1. Lluis Pell
Lluis Pell va començar a dedicar-se al món dels cavalls amb 20 anys. Després de cinc anys i
amb els conceptes una mica més clars sobre aquests animals i la doma, va decidir dedicar-se a
la cria i posar en pràctica la disciplina de doma clàssica.
Després de vint-i-cinc anys, es va produir un altre canvi de direcció en la manera de relacionar-
se amb ells. Lluis sempre havia pensat que els cavalls no entenien gaire el que els hi dèiem o el
que els hi fèiem fer, ja que semblava que no mostraven cap interès i que feien les coses amb
desgana. Com n'estava d'equivocat! Aquest va ser precisament el motor que el va moure cap a
la doma natural.
Havia vist algunes coses en aquesta tècnica, però quan ho proves i veus que no funciona ho
deixes córrer. Un dia, es va comprar un vídeo de Pat Parelli, “Los siete juegos”. No semblava
gran cosa i, si no estàs gaire interessat, és una mica avorrit. Però va veure que fent allò tenia el
control del cavall peu a terra i que era
una bona base per començar. A partir
d'aquí i després d'invertir-hi moltes
hores, va anar progressant i va adonar-
se que aquests animals responen a
altres estímuls, normalment menys
apreciats. És com si estiguéssim separats
per una cortina, la de la por, que ens
tenen com a depredadors que som, i
quan aconsegueixes apartar-la, tot
canvia.
És llavors quan t'adones que en realitat són observadors, que poden diferenciar moltes coses i
que tenen una gran capacitat d'aprenentatge. No obstant això, cal que estiguin calmats i que
utilitzis amb ells un mètode apropiat.
Entrenant-los amb un sistema com la doma natural et guanyes la seva confiança i els permets
aprendre a ser més valents i a no tenir por ni de nosaltres ni de les moltes coses que els
envolten. Aquest sistema es basa en la manera en què es comuniquen i es relacionen entre
ells. Això ens permet ensenyar-los amb més rapidesa, ja que per a ells és un llenguatge més
directe i entenedor.
El seu sistema de treball es basa en ensinistrar-lo peu a terra, amb la corda, fins arribar a tenir
un bon control i, sobretot, el màxim d’acceptació per la seva part. Quan veu que aquest respon
perfectament, prescindeix de la corda i el comença a entrenar en llibertat.
Substituir la corda per l'amistat, és un test de confiança on pots veure si el cavall t'accepta i vol
estar amb tu, ja que no hi ha cap lligam físic entre els dos. Si no se sent segur, marxarà.
Demostrant-li que l'estimes i que tens el control de la situació, t'accepta com a líder. Ells se
senten més segurs quan veuen que ho tens tot controlat. Quan, en llibertat, responen a totes

2. les seves indicacions, aleshores el domador es
converteix en genet. Si et guanyes la seva confiança
muntat, tal com te l'has guanyada a peu a terra, tens
un cavall amb el qual podràs fer coses que mai no
t'hauries imaginat.
Moltes vegades, hem sentit a dir que per tal de
domar un cavall es necessita molta vara i poc
menjar. Això és totalment erroni. Ni més ni menys
que al revés: bon menjar i poca vara i, sobretot,
demostrar-los quant els estimes. Actuant sempre
amvb respecte, millorarem la relació persona-cavall i
contribuirem a crear un món millor per a ells.
Pàgina oficial de Lluis Pell.
El passat dilluns, 11 de Febrer vaig anar al C.A.V.A a veure una sessió de doma natural
impartida per Lluis Pell.
Vaig gravar diferents vídeos, els quals us explicaré a continuació:
En el primer (vídeo 1) podem veure una euga una mica espantadissa. Arrossegar les botelles és
un bon mètode perquè perdi la por.
En el segon (vídeo 2) observem com Lluis aplica el primer joc de Pat Parelli: “El joc amistós”.
Aquest joc demostra al teu cavall que no vas a actuar com un depredador, sinó que ets el seu
amic i que pot confiar en tu. T’has de
guanyar el seu respecte i ser capaç de poder-
lo tocar d'una manera amistosa en qualsevol
lloc del seu cos, on oposi resistència et
demostra el seu escepticisme cap a tu. No li
forcis a que ho accepti, sinó ves tocant les
parts que et deixa i premia'l amb una carícia.
Quan hagis fet això pots començar a fer-ho
amb bosses de plàstic, abrics, mantes, etc.
En altres paraules, qualsevol cosa que
creguis que li tingui por. Procura que el
cavall quedi subjecte per una corda solta,
sense tenir contacte amb ell (pensa que
només el tens subjecte per precaució).
En el tercer i quart (vídeo 3 i 4) veiem el mateix exercici que en el primer, a diferència que en
comptes de peu a terra, muntat. A mesura que deixa de tenir por, podem anar recollint la
corda i acostant les botelles a ell. També podem canviar d’aires quan hi ha seguretat.
En el cinquè (vídeo 5) es realitza un altre exercici: passar per sobre d’un plàstic. L’oloren ja que
no és una cosa habitual per a ells.

3. Per últim veiem a la mateixa euga que en els dos primers documentals (vídeo 6). Utilitza una
corda per tocar-la per tot el cos, amb l’objectiu que no s’espanti. És un bon exercici per
realitzar amb poltres, per acostumar-los a la cingla.
Va ser una bona experiència, i durant dues hores que va durar la sessió vaig aprendre moltes
coses, que semblen insignificants però que a la llarga tenen una gran importància, encara que
m’agradaria provar aquestes tècniques de primera mà, però tot al seu temps, suposo.