Aquest treball parteix de l’etern debat dins dels estudis de traducció i entre els mateixos lectors sobre la conveniència o no que les traduccions d’obres literàries disposin de notes del traductor a peu de pàgina. Hem observat que hi ha traductors que recorren sovint a les notes i d’altres que en prescindeixen sistemàticament. L’argument principal dels detractors d’aquest tipus de notes és de caire literari, és a dir, per la convicció que un text literari ha de funcionar per sí sol i que les notes distreuen l’atenció del lector. Això no obstant, nosaltres pensem que en el rerefons d’aquestes decisions hi ha una determinada manera d’aproximar-se a l’altre, que ve donada per elements culturals i que reflecteix relacions de poder asimètriques, és a dir, que la no inclusió d’aquest tipus de notes es deu a més factors que els estrictament literaris i que aquesta decisió respon a una determinada actitud del traductor (i/o editor) no només vers l’activitat traductora, sinó també vers l’altre. La nostra hipòtesi es, doncs, que la intervenció del traductor en el text meta, tant incloent-hi notes com prescindint-ne, respon a una voluntat explícita del traductor de fer visible l’altre divers (ètica de la diferència) o d’invisibilitzar-lo (ètica de la igualtat), per usar els termes encunyats per Venuti (1998), i contribueix a construir una determinada imatge dels xinesos. Per tal d’analitzar aquestes possibles diferències i el paper del traductor en tot aquest procés, treballarem amb tres traduccions (catalana, castellana i anglesa) d’una mateixa obra xinesa (Beijing wawa de Chun Sue) i posarem especial atenció a les notes dels traductors, que mirarem de categoritzar d’acord amb la classificació feta per Peña y Hernández Guerrero (1994), per tal de determinar la seva naturalesa i grau de participació en la construcció aliena de la identitat xinesa.