Parlem de economia

Parlem d’Economia Group

Algunes reflexions sobre el moment actual

Viene la crisis Oh cuánto cuánto Viene la crisis
ojo costará el escrúpulo ojo
guardabajo y la vergüenza buena guardabajo
un pan te costará como tres panes la importada no habrá vino ni azúcar ni zapatos
tres panes costarán como tres hijos la que no encoge a la primera lluvia ni quinielas ni sol ni Dios ni abrigo
qué barbaridad la vergüenza de nylon ni diputados ni estupefacientes
todos iremos cienporciento ni manteca ni fruta ni rameras
a las nubes en busca de un profeta
que nos hable de paz Oh cuánto cuánto Viene la crisis
como quien lava costará el amor ojo
en la noche sin dólares ni luna guardarriba
Viene la crisis con los perros afónicos
ojo y el sueño
quizá te esté subiendo firmando los conformes con rocío
por la manga
quizá la tengas Oh cuánto cuánto
ahora costará la muerte MARIO BENEDETTI
enroscada sin mas en el pescuezo ahora que no hay divisas Poemas de hoy por hoy (1954-61)
o está votando con tu credencial ni perdón Viene la crisis
o comprando tu fe con tu dinero y no hay repuestos para la conciencia
ni ganas de morir
ni afán
ni nada

© AIS

Group

Parlem d’Economia

Algunes reflexions sobre el moment actual

© AIS

Agenda de la comunicació Group

 Introducció
 Algunes qüestions de base
 Reflexions al voltant de la crisi
 Què pot ser que passi
 Algunes idees per assumir la realitat

© AIS

Introducció Group

 Agraïments.
- A Garbí, un gran projecte
- A totes vosaltres. Dialogar i Comprendre és la nostra principal arma

 Notes sobre el contingut
- Els canvis entre la presentació del curs i l’actualitat
- La càrrega política i el paper dels mitjans
- Alguns conceptes per a comprendre millor
- Els orígens i l’evolució de la crisi
- El que pot passar

 Què en traurem de la reunió avui.

© AIS


 Introducció
- L’Economia en poques paraules (i algun gràfic)
- L’Economia Real i l’Economia Monetària
- Quin valor afegit fan els bancs?
- El sentit del risc. Instruments, avantatges i perills
- Un esquema de les posicions ideològiques

 Algunes reflexions al voltant de la crisi

© AIS

Algunes qüestions de base
L’Economia en poques paraules (i algun gràfic) Group

L’Economia Real i l’Economia Monetària

Pagaments per compres

Bens i serveis
Bens i serveis Impostos-transf
Empreses Sector Públic Famílies
Impostos-subv.
Bens i serveis
Treball,Capital, Iniciatives

Salaris, dividends, rendes

Dividirem els actors de l’activitat econòmica en tres grups
Veiem com es relacionen en termes reals
I en termes monetaris
En una economia tancada

© AIS

L’Economia Real i l’Economia Monetària Group

Algunes reflexions

 Si hi ha més diners que bens, es produeix la inflació. Recordeu
que els diners poden ser físics o comptables (els quals poden
ser o no electrònics)
 Si hi ha atur, les famílies consumeixen menys i també es
produeix menys
 El Sector Públic es un generador de “productes” (obres i
serveis)
 El Sector Públic té entre altres obligacions el garantir el bon
funcionament de l'Economia (Què és el bon funcionament?)
 Dins de cada grup d’actors, veiem grans diferències:
desigualtats entre les famílies, dimensions d’empreses i
d’Organismes Públics molt diferents …

© AIS

Algunes qüestions de base Group

L’equilibri al llarg del temps.


Reserves/Aplicacions Bens i serveis Estalvis/ Desestalvis
Endeutament/des- Endeutament/ des-
Empreses Sector Públic Families
Inversions en Impostos-subv. Bens i serveis
Consum aplaçat
equipament


El sistema és estable si els fluxos es mantenen en equilibri

Però hem de tenir en compte l’evolució temporal

Que ve amb els diferents moments de les famílies

I les condicions i canvis tecnològics

© AIS

L’equilibri al llarg del temps Group

Algunes reflexions

 L’equilibri temporal entre l’estalvi i la inversió ha de donar-se
entre els fluxos reals i els monetaris.
 Si algú guarda pel futur, en el futur algú haurà de produir
físicament el que es guarda monetàriament.
 Un préstec hipotecari vol dir que ens comprometem a estalviar
en el futur per a gaudir d’una vivenda en el present.
 Un crèdit a empresa vol dir que l’augment de productivitat per
les inversions compensarà a futur.
 Els préstecs sobirans segueixen el mateix esquema. La
comunitat que ho rep o farà un estalvi futur o l’augment de
productivitat compensarà.

© AIS


Algunes reflexions

 Una productivitat més alta vol dir que amb la mateixa aportació
dels factors econòmics en fem més producte.
 Productivitat és tecnologia. Requereix inversió.
 Tots els bens tenen un cost d’oportunitat (per tenir un bé avui
hem de prescindir d’un altres cosa, avui o demà). L’equilibri es
té per l’equilibri de preus.
 El risc és part essencial en aquesta tria. El preu es l' interès.
 La percepció del risc, les preferències dels consumidors i
l’anàlisi de les condicions futures han estat fortament
esbiaixades.

© AIS


Les taxes d’interès. Risc.

 Quin es el valor que cada una i totes juntes donen a
esperar a gastar un euro d’aquí a un any en lloc de
fer-ho avui?
 Què canviaria si d’aquí un any tenen el risc de no
poder-ho recuperar?
taxa_de_in
terès
preu_de_l'
espera preu_del_r
isc

Segur Segur
taxa_de_in
terès_sens
e_risc

Análisi de Risc
percepció_
del_risc
Qualificadoras

© AIS

Risc. Instruments, avantatges i perills Group

Quins instruments afecten al risc?

 Les assegurances, la diversificació de inversions en carteres, la
anàlisi de risc de particulars i empreses són eines bàsiques

 Els mercats de capitals, les Borses, són institucions regulades
amb instruments que poden controlar o potenciar el risc:
compres a curt, swaps, titulització, derivats en general.

 La titulització (eina utilitzada en el procés “sub-prime”) podia
vendre carteres en participacions de cobro prioritzat.

 Els derivats podien cotitzar en base a d’altres instruments
financers, incloent d’altres derivats

© AIS

L’Economia en poques paraules
El paper del Sector Financer. Group

Quin valor afegit fan els bancs?
Sector
Financer

Bens i serveis
Reserves/Aplicacions Estalvis/ Desestalvis
Impostos-subv. Bens i serveis
Inversions en
Consum aplaçat
equipament


Els bancs i caixes fan de pont entre les disposicions
i les necessitats financeres, entre d’altres serveis.

Aquests i altres institucions permeten ajuntar i dividir,
mesurar el risc i diversificar-lo.

© AIS



 El Sector Financer genera valor al conduir estalvi cap a
inversió. Analitzar (economies d’escala) filtrar, diversificar,
agrupar i dividir.
 Recordeu el paral·lelisme entre economia monetària i real en
els préstecs.
 Analitzar vol dir obtenir informació i treure’n conclusions, això
comporta economies d’escala.
 Filtrar vol dir donar el crèdit a qui el podrà tornar.
 Diversificar i agrupar vol dir no posar tots els ous en el mateix
cistell
 Agrupar i dividir vol dir obtenir i deixar diners d’imports i terminis
diferents.
 Això configura la intermediació financera.
© AIS



 Per gestionar el risc, el banc o la caixa ha de guardar unes
reserves per quan arribi la morositat que espera que passi,
però també ha de guardar un capital per si succeeixen coses
imprevistes. Ha de cuidar també de tenir prou liquiditat
sobretot controlant les desavinences entre els terminis de
venciment dels crèdits que dona amb els que pren.

 La regulació dels bancs té com a referent l'anomenat “Acord de
Capital de Basilea” conegut com a Basel-I (88), Basel-II (01) i
Basel-III (11). Fa 30 anys el regulador era molt intervencionista,
en els 80s es va instaurar regulacions de reserves pels crèdits
amb retràs, al 2001 comença un procés per garantir solvència
amb capital, ara s’ha endurit i també es controla la liquiditat i la
proporció d’endeutament extern.

© AIS

El paper del Sector Financer Group

Algunes reflexions

 Els bancs han donat molts crèdits a promotors garantits amb el
sòl que compraven o amb els desenvolupaments que feien.
Amb molt poca proporció de capitals.
 Bancs i Caixes han deixat molts diners per inversions poc
productives, a voltes faraòniques.
 És un dels motors que han inflat la bombolla.
 Els bancs han donat préstecs hipotecaris temptant als qui el
rebien per aspirar a una vivenda més cara.
 Els bancs i caixes han fet hipoteques poc garantides (100% i
més de diners sobre el valor de les hipoteques).
 Els bancs i caixes feien molts guanys anuals (aparents) amb
tota aquesta bombolla.

© AIS

El paper del Sector Financer Group

Algunes reflexions

 Aquest ha estat un dels motors de la bombolla
immobiliària.
 Els negocis no especulatius no són tan rendibles. Pèrdua
de prestigi. Deslocalització.
 El Sector Públic vivia en un flux de diners (i una previsió
de tenir-ne més) que li temptava l’endeutament i els grans
projectes multi anuals. Impost sobre bens immobles, IVA,
…

© AIS


El paper del Sector Exterior

Sector
Financer

Bens i serveis
Reserves/Aplicacions Estalvis/ Desestalvis
Impostos-subv. Bens i serveis
Inversions en
Consum aplaçat
equipament

Empreses, Sector Public, Families, Sector Financer
BALANÇA DE CAPITALS
Importació i exportació de bens
I el seu pagament
BALANÇA COMERCIAL

Sector Exterior

Del sector exterior obtenim bens, que paguem trinco trinco
i de l'excés o defecte, van o venen préstecs i inversions

© AIS

El paper del Sector Exterior Group

Algunes reflexions

 Els anys de creixement han anat acompanyats d’un
augment del consum de bens importats. La nostra
balança comercial ha estat negativa (més importacions
que exportacions). Maquinària de construcció,
infraestructura, autos de luxe … .
 Països com Alemanya han estat exportadors, amb els
costos molt controlats (pacte social salaris baixos), la
seva balança comercial ha estat molt positiva. La seva
balança de Capitals ha servit per a fer préstecs sobirans
(Espanya, Itàlia, Portugal, Irlanda i també USA).
 Els crèdits si han de ser tornats, han de complir el seu
equilibri en l'economia real, no sols sobre documents.

© AIS


Un esquema de les posicions ideològiques

 Qui decideix sobre què produir, com i per a qui?
 Desplegant el ventall:
- El més pur capitalisme
- La visió neoconservadora
- Els keynessians
- L’Economia Social de Mercat
- Economies Planificades

 Ara ens debatem entre
- Una liberalització més gran, cadascú és responsable del seu present i el
seu futur.
- Una regulació més severa amb un estat més actiu i vigilant

 Cal que us digui qui guanya terreny?

© AIS


 Introducció
 Reflexions al voltant de la crisi
- La crisi global i les crisi locals
- El subprime als Estats Units
- Les baixes taxes d’interès del BCE
- Les bombolles inmobiliaries. Els excessos d’endeutament
- Les balances comercials i la de capitals.
 Els amables prestamistes volen cobrar

- Però, … ¿qui en té la culpa?


© AIS

Com hem arribat fins aquí Group

La crisi global i les crisi locals

 La globalització ha estat reeixida sobre tot en el mercat financer.

 Les mesures monetàries úniques han provocat desajustos entre
l’economia real i la monetària.

 Les polítiques populistes a USA i molts països europeus en la vivenda
han desencadenat bombolles locals.

 Els especuladors han potenciat les oscil·lacions de l'economia per
enriquir-se.

© AIS

Group

 http://www.economy.com/dismal/map/default.asp

© AIS


El subprime als Estats Units

 Fi bombolla tecnològica 2000-2001

 Baixada tipus en Bancs centrals per reactivar l’economia (11/9/01)

 Canvi en 2004 (1%-5.5%) per a liquiditat

 El 2006 US.Construction Index cau un 40%

 2007 – contamina mercats financers per les inversions internacionals
en titulitzacions de subprime

© AIS



 Gener-Maig 2007. Senyals: €4,2 b Sub Prime amb 0,6 fora USA (FMI).
- Febrer. Advertència de Wall Street Journal.
- Març. borsa NY treu a New Century de borsa.
- Maig. Lehman Brds. Freddie Mac restringeixen a subprime

 Juny-Agost 2007.
- Fallida Bear Sterns, Blackstone American Home Mortgage
- National City Home Equity. Rescat de IKB (alemany).
- Caigudes a les Borses.
- Injecció de la FED i el BCE i al.

© AIS



 Setembre-Desembre 2007.
- Fallida Victoria Mortgages (GB) i primer rescat de Northern Rock (GB).
- Caiguda tipus al 0.5 FED
- Citigroup i Merrill Lynch declaren pèrdues
- La banca i l’economia espanyoles començan a ser assenyalades. La FED
al 0,25%.

 Gener-Agost 2008 .
- Evidencia de recessió en economia real.
- Caiguda de Borsa general
- FED rescata a Fannie Mae i Freddy Mac ($200.000 m).
- Nacionalització de IndyMac i Bear Sterns.
- Ajuda $3900m hipotecats insolvents.

© AIS



 Setembre 2008.
- Fallida de Lehman Brothers.
- Compra Bank of America de Merrill Lynch.
- Regulació banca d’inversions (Goldman Sachs – Morgan
Stanley).
- Rescat de Washington Mutual per FED+JP Morgan. Pla de
rescat: garantia de dipòsits fins $250.000 injecció de
$700.000 m per actius tòxics

© AIS


Les bombolles immobiliàries. Els excessos d’endeutament

Motius demogràfics Baixes taxes d’interès Alt Endeutament

44.1m a
2007
40
m

30
m

20
m
1920 1960 2000

Preu vivenda

Motius Normatius i Regulatoris
 Sòl urbanitzable el sòl no protegit
 Desregulació lloguer
 Menys sòl a cedir als ajuntaments
 Dificultats de finançament dels ents locals

© AIS


Les baixes taxes d’interès del BCE

 La política monetària europea es única, la porta el Banc Central
Europeu (BCE), Les taxes d'interès es mantenen baixes en benefici de
la reactivació de l’economia alemanya, considerada el motor d’Europa.

 A Espanya, com en altres països Europeus, la inflació és més alta que
les taxes d’interès.

 La liquiditat augmenta, els bancs veuen una oportunitat disparant el
crèdit hipotecari (taxa d’interès variable) i el crèdit a promotors
(pobrament capitalitzat)

© AIS


Les baixes taxes d’interès del BCE
Baixes taxes d’interès

Alt Endeutament El cicle econòmic resulta de la inflacionària
expansió del crèdit del banc central i de la
seva transmissió en el temps, donant lloc a
una mala assignació del capital causada
per tipus d’interès artificialment baixos

Friedrich Von Hayek
Prices and Production (1931)
© AIS


La mel atrapa-mosques per la banca i les caixes

 A Espanya, es va establir a finals dels 90 unes reserves pels bancs
superiors a les europees, anomenades FONCEI que van ser un
aparentment bon coixí a l’arribada de la crisi (recordin que Z deia que
érem la banca més solvent d’Europa).
 Per contra, el Banc d’Espanya va passar per alt la concentració en el
sector de la construcció. El sector financer acumulava el 60% dels
seus crèdits directament en la construcció (l’efecte indirecte podria
allargar-ho fins el 75%).
 Quan la situació es va tornar insostenible perquè els mercats no
renovaven crèdits a caixes i bancs es va començar un procés de
fusions i ajuts mitjançant un programa anomenat FROB (Fondo de
Reestructuración Ordenada Bancaria), orientada a ajudar a les entitats
amb problemes pressionant-les cap a convertir-se en bancs i en
concentrar-se en moltes menys entitats.

© AIS


La mel atrapa-mosques per la banca i les caixes

 Què hi guanyem? Un sector financer més fort amb menys ajuda pública
que d’altres països (USA, Irlanda ...). Un sector més tecnificat.
 Què hi perdem? Banca de proximitat, control polític de les caixes i entrada
en una situació d’oligopoli amb incidència sobre preus, interessos,
comissions i crèdit, també personal i proveïdors es veuran afectats.
 Com està avui el sector? Tothom en pateix les conseqüències de la
bombolla, en el sector ja hi ha uns €70.000m en immobles ja en els actius
de les entitats, la meitat en sòl per edificar. Podria duplicar-se quan vagin
caient a insolvència alguns crèdits encara vius.
 Les entitats que estan més ben situades, les que s’han expandit fora
d’Europa i les que han mantingut prudència en el crèdit.
 Les pitjor situades, les que han apostat per la bombolla i les que han
finançat obra pública de dubtosa rendibilitat.
 Les noves disposicions per a dotar reserves pels actius esmentats
acabaran de fer palès la situació de moltes entitats que es veuran
obligades a vendre o a ser intervingudes.

© AIS

Nuevo mapa de entidades financieras en España Group

© AIS


Les balances comercials i la de capitals

La balança comercial
és deficitària

Ens tornem deutors
dels països que
generen excedents

© AIS

Com hem arribat fins aquí
Les balances comercials i la de capitals
Group

Els amables prestamistes volen cobrar

 Alemanya ha estat el principal exportador de bens a Europa.

 Els salaris relativament baixos han deixat uns marges importants. Les
importacions són més baixes que les exportacions.

 Les importacions espanyoles de bens d’equip, maquinària pesada i
cotxes de luxe que la bombolla han propiciat han generat en gran part
aquesta situació.

 Els crèdits han de donar-se i han de prendre's per a ser tornats.
Recorden l’Economia Real i la Monetària …

© AIS


Però, … qui en té la culpa?

 Hi ha una xarxa tancada d’acusacions
- Els polítics a les caixes i als bancs
- Els financers als polítics i als tècnics “rocket scientists”
- Els tècnics als executius “fat cats”
- Els executius als reguladors
- Els reguladors als governs supranacionals

 POTSER HA DE CANVIAR EL SISTEMA

© AIS


 Introducció
 Com hem arribat aquí
- Un record per passades crisis i bombolles
- Algunes referències a Islàndia, a Irlanda, a Portugal, Itàlia i Grècia
- La Borsa o la Vida


© AIS

Què pot ser que passi
Un record per passades crisis i bombolles Group

 Un record per el Tequilazo. Un altre per el Corralito
… i un altre per la bombolla de tulipes a la Holanda
del segle XVII.

 L’especulació pot ser controlada.

 Els desastres poden ser mitigats.

© AIS

Què pot ser que passi
Algunes referències a Islàndia, a Irlanda, a Portugal, Group

Itàlia i Grècia

 En una situació extrema, si no es pot pagar no es pagarà.

 Amb la moneda europea controlada, no es pot decidir
unilateralment una devaluació.

 El procés de negociació passa per negociar la reestructuració (a
vegades impossible) o la reducció.

© AIS

Què pot ser que passi Group

La Borsa o la Vida

 Els mercats han acabat manant més que els polítics. I les
agències de rating i els inversors i els conglomerats financers i
les grans fortunes. Algú ha votat al conseller delegat d’alguna
agència de “Rating”?

 És de preveure una concentració de poder, amb aparició de
grans monopolis amb efectes sobre la població: clients,
treballadors i proveïdors. La regulació es farà mes necessària
però requereix de un poder polític mes fort i mes coordinat.

 La idea d’Europa, l’Estat del Benestar i la pròpia Democràcia
es debiliten.

© AIS

Algunes idees per assumir la realitat Group

Mai com abans de la crisi

 És una crisi del món occidental. Potser el final de la seva
hegemonia.

 El poder financer ha guanyat espai al polític. Cal saber què ens
convé i a qui no podem donar l’esquena. Participa!

 La sortida de la crisi arribarà, però les bosses de pobresa i la
desigualtat creixerà. Potser caldrà mes que mai l’estat del
benestar.

© AIS

Algunes idees per assumir la realitat Group

Mai com abans de la crisi

 Es generarà més desigualtat social. Per la nostra part,
procurem que això no passi. Ètica social, generositat, sentit
crític.

 Corporacions, PiMEs i autònoms ens hem de fer menys
depenent del crèdit (per altra banda, serà més escàs i car).

 L’equilibri social de l’estat del benestar ha començat una re -
adequació. Es urgent que ens fem sentir.

© AIS

Que les dificultats no ens treguin l'alegria individual Group

ni col·lectiva. El nostre país n’ha passat de pitjors.

Aguinaldo

Ya he sacado mis cuentas
y no le pago
a nadie

Ni al sastre que me hizo estas solapas Ya he sacado mis cuentas
como alas de palomo y no le pago
ni al pobre almacenero a nadie
que no me vende azúcar
ni al Banco que me ahorca
ni al librero que gime Cobraré el aguinaldo en billetes de uno a uno
ni al destino que claro no recoge y me iré caminando por Dieciocho
las tiernas oraciones silbando un tango amargo
que envío contra reembolso como otro distraído

MARIO BENEDETTI
Poemas de la oficina
1954
© AIS

Group

Decisiones Inteligentes

c/ Castillejos, 365, 2ª Planta
08025 Barcelona · España
Tel: +34 93 414 35 34
Fax: +34 93 414 10 28
marketing@ais-int.com

www.ais-int.com

@GrupoAIS http://www.linkedin.com/company/ais Riesgo de Crédito (grupo)

© AIS

Parlem de economia

Recommended

Recommended

More Related Content

More from AIS

More from AIS (18)

Parlem de economia