població en
     els quals hi ha a vegades un regim fiscal favorable15.
     D’altra banda, a causa de la sofisticació que tenen certs productes, les
     OEMs no han arriscat la subcontractació d’aquests productes en aquests
     països. Subcontracten en general equips senzills, de baix valor afegit i que



14
 C.M. Cheek in Roundtable: Medtech Outsourcing, MX Extra, Autumn 2007
15
 T. Murphy in C. Delporte, Charting the Course of Full-Service Outsourcing, Medical Product
Outsourcing- MPO Magazine, May 2009

                                                                                          29
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                        Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




     necessitin producció a gran escala. En el cas de l’Índia, també hi ha una alta
     demanda de subcontractació de software.
     A més, encara que la subcontractació a països emergents sigui una pràctica
     molt comú, hi ha riscs concrets d’exposar-se a subtracció de la propietat
     intel·lectual i competència deslleial (veure també 4.2).


     3. Subcontractació integral
     En aquest cas es subcontracta tota la part industrial i productiva (disseny,
     fabricació, muntatge, embalatge, etc.).
     No es requereixen inversions internes de capital en aquests processos:
     l’empresa OEM només ha de fer el seguiment dels seus socis proveïdors.
     Algunes empreses, amb l’objectiu de reduir les seves inversions en els
     processos de fabricació i embalatge, venen les plantes senceres als
     proveïdors per dedicar-se de millor manera als extrems de la cadena de
     valor. Aquesta pràctica és la tendència predominant en el mercat: tant les
     grans OEMs, com les start ups (generalment sorgides de centres de recerca
     i amb recursos que no permeten grans inversions) cerquen un “one stop
     shop”.
     Amb un sol partner interlocutor hi ha una millor coordinació del servei durant
     tot el procés, es millora l’eficiència del mateix i es disminueix el time to
     market. D’altra banda s’han de considerar certs aspectes com el fet de que
     hi ha d’haver una coordinació i/o comunicació constant entre tots els
     processos i que no tots els proveïdors tenen les capacitats per a fer-ho.
     També pot resultar difícil trobar una empresa que sigui excel·lent en tots els
     serveis que ofereix. El proveïdor de serveis integrals podria no tenir alguna
     capacitat específica que fos requerida per una empresa de tecnologia
     mèdica. Certs materials i components podrien requerir una fabricació o
     embalatge especialitzat que només fos possible aconseguir amb un conjunt
     de proveïdors especialitzats (veure el punt 5).


     4. Enginyeria concurrent




30
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                   Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




Dins del marc de la subcontractació integral es pot destacar el paper de
l’enginyeria concurrent. Aquesta pràctica consisteix en un treball més estret
entre l’empresa fabricant i el CM: es tracta de realitzar els processos d’R+D i
de fabricació d’un nou producte de manera simultània. Els enginyers de
producció i disseny de les dues empreses s’ajunten per generar des de la
fase primerenca un nou dispositiu en totes les seves etapes productives fins
a l’embalatge, esterilització i emmagatzematge. Això permet reduir el time to
market del producte, ja que molts dels elements del procés de fabricació
s’han anat definint en fase de concepte. La conseqüència d’aquesta
dinàmica de treball és un estret lligam entre els socis, una major
col·laboració de treball i un més elevat valor afegit al procés de contract
manufacturing. S’optimitza la comunicació i es disminueixen els assumptes
legals, que queden resolts des del començament de la col·laboració.


5. Xarxa de proveïdors especialitzats
En contraposició a l’enginyeria concurrent, es pot usar una xarxa de
proveïdors, cadascú dels quals és especialitzat en un nínxol de mercat
concret. El fabricant pot aconseguir resultats d’alta qualitat escollint per a
cadascun dels processos aquell proveïdor que cobreixi millor les seves
necessitats. Aquests proveïdores ofereixen més alternatives i flexibilitat a les
operacions de fabricació i embalatge. Per part del fabricant això requereix un
major esforç en vigilància i coordinació i el risc que hi hagi algun problema
en alguna part de la cadena de proveïdors també és més gran.




                                                                             31
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                       Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




                     Subcontractació
                        Integral:
                       •one stop shop
                    •xarxa de proveidors
                        Enginyeria
                        concurrent




            Subcontractació                            Subcontractació
            d‘una sola baula                                per
                                                           volum


                    Il·lustració 5: estratègies de Contract Manufacturing


Actualment molts fabricants (generalment els grans) utilitzen una combinació
d’aquestes estratègies. Realitzen internament els processos claus, com la
concepció del producte i l’R+D, i van subcontractant algunes baules en funció
del nivell d’especialització del contract manufacturer per a la fabricació del nou
dispositiu. Després que el producte hagi arribat a una certa maduresa,
tendeixen a subcontractar a empreses dedicades a la producció en volum i
cerquen centrar les seves competències en els dos extrems de la cadena de
valor, deixant totes les baules intermèdies al contract manufacturer.




32
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                                                                                  Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




                                        Risc per l’OEM                                                   Avantatge per l’OEM                                          Esforç

                   En general baix, sobre tot si ha al mercat molts               Externalitzar els processos que serien massa cars fer     Baix: es tracta d’establir clarament els estàndards de
                   proveïdors capaços d’oferir el servei                          internament o pels quals no es té capacitat o             qualitat e nivell de servei
Subcontractació
                                                                                  competència (esterilització, embalatge,...)
d’una sola baula
de la cadena de
valor

                     Possible baixa qualitat del producte                            Reducció dels costos                                   Mitjà, relacionat sobre tot amb els controls de qualitat i
                     Potencials problemes en la protecció de la P.I. i risc de       Penetració en nous mercats                             amb la gestió d’operacions en altres països.
                     competència deslleial, sobre tot en països emergents
Subcontractació
per volum



                   Elevat:                                                           Concentrar-se en els processos clau                    Mitjà en la fase inicial de la relació, després baix si
                     Dependència de un únic proveïdor                                Minimitzar inversions i immobilitzacions materials     s’estableix una relació de confiança amb el proveïdor i
                     Barreres que dificulten el canvi de proveïdor                   Possibilitat de comptar sempre amb la tecnologia més   aquest és sòlid
                     (coneixement mutu de les respectives capacitats i               actual
Subcontractació
                     necessitats, processos conjunts ja assimilats, relacions
integral
                     personals, aversió al risc,...)
                     Exigències de flexibilitat de l’OEM difícils de transferir
                     al CM
                     Protecció de la P.I. i competència
                   Potencialment elevat: un problema en una baula                 Usar per a cada baula el proveïdor d’excel·lència         Elevat, és necessària la coordinació de molts actors
                   repercuteix en totes les successives
Xarxa de
proveïdors
especialitzats


                   Baix: el desenvolupament conjunt es fa expressament            Optimització del procés en cada fase                      Elevat: es necessita un esforç de col·laboració continua
                   per prevenir els problemes i per reduir al mínim els riscos
                   en fase de producció
Enginyeria
concurrent




                                                                             Taula 1: pro i contra de les diferents estratègies de CM
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




                                                  35
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




4.2 Qualitat competència i confidencialitat
Un punt crític de la relació de subcontractació és el de la qualitat dels
productes: com està fora del seu control directe, els OEMs tenen una aptitud
molt prudent respecte als sistemes d’assegurament de la qualitat dels
proveïdors. No obstant, el proveïdor no només te interès en assegurar la
qualitat del producte sinó també en tenir el millor equipament per fer-ho.
Normalment els CM actualitzen més sovint els equipament i instal·lacions que
els OEMs, la qual cosa es tradueix al mateix temps en una millor qualitat. El
nivell d’experiència i de coneixement del proveïdor normalment és també més
alt que el de l’OEM per la varietat de productes i projectes realitzats.
Pel que fa als aspectes legals, no només la certificació i el marcat del producte
son importants: els grans fabricants de dispositius mèdics cerquen socis que
puguin mantenir adequadament protegida la seva propietat intel·lectual i no
arribin a fer-li competència.
Alguns OEMs temen que el proveïdor de serveis integrals acabi tenint massa
experiència i coneixement dels seus processos i tecnologies i que pugui no
mantenir la confidencialitat d’aquestos amb altres empreses competidores o
entrar en el mercat ell mateix com a competidor. No obstant, en general, les
empreses de disseny i fabricació contractades consideren molt seriosament el
tema de la confidencialitat doncs és la base de la naturalesa del seu negoci.
També el fet que el proveïdor tingui coneixement de productes similars pot
resultar un avantatge per l’OEM, especialment en la reducció del temps de
desenvolupament.
Acords acurats de confidencialitat, adequada informació tècnica, claredat en
l’assignació de les patents i el compromís ètic que prohibeix al proveïdor de
solucionar el mateix problema per clients diferents ofereixen el mateix grau de
protecció que un programa de desenvolupament intern. D’altra banda, alguns
OEMs volen signar acords unilaterals de propietat intel·lectual i es resisteixen a
fer acords bilaterals que protegirien també la tecnologia del proveïdor. Aquest
fet limita la capacitat per part del proveïdor de servir als clients perquè no es
poden arriscar usant les tecnologies més avançades per solucionar els seus
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                       Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




problemes.16 Encara que les OEMs siguin conscients de que és lo que es
poden permetre posar en mans de la CM per tal que no violin el seu dret de
propietat intel·lectual (PI), molts aspectes menys crítics i necessaris estan
basats en la confiança que aquesta informació es guardi d’una manera
confidencial.



4.3 Tendència global a la consolidació dels Contract
    Manufacturers
El creixement ràpid del sector de contract manufacturing, la seva fragmentació i
la demanda creixent de proveïdors de serveis integrals determinen la tendència
a la integració dels contract manufacturers.17 Els proveïdors integrals intenten
guanyar noves capacitats i quotes de mercat en part gràcies a les adquisicions;
així mateix els proveïdors especialitzats també augmenten la seva presencia de
mercat i integren noves capacitats.
La consolidació és positiva tant pel fabricant de medical devices com pel
contract manufacturer. D’una banda la fragmentació fa difícil escollir la solució
optima i pot obligar a col·laborar i coordinar molts proveïdors. D’altra banda la
consolidació fa que sigui més senzill implementar i oferir solucions de
subcontractació integral. La consolidació pot atraure nou capital i experiència al
sector a través de injeccions de capital i transvasament d’experiència en la
subcontractació per part d’empreses d’altres industries.




16
   Christina Elston, Myths and Misconceptions in Medtech Outsourcing, Medical Device and
Diagnostic Industry, jul 2004
17
   Ben Dunn, The Changing Shape of Medtech Outsourcing, MX – Business Strategies for
Medical Technologies Executives, jul-ago 2007

                                                                                           37
5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES
  MÈDIQUES CATALÀ

Amb la informació recollida s’ha realitzat un anàlisi intern/extern del sector
segons la metodologia DAFO (o SWOT per les seves inicials en anglès),
agrupant els resultats a una taula, amb l’objectiu de detectar àrees d’actuació
on desplegar el pla d’acció per al desenvolupament del sector TecMed en
general i del Contract Manufacturing en particular.
Les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats s’han classificat segons els
diferents factors que influencien el sector:


       Socials, relacionats amb factors demogràfics, culturals, hàbits, etc.
       Econòmics, determinats per la conjuntura actual nacional i internacional
       Politics, deguts a les eleccions i direccions que tenen les agendes del
       Govern i l’Administració Pública.
       Tecnològics, influenciats per el desenvolupament de noves tecnologies,
       automatització de processos, etc.
       Industrials, més estrictament relacionades amb el mercat específic de
       les tecnologies mèdiques, les seves estratègies i modalitat de producció
       i comercialització i el seu entorn empresarial i productiu.
       Ambientals, que són aquells que només depenen de l’entorn i d’altres
       característiques del país (com pot ser la presencia de centres de recerca
       o d’hospitals d’excel·lència, ....).



5.1 Factors Socials
Pel que fa les forces socials, es detecta que els aspectes d’envelliment de la
població i l’atenció i les expectatives més elevades pel que fa a la qualitat de
vida i la salut poden oferir noves oportunitats de desenvolupament i
comercialització de dispositius. Hi haurà una part rellevant de població feta de
gent gran, amb elevada prevalença de malalties o condicions cròniques
relacionades amb l’edat que es podrà quedar a casa seva, el que suposa un
increment del confort i la qualitat de vida comparat amb un hospital o un institut


38
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                     Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




de cures. D’altra banda això posarà molta pressió sobre el sistema públic de
salut, tan pel que fa en el seu finançament com la provisió de serveis.

5.2 Factors Econòmics
Forces semblants actuen també a nivell econòmic, ja que la disminució dels
tractaments hospitalaris a favor de l’àmbit domiciliari és un factor important de
disminució de costos i això pot proporcionar oportunitats i obrir nous mercats.
De manera similar hi haurà als països en vies de desenvolupament una
obertura de nous mercats degut a l’accés de nous segments de població als
serveis sanitaris; en aquest context Espanya i Catalunya poden estar ben
posicionades pel que fa a l’àrea d’Hispanoamèrica.


Paral·lelament a nivell econòmic hi ha una multitud de factors que representen
amenaces pel sector TecMed en general i pel CM en particular degudes a la
conjuntura actual. La crisi determina la disminució del creixement al sector
sanitari, especialment pel que fa a les inversions en alta tecnologia, la pressió
per reduir costos i per tant menor capacitat d’inversió i compra per part de les
organitzacions sanitàries. Així mateix les fonts de finançament actuen de
manera molt prudent en temps de crisi: el capital risc s’orienta a la inversió en
fases finals del procés innovador i a la innovació incremental per disminuir els
riscos, i això retarda el desenvolupament de productes potencialment tractors
del sector.


De totes maneres, si bé pateix els efectes de la crisi, les activitats econòmiques
relacionades amb la salut es demostren més resistent que altres àmbits, com
per exemple l’industria de l’automòbil o l’electrònica de consum. A més hi ha
dins del marc legal, mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial a
Universitats i altres institucions, com per exemple l’assignació de drets de
propietat intel·lectual o industrial als treballadors, i un marc fiscal per a l’R+D
que és considerat un dels mes favorables de la UE, encara que de complexa
aplicació per a la PIME.




                                                                                39
Això, no obstant sigui un element de fortalesa, no ha estat suficient per al
foment d’aquest sector, on hi ha molts actors ja ben posicionats al mercat
global. Paral·lelament les OEMs demanen als CMs solvència tècnica,
coneixement del marc regulatori i estabilitat financera: això afavoreix empreses
de CM ja consolidades en front d’empreses reorientades o start-ups. Una
reorientació massiva de fabricants provinents d’altres sectors disminuiria els
preus i limitaria els marges en una condició d’alentiment econòmic, on totes les
politiques d’expansió estan aturades.

5.3 Factors tecnològics
En aquest àmbit s’identifiquen principalment les oportunitats derivades de la
convergència de tecnologies mèdiques, fàrmacs i biotecnologia en dispositius
combinats, nous sistemes d’administració, nano-tecnologies etc. que poden
oferir noves oportunitats, així com els sectors dels nous materials i materials
biocompatibles. Un rol important el pot tenir el sector químic, on hi ha a
Catalunya competències molt fortes i consolidades.
Cal esmentar que bé que hi hagi un entorn molt fort de recerca en tecnologies
mèdiques i àrees relacionades, l’orientació al mercat d’aquestes activitats es
gairebé escassa i pot permetre un procés de deslocalització de l’R+D tal com
va passar amb la producció, que ara es du a terme majoritàriament a països
emergents.

5.4 Factors politics
Pel que fa els factors politics , existeix un ambient favorable per a la compra de
tecnologia innovadora, que desafortunadament no s’aprofita de manera
suficient. A més, ja fa anys que l’Administració pública va desenvolupant
mecanismes d’ajudes i suport de les PIMES, sobretot les NEBTs i les empreses
de caràcter innovador nascudes en àmbits acadèmics.
La complexitat del marc regulatori pot oferir nínxols d’oportunitat per al
desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit i l’actual situació
legal és atractiva per a serveis com els de telemedicina.
Per contra el marc regulatori pot determinar major complexitat administrativa i
el dilatar-se del temps d’introducció al mercat, especialment amb la manca d’
un organisme notificador eficient. Un altra gran amenaça s’adreça al mateix

40
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                     Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




organisme dinamitzador de la BioRegió, si no disposa de suficient poder, suport
polític o recursos per poder actuar de manera eficaç.

5.5 Factors industrials

A nivell industrial el primer gran obstacle per al desenvolupament d’un sector
de Contract Manufacturing a Catalunya es sens dubte l’absència d’un teixit de
OEMs autòctones que pugui fer de tractor. L’escassa activitat que existeix de
CM (com per exemple el disseny i producció de prototips) sol ser una activitat
secundaria i complementaria d’empreses que tenen un altre enfocament
productiu. Les fortes competències a altres sectors ferien del CM en
tecnologies mèdiques una atractiva oportunitat de reorientació, però això és
difícil per l’existència de barreres d’accés, com el coneixement del marc
regulatori o la corba d’aprenentatge necessària per convertir-se en un CM
atractiu a nivell internacional. A més, l’activitat de subcontractació en múltiples
mercats, alguns dels quals es poden veure afectats per la crisi, pot ser un factor
d’inestabilitat financera i constituir un factor d’exclusió per l’OEM, que cerca
empreses solides, solvents i amb visió estratègica a llarg termini.


La tendència dels OEMs és concentrar-se en solucions integrals, pel que estan
consolidant i reduint la seva base de proveïdors. A més a més pot ser que
l’actual situació econòmica porti els OEMs a tornar a interioritzar alguns
processos, ja que amb la reducció de la producció disposen d’un excés de
capacitat. Finalment les subcontractacions de productes en grans volums, amb
baixa tecnologia i intensius en ma d’obra es desplacen cada cop mes cap a
països emergents.


Tot això pot fer difícil que empreses catalanes es puguin proposar com CM.
D’altra banda però cal no oblidar-se que a Catalunya hi ha gran competència
pel que fa algunes disciplines industrials, com l’automatització de processos,
l’enginyeria de sistemes, la realització de prototips i series curtes. A més
aquestes competències s’han desenvolupat també a dins de sectors d’elevada
regulació i estàndards de qualitat, com a l’aeronàutic, el farmacèutic o

                                                                                41
l’automoció. Aquest estoc de recursos i competències permet també una
reducció de la inversió inicial requerida en capital humà i financer necessària
per entrar com a CM a dins d’un sector d’aquesta complexitat.
Cal afegir que la provisió de solucions integrals és la manera habitual de
treballar de les petites OEMs, que no disposen de recursos de capital suficient
per immobilitzar en activitats de manufactura i es focalitzen en les activitats de
recerca i desenvolupament de nous productes.
D’altra banda hi ha nínxols d’alta especialització dintre de la cadena de valor
que també les grans OEM tenen la tendència natural a subcontractar i que es
poden aprofitar per part de qui en tingui coneixement i expertise.

5.6 Factors de context
Cal esmentar l’entorn d’avantguarda en recerca bàsica en tecnologies
mèdiques i disciplines relacionades (bioenginyeria, ciències de la vida, etc.) i la
presencia d’un organisme dinamitzador com a BioCAT, que sens dubte
constitueix un factor de fortalesa. Això i la vocació innovadora de les
organitzacions sanitàries obre oportunitats pel que fa a la creació de spin-offs i
ofereix un banc de prova a les noves tecnologies per la seva experiència i
excel·lència a l’àmbit de la recerca clínica.
A mes hi ha un entorn d’infraestructures, com per exemple el port de Barcelona
o l’aeroport internacional, que constitueixen un ulterior element facilitador de
l’activitat industrial a Catalunya.


D’altra banda, hi pot haver resistència al moment de promoure la innovació, ja
que el sistema de salut pot orientar-se cap a tecnologies consolidades. A més a
més la “marca Barcelona”, que sempre es presenta com un dels punts forts de
Catalunya (qualitat de vida, clima mediterrani, ambient ideal per fer negoci,...)
pot arribar a perdre el seu atractiu si no es solucionen alguns episodis de mala
imatge per la ciutat (robatoris, prostitució, degradació urbana).


S’han d’afegir com a elements de debilitat certa manca              de coordinació i
cooperació entre els agents existents, l’escassa orientació al mercat del món
acadèmic i la manca        de perfils professionals intermedis. A més, el limitat


42
Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract
                      Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques




coneixement de l‘idioma anglès constitueix una barrera per competir i aprofitar
oportunitats a nivell internacional.




                                                                            43
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya
Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

More Related Content

Viewers also liked

Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...
Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...
Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Wonderfull World
Wonderfull WorldWonderfull World
Wonderfull World
José Quispecahuana
 
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
2014 Report on Social Recruiting
2014 Report on Social Recruiting2014 Report on Social Recruiting
2014 Report on Social Recruiting
Paolo Alessandrini
 
Howfortunateweare
HowfortunateweareHowfortunateweare
Howfortunateweare
AN7ONYO
 
Fotos De Marte 2008
Fotos De Marte 2008Fotos De Marte 2008
Fotos De Marte 2008AN7ONYO
 
L'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
L'aliança de la nanobiomedicina a CatalunyaL'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
L'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
多背一公斤出壳报告080804
多背一公斤出壳报告080804多背一公斤出壳报告080804
多背一公斤出壳报告080804vshowyy
 
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008Denis Petelin
 
My Presentation
My PresentationMy Presentation
My Presentation
ricardo_powerpoint
 
Bitz End User Training Powe Point
Bitz End User Training Powe PointBitz End User Training Powe Point
Bitz End User Training Powe Point
carolinabutton
 
Momentsalavida 1210002746293600 9
Momentsalavida 1210002746293600 9Momentsalavida 1210002746293600 9
Momentsalavida 1210002746293600 9vicentcerda
 
Creativity in the language classroom with Animoto
Creativity in the language classroom with AnimotoCreativity in the language classroom with Animoto
Creativity in the language classroom with Animoto
mickstout
 
CDVE 2011 - A Model for Collaborative Scheduling Based on Competencies
CDVE 2011  - A Model for Collaborative Scheduling Based onCompetenciesCDVE 2011  - A Model for Collaborative Scheduling Based onCompetencies
CDVE 2011 - A Model for Collaborative Scheduling Based on Competencies
Tomasz Kajdanowicz
 
Biology misconception
Biology misconceptionBiology misconception
Biology misconception
Mei Ping
 
Core4 discipline
Core4 disciplineCore4 discipline
Core4 discipline
Neeraj Mahajan
 
Tania Villares / Unirisco Galicia
Tania Villares / Unirisco GaliciaTania Villares / Unirisco Galicia
Tania Villares / Unirisco Galicia
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
The Internet: A free and easy teaching tool
The Internet: A free and easy teaching toolThe Internet: A free and easy teaching tool
The Internet: A free and easy teaching tool
mickstout
 
Berita Lensa Optifog1
Berita Lensa Optifog1Berita Lensa Optifog1
Berita Lensa Optifog1
mistertipr
 

Viewers also liked (20)

Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...
Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...
Estudi de mercat del contract manufacturing en el sector de les tecnologies m...
 
Wonderfull World
Wonderfull WorldWonderfull World
Wonderfull World
 
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
Reptes en la incorporació de nous biomaterials a dispositius mèdics / Neos Su...
 
2014 Report on Social Recruiting
2014 Report on Social Recruiting2014 Report on Social Recruiting
2014 Report on Social Recruiting
 
Howfortunateweare
HowfortunateweareHowfortunateweare
Howfortunateweare
 
Fotos De Marte 2008
Fotos De Marte 2008Fotos De Marte 2008
Fotos De Marte 2008
 
L'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
L'aliança de la nanobiomedicina a CatalunyaL'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
L'aliança de la nanobiomedicina a Catalunya
 
多背一公斤出壳报告080804
多背一公斤出壳报告080804多背一公斤出壳报告080804
多背一公斤出壳报告080804
 
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008
Slid 3.0 Scrum для практиков на Vsts2008
 
My Presentation
My PresentationMy Presentation
My Presentation
 
Bitz End User Training Powe Point
Bitz End User Training Powe PointBitz End User Training Powe Point
Bitz End User Training Powe Point
 
Momentsalavida 1210002746293600 9
Momentsalavida 1210002746293600 9Momentsalavida 1210002746293600 9
Momentsalavida 1210002746293600 9
 
Creativity in the language classroom with Animoto
Creativity in the language classroom with AnimotoCreativity in the language classroom with Animoto
Creativity in the language classroom with Animoto
 
CDVE 2011 - A Model for Collaborative Scheduling Based on Competencies
CDVE 2011  - A Model for Collaborative Scheduling Based onCompetenciesCDVE 2011  - A Model for Collaborative Scheduling Based onCompetencies
CDVE 2011 - A Model for Collaborative Scheduling Based on Competencies
 
Biology misconception
Biology misconceptionBiology misconception
Biology misconception
 
Core4 discipline
Core4 disciplineCore4 discipline
Core4 discipline
 
Tania Villares / Unirisco Galicia
Tania Villares / Unirisco GaliciaTania Villares / Unirisco Galicia
Tania Villares / Unirisco Galicia
 
Rali sical 2010
Rali sical 2010Rali sical 2010
Rali sical 2010
 
The Internet: A free and easy teaching tool
The Internet: A free and easy teaching toolThe Internet: A free and easy teaching tool
The Internet: A free and easy teaching tool
 
Berita Lensa Optifog1
Berita Lensa Optifog1Berita Lensa Optifog1
Berita Lensa Optifog1
 

Similar to Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERUNTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
IngCivilPeru | Blog Oficial del Ingeniero Civil
 
Curso
CursoCurso
Curso
santoska
 
云计算培训材料
云计算培训材料云计算培训材料
云计算培训材料koolea
 
Diseño subestacion transformadora
Diseño subestacion transformadoraDiseño subestacion transformadora
Diseño subestacion transformadorajzunigav
 
Maven definitive-guide zh
Maven definitive-guide zhMaven definitive-guide zh
Maven definitive-guide zh
frank0079
 
After effects cs4_help
After effects cs4_helpAfter effects cs4_help
After effects cs4_helpestivenpg13
 
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
Stephan Engl
 
Adobe premiere cs4
Adobe premiere cs4Adobe premiere cs4
Adobe premiere cs4cl17
 
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4aethersg
 
Oracle 经验操作
Oracle 经验操作Oracle 经验操作
Oracle 经验操作Bob Huang
 
Linux011 Heavily Documented Source Code
Linux011 Heavily Documented Source CodeLinux011 Heavily Documented Source Code
Linux011 Heavily Documented Source Codehtmlo0o
 
100320 new media cafe vol9
100320 new media cafe vol9 100320 new media cafe vol9
100320 new media cafe vol9 NPLUS
 
25868663 Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves
25868663  Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves25868663  Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves
25868663 Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els JovesArnau Cerdà
 
codi Html osanroma
codi Html osanromacodi Html osanroma
codi Html osanromaPedro Vilas
 
F5-Big_IP_LTM-Zh
F5-Big_IP_LTM-ZhF5-Big_IP_LTM-Zh
F5-Big_IP_LTM-Zhceed100043
 
man TELE-satellite 1003
man TELE-satellite 1003man TELE-satellite 1003
man TELE-satellite 1003
TELE-satellite man
 

Similar to Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya (20)

NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERUNTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
NTE E.060 CONCRETO ARMADO 2009 - PERU
 
Curso
CursoCurso
Curso
 
云计算培训材料
云计算培训材料云计算培训材料
云计算培训材料
 
Diseño subestacion transformadora
Diseño subestacion transformadoraDiseño subestacion transformadora
Diseño subestacion transformadora
 
Maven definitive-guide zh
Maven definitive-guide zhMaven definitive-guide zh
Maven definitive-guide zh
 
After effects cs4_help
After effects cs4_helpAfter effects cs4_help
After effects cs4_help
 
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
Mobile Gaming – Eine empirische Studie zum Spielverhalten und Nutzungserlebni...
 
Adobe premiere cs4
Adobe premiere cs4Adobe premiere cs4
Adobe premiere cs4
 
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4
Ajax api(flash地图展现)用户手册—企业版—v2.3.4
 
Oracle 经验操作
Oracle 经验操作Oracle 经验操作
Oracle 经验操作
 
Tiling
Tiling Tiling
Tiling
 
Linux011 Heavily Documented Source Code
Linux011 Heavily Documented Source CodeLinux011 Heavily Documented Source Code
Linux011 Heavily Documented Source Code
 
100320 new media cafe vol9
100320 new media cafe vol9 100320 new media cafe vol9
100320 new media cafe vol9
 
789m
789m789m
789m
 
25868663 Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves
25868663  Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves25868663  Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves
25868663 Sobre L Us De La Llengua Catalana Entre Els Joves
 
codi Html osanroma
codi Html osanromacodi Html osanroma
codi Html osanroma
 
5276
52765276
5276
 
F5-Big_IP_LTM-Zh
F5-Big_IP_LTM-ZhF5-Big_IP_LTM-Zh
F5-Big_IP_LTM-Zh
 
5800
58005800
5800
 
man TELE-satellite 1003
man TELE-satellite 1003man TELE-satellite 1003
man TELE-satellite 1003
 

More from Biocat, BioRegion of Catalonia

Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Catalonia BioRegion report 2020
Catalonia BioRegion report 2020Catalonia BioRegion report 2020
Catalonia BioRegion report 2020
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Biocat presentation
Biocat presentationBiocat presentation
Biocat presentation
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
2019 BioRegion of Catalonia Presentation
2019 BioRegion of Catalonia Presentation2019 BioRegion of Catalonia Presentation
2019 BioRegion of Catalonia Presentation
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Design Health Barcelona Presentation 2019
Design Health Barcelona Presentation 2019Design Health Barcelona Presentation 2019
Design Health Barcelona Presentation 2019
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Biocat Report 2017 Presentation
Biocat Report 2017 PresentationBiocat Report 2017 Presentation
Biocat Report 2017 Presentation
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
EIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
EIT Health Presentation | CRAASH BarcelonaEIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
EIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH BarcelonaCIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
CRAASH Barcelona Presentation
CRAASH Barcelona PresentationCRAASH Barcelona Presentation
CRAASH Barcelona Presentation
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Presentation Moebio 2018
Presentation Moebio 2018Presentation Moebio 2018
Presentation Moebio 2018
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa..."A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
Biocat, BioRegion of Catalonia
 
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
Biocat, BioRegion of Catalonia
 

More from Biocat, BioRegion of Catalonia (20)

Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
Informe de la BiRegió de Catalunya 2020
 
Catalonia BioRegion report 2020
Catalonia BioRegion report 2020Catalonia BioRegion report 2020
Catalonia BioRegion report 2020
 
Biocat presentation
Biocat presentationBiocat presentation
Biocat presentation
 
2019 BioRegion of Catalonia Presentation
2019 BioRegion of Catalonia Presentation2019 BioRegion of Catalonia Presentation
2019 BioRegion of Catalonia Presentation
 
Design Health Barcelona Presentation 2019
Design Health Barcelona Presentation 2019Design Health Barcelona Presentation 2019
Design Health Barcelona Presentation 2019
 
Biocat Report 2017 Presentation
Biocat Report 2017 PresentationBiocat Report 2017 Presentation
Biocat Report 2017 Presentation
 
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
Innovation, Entrepreneurship & Network Thinking: A Growth Model for the Catal...
 
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
Public session: Lessons learned from successful medtech entrepreneurs - CRAAS...
 
EIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
EIT Health Presentation | CRAASH BarcelonaEIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
EIT Health Presentation | CRAASH Barcelona
 
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH BarcelonaCIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
CIMIT (Boston) Presentation | CRAASH Barcelona
 
CRAASH Barcelona Presentation
CRAASH Barcelona PresentationCRAASH Barcelona Presentation
CRAASH Barcelona Presentation
 
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
Toby Reid, Managing Director – BioCity Group: “How entrepreneurs can accelera...
 
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
Presentation Moebio & d·HEALTH Barcelona & CRAASH 2018
 
Presentation Moebio 2018
Presentation Moebio 2018Presentation Moebio 2018
Presentation Moebio 2018
 
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
"Breaking up pharma´s value chain - what can we expect", MICHAEL MÜLLER
 
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
“Does Catalonia need a Chief Scientist?”, MEHRDAD HARIRI
 
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
"Successful model of public and private collaboration: MaRS", ZAYNA KHAYAT
 
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa..."A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
"A new role for government in accelerating life science innovation: The Massa...
 
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
Digital Health: “Healthcare Evolution: What is Different This Time”, VISHAL G...
 
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
“Adding Value through Partnerships: the MedCity Experience”, SIMON HOWELL
 

Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

  • 1. PLA D'ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES El.laborat per: Amb la col·laboració de: Amb el suport de: Barcelona, juliol de 2009
  • 2. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................... 4 2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA.................................................................................................... 6 2.1 ELEMENTS QUE ACREDITEN L’ELECCIÓ D'IRLANDA COM A DESTINACIÓ DEL VIATGE DE REFERÈNCIA ......................................................................................................................................6 2.2 METODOLOGIA .......................................................................................................................................................9 2.3 CONTEXT ................................................................................................................................................................10 2.4 L’APARICIÓ DEL CLÚSTER DE TECNOLOGIES MÈDIQUES .........................................................................11 2.5 TIPOLOGIA D’EMPRESES ....................................................................................................................................15 2.6 FACTORS CLAU D’ÈXIT .......................................................................................................................................18 2.7 BARRERES I REPTES DE FUTUR.........................................................................................................................21 2.8 FACTORS CARACTERÍSTICS DEL CLÚSTER IRLANDÈS COMUNS AMB ALTRES CLÚSTERS INTERNACIONALS ...........................................................................................................................22 3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ......................................................................... 25 3.1 APRECIACIÓ GENERAL DE LA JORNADA........................................................................................................27 4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT MANUFACTURING...................................................................................................................................... 28 4.1 ESTRATÈGIES DE SUBCONTRACTACIÓ DE PRODUCTE...............................................................................28 4.2 QUALITAT COMPETÈNCIA I CONFIDENCIALITAT ........................................................................................36 4.3 TENDÈNCIA GLOBAL A LA CONSOLIDACIÓ DELS CONTRACT MANUFACTURERS................................................................................................................................................37 5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ...................................... 38 5.1 FACTORS SOCIALS ...............................................................................................................................................38 5.2 FACTORS ECONÒMICS.........................................................................................................................................39 5.3 FACTORS TECNOLÒGICS ....................................................................................................................................40 5.4 FACTORS POLITICS...............................................................................................................................................40 5.5 FACTORS INDUSTRIALS ......................................................................................................................................41 5.6 FACTORS DE CONTEXT .......................................................................................................................................42 6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA................................................................................................................................................. 46 7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA................................................................................................................................................. 53 7.1 PROPOSTA INICIAL DE PLA D’ACCIÒ...............................................................................................................53 7.2 APORTACIONS DE LA SESSIÓ DE POSADA EN COMÚ ..................................................................................61 7.3 REPTES DE FUTUR I PLA D’ACCIÓ: TAULA SINÒPTICA ...............................................................................68 8 ANNEXES ....................................................................................................................................................... 72 8.1 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA..............................................................................................................74 Conferencia Introductiva a MedInIreland2009............................................................................................ 74 Enterprise Ireland......................................................................................................................................... 76 IDA-Industrial Development Agency.......................................................................................................... 81 IMDA-Irish Medical Devices Association................................................................................................... 83 Creganna ...................................................................................................................................................... 85 Proxy Biomedical ........................................................................................................................................ 87 Vistamed ...................................................................................................................................................... 89 Real Regulatory ........................................................................................................................................... 90 Vitalograph .................................................................................................................................................. 92 Zerusa .......................................................................................................................................................... 94 2
  • 3. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Contech ........................................................................................................................................................ 96 Takumi Precision ......................................................................................................................................... 97 Cambus Medical .......................................................................................................................................... 99 Technical Engineering ............................................................................................................................... 101 Pro-Tek ...................................................................................................................................................... 103 Arrotek Medical......................................................................................................................................... 105 Compliance & Risk.................................................................................................................................... 106 Trulife ........................................................................................................................................................ 108 8.2 IX JORNADA EUROPEA DE SUBCONTRACTACIÓ ........................................................................................110 Biomatlante................................................................................................................................................ 111 Clusterland d'Alta Àustria GmbH .............................................................................................................. 113 3
  • 4. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 1 INTRODUCCIÓ En un projecte anterior (“Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques”) es va recopilar informació sobre el Contract Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques i els clústers de referència a nivell internacional. Al llarg del document s’utilitzaran les paraules “Contract Manufacturing” i “CM” com expressions intercanviables, així com “Tecnologies Mèdiques” i “TecMed”. El present projecte pretén contextualitzar la informació indirecta obtinguda anteriorment a un cas concret a través d’un viatge de referència, i extreure conclusions rellevants en quant els reptes de futur i pla d’accions a emprendre per tal de potenciar el clúster de CM en tecnologies mèdiques a Catalunya. Per la seva excel·lència a nivell internacional, la seva proximitat geogràfica i algunes similituds amb Catalunya (població, infraestructura logística ,...), es va proposar examinar en detall el cas d'Irlanda, identificant en particular els factors que van afavorir el desenvolupament del clúster TecMed, tant a nivell administratiu / estatal com a nivell del teixit empresarial i de les universitats i altres centres de generació del coneixement. Tot això amb l’objectiu final d’identificar possibles oportunitats que puguin afavorir l’aparició d’un clúster potent de contract manufacturing en tecnologies mèdiques a Catalunya o que millorin la competitivitat de les empreses catalanes del sector ja existents i suggereixin la possibilitat de reorientació estratègica d’empreses d’altres sectors madurs. Les dades recollides durant el viatge es comenten als annexes d’aquest informe. 4
  • 5. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Com activitat complementaria al viatge, s’ha obtingut informació addicional durant l’assistència a la IX Jornada Internacional de Subcontractació organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, tal com es descriu al capítol 3. Combinant tota la informació recollida s’han identificat els factors crítics que poden promoure i fomentar les activitats de CM en TecMed a Catalunya. També s’ha realitzat un anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (SWOT analysis o DAFO) del sector de tecnologies mèdiques a Catalunya. En particular s’han tingut en compte els elements determinants identificats al clúster irlandès i quines són les mancances que impedeixen el desenvolupament del sector. L’anàlisi DAFO es presenta al capítol 5. Finalment al capítol 6 s’identifiquen els reptes de futur als que s’encara el sector TecMed català, especialment a l’àmbit del Contract Manufacturing. Tant l’anàlisi DAFO com la llista de reptes de futur constituiran el input d’unes sessions amb tots els stakeholders per identificar possibles solucions i concretar un pla d’acció per incrementar la competitivitat del Contract Manufacturing i en general del sector TecMed a Catalunya; uns punts de partida per a la discussió d’aquestes sessions es presenten al capítol 7. 5
  • 6. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA D’acord amb els objectius de l‘estudi, aquest viatge va tenir la finalitat de: • examinar la dinàmica històrica i identificar els factors d’impuls que han permès l’aparició d’un clúster de tecnologies mèdiques a Irlanda, com ara: - règim fiscal - règim normatiu i dels organismes certificats - processos de compra pública - disponibilitat de capital humà - disponibilitat de capital financer • identificar best practices a CM, possiblement desarticulades per sector o tecnologia productiva (mecànica / electrònica / materials plàstics / tèxtils /...), tant en empreses consolidades o reorientades al sector TecMed com en start-ups. • conèixer amenaces i reptes de futur que hagin identificat les empreses irlandeses de CM Al mateix temps es va fer activitat de promoció de la BioRegió de Catalunya com a porta d’entrada al sector TecMed català per donar a conèixer les potencialitats de Catalunya en aquest camp i oferir a les entitats i empreses irlandeses el punt de contacte per a possibles futures col·laboracions. 2.1 Elements que acrediten l’elecció d'Irlanda com a destinació del viatge de referència Alguns productors de l’electrònica i d’altres sectors es van instal·lar a Irlanda al voltant dels anys 80, atrets pel baix cost del treball, una fiscalitat favorable, una localització geogràfica convenient entre Europa i els Estats Units i l’absència de barreres lingüístiques amb les seus americanes. En temps més recents Irlanda, i en particular la regió de Galway, han començat el seu gran desenvolupament 6
  • 7. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques com a clúster de tecnologies mèdiques, gracies a una decisiva aposta d’atracció d’inversió estrangera junt amb iniciatives de promoció de l’industria autòctona. Milestones 1994: Boston Scientific va implantar a l’illa una fàbrica de stents a elusió de fàrmacs. 1996-2000: A la Universitat de Galway (NUI Galway) es va crear sota la presidència del Dr Patrick F. Fottrell el Biomedical Engineering Science Building. El 1998 comença el nou curs de grau en Enginyeria Biomèdica. El 1999 s’estableix el National Centre for Biomedical Engineering Science. 1999: Medtronic relleva una empresa del sector cardiovascular nascuda a Galway el 1982. 2000: Va ser creada la Science Foundation Ireland amb un capital de 686 M€ per invertir en projectes d’investigació científica. 2003: Creganna abandona totes les seves activitats en sectors diferents de les tecnologies mèdiques. Ara té l’1% del mercat global de contract manufacturing. 2004: SFI inverteix 15M€ per a la creació a la NUI Galway de l’Institut de Medecina Regenerativa (REMEDI) 2008: Coviden, el spin out de la divisió healthcare de Tyco, va establir la seva seu a Irlanda. 7
  • 8. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Il·lustració 1: Distribució de les empreses de tecnologies mediques (font: IDA) 8
  • 9. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Actualment Irlanda1: - Empra el 6% dels treballadors europeus al sector MedTech, 26000 sobre una població de 6 milions; Espanya dóna feina al mateix nombre per una població total de 7 vegades més gran. - La seva exportació de tecnologies mèdiques és el 425% de la importació (6,600 M€ vs. 1,500 M€) - 15 de les 25 empreses de tecnologies mèdiques més importants a nivell internacional tenen operacions a Irlanda; hi ha, a més, un teixit de més de 100 petites empreses autòctones de caràcter innovador, tant Contract Manufacturers com empreses amb producte propi. 2.2 Metodologia S’ha aprofitat la fira MedInIreland, organitzada anualment per l’agencia Enterprise Ireland amb l’objectiu de reunir al mateix lloc els productors irlandesos de dispositius o components per que trobin clients internacionals. Tot el sector TecMed irlandès estava present a la fira, tant a nivell públic com a nivell industrial, i s’ha apreciat la convergència cap a un objectiu estratègic comú, o sigui la promoció a nivell internacional de l’excel·lència i capacitat d’innovació de les seves tecnologies mèdiques. Aquest any la fira ha tingut lloc el dia 21 d’octubre al Centre de Negoci de l’Estadi de Croke Park a Dublín. El dia anterior a la fira es va poder tenir una entrevista amb la Dra. Liz Moran, Senior Analyst d’Enterprise Ireland per als sectors de les tecnologies mèdiques i de la biotecnologia, contribuint així a donar un millor enfocament al viatge. 1 Eucomed Medical Technology Brief, 2007 i IDA Ireland 9
  • 10. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques El dia següent i amb l’ajut dels representants d’Enterprise Ireland, es va poder concertar entrevistes d’aproximadament 20 minuts de durada amb unes empreses prèviament seleccionades segons els següents criteris: Excel·lència en alguna tècnica de fabricació Posicionament com a Contract Manufacturer o OEM. Dimensió de la cadena de valor, des de proveïdors de solucions integrals fins a empreses focalitzades en un únic anell del procés. Empreses de producció o de serveis A més, es van poder organitzar entrevistes amb representants d’entitats publiques i governamentals. Finalment es van aprofitar també alguns moments informals i de la disponibilitats de les empreses als estands per recollir informació addicional. 2.3 Context El desenvolupament industrial d’Irlanda va començar amb retard a comparació d’altres països europeus: fins al principi dels anys 60 es tractava d’un país enfocat al nacionalisme econòmic i al comerç amb el seu veí, el Regne Unit. Durant els anys 60 el país va adoptar una aptitud més oberta i orientada al mercat; la Industrial Development Authority (IDA) va buscar oportunitats cap a l’estranger per estimular el desenvolupament industrial. Al voltant de 1970 ja hi havia a Irlanda 350 empreses estrangeres. L’enfocament de l’IDA va ser a empreses innovadores, d’alta tecnologia i competències. Paral·lelament hi va haver una decidida aposta per a l’educació, especialment als sectors de disciplines tècniques professionals i estudis universitaris de ciència, enginyeria i administració d’empresa. Als anys 80, i no obstant l’agressiva política d’atracció d’inversió estrangera per part de l’IDA, Irlanda encara es trobava en una situació de crisi econòmica, amb una elevada taxa d’atur i d’emigració, sobretot de joves, inflació i dèficit públic. Un canvi de govern, una política de creació de 10
  • 11. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques consens i la millora de l’economia internacional, acompanyades per l’esforç d’atracció d’empreses i la fiscalitat molt favorable van fer que al principi dels anys 90 hi hagués a Irlanda un ambient favorable al creixement i que Irlanda es convertís en l‘anomenat “Tigre Cèltic”2. Cal posar de manifest que no va ser el regim fiscal l’únic factor que va promoure aquest desenvolupament. Irlanda va introduir desgravacions fiscals pels beneficis derivats de l’exportació ja a partir dels anys 50 i la fiscalitat no es va modificar gaire durant els 50 anys següents: als anys 80 hi havia una taxa del 10% per a les activitats de manufactura i el 1997 es va posar la taxa màxima d’imposició fiscal per a les empreses al 12,5%; en tots els casos es van deixar un temps llarg de transició d’un sistema a l’altre. 2.4 L’aparició del clúster de Tecnologies Mèdiques D’aquesta manera es va aconseguir que importants multinacionals dels sectors farmacèutic i de tecnologies mèdiques s’instal·lessin a l’illa. Boston Scientific va obrir una planta de producció de stent a Galway el 1994 i Medtronic va arribar a Irlanda el 1999, quan comprà una empresa del sector cardiovascular al costat del seu competidor. La presencia d’aquestes grans empreses va generar un teixit de PIMES proveïdores de productes i serveis, creades a partir d’iniciatives emprenedores “per oportunitat”. Alguns d’aquests emprenedors eren els propis directius de les multinacionals. Es tractava de noves empreses molt competitives i coneixedores de les necessitats dels seus clients; eren al mateix temps empreses 100% irlandeses, que podien ser recolzades directament pel Govern a través de l’acció d’una 2 Sean Dorgan, How Ireland Became the Celtic Tiger, Backgrounder n. 1945, The Heritage Foundation, June 23, 2006 11
  • 12. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques altra Agencia, Enterprise Ireland, dedicada al foment i la promoció de l’emprenedoria autòctona. L’existència d’aquest teixit tractor ha catalitzat l'interès de les universitats i centres de recerca pel sector, establint centres formatius al costat de les empreses, creant programes de formació en l’àmbit de les tecnologies mèdiques d’acord amb les necessitats professionals reals i generant resultats aplicats que es comercialitzen en forma de llicències. Aquestes llicències han generat la creació de noves empreses irlandeses de base tecnològica generant un cercle virtuós. A més, es va construint una xarxa de professionals que va ser fonamental per a l’èxit i la sostenibilitat del clúster, ja que hi havia un continu transvasament de capital humà, coneixements i oportunitats entre les multinacionals i les PIMES. El desenvolupament del sector de les tecnologies mèdiques ha fet que empreses d’altres sectors s’hagin sentit també atretes cap a ell, i hagin reorientat la seva activitat productiva cap a aquesta nova oportunitat de negoci. Aquestes empreses disposaven ja d’una forta base de competències tècniques desenvolupades en sectors tecnològics convencionals avançats (automoció, aeronàutica, etc.). ACTORS CLAU A NIVELL PÚBLIC3 ENTERPRISE IRELAND És l’agencia del govern irlandès responsable del desenvolupament i la promoció de l’emprenedoria irlandesa. La seva missió és accelerar el desenvolupament d’empreses irlandeses de nivell mundial per arribar a posicions fortes al mercat global, aconseguint d’aquesta manera un major benestar per a l’estat i les seves regions. La seva estratègia és fomentar el creixement de l’economia irlandesa a 3 Font: The Irish Life Science Directory, Enterprise Ireland 2009 i webs de les entitats. 12
  • 13. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques través de la innovació, la recerca i l’aplicació de la tecnologia. Ofereix finançaments per a projectes amb una previsió d’impacte comercial d’aproximadament 5 anys. INDUSTRIAL DEVELOPMENT AGENCY És l’agencia del Govern responsable per assegurar inversions estrangeres directes d’alt valor i requerint competències avançades i un entorn professional per a les activitats de negoci. L’objectiu es atreure i mantenir operacions d’empreses estrangeres de manufactura d’alta gamma, serveis globals en R+D+i, en particular en les àrees estratègiques de les Ciències de la vida i les TIC. SCIENCE FOUNDATION IRELAND Va néixer com a una part de Forfás, el Consell Nacional d’Assessorament Polític per a la Indústria, el Comerç, la Ciència, la Tecnologia i la Innovació. Va ser constituït el gener de 1994 i es dirigit per un consell nomenat pel Ministre d’Indústria, Comerç i Treball. Forfás va establir la SFI en 2000 per administrar els fons de previsió tecnològica; després SFI es va constituir com a entitat independent l’any 2003. SFI proporciona suport als científics i enginyers que treballen en els camps de la ciència i l’enginyeria que sustenten la biotecnologia, la tecnologia de la informació i les comunicacions i l’energia sostenible i el desenvolupament de tecnologies energèticament eficients. Té una provisió de fons d’1,4B€ per dur a terme el pla estratègic 2007-2013. Finança projectes amb un horitzó temporal de 15 anys. TRAINING AND DEVELOPMENT AUTHORITY Aquesta agencia anticipa i respon a les necessitats d’un mercat de treball en costant canvi que empra a 2 milions de persones. 13
  • 14. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Opera a nivell regional i ofereix programes de formació i ocupació, serveis de selecció consultoria i suport per a empreses, industries, etc. Basic Research Skill Training Policy Analysis Inward Investment Irish Owned Enterprise and Advice Il·lustració 2: relacions entre les diferents entitats (Font: presentació d’EI per a BioCAT) Entrerprise Ireland va disposar de diversos mecanismes com accions d’impuls al sector per a donar suport a aquest nou teixit empresarial al llarg de 4 línees d’acció4: 1. Comercialització de la recerca EI fomenta l’explotació comercial de la recerca universitària, amb l’ambició d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3 convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2 mesos. Enterprise Ireland nombra una o més persones (Commercialisation Specialists), responsables de la comercialització de idees nascudes a dins dels instituts de recerca, acompanyant tot el procés de desenvolupament i aportant recursos i competències de valor 4 Una descripció detallada d’aquests programes es pot trobar a la fitxa detallada de l’ entrevista dels Annexos. 14
  • 15. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisis de mercat, estratègia de protecció de la propietat intel·lectual, accés a recursos i a la seva xarxa global. 2. Reforçament de la transferència de tecnologia Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció i concessió en llicencia de la propietat intel·lectual i industrial. 3. Millora de la recerca aplicada Es pretén col·laborar amb les empreses per potenciar la recerca industrial i fomentar la creació de centres tecnològics a nivell regional. 4. Iniciatives d’innovació liderades per la industria Es tracta de programes destinats a finançar projectes a curt o llarg termini demanats per adreçar una exigència especifica d’un sector industrial. A més, hi ha iniciatives molt focalitzades, com l’erogació d’un “Innovation Voucher” d’import limitat per permetre a empreses petites l’accés als centres de coneixement per assessorament i competències. 2.5 Tipologia d’empreses Entre les empreses que s’han entrevistat, hi ha uns trets comuns. En primer lloc la tipologia de productes: es tracta majoritàriament de productes d’un sol ús d’elevada complexitat, com catèters, agulles especials, material per a procediments de mínima invasió i components relacionats. Aquest tipus de components requereixen procediments de fabricació complexos i d’alta precisió. Moltes d’aquestes empreses van sorgir per les oportunitats proporcionades per la presencia de grans empreses multinacionals i al mateix temps per la disponibilitat al mercat irlandès de competències en alguna de les tecnologies especialitzades de mecanitzat, emmotllament, recobriment, etc. necessàries per a la producció d’aquests components. En molts casos l’entrada al mercat de dispositius mèdics va ser conseqüència d’una reorientació empresarial a 15
  • 16. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques partir d’altres sectors, com el de l’electrònica o dels ordinadors, on els OEMs havien deslocalitzat la producció a altres països. Un altre tret comú es que aquestes empreses van incorporant contínuament procediments tecnològics avançats, on en alguns casos tenen drets exclusius; a més, es van integrant verticalment, englobant a la seva cadena de valor no només la manufactura de parts sinó també d’una banda el disseny i el desenvolupament i de l’altra l’assemblatge, l’esterilització i l’embalatge. El model de negoci prevalent és per tant el convertir-se en un proveïdor de solucions integrals per a les OEMs, que llavors només es dediquen a la recerca d’una banda i de comercialització a l’altra banda de la cadena de valor. Algunes empreses, com Pro-Tek i Arrotek Medical ja han arribat a oferir serveis integrals, altres estan en procés o s’enfoquen a una part més curta de la cadena de valor que típicament arriba fins a l’assemblatge i exclou els processos d’empaquetatge, esterilització etc. Exemples d’empreses amb aquest tipus de perfil són Creganna, Vistamed, Cambus Medical. En la mateixa direcció es mou Takumi Precision, que vol arribar a abastar tots els processos de mecanització de metall i plàstic, assemblatge, esterilització i embalatge per a pròtesis de genoll. Algunes empreses com Vitalograph al contrari van passar de ser una empresa verticalment integrada a externalitzar tots els processos de producció per convertir-se en una empresa d’investigació d’una banda i assemblatge fins al mercat de l’altra. Van decidir externalitzar els processos productius, en el seu cas els menys crítics de la cadena de valor, per afrontar la pèrdua de competitivitat amb la qual s’estaven confrontant. Pel que fa la diversificació de negoci, la majoria es dediquen exclusivament al sector mèdic, encara que algunes (Takumi) tinguin una mínima activitat residual en altres sectors o per a les quals el sector mèdic només és una part del negoci (ProTek). Hi ha també casos de reorientació cap a altres sectors, quan el producte destinat al mercat TecMed passa a ser de baix valor afegit i per tant a estar més exposat a la competència dels països emergents (com és el cas de Technical Engineering). 16
  • 17. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques A més, hi ha unes empreses de serveis que donen suport i assessorament amb temes regulatoris: la majoria de les empreses són molt conscients de l’entorn normatiu, tant a nivell dels productes individuals com dels processos. La quasi totalitat té la certificació ISO13485, i diversos estan registrats amb la FDA. A la taula següent es dóna una visió de conjunt de les baules de la cadena de valor de cada empresa (excloent les empreses de serveis)5: 5 On l’empresa no va declarar de manera explicita a quines baules de la cadena de valor es dedica, es va extrapolar a partir del contingut de l’entrevista. 17
  • 18. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Desenvolupament Emmagatzematge Empaquetament Industrialització Comunicació Assemblatge Esterilització Investigació Distribució i FUNDACIÓ Fabricació Compres Disseny ANY DE vendes Arrotek Medical 2006 Cambus Medical 2006 Compliance&Risk 2000 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a Contech 1994 Creganna 1980 Pro-Tek 1996 Proxy Biomedical 2002 Real Regulatory 2002 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a Takumi Precision 1998 Technical Engineering 1995 Trulife 1958 n/a Vistamed 1998 Vitalograph 1963 n/a Zerusa 2003 Il·lustració 3: any de fundació i cadena de valor de les empreses entrevistades; n/a si no aplica Informació més detallada de les entrevistes es reporta als Annexos. 2.6 Factors clau d’èxit És de notar que el clúster irlandès no és el resultat de l’acoblament dels seus components actuals, sinó el fruit d’un procés de creixement orgànic, en què cada component ha anat ocupant el seu lloc en el moment oportú, a mesura que era necessari. Els factors clau que van determinar l’impuls inicial de formació del clúster van ser: La proximitat idiomàtica i cultural al mercat americà, combinada amb menors costos, en un moment econòmic definit. Ser, per tant, una plataforma idònia per arribar al mercat europeu, amb horaris comercials europeus. 18
  • 19. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques L’atracció d’inversions a través d’una fiscalitat agressiva i d’accions de lobby focalitzades. Un factor mes intangible però que pot haver tingut la seva rellevància és el rol de lobbying de la comunitat irlandesa als EEUU. Després, i tal com descriu Majella Giblin (investigadora del Centre for Innovation and Structural Change, National University of Ireland, Galway) al seu anàlisi relatiu en particular a l’àrea de Galway, tots els següents factors van ser determinants per a l’èxit del clúster6: La creació d’una xarxa de professionals a diferents nivells al voltant del sector (aquest va ser identificat com a factor d’èxit també a l’àmbit dels clústers de biotecnologia7). La presencia d’empreses multinacionals va imposar estàndards de qualitat estrictes als proveïdors locals que formen part de la seva cadena de subministrament. Les universitats i els centres de coneixement formen personal d’alt nivell en perfils i capacitats demandats per les empreses i participen en projectes de col·laboració amb les empreses multinacionals. A més, a traves de la transferència de tecnologia i els spin-offs fomenten l’aparició de noves empreses de base tecnològica. Cadascú dels 3 actors clau del clúster (empreses autòctones, multinacionals i centres de coneixement) es suportat per 3 Agencies del Govern que actuen segons objectius compartits. La presencia de grans multinacionals va actuar com a factor de promoció i reconeixement internacional del clúster; això funciona com a tractor per a ulterior inversió estrangera8. 6 Majella Giblin, Inward foreign investment and the clustering process: the case of the medical technology sector in Ireland, Center for Innovation & Structural Change, NUI Galway, December 2008 7 Steven Casper, Presentation for “The Shape of Things to Come” conference, Stanford University, Jan 17-18, 2008 8 Majella Giblin, A Balancing Act: Managing the global-local dimension of industrial cluster through the mechanism of ‘lead’ organisations, Centre for Innovation and Structural Change, NUI Galway,December 2008 19
  • 20. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques A més a més l’exposició internacional determinada per les grans companyies va contribuir a oferir a les PIMES l’obertura al mercat global, emancipant-se de la condició de monopsoni de ser un proveïdor amb un únic client. Les interaccions existents entre tots els actors del clúster s’exposen en el següent gràfic. Il·lustració 4: interaccions entre els actors del clúster (Elaboració pròpia a partir de M. Giblin) La supervivència del clúster davant les deslocalitzacions previsibles de multinacionals per efecte de la crisi actual, dependrà del grau de maduració assolit en el moment en que aquesta eventualitat es produeixi. Potser és massa aviat per al teixit empresarial autòcton, i això constitueix una important amenaça, però s’observen fets positius com la recent captació de la divisió TecMed del grup TYCO. 20
  • 21. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 2.7 Barreres i reptes de futur El model irlandès té alguns punts febles. El primer és la naturalesa de les inversions estrangeres que van anar al país. Fins a aquest moment s’han implantat instal·lacions eminentment productives, amb poca capacitat d'R+D (entre el 5 i el 8%9). La presencia d’un important volum de producció va ser positiu per l’activitat de C.M. a curt termini, però representa una amenaça per al futur a causa de la possible deslocalització d’aquest tipus d’activitats cap a països emergents de menor cost, especialment en el context de la crisi actual. Llavors les empreses de C.M. podrien perdre el seu mercat local i veure’s impulsat cap a la internacionalització en un entorn de competència creixent10. Per a compensar aquesta amenaça s’està impulsant la creació de noves empreses de base tecnològica amb productes propis i d’elevat valor afegit, però això xoca amb la poca orientació empresarial dels investigadors i uns retorns que només seran visibles a llarg termini. De totes maneres això posa un obstacle a la deslocalització, ja que moure a altres països activitats complexes es difícil, tant per les necessàries formació i capacitats de les persones com pels riscos relacionats amb la protecció de la propietat intel·lectual. Els factors d’èxit examinats abans no són ja significatius: el clúster ja ha arribat a un clar nivell de maduresa, però segueix depenent de forma important de la presencia de les multinacionals, de manera que l’èxit en el futur dependrà de: Aconseguir que les multinacionals presents desenvolupin activitats d’alt valor afegit a Irlanda (R+D, centralització estratègia i creació de patents, acords comercials globals...) mitjançant una política fiscal agressiva tal com es va fer anteriorment amb la producció per a retenir aquestes al país, davant de possibles deslocalitzacions productives. Seguir amb la internacionalització de la base d’empreses de C.M. existents, mantenint a Irlanda un enfocament de suport integral a empreses autòctones, especialment les de nova creació. 9 EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster, Ireland”, 2008 10 Alguns exemples dels resultats en aquesta direcciò són la presencia entre els visitants de la fira d’altres delegacions espanyoles, italianes, xineses, etc. 21
  • 22. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Continuar creant un teixit empresarial propi i d’alt valor afegit, que exploti l’estoc de coneixement desenvolupat per les universitats i instituts tecnològics irlandesos, creant nous productes i serveis per al sector de tecnologies mèdiques. Disposar d'un clúster menys dependent de l’inversió estrangera, amb un complet ecosistema de companyies autòctones, organitzacions i professionals qualificats: empreses amb producte propi, empreses de serveis en normatives i regulació del sector, empreses CM (mecànica de precisió, electrònica, plàstics, injecció de plàstics, motlles i matrius, envasos i embalatges, etc), empresa amb productes propi (in vitro, un sol ús i equips mèdics), centres de formació, universitats, instituts d’investigació, associacions de clúster i organismes governamentals compromesos amb el sector. A més, entre els reptes de futur s’assenyalen la promoció de l’educació científica i tècnica per afrontar la possible escassetat de personal d’alt nivell, les iniciatives per mantenir i incrementar la cultura d’innovació. Finalment Sharon Higgins, Directora de l’IMDA, va comentar que es pretén que el lema “dissenyat i fabricat a Irlanda” es converteixi pels dispositius mèdics en una marca sinònim de qualitat, semblant al que representa el “made in Italy” pel que fa la moda o els cotxes esportius. 2.8 Factors característics del clúster irlandès comuns amb altres clústers internacionals A partir de les consideracions anteriors, es poden identificar alguns elements del clúster irlandès que a més són comuns amb altres realitats, com a Dinamarca, Baden-Württemberg, Massachussets o Minnesota. Es fa referència en particular a 4 punts del framework que va utilitzar el prof. Michael Best (Professor Emeritus, Director del Center for Industrial Competitiveness de la 22
  • 23. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques University of Massachussets Lowell) per al seu anàlisis del clúster de Massachussets11. 1. Desenvolupament de la tecnologia i “producte tractor” La major part de l’activitat de manufactura a Irlanda es concentra al segment d’elements complexes per a aplicacions cardiovasculars i procediments de mínima invasió. Hi ha per tant un focus de producte. Una situació semblant es va donar a Dinamarca, on el clúster de tecnologies mèdiques es especialitzat en dispositius per a l’audició, a Baden-Württenberg, amb dècades de experiències en eines per a la cirurgia, o a Minnesota, on el sector es mou al voltant de la Gestió del Ritme Cardíac (Cardiac Rhythm Management). Només va ser posteriorment que la indústria es va diversificar a altres sectors propers per cercar noves oportunitats. 2. Domini d’una tecnologia i innovació tecnològica Hi ha a Irlanda una historia de competències especifiques, en un principi no acadèmiques, en el sector del treball del metall i del plàstic que es va aprofitar per a les necessitats de la producció dels nous productes. La innovació, més que al producte en si mateix, s’enfoca a la tecnologia incorporada al producte i a les tècniques per a la seva producció. 3. Inversió estrangera La captació d’inversions estrangeres directes per part de grans empreses multinacionals a través d’unes condicions fiscals favorables va ser el primer motor per al desenvolupament del sector de tecnologies mèdiques a Irlanda. Un altre exemple d’atracció d’inversió és el de Massachussets, on empreses estrangeres van invertir aprofitant de la disponibilitat de competències tecnològiques radicades a la regió en sectors com a l’òptica o el processament d’imatges. La presencia de grans empreses multinacionals té a més, com es va 11 Michael H. Best, Regional specialization and Cluster Drivers: Medical Devices in Massachussets, Business and Economy History On-Line, vol. 3, 2005 23
  • 24. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques comentar, l’efecte positiu de donar-li visibilitat i reputació internacional al clúster. 4. Sistema Obert d’innovació i desenvolupament de producte El sorgir de nous models de negoci permet a les empreses de focalitzar les seves activitats de recerca i innovació als sectors de la seva especialització i subcontractar les parts menys critiques en un model d‘activa i continuada col·laboració amb els partners. D’aquesta manera el sistema tradicional de disseny i prototipatge intrínsec al desenvolupament de nous productes s’ha descentralitzat. 24
  • 25. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ Al matí del dia 22 d’octubre del 2009, es va dur a terme a Barcelona la novena junta de subcontractació europea organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona. En aquest esdeveniment es van congregar 61 empreses estrangeres (de les quals 5 eren especialistes en tecnologies mèdiques i les restants eren del sector automoció, aeronàutic, entre d’altres) de Països com Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, , Itàlia, Romania, Rússia , Eslovàquia, Suïssa i el Regne Unit. L’objectiu d’aquest esdeveniment era reunir empreses contractistes amb possibles companyies clients de la Regió. Previ a l’esdeveniment, es van convidar les 61 empreses estrangeres participant a seleccionar d’un llistat de 103 empreses catalanes les que li poguessin interessar com a subcontractistes. Durant l’esdeveniment es van organitzar petites entrevistes d’un màxim de 30 minuts entre el contractista i subcontractista seleccionat anteriorment. Es va aprofitar dels intervals entre aquestes reunions per fer una curta entrevista a les empreses contractistes de Tecnologies Mèdiques sobre el que estan cercant a Catalunya i Espanya. A continuació s’anomenen les 4 empreses de tecnologies mèdiques i la institució convidada: • Gesundheits-Cluster; Clusterland Oberösterreich GmbH: és el Representant del grup més important del sector mèdic d'Àustria. • VAMED engineering: companyia austríaca que desenvolupa projectes del sector salut a nivell mundial, com gestió d’equip mèdic i hospitals. (No va assistir) • VAMED Standortenwicklung und Engineering GMB & CO KG: Multinacional austríaca líder en la planificació, gestió i establiment de 25
  • 26. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques complexos hospitalaris i estructures sanitàries orientats al fenomen del turisme mèdic. (No es va poder entrevistar) • Wild GmbH: Empresa austríaca experta en optomecatrónica. Desenvolupa i produeix semiconductors i microsistemes per a la indústria mèdica. (NO va assistir) • Biomatlante: Empresa francesa amb mercat multinacional de materials substituts d’os. Posicionada com a líder de companyies R + D, fabricant i comercialitzadora de productes per a traumatologia i de cirurgies ortopèdiques. Fabrica dispositius mèdics amb la seva pròpia etiqueta o sota etiquetes privades o OEM. Durant l’esdeveniment, es van poder obtenir informació directa només d’una de les empreses (Biomatlante) i de la institució (Gesundsheits-Cluster). Biomatlante es dedica a la fabricació de substitut d'os, implants de col·lagen i enginyeria de teixits per a l’ortopèdia i els implants dentals. Van néixer gracies al treball de transferència de tecnologia amb l'Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale. Abasten tota la cadena de valor, des d’R + D fins a la comunicació, mentre que compten amb una xarxa de distribuïdors i intermediaris localitzats en diferents països del món. Dintre de la seva visió estratègica, l'outsourcing és una eina per a l’expansió i el posicionament en el mercat de l’empresa subcontractada. En particular cerquen a Catalunya subcontractistes d'R+D i producció d’instrumentari quirúrgic d’ortopèdia, per poder vendre el substitut d’os i les eines per a la intervenció quirúrgica al mateix temps. Pel que fa Clusterland, es tracta d’un organisme que s’encarrega de la promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda a la impulsió de l'R+D dins del Clúster. Tracten d’escurçar les bretxes entre les universitats, empreses i instituts de salut, perquè col·laborin de manera conjunta per a obtenir noves tecnologies. Agrupen aproximadament 200 empreses, que entre totes abasten la cadena de valor sencera, i la tipologia 26
  • 27. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques que més predomina és la de Contract Manufacturer. Han vingut a Catalunya amb la intenció d’obrir camins d’oportunitat de negoci amb la regió, fer un anàlisi del mercat, i conèixer institucions i organismes per establir col·laboracions. Pel que fa els aspectes de regulació, ambdues entitats li donen destacable importància: Biomatlante va comentar que la certificació no és un requisit imprescindible però serveix per a donar una imatge de credibilitat; si fos que l’empresa no tingués cap certificació, hauria de ser molt capaç i atractiva en les seves habilitats de manufactura i productes per ser subcontracta. De manera semblant, la majoria de les empreses del clúster austríac compten amb algun estàndard de regulació, majoritàriament l'ISO9001, però també en molts casos l’ISO13485 i l’ISO14001. 3.1 Apreciació general de la jornada Es va poder apreciar que les empreses de tecnologies mèdiques eren unes de les més sol·licitades, ja que tenien les agendes plenes; això pot significar de manera indirecta que la regió és atractiva per als contractistes i al mateix temps els subcontractistes es veuen interessats a entrar en aquest mercat. Hi ha alguns reptes que s’han d’afrontar (barrera de la llengua i certificacions, entre altres), però hi ha també perspectives de futur per la dinàmica i el interès que es va veure per part de les dues persones entrevistades. 27
  • 28. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT MANUFACTURING La subcontractació és una de les dues possibles respostes a la pregunta que es fa abans de començar qualsevol activitat tant industrial com de serveis, és a dir "make or buy?".12 Amb la creixent pressió del mercat sobre les línees de producte més madures i la contemporània necessitat d’innovació, el CM representa una oportunitat per a les OEMs per orientar la seva capacitat a la cerca de nous productes i noves solucions13. En el cas per tant que aquesta reflexió estratègica porti a la conclusió que la millor opció és la d’utilitzar un proveïdor extern a l’empresa, hi ha diferents escenaris possibles segons l’abast dels serveis a subcontractar. En aquest apartat s’analitzen diferents estratègies de subcontractació, posant en evidència els avantatges i punts crítics. 4.1 Estratègies de subcontractació de producte Pel que fa la subcontractació de producte es poden identificar cinc estratègies diferents: la subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor la subcontractació per volum la subcontractació integral a un proveïdor únic la subcontractació integral una xarxa de proveïdors especialitzats establir una col·laboració que abasta tota la cadena de valor, del disseny fins al mercat (enginyeria concurrent). A la Il·lustració 5 es presenta una visió d’a quines baules de la cadena de valor s’adrecen aquestes diferents estratègies, mentre que a la Taula 1 hi ha una visió de conjunt dels pros i contres de cadascuna. 12 Veure també B. Rothery, I. Robertson, Outsourcing, Editorial Limusa-Noriega, 1996 13 J. Whitney, Supply Chain Evolution, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2008 28
  • 29. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 1. Subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor Aquest tipus d’estratègia cerca les solucions dins d’una baula específica de la cadena de valor. En aquest cas el fabricant externalitza a un proveïdor un procés per al que no té capacitat interna. Un exemple típic és que les OEMs subcontractin els processos d’esterilització i embalatge, pel fet que hi ha poques empreses que tinguin espais o instal·lacions adequades (sales blanques) o que estiguin disposades a invertir-hi recursos. Un altre exemple és el cas de la producció de prototipus per a la realització de test o proves clíniques del producte: l’empresa fabricant cerca algú que s’encarregui del disseny i/o desenvolupament previ a l’efectiva industrialització del producte, de manera que es pugui accelerar el time to market de nous dispositius, la qual cosa és crítica per a la posició al mercat de les start-ups14. 2. Subcontractació per volum Aquesta pràctica és gairebé exclusiva de les grans OEMs, les quals tenen dimensió i capacitat per al mercat global i cerquen socis proveïdors per a les fases de fabricació, assemblatge i embalatge, que siguin capaços de manejar la producció en grans volums amb una mà d’obra a menor preu en països emergents, com per exemple la Xina, l’Índia i alguns països llatinoamericans. Aquest tipus de subcontractació s’ha anat generant també a causa de la creixent demanda de tecnologia mèdica a aquests països i representa una gran oportunitat d’establir-se en mercats de gran població en els quals hi ha a vegades un regim fiscal favorable15. D’altra banda, a causa de la sofisticació que tenen certs productes, les OEMs no han arriscat la subcontractació d’aquests productes en aquests països. Subcontracten en general equips senzills, de baix valor afegit i que 14 C.M. Cheek in Roundtable: Medtech Outsourcing, MX Extra, Autumn 2007 15 T. Murphy in C. Delporte, Charting the Course of Full-Service Outsourcing, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2009 29
  • 30. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques necessitin producció a gran escala. En el cas de l’Índia, també hi ha una alta demanda de subcontractació de software. A més, encara que la subcontractació a països emergents sigui una pràctica molt comú, hi ha riscs concrets d’exposar-se a subtracció de la propietat intel·lectual i competència deslleial (veure també 4.2). 3. Subcontractació integral En aquest cas es subcontracta tota la part industrial i productiva (disseny, fabricació, muntatge, embalatge, etc.). No es requereixen inversions internes de capital en aquests processos: l’empresa OEM només ha de fer el seguiment dels seus socis proveïdors. Algunes empreses, amb l’objectiu de reduir les seves inversions en els processos de fabricació i embalatge, venen les plantes senceres als proveïdors per dedicar-se de millor manera als extrems de la cadena de valor. Aquesta pràctica és la tendència predominant en el mercat: tant les grans OEMs, com les start ups (generalment sorgides de centres de recerca i amb recursos que no permeten grans inversions) cerquen un “one stop shop”. Amb un sol partner interlocutor hi ha una millor coordinació del servei durant tot el procés, es millora l’eficiència del mateix i es disminueix el time to market. D’altra banda s’han de considerar certs aspectes com el fet de que hi ha d’haver una coordinació i/o comunicació constant entre tots els processos i que no tots els proveïdors tenen les capacitats per a fer-ho. També pot resultar difícil trobar una empresa que sigui excel·lent en tots els serveis que ofereix. El proveïdor de serveis integrals podria no tenir alguna capacitat específica que fos requerida per una empresa de tecnologia mèdica. Certs materials i components podrien requerir una fabricació o embalatge especialitzat que només fos possible aconseguir amb un conjunt de proveïdors especialitzats (veure el punt 5). 4. Enginyeria concurrent 30
  • 31. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Dins del marc de la subcontractació integral es pot destacar el paper de l’enginyeria concurrent. Aquesta pràctica consisteix en un treball més estret entre l’empresa fabricant i el CM: es tracta de realitzar els processos d’R+D i de fabricació d’un nou producte de manera simultània. Els enginyers de producció i disseny de les dues empreses s’ajunten per generar des de la fase primerenca un nou dispositiu en totes les seves etapes productives fins a l’embalatge, esterilització i emmagatzematge. Això permet reduir el time to market del producte, ja que molts dels elements del procés de fabricació s’han anat definint en fase de concepte. La conseqüència d’aquesta dinàmica de treball és un estret lligam entre els socis, una major col·laboració de treball i un més elevat valor afegit al procés de contract manufacturing. S’optimitza la comunicació i es disminueixen els assumptes legals, que queden resolts des del començament de la col·laboració. 5. Xarxa de proveïdors especialitzats En contraposició a l’enginyeria concurrent, es pot usar una xarxa de proveïdors, cadascú dels quals és especialitzat en un nínxol de mercat concret. El fabricant pot aconseguir resultats d’alta qualitat escollint per a cadascun dels processos aquell proveïdor que cobreixi millor les seves necessitats. Aquests proveïdores ofereixen més alternatives i flexibilitat a les operacions de fabricació i embalatge. Per part del fabricant això requereix un major esforç en vigilància i coordinació i el risc que hi hagi algun problema en alguna part de la cadena de proveïdors també és més gran. 31
  • 32. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Subcontractació Integral: •one stop shop •xarxa de proveidors Enginyeria concurrent Subcontractació Subcontractació d‘una sola baula per volum Il·lustració 5: estratègies de Contract Manufacturing Actualment molts fabricants (generalment els grans) utilitzen una combinació d’aquestes estratègies. Realitzen internament els processos claus, com la concepció del producte i l’R+D, i van subcontractant algunes baules en funció del nivell d’especialització del contract manufacturer per a la fabricació del nou dispositiu. Després que el producte hagi arribat a una certa maduresa, tendeixen a subcontractar a empreses dedicades a la producció en volum i cerquen centrar les seves competències en els dos extrems de la cadena de valor, deixant totes les baules intermèdies al contract manufacturer. 32
  • 33.
  • 34. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques Risc per l’OEM Avantatge per l’OEM Esforç En general baix, sobre tot si ha al mercat molts Externalitzar els processos que serien massa cars fer Baix: es tracta d’establir clarament els estàndards de proveïdors capaços d’oferir el servei internament o pels quals no es té capacitat o qualitat e nivell de servei Subcontractació competència (esterilització, embalatge,...) d’una sola baula de la cadena de valor Possible baixa qualitat del producte Reducció dels costos Mitjà, relacionat sobre tot amb els controls de qualitat i Potencials problemes en la protecció de la P.I. i risc de Penetració en nous mercats amb la gestió d’operacions en altres països. competència deslleial, sobre tot en països emergents Subcontractació per volum Elevat: Concentrar-se en els processos clau Mitjà en la fase inicial de la relació, després baix si Dependència de un únic proveïdor Minimitzar inversions i immobilitzacions materials s’estableix una relació de confiança amb el proveïdor i Barreres que dificulten el canvi de proveïdor Possibilitat de comptar sempre amb la tecnologia més aquest és sòlid (coneixement mutu de les respectives capacitats i actual Subcontractació necessitats, processos conjunts ja assimilats, relacions integral personals, aversió al risc,...) Exigències de flexibilitat de l’OEM difícils de transferir al CM Protecció de la P.I. i competència Potencialment elevat: un problema en una baula Usar per a cada baula el proveïdor d’excel·lència Elevat, és necessària la coordinació de molts actors repercuteix en totes les successives Xarxa de proveïdors especialitzats Baix: el desenvolupament conjunt es fa expressament Optimització del procés en cada fase Elevat: es necessita un esforç de col·laboració continua per prevenir els problemes i per reduir al mínim els riscos en fase de producció Enginyeria concurrent Taula 1: pro i contra de les diferents estratègies de CM
  • 35. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 35
  • 36. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques 4.2 Qualitat competència i confidencialitat Un punt crític de la relació de subcontractació és el de la qualitat dels productes: com està fora del seu control directe, els OEMs tenen una aptitud molt prudent respecte als sistemes d’assegurament de la qualitat dels proveïdors. No obstant, el proveïdor no només te interès en assegurar la qualitat del producte sinó també en tenir el millor equipament per fer-ho. Normalment els CM actualitzen més sovint els equipament i instal·lacions que els OEMs, la qual cosa es tradueix al mateix temps en una millor qualitat. El nivell d’experiència i de coneixement del proveïdor normalment és també més alt que el de l’OEM per la varietat de productes i projectes realitzats. Pel que fa als aspectes legals, no només la certificació i el marcat del producte son importants: els grans fabricants de dispositius mèdics cerquen socis que puguin mantenir adequadament protegida la seva propietat intel·lectual i no arribin a fer-li competència. Alguns OEMs temen que el proveïdor de serveis integrals acabi tenint massa experiència i coneixement dels seus processos i tecnologies i que pugui no mantenir la confidencialitat d’aquestos amb altres empreses competidores o entrar en el mercat ell mateix com a competidor. No obstant, en general, les empreses de disseny i fabricació contractades consideren molt seriosament el tema de la confidencialitat doncs és la base de la naturalesa del seu negoci. També el fet que el proveïdor tingui coneixement de productes similars pot resultar un avantatge per l’OEM, especialment en la reducció del temps de desenvolupament. Acords acurats de confidencialitat, adequada informació tècnica, claredat en l’assignació de les patents i el compromís ètic que prohibeix al proveïdor de solucionar el mateix problema per clients diferents ofereixen el mateix grau de protecció que un programa de desenvolupament intern. D’altra banda, alguns OEMs volen signar acords unilaterals de propietat intel·lectual i es resisteixen a fer acords bilaterals que protegirien també la tecnologia del proveïdor. Aquest fet limita la capacitat per part del proveïdor de servir als clients perquè no es poden arriscar usant les tecnologies més avançades per solucionar els seus
  • 37. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques problemes.16 Encara que les OEMs siguin conscients de que és lo que es poden permetre posar en mans de la CM per tal que no violin el seu dret de propietat intel·lectual (PI), molts aspectes menys crítics i necessaris estan basats en la confiança que aquesta informació es guardi d’una manera confidencial. 4.3 Tendència global a la consolidació dels Contract Manufacturers El creixement ràpid del sector de contract manufacturing, la seva fragmentació i la demanda creixent de proveïdors de serveis integrals determinen la tendència a la integració dels contract manufacturers.17 Els proveïdors integrals intenten guanyar noves capacitats i quotes de mercat en part gràcies a les adquisicions; així mateix els proveïdors especialitzats també augmenten la seva presencia de mercat i integren noves capacitats. La consolidació és positiva tant pel fabricant de medical devices com pel contract manufacturer. D’una banda la fragmentació fa difícil escollir la solució optima i pot obligar a col·laborar i coordinar molts proveïdors. D’altra banda la consolidació fa que sigui més senzill implementar i oferir solucions de subcontractació integral. La consolidació pot atraure nou capital i experiència al sector a través de injeccions de capital i transvasament d’experiència en la subcontractació per part d’empreses d’altres industries. 16 Christina Elston, Myths and Misconceptions in Medtech Outsourcing, Medical Device and Diagnostic Industry, jul 2004 17 Ben Dunn, The Changing Shape of Medtech Outsourcing, MX – Business Strategies for Medical Technologies Executives, jul-ago 2007 37
  • 38. 5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ Amb la informació recollida s’ha realitzat un anàlisi intern/extern del sector segons la metodologia DAFO (o SWOT per les seves inicials en anglès), agrupant els resultats a una taula, amb l’objectiu de detectar àrees d’actuació on desplegar el pla d’acció per al desenvolupament del sector TecMed en general i del Contract Manufacturing en particular. Les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats s’han classificat segons els diferents factors que influencien el sector: Socials, relacionats amb factors demogràfics, culturals, hàbits, etc. Econòmics, determinats per la conjuntura actual nacional i internacional Politics, deguts a les eleccions i direccions que tenen les agendes del Govern i l’Administració Pública. Tecnològics, influenciats per el desenvolupament de noves tecnologies, automatització de processos, etc. Industrials, més estrictament relacionades amb el mercat específic de les tecnologies mèdiques, les seves estratègies i modalitat de producció i comercialització i el seu entorn empresarial i productiu. Ambientals, que són aquells que només depenen de l’entorn i d’altres característiques del país (com pot ser la presencia de centres de recerca o d’hospitals d’excel·lència, ....). 5.1 Factors Socials Pel que fa les forces socials, es detecta que els aspectes d’envelliment de la població i l’atenció i les expectatives més elevades pel que fa a la qualitat de vida i la salut poden oferir noves oportunitats de desenvolupament i comercialització de dispositius. Hi haurà una part rellevant de població feta de gent gran, amb elevada prevalença de malalties o condicions cròniques relacionades amb l’edat que es podrà quedar a casa seva, el que suposa un increment del confort i la qualitat de vida comparat amb un hospital o un institut 38
  • 39. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques de cures. D’altra banda això posarà molta pressió sobre el sistema públic de salut, tan pel que fa en el seu finançament com la provisió de serveis. 5.2 Factors Econòmics Forces semblants actuen també a nivell econòmic, ja que la disminució dels tractaments hospitalaris a favor de l’àmbit domiciliari és un factor important de disminució de costos i això pot proporcionar oportunitats i obrir nous mercats. De manera similar hi haurà als països en vies de desenvolupament una obertura de nous mercats degut a l’accés de nous segments de població als serveis sanitaris; en aquest context Espanya i Catalunya poden estar ben posicionades pel que fa a l’àrea d’Hispanoamèrica. Paral·lelament a nivell econòmic hi ha una multitud de factors que representen amenaces pel sector TecMed en general i pel CM en particular degudes a la conjuntura actual. La crisi determina la disminució del creixement al sector sanitari, especialment pel que fa a les inversions en alta tecnologia, la pressió per reduir costos i per tant menor capacitat d’inversió i compra per part de les organitzacions sanitàries. Així mateix les fonts de finançament actuen de manera molt prudent en temps de crisi: el capital risc s’orienta a la inversió en fases finals del procés innovador i a la innovació incremental per disminuir els riscos, i això retarda el desenvolupament de productes potencialment tractors del sector. De totes maneres, si bé pateix els efectes de la crisi, les activitats econòmiques relacionades amb la salut es demostren més resistent que altres àmbits, com per exemple l’industria de l’automòbil o l’electrònica de consum. A més hi ha dins del marc legal, mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial a Universitats i altres institucions, com per exemple l’assignació de drets de propietat intel·lectual o industrial als treballadors, i un marc fiscal per a l’R+D que és considerat un dels mes favorables de la UE, encara que de complexa aplicació per a la PIME. 39
  • 40. Això, no obstant sigui un element de fortalesa, no ha estat suficient per al foment d’aquest sector, on hi ha molts actors ja ben posicionats al mercat global. Paral·lelament les OEMs demanen als CMs solvència tècnica, coneixement del marc regulatori i estabilitat financera: això afavoreix empreses de CM ja consolidades en front d’empreses reorientades o start-ups. Una reorientació massiva de fabricants provinents d’altres sectors disminuiria els preus i limitaria els marges en una condició d’alentiment econòmic, on totes les politiques d’expansió estan aturades. 5.3 Factors tecnològics En aquest àmbit s’identifiquen principalment les oportunitats derivades de la convergència de tecnologies mèdiques, fàrmacs i biotecnologia en dispositius combinats, nous sistemes d’administració, nano-tecnologies etc. que poden oferir noves oportunitats, així com els sectors dels nous materials i materials biocompatibles. Un rol important el pot tenir el sector químic, on hi ha a Catalunya competències molt fortes i consolidades. Cal esmentar que bé que hi hagi un entorn molt fort de recerca en tecnologies mèdiques i àrees relacionades, l’orientació al mercat d’aquestes activitats es gairebé escassa i pot permetre un procés de deslocalització de l’R+D tal com va passar amb la producció, que ara es du a terme majoritàriament a països emergents. 5.4 Factors politics Pel que fa els factors politics , existeix un ambient favorable per a la compra de tecnologia innovadora, que desafortunadament no s’aprofita de manera suficient. A més, ja fa anys que l’Administració pública va desenvolupant mecanismes d’ajudes i suport de les PIMES, sobretot les NEBTs i les empreses de caràcter innovador nascudes en àmbits acadèmics. La complexitat del marc regulatori pot oferir nínxols d’oportunitat per al desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit i l’actual situació legal és atractiva per a serveis com els de telemedicina. Per contra el marc regulatori pot determinar major complexitat administrativa i el dilatar-se del temps d’introducció al mercat, especialment amb la manca d’ un organisme notificador eficient. Un altra gran amenaça s’adreça al mateix 40
  • 41. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques organisme dinamitzador de la BioRegió, si no disposa de suficient poder, suport polític o recursos per poder actuar de manera eficaç. 5.5 Factors industrials A nivell industrial el primer gran obstacle per al desenvolupament d’un sector de Contract Manufacturing a Catalunya es sens dubte l’absència d’un teixit de OEMs autòctones que pugui fer de tractor. L’escassa activitat que existeix de CM (com per exemple el disseny i producció de prototips) sol ser una activitat secundaria i complementaria d’empreses que tenen un altre enfocament productiu. Les fortes competències a altres sectors ferien del CM en tecnologies mèdiques una atractiva oportunitat de reorientació, però això és difícil per l’existència de barreres d’accés, com el coneixement del marc regulatori o la corba d’aprenentatge necessària per convertir-se en un CM atractiu a nivell internacional. A més, l’activitat de subcontractació en múltiples mercats, alguns dels quals es poden veure afectats per la crisi, pot ser un factor d’inestabilitat financera i constituir un factor d’exclusió per l’OEM, que cerca empreses solides, solvents i amb visió estratègica a llarg termini. La tendència dels OEMs és concentrar-se en solucions integrals, pel que estan consolidant i reduint la seva base de proveïdors. A més a més pot ser que l’actual situació econòmica porti els OEMs a tornar a interioritzar alguns processos, ja que amb la reducció de la producció disposen d’un excés de capacitat. Finalment les subcontractacions de productes en grans volums, amb baixa tecnologia i intensius en ma d’obra es desplacen cada cop mes cap a països emergents. Tot això pot fer difícil que empreses catalanes es puguin proposar com CM. D’altra banda però cal no oblidar-se que a Catalunya hi ha gran competència pel que fa algunes disciplines industrials, com l’automatització de processos, l’enginyeria de sistemes, la realització de prototips i series curtes. A més aquestes competències s’han desenvolupat també a dins de sectors d’elevada regulació i estàndards de qualitat, com a l’aeronàutic, el farmacèutic o 41
  • 42. l’automoció. Aquest estoc de recursos i competències permet també una reducció de la inversió inicial requerida en capital humà i financer necessària per entrar com a CM a dins d’un sector d’aquesta complexitat. Cal afegir que la provisió de solucions integrals és la manera habitual de treballar de les petites OEMs, que no disposen de recursos de capital suficient per immobilitzar en activitats de manufactura i es focalitzen en les activitats de recerca i desenvolupament de nous productes. D’altra banda hi ha nínxols d’alta especialització dintre de la cadena de valor que també les grans OEM tenen la tendència natural a subcontractar i que es poden aprofitar per part de qui en tingui coneixement i expertise. 5.6 Factors de context Cal esmentar l’entorn d’avantguarda en recerca bàsica en tecnologies mèdiques i disciplines relacionades (bioenginyeria, ciències de la vida, etc.) i la presencia d’un organisme dinamitzador com a BioCAT, que sens dubte constitueix un factor de fortalesa. Això i la vocació innovadora de les organitzacions sanitàries obre oportunitats pel que fa a la creació de spin-offs i ofereix un banc de prova a les noves tecnologies per la seva experiència i excel·lència a l’àmbit de la recerca clínica. A mes hi ha un entorn d’infraestructures, com per exemple el port de Barcelona o l’aeroport internacional, que constitueixen un ulterior element facilitador de l’activitat industrial a Catalunya. D’altra banda, hi pot haver resistència al moment de promoure la innovació, ja que el sistema de salut pot orientar-se cap a tecnologies consolidades. A més a més la “marca Barcelona”, que sempre es presenta com un dels punts forts de Catalunya (qualitat de vida, clima mediterrani, ambient ideal per fer negoci,...) pot arribar a perdre el seu atractiu si no es solucionen alguns episodis de mala imatge per la ciutat (robatoris, prostitució, degradació urbana). S’han d’afegir com a elements de debilitat certa manca de coordinació i cooperació entre els agents existents, l’escassa orientació al mercat del món acadèmic i la manca de perfils professionals intermedis. A més, el limitat 42
  • 43. Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques coneixement de l‘idioma anglès constitueix una barrera per competir i aprofitar oportunitats a nivell internacional. 43