1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Musgoteam
Una nit qualsevol Era una nit freda. L’Àlex va sortir de la festa amb ella, la Maria. Cap dels dos
es trobava en un òptim estat, ja que havien begut fins no poder més. Estaven alegres, és
normal, havia sigut una de les millors festes de la seva vida. Eren al carrer, on no hi havia
ningú. El vent bufava fresc i acariciava les seves cares vermelles. Tot i així ells no tenien fred.
L’Àlex va treure el paquet de cigarros. Se’n va agafar un per a ell i l’altre el donà a la Maria.
Van estar fumant una estona asseguts en el pedrís d’un portal desconegut. Tenien davant la
moto. L’Àlex s’aixecà i deslligà els cascs que tenia assegurats a la part posterior de la moto
amb un cadenat. El guardà sota el seient de la moto. Li donà un dels cascs a la Maria i l’altre
se’l posà ell. La Maria li preguntà si pensava anar amb moto fins a casa. L’Àlex afirmà amb el
cap mentre buscava les claus dins una de les butxaques d’aquell abric negre. La Maria
protestà. Preferia anar caminant ja que ells vivien no molt lluny d’on estaven. L’Àlex argumentà
dient que preferia deixar la moto aparcada al pàrking de sota casa. Ella s’enfadà i li digué que
no pensava pujar a la moto, i ell, cansat d’esperar la obligà a pujar. S’intentava resistir però ell
tenia més força i va acabar cedint. Ell ja engegava la moto mentre ella es posava el casc, tot i
això, l’Àlex no esperà i arrencà immediatament. La Maria portava el casc mal posat demanà
que parés a l’Àlex. Aquest no li va fer cas. Van passar per la rotonda de la font, que era
il•luminada per unes llums blaves i verdes des de sota l’aigua. Agafaren la primera sortida.
Entraren a la zona del polígon on no s’hi trobava cap automòbil. L’Àlex conduïa ràpid. Massa.
La Maria s’aferrava amb totes les seves forces al conductor, tot demanant-li que baixés la
velocitat. Ja arribaven al final del carrer, però tot i això l’Àlex no frenava. Ella passava por,
molta por. Va girar i la moto es va desequilibrar, estava descontrolada. Anava fent esses
mentre l’Àlex l’intentava posar recta. Finalment la moto relliscà i l’Àlex va sortir rodolant. Fa ser
frenat al xocar contra un cotxe amb la seva esquena. Li bullia el cap. No sentia els braços. Va
agafar forces i va aconseguir posar-se panxa amunt. Buscava la Maria. La va veure. Estava a
terra, a dos o tres metres davant seu. Era inerta. No portava el casc posat. Va acostar-s’hi
arrossegant-se. Li sagnava el cap. Li va posar la mà al coll amb l’esperança de notar uns
batecs dintre seu. No sentia res. Es va deixar caure a terra. Ja era massa tard. Es tragué el
casc. El vent bufava fresc tot acariciant-li la cara mentre ell es preguntava dintre seu: Perquè?
Perquè a ella?. Una llàgrima es deslliçà pel seu pòmul. Ja no hi podia fer res.