L’HOME QUE ESCOLTA ALS CAVALLS


          CAPÍTOL 1: LA MEVA INFÀNCIA AMB ELS CAVALLS
En aquestes pàgines, compreses des de la 25 a la 114, Monty Roberts ens explica la seva
infància al voltant d’aquests fidels animals. El seu pare era un home brusc, que utilitzava els
costums tradicionals per domar-los utilitzant la força. També era violent amb les persones i ho
mostrava davant del seu fill sense cap por.

Monty i la seva família van haver d'abandonar la seva llar a
causa de la Segona Guerra Mundial. Van utilitzar els seus
territoris per construir uns Camps de Concentració. Va ser un
període dur per a ells ja que ho van haver de deixar tot. Un
bon dia Roberts va conèixer a Farrell Jones, el seu major guia,
per entendre els cavalls com ho fa actualment. Els domava
sense cap força i va poder observar que així el rendiment i
resultat era molt més eficaç. Es centrava en les carreres dels
hipòdroms, acostumant-los a entrar al calaix de sortida
voluntàriament. Finalment entrava per voluntat pròpia. Es
deia que si tenien ganes de córrer, guanyaven. Des d'aquest
moment ell va començar a pensar les seves pròpies idees
sobre el seu futur.

Als tretze anys d’edat va començar a observar manades de cavalls salvatges, juntament amb el
seu germà Larry, d’on va aprendre a utilitzar un llenguatge silenciós denominat “Equus” . Va
domar-los amb un mètode molt diferent que el del seu pare, basant-se en la confiança mútua,
el respecte... tan sols era un nen, però tenia una forma de pensar molt humana i diferent per
a aquells temps. L’any següent va tornar a Nevada a capturar més Mustangs, però aquesta
vegada ell sol. Va poder analitzar amb més calma els seus comportaments. De tornada a casa
                                                    va voler demostrar els seus mètodes a Ray
                                                    Hackworth. Va ser una gran demostració
                                                    però en comptes d’apreciar el seu
                                                    aprenentatge li va dir que tornés als
                                                    mètodes tradicionals o acabaria ferit. Monty
                                                    va decidir que mai més comentaria les seves
                                                    idees amb ningú.

Capítol 1

  • 1.
    L’HOME QUE ESCOLTAALS CAVALLS CAPÍTOL 1: LA MEVA INFÀNCIA AMB ELS CAVALLS En aquestes pàgines, compreses des de la 25 a la 114, Monty Roberts ens explica la seva infància al voltant d’aquests fidels animals. El seu pare era un home brusc, que utilitzava els costums tradicionals per domar-los utilitzant la força. També era violent amb les persones i ho mostrava davant del seu fill sense cap por. Monty i la seva família van haver d'abandonar la seva llar a causa de la Segona Guerra Mundial. Van utilitzar els seus territoris per construir uns Camps de Concentració. Va ser un període dur per a ells ja que ho van haver de deixar tot. Un bon dia Roberts va conèixer a Farrell Jones, el seu major guia, per entendre els cavalls com ho fa actualment. Els domava sense cap força i va poder observar que així el rendiment i resultat era molt més eficaç. Es centrava en les carreres dels hipòdroms, acostumant-los a entrar al calaix de sortida voluntàriament. Finalment entrava per voluntat pròpia. Es deia que si tenien ganes de córrer, guanyaven. Des d'aquest moment ell va començar a pensar les seves pròpies idees sobre el seu futur. Als tretze anys d’edat va començar a observar manades de cavalls salvatges, juntament amb el seu germà Larry, d’on va aprendre a utilitzar un llenguatge silenciós denominat “Equus” . Va domar-los amb un mètode molt diferent que el del seu pare, basant-se en la confiança mútua, el respecte... tan sols era un nen, però tenia una forma de pensar molt humana i diferent per a aquells temps. L’any següent va tornar a Nevada a capturar més Mustangs, però aquesta vegada ell sol. Va poder analitzar amb més calma els seus comportaments. De tornada a casa va voler demostrar els seus mètodes a Ray Hackworth. Va ser una gran demostració però en comptes d’apreciar el seu aprenentatge li va dir que tornés als mètodes tradicionals o acabaria ferit. Monty va decidir que mai més comentaria les seves idees amb ningú.