Cròniques publicades al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Juliol 2009-Setembre 2010. Stories published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. July 2009-September 2010.

1. DIVENDRES, 31 JULIOL 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 9
A QUARTS DE...
Crònica d'una hora de treball frenètic als fogons del restaurant Gaudir de Reus, on els
cuiners practiquen en tots els plats la recepta de la disciplina i elogi del producte
Excitació controlada
JORDI BARÓ vol rastre de calç i s’han ultimat nil ibèric, se li canvia vit vi i aigua. “Po-
L
Reus les tapetes que serviran d’en- per una graellada de dem començar!”,
trant. El lluç de palangre filete- verdures. “La 33 ha diu Diego Campos,
’aperitiu!”, exclama a jat, el corder desossat cuit a acabat l’aperitiu”, avi- i els cambrers desfi-
la cuina el xef Diego baixa temperatura o la patata sa un altre membre len i marxen els
Campos del restau- morter aixafada amb forquilla i del servei, i el xef plats. Al cap de poc
rant Gaudir de Reus, amb oli d’oliva han inundat l’es- deixa anar: “Enda- –són les dues i vint
quan entren els dos pai amb les primeres olors. Un vant amb l’amanida”. minuts–, just el con-
primers clients. Uns minuts i la proveïdor ha importunat lliurant És la primera taula trari. Entren bruts i
crema freda de porros, el timbal unes caixes de vi fora d’horari, la que ha arribat, que ha comença una con-
de musclo amb salsa de romesco, Sabrina ha pres nota en detall demanat un menú trarellotge en un la-
la mousse de bacallà amb pilpil de dels plats que es serviran per ex- Gaudir, amb un arròs teral de la cuina
safrà i el bombó de foie amb re- plicar-los als clients i a l’Enrique mariner de plat prin- perquè no s’acumu-
ducció de Pedro Ximénez estan a li han sobrat uns minuts per ano- cipal. La 30, la sego- lin. Les culleretes i
punt. A la mida d’un bol o una cu- tar la recepta d’un gaspatxo de ci- na, dina a la carta pe- els bols, buits de
llereta. En una simetria reres amb llamàntol, que el Die- rò s’ha decantat gaire- preparacions sofis-
mil·limètrica. “En seran dos go li ha dictat de memòria per- bé pel mateix. Als fo- ticades, esperen
més!”, se sent amb l’avís que s’ha què enviï a la guia gastronòmica gons, el cuiner agafa apilats per desenes
omplert una segona taula, i una se- Parada y Fonda. un grapat d’arròs per entrar al renta-
lecció idèntica queda llesta per “La vegetariana tampoc pot amb la mà i, segur de plats. A dos quarts
servir. La cuina es mou amb or- prendre vinagre”, entra a dir una la quantitat exacta, el de tres entren els
dre, en una excitació controlada, cambrera afegint improvisació al tira en una cassola on VICENÇ LLURBA dos últims clients.
quasi muda, i els plats, estesos so- guió pautat. Un repàs mental als s’escalfen junts el sofregit i el fu- Un plat amb els ingredients per- La taula 32. També ha demanat
bre la taula, són fotografies grava- ingredients i el primer plat, un met de peix. Mentrestant, el fectament col·locats, a punt de el menú del migdia, segons està
des en la retina de qui els prepara. salmorejo de llagostins amb per- grup ja s’ha assegut i els han ser- ser degustat escrit a bolígraf en el full arrugat
Toquen les dues i arriba un de comanda que han deixat a la
grup de 35 persones amb reserva, taula en forma d’ela reservada
una d’elles vegetariana. S’adver- per muntar els plats.
teixen a través de la porta i el vi- “Estic gaudint al restaurant
dre transparents que comuni- Gaudir!”, exclama la Belén, qui
quen amb el menjador –una invi- amb una càmera a la mà s’ha co-
tació per acostar la cuina al co- lat a la cuina per agrair que els
mensal–, i amb el murmuri que plats vegetarians no l’estan fent
escalfa l’ambient. La feina no sentir discriminada com en al-
tres restaurants, tot just al contra-
ri. A taula, l’entusiasme l’ha fet fo-
Els plats, estesos tografiar els plats i ara somriu
per una instantània amb els cui-
sobre la taula, són ners, que després confessaran
fotografies gravades sentir-se realitzats. El parèntesi
dura uns minuts i de seguida re-
en la retina de torna la rutina assajada de cui-
qui els prepara nar-tastar-muntar-servir-nete-
jar. Fins que s’arriba als postres,
pel grup una marquisse de xoco-
s’ha girat per sorpresa. La taula lata al cafè amb crema anglesa i
està parada des de les deu, el me- sorbet de mandarina, seguits dels
nú, dissenyat des de dies abans. petit fours. Ja gairebé es poden
“És moment d’encaixar el trenca- treure l’uniforme de camisa blan-
closques”, reflexiona en veu alta ca i davantal fosc.
la mà dreta del xef, Enrique Mar- Al menjador, els clients acaben
tínez, a qui ajuda el seu segon, de dinar sobre estovalles blan-
Luis Random. ques. Alguns plats amb formes
A la cuina, les peces s’han co- gaudinianes relacionen el restau-
mençat a ordenar a la una, al ma- rant amb l’edifici on s’ubica, un
teix temps que s’encenien els centre d’interpretació dedicat a
llums del restaurant. El pa s’ha l’arquitecte. Un contrallum fa
cuit al forn, un cambrer ha humi- que la mampara fosca que separa
tejat les copes de vi amb vapor les taules deixi al descobert una
d’aigua i les ha eixugat amb un VICENÇ LLURBA clienta que sucumbeix al plaer
drap blanc per esborrar qualse- Al restaurant Gaudir de Reus, els plats es preparen amb rapidesa, cura i sense descuidar la presentació de llepar-se els dits.c

2. DIVENDRES, 14 AGOST 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 9
A QUARTS DE...
Crònica d'unes hores de calma interrompuda per mil-i-una incidències al punt
de socorrisme de la Creu Roja a la platja de l’Arrabassada de Tarragona
Un mar de sorpreses
JORDI BARÓ na pels curiosos. S’ha fet un tall al fiten per recórrer la un grup d’amics els
C
Tarragona braç quan s’ha agafat amb la boia, vora i comprovar si hi diverteix enterrar-
que li desinfecten al mòdul de cu- ha corrents d’aigua, se i, entre cossos
om un acte reflex, es res. “Vull glaçons!”, reclama en tant als extrems com bronzejats, un ho-
fa caure endavant desacord amb la bossa de fred en el punt on l’home me pren el sol en-
les ulleres de sol fins per calmar la ferida, i li recoma- ha tingut dificultats fundat en una
a col·locar-les a l’al- nen que passi per les urgències per tornar. “De cap ti- pel·lícula de crema
tura del coll i mira d’un hospital perquè comprovin pus”, avisen per rà- blanca. A les 11 i 47
pels binocles. Un home nada a l’al- si ha empassat molta aigua. Al fu- dio, després que l’Hu- minuts –han passat
tura de l'última boia, al límit de la ll de seguiment, hi consta que té go s’ha banyat fins a mitja hora cami-
zona reservada pels banyistes. 78 anys. Els socorristes el co- quatre vegades, pre- nant–, tornen. “Pu-
Cinc segons per comprovar-ho i neixen bé perquè nada cada dia. nent un punt de refe- geu a la dutxa que
es torna a camuflar darrera de les Temps perquè la Marina co- rència i certificant ha caigut un ho-
lents fosques per resseguir direc- menti als companys que amb les que el mar no arrosse- me”, els avisen. Pe-
tament la platja. Dos minuts reco- presses s’ha tirat a l’aigua amb les ga a cap banda. rò al final no ha es-
rrent-la d’un extrem a l’altre i tor- ulleres posades, temps per nete- A la sorra no hi pas- tat res.
nen a caler els binocles. Un caiac jar amb alcohol i aigua la palanga- sa res d’especial fora “Volia saber si
s’ha acostat massa a les roques, na bruta de sang i per atendre a de l’espectacle ric i di- fan aeròbic”, dema-
sense que de moment hi hagi peri- un nen arrebossat de cap a peus a vers que pot ser qual- na una dona que
ll. La Marina continua observant qui (quina casualitat?) ha entrat sevol platja. Una ona- VICENÇ LLURBA s’adverteix de segui-
en silenci, refrescada per l’aire, sorra als ulls, i retorna la monoto- da destrueix un caste- Els binocles són l'eina de treball da pel biquini rosa
que fa onejar alhora la bandera nia. L’Hugo i el David –un amb ll i s’empassa mar endins la pala principal dels socorristes men- fluorescent. “De dimecres a diu-
tre vigilen la sorra i el mar
verda, la de la creu Roja i la blava, les aletes sota el braç, l’altre amb d’un nen, un inflable desafia les menge”, li contesten. “I quin dia
distintiu de la qualitat de la platja la farmaciola, tots dos lluint la onades, dos joves passegen criti- és avui?”, repregunta. “Dilluns”,
de l’Arrabassada. Queden pocs samarreta de la Creu Roja–, apro- cant a crits una tercera persona, a li fan saber. La consulta no ha in-
minuts per les onze, quan esgota- comodat els joves de la Creu Ro-
rà el primer torn d’una hora a la ja, acostumats a resoldre qualse-
torre. vol dubte, encara que sigui més
“Un senyor s’està ofegant!”, propi d’un punt d’informació tu-
s’apressen a cridar dos nens que rística. Com el d’una turista es-
arriben corrent. L’Hugo, que es- trangera que s’acosta amb un ma-
morzava sota l’ombra del para- pa i deixa anar: “busquem un es-
sol un bol de cereals amb llet, es pai per acampar”. “Lliure o amb
desfà de les ulleres, estira la llau- serveis?”, respon l’Hugo amb la
seguretat de saber la resposta, i
l'hi indica. O com el d’una altra
“Un senyor s’està banyista interessada en l’hora
que obre la ludoteca. Preguntes
ofegant!”, criden dos al marge de l’activitat que els és
nens; el socorrista, que pròpia, com curar al nen que
coixeja perquè se li ha aixecat
esmorzava un bol de una ungla del peu o rebaixar amb
cereals, surt disparat pomada la vermellor del braç
d’una noia sorpresa per una pica-
da de medusa. “Avui és dissabte o
na de rescat clavada a la sorra i dilluns”, deixa anar a l’aire la Ma-
surt disparat. Mentre nada, el Ma- rina, vista la suma d’incidències i
gí, com a patró del punt de salva- escenes curioses dels últims vint
ment, s’enfila a l’escala metàl·lica minuts.
i coordina des de dalt. La Marina De l’estereotip que pesa sobre
dóna suport a l’aigua, el David els el col·lectiu de lligar més que nin-
espera a la vora amb la farmacio- gú, només algun indici subtil. Un
la. “Charly 9, charly 9, del bravo dels socorristes ha buscat la com-
93”, és a dir, “avisant a la base de plicitat amb una dona que juga a
la platja de l’Arrabassada”. “Han pales amb un nen petit i els ha re-
fet el contacte i l’estan portant, collit la pilota. Abans, ha fet bro-
sembla que només està cansat”, ma davant d’una noia que presu-
diu el responsable seguint l’obli- meix del moreno integral del top-
gació de comunicar per ràdio tot less: “et cremaràs de tant de sol!”.
el que passa. L’home surt de l’ai- VICENÇ LLURBA El company riu i convida a no
gua a poc a poc, prolongant l’esce- Dos socorristes de la Creu Roja vigilant la platja de l'Arrabassada malpensar. És una amiga.c

3. DIVENDRES, 18 SETEMBRE 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 19
A QUARTS DE...
JORDI BARÓ Gent gran, puntualitat i un conductor a prova jant un pas de vianants. “Encara
U
Reus diu que sobra lloc!”, ha deixat
n matrimoni espe- d’obstacles en un matí d’estiu viatjant en autobús anar irat el conductor de l’auto-
bús, que també ha de vigilar en els
ra l’autobús a la pa- girs més pronunciats de no envair
Reus al minut
rada de l’avinguda massa el carril contrari.
Barcelona, al Barri “Són les onze”, se sent pels alta-
Gaudí de Reus. La veus, i en poc més d’un minut el
dona entra balancejant i s’asseu. locutor explica que l’expresident
Darrera puja el marit, que li porta del Parlament, Joan Rigol, partici-
el caminador i valida els bitllets parà en una manifestació contra
de tots dos. “On vas amb això?, una sentència negativa del Tribu-
deixa anar de broma un conegut, nal Constitucional sobre l’Estatut,
assenyalant el bastó de l’home. La ger al xofer, que a les 10.47 els usuaris l’esperen amb que l’Hospital de la Vall d’Hebron
línia 10, que creua la ciutat de torna a ser a la plaça de les les mans en alt, temorosos busca un donant pel primer trans-
nord a sud, ha passat puntual- Oques, des d’on ha de con- que passi de llarg. plantament de cara, i que Michael
ment fa poca estona, a les 10.33, tinuar cap al centre. S’atu- La ciutat respira la cal- Schumacher no substituirà a Feli-
per la plaça de les Oques, l’epicen- ra, prem un botó vermell, ma d’agost, però això no pe Massa mentre aquest estigui
tre de les comunicacions per bus se sent el soroll de les por- evita que en alguns mo- convalescent. S’acaben les notí-
a la ciutat. Ha pujat gent gran –so- tes que s’obren; mira pel re- ments el trajecte sigui una cies, a les quals no sembla que nin-
bretot dones, algunes amb bosses trovisor per veure qui cursa d’obstacles. Al tomb gú presti massa atenció, i torna la
del pa i altres compres– i l’inspec- baixa –marxa l’inspector de ravals, un cotxe que no
tor de l’empresa municipal de per ocupar-se d’un vehicle ha pujat del tot a l’acera
transports que, de tant en tant, que té un vidre trencat– i obliga a alentir la marxa i, “Més puntual,
comprova que tot estigui en or- controla que qui entra vali- superada l’estretor, un noi
dre: que el conductor respecti la di l’abonament; cobra ma- sorprèn a l’autobús. Co- impossible! Demanaré
velocitat i condueixi amb suavi- nualment algun bitllet sen- rre, parla pel mòbil i tras- un extra per tu!”, li
tat, que s’utilitzi la rampa per per- zill –1,10 euros que s’han passa sense mirar. Una es-
sones amb problemes de mobili- de pagar exactes–, tanca tona abans, una excavado- agraeix un passatger
tat, o que s’informi als clients del portes i arranca de nou. En XAVI JURIO
Després d’obrir les portes, el
ra que treballava en unes al xofer de l’autobús
sistema de pagament. “Compte, una hora, l’operació la repeteix obres s’ha hagut d’apartar, com
no caigui”, li ha advertit el contro- 43 vegades, tantes com parades té conductor de l’autobús mira pel també ho ha fet un cotxe que esta-
retrovisor per veure qui baixa
lador a un passatger d’edat avan- la línia. En la majoria d’ocasions, va estacionat en doble fila i trepit- música. Dos minuts abans de l’ho-
çada, entestat en viatjar a peu ra prevista, l’autobús arriba al Ba-
dret, malgrat que li costi mante- rri Montserrat i el conductor apro-
nir l’equilibri agafat a les barres. fita per estirar les cames i beure
“Em pot ajudar? No puc baixar so- aigua. Tècnicament és final de lí-
la”, li ha demanat una dona inca- nia, per això quan reprèn la mar-
paç d’aixecar el carro. xa avisa per ràdio: “Bus número
Les converses són fugaces i, qui 16, surt de Montserrat”.
més qui menys, tothom es coneix. De tornada al centre, puja una
“Com esteu?”, pregunta algú. cartera i les rodes del carro groc i
“Anant-nos fent vells”, li respo- blau de Correus queden atrapa-
nen. Un home tus fent molt de so- des entre l’acera i l’autobús. “No
roll i, a prop seu, un altre descan- me’l trenquis que me l’acaben de
sa amb les dues crosses a la falda. donar”, adverteix al xofer, que
“Només em dóna pastilles, i ja li s’aixeca i ajuda la dona a treure’l.
he dit que no en vull tantes”, co- “M’acaben d’operar la mà i no
menta una passatgera a la que té tinc força”, es justifica ella. Més
asseguda enfront. “Et fan pols l’es- endavant, puja una companya de
tómac”, assenteix l’altra. feina i quan queden dos seients
A les 10.43, l’autobús s’atura a lliures s’hi asseuen juntes. (Per
l’avinguda del Comerç, a les 10.44 cert, porta un carro d’uns colors
a la plaça del Nucli i a les 10.45 a més esmorteïts, que certifiquen
l’avinguda Doctor Vila-seca. Es que el primer realment era nou i
respecta l’horari i des d’una cen- no una excusa per demanar aju-
traleta es controla per satèl·lit el da). Baixen a l’estació de Renfe,
recorregut. “Més puntual, impos- on hi tenen l’oficina, i a les 11:33
sible! Demanaré un extra per tu!”, XAVI JURIO minuts clavats l’autobús torna a
li agrairà més endavant un passat- L’interior d’un vehicle de la línia 10, on les converses són fugaces i, qui més qui menys, tothom es coneix entrar a la plaça de les Oques.c
POLS
ECONÒMIC
dalt 5 són buits i 14 tenen la persia-
Un 37% dels locals del centre comercial de Reus estan buits na aixecada. Així doncs, un 37%
dels locals estan sense ocupar.
El Pallol no arrenca el vol
La propietària de la franquícia
de serveis d’estètica Nectar is for
you, Maria del Carme Mendoza,
es mostra convençuda que el cen-
tre comercial té un futur prome-
tedor: “La crisi passarà i això tira-
MARIA F. NOGUERA acolorit mural que anuncia amb rà endavant, està molt ben si-
U
Reus vistoses fotografies les activitats tuat”. Per al president de l’asso-
que programa el centre comer- ciació de comerciants del Pallol,
ns ho atribueixen cial, combinades amb cartells de Pau Salvadó, el fracàs de les boti-
a la crisi econòmi- la promotora Núñez i Navarro, gues del pis soterrani es deu a
ca, altres a la man- on s’hi llegeix “Local en lloguer”. que no han casat amb la deman-
ca d’atracció de les “Tenim més costum de comprar da de la clientela. Per això ara
botigues que hi ha- al centre, però hem vingut a busquen un tipus de comerç que
via i hi ha qui considera que el for- veure la carota”, diu en referèn- complementi l’oferta que ja hi
mat de centre comercial no té ti- cia a un dels cartells en Joan Gar- ha, com l’alimentació, la restaura-
rada a Reus. Sigui quin sigui el cia, de 28 anys, que ha arribat al ció o l’oci, entre d’altres sectors.
motiu, la realitat és que l’aspecte Pallol empès pel seu fill petit, que A la planta baixa, l’última boti-
de la planta -1 del Pallol, el centre volia veure una de les fotografies ga en tancar, l’agost passat, va ser
comercial a l’aire lliure del cen- del mural. el supermercat Supercor, però a
tre de la ciutat inaugurat fa poc La imatge a peu de carrer és la primavera ja havien abandonat
més de dos anys, s’assembla més ben diferent. Tots els comerços el vaixell la botiga de música la
a un espai expositiu que a una ga- que donen a la plaça estan en ac- Traviata i dos comerços més. Nú-
leria de botigues. La meitat dels tiu. Però molts dels que tenen en- ñez i Navarro, que considera que
locals estan tancats. trada per carrers secundaris tam- el model comercial del Pallol és
A les parets del que fins fa poc bé són buits. A la planta de baix VICENÇ LLURBA el del futur, treballa a fons per a
van ser comerços, avui hi ha un n’hi ha 8 d’oberts i 8 de tancats. A A la planta -1 del Pallol la meitat dels locals estan tancats la revitalització de l’espai.c

4. DIVENDRES, 21 AGOST 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 7
A QUARTS DE...
Crònica d'una hora transcorreguda en una botiga de records de Salou, on s'exposen
mil-i-un regals més o menys típics i per on hi passen mil-i-un turistes per remenar-los
Salou en un cendrer
JORDI BARÓ nal, molts toros. N’hi ha de cerà- punta de la botiga un barret que li tapa
J
Salou mica, de peluix, i de dissenys sin- –on hi ha jocs i pe- la vista i una tovallo-
gulars com un que està en posi- luixos indicats amb la al coll; ell carregat
a ho he trobat!”, excla- ció de lídia i cobert d’un trenca- cartells penjats del amb el para-sol i una
ma en francès una turis- dís gaudinià, com la sargantana sostre– fa de sobte im- pilota entre les ca-
ta a la seva família, emblema del Parc Güell. A l’altre perceptible el fil musi- mes– són els últims
mentre aguanta amb la costat del prestatge, s’hi acumula cal, on sonen els èxits que esperen abans
mà un marc de fotos de- una col·lecció de ventalls, plats i de l’estiu. És la màqui- que cessi l’estrèpit i
corat amb una balladora de sevi- na de l’aire a pressió. es torni a sentir la
llanes, un toro i un torero. El fill, Una dependenta, ves- música. Les emplea-
entretingut a l’apartat d’articles Als estants hi penja tida amb una samarre- des aprofiten que hi
eròtics, contesta a la troballa amb ta fúcsia on s’hi lle- ha menys clients per
una mirada d’indiferència i li en- un rètol que és geix en anglès i en lle- ordenar les cremes
senya una tassa amb una nansa clàssic: “Es pot tocar, tres blanques “estimo solars o tornar a pen-
en forma de penis i un joc de car- Salou”, infla el mata- jar els bikinis mal
tes amb noies despullades. El pa- però qui ho trenqui làs de platja que aca- col·locats.
re somriu i finalment s’enduen ho paga” ben de comprar uns “Em pots mirar si
els tres regals. 5,95 euros el pri- clients. Dos minuts i, hi ha alguna samarre-
mer, 4,05 els segons. Són les dot- quan ja té a les mans ta per la meva néta
ze del migdia i la caixera no té gai- gots, com un que simula estar ta- un flotador taronja VICENÇ LLURBA que hi posi Salou?”,
re temps per descansar en aques- llat per la meitat i diu: “A Salou per repetir l’operació, A les botigues de records de Sa- pregunta una dona
ta botiga atapeïda de records de em vaig gastar tots els diners i no- algú pregunta: “Me’l pot omplir lou gairebé tot porta el nom de gran insatisfeta amb el gatet di-
la localitat o de la Costa Daurada
l’avinguda Jaume I. més me’n va quedar per mitja tas- una mica?, mentre sosté un infla- buixat a la peça de roba que té a
Hi ha qui compra una bossa de sa”. Costa 4,95, amb versions en ble similar al primer. Se n’acumu- les mans. Obté un no per respos-
platja amb el nom de Salou, un co- diferents idiomes i colors. len dos més i es forma una petita ta, tot i que insisteix en veure
llaret de bijuteria o unes fundes Un soroll inesperat de l’altra cua. Una dona i un nen –ella amb com gairebé tot porta el nom del
tunning pel cinturó del cotxe. Al- municipi. Una pilota, un davan-
tres es fixen en un puzle, un es- tal i un pitet, un imant per la ne-
cacs o un billar en miniatura, una vera, un reposa caps pel cotxe o
cartera, una colònia d’imitació o un barret de cowboy. Les parau-
un adhesiu amb el símbol de “no les Salou, i en molts casos Costa
fumar”. Es formen algunes cues, Daurada, són omnipresents. En-
malgrat que cobrar és cosa de se-
gons. Als nens els regalen pirule-
tes, les gràcies als clients les do- El nom del municipi,
nen en diferents idiomes. “Tots
costen 1,95?”, pregunta una ado- Salou, es pot trobar a
lescent assenyalant un expositor una pilota, un pitet,
de clauers. Sempre hi ha algú
pul·lulant pel taulell i interrom- un imant, un barret
pent als qui paguen. de cow-boy...
“Els cendrers de Salou també
són bonics”, deixa anar una dona
a qui també li agrada una repro- tre els passadissos, un nen es pas-
ducció de la Sagrada Família, seja mullat i embolicat en una to-
tant la versió metàl·lica com la vallola de platja. No és l’únic que
que va dins d’una esfera i, quan la entra lleuger de roba. Al cap de
mous, s’inunda d’una neu bri- poc toca la una i a la botiga, que
llant. Als estants hi penja un rètol obre cada dia de 9 del matí fins a
que reinventa una prohibició la mitjanit, no hi queda ningú ex-
clàssica: “Es pot tocar, però qui cepte el personal. Les primeres
ho trenqui ho paga”, deixa clar el hores se sol vendre material de
cartell. Al principi del passadís platja, sobretot moltes tovalloles,
on la clienta continua indecisa, a la nit més aviat records. De la
s’hi poden trobar peces de cerà- infinitat d’articles, a una jove tu-
mica, com una campaneta groga rista li han agradat un collaret i
il·lustrada amb una platja i un ve- una faldilla hawaians. Se’ls em-
ler que porta escrit: “Vaig estar a prova, fa ondular les mans com si
Salou i vaig recordar-me de tu”. ballés i, amb el mig somriure dels
Més endavant, desenes de regals VICENÇ LLURBA pares, els torna al seu lloc. No li
relacionats amb Barcelona, i al fi- Les botigues de souvenirs són com un petit mercat d'objectes de vegades sorprenents compraran.c

5. DIVENDRES, 27 AGOST 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 5
A QUARTS DE...
Un matí intens de neteja d’habitacions en un dels hotels amb més llits de Salou
Cambreres a l’ombra les brutes, aprofita per buidar la gunes des de fa més un llit i amb l’altra
JORDI BARÓ
H
Salou paperera i posar-hi una bossa no- de vint anys. A prime- neteja el terra. De la
va. I quan agafa les netes del car- ra hora, arreglen les planta quarta, la su-
abitació 440-B. ro del passadís, s’endú rotlles de zones comunes. Des- pervisora baixa en
Onze del matí. La paper higiènic de recanvi. La su- prés de la pausa per ascensor a la recep-
Toñi truca a la or se li endevina a l’esquena de la esmorzar, li toquen ció, on fa una consul-
porta. Ningú con- camisa rosa amb ribets blancs. 24 habitacions a ca- ta ràpida, i torna al
testa i entra amb “Sigues metòdica, ràpida i aprofi- dascuna. Els clients punt d’origen. Li so-
el drap a la butxaca. “Hola?”, dei- ta el viatge!”, podria resumir la que marxen les han na el mòbil. “La
xa anar rutinàriament a l’aire. Ni màxima d'una cambrera d'hotel. de deixar abans de les 207?”, repregunta. I
una paraula i tot a les fosques. A Un cop passat el drap pel mi- onze, els que arriben cap al segon pis,
l’hotel Jaime I de Salou, els rall, l’habitació està arreglada i, poden entrar a partir aquest cop per les es-
clients ja inunden la piscina i als casualment, al cap d’un moment de la una. Hi ha dos cales per guanyar
passadissos deserts de la planta hi arriben els seus clients. “Tot empleats que recu- temps. “Corri, la
quarta només s’hi colen de fons bé?”, els hi pregunta la Toñi mig llen la roba bruta dels 207 és una sortida”,
els ritmes de l’aiguagim. La Toñi en anglès, i la parella de turistes carros dels passadis- informa a una cam-
accelera el pas, obre el balcó per estrangers, en banyador i amb el sos. A aquest particu- brera. L’habitació
ventilar, i comença a estirar llen- para-sol al coll, assenteixen. Esti- lar exèrcit de la nete- s’haurà d’arreglar a
çols. Hi ha 775 habitacions. 1.600 ra el carro i el situa a la porta de ja, el coordina una go- fons perquè canvien
llits per fer abans del migdia i el la 401-B, de nou a les fosques i vernanta, pendent de XAVI JURIO els clients. Treure la
temps juga en contra. amb l’olor d’haver estat tota la qualsevol detall. “Com estàs?”, li Utensilis que es fan servir per pols de dins dels calaixos, de les
Treu la pols dels capçals, les nit tancada. pregunta la Maria Isabel a una de netejar les habitacions de llums, de les baranes de la terras-
l'hotel Jaume Primer de Salou
tauletes de nit, l’escriptori, el tele- Trenta dues cambreres treba- les noies, que contesta “refreda- sa. Passar una baieta humida pels
visor i el mirall. Escombra la ter- llen cada dia a l’hotel Jaime I, al- da” mentre amb una mà aixeca mobles per eliminar les ditades.
rassa i sota els mobles i en recull Canviar tots els llençols i tovallo-
molta sorra de platja. Polvoritza les. Aconseguir que en pocs mi-
amb l’ambientador. Tanca la fi- nuts tot faci olor de net.
nestra i corre la cortina. Frega ha- De l’edifici Dalí, la governanta
vent d’esquivar un parell de saba- va al Picasso que, amb el Miró,
tilles, l’habitació anterior era una configuren els tres mòduls amb
selva, en la següent només hi hau- noms de pintors d’un hotel mas-
rà dues maletes arraconades i todòntic, amb un hall bulliciós a
d'una altra en sortiran prou am- qualsevol hora i tot tipus de ser-
polles com per omplir una bossa veis, com una perruqueria i una
botiga de records. Ser la respon-
sable última de la neteja obliga la
“Sigues metòdica, Maria Isabel a moure’s molt. Són
viatges laberíntics que transcor-
ràpida i aprofita el ren ràpid, algunes vegades per as-
viatge!”, podria dir censors de personal i zones invisi-
bles pels clients, com un magat-
la màxima d'una zem soterrani amb desenes de
cambrera d'hotel tumbones de piscina, matalassos
i altre mobiliari espatllat.
“No tinc llençols”, li demana
de brossa de mides industrials. una cambrera altra vegada a la zo-
El lavabo, que queda al costat na pública de l’hotel. “Ara dema-
de la porta, la Toñi se'l reserva no que te’n pugin”, i truca per en-
pel final. El neteja a contrarellot- comanar-los. I, de planta en plan-
ge, estricta en l'ordre. Pica–ba- ta, de nou a la quarta. L’aiguagim
nyera–vàter–bidet. Distribuir el ha acabat i regna el silenci. Una
detergent–fregar–esbandir–asse- cambrera truca a una habitació i,
car. Repassa la tassa amb l’escom- amb la targeta mestra que penja
breta fent sempre el mateix movi- d’una cadena, obre la porta. Ha
ment circular i en acabar n’abai- XAVI JURIO entrat per error en una habitació
xa la tapa. Quan pren les tovallo- Una de les cambreres de l'hotel Jaume Primer de Salou fent la ronda diària de neteja on els clients encara eren dins.c

6. DIVENDRES, 17 SETEMBRE 2010 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 13
A QUARTS DE...
Un ex motorista pastura sobre rodes un ramat de cabres que ajuda a prevenir incendis
a la serra del Montmell, al límit nord del Baix Penedès
Conduir el ramat
que ja ha arribat a la carretera i aquest cas, la pastura el sarró de pell tra-
JORDI BARÓ
M
El Montmell remuga amb el cap cot i els ulls es fa en moto encara dicional.
vigilants. Els gossos –les germa- resulta menys con- Passen les hores
anyo, quiet!”, nes Clua i Cripta i el mencionat vencional. i les cabres encara
crida la Renata Manyo– fan d’escortes. El cam- Fa més de vint pasturen. Arran-
a un dels tres paneig de les esquelles és una ga- anys, una lesió va quen a córrer per
gossos d’atura rantia més per no perdre el ra- apartar el Pascual una pendent paral·-
que encerclen mat, que en la distància és un del món de les dues lela a la carretera
el ramat. Al llogaret en ruïnes mosaic a clapes de colors mar- rodes i li va impedir fent cruixir el so-
on hi ha el corral, s’hi arriba per rons, negres i grisos. Les pastu- continuar corrent en ta-bosc i els gossos
una pista forestal tortuosa de pe- res són llargues, de fins a nou ho- competicions profes- es cuiden que no
dres i algun toll, una mini-aven- res diàries i amb l’única excep- sionals. El va atreure passin per l’asfalt.
tura per a conductors urbanites. ció dels diumenges, dia de caça. a la ramaderia el seu “Què!”, crida l’aten-
No hi ha gaire més vida que la Per això, la Renata espera el Pas- avi, que sempre ha- ció la Renata a una
de les 300 cabres, que sacien la cual a peu d’asfalt amb el quatre via tingut bestiar, i part del ramat que
set en unes banyeres reciclades per quatre i s’alternen a estones ara conjuga les dues es descontrola i
com a abeuradors i, amb les es- per conduir-lo o anar caminant passions. I fuig dels sembla que vol
quelles, trenquen el silenci amb les cabres. estàndards: no és anar per lliure. El
d’aquest racó ocult de la Serra Al segle XXI, ja no sempre val gens partidari del bestiar s’entreté re-
del Montmell, al límit nord del la imatge romàntica del pastor gos d’atura català, VICENÇ LLURBA mugant més tard
Baix Penedès. Són quarts de deu perdut pel bosc. “Mentre el ra- prefereix altres races; no creu Un dels tres gossos (Clua, en una zona més verda i on el
d’un matí assoleiat de setembre mat menja per la muntanya, el en les escoles modernes de pas- Cripta i Manyo) que fan d’es- moviment dels animals fa aflo-
cortes de les cabres
quan la Renata, que fa d’ajudant ramader el controla per la carre- tors, només en l’experiència de rar una barreja d’olors d’herbes
en aquesta explotació, obre la tera”, podria resumir una màxi- la muntanya; i veu molt més aromàtiques.
porta del tancat i el ramat s’esca- ma actual de l’ofici. I si, com en pràctic portar una motxilla que Amb l’hàbit assolit de sortir
pa. El pastor Pascual Molina ani- gairebé cada dia a pasturar per
rà a estones caminant i altres en la serra, les cabres són qui mar-
tot terreny, i acabarà de sorpren- quen tant el recorregut com l’ho-
dre quan confessi que habitual- ra de tornada al corral. El Pascu-
ment acompanya el bestiar en al i la Renata les ajuden a guiar-
moto. se, però sobretot les acompa-
nyen pacientment. Un amb gor-
ra taronja, l’altre blava. Entrete-
Les pastures són nint-se a clavar el bastó a terra
mentre caminen, a menjar pipes
llargues, de fins a nou
hores diàries i amb
l’única excepció Pascual no és gens
dels diumenges partidari del gos
d’atura català i
“Eh!”, interromp el Pascual a prefereix una motxilla
dues cabres que s’aparten del que el sarró de pell
gran grup i s’enganxen amb ím-
petu per les banyes. Ha comen-
çat el recorregut a peu, compro- o a deixar visible a prop de la
vant com el ramat menja el sota- carretera una matrícula perdu-
bosc i el manté net per prevenir da enmig d’un matoll. “Ara se-
els incendis. Així es pretén en gur que s’enlairen”, murmura
aquesta experiència pilot de ra- ell. I així ho fan les cabres. Li só-
maderia extensiva de la Genera- na el mòbil. “Deixa-ho al carrer
litat, implantada en quatre com sempre”, contesta amb un
punts de Catalunya. Al costat aparell una mica atrotinat. A la
del corral, per on s’hi passa cada tarda, ha de passar a recollir a
dia, no hi ha ni rastre de vegeta- Montferri, a l’Alt Camp, el pro-
ció. Un mèrit de les cabres-bom- ducte residual que queda d’ela-
beres. “Vaja, Manyo, ja està bé! borar la cervesa artesanal Les
Tindrem el dia avui!”, crida al Clandestines. En tornar de pas-
cap d’uns minuts mentre inten- VICENÇ LLURBA turar, fartes de glans i herba, les
ta seguir el pas àgil del bestiar, Pascual acompanya habitualment el bestiar en moto cabres encara ressopen.c