1. Manifest
Catalunya per la seguretat
humana i la pau
Els sotasignats, persones de diversos àmbits de la societat catalana, amb
l’objectiu de concretar propostes viables que permetin una política de pau i
seguretat humana
CONSTATEM
Que Catalunya és una nació oberta al món amb un tarannà de diàleg i amb un
esperit constructiu, de pacte, de convivència i solidaritat, que històricament s’ha
mostrat a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat
sovint de maneres diferents i en molts àmbits, i també en pronunciaments
institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc
de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de
Catalunya com una nació de pau.
Que aquests trets de la identitat catalana, que ja es manifestaven en temps
medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts
Catalanes, han alenat, en els nostres dies, multitudinàries mobilitzacions
pacífiques (Volem l’Estatut, 1977; Aturem la guerra d’Iraq, 2003; Dret de
decidir, 2006; Per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut,
2010) o les Consultes sobre la independència, 2009-2011.
Que la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i
compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana,
com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent evidenciat el passat
11 de setembre en la concentració de la Marxa cap a la Independència; un fet
històric no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament
modèlic, per la claredat de la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de
ningú i, sobretot, per l’absolut protagonisme del poble. Un precedent on poden
emmirallar-se molts altres pobles, una acció cívica amb significació universal,
com ho són la Marxa de la Sal encapçalada per Gandhi o la Marxa pels Drets
Civils liderada per Martin Luther King.

2. Que, malgrat els problemes que ha patit el poble català, ha preservat la seva
identitat i descarta la violència per a la seva afirmació nacional, tot mostrant
respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.
Que el catalanisme polític ha cercat, des de diferents opcions, l’entesa per
modernitzar, democratitzar i desenvolupar l’estat espanyol; i que ara s’ha fet
evident que aquest camí s’ha esgotat.
Per això, davant la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat
independent
MANIFESTEM
Que el procés de recuperar i exercir la nostra sobirania s’ha de fer amb els
valors del respecte, del diàleg i de la cooperació, bases d’una cultura de pau,
que Catalunya té com a propis.
Que els mitjans que emprem per assolir aquest objectiu prefiguraran les
característiques i els fonaments de les estructures del nou estat.
Que Catalunya ha d’optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau,
atenent les necessitats i la seguretat de les persones. Garantir la defensa de
les persones i del país no pressuposa necessàriament estructures pròpies de
segles passats. Seria un greu error vincular la seguretat a la creació d’un nou
d’exèrcit. La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies,
inseguretat i malbaratament de recursos.
Que volem, des de la seva gestació, un estat fonamentat en una
societat democràtica, solidària, inclusiva, dialogant i pacífica, capaç d’afrontar
els conflictes i de garantir una seguretat basada progressivament en mitjans
civils noviolents.
De manera concreta,
PROPOSEM
Fer un procés inclusiu i pacífic cap al nou estat, amb mitjans democràtics i
noviolents, cercant el màxim consens a l’hora de prendre decisions de gran
importància. Desarmar la paraula i no respondre a provocacions.
Tenir en compte que, al costat dels arguments històrics, culturals i econòmics a
favor de la independència, hi ha la vocació catalana de participar, activament i

3. amb veu pròpia, en la construcció d’una societat internacional vers un món més
solidari, equitatiu i sostenible.
Promoure el diàleg i l’entesa intercultural. Optar decididament per la cooperació
internacional, per la resolució noviolenta dels conflictes i pel rebuig a la
violència, fent d’aquesta opció una característica distintiva de la nostra
legislació i de la nostra pràctica sociopolítica, interna i externa.
Col·laborar amb les organitzacions internacionals en operacions humanitàries i
de manteniment de la pau, oferint forces civils de pau.
Fer del diàleg i del respecte els instruments bàsics en les relacions amb l’estat
espanyol, durant i després del procés de construcció de l’estat propi, amb un
horitzó de relacions privilegiades, i de tot tipus de col·laboració i solidaritat amb
els pobles que en formen part.
Per tot això fem una crida al poble català i a tots els diputats del Parlament de
Catalunya, amb el President de la Generalitat al capdavant, perquè, en el
procés de construcció del nou estat independent, es recullin aquests valors als
quals la població de Catalunya dóna suport i sent com a propis de forma
majoritària.
Catalunya, 30 de gener de 2013 , 65è aniversari de la mort de Gandhi