La Vanguardia. Articles. Gastronomia

691 views

Published on

Articles sobre gastronomia publicats al suplement de Tarragona de La Vanguardia. Novembre 2008-Març 2012.

Articles about food published in the Tarragona supplement of La Vanguardia. November 2008-March 2012.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
691
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Vanguardia. Articles. Gastronomia

  1. 1. DIVENDRES, 21 NOVEMBRE 2008 PARES I FILLS Quan la vara dalcalde passa de mans dins TARRAGONA la família PÀGINES 8 i 9 VICENÇ LLURBAAlumnes de lEscola dHoteleria de Cambrils traginant a la cuina amb energia i passió per tal daprendre els secrets i lofici dels bons cuiners Cuiners de primeraLEscola dHoteleria i Turisme de Cambrils cull els fruits després de 25 anys de formacióJORDI BARÓ acabat de titular carregat amb aprendre més a lestranger i em va gura, satisfet amb la formació que quals molts alumnes cursen dife-Tarragona productes de la terra. trobar una plaça dajudant de cui- va rebre a Cambrils. I afegeix: “La rents cicles formatius. Estant ma- El cap de cuina del reputat xef na en aquest restaurant”, explica. gent que va al restaurant sadona triculats tenen la porta oberta aA mb una trajectòria francès Michel Guérard, recone- Després dun parèntesi de dos si la feina sha fet amb respecte i establiments importants”, reco- de 25 anys, lEscola gut amb tres estrelles Michelin i anys a El Bulli, en Xavier ha pas- passió. És com un sisè sentit. I neix la directora, Carme Duch. dHoteleria de Cam- un dels fundadors de la nouvelle sat a ser el responsable de coordi- aquesta passió per lofici i les ga- Amb 20 anys, en Ferran Cerro brils pot presumir de cuisine, és Xavier Franquet. Un cú- nar un equip de 22 persones, de nes de fer-ho bé no saprenen a signarà al novembre el primer tenir alumnes en la mul de circumstàncies el va dur fa fer comandes, preparar banquets lescola, es porten a dins”. contracte com a cuiner al restau-primera línia de la cuina mun- gairebé set anys a Les Prés i crear els menús i les cartes dels Entrar a treballar a les millors rant Sant Pau, que Carme Rusca-dial. Han aconseguit obrir la por- dEugenie, un conjunt de tres res- tres restaurants. “És apassionant. cuines és a vegades fruit de la ca- lleda té a Sant Pol de Mar. És elta dels restaurants amb més estre- taurants, hotel i balneari envoltats Demana molta energia, però la re- sualitat, però en daltres casos és premi a dos anys de pràctiques,lles, i per fer-ho en alguns casos de natura que Guérard dirigeix al compensa és enorme, no en ter- la mateixa escola qui ha aplanat sobretot al Celler de Can Roca, ahan saltat fronteres. Hi ha antics sud de França. “Treballava a mes materials. Sha de tenir mà el camí a lestudiant. Les pràcti- Girona, i a lArzak, a Sant Sebas-estudiants a Mèxic, al Canadà, lHotel Termes Montbrió amb dreta per ser perfeccionista i rigo- ques obligatòries a cada curs es tià. Una lluita per fer-se un llocals Estats Units o a Austràlia, un Eric Marsanne, antic segon cap rós, i molta mà esquerra per sen- poden triar des del restaurant en aquest sector que de fetpaís on els professors hi van de cuina de Guérard. Ell mateix tir els productes i deixar que més modest fins a El Bulli.veure marxar fa uns anys un jove em va proposar si volia anar a sexpressin amb naturalitat”, asse- “Aquest és un dels motius pels SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  2. 2. 2 LA VANGUARDIA TA RRA GONA DIVENDRES, 21 NOVEMBRE 2008CA MB R IL S , B R ESS OL D E CU IN ER S UN QUART DE SE GLE DE LE SC OLA DHOTE LE RI AFogons,cuina iestrelles>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR na demana personal “qualificat, polivalent, que estimi i admiri lacomença molt abans, quan va ha- professió”.ver de convèncer els seus pares Els restaurants i hotels sóndestudiar a Cambrils. “Al princi- conscients que als alumnes enca-pi tot costa moltíssim esforç i di- ra els queda molt per descobrirners, perquè thas de mantenir fo- però valoren que tinguin assumitra de casa fent pràctiques sense que és un ofici molt sacrificat, so-cobrar”, explica. Tot i que creu bretot pels horaris. De fet, el ma-que la formació sassemblava bas- teix sector va ser un dels que vatant a la realitat, va notar el can- reivindicar fa 25 anys lobertura de lescola, que va ser la segonaUBICACIÓ DE LESCOLA daquestes característiques a Ca- talunya. La capitalitat gastronò-La capitalitat mica i turística de Cambrils vagastronòmica i ser un factor decisiu a lhora dubicar lequipament. “Qui aspi-turística de Cambrils rava a ser cuiner als anys vuitan-va ser decisiva ta, havia de recórrer món”, co- menta Joan Pedrell, propietari de lhistòric restaurant Joan Ga- Futurs cuiners delit. Alumnes de lEscola dHosteleria de Cambrils en una de les classes que imparteMATRICULATS tell i un dels impulsors del cen-Molts són estudiants tre. “Ara una sola escola per tota la demarcació és poc”, creu. Pe- Lèxit de 25 anys, en xifresque acaben lESO, drell era president de lAsso- ESTUDISperò també hi ha ciació dEmpresaris dHostaleria PROFESSORS ALUMNES Dels 3 inicials –Cuina, Restaurant- de la Província de Tarragona Bar i Allotjament–, sha passat ajubilats i universitaris quan va obrir portes lescola i Ha passat de tenir-ne només Dels 65 de la primera promoció ofertar una quinzena dopcions. Hi sempre va apostar perquè als quatre de propis, i la resta als 400 actuals, un total de ha 4 cicles de grau mig, 5 de supe-vi. “Quan comences a treballar, alumnes sels ensenyés quina és compartits amb lInstitut Ra- 3.546 hi han estudiat en aquests riors, 2 tipus de plans de transicióhas de donar el 150 per cent de tu la realitat de lofici. mon Berenguer IV, a diposar 25 anys. El 24 dabril es fará una al treball i 3 cursos de formació permateix. Sempre ha de sortir tot Amb uniforme i professionali- dun equip format per un total festa a lHotel Termes Montbrió aturats. Lescola és seu de la UNEDperfecte i no hi pot haver el més tat, els estudiants practiquen ca- de quaranta nou ensenyants per tal de reunir-los a tots pels estudis didiomes i turismemínim error”, relata. La vista la da dia com es cuina i serveix unté posada ara a França, on vol am-pliar coneixements, i els motius dinar igual que si ho fessin en unper continuar esforçant-se a restaurant. Controlen des que elprop, amb Ruscalleda al costat.“És la primera en arribar i Rebel amb el negoci familiar producte fresc arriba del mercat fins que el plat és a taula, han delúltima en marxar”, conclou. ]Dun restaurant que servia coure el pa, tenir a punt vaixelles Lescola ha deixat empremta 200 menús diaris de cuina i estovalles i deixar neta fins afora, però també a la Costa Daura- casolana catalana, a un altre lúltima cassola. Un anar i venirda, on hi troben feina tres de ca- de modern i minimalista que habitual a qualsevol cuina profes-da quatre titulats. Són pocs els es- no oblida lessència de les sional i que agrada molt a en Ma-tabliments on no hi hagi treballat arrels. Aquesta és la transfor- nuel, que fa tres anys va comen-algun alumne, ja sigui servint o mació que fa uns anys va fer çar a estudiar el mòdul de cuinabé darrera els fogons. Altres han realitat Gerson Ribal al nego- atret per la bona reputacióoptat per emprendre el seu propi ci familiar de La Grava, un daquest centre amb vistes a lanegoci. Hi ha propostes consoli- restaurant del Morell, obert platja de la Llosa. “Aquí funcio-dades com El Racó de la Cala, in- el 1913 en el encreuament nem com si ja estiguéssim treba-augurat el 1995 a la urbanització del camins que portaven a llant”, assegura.Cala Romana de Tarragona de la Reus, Tarragona i Valls. “La Lescola segueix aquest siste-mà de Núria Juncosa, Albert meva germana i jo vam ma daprenentatge pràctic desRoig i Xavier Andreu, o La Bres- néixer sota les taules del res- de lany 1983 quan va obrir por-ca, que Xavier Ferraté va obrir al taurant”, explica. Malgrat els tes. De fet, els primers mesos vaport de Cambrils el 2001. O coneixements de cuina per estar ubicada en un establimentdaltres com els restaurants El herència familiar, va decidir VICENÇ LLURBA real, a lhotel Santa Mònica.Terrat i Degusta a Tarragona. estudiar a lescola “Sha daprendre lofici i la se- Els restauradors reconeixen dhoteleria. “No partia de Gerson Ribal, cap de cuina de La Grava va disciplina”, comenta As-que lescola és clau per al sector. zero, però allà aprenia des sumpció Vilella, professora de“És una seguretat que vingui per- duna perspectiva tècnica i té la base de la cuina catala- temps per investigar, moltes pastisseria, mentre emplaça unsonal ja format, abans tot es feia entenia els perquè de la cui- na, però adaptant-le. Produc- vegades gràcies a lajuda alumne a reduir la quantitat deper vocació i no sentenia la disci- na”, afegeix. tes de la terra, el peix fresc, dantics companys de classe, crema dun pastís.plina”, comenta Joan Bosch, xef Quan va acabar, va ence- loli doliva o les verdures, que ara estan en altres res- Entrar en una cuina és endin-del restaurant de Cambrils Can tar una nova etapa al restau- però presentats amb creativi- taurants i amb qui compar- sar-se en un món molt ordenat iBosch. Una opinió que compar- rant de casa, “que havia es- tat. La carta combina plats teix les novetats. “Si El Bulli això obliga els estudiants a accep-teix Diego Campos, del Rincón tat una fonda de traginers, i de sempre com lescudella treu una escuma, pregunto tar, quan arriben al centre, quede Diego, laltre establiment del llavors era entre el bar del amb daltres més innovadors la recepta i experimento", durant les classes pràctiques hanmunicipi reconegut amb una es- poble i el restaurant del me- com el foie amb mango, Pe- diu. En Gerson lidera la cui- de portar la vestimenta regla-trella Michelin. “Si tinc dues per- nú del dia. Sempre hi havia dro Ximenez i fruits secs. na dun negoci familiar on, al mentària i treures els comple-sones per escollir, un que ve la mateixa gent i costava “Thas de trencar molt la marge dels seus pares, també ments. Tampoc poden mastegarduna escola i laltre que no, molt introduir-hi canvis”. closca”, se sincera, conscient hi ha lempremta de la seva xiclet, ni deixar de recollir-se elsminclino sense cap dubte pel pri- Els esforços van donar lloc a de la dificultat de renovar la germana, responsable de la cabells.mer”, reconeix. Segons la directo- un nou establiment, que man- carta cada any. Ha de trobar gestió de lestabliment. “Hi ha uns estàndards i unesra del centre, lempresari de la zo- normes destètica molt definides
  3. 3. DIVENDRES, 21 NOVEMBRE 2008 TA RRA GONA LA VANGUARDIA 3 A laula des de la primera promoció A vorrit destudiar a linstitut, en Jordi Jardí va decidir donar ales a la seva afició a la cuina just quan va obrir portes lescola regut restaurant Eugènia de Cambrils i ara assessora establi- ments en qüestions com el dis- seny de cartes o la gestió del personal. dhoteleria de Cambrils. Abans “En el perfil de lalumne hi de saber-ho, va estar a punt de ha hagut un canvi del 100 per matricular-se en un centre de cent. Ha variat dacord amb el Castelló però finalment va triar pla destudis i ara costa que la Costa Daurada per la proxi- sinvolucrin més”, argumenta. mitat amb Móra dEbre, on vi- Quan es va crear lescola, la du- via. “Vinc duna família on el rada dels estudis de cuina era contacte màxim que havien tin- de cinc anys, i ara això sha gut amb lhostaleria era com a transformat en mòduls més es- convidats dalgun banquet”, pecífics de dos. En aquest sen- bromeja. tit, afegeix que “temps enrere, En Jordi va formar part de la feia pànic donar classes perquè primera promoció i, tot just ob- sempre hi havia alumnes que tenir el títol, li van oferir que- portaven preguntes prepara- dar-se al centre per cobrir la des. Tenien més inquietud, pe- plaça dun professor que rò també és veritat que hi havia shavia jubilat. Primer va ensen- més temps per transmetrels el yar les bases de la cuina als cuquet”. Malgrat tot, en Jordi alumnes, després va passar a creu que el que compta és la bo- ser coordinador dels estudis i na opinió que té el sector. “No- ara forma part de lequip direc- més cal preguntar-se quants es- tiu. Una carrera dedicada a la tabliments hi ha que són docència però no en exclusiu. dantics alumnes o quants ocu- VICENÇ LLURBA Ha estat copropietari dun res- pen llocs de responsabilitat”, taurant, va treballar al desapa- Jordi Jardí, professor de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils opina. Un jove veterà de El Bulli convertit en peça claueix aquest prestigiós centre VICENÇ LLURBA E duard Xatruch no sabia massa bé on es posava quan, un any abans dacabar els estudis a lescola dhoteleria de Cambrils, li van oferir fer un stage dapre- INSTAL·LACIONS nentatge a El Bulli. Ara és una Els primers anys lescola subica peça clau del restaurant de Fe- a lHotel Mònica i, a partir de rran Adrià, considerat el millor 1988, en un edifici de nova cons- del món des de fa tres anys i trucció. Aquest curs ha estrenat bandera de lavantguarda culi- una ampliació de 500 metres nària. Amb només 27 anys, és quadrats on shi fan els estudis cap de cuina i el responsable de de panificació, pastisseria i xar- compres i, com la resta de cuteria lequip, treballa per tal de supe- rar-se dia a dia i presentar no- ves idees. “És important acabar –diu la directora, Carme Duch–, un any i seguir avançant, que que fan que els nostres ensenya- els pocs clients que mengen al ments professionals siguin dife- restaurant els segueixi sorpre- rents a la resta”. També el perfil nent i sho passin bé menjant”, dalumne és singular. afirma. Els últims mesos ha tre- Tot i que la major part dels ballat en aconseguir que VICENÇ LLURBA més de 300 matriculats són estu- lesferificació no sigui només ro- diants que acaben lESO, també dona, sinó de totes les formes Eduard Xatruch, cap de cuina del restaurant El Bulli, de Ferran Adrià són alumnes des dun jubilat fins possibles, sha capficat amb la a universitaris, passant per cui- puresa del gust dalguns plats o vembre passat va crear amb tres exemple: “Una combinació llar. Va servir cerveses i menús ners i cambrers sense estudis que ha descobert cítrics de formes i companys de El Bulli la consul- daliments tradicional que per a a La Pineda, i va fer pràctiques volen obtenir un títol o daltres gustos sorprenents. toria gastronòmica Cooking Va- El Bulli no és prou innovadora a lArzak, a LOustau de Bauma- professionals que busquen reci- Durant els temps que el res- lue. “Aprofitem informació que pot ajudar en canvi a millorar nière, a França, i a la pastisseria clar-se. taurant està obert, viu reclòs a rebem mentre som a El Bulli pe- una empresa de càtering”. Escribà a Barcelona. “A la vida, “El que no pot pensar un alum- la cala Montjoi, a Roses. La res- rò que no apliquem per assesso- LEduard va partir de zero i, si treballes et surten oportuni- ne quan acaba és que ja és un ta de lany és per viatjar, desco- rar qualsevol empresa del món mentre estudiava, aprofitava tats”, confessa. Els resultats gran cuiner”, assegura Duch.c brir i investigar. A més, el no- de la restauració”. I posa un qualsevol oportunitat per treba- lavalen.
  4. 4. DIVENDRES, 12 JUNY 2009 CULTURA Pieter Hugo exposa els seus impressionants TARRAGONA retrats africans PÀGINA 9 VICENÇ LLURBALa il·luminació a les parets i les cadires de metacrilat transparent realcen les restes romanes del Fòrum Provincial i els arcs medievals al restaurant LAnapAmb regust de passat Restes arqueològiques en restaurants de la ciutat patrimoni de la humanitatJORDI BARÓ quan fa un temps el propietari els llums pengen directament del tes arqueològiques, ja siguin ro- des anuals de divulgació històri-ATarragona del local hi va fer reformes i que sostre per no malmetre les manes, medievals o posteriors, ca romana–, Magí Seritjol, situa els responsables de l’actual esta- parets. com el Palau del Baró, ubicat en la majoria de restaurants amb res- l restaurant L’Anap, bliment, obert des de fa tres anys Que l’establiment tingui valor un edifici del segle XIX. Alguns tes d’aquest període en el Fòrum a la Part Alta de Ta- i mig, han integrat en el disseny i històric asseguren que sorprèn el amb el nom piquen l’ullet a la his- Provincial, on s’ubicaven els orga- rragona, res treu pro- mantenen intactes. client. “Estem davant d’un patri- tòria. El restaurant Fòrum, l’Auri- nismes administratius de la Tà- tagonisme a la histò- “Hem tingut molt de compte moni de més de dos mil·lennis i ga, en referència als conductors rraco Romana, dividits en tres es- ria. La il·luminació a en respectar l’estructura i incul- poder estar-hi com a casa és molt dels carros de cavalls, o el Có- pais: “El recinte de culte, que erales parets i les cadires de metacri- quem a tothom que no toqui la pe- excepcional”, diu conscient de la cvla, que en llatí significa cassola. la zona dels temples, la gran pla-lat transparent realcen les restes dra. És part de la nostra història i importància que el conjunt romà Altres ofereixen vistes privilegia- ça de representació i el circ. Eraromanes del Fòrum Provincial i hem de cuidar-la”, explica la de la ciutat sigui des del 2000 pa- des, com el Xamfrà del Fòrum al un sol monument. Es van fer tresels arcs medievals. Dues troba- propietària del restaurant, Virgí- trimoni de la humanitat. Tarrago- Fòrum Local. terrasses pel desnivell natural,lles arqueològiques d’èpoques di- nia Morcillo, que convida a obser- na, principalment la Part Alta, és El gestor cultural i coordina-ferents que van sortir a la llum var com la majoria dels quadres i prolífica en restaurants amb res- dor de Tàrraco Viva –les jorna- SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>
  5. 5. 2 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 12 JUNY 2009A M B R E G U S T D E P A S S A T E L S L O C A L S A M B R E S T E S A R Q U E O L Ò G I Q U E S A T R A U E N T U R I S T E S I PÚ B L I C L O C A LA taulaenvoltatsd’història>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR més de 20 anys el restaurant Les Voltes, al carrer Trinquet Vell.però estaven coordinades”, afe- S’hi conserven tres voltes sence-geix. res del circ romà –dues laterals i Un cartell a l’entrada de la piz- una principal–, que atrauenzeria Pulvinar adverteix que a molts grups de visitants. “Tenirl’interior s’hi poden veure restes això és una crida”, i matisa que siarqueològiques. El nom de l’esta- la carta no fos correcta ningú hibliment fa honor a l’espai que acudiria només per les restes ro-ocupa, l’antiga tribuna presiden- manes.cial del circ, ara convertida en la La fusteria anterior tenia lessala on es menja. S’hi conserva el pedres descobertes a mitges i elspaviment de marbre original i actuals propietaris del restaurantuna de les parets, al marge d’al- les van acabar de fer visibles itres troballes. Un dels propieta- condicionar per posar-les a la vis-ris, Alejandro Balsells, reconeix ta del client. La reacció és de sor-que hi fan cap tant clients locals presa. “Només cal veure’ls la ca-com turistes. “A la gent li fa grà- ra. És un carrer molt vell i quancia. Hi ha llocs amb dues o tres obren la porta no s’ho pensen”, diu la Maria. I confessa: “Nosal-RESPECTE PEL PASSAT tres ho valorem més per la gent que va entrant cada dia”.La propietària Que el restaurant Grotta ofe-d’un restaurant reixi seure a taula envoltat de murs amb més de 2.000 anysdemana que ningú d’antiguitat, no és casualitat.toqui la pedra L’elecció del local a la plaça dels Sedassos, on hi ha restes del circ a la vista, va ser intencionada.U N R E C L A M P E R A L S V I S IT A N T S “Estava tot tapat amb escaiola”,Un cartell a la explica Cristina Barbadillo, admi- Abans de Crist. El restaurant Grotta, a la plaça dels Sedassos, on hi ha restes del circ romà a nistradora de l’establiment, enpizzeria Pulvinar marxa des de fa dos anys. “A Ta- la vista, ofereix seure a taula envoltats de murs i voltes amb més de 2.000 anys d’antiguitatadverteix que hi ha rragona piques i a sota trobes pe- dra romana”, i defensa les bon-restes arqueològiques dats de l’entorn, confortable a l’hivern i més fresc a l’estiu. Les Degustar compedres. Aquí és tot el menjador”,diu. Des del Patronat de Turis- restes es mantenen tal com les van descobrir. “No pots tocar la a Tàrracome, es recomanen aquests restau- pedra per res”, diu. Triar un es- ]L’Associació Tàrraco arants en funció dels gustos dels pai d’aquest tipus va allargar les Taula ha tancat amb èxitvisitants. “El gran mèrit és que obres i apujar el pressupost. les dotzenes jornades desón únics, no n’hi ha un d’igual, i “Vam estar dos mesos per treure reconstrucció gastronò-això va en contra de la uniformi- la humitat i et fa perdre una mica mica romana, organitza-tat”, explica el gerent del Patro- de temps”, reconeix la Cristina, des dins del festival Tà-nat de Turisme, Carles Sanz, que que defineix el resultat final com rraco Viva, que s’han aca-ho compara amb les franquícies “l’encant de Tarragona”. bat l’últim cap de setma-de qualsevol ciutat. Vuit arcades gòtiques i un pou na de maig. En aquesta Visitat pels turistes. “Quan pre- de neu. Al restaurant Els Arcs, edició s’ha proposat unagunten per un local típic, vénen presumeixen de patrimoni me- ruta de tastets acompan-aquí”, explica la Maria, que amb dieval. L’arc més antic el tenen yats per una beguda ro-la seva família gestiona des de fa datat el 1350 i conserven part mana, i un menú integrat per un vi romà, un en- trant, un plat de peix, un de carn i postres. Un exemple, la proposta del restaurant Degvsta. De tapa, dàtils fregits de nou amb formatge de tapa. De menú: cigrons fregits amb comí i cúrcuma, ama- nida de raïm, dàtils, co- dony i olives negres, po- llastre farcit amb carn de porc i rostit al forn, mil fulls farcits de nous, fi- gues seques, avellanes i melmelada. Tot acompa- nyat de vi de violetes. Els restauradors han extret i adaptat algunes receptes de llibres de l’època com De re coquinaria, del gas- trònom romà Apici. Tribuna. La pizzeria Pulvinar ocupa l’antiga tribuna presidencial del circ romà, ara convertida en menjador
  6. 6. DIVENDRES, 12 JUNY 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 3 VICENÇ LLURBA En Esports Catedral, un sòl de cristall deixa veure les restes duna escalinata de lèpoca romana Conviure amb les restes del passat en un banc, un local de copes o un establiment de roba esportiva De visita a la botiga JORDI BARÓ sa les ruïnes, s’ha d’informar a les del circ. Un paviment de vidre al A Tarragona dues administracions perquè els terra permet, per exemple, veure tècnics les avaluïn. En funció de l’inici del pòdium, la barrera que Esports Catedral, al la importància, s’estableix el separava l’arena de la graderia. carrer Major, les sa- grau de protecció. La façana transparent amb un as- batilles i samarretes La Caixa va inaugurar fa tres censor interior també convida a per fer esport cohabi- anys una oficina a la Plaça de la contemplar la troballa. La Caixa ten amb l’escalinata Font on hi ha restes significatives va comprar el solar on hi havia que en la Tarragona romana ser- l’antic Cafè Moka i va fer les pri- via per accedir de la plaça del Fò- meres consultes sobre l’abast de VICENÇ LLURBA rum Provincial al recinte del cul- te imperial. “Vaig tancar per un Quan es troben unes la intervenció arqueològica a fi- nals de 1997. No va ser fins a l’oc- mes i mig per fer reformes i en restes és obligatori tubre de 2002, després d’un llarg vaig estar tretze”, comenta la pro- pietària Pilar Quílez, que volia ha- informar lAjuntament procés administratiu, que van co- mençar les obres. Avui en dia la d’una premsa de vi i un pou bilitar uns emprovadors nous i el i la Generalitat singularitat de l’espai, que té una per comerciar amb gel, motiu primer dia d’obres ja va topar distribució completament verti- pel qual el carrer de l’establi- amb les restes. cal, fa que s’utilitzi per atendre ment s’anomenava de la Neu “Vaig ser massa sincera”, afe- els clients de banca privada. Vella. El gerent, Carlos geix. La troballa va ser declarada “És d’agrair que algú et digui Llobet, reconeix que la bellesa bé cultural d’interès local. L’ajun- Restes i luxe que ha trobat quelcom rascant”, de l’espai fa al·lucinar el co- mensal, que arriba atret per la tament es va fer càrrec de col·locar els vidres que serveixen per al descans reconeix la regidora de Patrimo- ni, Rosa Rossell, qui creu que l’ac- cuina i es troba les restes gaire- per contemplar-la i de la conser- titud més freqüent de la majoria bé sense esperar-ho. “No sor- vació, i a canvi la botiga facilita ]La Casa de l’Ardiaca, s ciutadans és de respecte cap a tim en cap guia”, i reclama les visites del públic que no té in- l’antiga rectoria de la les restes.c tenció de comprar. El passat ro- catedral de Tarragona, es E L V A L O R D E S E R ÚN IC S mà de Tarragona fa que aquest rehabilitarà a fons per no sigui un cas aïllat, i que en for- convertir-se en un hotel El Patronat de ça comerços de la Part Alta s’hi d’alt nivell. L’Ajuntament Turisme valora hagin trobat restes. A la sala de copes i música en directe el Cau de Tarragona va donar llum verda a finals d’abril el potencial dels hi ha una volta que suportava la a una promotora privada locals amb restes tribuna presidencial del circ i al cafè l’Antiquari s’hi poden veure perquè tiri endavant el projecte, que dotarà la murs del Fòrum Provincial. ciutat del primer establi- ANUNCI E S P A IS E S P E C I A L S “Això no va en contra de poder ment d’aquestes caracte- Aprovada inicialment pel Ple de la “La bellesa de continuar fent una determinada rístiques. L’immoble, si- Corporació, en sessió duta a terme el dia activitat”, insisteix el regidor tuat al Pla de la Seu, lespai fa al·lucinar d’urbanisme de Tarragona, Xa- està datat entre els segles 25 de maig de 2009, la modificació puntual número 14 del Pla dordenació urbanística el comensal”, diu vier Tarrès, que destaca la bona XIII i XIV, i s’hi han tro- municipal dAmposta referent al canvi de praxis d’empreses de la construc- bat grans murs romans. el gerent dun local ció i particulars quan han de fer Està estructurat en un qualificació de sòl afectant els sistemes generals despais lliures, de serveis tècnics obres en edificis amb valor ar- pati central amb pou, on i dequipament comunitari i al PAU-4, que es faci més promoció del queològic. “Cada vegada s’afina hi ha una escala de pedra redactada per lArquitecte municipal, que hi ha al voltant de la Tàrra- més”, i insisteix que també és exterior, seguint el model Jaume Castellví Miralles, s’exposa al públic co romana. Llobet està al cap- molt difícil d’“escapolir-se” de la de casa noble. Les peculia- per un termini d’un mes, comptat a partir davant de Els Arcs des de fa normativa. Quan algú demana ritats de l’espai fan que la del dia següent al de la inserció del present cinc anys i ja va trobar que els una llicència d’obres a l’ajunta- promotora estigui obliga- anunci en el Butlletí Oficial de la Província, antics propietaris havien recu- ment i ja se sap que hi ha restes, da a presentar un pla de durant el qual podrà ser examinat pel perat les restes, abans ocultes es sol·licita un informe al Depar- millora urbana i l’Ajunta- qualsevol persona i formular-se les amb ciment i guix. Mantenir- tament de Cultura de la Generali- ment garanteix que l’ac- allegacions que siguin procedents. les en bon estat l’obliga de tant tat i, si és favorable, s’obliga el tuació serà respectuosa LALCALDE, VICENÇ LLURBA en tant a impermeabilitzar les promotor a contractar un arqueò- amb el patrimoni que s’hi Sgt. Manel Ferré Montañés. arcades per evitar que la humi- leg que faci un seguiment dels tre- ha trobat. Amposta, 27 de maig de 2009 tat deteriori la pedra.c balls. Quan es troben per sorpre-
  7. 7. DIVENDRES, 31 JULIOL 2009 T A R R A G O N A LA VANGUARDIA 9 A QUARTS DE... Crònica duna hora de treball frenètic als fogons del restaurant Gaudir de Reus, on els cuiners practiquen en tots els plats la recepta de la disciplina i elogi del producte Excitació controladaJORDI BARÓ vol rastre de calç i s’han ultimat nil ibèric, se li canvia vit vi i aigua. “Po-LReus les tapetes que serviran d’en- per una graellada de dem començar!”, trant. El lluç de palangre filete- verdures. “La 33 ha diu Diego Campos, ’aperitiu!”, exclama a jat, el corder desossat cuit a acabat l’aperitiu”, avi- i els cambrers desfi- la cuina el xef Diego baixa temperatura o la patata sa un altre membre len i marxen els Campos del restau- morter aixafada amb forquilla i del servei, i el xef plats. Al cap de poc rant Gaudir de Reus, amb oli d’oliva han inundat l’es- deixa anar: “Enda- –són les dues i vint quan entren els dos pai amb les primeres olors. Un vant amb l’amanida”. minuts–, just el con-primers clients. Uns minuts i la proveïdor ha importunat lliurant És la primera taula trari. Entren bruts icrema freda de porros, el timbal unes caixes de vi fora d’horari, la que ha arribat, que ha comença una con-de musclo amb salsa de romesco, Sabrina ha pres nota en detall demanat un menú trarellotge en un la-la mousse de bacallà amb pilpil de dels plats que es serviran per ex- Gaudir, amb un arròs teral de la cuinasafrà i el bombó de foie amb re- plicar-los als clients i a l’Enrique mariner de plat prin- perquè no s’acumu-ducció de Pedro Ximénez estan a li han sobrat uns minuts per ano- cipal. La 30, la sego- lin. Les culleretes ipunt. A la mida d’un bol o una cu- tar la recepta d’un gaspatxo de ci- na, dina a la carta pe- els bols, buits dellereta. En una simetria reres amb llamàntol, que el Die- rò s’ha decantat gaire- preparacions sofis-mil·limètrica. “En seran dos go li ha dictat de memòria per- bé pel mateix. Als fo- ticades, esperenmés!”, se sent amb l’avís que s’ha què enviï a la guia gastronòmica gons, el cuiner agafa apilats per desenesomplert una segona taula, i una se- Parada y Fonda. un grapat d’arròs per entrar al renta-lecció idèntica queda llesta per “La vegetariana tampoc pot amb la mà i, segur de plats. A dos quartsservir. La cuina es mou amb or- prendre vinagre”, entra a dir una la quantitat exacta, el de tres entren elsdre, en una excitació controlada, cambrera afegint improvisació al tira en una cassola on VICENÇ LLURBA dos últims clients.quasi muda, i els plats, estesos so- guió pautat. Un repàs mental als s’escalfen junts el sofregit i el fu- Un plat amb els ingredients per- La taula 32. També ha demanatbre la taula, són fotografies grava- ingredients i el primer plat, un met de peix. Mentrestant, el fectament col·locats, a punt de el menú del migdia, segons estàdes en la retina de qui els prepara. salmorejo de llagostins amb per- grup ja s’ha assegut i els han ser- ser degustat escrit a bolígraf en el full arrugat Toquen les dues i arriba un de comanda que han deixat a lagrup de 35 persones amb reserva, taula en forma d’ela reservadauna d’elles vegetariana. S’adver- per muntar els plats.teixen a través de la porta i el vi- “Estic gaudint al restaurantdre transparents que comuni- Gaudir!”, exclama la Belén, quiquen amb el menjador –una invi- amb una càmera a la mà s’ha co-tació per acostar la cuina al co- lat a la cuina per agrair que elsmensal–, i amb el murmuri que plats vegetarians no l’estan fentescalfa l’ambient. La feina no sentir discriminada com en al- tres restaurants, tot just al contra- ri. A taula, l’entusiasme l’ha fet fo-Els plats, estesos tografiar els plats i ara somriu per una instantània amb els cui-sobre la taula, són ners, que després confessaranfotografies gravades sentir-se realitzats. El parèntesi dura uns minuts i de seguida re-en la retina de torna la rutina assajada de cui-qui els prepara nar-tastar-muntar-servir-nete- jar. Fins que s’arriba als postres, pel grup una marquisse de xoco-s’ha girat per sorpresa. La taula lata al cafè amb crema anglesa iestà parada des de les deu, el me- sorbet de mandarina, seguits delsnú, dissenyat des de dies abans. petit fours. Ja gairebé es poden“És moment d’encaixar el trenca- treure l’uniforme de camisa blan-closques”, reflexiona en veu alta ca i davantal fosc.la mà dreta del xef, Enrique Mar- Al menjador, els clients acabentínez, a qui ajuda el seu segon, de dinar sobre estovalles blan-Luis Random. ques. Alguns plats amb formes A la cuina, les peces s’han co- gaudinianes relacionen el restau-mençat a ordenar a la una, al ma- rant amb l’edifici on s’ubica, unteix temps que s’encenien els centre d’interpretació dedicat allums del restaurant. El pa s’ha l’arquitecte. Un contrallum facuit al forn, un cambrer ha humi- que la mampara fosca que separatejat les copes de vi amb vapor les taules deixi al descobert unad’aigua i les ha eixugat amb un VICENÇ LLURBA clienta que sucumbeix al plaerdrap blanc per esborrar qualse- Al restaurant Gaudir de Reus, els plats es preparen amb rapidesa, cura i sense descuidar la presentació de llepar-se els dits.c
  8. 8. 8 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 7 AGOST 2009EMPRESARIS NOVELLS què creiem que cada dia pot co-Tres joves de Valls desafien la crisi reconvertint un restaurant de mençar el que més esperes”, diu l’eslògan sota el nom de l’establi-calçotades en una terrassa d’estiu ment, que està escrit amb unes lle- tres rosa elèctric. El disseny i laESTIU AMB GANXO idea els signa una estudiant de pu- blicitat, companya de feina dels tres joves durant l’hivern. Una fa- cilitat més per al projecte. “Amics que et donin un cop de mà i mate- rials reciclats per estalviar al màxim”, resumeix en Roger, que igual que els altres dos socis enca- ra és lluny de complir els trenta. El mal moment econòmic no se’ls escapa, però en volen desta- car la cara positiva. Per exemple, haver pogut negociar amb els pro- veïdors preus més ajustats. “És exagerat. Entre la crisi i els con- trols policials veus ofertes especta- culars”, diu l’Alexandra Plana so- Els nous empresaris han reutilitzat palets de fusta per muntar-los en forma de taules i sofàs bre les empreses que subminis- tren begudes alcohòliques. Que la gent busqui més la relació quali- tat-preu o que algú prescindeixi de les vacances però no d’anar a sopar fora són factors que creuen que els poden afavorir aquest es- tiu. “No hi havia cap lloc on men- jar a un preu raonable i plats d’aquí”, justifica en Roger, que de- fensa l’establiment com una alter- nativa a l’entrepà o la pizza. La carta ofereix torrades, al- VICENÇ LLURBA guns embotits, carn i peix a la bra-Jordi Queralt comanda la cuina del restaurant Ganxo, situat a la pedania de Masmolets, molt a prop de Valls sa, i entrants, postres i acompanya- ments amb algun toc exòtic i moltJORDI BARÓ uns anys els tres hi treballen de tat per ampliar les llicències d’ac- anat dos mesos de bòlit”, afegeix de pes de fruites i verdures, queNValls novembre a abril. “Ens ho han llo- tivitat que ja tenia el restaurant i quan es refereix al que ha costat d’aquí a unes setmanes volen que gat”, explica. I han donat una se- només han hagut d’invertir en els engegar. siguin totes ecològiques. Els vins i els menús low gona vida a les instal·lacions de detalls, com comprar gots i copes El restaurant es pot trobar són sobretot catalans i hi ha una cost, ni la guerra Cal Ganxo, que fins ara a l’estiu o il·luminar l’exterior. El que sí anunciat en alguns cartells, però selecció de cerveses artesanals i de preus per rete- quedaven tancades. Un primer que han constituït és una societat també s’ha fet córrer la veu a tra- una altra d’infusions naturals. En nir els clients, ni punt al seu favor, perquè utilit- al marge. “Els propietaris estan vés d’un blog i de les xarxes so- opinió de qui està als fogons, Jor- cap altre símptoma zen la terrassa i un dels menja- de vacances”, diu en Roger per cials com facebook, on s’acumu- di Queralt, una cuina “bastant sen-que el vent també bufa en contra dors, la cuina, les neveres i fins i deixar clar que el seu negoci és len els comentaris en positiu. “Al zilla, que agradi a tothom i assequi-pel sector de la restauració ha fre- tot les taules. També han aprofi- independent de l’altre. “Hem Ganxo d’Estiu som divendres. Per- ble per la majoria”. Traduït al llen-nat als propietaris del Ganxo d’es- guatge de la campanya de màrque-tiu. Encara menys els adverti- ting del Ganxo d’Estiu: “calma, PARETS PER A ARTISTES LOCALSments dels pares. Han cregut en gustos, ambient, fresca, nous sa-l’oportunitat d’obrir un nou espai bors, productes locals, vistes i mo-on sopar a l’aire lliure i han arris- Tres socis, tres oficis ments especials”, segons està es-cat amb imaginació i pocs recur- crit al blog. Els preus: Guacamolesos, com demostren els palets de ]Les fotografies que pengen dels seus reportatges i con- menys encara amb el que va amb nachos 4 euros, Torrada ambfusta muntats en forma de taules i a les parets del Ganxo d’es- vèncer altres artistes locals estudiar en Jordi, un tècnic d’escalivada, anxoves i olives ne-sofàs a l’entrada. tiu són d’una de les propietà- que facin el mateix durant forestal a qui anar a viure gres 8,50, Orada a la brasa amb “Ens hem intentat aprofitar de ries, l’Alexandra, que amb 22 l’estiu. La moda i la imatge fora de casa va despertar verdures 9, Fruita natural amb xo-tot i de tothom”, reconeix Roger anys està acabant el projecte poc tenen a veure amb el l’interès pels fogons i que, colata 3,50. “Són normals”, diu enMoncunill. Començant pel local, final d’estilisme en una esco- que aprèn en Roger a la uni- amb experiència en alguns Roger. “Els diners els hem de ferun restaurant de calçotades a la la de disseny a Barcelona i versitat a distància, on cursa restaurants, presumeix de treballant”, i com els altres diupedania de Masmolets, a pocs qui- ha aprofitat per exposar un Ciències Empresarials i ser autodidacta. que estarà satisfet si acaba l’estiulòmetres de Valls, on des de fa havent-se guanyat un sou.c
  9. 9. 4 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 4 DESEMBRE 2009U N R E S T A U R A N T D E X E R T A E L P R I M E R D E L E S T E R R E S D E L ’ E B R E A L A GU I A M I C H E L I NLa joventut del xef Francesc López i l’apostapels productes del Delta, al darrere de l’estrellaMichelin del Torreó de l’IndiàEstrella delsfogons als 25JORDI BARÓ no tregui que unes postres pu-XTarragona guin sorprendre amb un gelat de cogombre. “Globalitzar la cuina erta, al Baix Ebre, és un error. A cada lloc s’ha de presumeix de la ta- menjar el que és propi”, sosté. ronja com a pro- Format a l’escola d’hostaleria ducte estrella. El Hoffmann de Barcelona, va com- restaurant El To- pletar estudis a París amb Alain ARXIUrreó de l’Indià també se l’ha fet Ducasse i després va treballar en Francesc López, xef del Torreó de lIndià, al costat del seu localseva, amb propostes com els aro- el restaurant d’aquest cuiner demes del taronger o el foie amb ta- l’hotel Plaza Athénée, amb tres l’adequació d’una sala perquè els TRES PREMIATSronja, a la carta mentre és tempo- estrelles Michelin, on es va im- El dimarts a les clients es relaxin i prenguin unarada de cítrics. “Hi ha molt bona pregnar del rigor dels fogons copa abans i després dels àpats.matèria primera a les Terres de més exigents. “Vaig néixer en un Sense més novetats 8 del matí el xef La visita dels inspectors que val’Ebre, prou desconeguda. La hotel i em vaig criar en una cui- enceta la setmana determinar el guardó tampoc lagent d’aquí no s’ho ha acabat de na”, afegeix sobre la infància vis- ]Els restaurants El Rin- recorden, només una rebuda poccreure”, manté el xef Francesc cuda en contacte diari amb l’esta- cón de Diego i Can anant a comprar després d’inaugurar. “Van dirLópez, que amb només 25 anys bliment que tenien els seus pa- Bosch, els dos a Cam- la fruita i verdura que havien menjat molt bé i es-ha tocat el cel de la Guia Miche- res. El restaurant que ara diri- brils, conserven l’estrella tat molt a gust”, explica. El res-lin aconseguint la primera estre- geix forma part també d’un nego- en l’última Guia Michelin taurant tanca els dilluns, i el di-lla. La seva cuina accepta pinze- ci familiar, l’hotel de cinc estre- i són, amb la novetat del sa. En Francesc no n’estava pen- marts a les 8 del matí el xef ence-llades de modernitat com aires i lles Villa Retiro que gestiona el Torreó de l’Indià, els tres dent quan es van concedir la set- ta la setmana anant personal-esferificacions però sempre res- seu germà. Una antiga casa colo- establiments reconeguts mana passada i va ser un parent ment a comprar la fruita i verdu-pectant al màxim el producte pro- nial de Xerta declarada d’interès a la demarcació. Diego qui el va avisar a lendemà des- ra necessària per començar a tre-pi del Delta, que és la base dels arquitectònic i envoltada d’un im- Campos revalida el guar- prés d’assabentar-se’n per la rà- ballar. Els altres quatre mem-plats. El llobarro salvatge pescat mens jardí tropical, oberta fa tres dó per cinquè any conse- dio. “T’omple d’energia. El ni- bres de la cuina s’hi posen a lesamb canya, l’ànec de coll verd, anys. cutiu i Joan Bosch en fa vell d’exigència és ara encara 9. “S’ha de fer cada dia bé. S’hal’anguila, el conill o els cargols en Al Torreó de l’Indià, l’estrella 25 que el manté. més gran”, i explica que s’accele- d’anar ràpid i precís i hi ha pres-són exemples, malgrat que això Michelin li ha arribat per sorpre- raran millores previstes com sió”, conclou.c
  10. 10. 6 LA VANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 4 JUNY 2010P R O J E C T E S D E C U I N A I W E B P A R T I C I P A T I V A A TA R R A G O N AGastronomia 2.0 DE BLOC A LLIBRE Publicar l’èxitTarragona s’apunta als projectes de cuina i web participativa ambreceptes al YouTube o restaurants amb la carta a debat al FacebookJORDI BARÓ te, que actualitza al cuiner de te- EFEC T E IN DIREC T E restaurants reconeguts amb es-LTarragona levisió. trelles Michelin, amb els quals “M’ha encantat el plat, com L’autor és ara vol donar a conèixer receptes ’èxit inesperat de Txaber Allué amb tots els de cullera”, escriu un ad- mirador al Facebook pel potat- consultor en web 2.0 que identifiquen a la cuina espa- nyola. “Espero que enguany si- el bloc de receptes ge de cigrons amb cloïsses i rap. fruit de l’experiència guin més els beneficis i li pugui El cocinero fiel és fruit d’una truita de És la recepta 182, que Allué ha elaborat a partir de la versió com a blocaire dedicar més hores”, confessa. Al marge de la faceta com a ]Era el meu entreteni- ment. Mai hagués pen-patates. De preparació clàssica, que va penjar a la mateixa xar- blocaire, Allué és professor asso- sat que Planeta em vol-però en versió 2.0. Penjada al xa social el xef Francis Paniego, L A T RUIT A G UA N YA ciat de Gestió d’Empreses a la dria fer un llibre”, expli-You Tube fa gairebé tres anys i del reputat restaurant Echaur- “El que té més èxit URV, consultor de la UOC, i as- ca Txaber Allué. La pro-avui amb més de 400.000 visi- ren de La Rioja. “Li posaria una sessor de companyies, fins fa posta li va arribar pertes. Poc més que quatre patates varietat de calamar, més barata, és el primer vídeo poc en estratègia i finances, ara correu electrònic i elvelles, cinc ous de granja, ceba, però que deixa més untuosa la que vaig fer, el de la bàsicament en 2.0 fruit de l’ex- resultat està a la vendaall, oli abundant, un polsim de salsa”, suggereix un altre segui- periència a la xarxa. “Hi ha des de mitjans d’abrilsal i l’ajuda d’una càmera, amb dor. Allué dedica mitja hora dià- truita de patates” molts experts en aquests temes amb el títol El cocinerola qual l’autor es va enregistrar ria a contestar els comentaris al que no poden demostrar res”, re- fiel. Dels plats tradicio-a casa cuinant la recepta. “I fins bloc, les xarxes socials i You Tu- minoria, destaquen com els més flexiona sobre la utilitat d’haver nals a la cuina 2.0. L’edi-ara!”, exclama sorprès del resul- be, i és en aquest últim canal on actius. reorientat el seu perfil professio- torial el presenta comtat Allué, per qui tot va comen- es concentra la major part del Reorientat per l’èxit. Malgrat nal. És llicenciat en Història per un recull de 115 receptesçar per l’afició als fogons i a l’au- debat. La discussió sol girar a no haver-ho premeditat, Txaber la Universitat de Salamanca i té del blocaire que ha revo-diovisual, sense imaginar que l’entorn dels plats, però a vega- Allué ha anat guanyant cada cop un màster MBA de l’escola de lucionat la cuina a tra-els seus vídeos es convertirien des la participació va més enllà, més repercussió amb El cocine- negocis IE de Madrid. Va ser vés d’internet. Per fugiren un fenomen de masses a la com quan fa uns mesos els inter- ro fiel i el projecte ha anat dei- just en acabar aquests estudis de la recepta clàssica, axarxa. Al YouTube, se’n repro- nautes van triar una nova capça- xant de ser només una afició. quan va engegar el bloc i el va cadascuna s’hi ha incor-dueixen cada dia 16.000 i acu- lera pels vídeos, a partir de pro- L’any passat li va suposar el sorprendre lacceptació. “La pà- porat un apartat ambmulen una audiència de més de postes que havien fet els alum- 30% dels ingressos i això l’ha gina no ha canviat gaire. El que les aportacions que elsset milions de visites. nes de l’IES García Berlanga portat a reforçar el bloc amb al- té més èxit és el primer vídeo usuaris n’han fet a la El cocinero fiel no és l’únic d’Alacant. Els usuaris de països tres iniciatives, com una sèrie que vaig fer, el de la truita de pa- xarxa.projecte gastronòmic a llatinoamericans, tot i que són de deu vídeos enregistrats en tates”, comenta.cTarragona que fa ús de les einesparticipatives de la web 2.0. Perquè un restaurant no pot servir-se de les xarxes socials com Fa- Txaber Allué senregistra mentre cuina receptes a casacebook per informar del menú seva a Tarragona i desprésdel migdia? O un xef, per pen- les penja a la xarxa al seujar-hi un plat acabat de crear o bloc El cocinero fielexplicar que participa en un cer-tamen de cuina? I un celler, pottenir interès pels consumidorsque relati en directe com treba-lla la vinya? Internet els brindaa tots fórmules noves per inte-ractuar amb el client. Als fogons en sabatilles. AGoogle Trends, l’eina del busca-dor que compara amb quina fre-qüència se cerquen diferents pa-raules, Ferran Adrià i El cocine-ro fiel obtenen resultats simi-REPERCUSSIÓA Txaber Allué el seubloc de receptes li vasuposar l’any passatel 30% dels ingressosLA CLAU DE LÈXIT“La gent pot veurecom es fan lesreceptes les vegadesque vulgui”lars, amb l’afegit que TxaberAllué ha assolit la popularitat ala xarxa sense moure’s de casa.Enfoca la càmera al taulell, pre-para plats senzills i de línia tra-dicional i ho resumeix en víde-os amateurs de cinc minuts.Penja a la xarxa una recepta persetmana i li dedica unes quatrehores. “La gent pensa que li pot sor-tir, té la possibilitat de veure-lales vegades que vulgui i d’inte-ractuar”, enumera com a clausde la bona acollida del produc- VICENÇ LLURBA

×