Pirateria Musical

Pirateria
Musical
Marc Pérez Gutiérrez
Ramon Àvalos
Informàtica
4t ESO B
Curs 2014-2015
Escoles Maria Ward

Índex
1. Introducció: Evolució de la música analògica cap a la digital
1.1. Analògic i digital 1
1.2. Formats de àudio principals 2
2. Com afecta la pirateria musical als autors i treballadors
2.1. Què són els drets d’autor 3
2.2. Professions relacionades amb la indústria musical 3
3. Pirateria Musical
3.1. Concepte 5
3.2. Tipus de pirateria musical 5
3.3. Principals programes 6
3.4. Programes alternatius 8
4. Aspectes ètics
4.1. Avantatges i inconvenients de la pirateria musical 9
4.2. Com afecta la pirateria al comerç musical 9
5. Gestió digital de restriccions (DMR)
5.1. Què és 12
5.2. Tasques 12
6. Opinió personal 13
7. Bibliografia 14

TREBALL INFORMÀTICA CURS 2014-2015 Pirateria Musical
1
1. Introducció: Evolució de la música
analògica cap a la digital
1.1) Analògic i Digital:
· Una de les causes principals de l’existència de la pirateria musical fou el pas
de la música analògica a la música digital:
El concepte d’analògic és, en certa manera, intentar plasmar la realitat,
per més tard poder reproduir-la. Així doncs, en gravar en aquest format, fem
còpies del so original que després poden ser llegides per un aparell.
Per exemple, l'electricitat que genera un micròfon quan rep les
vibracions dels sons és capaç de moure una agulla i crear un solc en un disc.
Després, aquesta mateixa agulla pot llegir el solc i les vibracions que genera el
moviment de l'agulla es converteixen en un valor elèctric que es transforma
amb un altaveu en el mateix so que gravem.
Alguns aparells que reprodueixen música analògica foren:
 Fonògraf (1887).
 Gramòfon (1888).
 Tocadiscs (1925).
 Magnetòfon (1950).
 Reproductor casset (1963).
 Walkman (1979).
La música digital es genera a partir de transformar el sons en informació
binària (uns i ceros, que representen dos escales de tensió elèctrica diferent) i
d’interpretar-la després mitjançant un sistema per poder transformar-la en sons.
Alguns dels aparells que reprodueixen música digital són:
 iPod
 Mp3, Mp4
 Smart Phone
 Ordinador

2
1.2) Formats de àudio principals:
 Format WAV (WaveFrom Audio File):
És un arxiu que va desenvolupar originalment Microsoft per guardar
àudios. Doncs, podem utilitzar-lo per guardar àudios originals a partir dels
quals es pot comprimir i guardar en diferents mides per publicar a la web.
Encara que és un format d'excel·lent respecta a la seva qualitat d'àudio, els
arxius que produeix tenen un pes enorme. Se sol utilitzar per fragments
molt curts (entre uns 3 o 4 segons).
 El format MP3 (MPEG 1 Layer 3):
Va ser creat per l'Institut Fraunhofer, el qual dirigeix gairebé tothom de
música digital.
És ideal per publicar àudios a la web. Es pot escoltar des de la majoria de
reproductors. Es pot convertir fàcilment un àudio de WAV a MP3. Té un
enorme nivell de compressió respecte al WAV. En igualtat de la resta de
condicions reduiria la mida del fitxer d'un fragment musical. En comprimir
l'àudio, aquest presenta una mínima pèrdua de qualitat. És de codi tancat.
 El format OGG:
És el format més recent i va sorgir com a alternativa lliure i de codi obert.
Mostra un grau de compressió similar a MP3 però segons els experts en
música la qualitat de reproducció és lleugerament superior.
No tots els reproductors multimèdia són capaços de llegir per defecte aquest
format. En alguns casos és necessari instal·lar els còdecs o filtres oportuns.
El format OGG pot contenir àudio i vídeo.

3
2. Com afecta la pirateria musicals als
autors i treballadors
2.1) Què són els drets d’autor?:
Els drets d’autor es defineixen com:
Conjunt de drets legítims d’una persona natural sobre la seva obra de
naturalesa literària, artística o científica.
És a dir, els drets d’autors són tots aquells drets morals (dret de
reconeixement d’autoria i dret d’integritat en la obra) i econòmics que titulen
a algú com autor de la seva creació, en aquest cas, de la seva pròpia música. Per
tant, ser autor implica tenir uns drets i deures davant del
públic i dels seguidors.
La legislació estableix que l’autor pot obtenir els
beneficis pel seu treball intel·lectual i la seva aportació a la
cultura general, durant un temps limitat (temps d’aquesta
aportació).
2.2) Professions relacionades amb la Indústria Musical:
Trobem un ampli ventall d’empreses i de professions relacionades amb la
Indústria Musical. Es dediquen pràcticament al procés de creació, divulgació i venta
musical.
N’hi ha moltes. Entre d’altres trobem:
 Els músics que componen (o no) i interpreten la música.
 Les empreses i professionals que s’encarreguen de la producció (creació
i venta) del material musical ja gravat. Trobem, per exemple, als editors,
productors, estudis de gravació, enginyers, segells discogràfics, tendes
de música tant “físiques” com online, societats de gestió de drets, etc).
 Els contractistes, promotors, sales de concerts, personal de muntatge,
etc., és a dir, tots aquells que intervenen als espectacles i shows en
directe (gires, festivals, etc).
 Els professionals que arriben als músics i els assessoren. Ho són els caça
talents, els representants o managers, els advocats, etc.
 Les emissores de ràdio, que retransmeten la música.
 Els periodistes especialitzats.

4
 Professors de música.
 Fabricants d’instruments musicals.
Gairebé totes aquestes professions son perjudicades per la pirateria musical.
Si aquesta augmenta, la demanda de CDs, packs, vinils, etc., disminueix
juntament amb alguns sectors relacionats amb l’àmbit de la venta de productes
musicals. Tot i així, altres professions relacionades amb la publicitat, el
marketing i l’elaboració i producció de la música sempre seran sectors actius. A
llarg termini, els perjudicats seran els consumidors; poc a poc l’existència de
cantants disminuiria i alguns artistes
desapareixerien (com a conseqüència, no
hi hauria música per poder piratejar).

5
3. Pirateria Musical
3.1) Concepte:
El concepte de “Pirateria” es basa en la reproducció i distribució de copies
d’obres protegides pels drets drets d’autor. La transmissió al públic o la
suposada disposició d’aquestes obres en reds de comunicació sense
l’autorització de l’autor (quan aquesta es necessària legalment).
 Desenvolupament:
Abans, la pirateria musical consistia en la
reproducció i distribució no autoritzada
d’exemplars físics d’obres protegides per la llei, tant
a escala comercial o amb propòsits comercials, és a
dir, a canvi d’uns beneficis. Amb el temps, el ràpid
desenvolupament d’Internet a provocat la
possibilitat de gaudir de les obres musicals sense
cap complicació. Els programes que ens permeten la
descàrrega gratuïta de música estan anant en
augment.
3.3) Tipus de pirateria musical:
Segons la finalitat de l’acció pirata trobem:
 Compartir música amb els amics. Un dels mètodes més comuns de pirateria
és la còpia de cintes o CDs per als nostres amics. Un cop hem comprat algun
material musical (Canço, CD, cintes, vinils, EP), creiem que tenim el dret de
fer còpies i distribuir-les. Ho fem perquè, moltes vegades, relacionem la
música amb un aspecte social: pot fer-nos recordar als nostres éssers
estimats, esdeveniments especials i els nostres amics, i és per això que
moltes vegades compartim amb el nostre entorn música. També, les lletres
de les cançons , i l'estil i el gènere de música són símbols de la nostra
identitat social. Compartir música és compartir filosofies , somnis i
històries.
 Compartir la música amb desconeguts per internet. Hi ha serveis que
permeten als seus usaris tienir accés a la discografia de cada usuari que
accedi al mateix sistema. Moltes empreses enfoquen a aquets serveis com els
principals culpables de la disminució de ventes.

6
 La descarrega de música per internet ha permès que molta gent coneixi més
de la que hagués conegut sense internet. Pot ser que aquest medi hagi
despertat paral·lelament un nou interés i gust per la música.
 Gravar per tornar a vendre i guanyar diners. El cost d’un CD gravat per un
pirata és menor que el gravat per una empresa i, per tant, a un nivell molt
més asequible per al públic consumista.
3.3) Principals programes:
 Napster:
Fou creat per Shawn Flanning. És un servidor per escoltar música en
streaming semblant al famós Spotify que permet buscar cançons, fer llistes
de reproducció amb elles i guardar-les per escoltar quan vulguis, amb o
sense connexió a Internet.
La seva tecnologia permetia als aficionats a la música compartir les seves
col·leccions de MP3 fàcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar
protestes de les institucions de protecció dels drets d'autor. Va aconseguir
la seva major popularitat l’any 2.000, després de realizar un judici demanat
per diverses empreses discogràfiques.
 eMule:
Va ser creat per Hendrik Beitkreuz com una alternativa al programa
eDonkey. És un programa que és basa principalment en la descarrega i en el
compartiment de tot tipus d’arxius. Aviat, el nou
programa va superar en funcions a l’anterior; a més, era
lliure i gratuit, fet que va augmentar la seva popularitat
entre els programes mes utilitzats pels usuaris P2P.
La utilització d’aquest programa pasa de ser legal a
il·legal quan el material que compartim o descarreguem
esta protegit sota els drets d’autor.
Aquest programa és legal. Abans era un sistema d’intercambi de música de punt
a punt (P2P), on els usuaris (que es comporten com clients) poden intercanviar
material musical (compartir-lo i descarregar-lo).

7
 Ares:
És un programa per compartir arxius que treballen en una red P2P, la qual
permet la descàrrega directa d’arxius entre els usuaris que
formen part de la red. Ares permet buscar i descarregar
qualsevol material musical que altres persones possin al seu
abast.
 BitTorrent:
Fou creada per Bram Cohen. És un programa de tipus P2P. S’utilitza per
intercanviar arxius mitjançant el protocol de BitTorrent,
basat en un software lliure. Permet la búsqueda i
descàrrega gratis de material musical.
Aquests són alguns dels programes que permeten la
búsqueda i descàrrega gratuita de material musical. Com
he dit abans, parlem de pirateria quan el material que es
comparteix o es descarrega está protegit pels drets d’autor. En el cas de que
aquest sigui de la nostra autoria no és pirateria musical.
3.4) Programes alternatius:
Hi han programes que ens ofereixen una alternativa diferent a la pirateria
musical. Trobem, per exemple:
 Spotify:
És una de les plataformes musicals més coneguda. Tot i
que han anat apareixent altres alternatives més
econòmiques, fins i tot gratuïtes, que s'aproximen al seu
servei, aquesta segueix estant al capdavant. Permet a
l'usuari escoltar als seus artistes favorits i descobrir
nova música. També permet la comunicació entre els
usuaris registrats al programa. Actualment, es una de les
plataformes musicals més utilitzades.

8
 iTunes:
És un reproductor multimèdia desenvolupat per Apple que permet
reproduir, organitzar i comprar música i vídeos digitals.
A més a més, iTunes es pot connectar facilment
mitjançant internet, amb iTunes Store, per comprar i
descarregar música digital, videoclips, programes de
televisió, pel·lícules, jocs per a l'iPod, audiollibres, sons
de trucada per al mòbil i multitud de podcasts.

9
4. Aspectes ètics
4.1) Avantatges i inconvenients de la pirateria musical:
Avantatges Inconvenients
Ha despertat al públic un major inte-
rès per la música.
La qualitat del material piratejat pot
variar (augmentar o disminuir)
El procés de descàrrega de música
mitjançant algún programa pirata és
gratuït i més beneficiant pel públic.
En alguns països la pirateria musical
està prohibida. La compra o descàr-
rega de productes musicals pot su-
posar un gran problema per qui ho
fa.
Gràcies a internet molts artistes que
abans no eren molt coneguts, ara sí
que ho són. Per tant, podriem dir
que aquests artistes surten bene-
ficiats.
Tenen més facilitat a perdre
información que no pas el material
no piratejat.
El públic té accés a productes que
encara no estan disponibles al seu
país.
Produeix perdues en la indústria
musical.
Els productes pirates tenen un preu
més assequible pel públic.
Com a conseqüència de la pirateria,
alguns artistes han abandonat la seva
carrera.
4.2) Com afecta la pirateria al comerç musical:
La pirateria afecta, i molt, en el comerç musical. Hi ha diferents sectors afectats
per la pirateria, entre els quals trobem:
 Els Creadors:
Són els autors i titulars de drets connexos. La pirateria ocasiona perdudes
en la seva principal font d'ingrés: les vendes dels productes musicals.
Alguns d'aquests creadors poden fins i tot emigrar dels seus països cap a
altres on la pirateria estigui molt més regulada o penalitzada.

10
Per exemple, a l'Àfrica molts artistes han emigrat a Europa, on hi ha un
sistema molt més lleial cap als drets d'autor.
 Els Treballadors:
Els treballadors d'algunes indústries són també afectats per la pirateria, ja
que aquesta està començant a reemplaçar la producció de productes
originals i llocs de treball a les empreses.
 L’Estat:
Encara que no ho sembli, l'Estat és, en gran, un afectat directe. Totes les
activitats relacionades amb la pirateria es realitzen al marge del sistema
establert per aquest. A l'Estat ,per tant, no es cobren impostos quals
reinvertirien en el desenvolupament cultural.
 Les Localitats:
També, en moltes localitats on abunda la pirateria, les empreses són
afectades negativament en les relacions amb altres estrangeres. Per tant,
veiem que no només obstaculitza el desenvolupament de les indústries
culturals, sinó també el desenvolupament econòmic en general, ja que les
empreses no poden créixer i estendre de manera sostenible.
 Les Ocupacions:
Els danys que pateixen les empreses, es veuen reflexats en les ocupacions de
les indústries musicals. Els productes piratejats porten a un estancament de
la indústria, que al seu torn ofereix menys llocs de treball.
 El públic:
La pirateria és un delicte que ocasiona víctimes. Sovint, constitueix una font
lucrativa d'ingressos per importants organitzacions delictives
internacionals. Els quantiosos beneficis que genera s'acaben utilitzant per
finançar altres tipus de delictes greus, com el tràfic d'éssers humans i armes,
el tràfic de drogues, l'estafa mitjançant targetes de crèdit i el rentat de diners.
Però la majoria de les vegades no ens adonem perquè els venedors de
produtes piratejats semblen treballadors a petita escala o venedors de carrer,
quan en ralitat són un mitjà entre aquesta mena de màfies i el públic.

11
 Alguns artistes locals, en canvi, no es veuen afectats per la pirateria musical, ja que
només interessen els àlbums musicals internacionals més populars.

12
5. Gestió Digital de Restriccions (DMR)
5.1) Què és:
Els sistemes de Gestió Digital de Restriccions (Digital Restriction / Rights
Management) són mecanismes utilitzats per algunes editorials i titulars de drets
d'autor implementats en programari i maquinari que s'utilitzen per controlar la
reproducció d'obres distribuïdes en fomatos digitals com ara llibres, música,
vídeos, fotografia, etc.
5.2) Tasques:
Encara que siguin diverses les empreses que han creat i modelat aquest
tipus de sistema, les principals tasques que realitzen són les següents:
 Detectar qui accedeix a cada obra, quan i sota quines condicions. DMR
pot reportar aquesta informació al proveïdor de l'obra.
 Autoritzar o denegar l'accés a l'obra, d'acord a condicions que poden ser
canviades pel proveïdor de l'obra amb total independència del que dicti
el marc jurídic.
 Quan autoritzen l'accés, ho fan sota condicions restrictives que són
fixades pel proveïdor de l'obra, independentment dels drets que la llei
atorgui a l'autor o al públic.

13
6. Opinió Personal
Per començar la meva opinió m’agradaria dir que, tot i la gran
quantitat de mesures que molts països han realitzat en contra, la pirateria
musical s’ha transformat en un aspecte irreversible. No podem evitar-la
mitjançant leis i penalitzacion perquè això motivarà molt més als pirates a
seguir venent o descarregant música de manera ilegal.
Crec que la pirateria té els seus avantatges i jo, per exemple, estic
parcialment a favor de la seva existència: gràcies a aquesta, un producte
musical que ens pot semblar molt car o que no podem comprar perquè no
està disponible al nostre país (m’ha passat moltes vegades), s’aproximat al
nostre abast i és possible la seva compra o descàrrega a un preu més
assequibe.
Tot i així, també és un aspecte perjudicial per alguns artistes: la
disminució de ventes causades per la pirateria pot provocar la desaparició
d’aquests. Marina and the Diamonds és una cantant anglesa que ha estat
molt afectada en aquest àmbit.
Per finalitzar voldria admetre que jo he sigut també un “pirata
musical” i crec que un tant per cent molt gran de la població també hoha
sigut. Com he dit abans, la pirateria es un aspecte irreversible que es seguirà
desenvolupant amb el pas del temps i amb el paral·lel desenvolupament de
la informàtica.

14
7. Bibliografia
 google.com
 es.wikipedia.org
 analfatecnicos.net/prehunta.php?id=31
 es.slideshare.net/polacampbell/de-lo-anlogo-a-lo-digital-reproductores-de-
msica
 definicion.mx/música-digital/
 portal.unesco.org
 vgpolitics.f9.co.uk/0602PP.htm
 vialibre.org.ar/4-DMR-tecnologias-de-restriccion.htm
 fotonostra.com/digital/sincompresion.htm
 desarrollomultimedia.es
 noalaxpirateriax.blogspot.com.es

Pirateria Musical

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Pirateria Musical

Similar to Pirateria Musical (20)

Pirateria Musical